> Ses Salines reviu per la Revetla de Sant Antoni

> Conversa amb Bartomeu A. Pou, director del setmanari Felanitx

> Entrevista a Francesc Antich, José RamónBauzá i Biel Barceló, candidats a la

presidència del Govern

El racó del Sud

EL SUD DE MALLORCAPublicació periòdica

meridional

Núm. 88 Febrer 2011 Edita:

Hypericum balearicum, SL Plaça de la Constitució,5

07500 Manacor

Web:www.suddemallorca.com

Correu-e: llevantdemallorca@gmail.com

Coordinadores:Marta Aspachs

i Margalida Bonnín

Consell de redacció:Gori Vicens, Miquel Adrover,

Joan Pi, Miquel PlanesPublicitat:

Ramón Esteban 607 890 285Dipòsit legal:

PM-2459-2002

El SUD DE MALLORCA és una publicació independent, plural i meridional. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que El SUD DE MALLORCA no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, El SUD DE MALLORCA es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general.

ES PRECISA COMERCIAL PER A AQUESTES ZONES

Informació 667 51 51 85

Agenda

Què podem fer?Dimarts, 8 de febrer: “La faula!”. Teatre

de la Sargantana. Dirigida a les escoles de Primària del municipi. Auditori de Fe-lanitx. Preu: 3 euros.Diumenge, 13 de febrer, a les 19,00 h:

“Assassinats”. Adaptació teatral del con-te d’Edgar Allan Poe “Els assassinats del carrer Morgue”. Companyia “Mademico Teatre”, Sóller. II Mostra de teatre d’hi-vern. Auditori de Felanitx. Preu: 7 euros.Diumenge, 13 de febrer: 2ª prova de la

Copa Mallorca de duatló. Llucmajor. Més informació: www.esportactiu.net.Dissabte, 19 de febrer, a les 18,00 h:

“La bella i la bèstia. Un conte cantat...”. Espectacle familiar de Rafel Brunet i Ma-llorca So. Teatre Principal de Santanyí. C/ Bisbe Verger, 38. Preu: 7 eurosDiumenge, 20 de febrer, a les 19,00 h:

“El bany, una farsa de WC”. Obra de Billy Van Zandt i Jane Milmore adaptada per Àlex Tejedor. Companyia “Es Mussol Tea-tre”, Capdepera. II Mostra de teatre d’hi-vern. Auditori Felanitx. Preu: 7 euros.Divendres, 25 de febrer, a les 18,30 h:

Nits de Clown. Els millors pallassos són de gira per la Part Forana. Teatre Escènic de Campos. Preu: 5 euros.Dissabte, 26 de febrer, a les 21,00 h:

concert i pel·lícula “Buster Keaton en clau de Bach”. Violoncel·lista Luis Cor-rea interpreta peces de Bach mentre es contempla la història de Keaton, “El jove Sherlock Holmes”. Escola de Música Pare Aulí. Felanitx. Gratuït.Dissabte, 26 de febrer, a les 19,30 h:

Audició dels alumnes de l’EMMS. Escola Municipal de Música de Santanyí.Diumenge, 27 de febrer, a les 19,00 h:

“Besos”. Estrena de “Mai Som Tots Tea-tre”, Felanitx. Obra de Carles Alberola i Roberto García, adaptada per Joan Por-cel. II Mostra de teatre d’hivern. Auditori Felanitx. Preu: 7 euros.Divendres, 4 de març, a les 21,30 h:

“Blanc... més o manco”. Companyia Vo-ramar Teatre (Andratx). III Mostra de Tea-tre Amateur. Teatre Principal de Santanyí. Entrada: 8 euros.

Exposicions, lectures i altresDimecres, 9 i 23 de febrer, a les 18,00

h: lectura lliure de la novel·la Els Déus Irresponsables de Gabriel Mestre Oliver. Biblioteca Municipal Joan Estelrich. Fe-lanitx. Entrada lliure.Dissabte, 19 de febrer, a les 20,00 h:

inauguració exposició de Joan Peix. Espai d’Art Miquela Nicolau. Carrer Major,84 i 86 i carrer de la Mar,10. Felanitx.Dilluns, 21 i 28 de febrer: taller edu-

catiu artístic basat en l’art contemporani,

“Confluències”. Es realitzarà una obra artística conjunta entre els participants, que s’exposarà a la NitxdelArt. Lloc: Bi-blioteca Municipal Joan Estelrich. Fela-nitx. Gratuït. Inscripcions: fins 16 de fe-brer al Centre Cultural i Serveis Socials.Fins el 28 de febrer: exposició “Memen-

to mori” de Xisco Duarte. Casa de Cultura Can Prohens de Felanitx.Fins l’1 de març: exposició de Beate

Bitterwolf i Gunda Jastorff a la Galeria Cas Concos, Art Contemporani. C/ Metge Obrador, 3. Cas Concos.Dissabte, 5 de març, a les 20,00 h: in-

auguració exposició “Colors de Mallorca” de Concha Macarena. Casa de Cultura Can Jaume Antoni. Santanyí.Fins 31 de març: inscripcions per par-

ticipar a les I Jornades d’Estudis Lo-cals de Campos. Lloc: Arxiu Municipal. C/ de sa Síquia, s/n. Campos. Telèfon: 971169500.Fins abril: exposició col·lectiva. Artis-

tes: Enric Broglia, Velchev, Lluís Vidal, José Azri, Miguel A. Guerreiro, Morea, Tudanca, Mariano Navarés. Galeria Mati-sos. Av. Primavera, 17. Colònia de Sant Jordi. Horari hivern: dissabtes de 16,30-20,30 h i hores convingudes. Telèfons: 656806235/ 971656043

Museus, centres, exhibicionspermanentsBotanicactus. Crta. Ses Salines-Santa-

nyí. Horari: 9-17,30 h a l’hivern. Preu: adults, 7 euros, nins, 4,20.Centre d’Interpretació de Cabrera. C/ Ga-

briel Roca, s/n. Colònia de Sant Jordi. Tel. 971 656282. Horari: de 10 a 14,30 h i de 15,30 a 18,00 h. Entrada gratuïta.

L’OBSERVADORDEL LLEVANT DE MALLORCA

L’OBSERVADORDEL PLA DE MALLORCA

http://www.observadordellevant.com http://www.plademallorca.com http://www.suddemallorca.com

2 / FEBRER 11

LLEGEIX LES NOSTRES REVISTES A INTERNET A: www.issuu.com/plallevantsud

www.acpg.cat

SantanyíFEBRER 11 / 3

Població:13.239 habitantsAjuntament:Plaça Major, 12.. 07650Telèfons 971 65 30 02 / 971 65 32 50. Fax: 971 1 30 07E-mail ajuntament@ajsantanyi.netBatle Miquel Vidal i Vidal (PP)Policia Local Plaça Major, 12. Tel. 971 65 30 02.Guàrdia Civil Felanitx, 42. Tel. 971 65 30 81Correus Centre, 26. Tel. 971 65 30 48.Institut Social de la Marina: Bernat

Institut d’Ensenyança Secundaria Bernat Vidal i Tomàs, 79. Tel. 971 64 2071.Jutjat de Pau Centre, 28, 1er. Tel. 971 16 31 26.Vidal i Tomàs, 83. Tel. 971 65 33 27.Centre de Salut Bernat Vidal i Tomàs, 83. Tel. 971 65 39 51.Residència 3ª Edat Bernat Vidal i Tomàs, 72. Tel. 971 65 35 60.Santanyí Ràdio Centre, 28. Tel. 971 64 21 12.

Teatre Municipal C/ Bisbe Verger, 38. Santanyí. Tel. 971 16 32 95.Escola Municipal de Música Palma, 29. Tel. 971 65 42 62.Col.legi Públic “Blai Boner” Gómez Ulla, 2. Tel. 971 65 39 55.Centre Jove Sol, 27. Tel. 971 64 21 36.Biblioteca Portell, 11. Tel. 971 64 20 99.Poliesportiu Bernat Vidal i Tomàs, 85. Tel. 971 65 39 44.Casa de Cultura “Can Jaume Antoni” Portell, 11. Tel. 971 16 32 95.

Escoleta Municipal Felanitx, s/n. Tel. 971 65 38 46.Mercat Pça. Major, dimecres i dissabte.Fires Penúltim o darrer dissabte d’oc-tubre.Festes Sant Jaume, 25 de juliol; Sant Andreu, 30 de novembre.Altres nuclis S’Alqueria Blanca, Cala d’Or, Cala Figuera, Cala Santanyí, S’Almonia, la Costa, Cala Llombards, Son Mojer, Cap des Moro, Calonge, Es Llombards i Portopetro.

Ajuntament de Santanyí www.ajsantanyi.net

L’agRupació dE voLuntaRis dE pRotEcció civiL La utiLitza com a Eina dE FEina

72 places residencials

subvencionades per a santanyí

L’associació santa maria del mar de cala d’or recull aliments per als necessitats

per R.d.Santanyí compta des de fa uns me-

sos amb estació meteorològica, amb segell de qualitat, connectada les 24 hores del dia a internet.

L’agrupació de voluntaris de Protec-ció Civil d’aquest municipi la utilitza també com a eina de feina en matèria de seguretat. Es tracta d’una estació no professional que forma part de la xarxa nacional d’estacions meteorològiques Meteoclimàtic que conté unes 1.300 estacions repartides entre la Península, Balears i Canàries.

Joan Gaspar Aguiló Martínez, cap de grup de l’agrupació de voluntaris de Pro-tecció Civil de Santanyí, és l’observador i propietari d’aquesta estació meteoro-lògica, ell explica el seu funcionament: “L’estació és una La Crosse WS3650. Consta de quatre sensors que recullen

per R.d.El 21 de gener, el Consell de

Govern, va aprovar, a proposta de la Conselleria d’Assumptes Socials, Promoció i Immigració, destinar 10 milions d’euros al Consell Insular de Mallorca per a la gestió, durant el 2011, de 614 places residencials concertades.

Aquestes 614 places estan situ-ades en 8 residències privades, de recent creació. Així en el municipi de Santanyí n’hi tocarien 72, en el de Manacor, 94, en el de Montuïri, 88, en el de Capdepera, 86, en el d’Inca 80, en el de Calvià 78, en el de Marratxí, 60 i en el de Santa Margalida, 56.

Aquest acord va ordenar la gestió de les places residencials concerta-des de Mallorca, ja que segons, la llei, correspon en els consells insu-lars la gestió de les places residen-cials públiques o concertades. Això ja es fa, a Eivissa i a Menorca.

santanyí disposa d’una estació meteorològica automàtica on-line

per R.d.L’Associació de gent gran Santa

Maria del Mar de Cala d’Or ha duit a terme una recollida d’aliments i altres productes durant les festes de Nadal per oferir-los a les perso-nes més necessitades.

A finals de gener, la regidora de Serveis Socials, Maria Pons i el batle pedani de Cala d’Or, Álvaro Solana, varen visitar el local de la ter-cera edat on foren rebuts pel president de l’associació, José Luís Rodríguez, el

qual, va mostrar tot el que havien reco-llit els socis.

Al recinte hi havia una taula plena

les dades meteorològiques constant-ment, un d’ells és l’anemòmetre que s’encarrega de les dades de velocitat i

direcció del vent, el termo-higròmetre té cura de la temperatura i humitat i el pluviòmetre dóna informació de la pre-cipitació per metre quadrat. Totes les dades es reuneixen en un ordinador que distribueix la informació a través d’una sèrie de programes que es dirigeixen a la pàgina web de Meteoclimàtic cada 15 minuts”.

Aguiló ha comentat que: “aquest projecte no hauria estat possible sense l’ajuda del meu amic i professor d’elec-tricitat Román Campos Maya propietari i observador de l’estació de Porreres que m’ha ajudat a solucionar molts dels inconvenients tècnics que he tingut.

Des del mes de novembre de 2010 tenc a la disposició de tothom una base de dades meteorològiques, a les quals, s’hi pot accedir a través de la pàgina web de meteoclimàtic”.

D’altra banda, està previst, en un fu-tur no molt llunyà, crear un enllaç des de la pàgina web de l’Ajuntament de Santanyí a la web de meteoclimàtic.

de productes alimentaris bàsics: pas-ta, arròs, cafè, sucre, farina, llegums, entre altres productes d’higiene com sabó, mocadors, etc. Rodríguez va co-mentar que aquesta iniciativa venia donada perquè “hem volgut aportar el nostre granet d’arena per ajudar a les persones que més ho necessiten. A més d’aliments, també hem recopilat una petita suma de doblers per a aquesta finalitat”.

Per la seva banda, Maria Pons, va comentar que: “des de Serveis Socials farem un estudi sobre les famílies que viuen a Cala d’Or i que passen per di-ficultats econòmiques greus i se repar-tiran els aliments entre els més neces-sitats. Els doblers seran per comprar llibres a infants amb pares que no han pogut fer front a les despeses o situa-cions similars”.

6 inmigrants, arribats amb una

pastera, detenguts per la guàrdia civil

per R.d.El 16 de gener, almenys sis im-

migrants varen esser detenguts i du-ïts a les dependències de la Guàrdia Civil.

Aquestes persones havien arri-bat amb una pastera, durant la ma-tinada, en el Cap de Ses Salines, i procedien d’algun indret d’Àfrica. Segons fonts de la Guàrdia Civil, l’embarcació, probablement duia més tripulants, per la qual cosa no es descarten més detencions.

4 / FEBRER 11

Data d’exàmens, dia 24 de Febrer de 2011

Llucmajor participa novament a la cmt

stuttgart 2011per R.d.

Aquest municipi mitjançant el Patro-nat de Turisme de Llucmajor promocio-na un any més a la fira CMT d’Stuttgart, com ha fet des de l’any 2006.

La CMT, que s’ha celebrat del 15 al 23 de gener a la ciutat alemanya d’Stutt-gart, està considerada la fira de turisme amb públic directe més important d’Ale-manya, superant en l’edició anterior els 220.000 visitants.

En aquesta edició hi participen 1.850 expositors de 100 països diferents, i el darrer cap de setmana ha estat visitada per més de 60.000 persones.

Enguany s’han desplaçat fins Stutt-gart diversos empresaris propietaris d’es-tabliments de turisme rural del municipi llucmajorer, en representació de l’Asso-ciació de Turisme Rural de Llucmajor, així com un representant de la cadena hotelera Saint Michel.

Durant el primer cap de setmana de

fira s’han fet contactes amb clients in-teressats en passar les seves properes vacances a Llucmajor. La majoria de vi-sitants s’interessen per les cases rurals, el cicloturisme i el senderisme.

El públic visitant és un perfecte co-neixedor de l’illa de Mallorca, el qual fa que les seves pretensions per les seves vacances siguin precises. Saben el que volen. Sembla que el client alemany ha superat la crisi i està demostrant una gran disposició i interès per les seves properes vacances

Llucmajor

Espectacular simulacre dels bombers a sa torre

per R.d.A finals de gener, personal de Bom-

bers de Mallorca, juntament amb efec-tius de Protecció Civil i de la Policia Lo-cal, varen dur a terme una demostració d’intervenció a Sa Torre, de Llucmajor, en el marc d’una diada organitzada per l’Associació de Veïns d’aquesta urba-nització. El simulacre va consistir en la

hipotètica extracció d’un ferit de dins un vehicle, en un accident de trànsit i la posterior extinció de l’incendi del cotxe accidentat.

La dotació de guàrdia del Parc de Llucmajor va esser l’encarregada de desenvolupar l’exercici; desplaçà un Furgó d’Útils Diversos (FUD) i una Bomba Urbana Lleugera (BUL).

se celebra la cloenda de cursos d’informàtica

per a la gent granper R.d.

El passat dijous 20 de gener, va tenir lloc al Claustre de Sant Bona-ventura la cloenda del segon curs d’informàtica per a la Gent Gran or-ganitzat per la CAM i que va tenir lloc a la Biblioteca Municipal, els dilluns i dimecres al matí amb una durada de tres mesos.

Després de les intervencions d’An-

tònia Sunyer, batlessa accidental, i de Maria Server, representant de l’oficina de la CAM a Llucmajor, es va proce-dir a l’entrega de diplomes a la cin-quantena de persones participants, les quals demanaren la continuació d’aquests cursos per considerar-los molt profitosos. Per finalitzar l’acte es va degustar un excel·lent buffet ela-borat pels mateixos alumnes.

FEBRER 11 / 5

ses salines es vestí de foc per la revetla de sant antoni

per m.a.p. / c.m.B.

Un any més ses Salines va reviure la revetla de Sant Antoni amb un gran èxit de participació.

Enguany una de les novetats de la revetla va ser la primera trobada de Batukades, a les Escoles Velles: la Ba-tukada Terra Roja (Campos), la Montu-kada (Montuïri), la Batukada infernal (Porreres), la Batukada Grup Joves Bona Ventura (Llucmajor) i l’amfitriona: la Batukada de Ses Salines. Totes elles varen fer tremolar de bon de veres els carrers del poble.

A continuació, els dimonis de la Co-lla Maria Enganxa sortiren de l’Ajunta-ment per fer el tradicional “ballet” amb la jota Salinera i així donar pas al gran correfoc, que enguany va comptar amb la incorporació del Dimoni “En Tancat” a la plantilla de la Colla. Una bèstia, carregada de foc. Els carrers s’ompli-ren, de foc fum i espires i la gent i les batukades anaven, a cop de ritme, cap a la plaça Vella. Allà esperava “Sant Antoni”, qui va aturar la fura dels di-

monis, beneïnt-los. Llavors, es va donar pas a l’encesa del fogueró i a la gran torrada.

L’endemà, onomàstica de Sant An-toni i festiu a Ses Salines, es varen celebrar les beneïdes davant l’Ajunta-ment. La gent portava el seu animal per beneir-lo i els més petits també van

Ses Salines

participar amb la carrossa de la guarde-ria. L’horabaixa, a l’Església Vella es va fer un picat de glosses amb Felip Mu-nar i el Grup de Glossadors de Mallorca per ambientar la diada.

Malgrat la celebració de la nit de Sant Antoni és recent (fa uns sis anys que es fa), aquesta ha prés força gràci-

es a l’empenta i il·lusió de la gent del poble. Si bé el principi, el dissabte de Sant Antoni era dedicat a la festa dels quintos, ben prest es varen incorporar nous elements a la festa, tals com més dimonis i caretes per fer més dinàmics els personatges que participen al cor-refoc.

6 / FEBRER 11

Entrevista a FRANCESC ANTICH, candidat del PSIB-PSOE a la presidència del Govern

FRANCESC ANTICH I OLIvER NASqUé A vENEçUELA L’ANy 1958. SON PARE I SA MARE, ALGAIDINS, HAGUEREN D’EMIGRAR A CARACAS qUAN

ELL ENCARA NO ERA NAT. ES LLICENCIà EN DRET A LA UIB I AMB 32 ANyS jA FOU BATLE D’ALGAIDA. HA ESTAT CONSELLER DE MEDI AMBIENT

DEL CONSELL I éS, DES DE 1998, SECRETARI GENERAL DEL PSIB-PSOE. DURANT ELS ANyS 1999-2003, FOU PRESIDENT DEL GOvERN GRàCIES AL

SUPORT DE PSM, EUIB, ELS vERDS I UM, AMB ELS qUALS SIGNà L’ANOMENTAT PACTE DE PROGRéS. FRANCESC ANTICH ES CONvERTIA AIxí EN

EL PRIMER PRESIDENT DE LA COMUNITAT AUTòNOMA qUE NO ERA DEL PP. LA COALICIó INNOvà EN AFERS COM LA CREACIó DE L’ECOTAxA,

EL FOMENT DEL TRANSPORT PúBLIC O LA DESCENTRALITzACIó A FAvOR DELS CONSELLS INSULARS. TORNà A SER INvESTIT PRESIDENT DEL

GOvERN AL 2007

La taxa d’atur a les Balears es situa en el 22, 23%, dos punts per damunt de la mitjana estatal. Quines estratègies pensa adoptar per desbloquejar aquests baixos índexs d’ocupació?Miri, l’atur s’està estabilitzant a les Illes, un fet que contrasta amb el 4’5% de creixement mig a tot l’Estat. Estam treballant amb empresaris i sindicats per millorar la situació i ho feim en di-verses línies de feina: reorientant les polítiques actives d’ocupació, impul-sant la formació i prenent acords amb el sector per allargar la temporada tu-rística i obrir nous mercats. Una altra actuació ha estat mantenir la inversió pública. Això ens ha permès conservar 45.000 llocs de feina.

Pensa que les Balears han de seguir apostant per ocupar les persones en el sector del turisme i dels serveis, o més aviat creu que hem de diversificar les nostres competències?Noltros apostam pel turisme i pel sec-tor serveis, són el nostre principal mo-tor econòmic.Per millorar el turisme i diversificar-lo, apostam per l’economia productiva, la que crea llocs de feina i benestar compartit, fugint d’especula-cions immobiliàries, que només creen grans beneficis per a uns pocs.

Pensa redimensionar els Consells Insu-lars?El grau de dimensió que han de tenir els Consells Insulars ho determina el nostre Estatut d’Autonomia, aprovat per un ampli consens al Parlament. El que volem és evitar duplicitats entre les administracions.

Tenen cap idea per assegurar la pervi-vència del camp balear i, per extensió, dels petits productors locals? Crec que hi ha unes línies bàsiques d’actuació. Primer, dotar d’un valor afegit els productes per tal de poder competir en qualitat. En aquesta línia venim desenvolupant actuacions d’im-puls de les marques de qualitat i de la marca Producte Local. En segon lloc, és necessari millorar les infraestructu-res del sector agrari per reduir costos de producció; per això són importants les actuacions dirigides a impulsar les cooperatives, les societats agràries de transformació i les organitzacions de

“apostam pel turisme i pel sector serveis, són el nostre principal motor econòmic”

productors. I un front on crec que és necessari impulsar mesures és en el del contracte agrari, que ve a reconèi-xer l’aportació de conservació del medi natural que fan els pagesos, aportació que beneficia a tots els sectors produc-tius d’aquest país.

Quina idea de transport públic té per als propers quatre anys?Per a noltros sempre ha estat una pri-oritat. En aquesta legislatura hem fet una aposta per l’ampliació i la moder-nització del transport ferroviari que hem pogut impulsar gràcies al conveni que hem signat amb l’Estat.

Què en farà del tren-tram per dins Ma-nacor?El tren-tram serà una realitat. No hem deixat de parlar amb l’Ajuntament per-què volem que sigui un projecte del qual tothom se’n senti part. El projecte mi-llorarà la urbanització i paral·lelament

treballam en trobar solucions per des-congestionar el trànsit de la zona.

Com pensa gestionar les dues radiote-levisions públiques? Tancarà Radiotele-visió de Mallorca?Gestionam les radiotelevisions públi-ques amb molta cura i amb molt de seny. Només els posaré un exemple: la televisió pública de les Illes Balears ens costava a tots els ciutadans l’any 2007, 120 milions d’euros. Avui ens costa menys de la meitat, uns 50 mili-ons d’euros. I seguirem reduint.

Com serà la política lingüística durant la seva legislatura? Què canviarà, què mantindrà?En això sempre hem estat coherents. Tenim unes lleis i unes normatives que ens hem donat noltros mateixos i que vàrem assolir amb un gran consens. Això és el que sempre hem defensat i el que seguirem defensant.

Farà alguna cosa per millorar les con-nexions interilles?Ja ho estam fent. Hem millorat l’Obli-gació de Servei Públic que va acordar el PP la passada legislatura. Però ni ens conformam, ni abaixam la guàrdia: se-guirem fent feina per seguir millorant-lo.

Què li pareix el pacte fiscal que s’ha proposat el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas? Creu que les Balears podrien aspirar a algun sistema similar per optimitzar el finançament que les Illes reben de l’Estat?Miri, quan vàrem arribar al Govern, i gràcies al sistema instaurat per José María Aznar, les Illes estaven 21 punts per sota de la mitjana. Avui tenim un nou sistema que ens ha fet avançar passes de gegant. Segur que no agrada a tothom, però la millora és extraordinà-ria, i en aquesta direcció seguirem tre-ballant. Ara, el nostre següent objectiu és la presentació d’un Règim Especial per a les Illes Balears que compensi, de forma real, el fet insular.

Com es planteja el creixement urbanís-tic en els propers 4 anys?La crisi i les especials característiques de les nostres Illes han posat en evidèn-cia, més que mai, allò que noltros sem-pre hem defensat: el creixement soste-nible. Vull recordar que a les poques setmanes d’entrar al Govern, vàrem protegir 1.600 hectàrees de terrenys d’especial interès natural i paisatgístic. Crec que la societat ha madurat i tot-hom ja veu que no podem créixer com abans.

Farà alguna cosa per fomentar l’adqui-sició del primer habitatge entre els jo-ves?En aquesta legislatura estam fent una vertadera política d’habitatge. Abans es construïa molt, però només els rics po-dien comprar habitatges. Noltros estam posant les bases per a que tothom pu-gui accedir a un habitatge, tot i les difi-cultats que ens està posant la crisi. En aquest sentit, treballam en dues línies concretes: la primera hipoteca i la ren-da bàsica d’emancipació per a lloguer. A més, en l’adquisició d’Habitatges de Protecció Oficial, els joves són un col-lectiu preferent.

FEBRER 11 / 7

Entrevista a jOSé RAMóN BAUzà DíAz, candidat del Partit Popular a la presidència del Govern

jOSé RAMóN BAUzá DíAz NASqUé A MADRID L’ANy 1970. SON PARE ERA MILITAR I MALLORqUí; SA MARE, MADRILENyA. ALS 8 ANyS vEN-

GUé A MALLORCA ON vISqUé PRIMER A PALMA I MéS TARD A MARRATxí. ES FORMà AL COL·LEGI SANT FRANCESC I DESPRéS SE’N TORNà A

LA CAPITAL PER CONTINUAR ESTUDIS DE FARMàCIA. POLíTICAMENT, ENTRà AL PP AMB 26 ANyS. éS BATLE DE L’AjUNTAMENT DE MARRATxí

DES DE L’ANy 2005. EN PARAL·LEL, FOU RATIFICAT COM A PRESIDENT DEL PP DE LES ILLES FA ARA UN ANy. TOT jUST ACABA D’ENTRAR COM

A DIPUTAT AL PARLAMENT DESPRéS DE LA DIMISSIó DE jAUME FONT.

La taxa d’atur a les Balears es situa en el 22, 23%, dos punts per da-munt de la mitjana estatal. Quines estratègies pensa adoptar per des-bloquejar aquesta situació?Balears no pot tenir 90.000 atu-rats. Som una regió molt rica i hem de corregir aquesta situació. Per aconseguir-ho, s’han d’impulsar po-lítiques de foment de l’ocupació, re-cuperar la confiança dels inversors, i potenciar al màxim les petites i mitjanes empreses i els autònoms. Una altra necessitat és fomentar la seguretat jurídica que ens demanen els inversors locals, nacionals i inter-nacionals, obrint la porta a aquesta inversió.

Pensa que les Balears han de seguir apostant per ocupar les persones en el sector del turisme i dels serveis o més aviat creu que hem de diversifi-car les nostres competències?Les dues coses. Hem de seguir lide-rant el sector turístic, però no podem dependre únicament d’això. Hem d’im-pulsar al màxim altres possibles fonts de riquesa com les que lideren les peti-tes i mitjanes empreses i els autònoms. Hem de diversificar la nostra producti-vitat i el nostre producte turístic, i la tasca del Govern de les Illes ha de ser crear el clima per aconseguir-ho.

Pensa redimensionar els Consells Insu-lars?Els Consells Insulars són administraci-ons que han d’exercir la seva funció i disposar del seu pressupost per fer-ho de la millor manera. S’ha de reestruc-turar, racionalitzar i simplificar la admi-nistració amb una política d’austeritat clara. No és normal que el Consell de Mallorca, per exemple, no tingui com-petències en matèria turística, però

“Fomentarem la seguretat jurídica per obrir la porta als inversors”

disposi d’una Conselleria de Turisme dotada de pressupost. Això s’ha de ta-llar d’arrel.

Tenen cap idea per assegurar la pervi-vència del camp balear i, per extensió, dels petits productors locals? Hem d’aconseguir que un sector amb tanta qualitat com l’agrícola i el rama-der de les Balears no s’ofegui com ho està fent. Hem d’ajudar als agricultors i ramaders a que donin sortida a les seves produccions al millor preu, al mateix temps que hem d’intentar que aquesta producció surti també a l’exte-rior, com passa per exemple amb la pa-tata. Tenim productes d’extraordinària qualitat i hem d’ajudar els productors a promoure’ls de la millor manera.

Quina idea de transport públic té per als propers quatre anys?

El transport interilles, tant en preu com en freqüència, ha de ser una normalitat absoluta per a qualse-vol ciutadà. Aquí hem de cercar la implicació d’altres administracions com la central o l’europea. A nivell insular, hem de crear una xarxa de transport públic àgil i econòmica que sigui atractiva per als usuaris.

Què en farà del tren-tram per dins Manacor?Les obres ja estan licitades i poca cosa es pot fer. Pareix que finalment el tren al seu pas per Manacor ho farà en superfície. La meva postura era que anés soterrat.

Com pensa gestionar les dues radio-televisions públiques? Tancarà Radi-otelevisió de Mallorca?La nostra prioritat per a la adminis-tració pública ara mateix és la d’apli-cació de polítiques d’austeritat. Això

implica cercar fórmules per reduir al màxim les despeses i per aconseguir-ho, hem d’acabar amb les duplicitats. Mallorca no es pot permetre gastar 11 milions d’euros anuals en una televisió, tenint-ne una altra d’autonòmica. Hem de cercar una solució a aquest proble-ma.

Com serà la política lingüística durant la seva legislatura? Què canviarà, què mantindrà?La meva política lingüística és clara: llibertat absoluta per emprar les dues llengües oficials a les Illes. Un ciuta-dà no es pot sentir agreujat per emprar una o altra llengua. No hem de perme-tre que les llengües siguin usades en cap cas com a eina d’enfrontament polític. A més, hem d’anar més en-fora. Els nostres fills no han de saber dues llengües, sinó tres perquè estam a

una regió turística on saber una terce-ra llengua, com l’anglès, ens farà més competitius.

Què li pareix el pacte fiscal que s’ha proposat el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas? Creu que les Balears podrien aspirar a algun sistema similar per optimitzar el finançament que les Illes reben de l’Estat?Cada regió té les seves peculiaritats. Sense cap dubte, les Balears tenen els mateixos drets que pugui tenir qualsevol altre comunitat. No crec que haguem de caure amb fer comparacions amb altres llocs, el que hem de mirar és que els nostres ciutadans tenguin allò que es mereixen, i els balears tenim moltes mancances. No oblidem mai que som unes illes i això hauria d’estar no no-més reconegut, sinó també compensat d’una manera real.

Com es planteja el creixement urbanís-tic en els propers 4 anys?Hem d’apostar per la sostenibilitat. Ara les nostres Illes estan experimentat una baixa demogràfica i això s’ha de tenir en compte. A més, degut a la crisi eco-nòmica hi ha molts d’habitatges per vendre i llogar. S’haurien d’impulsar mesures per donar sortida a aquests habitatges.

Farà alguna cosa per fomentar l’adqui-sició del primer habitatge entre els jo-ves?Els joves són per a mí una de les princi-pals fonts de preocupació. Són el nos-tre present i futur i els hem de donar suport. Hem d’aconseguir que els nos-tres joves estiguin ben formats, siguin competitius en el mercat laboral i dis-posin dels mitjans per front a l’adquisi-ció d’un habitatge, bé sigui comprat o de lloguer.

8 / FEBRER 11

Entrevista a BiEL BaRcELó miLta candidat de la coalició psm-iniciativavERds a la presidència del govern

GABRIEL BARCELó MILTA NASqUé A PALMA L’ANy 1967. éS LLICENCIAT EN DRET PER LA UIB. COM A FUNCIONARI, HA ExERCIT

D’ADMINISTRATIU I DE TèCNIC SUPERIOR ALS DEPARTAMENTS DE PROTECCIó DE MENORS I FUNCIó PúBLICA, ENTRE D’ALTRES, DEL CONSELL

DE MALLORCA. TAMBé HA ESTAT REGIDOR DE L’AjUNTAMENT DE PALMA, CONSELLER DEL CONSELL I, DES DE 2006, éS EL SECRETARI GENE-

RAL DEL PSM-EN. éS EL PORTAvEU DEL GRUP BLOC PER MALLORCA I PSM-vERDS AL PARLAMENT. ANUNCIà L’ESTIU PASSAT qUE ES PRESENTA-

vA A LES ELECCIONS D’ENGUANy EN NOM DE LA COALICIó PSM-INICIATIvA D’ESqUERRES-vERDS.

Las taxa d’atur a les Balears es situa en el 22, 23%, dos punts per damunt de la mitjana estatal. Quines estratè-gies pensa adoptar per desbloquejar aquesta situació?És clau ser conscients de l’elevat nombre d’aturats en sectors estratè-gics per a Balears, com són la cons-trucció i el turisme. Per tant, la nos-tra proposta és convertir la necessitat de diversificar l’economia productiva en una oportunitat per als treballa-dors de llarga durada per oferir-los formació i opcions per reciclar-se Calen polítiques que apostin per la innovació i la recerca, que ajudin a diversificar l’economia i que donin oportunitats als emprenedors.

Pensa que les Balears han de seguir apostant per ocupar les persones en el sector del turisme i dels serveis, o més aviat creu que hem de diversifi-car les nostres competències?El model de creixement turístic i ur-banístic a les illes ja s’ha esgotat. Cal mirar al futur i plantejar alternatives per crear llocs de feina nous i poten-ciar altres sectors com la investigació i el desenvolupament, apostar fort per la formació qualificada. Podem ser competitius en altres camps com l’agricultura ecològica, pioners en la recerca tecnològica, en energies re-novables i la implantació del vehicle elèctric, per exemple.

Pensa redimensionar els Consells Insu-lars?Apostam perquè els Consells Insulars rebin les competències que així recull l’Estatut d’Autonomia per tal de valo-rar amb exactitud la dimensió que els correspon. Els Consells són els vertaders governs de les illes, és el Govern el que s’ha d’aprimar. Em dol que el PP qües-tioni ara el paper dels Consells, i em sembla poc coherent ja que fa pocs anys varen votar un Estatut que enforteix els Consells, i ara diuen el contrari.

Tenen cap idea per assegurar la pervi-vència del camp balear i, per extensió, dels petits productors locals? Volem recuperar la Conselleria d’Agri-cultura com a interlocutora del camp mallorquí per dur davant l’Estat espa-nyol i la Unió Europea les polítiques agràries que la pagesia i la ramaderia de Balears necessiten. Al mateix temps, s’han de mantenir les ajudes al camp,

“Els consells insulars són els vertaders governs de les illes, és el govern el que s’ha d’aprimar”

reorientar-les si és convenient per po-tenciar sectors amb més dificultats, i impulsar la innovació i la recerca per garantir la viabilitat dels treballadors del camp.

Quina idea de transport públic té per als propers quatre anys?Tant Antoni Verger, Director General de Mobilitat, com el conseller Biel Vicens han contribuït a canviar en molt poc temps el model de mobilitat d’aquesta comunitat. S’han augmentat i millorat les freqüències fins un 35% i els usu-aris dels transports públics interurbans s’han incrementat un 16%. A més, s’ha invertit com mai en seguretat fer-roviària i s’ha iniciat la electrificació de la xarxa. Al mateix temps, s’ha engegat la reobertura del trajecte entre Mana-cor i Artà i el projecte del Tramvia de Palma. Per tant, la proposta que fa la coalició és seguir apostant per aquests projectes.

Què en farà del tren-tram per dins Ma-nacor?En el cas concret del tren-tram, val a dir que culminarà aquest mateix any 2011 amb l’arribada dels primers vehicles el mes de març. Està previst que pas-si pel passeig del Ferrocarril en forma de tramvia integrant-se completament dins la xarxa urbana de mobilitat.

Com pensa gestionar les dues radiote-levisions públiques? Tancarà Radiotele-visió de Mallorca?El PSM-INICIATIVAVERDS aposta per un model racionalitzat dels mitjans au-diovisuals públics, però en qualsevol cas rebutjam la supressió de Radiote-levisió de Mallorca. És per això que sí proposem que RTVM i IB3 integrin les seves estructures per tal de maximitzar la rendibilitat, tant dels valors professionals dels seus tre-balladors com dels continguts i els mit-jans tècnics.

Com serà la política lingüística durant la seva legislatura? Què canviarà, què mantindrà?Els objectius en matèria lingüística de la coalició passen per la plena norma-lització de l’ús i el foment de la nostra llengua en tots els àmbits de la socie-tat. És bàsic per tant el manteniment i el desenvolupament total de la Llei de Normalització Lingüística. EL PSM ha liderat aquesta legislatura les políti-ques lingüístiques del Govern, del Con-sell i de l’Ajuntament de Palma i hem posat en evidència que els canvis són possibles però que encara hi ha moltes barreres que s’han de tombar.

Farà alguna cosa per millorar les con-nexions interilles? La nostra coalició seguirà defensant la declaració de servei públic de la conne-xió via aèria o marítima entre les illes i la península. A més, i tal i com ja està fent el senador del PSM-EN, Pere Sam-pol, seguirem insistint en la necessitat de renegociar les tarifes aèries amb les companyies que operen als aeroports illencs. També defensam l’aplicació d’un model de cogestió aeroportuària que permetria decidir com millorar la connectivitat aèria i aplicar mesures per compensar la desestacionalització.

Què li pareix el pacte fiscal que s’ha proposat el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas? Creu que les Balears podrien aspirar a algun sistema similar per optimitzar el finançament que les Illes reben de l’Estat?Balears hi pot optar i ho ha de fer. La nostra comunitat és una de les més per-judicades de tot l’Estat en matèria de finançament, i la que més sofreix l’es-poli fiscal, és per això que necessitem un nou pacte fiscal per a Balears que compensi els greuges comparatius amb altres regions. Ara bé, això passa per la capacitat de negociació amb l’Estat, i que fins ara no s’ha demostrat, hagi governat el PP o el PSOE.

Com es planteja el creixement urbanís-tic en els propers 4 anys?S’ha demostrat l’error de confiar el pes econòmic en la construcció, i per tant, els esforços s’han de concentrar ara en procurar corregir aquest error. Això, a través, per exemple, de polítiques i ajudes a qui busqui un habitatge, fo-mentant el lloguer i forçant als bancs a facilitar els crèdits necessaris.

FEBRER 11 / 9

10 / FEBRER 11

EntrevistaE

Conversa amb Bartomeu A. Pou, director del setmanari Felanitx

“L’obra cultural vol continuar amb la filosofia del Felanitx, que és una fulla molt domèstica, que informa de les coses senzilles del poble...”

M. ASPACHSCom així has decidit deixar la direcció del Felanitx, precisament ara?Jo tenc seixanta-nou anys. S’edat em-peny. És una cosa que ja havia pensat fa un parell d’anys i ara crec que és el moment... Fa cinquanta-dos anys que estic ficat aquí en el “Felanitx” i trobo que i ja n’hi ha.

Què ens pots dir dels orígens de la pu-blicació?El Felanitx va començar l’any 1935. Era un periòdic de dretes que va esser el successor d’un anterior que es deia Es Maculí, que havia sortit per fer de “contrapès” en el Felanigense. Aquest era l’altre gran rotatiu que hi hagut a Fe-lanitx, que va durar des de l’any 1883 fins l’any 1936. Llavors la política ana-va molt enverinada, a partir de l’any 33 i de la vinguda de la República i tot això. El Felanigense en els darrers anys es va catalanitzar i es deia El Felanit-xer, perquè va dependre de l’Associació per la Cultura de Mallorca. Bé, resulta que aquest setmanari, els de dretes el trobaven esquerrà i els esquerrans no el trobaven prou esquerrà. Va sortir un periòdic per contrarestar, des de la part dreta que era Es Maculí. I llavors en va sortir un altre, des de l’esquerra, que es deia la Pedra Foguera. Això era l’am-bient que hi havia aleshores i que va propiciar la sortida del Felanitx. El Felanitx va sortir, com he dit, l’any

La llibreria, papereria i imprem-ta Ramon Llull, a Felanitx està regentada, des des fa dècades per Bartomeu A. Pou Jaume i la seva dona. A més a més, aquest felanitxer, nascut el 1941, és el responsable de dirigir i imprimir, setmana rera setmana el Setma-nari d’interessos locals, Felanitx. Ara, després de 52 anys al front d’aquesta empresa, ha decidit de retirar-se i passar el relleu a l’Obra Cultural Balear, probable-ment per aquest abril que ve. Han estat anys de feina però també d’aprenentatge i gratifica-cions. Des d’aquesta entrevista, Bartomeu ens parla de la seva experiència i s’acomiada, tot desitjant una llarga vida i millora al Felanitx.

35, però l’any 36, el juliol, va esclatar la Guerra. Com que era de dretes, no va tenir gaire inconvenients per conti-nuar, naturalment. Ara bé, hi va haver com una mena de “segrest” per part de Falange, que el va tenir, devers 7 o 8 mesos, com el seu orgue. Llavors, la Falange el va deixar i va tornar en el grup de felanitxers que el feien. Entre aquest grup, hi havia mon pare, Sebas-tià Pou. El Felanitx, va continuar dins la matei-xa línia, que per altra banda, no podia esser d’altre perquè o havies d’esser franquista o no existies. Així va conti-nuar l’any, 36, 37, 38, 39 ... Eren anys difícils fins que l’any 41, i degut a l’es-cassetat i no sé quin altre motiu... va venir una ordre de clausura del Fela-nitx, des de Madrid. Crec que aqueixa ordre responia, a mesures de caràcter econòmic, no polític, ja que era afí al règim. El paper el donaven per “cupos“ i no n’hi havia per tothom. Llavors l’any 43, va tornar a començar i aquí ja el va agafar mon pare com empresa personal i va quedar lligat a la família.

I tu en quin moment et vares incorpo-rar?L’any 1958 va morir mon pare, i el meu germà i jo ens en vàrem fer càrrec i jo encara ara, fins ara hi he estat. El meu germà el 1965 va orientar la seva vida professional cap un altre sector.

Quan tu l’agafares, quina orientació va-res donar al setmanari?El Felanitx, vàrem procurar obrir-lo bastant a la gent jove. Record que hi varen començar a col·laborar joves que

havien estudiat amb nosaltres a l’Ins-titut Laboral, i alhora vàrem intentar obrir-nos cap a la llengua i cultura de Mallorca. Fins llavors havia estat escrit en castellà. Així i tot hi havia glosses i poesies en català, però la censura, exi-gia que el titular anàs en castellà. Han passat molts d’anys... i fins que vàrem arribar a fer-ho tot en català ha estat un procés llarg, a poc a poc. La gent ho va acceptar molt bé. Durant molt de temps han conviscut articles en caste-llà i en català. Fins i tot ara, mai no s’ha rebutjat res perquè fos en castellà. L’any 83, amb motiu del centenari de la premsa de Felanitx vàrem catalanit-zar la capçalera.

Et recordes de qualque anècdota d’aquella època?L’any 58, el meu germà va fer una en-trevista a Miquel Bauçà, en castellà i li demanà: “que et pareix la literatura catalana?”. I en Bauçà diu: “es un bo-nito y cánaro pájaro encerrado en una jaula”. Llavors, l’any 59 en Bauçà amb Blai Bonet, Joan Julià, Llompart de la Penya, Jaume Vidal Alcover es varen atrevir a fer un col·loqui junts, en el cafè del Mercat, a la sala de dalt, que aleshores era Cas Sastre Vaquer, que es deia: “El gamberrisme en les formes de govern”. I varen posar un mapa dels països catalans tancat dins una reixeta. La mateixa idea de què els països ca-talans estaven reclosos, la va tornar a emplear en Bauçà. L’endemà d’aquest col·loqui la Guàrdia Civil va anar de casa en casa per ventura a una dotzena de persones... La sort va esser que en aquest col·loqui hi va anar el notari, el

rector, el metge... Com que eren perso-nes rellevants, malgrat la investigació, hi varen tirar terra damunt.

Quins col·laboradors recordes dels pri-mers temps?A la dècada dels seixanta hi havia Biel Bordoy, Toni Roig, Andreu Riera, Joan Manresa, Manolo de Luqui, Mateo Gri-malt, Jaume Rosselló “Cándido”, Pep Grimalt, Andreu Rigo... N’hi havia que encara ara continuen i d’altres que ja han mort: el pare Oliver, teatí, Miquel Marí, mossèn Pere Xamena, Guillem Pizá, Joan Rosselló –va esser rector de Porreres, Rafael Ferrer, de Manacor, Ana Inés Bonnín, poetessa, Guillem Aulet –que era professor de l’Institut, Jaume Vidal Alcover, Llompart, Moll, Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí... Molta d’aquesta gent eren un poc la resistència, en aquell temps, quan la llengua, encara estava constreta.

Actualment quants de subscriptors te-niu?Devers 1.100 subscriptors.

Alguns d’ells, segons diuen, viuen a Amèrica?Un temps, a Felanitx, la gent emigrava a l’Argentina, com a Sóller a França. Idò, aquesta gent que vivia allà estava subscrita en el Felanitx, i els hi envià-vem. Això, però, ha estat una cosa que ha anat a menys ja que els vells s’han mort, els fills encara ho han aguantat però els néts ja no: ja no tenen cap cas-ta de lligam.

El Felanitx té un disseny molt autèntic, amb el qual tot d’una s’identifica...Bé, és arcaïc... El disseny de sempre ha estat així, i clar, no és modern. Allà on prima per damunt de tot l’economia d’espai perquè a nosaltres el que ens costa més és afegir pàgines, perquè ho feim amb un mètode gairebé artesanal, amb la impremta que tenim aquí. Per això té aquest aspecte tan comprimit, poques fotos, ja que no surten massa bé. Respon a tots aquests condicio-nants, malgrat tot la gent el té avessat així.

Ara els socis felanitxers de l’Obra Cul-tural Balear es faran càrrec del setma-nari?Em vaig plantejar a veure què en feia. El que jo no volia era tancar la porta, li volia donar una continuïtat i per això vaig pensar en una institució que ten-

FEBRER 11 / 11

ReportatgeRgués una ideologia afí amb la línia que hem duït, més o manco en els darrers trenta anys del Felanitx. Ja fa molts de mesos que l’Obra Cultural em va dir que sí, i quan va esser el moment, hem anat concretant.

Bàsicament quins canvis hi hauràn?Ells, básicament, no tenen idea, de fer un canvi sobtat. Volen continuar amb la mateixa línia. Ara bé el Felanitx, és molt millorable. S’imprimirà segura-ment a Can Llopis i introduirant mi-llores, a la tipografia, perquè ho faran amb un altre sistema, i també imagino que en el contingut. L’Obra Cultural vol continuar amb la filosofia del Felanitx, que és una fulla molt domèstica, que informa de les coses senzilles del po-ble, que la gent hi cerca què passarà al poble el cap de setmana, els morts que hi hagut, a quina hora serà la missa, les beneïdes... Continuarà defensant la nostra cultura i la nostra llengua... i per aquí anirà. El canvi de direcció es farà a partir d’abril, que l’agafarien ells. Quant els col·laboradors actuals la idea és que no es tancarà la porta a ningú i arribat el moment se’ls enviarà una carta.

Una vegada ho deixis, no t’avorriràs?No, ja ja... Jo ho deixo per no fer més feina. M’han demanat, que faci un se-guiment una sèrie de mesos. Que els ajudi, cosa que no importava m’ho de-manassin... Ara que jo em retiro de la primera línia, de la línia de feina.

Què ha significat per a tu el Felanitx, a nivell personal?Gratificacions, disgusts... però sobretot molta feina, una cosa molt sacrificada perquè una cosa que és setmanal... hi has d’esser sempre. Encara no has acabat una edició i ja prepares l’origi-nal per a la pròxima. Els viatges, les vacances... ho has de fer sempre amb la llengua defora. Al principi, quan era jove, em costava molt. Jo era una al·lot sense experiència ni periodística ni de res. Jo vaig fer els 7 cursos de batxiller que feiem aleshores i res mes. Es va morir mon pare i em vaig posar a fer feina. Al principi et costa això perquè has d’aprendre l’ofici.

Alguna paraula d’acomiat?M’agradaria que tengués continuïtat el Felanitx, i que es milloràs. S’han de tancar etapes. Hi ha gent jove amb bo-nes idees que el pot revitalitzar. La crisi s’ha notat també en la publicitat. Que remunti.

Les habilitats socials

Les habilitats socials són les conductes que ens permeten relacionar-nos amb els altres de manera sana i enriquidora.

Ser hàbil socialment té a veure amb ser capaç de iniciar i mantenir converses, parlar en públic, poder expressar amor i afecte, defensar els propis drets sen-se trepitjar els drets del altres, saber demanar favors, rebutjar el que no vo-lem o no ens pareix bo per a nosaltres, expressar les pròpies opinions encara que siguin diferents a les dels altres, expressar les emocions, tant si són po-sitives com negatives, de manera ade-quada, ser capaç de demanar canvis en la conducta dels altres si pensem que ens perjudica. Saber disculpar-se i de-manar perdó quan la nostra conducta o fets no han estat els adequats i po-der escoltar i raonar les crítiques que rebem dels altres.

Aquestes habilitats es van adquirint al llarg de la vida, sempre podem mi-llorar algun aspecte d’elles i aprendre noves maneres de fer. Quan més de-senvolupades estiguin més gaudirem de la companyia dels demés. No s’ha d’oblidar que les relacions socials són bàsiques pel desenvolupament i bon funcionament psicològic; la falta d’har-monia interpersonal pot contribuir o conduir a disfuncions i pertorbacions psicològiques.

El primer pas a fer, com sempre, es l’autoconsciència. Quant millor ens coneixem a nosaltres mateixos més fà-cil ens serà actuar adequadament. La negació de les dificultats no fa més que accentuar-les i potenciar-les. Ser conscients de la nostra manera de rela-cionar-nos, tant dels aspectes positius com dels negatius, ens facilitarà la pla-nificació d’estratègies per a millorar els punt més febles.

Una vegada identificats els aspectes a millorar, cal trobar el plaer en la supe-ració de les dificultats. No val caure en sentiments de culpa, vergonya o desva-loració. Tots, absolutament tots, tenim trets de la nostra personalitat que po-dem millorar. Les persones més felices són les que, acceptant les dificultats personals, saben crear estratègies per millorar les pròpies capacitats i miren la vida d’una manera optimista, sense massa exigències ni perfeccionismes.

Les causes més comunes que fan que una persona tingui mancances en habilitats socials són: desconeixement de la conducta pròpia, ja que mai ha format part de la seva educació; experi-ències negatives en la vida de la perso-na, que fan que reaccioni amb ansietat davant els demés -i les conductes diri-gides per l’ansietat no solen ser gaire adequades-; tenir una baixa autoesti-ma; jutjar-se negativament; desinterès

social; haver patit aïllament social. Treballar sobre l’autoestima, la intel-

ligència emocional, millorar les tècni-ques de comunicació, escollir models adequats i imitar-los ens ajudarà a de-senvolupar i millorar les nostres habili-tats socials. Hi ha vegades que tot això no podrem fer-ho sols i necessitarem ajuda psicoterapèutica. Els psicòlegs ajudem a reconèixer les causes -moltes vegades alienes al pacient- de la man-ca d’habilitats socials, i ajudem a crear estratègies per fer més fàcil el procés de canvi.

El ser humà és un ser social. És im-possible subsistir sense intercanvi so-cial. És per això que és tan important cuidar de les relacions i dedicar part del nostre temps a millorar-les. Quan parlem de relacions no ens referim sols a les relacions familiars o d’amistat, també parlem de relacions laborals, acadèmiques, de veïns, de conciuta-dans ...

La nostra conducta relacional ha de ser conseqüent amb l’àmbit on actuem, no ens comportarem d’igual manera a casa que a la feina ni quan estem es-perant a la consulta del metge. Gene-ralment, les respostes dels altres a les nostres interrelacions són les que ens indicaran si hem estat adequats o no.(*) Psicòlogaaguilocarme@gmail.com

Carme Aguiló Casabona (*)

12 /FEBRER 11

Ma mare anava a la foga-nya amb el braser per les anses i la cuotidia-na intenció hivernenca

de farcir-lo de caliu encès; ho feia a mitjan matí quan ja se n’havia congriat abastament a la llar, i una vegada amb la caliuada que ella considerava adient a son lloc, amb cendra mateix cobria els costats del munt fins a deixar-li únicament un albelló petitet de vermellor calenta a la part superior. Record que si hi ha-via algún bocí de caliu que fumejàs una mica perquè encara no acabava de estar a punt, amb les esmolles el treia aviat i el tornava a tirar a la llar de foc, que tampoc no es tractava d’omplir de fum els baixos, el vestit de la camilla.

Qualque pic, quan el caliu dipo-sitat no estava encès del tot i sem-blava covar una mica de demés per mor d’haver-se excedit amb el cobri-ment de cendra o pel motiu que fora,

a nivell de pobles s’havien inventat un curiós enginy consistent en l’ar-madura d’un pot de llet condensa-da, sense tapa ni baixos, que restava sols com un tub, el qual diposita-ven ben en el centre de dalt sobre el caliu mig condormit, i d’aquesta manera “miraculosament” s’establia una minicorrentia d’aire que el feia revifar vigores. Era per un incert que no reprengués per condormit que semblàs. Sols que hi romangués un cremall, reprenda a les totes. El tub aquest era anomenat “el miracle”, i sempre el solia tenir ben avinent, ma mare, par que la vegi.

Era tal el prodigi que, alguns ho-rabaixes, quan el braser ja sembla-va exhaurit del tot que gairebé no escalfava gens ni mica, encara hi afemia damunt una pala de carbó apagat, que sempre se’n solia tenir a totes les cases d’estalviat d’altres dies que no s’havia consumit tota la

producció, es posava el miracle a so-bre i, apa, al poc temps tornava a reaccionar i, encenent-se escalfava altre pic, resucitaba com si digués-sim. Era una mena de “reset” de la maquinota aquesta tan sàvia que em serveix per escriure el totxo que ara vostès tenen davant, quan es col.lapsa per motius ignots, que sempre seran un misteri per a mi, quasi tant com ho era i representava de nin el tub de llauna aquell, l’anomenat mi-racle damunt el caramullet de carbó. Després vingueren els brasers elèc-trics i ja s’hagueren acabats el mis-teris i els miracles: si hi havia endoll hi havia per calentar i si no, fora.

Una vegada explicat tot això, pot-ser del que es tracta és d’arreplegar tots els ideals de jovenesa i plenitud de vida, tan antics com una mica cansats de topar vegada i altra con-tra la paret caparruda de la realitat política, les traïcions, les pors con-venients, les creences més arrelades

però que tremolen com fulla de poll pel fred intens producte dels desen-ganys i la cara dura dels que haurien de donar llum i sols donen fum, fills de set pares, les conviccions irre-nunciables per fonamentals però tan aterrides davant la brutor, el frau, els robatoris cara ben alta… Les corrup-cions, perversions, prevaricacions, falsedats, deslleialtats, perjuris… Arreplegar el que ens pugui quedar condret de tot plegat i situar-ho ben a proa de les faldes de la camilla del braser de la vida. I si no trobam car-bó a la foganya, sempre arreplega-rem encara un poc de molinada. Foc i el miracle a sobre totd’una.

Cerquem el miracle amb urgència. Potser té forma de papereta i urna, el miracle a què em referesc. Ara no estic segur de si m’he arrribat a ex-plicar. Però sobretot saber concloure que allò que fallen no són els ideals, som els homes i les dones, els éssers humans.

BiEL FLoRit

El miracle

Medi AmbientM

El conseller de Medi Ambient i Mobilitat, Gabriel Vicens, acompa-nyat pel director general de Biodiver-sitat, Vicenç Vidal, visità el passat 26 de gener la repoblació forestal efectuada per un miler d’alumnes del col·legi Sagrat cor, de Palma, a la finca pública de Son Real, al mu-nicipi de Santa Margalida.

Aquesta iniciativa partí del mateix centre docent per a celebrar el 2011 com Any Internacional dels Boscos, declarat per Nacions Unides, i, en aquest sentit, el col·legi Sagrat Cor sol·licità el suport de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat. En l’actua-ció també hi col·laborà la Fundació per al Desenvolupament Sostenible de les Illes Balears (adscrita a la Conselleria de Turisme i Treball) com a ens gestor de la finca pública de Son Real.

Els alumnes participants es dis-tribuiren de la següent manera: 200 d’Educació Infantil, 150 del primer ci-

Més de mil alumnes del col·legi Sagrat Cor, de Palma, participaren a una jornada de repoblació forestal a la

finca pública de Son Real, al municipi de Santa MargalidaEl consEllEr dE consEllEria dE MEdi aMbiEnt i Mobilitat, GabriEl VicEns, Visità l’actuació, quE

coMptà aMb El suport tècnic dEl dEpartaMEnt autonòMic i on Els al·lots plantarEn un MíniM dE 3.000 arbrEs joVEs i sEMbrarEn MilErs d’aGlans pEr a cElEbrar l’any intErnacional dEls boscos

cle de Primària, 150 del segon cicle de Primària, 150 del tercer cicle de Pri-mària i 360 de Secundària. Tots ells, amb edats que oscil·len entre els 3 i els 18 anys.

En l’organització de la jornada hi participaren tot el claustre de profes-sors del centre i una cinquantena de tècnics, treballadors forestals i agents de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat, que aportaren l’assessora-

ment tècnic i les eines necessàries per a la repoblació.

A més de les explicacions sobre com plantar i sembrar, i com manejar les eines, la jornada de feina s’acompa-nyà d’explicacions sobre la importància dels espais forestals (conservació de la biodiversitat, lluita contra l’erosió, lluita contra el canvi climàtic), de les repoblacions i, en concret, de les ca-racterístiques de l’espai natural de Son

Real. En total, hi hagué disponibles per aquesta jornada 5.000 arbres jo-ves (4.100 pins, 400 alzines, 200 ullastres, 200 arboceres i 100 savi-nes ) per plantar i milers d’aglans per sembrar. Així, es plantaren un mínim de 3.000 plantes i se sembraren mi-lers d’aglans. Així, 660 alumnes es dedicaren a plantar els arbres joves i 350 a sembrar els aglans.

Els al·lots es dividiren en grups de quatre, de tal manera que dos fe-ien un forat i els altres col·locaven

la planta i el protector, i anaven rotant successivament en aquestes feines. Cada 25 al·lots eren tutelats per un professor i per un tècnic o treballador forestal.

FEBRER 11 / 13

El nombre de places destinades a potenciar la capacitat i autonomia dels nins amb trastorns de desenvolupament ha augmentat el 161% els tres darrers anys

L’Obertura de la residència del Port de Pollença permet ampliar les places per a atendre a les persones dependents

L’empresa Cleop acaba de posar en marxa la residència del Port de Pollença. Gradualment, fins a un total de 60 persones grans dependent s’in-corporaran a la seva nova llar. Amb aquesta nova residència, ja són 690 les noves places que la Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració ha posat en marxa aquesta legislatura dins el seu compromís de desenvolu-pament de la Llei de la dependència.

Aquestes places es distribueixen a les residència de Manacor, Calvià, Inca, Montuïri, Santanyí, Cap-depera, Can Picafort, Marratxí, Sant Miquel i Oms a Palma, i ara Pollença. Durant el mes de febrer està previst que es posi en funcio-nament la residència de Sant Joan, la qual cosa permetrà al Govern comptar amb 60 places més per atendre persones grans dependents.

La consellera d’Afers Socials, Pro-moció i Immigració, Fina Santiago, ha visitat avui el Servei de desenvolu-pament infantil i atenció primerenca (SEDIAP) de l’associació Mater a Palma; un centre, concertat per la Conselleria, que ha estat reformat per ampliar-ne el nombre de places i millorar-ne l’atenció. Es tracta d’un centre, de 60 places (abans 30 places), adreçat a la població infantil de 0 a 6 anys que té com a objectiu potenciar la capacitat de desenvolupament i de benestar de nins d’entre 0 i 6 anys que presenten trastorns en el seu desenvo-lupament o tenen el risc de patir-los.

Aquest servei ofereix un conjunt d’intervencions de caire interdis-ciplinari (fisioterapeuta, psicòleg, metge rehabilitador, pediatra...) amb la finalitat d’aconseguir de la mane-ra més completa la integració dels infants en el medi familiar, escolar i social, així com l’autonomia personal.

La Conselleria d’Afers Socials, Promoció i Immigració, consci-ent de la importància de l’atenció primerenca i de la demanda de les famílies, ha ampliat el nombre de places concertades, que han passat de 184 el 2007 a 481 en l’actualitat (un 161 % més). A més, ha aprovat un decret que regula la xarxa pública i concertada d’atenció primerenca en l’àmbit dels serveis socials de les Illes Balears amb l’objectiu de millorar l’atenció i oferir un servei de qualitat.

La Conselleria d’Afers Socials ha incrementat en 297 les places per a atendre a nins menors de 6 anys amb problemes de desenvolupament

Santiago ha destacat l’esforç fet per la Conselleria per incre-mentar el nombre de places, i ha informat de l’augment que s’ha detectat en els casos d’infants amb aquests tipus de necessitats.

Què és l’atenció primerenca?Els primers anys de vida constituei-

xen una etapa crítica, atès que, durant aquest període, es formen les arrels del desenvolupament posterior de l’infant, des dels punts de vista físic, psicolò-gic i emocional. És el moment en què s’inicia el desenvolupament de les capacitats personals que influiran en el desenvolupament futur de la persona.

Aquest desenvolupament és un pro-

cés dinàmic que és conseqüència de la interacció entre els factors biològics, culturals, psicològics i socials, i, per tant, qualsevol difi-cultat en una d’aquestes àrees pot donar lloc a una alteració o retard en el desenvolupament de l’infant i manifestar posteriorment una deficiència o discapacitat.

En la infància, les discapa-citats més freqüents són les d’origen neurosensorial, segui-des de les psíquiques, entre les quals destaca el retard mental. Les causes més freqüents són les d’origen genètic o en l’entorn perinatal, malgrat la millora sanitària i els avenços científics.

Algunes d’aquestes alteraci-ons poden compensar-se amb una intervenció primerenca, tot po-tenciant les capacitats de l’infant, de la família o del seu entorn.

La feina de potenciar les ca-pacitats, d’estimular-les, confor-ma l’eix d’intervenció dels ser-veis d’atenció primerenca.

Manacor, Calvià, Inca, Montuïri, Santanyí, Capdepera, Can Picafort, Marratxí, Sant Miquel i Oms a Palma, i ara Pollença, residències que s’han posat en marxa

14 / FEBRER 11

Pels camins de Cas Perets, el Rafal Palla i els Avencs

Tomàs Vibot

Avui proposam una ruta circular pels termes de Santanyí i ses Salines, ideal per fer amb bici-

cleta, amb tranquil·litat i gaudint del paisatge i el patrimoni. Com a advertència, només s’ha d’in-dicar que haurem de circular un poc més d’un quilòmetre per la carretera de Santanyí a Campos i, per això, caldrà que anem amb compte.

El camí de Cas Perets es tro-ba perfectament senyalitzat. Se situa just davant la possessió de Son Danusset, una singular obra arquitectònica atribuïda a l’ar-quitecte Joan Guasp i Vicenç, autor entre d’altres, de la sego-na etapa constructiva de l’edifici del Consell de Mallorca. El camí avança entre extensos sementers, a banda i banda, generalment ocupats per cavalls i egües. Cap a tramuntana, entre els arbres, podem veure les cases de Son Danús Nou. A pocs metres abans d’arribar a una cruïlla –on nosal-tres continuarem cap a la dreta- entrarem en el terme municipal de ses Salines, del qual gairebé no sortirem. En aquest encreua-ment, trobarem un cartell indica-dor que ens ajudarà a entendre els paratges per on circularem. Aviat voltarem a l’esquerra i pas-sarem vora Cas Pubil, una casa d’estructura tradicional amb dues plantes d’alçat, portal forà rodó, cisterna adossada i un finestró al damunt amb ampit rústic.

Avançam uns metres entre tanques de figueres de moro, dibuixam una ziga-zaga i sortim a una nova cruïlla, on seguirem a la dreta. Aquí ens queden les cases de Son Ferré, les quals mostren impor-tants intervencions modernes. A l’altra banda de camí, resta un aljub tradici-onal, amb escala de pedra d’accés al coll.

La tirada avança entre parets i camps d’ametlers, en aquesta època un verita-ble festival de colors. En arribar a la propera cruïlla, voltam a l’esquerra, on aviat ens queda el conjunt de cases de Cas Perets, una petita i austera mostra d’habitatges tradicionals. Els immobles s’arrengleren a la banda de tramuntana del camí, de dues plantes d’alçat i amb obertures discretes. La darrera casa

destaca especialment per la franja del terç superior del parament, així com també per les mènsules que aguanta-ven una canal.

Després d’haver gaudit d’aquesta bella raconada, avançam en la mateixa direcció, deixam a la dreta el camí de Ca n’Escrivana i poc més enda-vant el camí d’en Burguera. Al final de la tirada toparem amb una nova cruïlla, on voltarem a l’esquerra. La via torna a flanquejar nombroses tanques fins assolir una nova cruïlla, on seguirem cap a l’esquerra. Més endavant deixa-rem les cases de Can Xemeneia i les de

ExcursióE

Can Terringo. En el proper encre-uament, seguirem cap a la dreta, això és pel camí de Ca n’Amera, fins topar a la dreta el camí nou de Cas Perets, pel qual arribarem vora el nucli urbà de ses Salines.

Abans de fer-ho, arribarem a la cruïlla amb el camí del rafal Llinàs (històricament grafiat com rafal Genàs o simplement Ge-nàs). Aquí seguirem a l’esquerra, deixant a les nostres esquenes el poble. Les cases d’aquesta pos-sessió són perfectament visibles des del camí, formades per dos blocs corresponents a la casa de l’amo i a la casa dels senyors. Històricament aquest important latifundi estigué en mans de les famílies Berard i més tard pels Sitjar. A l’altra banda del camí resta la torre del molí de vent de la possessió, avui sense antenat.

El camí avança entre tan-ques velles i nous casals, alguns amb una insistent inèrcia a imitar l’arquitectura històrica. Deixarem a l’esquerra l’Hort de Can Carrió i més endavant el petit nucli del rafal Palla fins assolir una nova cruïlla, on voltarem a la dreta.

Aviat entrarem en el terme de Santanyí i tot d’una toparem amb una nova cruïlla, on continuarem recte (en direcció als Llombards). Després de deixar una casa a l’es-querra, assolirem la darrera cruï-lla important de la ruta, on con-tinuarem a l’esquerra, pel camí dels Avencs.

Aquesta denominació es deu als curiosos avencs del Camp d’en Torrella. Són dos avencs na-turals amb la boca paredada en sec. El més gran (oest) té uns 2’5 m de diàmetre exterior, mentre

que l’interior fa 1’35 m. La paret s’alça a 140 cm. Fa uns 15 m de forndària. El menor té un diàmetre exterior de 1’86 m i 85 cm l’interior. La paret és de 123 cm d’al i fa 3’5 m de fondària. És pos-sible que la identificació d’aquests im-portants avencs se sabés des de l’èpo-ca medieval. En un document de 1322 s’esmenta l’indret anomenat l’Avenc, que feia partió amb el camp de les Llebres. Segons informacions orals, els avencs es beuen els excessos d’aigua de les rodalies. També foren usats com a punt d’abocament d’animals morts.

En deu minuts assolirem les rondes del nucli urbà de Santanyí, on acaba-rem aquesta excursió.

FEBRER 11 / 15

EL PRONÒSTIC DEL MES

Joan Barceló

No ens podem confiar, no de bades, el febrer és molt traïdor i nou cares té. Les temperatures aniran envant i enrera. Enguany els darrers dies i fins i tot la Quaresma han desapare-gut d’aquesta mesada. Els dies que s’apropen seran importants per una bona collita. Dimecres dia 9 és San-ta Apol·lònia, que guarda de mal de dent i és la patrona d’odontòlegs i or-todoncistes. Ès recomanable aquest dia menjar truita, per no tenir mal de queixal. Durant aquesta jornada s’han de podar els tarongers i les lli-moneres. Dissabte dia 12, podrem celebrar a Santa Eulària, que guarda de febre i té fama de fer canviar el temps, que si és fred i calent a tots posa malament. Sol marcar el millor dia per tallar les canyes i els vímets.

Guarda llenya al llenyer pel febrer. Si baixen les temperatures convendrà arreplegar llenya, que no tot el fred ha vengut encara. La lluna divendres, dia 18, farà el ple a les 9 hores i 37 minuts del matí, donant moments de fredor i estones de sol. Per això asse-guren que febrer assolellat, febrer ge-lat. Una condició que serà eficaç per

als conreus. Durant la lluna vella, serà temps d’arrabassar les patates de ci-cle curt. També se diu que l’aigua de febrer prepara el sementer i carrega el graner. Aviat s’acabarà el naixement dels anyells i comença l’activitat de

les caseres i ruscs d’abelles, essent aconsellable una ne-teja de les mateixes. Si po-guéreu passar la primera rella a finals de gener, és hora de fer la segona llau-rada. És temps de sembrar carxoferes mallorquines i vinya de sarment. Empeltau d’estaca els fruiters tot i que recomanam posar protecció a la muda amb una bossa de plàstic.

Al febrer, lloga jornaler. Con-vé entrecavar els horts i do-nar una passada de xapeta per dins els sembrats. S’han de trasplantar tarongers i lli-moneres i els xiprers. S’han de femar les terres destina-des al conreu de les patates que sembrarem devers Sant Macià, el que posa la cuca

a remullar, que tocaria ser dijous, dia 24, al qual can-

viaren injustament de dia. El respon-sable del trasllat també va desvirtuar el seu refrany més conegut: “per Sant Macià l’oronella ve i el tord se’n va”. Enguany la temporada dels espàrecs es presenta una mica amb retard, per

l’excessiu fred, que els té aturats. Ja que és mes de sopes, estofats i aguiats, al mercat solen abundar les pastanagues i les cols de Brussel·les. Convé aquests dies lluitar contra la processionària.

Febrer el curt, amb vint-i-vuit dies s e’n surt. S’han de seleccionar els conills per al seu sacrifici o venda i comença el part de les egües. Sembrau síndri-es, cols, endívies, espinacs, llenties, bleda, carabassa i carabassó, albergí-nies, pebre, all i pastanaga. Són bons moments, així mateix, per a la plan-tació d’enciam, tomàtigues, cebes i pèsols. S’ha de remoure la terra dels planters, per a traslladar-hi les plan-tes tendres i sembrar les escaroles, melons i faves, per a traslladar-les després a l’hort. Es sembren alguns llegums, cogombres, llorer, figuera i heura. Esterrossau i abonau els ter-renys. Aquest mes és ben apropiat sembrar ciurons, espàrecs i mon-getes. El calendari pagès recomana sembrar remolatxa i llavor de porro. Convé augmentar considerablement la posta d’aviram. Com que refranys i febrers són vertaders, si la gent no va contenta, és degut a la crisi o que no hi ha doblers a bastament.

Febrer, mes mentider, un dia dolent i l’altre també

Febreret abeurat, mig any assegurat.

16 / FEBRER 11

margalida.munar@gmail.com

Menjar ràpid, sa i bo Hiperdimensional EdicionsMargalida Munar Munar

CuinaC

mEnJaR RÀpid, sa i BomaRgaLida munaR

pasta i vERdEscacEnt pER cEnt

100 g de pasta, 100 g de xampinyons, 100 g de pebre vermell, 100 g formatge ratllat, 100 g de carabassó, 100 g de col-flori, oli, sal, herbes al gust.

Tallam les verdures no massa gros-ses, podem variar-les, però que siguin de les que podem menjar crues i així basta saltejar-les molt poc.

Mentre bullim la pasta, saltejam les verdures amb herbes al nostre gust i salam. Mesclam la pasta escorreguda

Aquest número em recor-da l’època en què les coses es pagaven en pessetes...-el que ara ens sembla baratíssim, un euro!, abans valia un poc més de la meitat (100 pessetes). També em du a la memòria el joc que fèiem amb la meva sogra, quan ella ens veia partir amb el cotxe i ens deia adéu des del portal: no corregueu!, demanava, “ens posarem en es cent”, li dèiem sempre... Aquest mes, el cent té un altre significat. És el de retre homenatge als 100 primers números de L’OBSERVADOR del Pla de Mallorca i les persones que els han fet possibles.

Per això aquesta pàgina vos proposa receptes que contenen el 100 en la majoria d’ingredi-ents...

Molts de cents més !

amb la verdesca i el formatge. Podem servir així o gratinar.

amLou i companyia

100 ml d’oli, 100 g de mel, 100 g d’ametles torrades i pelades, 100 g de Gruyére, 100 g de formatge maonès,

100 g de torrades de paEn Joan Mayol ens convidà a un tast

d’olis –els fa suaus i bons- i entre les llepolies, coneguérem l’amlou, una pasta que els berebers fan amb oli d’ar-gan. Ell em digué - gràcies Joan!- que ho feia amb el seu, així:

Picau les ametles –pot ser amb pica-

dora elèctrica- incorporau l’oli poc a poc (potser no necessita els 100 ml , depèn de les ametles, la mel...); afegiu la mel i si ho preferiu, una part de mel i una de sucre. Bateu bé i serviu dins escude-lletes perquè se’l mengin amb torrades, amb formatge... Podeu guardar-ho me-sos. Remanau-ho bé abans de servir.

Cent (100)