El sanejament a CatalunyaUn model pioner

2 |

Agència Catalana de l’AiguaOctubre de 2018

Agraïments: Consorci Costa Brava. Consorci per a la Defensa del Besòs.

El sanejament a Catalunya, un model pioner | 3

L’aigua al món

La importància de l’ús sostenible:emprar, netejar i tancar el cicle

L’aigua a la Terra suposa un 71% de la superfície terrestre, és a dir, tres quartes parts del planeta. Sembla una quantitat important, però el problema és la seva distribució i la seva difícil accessibilitat per a ser utilitzada per l’ésser humà. La quantitat total d’aigua que hi ha al planeta és d’1.386.000.000 milions de metres cúbics, dels quals 1.338.000.000, gairebé el 96,5% és aigua salada que es troba en els mars i els oceans (1m3 =1.000 litres).

Només un 3% de l’aigua del planeta és dolça. D’aquesta, l’1,74% es troba en forma de gel a les glaceres i als casquets polars. Si restem l’aigua atmosfèrica, la que forma part dels éssers vius i la de constitució dels sòls queda un exigu 0,007% d’aigua disponible per als éssers humans. L’aigua dolça que podem utilitzar es troba en els aqüífers, els llacs i els rius, principalment.

L’aigua és un element vital per a la supervivència i el desenvolupament dels éssers vius i per a la conservació dels hàbitats i la qualitat del medi ambient. D’aquí la importància de la bona gestió i l’ús sostenible. Cal que la utilitzem sota criteris d’estalvi i eficiència i després la netegem i recuperem per retornar-la al medi en bones condicions i així tancar el cicle.

Aigua total Aigua dolçaNomés un 3% de l’aigua del planeta és dolça

4 |

El sanejament al món

Font: Informe sobre el Programa Conjunt de Monitori-tzació de l’Organització Mundial de la Salut.

La depuració de l’aigua residual és un procés clau per garantir la qualitat de l’aigua i, per tant, la salut de les persones i la preservació del medi. D’aquí la importància de retornar al medi (als rius i al mar) l’aigua que hem utilitzat, en condicions òptimes.

“On és el bany?” Aquesta pregunta senzilla al nostre entorn dona per suposada la disponibilitat de sistemes de sanejament arreu. La realitat, però, és ben diferent. Una de cada tres persones al món (el que equival a 2.400 milions de persones) encara no té accés a sistemes de sanejament de les aigües residuals que produeix.

Prop d’1,6 milions de persones moren cada any a causa de malal-ties diarreiques (inclòs el còlera) atribuïbles a la manca d’accés a una

aigua potable de qualitat i al sanejament bàsic, i un 90% d’aquestes persones són menors, principalment de països en desenvolupament.

946 milions de persones no disposen de cap sistema de sanejament amb els conseqüents problemes de mortaldat, salut, higiene i impacte ambiental que això genera.

Cada dia moren al món més de 4.000 infants menors de cinc anys i 400 persones adultes per manca d’accés a l’aigua potable i al sanejament.

946 milions de persones

Cada dia moren + de 4.000 infants menors

de cinc anys no disposen de cap sistema de

sanejament

per manca d’accés a l’aigua potable i al

sanejament

El sanejament a Catalunya, un model pioner | 5

Rius morts, rius vius

A finals de la dècada dels 70, la majoria de les ciutats catalanes no disposaven de depuradora ni de cap connexió a un sistema de sanejament. Tret d’alguns casos, en què es disposava de tractaments primaris per a separar els residus sòlids de la resta d’aigües residuals, la majoria dels nuclis urbans abocaven directament al medi sense sanejar l’aigua utilitzada per l’activitat humana i industrial.

A més, les grans indústries tampoc feien els tractaments necessaris de depuració a l’hora d’abocar les aigües residuals generades durant els seus processos productius, lligat al fet que les sancions existents en aquell mo-ment eren poc dissuasòries. Aquesta situació va provocar episodis greus de contaminació al nostre país, alguns dels quals no s’han pogut eliminar fins fa ben poc, com la presència de llots tòxics al meandre de l’Ebre, al seu pas per Flix.

Tot aquest context va provocar que molts dels principals rius de Catalunya estiguessin contaminats, sobretot en el seu tram final o en aquells punts més urbanitzats o industrialitzats. Exemples com el Llobregat i el Besòs són

els principals exponents d’uns cursos fluvials sense vida, sense qualitat i allunyats del seu propi entorn territorial. En conseqüència, també les aigües litorals presentaven un estat molt precari. Durant el 1992 només un 26% de les platges catalanes tenien una qualitat excel·lent, amb punts molt de-ficients a les desembocadures dels rius més industrialitzats. La majoria de municipis costaners catalans i moltes ciutats mitjanes i grans no van disposar de depuradora fins ben entrada la dècada dels 90 i això provocava que els abocaments d’aigües residuals es fessin directament al medi.

El riu Besòs a l’actualitat (any 2016)

Font: Consorci per a la defensa del Besòs

2016

Contaminació del riu Besòs (anys 80)

Font: Consorci per a la defensa del Besòs

‘80

6 |

Els antecedents a Catalunya

El Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes s’emmarca entre la Directiva 91/271/CEE sobre el tractament d’aigües residuals urbanes i la Directiva 2000/60/CE, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política hidrològica, adreçada a la protecció de les aigües amb l’objectiu d’aconseguir el bon estat de les masses d’aigua.

Durant la dècada dels 80, Catalunya comença a erigir-se com una des-tinació turística de primer ordre, amb visitants atrets per la història del país i també per la bellesa de les platges de la Costa Brava.

Aquesta zona de Catalunya és pionera en la construcció de plantes depuradores per sanejar les aigües residuals dels seus municipis i con-tribuir a una millora qualitativa dels rius i també de les aigües litorals. Això fou possible gràcies a l’impuls capdavanter del Consorci de la Costa Brava, ens constituït l’any 1971, que davant la necessitat de preservar el model turístic va promoure que els municipis prenguessin conscièn-cia de la importància del sanejament.

A la resta del país, no obstant, la situació continuava essent molt dife-rent. Ciutats com Barcelona, abans de la gran transformació motivada

pels Jocs Olímpics del 1992, donaven l’esquena al mar i altres espais, com el delta del Llobregat o el tram final del riu Besòs mostraven una situació lamentable durant la dècada dels 80. Indrets com el delta Llo-bregat s’han convertit avui en espais amb una gran riquesa mediam-biental i biodiversitat i amb unes platges molt concorregudes. I altres com el riu Besòs han experimentat una gran millora ambiental, social i paisatgística que l’ha convertit en un gran parc fluvial, recuperat per a l’ús lúdic i ciutadà.

Gràcies a l’esforç de sanejament i a l’acció coordinada de les admi-nistracions actuants (Generalitat, Diputacions, Ajuntaments, consorcis, mancomunitats supramunicipals de gestió dels serveis del cicle de l’aigua) i a les entitats del territori, molts rius han pogut recuperar la seva qualitat ambiental i tornar a ser “rius vius” arreu de Catalunya.

Indrets com el delta del Llobregat i el riu

Besòs s’han convertit en espais amb una gran riquesa mediambiental

i biodiversitat

Depuradora de Palamós. Font: Consorci de la Costa Brava

El sanejament a Catalunya, un model pioner | 7

Els primers passos

Les estacions depuradores d’aigües residuals i pretractaments que funcionen actualment a Catalunya garanteixen un adequat retorn al medi de les aigües prèviament utilitzades i eviten el deteriorament de les masses d’aigua, principi bàsic de la Directiva marc de l’aigua.

La legislació* vigent estableix que la competència en el sanejament és municipal. Això no obstant, en aquelles dècades en què tot estava per fer, els pressupostos dels consistoris eren –i són encara per raó de la crisi- força limitats i calia donar resposta a moltes necessitats urgents per garantir la qualitat de vida de la ciutadania; entre aquelles, també el sanejament.

Davant d’aquesta situació (els rius i les aigües litorals contaminades, la necessitat de preservar la qualitat de les nostres masses d’aigua i la incapacitat financera dels ajuntaments per construir depuradores), la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Política Territo-rial i Obres Públiques, va contemplar la necessitat de fer un pas enda-vant en el camp del cicle integral de l’aigua perquè aquesta situació no perjudiqués el desenvolupament del país.

La Generalitat de Catalunya, durant la dècada dels 80, va començar a traçar el primer Pla de Sanejament per construir depuradores en la majoria de municipis catalans i contribuir a la millora progressiva del medi. Es va constatar que la situació del moment era insostenible, ja que la contaminació dels rius i de les aigües litorals, a més de provocar el mal estat de les nostres masses d’aigua, també contribuïa a posar en entredit la disponibilitat d’aigua per a les necessitats domèstiques, ja que sense qualitat no hi ha quantitat.

La Generalitat, a través de l’administració hidràulica, crea un tribut, el cànon de sanejament, i assumeix el cost de construcció, reposició, manteniment i explotació dels sistemes de sanejament de forma sub-sidiària al món local, en tractar-se d’un tema d’interès general de país.

La Generalitat comença a traçar el primer Pla de Sanejament durant la dècada dels ‘80, que s’aprova a ladècada següent

(*) Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

(*) Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya.

8 |

El Pla de sanejament a Catalunya

Han passat més de 25 anys des que amb la creació del Departament de Medi Ambient el 1991 i el lideratge del llavors conseller, Albert Vilalta, es va donar un impuls estratègic al Pla de Sanejament per dotar el país de les infraestructures de sanejament necessàries per garantir el tractament correcte de les aigües residuals urbanes.

L’any 2000 es crea l’Agència Catalana de l’Aigua, resultat de la fusió de la Junta d’Aigües amb la Junta de Sanejament i l’antiga Direcció General d’Obres Hidràuliques.

D’aquesta manera, les competències de la Generalitat de Catalunya en el cicle de l’aigua (abastament i sanejament) queden integrades en un sol ens. Catalunya fou pionera amb la creació del cànon de sanejament, reconvertit anys més tard en el cànon de l’aigua com a instrument de finançament d’uns serveis (els del cicle de l’aigua) que han esdevingut essencials per al progrés i la millora de la qualitat de vida i del territori.

Aquell pla, amb uns objectius molt ambiciosos, i l’esforç ingent realitzat (tècnic, econòmic i humà) iniciat per l’antiga Junta de Sanejament i continuat per l’Agència Catalana de l’Aigua ha fet possible la recu-peració de la qualitat ambiental de molts dels rius de Catalunya que s’havien convertit en clavegueres a cel obert i també de la millora de l’estat general de les aigües costaneres i eliminació dels punts negres que incomplien els paràmetres de qualitat requerits per llei.

En els darrers 25 anys (1990-2015)

de 100 a+ de 500depuradores

Conseqüència:Salt de millora de la qualitat

de l’aigua en els rius i les platges, donant servei al

97% de la població. Queden pendents, majoritàriament,

els nuclis aïllats i poblacions de menys de 2.000 habitants.

El sanejament a Catalunya, un model pioner | 9

I superem les 500 depuradores

Les estacions depuradores d’aigües residuals i pretractaments que funcionen actualment a Catalunya garanteixen un adequat retorn al medi de les aigües prèviament utilitzades i eviten el deteriorament de les masses d’aigua, principi bàsic de la Directiva marc de l’aigua. A dia d’avui els més de 500 sistemes de sanejament en servei permeten tractar les aigües residuals del 97% de la població de Catalunya. La planificació hidrològica en l’àmbit del sanejament preveu seguir augmentant progressivament el percentatge de població sanejada.

Esforç ingent per recuperar la qualitat dels rius

i les masses d’aigua

Núm

ero

de

dep

urad

ores

Mili

ons

d’h

abita

nts

Nombre de sistemes de sanejament en servei

Població sanejada

Total població

1990

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

0

1

2

3

4

5

6

7

8

1995

2000

2005

2010

2015

2017

10 |

Depuradores en servei i en construcció

Actualment, Catalunya disposa de més de 500 depuradores en servei repartides per tot el territori i que tracten les aigües residuals dels municipis de més de 2.000 habitants i donen servei al 97% de la població catalana.

Depuradores en construcció

Depuradores en servei

de la població catalana rep el correcte tractament de les aigües

residuals

97

El sanejament a Catalunya, un model pioner | 11

Altres actuacions previstes

A més de les depuradores que ja hi ha en servei i en construcció, l’Agència Catalana de l’Aigua treballa, a través del segon escenari del Pla de gestió de l’aigua a Catalunya (Pla de gestió del districte de conca fluvial 2016-2021), per tancar el cicle i garantir el 100% del tractament de les aigües residuals dels municipis petits o nuclis pendents. En aquest sentit hi ha previstes prop de 1.000 actuacions (noves depuradores, col·lectors, etc.) que garantiran el sanejament al total de la població de Catalunya.

Actuacions previstes

El Pla de Sanejamentpreveu 1.000 noves

actuacions per garantir el sanejament al total

de la població de Catalunya

12 |

L’aprovació del Pla de Sanejament va donar un impuls decidit per cercar economies d’escala que no podien afrontar els municipis individualment i agilitzar la planificació i la construcció de les depuradores per atendre el sanejament de les poblacions, tal com establien les directives.

Als anys 90 es van prioritzar les actuacions per garantir el sanejament de les grans aglomeracions urbanes però ben aviat es van començar a construir depuradores per atendre les poblacions i nuclis mitjans o altres més petits aïllats o de muntanya. Això ha comportat un conjunt d’instal·lacions diverses i adaptades a les necessitats de sanejament i a les particularitats urbanes, orogràfiques, ambientals i socio-econòmiques de cada territori.

Un model adaptat a les necessitats de cada municipi

Depuradora del Besòs Població servida: 2,84 milions d’habitants (h-e). Tractament biològic.

Depuradora de SenanPoblació servida: 150 habitants (h-e).Tractament biològic.

Depuradora del Baix Llobregat Població servida: 2,27 milions d’habitants (h-e).Tractament biològic amb eliminació de ni-trogen i fòsfor i amb tractament terciari.

Depuradora de SolsonaPoblació servida: 25.100 habitants (h-e).Tractament biològic amb eliminació de nitrogen i fòsfor.

Depuradora de RossellóPoblació servida: 4.000 habitants (h-e).Tractament biològic amb eliminació de fòsfor.

Depuradora d’EmpuriabravaPoblació servida: 67.000 habitants (h-e).Tractament biològic amb eliminació de nitrogen i fòsfor i amb tractament terciari.

500 depuradores en tot el territori

de

(h-e) Habitants equivalents: capacitat màxima de tractament per a la qual s’ha dissenyat la depuradora a fi de poder tractar les aigües residuals que genera la població atesa, incloent les activitats econòmiques i industrials que generen aigües residuals assimilables a urbanes.

+

El sanejament a Catalunya, un model pioner | 13

Evolució tecnològica,innovació i sostenibilitat

ambiental

L’ACA ha estat pionera a Espanya en la implantació de la tecnologia d’infiltració

Depuradora de Vila-seca / Salou Població servida: 197.917 habitants (h-e). Tractament terciari per reutilització d’aigua regenerada.

Depuradora de TrempPoblació servida: 8.400 habitants (h-e).Tractament biològic amb eliminació de nitro-gen i fòsfor.

Depuradora dels Hostalets de PierolaPoblació servida: 2.083 habitants (h-e).Tractament tou.

Depuradora de ReusPoblació servida: 195.833 habitants (h-e). Tractament biològic amb aprofitament de biogàs i compostatge.

Depuradora de TerrassaPoblació servida: 400.000 habitants (h-e).Tractament biològic amb eliminació de nitrogen i fòsfor.

Depuradora de Lloret de Mar Població servida: 185.000 habitants (h-e). Tractament biològic amb eliminació de nitrogen i tractament terciari.

Des de la construcció de les primeres depuradores a finals del anys 80, el Pla de Sanejament ha incorporat progressivament les noves tecnologies i els criteris de sostenibilitat i d’integració ambiental i paisatgística que emanen de les normatives comunitàries i sectorials.

Així, el parc actual de depuradores de Catalunya ha anat afegint tractaments secundaris, tractaments biològics, d’eliminació de contaminants i, en alguns casos també, tractaments terciaris orientats a la reutilització de l’aigua regenerada per tal d’assolir els objectius de garantia i de recuperació del bon estat dels rius i de la resta de masses d’aigua.

14 |

Les aigües residuals generades a diari a les llars, als llocs de feina, etc., van al clavegueram i després arriben a les depuradores, on passen per un complex procés de depuració de l’aigua perquè es retorni al medi hídric amb unes condicions de qualitat òptimes. No tots els residus biodegradables es poden llençar al vàter o a l’aigüera. Alguns tarden més que d’altres a degradar-se i poden afectar greument el procés de depuració de l’aigua, malmetre les instal·lacions i comportar sobrecostos importants en el sanejament que acabem pagant en el rebut de l’aigua.

L’Agència Catalana de l’Aigua desenvolupa, entre d’altres, la campanya #SOSaigua per informar sobre com tractar els residus habituals per millorar els processos de depuració i la qualitat de l’aigua i difondre les bones pràctiques de sanejament a la llar. Més informació a l’apartat de Campanyes i divulgació al menú l’ACA del web de l’ACA.

La importància de les bones pràctiques de sanejament

Depuradora de Bigues i RiellsPoblació servida: 4.600 habitants (h-e).Tractament de llacunatge.

Depuradora de Ripoll Població servida: 45.000 habitants (h-e).Tractament biològic amb eliminació de nitrogen i fòsfor.

Depuradora d’AiguafredaPoblació servida: 5.942 habitants (h-e). Tractament biològic amb eliminació de nitrogen.

Depuradora de La Sènia Població servida: 8.750 habitants (h-e).Tractament biològic.

Depuradora d’Aubèrt (Vielha e Mijaran)Població servida: 650 habitants (h-e).Tractament biològic.

Depuradora d’AlfésPoblació servida: 325 habitants (h-e).Tractament de llacunatge.

#SOSaigua El vàter no és una paperera!Més informació a l’apartat de campanyes i divulgació del web de l’Agència Catalana de l’Aiguaaca.gencat.cat

(h-e) Habitants equivalents: capacitat màxima de tractament per a la qual s’ha dissenyat la depuradora a fi de poder tractar les aigües residuals que genera la població atesa, incloent les activitats econòmiques i industrials que generen aigües residuals assimilables a urbanes.

El sanejament a Catalunya, un model pioner | 15

aca.gencat.cattwitter.com/aigua_cat

instagram.com/aigua_catfacebook.com/aiguacat

aigua.blog.gencat.cataca canal youtube

Depuradora del Baix Llobregat.

aca.gencat.cat