N.° 338 - Any XXIX FULL PARROQUIAL DE MONTUÏRI - Abril, 1981

EL TALAIOTDE SON FORNÉS

Aquesta fotografia mostra Ia columna central del talaiot excavat a Son Fornés.

EL MES COMPLET DE MALLORCAL'any 1975 varen començar les excavacions arqueològiques al poblat ta-

laiòtic de Son Fornés de Montuïri, a càrrec d'un grup de professors de Ia Uni-versitat Barcelona.

Les excavacions es van iniciar a Ia part sud del poblat, on hi ha situatsdos talaiots i una muralla que sembla unir-los, encara que només es conservia troços intermitents. L'extensió del poblat és d'unes dues, hectàrees, unsvint-míl metres quadrats.

L'estratigrafia del poblat ha permès de diferenciar-hi tres èpoques:Primera època: Cultura o fase, telaiòtica. Són d'aquesta època el talaiot

que ja està excavat, endemés de les dues habitacions que té al seu mateixcostat. També l'altre talaiot, situat a uns vint metres de l'anterior, i que encarano es troba excavat.

Segona època: Cultura Romana-republicana. Correspon al segle Il a.C. (elde Ia romanització de Mallorca). Hi ha quatre habitacions superposades a lestalaiòtiques. La muralla data d'aquesta època.

Tercera època: Imperial. DeI segle I al V d. C., degut a mantenir-se l'estrati-graf1a a Ia superfície, ha desaparegut a causa del conreu. No obstant això, Iaseva existència es dedueix a partir de Ia gran quantitat de ceràmica trobada

d'aquestaèpoca. {Segueix.alapag..4)

EL QUI NO JUGA NET

DETESTA LA LLUMJesus va tenir Ia gran llibertat de

viure amb veritat i amb germanor.Era Io que Ia gent important del seutemps deia «nova doctrina». Aquestadoctrina, viscuda amb autenticitat, osigui fent-la valer amb fets, indispo-sava contra Jesús totes les autoritatsd'aquellpais.

Jesús havia desconcertat Ia gent.no precisament prenint actitudsagres i violentes sinó tot Io contrari:«Perdona pecats», cosa que noméstoca a Déu; «cura i salva els ma-lalts», mostrant que també Déu estàamb els abandonats de Ia societat.Mostra a les clares que Déu és demisericòrdia i de perdò; menja ambels pecadors i dones de mala vida,amb els qui són tenguts per dolentsdegut als costums i lle!s estrictesd'una societat religiosa-

D'aquesta manera, Jesús és vistcom un peri/I per a l'orde establert. Ino perquè prengui partit politic, sinótot al contrari: perquè es posa enmigdel món com una llum clara i trans-parent. Perquè actua amb Ia llibertatde FiII de Déu. Com diu l'evangeli deS. Joan: «La llum ha arribat al món, iels homes s'han estimat més Ia foscaque Ia Llum. Es clar, tenien les mansbrutes. Perquè tot aquell que no¡uga net detesta Ia llum i no s'hiacosta, per por que no es desco-bresqui el seu joc brut" (Joan 3, 19-20).

Per això, Jesús és condemnat comsi hagués estat un «blasfem» i «revo-lucionari», segons les mateixes pa-raules de l'acusació contra EII en elSanedrí.

Jesús sap que el qui vulgui modifi-car Ia situació humana per a allibe-rar millor l'home per a Déu, per alsa/tres i per a ell mateix, ha de pagaramb Ia mort, una mort que ve del'odi a Aquell que només havia esti-mat i havia cercat fer el bé entre elshomes...

I Ia seva Resurrecció ve a mostrar-nos que Crist no era un ma/factor,un abandonat de Déu, ni un fals pro-feta i messies. La seva Resurrecciómostra el seu amor immens i per-dona tots els pecats dels homes.

MONTUÏRERS QUE HAN DESTACAT

EN «NOFRE DES MOLI», GLOSADOR POPULARPep Gomila i Mesquida (1879-1962)

Fa dos anys que es complia el centenaridel neixement d'un simpàtic personatgemontuïrer, un dels glosadors dels darrerstemps que ha esdevingut més popular. Esper aixo que recordarem algunes notesbiogràfiques i. a Ia vegada, donarem a co-nèixer un glosat que dedicà a Ia construc-ció de Ia carretera del santuari de Monti-Sion de Porreres.

Josep Gomila i Mesquida. «Nofre desmolí», nasqué a Montuïri dia 15 de novem-bre del 1879; va fer de moliner i de pagès.Publicà quatre pleguetes de cançons capals darrers anys de Ia seva vida. Morí el 13d'abril del 1962.

La plegueta de cançons que ens ocupava dedicada a Ia construcció de l'actual ca-rretera de Monti-Sion. Dia 10 de gener del

1954 el rector de Porreres Gabriel Adroverreuni en assemblea els seus parroquians iels va fer veure Ia conveniència de cons-truir una carretera prou ample i ben fetaper a poder pujar al santuari. La ¡dea vacaure tan per l'ull dret dels porrerencs quedia 14 del mateix mes varen esser més de4.000 els porrerencs que. dividits en 40 bri-gades encapçalades pels respectius enca-rregats amb talls de 50 mts. cada una, esposaren amb tota l'ànima a costruir Ia ca-rretera. L'assessorament tècnic anà a cà-rrec de l'enginyer de camins Míquel AngelLlauger. El traçat era de 8 metres d'amplà-ria per més de 2 quilòmetres de llargària.Hagueren de superar desnivells, rompreamb barrobins molt de rocam i traslladard'un lloc a altre molts de milers de metres

cúbics de terra. Al mateix temps hi havia unservei sanitari i uns encarregats de repartirtabac i beguda als treballadors. Devers les4 de l'horabaixa del mateix dia 14 Ia carre-tera estava pràcticament llesta. Després de25 anys (ara en fa dos) el poble de Porrerestornà commemorar Ia feta amb un entu-siasme extraordinari. Sobre aquest esdeve-niment sortí publicat un Certamen poéticoen honor de Ntra. Sra. de Montesión de Po-rreras (Porreras 1954).

La plagueta que ens ocupa té 14 pàginesi l 'ortografia és francament incorrecta.També hi ha molts de versos coixos. En l'e-dició que present he procurat corregir lesfaltes d'ortografia i he mirat d'esmenar totsels versos defectuosos que he pogut i quesegurament en bona part eren deguts al'impressor.

1Me diuen en Pep Gomila,des poble montuïrer,amb so poc sebre que sé,que em donà Déu vertader,amb ses cançons que Jo faréme pareix que donaréan es porrerencs alegria.

Me pens que fa set o vuit diesque a Porreres vaig veniri una persona em va dirque tota sa gent d'aquí.es pobres í majories,havien preses fantasiesper arreglar bé es camí,per anar en es puig d'aquíperque fes bon anar-hi,per donar ses alegriesa sa Mare del Mesiespes qui tenen malalties,si vol les pot assistir.

Tot era una processóde sa gent que trebaiava.fent feina com a escarada,que en día de fredoradatots rancaven en suor.

4Molts amb càvic i senaia.altres amb xada o picócercaven aplanar-hoper anar-hi en carretóque fos dolça sa pujada.

Vós sou Mare vertaderade l'Altíssim Redemptor.Jo vos deman per favorque no plangueu sa raccióa sa gent des terme en redóni de tot Mallorca entera;per fer-vos sa carreterafeien s'obligació,tots rancaven en suoruna diada fredolera.

-~ͱ^EÈS

De Porreres som vist tothom,tant si és pobre com si és ric,escoltaresmeusermó/Heu fet demostracióque teniu forta s'amora sa Mare del Salvador,quiestàal 'altarmajor ,en es puig de Monti-Sion.

Tots Ia teniu en memori,a Ia Mare de Déu de Ia Pau.Li heu fet un caminal,pareix carretera reialper anar-hí en general,tant si és Pere com si és Pauquan vulguin anar a s'oratori

8De Ia Verge de Ia Paui de l'Altíssim Redemptor,escoltau-me es sermó,vos ho deman per favor:es qui hi aniran en carretóque amb llendera ni bastóno peguin a s'animal.Si un poc de més temps hi empraucobraran igual es jornalcom es qui hi arribarà major.

9No heu de dur escorretjadesni cap classe de bastóper pegar a s'animaló,duis-vos-ne un morriói en ser allà desenganxau-lo,i donau-li per raccióun aumut o dos de favesi per anar-hi més vegadeshi tendrà devoció.

10En haver dat sa despedida,que a Ia Mare de Déu Ii heu dit adiós,s'animaló tot gojósllavòvosduràalavila, , . - -i haver feta aqueixa eixida " • . * :; -se darà per venturós. , .

(Continuarà)

Joan Miralles i Monserrat

REPORTATGE

UNA VOLTA PES MERCAT«Cada dilluns, a sa plaça de Montuïri, fan mercat. Ets alumnes

de tercer curs des Col·legi Nacional d'EGB hem anat a fer-hi una voltaper conèixer-lo de prop. Hem vist moltes coses guapes, garrides i inte-ressants. Hi havia molta molta gent, i sobretot moltes dones».

—Vàrem poder veure gran quantitatde coses exposades a moltes tauletesparades: planters d'aubercoquer, po-mera, prunera, llimonera, taronger,nisprer, xiprer, parra, melicotoner, no-guer, roser, etc.

—Tambié hi havia cosslols amb ra-mallers de begònies, ficus, cactus... Is'hi destacaven camilles. escales, ta-bulets, cadires, penjadors, objectetsantics de coure, teteres, brasers, olles,calderes...

—Allà s'hi venia de tot: embotits,formatge, sabates, roba, envinagrat demoltes castes i olives de tot color.Tampoc no hi mancaven pollastres, in-diots, tractors i tot Io que vos pugueuimaginar.

D'ON VENIEN ES COMARCIANTS

La majoria de placers ve de Palma iManacor. També n'hi ha de Porreres,Pprtol, Algaida, Sant Joan i SantLlorenç.

Mos han dit que els altres dies de Iasetmana fan mercat a Inca, Artà, S1A-renal, Son Servera, Muro, Manacor,Porreres, Santa Maria, etc.

Solen arribar devers les vuit des de-matí i se'n tornen entre les dotze i Iauna.

N'hi ha un parell que només fa unmes que vénen a Montuïri, com perexemple es qui ven planters d'arbres ienvinagrat. Es qui du tractors fa quatremesos. Es des supermercat de St. Llo-renç Ja du vuit anys, i es seus padrinsja venien de vuit anys més enrera. Al-tres, fa vint anys que acudeixen, i moshan dit que una dona de Sant Joan facinquanta anys que ve.

MOS VAREN CONTESTARAMB AMABILPTAT

Es venedors varen esser amablesamb noltros. Fins i tot, n'hi va haver unque mos va regalar olives. La majoriacontestaren i mos tractaren molt bé,llevat de dos que no varen voler dirres: Un perquè va contestar que nopodia dir es preus, i un altre que se'nva riure de noltros i mos va respondreque «no sabia què nomia ni se'n recor-dava d'on havia vingut».

PETITES DISCUSSIONS

Vàrem poder observar que una donahavia deixat sense voler un pot de lletcondensada en es supermercat. Quanhi va tornar a recollir-lo, va veure queno hi era. Varen discutir un poc, i lla-vors l'amo Ii retornà es vuit duros.

Dibuix deJoan Mayol.

DUES ENQUESTES

—Què nomeu, madona? D'on ve-niu?

-Jo? Joana Nadal.Vénc d'Algaida iven roba. Començ a les 8'30 i me'nvaig a les 11. Vénc cada dilluns, si noplou.

—Què trobau d'aquest mercat?—Trob que en es mercat de Montuïri

hi ha gent a bastament i molt d'am-bient.

(A una dona que ven ramallerstambé Ii demanam Io mateix).

—Nom Catalina. Som de Pòrtol.VérIc a les 8 i me'n vaig a Ia una. M'a-grada molt es mercat, només és que sino fos en dilluns no tendria tanta son.

DES MERCAT D'UN TEMPS AN ESMERCAT D'ARA

Llavors també mos ha interessat de-manar an es nostres pares i padrinscom era es mercat, quan ells erenpetits.

Mos contesten que a Montuïri te-níem dos mercats: es de sa Plaça VeIIai es de sa Plaça Major.

—Què hi havia a sa Plaça VeIIa?—Allà hi posaven tota casta d'ani-

mals: cavalls, gallines, pollastres, va-ques, porcs per a engreixar, muls, ove-lles, anyellets, etc. Sobretot duien xotsper a Pasqua, per fer ses panades.

—I com era s'altre mercat de saPlaça Major?

—Era més petit. No hi havia tantescoses com ara. Es taulells per a vendreeren reduïdets. En aquelles temps, esplacers hi guanyaven molt poc.

A ca nostre m'han dit que fa 28 anysIa cosa estava molt apagada: només hihavia quatre olives, un venedor de po-llastres i un homo que duia randes defil. Que antigament no i havia tantsd'embotits ni coses congelades; peròhi havia verdura ben fresca...

—Quins productes hi havia més enes mercat montuïrer de principis desegle?

—Venien covos de canya, senaies degarbaió (palmissó) i d'espart, cossis,teles fabricades a Mallorca, figues se-ques, formatge, coques, espardenyesde lone i amb sola d'auto, guinavets,fauzelles, escales de peu i de gat.

—I coses per sa cuina i per Ia casa?—Segons es temps, olives per salar,

cebes, porros, i tomatigues per sem-brar... També hi duien olles, cossiols,graneres, plats i culleres, etc.

(Segueix a Ia pàg. 7)

LES CELEBRAC!ONS DE SETMANA SANTAi PASQUASOR JOANA LLADO

ESCRIU DES D'ÀFRICALa reh'giosa montuïrera, Sor Joana

LJadó ens escriu agraïnt qui U enviem«Bona Pau». EUa ja des de Madrid enshavia obsequiat un LLibre de dibuixosper a Ia revista. Ara ens dóna a conèi-xer, amb Ia seva senzUIesa i espontaneï-tat, Ia dificil tasca d'ajudar a reconstruirun poble, com el de Guinea Ecuatorial.Extreim de Ia seva carta les principalsnotes:

«Vivim com una famflia més, a una ca-seta amb tres habitacions, cuina ibany... Som 4 germanes negres i 2 blan-ques. La temperatura mitja a Ia sombraés de 36° a 38°, i pes carrer arriba a 44° i46°. El meu treball professional és col·la-borant en Ensenyament i Sanitat; donclasse de dibuix, segons el pla 1966. EIsalumnes de primer tenen de 15 a 24anys, i quasi no entenen el casteUà...»

«Dos dies per setmana vaig a dos po-bles a donar classes de Religió a les es-coles... I Ia pobresa és tan forta que nohi ha portes ni persianes... i moltes vega-des les cabres són els primers alumnesque trob. Prepar també els nins de Ia 1.a

Comunió, i vaig a una Escola de Promo-ció de Ia dona».

«Per a Ia Setmana Santa, preparamuna trobada juvenil amb 50 joves i al·lo-tes, i s'ho han pres amb molta il·lusió jaque tenen fam de formació i d'orientaciócristiana»...

«La gent aprecia molta Ia nostra la-bor. I noltros estam aqui per a donar-losIo que ningú els dóna, ja que tenc benclar dins Ia meva consciència que sóngermans meus i fUls de Déu».

«Compt sempre amb Ia vostra ajudaespiritual, de Ia meva estimada parrò-quia, perquè Ia meva entrega sigui bene-ficiosa per aquells que Crist ha posat enelmeu camí».

Rebeu amb estimació una forta abra-çada,

Joana Llado

EL TALAIOT MES COMPLETDE MALLORCA

Vede la1.apàg.)

Segons els arqueòlegs que han tre-Dallat en aquest poblat, es tracta del:alaiot més gran i més complet de Ma-lorca. Les seves dimensions són 17'30netres de diàmetre (de forma circu-ar). La cambra té 6'50 metres de dià-Tietre. Al seu mateix centre s'aixecajna columna de 3'80 metres d'altària,smb cinc pedres super-posades. Te un:aràcter únic a Ia nostra ¡lla (amb sem-Dlances amb altres exemplars de Me-Torca, i amb paral·lels a Còrsega i Sar-denya) per Ia presència d'una altra:ambra inclosa dins les mateixes pa-•ets del talaiot.

El corredor d'entrada, enllosat, té5'30 metres de llargària i 1'2O metresj'amplària.

PROGRAMA12 d'abril: Diumenge de Rams

11,30: Benedicció de rams i Missa solemne.

14 d'abril: Dimarts Sant

9 vespre: Celebració Penitencial Comunitària.

15 d'abril: Dimecres Sant

(A Ia Seu: missa de Ia benedicció dels O!is, concelebrada pel Sr. Bisbe i preveres deIa diòcesi, a les 7,30 horabaixa).

16 d'abril: DIJOUS SANT

8 vespre: Sant Sopar del Senyor. Seguidament, Processó.10,30 nit: Pregària de Ia comunitat cristiana.

17 d'abril: DIVENDRES SANT

8 vespre: Celebració de Ia Mort del Senyor. Seguidament: «Devallament» i Processó

18 d'abril: Dissabte Sant

10,30 nit: SOLEMNE VILGÍLIA PASQUAL, amb el Baptisme dins Ia mateixacelebració.

19 d'abril: DIUMENGE DE PASQUA «FLORIDA»

10 matí: Processó de l'Encontrada. Missa Solemne de Ia Resurrecció del Senyor.

20 d'abril: Dilluns de Pasqua. Segona Festa

12 migdia: Missa Solemne, amb participació del Cor Parroquial.

21 d'abril: Dimarts de PASQUA— FESTA DES PUIG

10: Romeria al Puig de St. Miquel. Partida de Ia Plaça Major amb Ia Banda demúsica.

11,30: Missa de Ia Mare de Déu de Ia Bona Pau.Predicarà Mn. Gabriel Lliteres, rector de Sta. Teresa del Nin Jesús, de Ciutat.12.30.Bal ldebotperatots.

EIs arqueòlegs pensen que aquesttalaiot de Son Fornés era utilitzat coma vivienda, Io qual no vol dir que ini-cialment es construís amb aquesta fi-nalitat. Resulta sempre difícil concre-tar Ia funcionalitat dels talaiots, Ja queIa majoria dels talaiots excavats apa-reixen reutilitzats.

MATERIALSon Fornés és un poblat extremada-

ment ric pel que fa a troballes de ma-terial arqueològic. A mesura que hanestat descoberts i estudiats s'han en-viat a Ciutat. Seria molt interessant—segons suggeriments dels mateixosarqueòlegs— que s'acondicionàs unmuseu a Montuïri mateix, i d'aquestamanera el material quedaria a Ia vila

Naturalment, el material pertany ales tres èpoques del jaciment arqueo-lògic.

De l'època talaiòtica hi ha dues llarsamb els seus adreços, alfàbies, cerà-miques, recipients, etc.

De Ia segona època, Ia Romana deIa República, es troben ceràmiquesimportades d'Itàlia, Sud D'Itàlia, Ei-vissa, Catalunya... ormejos de ferro, i

4.

instruments pel conreu de Ia terra, unahabitació completa amb els seus mo-lins «in situ», i els seus recipients per aguardar l'oli.

De l'època imperial romana, es trobauna gran quantitat de ceràmica, im-portada també d'Itàlia.

De les tres èpoques es recollirenmostres de polen per a determinar elscanvis de flora en les distintes èpo-ques, i també de carbó, per a efectuarl'anàlisi de datació absoluta.

MONTUÏRI, UN POBLE RICEN JACIMENTS PREHISTÒRICS

Montuïri és una comarca molt ricaen jaciments pre-històrics. Es conei-xen el «campanar del moro» (que adesgrat del seu nom popular, no ésàrab, sinó de Ia mateixa època de SonFornés). Mianes, amb un poblat delqual es conserva un talaiot quadrat,encara que molt deteriorat. «Sabó»,poblat talaiòtic a un quilòmetre de SonFornés; les coves pre-talaiòtiquesd'enterrament de Son Company, entremolts altres.

Biel Gomila

i*̂ 450li JEr:ASSOCIACIÓ DE PARES:

«HI HA TEMPS PER A TOT»

«A Ia darrera assemblea de l'Associa-ció, En Joan SoreU, director del Col·legi,va partir de sa problemàtica de què esnins, a vegades, perden molt de tempsamb perjudici del rendiment escolar. Loque va quedar clar és que havien de seres pares es qui havien de sebre i contro-lar es temps des seus fLUs; perquè, perexemple, ets entrenaments de balon-mano en tres quarts els hem acabat; idòhi ha nines que estan més de dues horesen «Es Dau». Hi ha temps per tot, tantpets estudis com per ses altres activi-tats, sempre que hi hagi un control perpart des pares, que són es qui saben Ioque poden o no poden rendir es seusinfants.

També hi va haver una suggerènciaper part des claustre de professors. Se-gons sa nova L·lei d'Educació Física,toca haver-hi un professor titulat d'ex-pressió dinàmica a cada escola. Comque no hi és encara, per l'any qui ve,l'Associació estudiarà i mirarà si potaconseguir —amb subvencions i ajudesd'altres organismes— un professor quemos costarà molt»

(JOAN BAUÇA, secretari).

DONANTS DE SANGDE LA CREU ROJA

El passat dimarts, 17 de març, tornà avisitar el nostre poble Ia unitat mòbü deIa Creu Roja, per a Ia qüestació de sang.ELs montuïrers contribuïren amb gene-rositat a Ia sol·licitud que va fent periò-dicament l'Associació. Aquesta vegadahi acudiren 16 persones.

Hemeroteca—Ens ha alegrat llegir en el «Diario de Ma-

llorca» del passat 19 de Març, Ia seguentressenya referida a Ia nostra publicació:

BONA PAU

Con su nuevo formato, esta revistaanuncia en Ia primera pàgina el éxito deMari Carmen Robles en el Campeonato deEspana de Cross, a Ia que nuestro corres-ponsal en Montuiri entrevista. Tambiénnuestro corresponsal firma Ia queesta revis-ta publica de Pere Saig que durante treintay siete arios ha sido el pregonero de estapoblación.

El nuevo grupo de redacción de esta re-vista anuncia en este número que tiene in-tención de crear secciones que den másdi-namicidad y consigan Ia participación po-pular, razón por Ia que abren las puertas atodas aquellas personas que quieran colabo-rar.

GRAN ANIMACIÓ DELS

DARRERS DIES

EIs dies 27 i 28 de febrer, els carrers deMontuïri estaven replens i més animatsque mai. A partir del dlvendres, el grupBHsTLXIFLAT va fer un passacarrers i vaoferir una obra de teatre infantü, a IaSaIa Mariana.

A les 9 del vespre, començà a Ia PlaçaMajor Ia concentració de disfressos,amb Ia banda de música i una coUa dexeremiers, eLs més joves de MaUorca. Apartir d'aqueLl moment tot el poble vaparticipar amb una xalesta vetlada, quefeia estacions per tot el carrer Major iPujol, des de ses Tres Creus flns a IaPlaça VeLIa. No hi va faltar sobrassada,coques amb verdura, vi i altres pastissospropis dels darrers dies. Mos vérem ambfeines per arribar a sebre qui s'hi ama-gava davaLl aqueLles caretes ferestes iembolicats amb uns vestits tan sofisti-cats i elegants. Bo és tot Io que uneix ifa poble! No mancà tampoc renou i ria-Lles, fins a Ia mala hora.

COOPERATIVA ARTESANAL,EMPRESA PROTEGIDA

La Cooperativa Artesanal de Montuïriha estat declarada Empresa Artesanaprotegida, segons una Orde del Minis-teri d'L·idústria, pubLicada en el BoLletíOficial de l'Estat del mes de gener.

El passat divendres, 20 de març, es vafer l'entrega del títol d'Empresa prote-gida, en un acte que se celebrà a l'Ajun-tament, al que assistí el Delegat Provin-cial d'L·idústria i Energia de Balears, Jo-sep Fortuny.

Aquest títol representa una subvencióde 350.000 pts. a fons perdut, subven-cions per a assistència a exposicions i fi-res nacionals i internacionals; i tambérepresenta altres mesures de proteccióde Ia Cooperativa.

INFORME SOBRE EL PROJECTEDE LLEI DE DIVORCI

Promoguda per distints grups de refle-xió cristiana de MaUorca, el düluns dia30 de març, tingué Lloc al saló parro-quial una xerrada-informe sobre Ia si-tuació actual del projecte de Llei de Di-vorci, en el Parlament.

El diputat Fèüx Pons va presentar Iainformació, i Bartomeu Bennassar, pro-fessor de Moral, exposà els seus puntsde vista sobre l'esmentat document i so-bre les declaracions de Ia ConferènciaEpiscopal entorn al mateix tema. S'hinotava Ia presència de gent de distintspobles i de Ciutat, mostrant un gran in-terés en el col·loqui que va seguir.

<r//a rxlnl xentpre una nil de pjfirfrc4com qualsevol nit rlc fehrrr».

NOCES D'ORCOMPLELXEN CINQUANTA ANYS

DE CASATS

L'amo En Joan MiraLles Tous «Doia» imadò Magdalena Gomüa Tous «Ca-neta». Es casaren dia 8 de gener de 1931.

L'amo En Joan Garau Maiol «de saTorre» i madò MargaLida Noguera Po-coví «Moia». Es casaren dla 27 d'abril de1931.

L'amo En Francesc Mora Fuster«Baco» i madò Franciscà Sampol Ar-bona «Sampol». Es casaren dla 7 demaig de 1931.

L'amo En Toni Oüver Amengual «X&-rri» i madò Antònia Gomila Tous «Fe-Lipa». Es casaren dla 16 de maig de 1931.

L'amo En Jacint Noguera MartoreU«Moio» i madò Joana Aina Gomila Gar-cias «Matarina». Es casaren dia 6 dejuny de 1931.

Que Déu vos conserv molts d'anys,amb salut i pau!

ENTREVISTA

MIQUEL NICOLAU I PEP ALOY,DELEGATS DELS INFANTILSDE FUTBITO

El títol de Campions de Mallorca es deu a que elsjugadors s'ho han pres molt en «serio»

JosepAloy, Delegatdel_MQntum infantil

Seguim amb les enhorabones esportivesmontuïreres. El Club esportiu Montuïri s'haproclamat campió de Mallorca de futbito,dins Ia categoria infantil federada. El seucurrículum ha estat: 1? partits jugats, 10victòries, 62 gols a favor, 20 en contra, iuna mitja de 5 gols marcats per partit.

Dos jovençans montuïrers són els seusencarregats. En Miquel Nicolau Mas «deca'n Tomeu», i En Pep Aloy Lladó «Aloy»,ambdós de 21 anys. Hem xerrat amb ells,un diumenge dematí, assaborint un tassóde palo amb «sifón».

— Podríeu parlar-nos de Io que ha estatel campionat?— Ha estat una lliga molt igualada entreElectro-Bauçà i noltros. Fins en es darrerpartit, no s'ha decidit es títol, i ha estat pergolaveratge directe; ja que tots dos teníem20 punts. EIs altres equips eren molt mésfluixets.

— Quins han estat els resultats entreElectro-Baucài voltros?— A Palma, perdérem per 3-2 i 3-1; aquíguanyàrem de 5-2 i 7-2; per tant, mos dónaun 15-10 a favor nostre. Diguem que el tor-neig s'ha fet a quatre voltes, perquè partici-paven només quatre equips: Montuïri,Electro-Bauçà, Es Fortí i Es Figueral.

— Quins jugadors han intervingut?— 'Jaume Pocoví, Joan Verger, Toni Nico-lau, Jaume Matas, Pep Mayol, Juanjo Estra-des, Rafel Miralles, Jaume Rigo, GasparMoII, Pere Morlà i Joan Manera.

— Com s'han portat?— Han tingut moit d'interés. Quan verenque començaren bé, s'ho prengueren molten «serio» i amb ganes de fer primers.

— Quan vos entrenàveu?— Dues vegades per setmana. El dimarts idijous, de 8 a 10 des vespre. Venien tots esde Montuïri. Es tres que estudien a Palmas'entrenaven a San Fernando i en es Semi-nari.

— Com han respost el Club i pares?

— Es Club mos ha fet un sopar, però nohi va assistir cap directiu; només En Pep iJo pels infantils i en «Sitos» d'es forn i enMaties, com a entrenadors dets alevins.

— La resposta referida a l'ajuda dels pa-res és ben espontània:«Dels pares, cap ni una», diu En Mi-quel. «De cap classe», contesta En Pep.

«Fins al darrer partit

no s'ha decidit el títol»

— Dificultats?— Només a s'hora de trobar cotxes. Unavegada vaig fer —diu En Miquel— dos viat-ges d'anada i dos de tornada a Palma, per-què ningú mos va acompanyar.

— Heu tingut problemes, per part delsjugadors?— Cap ni un; ni ells entre ells. Cap expul-sat, només una targeta groga en 12 partits.En ets entrenos i partits, han assistit sem-pre tots.

— A què s'ha degut l'èxit?— Es degut an es jugadors. En primer,que es jugadors en saben molt; i en segonaque s'ho han pres molt en «serio», i això hifa molt.

— I Ia vostra labor?

— Acompanyant-los; fent gimnàsia i unpartit en ets entrenaments. Cada dijous, ju-gàvem contra gent més bona i més granque ells, per donar-los branca.

— Què fareu l'any qui ve?— Si hi ha d'haver futbito, i mos ho diuen,podem comptar en què els durem.

— I si fos un equip de futbol?—Miquel: M'ho hauria de pensar... No hosé.

—Pep: Si En Miquel no ho du, Jo tampoc;perquè un tot-sol no ho pot dur mai.

— Què destacaríeu?

— Volem destacar sa bona feina que hafet En Joan Rosselló «Des Pont», mirant etshoraris i enviant es permissos a sa Federa-ció i Govern Civil. Noltros només Ii dema-nàvem «a quina hora jugam?» i ell Ja s'ha-via preocupat de cercar-ho.

Per Ia nostra part, acabarem dient queara estan jugant el torneig Primavera, queacaba el dia 2 de maig, i que els alevins iinfantils estan convidats a participar a untorneig a Palma.

BIELGOMILA

Montuïri infantil, campió de Mallorca deFutbito.

6

PASSATEMPS

ES MERCAT...(Ve de Ia pàg. 3

—Vos ne recordau des nom de qual-que venedor cèlebre?

—Venia un sabater que Ii deien «EnMassoles», i també un botiguer de ro-bes... I com que ses feines de ses mes-ses no eren com ara, també hi podíeuveure moltes pales, forques i altres ei-nes per a batre i fer feina a s'era.També tenien paners i escales de fustaper a collir figues, aixades i altresinstruments.

SA GLOSA NOSTRADE CADA DIA

—Miquel, què feia sa teva padrina,es dies de mercat?

—Sa meva padrina m'ha dit quequan sortia de Missa, s'aturava en esmercat a veure si podria comprar qua-tre cosetes. Casi no valien res; perexemple, un litre d'oli valie dues pes-setes, i un almud d'olives una pesseta.

Dibuix de Coloma Alcover

CANÇONS DES VENT

Aquest hivern ha estat «s'hivern desvent». Na Rosa Mari Nicolau Pericàs quanestudiava vuité d'E.G.B. va recopilar aques-tes cançons des vent.

«Llevant, xaloc i migjorn;llebeig, ponent i mestral;tramuntana i gregal,vet aquí els vuit vents del món».

«Bon vent i seguit, senyora,sols que no sia mestralque aqueix vent que fa és tan mal,que sa terra i tot tremola».

«Horrend estava es xaloc,en es migjorn llampegava;es llebeig canyes inflava;es ponent el se miravai es mestral que duia es joc.

Sa tramuntana que estavaa punt de toc i retoces gregal ho replegavai es llevant que mos donavas'aigo amb un carabassot».

Dibuix deTòfol Massanet

COM ERA ES MERCAT A ALGAIDA,BUNYOLA I A SA PENÍNSULA

—Mu mare, com era es mercat d'Al-gaida?

—Fa vint anys que era molt parescuta Io que és ara. Feien mercat es diu-menges, a sa plaça. Hi acudia moltagent, que comprava tot Io necessariper passar sa setmana. Lo que més ve-nien era fruita, verdures, roba i espar-denyes; en canvi no hi havia conservesni maquinària.

—I vós, tia, contau-mos coses de saplaça de Bunyola.

—A Bunyola, fa vint anys, hi haviamés poca mercaderia. Però hi haviamoltes dones. I s'hi veien olles, gerresi plats de test; verdures, cols, lletuguesi tomàtigues i fruita del temps. I qual-que gitano, amb roba barata. A una al-tra part des mercat, ha havia moltsd'animals vius.

—I usted, que vino de Ia Península,¿recuerda algo de aquellos mercados?

—Donde vivía mi abuela, en Ia Pe-nínsula, venía gente a vender de Casti-lleja, Orce, Huéscar, Cullavara y LaSierra. Se adquirían burros, ropa, na-ranjas, verduras...

ALUMNES DE TERCER CURS D'E.G.B.

MADO ANTONIA ADROVERROIG DEDICA UNA GLOSA

A «BONA PAU»

M'agrada molt BONA PAU,diari montuirer,perqué així des poble sé,germans tneus, com vos campau.

Aquesta fulla mos mostratot Io dolent i Io bo,sabem qui neix i qui es mor,sense sortir de ca nostra.

Tot això jo ho trob molt bé,més, escrit en mallorquí;gràcies també vos diré,gràcies a tots es qui aixiamb treball ho lograu fer.

A. M.a Adrover

SOLUCIONS ALS «PASSATEMPS«DE MARC

«Éndevinalla del rei moro: Contesta: Vafer que cada un d'ells colcàs amb el cavalide l'altre.

SOPA DE LLETRES

B P A S E C B I X R

T I X C U A C A 5 0

iM A N R D L P Y E I

A W C I F G E L L R

D X L H 5 A T N R I

A I J K 0 S R T 0 U

5 T U L P M A A P T

T D R U M 5 X L 5 N

R U L A A R T 5 E 0

U M I K C U .K A R M

7 noms de pobles de Mallorca.

ESGLÉSIA EN CAMI

CELEBRACIÓ PENITENCIAL:EL DIMARTS SANT !

Dia 14 d'abriI, dimarts sant, a les 9,30del vespre, tornarem tenir una Celebra-ció Penitencial Comunitària de Ia Peni-tència. Que pugui ser una preparacióimmediata a les celebracions del misteride Crist Mort i Ressucitat.

DIMECRES SANT: A LA SEU

A les 7,30 de Ia tarda del 15 d'abril, di-mecres sant, el Sr. Bisbe ens convida auna concelebració de l'Eucaristia ambtots els preveres de Mallorca i amb re-presentants de totes les comunitats cris-tianes de Ia nostra diòcesi. Es una im-portant oportunitat per a comprovarcom, des de distints Llocs i formes, anamfent un mateix camí de fe i d'esperançales diverses comunitats de Ia nostra Es-glésia local.

COLLECTA EXTRAORIDINÀRIA

La col·lecta que es va recollir a lesmisses del diumenge 8 de març va pujara 30.229 pts., que serviran per a subsa-nar el dèficit de què vos informàvem, enel número de març.

TROBADA D'ADOLESCENTSA BONANY

El divendres, 24 d'abril, hi haurà aIPuig de Bonany una jornada d'esplai ide convivència per a al·lots (nins i nines)de totes les parròquies de Ia nostra co-marca. Edat: 12-15 anys. PartiremdelaRectoria, a les 9,30 del mati. Vos podeuinscriure a sa parròquia o a ca ses mon-ges. Durem pa-taleca.

REUNIÓ PELS PARES -CONFIRMACIÓ

El dissabte, dia 2 de maig, es convocaa Ia Rectoria, a les 10 del vespre, a totsels pares i mares dels joves que es pre-paren per a Ia Confirmació, a fi de tenirun intercanvi d'idees, conèixer-nos mi-llor, i veure com hem seguit el procésdurant aquest dos anys. El Sr. Bisbevindrà dia 13 de maig, dimecres, per atenir una darrera catequesi amb els jo-ves i al·lotes. Llavors, el divendres 22 demaig, celebrarem Ia Confirmació en Ia fede Jesús dels qui s'hagin decidit amb se-rietat a donar aquesta passa.

Mons. Gabino Diaz Merchan, Arquebisbea Oviedo, nou President de Ia ConferènciaEpiscopal Espanyola.

El nou President és un home senzill, moltomprensiu, extraordinàriament intel·ligent'ortament preocupat pels problemes so-

C'als. tant es així que durant cinc anys haD'es/dit Ia Comissió Episcopal d'ApostolatSoc/a/ i d'ençà 1978 perteneix al ComiteExecutiu de Ia Conferència EpiscopalEspanyola.

Substitueix al Cardenal de Madrid, DrEnrique i Tarancón, a qui veim a Ia fotogra-fia d'abaix.

VETLADES PELS PARES -PRIMERA COMUNIÓ

EIs dies 4, 5 i 6 de maig, els pares delsiuns i nines que han de celebrar Ia pri-mera Comunió es reuniran a Ia Recto-ria, a les 9,30 del vespre. La finalitat éstnentalitzar de cara a l'educació de Ia feen família, i conèixer les orientacions dei 'església per a une digne celebració del'Eucaristia dels fills.

LA MISSA A L'ESGLÉSIA DES PUIG

A partir del primer diumenge de maig,dia 3, celebrarem l'Eucaristia a Ia cape-lla del Puig de St. Miquel, a les 7,30 del'horabaixa, tots els diumenges i festes.

CANVI D'HORARIS DE MISSES

Amb el canvi de l'horari d'estiu, lesmisses dels diumenges i festes serancom segueix:

9,30 del matill ,30delmati

9,30 del vespre9,30 del vespre (Dissabtes)

MOVIMENT PARROQUIAL

PLUVIÒMETRE

0*pStlt L*gal P. M. 133-1958

DeI 15 de febrer al 15 de març:Dia 20 de febrer: 10,5 Its. de pluja-neu.

8.

FEBRER — MARÇ 1981

NOUS CRISTIANS

l)ia 22 de febrer:Paula Maria Amengual Nicolau, filla

de Bartomeu i Isabel.Aina Verger Cerdà, filla de Bartomeu i

Antònia.Antoni Arbona Pornés, fill de Rai-

mundo i Magdalena.Maria Rossinyol Garcia, filla de Pau i

Antònia.

PASSAREN A LA CASA DEL PARE

Dia 17 de febrer:Gaspar Sastre Miralles, casat, de 86

anys, a. «Xinet».Dia 10 de març:

Joana Aina Gallard Ginard, viuda, de86 anys, a. «Marxanda».

25 ANYS ENRERA

2 Abril 1956

L'orfebre de Barcelona, Xavier Cor-beró, entrega un preciós copó de plataque ha transformat del calze de MissaNova que ofereix el que fou Rector deMontuïri, D. Bernat Martorell, al anar-se'n a evangelitzar al Perú.