Amb el suport dels Socis del Círcol Maldà, VERKAMI i el CoNCA

“Les cançons que ens ofereix Guillem d’Efak feriran la sensibilitat de l’espectador. Qui pugui restar impassible, haurà de revisar seriosament la seva formació. Haurà de demanar-se: què han fet amb mi?” (Bernat Nadal)

No me sap greu, no me sap greu,

que te passegis del braç amb un altre, però estimada, però estimada,

no ho tornis fer mai mės al davant meu. (No me sap greu / Guillem d’Efak)

El teatre es transformarà en La cova del drac per homenatjar Guillem d’Efak, i Pep Tosar s’estrena cantant en escena els temes del cantautor mallorquí.

Tots aquests dois és el nou espectable d’en PepTosar, un espectacle biogràfic on el mateix Tosar interpreta la vida, els poemes i les

cançons d’en Guillem d’Efak, acompanyat de la formació musical que lidera David Mengual: Maitia Trio. Sobre l’escenari, un tul mostra

un audiovisual en clau de documental ficcionat on diferents persones que varen compartir vivències amb l’autor parlen sobre ell. Tots ells

–persones del teatre, la literatura, la música...– són entrevistats dins un autobús que fa un tour per una Mallorca d’efakiana, emulant la

seva coneguda faceta de guia turístic.

Trailer: http://www.youtube.com/watch?v=Pbf0pjcl_mY

CONTACTE: 93 304 39 99 / 619 68 5221 / info@circolmalda.org

L'espectacle

L’espectacle que proposem sobre en Guillem d’Efak és un espectacle biogràfic que farà servir la música, la poesia, i l'audiovisual en clau

de documental ficcionat. Com en anteriors projectes de Pep Tosar d'aquestes mateixes característiques, la dramatúrgia d'aquest

espectacle parteix d'una investigació minuciosa per la vida i l’obra del protagonista amb la voluntat de detectar etapes de la seva obra

poètica i musical. És a partir d’aquesta investigació que es determina la fórmula narrativa i el caràcter de l’adaptació dels diferents

materials al llenguatge teatral, fent que les coordenades definitives de l'espectacle siguin fidels a l’essència del personatge sobre el qual

treballem.

És en aquest sentit, que s'ha plantejat l'enregistrament de l'audiovisual que

conformarà una de les peces del llenguatge teatral en escena. Com és sabut, una

de les múltiples ocupacions d'en Guillem va ser la de guia turístic. Així, la idea

consisteix a fer una selecció de persones que ell va conèixer de prop, ja sigui de

l'àmbit literari, teatral, musical o simplement experimental i ficar-los dins un minibús

que farà un circuït per una mallorca d'efakiana, parant en llocs estratègics on

entrevistarem als diferents personatges que ens hauran d’explicar la seva

experiència vital al costat d’en Guillem i la seva mirada sobre el personatge i la seva

obra.

Parlem de noms com J. M. Espinàs, Josep Anton Codina, Francesc Borrull,

artistes de La cova del Drac com Maria Cinta, la família de l’artista i d'altres.

Aquestes imatges, de paisatge i d'entrevista, seran projectades sobre un tul, darrera el qual hi situarem una banda de jazz amb amb un

actor/cantant que, tot recreant la figura del cantant i poeta mallorquí, recitarà, no només part de la seva poesia sinó també fragments

d'antigues declaracions, entrevistes i anecdotari que venen citats a la biografia d'en Tomeu Mestre titulada Balada d'en Guillem d'Efak,

alhora que interpretarà un repertori musical configurat per una selecció dels seus temes més recordats, com ara el Blues en sol, la

Balada d'en Jordi Roca o Tots aquests dois.

El fil biogràfic principal passarà per la seva condició de guineà/mallorquí: la famosa

història del pare manacorí que retornà a Mallorca emportant-se el fill que havia tingut

a la colònia espanyola fruit d’una relació amb una dona negra originària de la tribu

Ekak. També haurem de contar la seva infància manacorina en plena postguerra, els

seus inicis musicals com a cantant de bandes exòtiques que actuaven a les sales de

festa de Palma: Tagomago, Titos, etc. Ho seguirà la fugida a Barcelona: el seu èxit

dins l'àmbit de La nova cançó; la seva significació en la fundació de La cova del drac,

junt amb l'Ermengol Passola; la no menys significativa presència a la fundació de La

Cucafera, junt amb Carlota Soldevila i Fabià Puigserver; la renúncia d’en Guillem

d’Efak a tot l’èxit que havia conreat a Catalunya, sobretot com a cantant, però també

com a poeta, com a actor i com a dramaturg, i, finalment, el retorn a Mallorca sobrevivint com a guia turístic.

La combinació d’aquests temes, d’una banda la informació que ens proporcionarà l’audiovisual, i, d’una altra, la que el mateix

actor/cantant ens explicarà en directe des de l’escenari, juntament amb la interpretació dels temes musicals que ens ajudaran a generar

els climes en els que es varen produir els fets històrics en els que d’Efak va inscriure els seus episodis vitals, ens ha de permetre fer un

retrat d’una Barcelona i d’una Mallorca que, just en un parell de dècades, varen rendir-se a unes noves realitats que els han fet

desaparèixer sota si mateixes, convertint-les en quelcom de grotesc, caòtic i totalment desorientat. Una desaparició profetitzada ja per

Guillem d’Efak, quan a principis dels setanta, decideix renunciar a la popularitat i al compromís polític i cultural adquirits amb els anys de

profunda significació activa des de Barcelona.

Podem dir, doncs, que la narrativa d’aquest espectacle és molt similar a la d'Esquena de ganivet, espectacle també de Pep Tosar sobre

la vida i l'obra de del poeta Damià Huguet. Potser en aquest cas, la música tindrà encara un paper més visible, en tant que estem parlant

d'un poeta que va enregistrar més de deus discs i que va tenir un paper destacadísssim en el món musical català. Un llenguatge que és

la suma de diversos llenguatges: un espai abstracte, la música en directe, les projeccions audiovisuals i la interpretació al servei de la

creació d’un paisatge poètic ric en associacions dins de la ment de l’espectacle

Guillem d'Efak

Guillem d'Efak és fill d'un manacorí que retornà a Mallorca emportant-se el fill que havia tingut a Guinea fruit d’una

relació amb una dona negra originària de la tribu Ekak. Viu la seva infància manacorina en plena postguerra i s'inicia

en la música com a cantant de bandes exòtiques que actuaven a les sales de festa de Palma: Tagomago, Titos, etc.

Però serà la seva fugida a Barcelona el punt d'inflexió que permetrà el seu reconeixement públic. El rep el seu amic

Josep Maria Espinàs, amb qui forma part dels precursors del moviment de La nova cançó. A casa nostra funda La

cova del drac i La Cucafera i enregistra cançons tan conegudes com el 'Blues en Sol' o la 'Balada d'en Jordi Roca'.

Finalment, retorna a Mallorca sobrevivint com a guia turístic.

Treballà la cançó popular mallorquina, el blues i el jazz, i actuà a Andorra, Catalunya, Londres, Mallorca, Perpinyà i Zuric. Gravà diversos

discs, tant amb cançons seves com d'altres (Veu de Mallorca, Blues, Balada d'en Jordi Roca, Cançó de Son Coletes, Cançó per les

dones, Dissabte). Com a escriptor cultivà la poesia (El poeta i el mar, 1965, Madona i l'arbre, 1969, El poeta i la nina, 1974, Erosfera,

1982), el teatre ( J.O.M., 1967, La mort de l'àvia, 1968, Paisajexlindos, 1988) i la narrativa (Les vacances d'en Jordi, 1968 i La

ponentada gran, 1975).

Premis Artur Martorell (1965): Cançó i conte del dimoni Cucarell.

Club de joves de Tarragona (1967): J.O.M. Cavall Fort (1968): Les vacances d'en Jordi.

Última hora (1968): Els de fora. Carles Riba (1969): Madona i l'arbre.

Ciutat de Palma (1973): J.O.M. (nova versió) Medalla d'or de les Illes Balears (2011)

Què ens mou

Estem interessats en un teatre subtil, dramàtic, dolorós, en el

que el comprimís amb la paraula generi una elegància sòbria,

i en el que concedim un primer pla d’importància als

continguts, a la experimentació textual i a la poesia. Volem

cridar l’atenció a través del teatre sobre el testimoni vital,

literari i musical de Guillem d’Efak. Alhora recuperar el valor

artístic i històric del moviment de La nova cançó, del qual en

va ser un dels precursos i dinamitzadors més rellevants.

repartiment

Pep Tosar Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre l’any 1985. Comença la seva carrera com a actor al Teatre Lliure a finals dels 80 en

muntatges de Pere Planella, Josep Muntanyès o Fabià Puigserver com Maria Stuard, Paraula de Poeta: Blai Bonet, El manuscrit d’Ali

Bei, Titànic 92, D’Arenys a Sinera...). Després, als 90, amb Calixto Bieito, Teresa Vilardell, Tamsing Townsend o John Strassberg. Al

Mercat de les Flors, en muntatges com La noche de El Dorado, La Gavina, La tempestat, Macbeth o Galileo Galilei. Treballa com a

ajudant de direcció al teatre Maria Guerrero, amb l’espectacle La comedia sin título, de Lorca, dirigit per Lluís Pasqual, Madrid-1988.

Amb Lluís Massanet i Xicu Masó funda la companyia Teatre de Ciutat, amb qui produeix i protagonitza Sa història des senyor Sommer,

Premi especial de la crítica 1994, a partir de la novel·la de Patrich Süskind; Réquiem (Grec-1997) i Revés(Teatre Lliure, Febrer de

2002, Teatro de la Abadía, junio de 2002) a partir dels contes del llibre del mateix títol de l’escriptor italià Antonio Tabucchi; i, ja en el

2003, de nou al Teatre Lliure, El Mestre i Margarita, Premi de la crítica y Premi Butaca al millor espectacle y finalista en els premis MAX

al millor espectacle revelació. I, finalment, Al vostre gust de William Shakespeare, espectacle inaugural del Grec-2005.

Per una altra banda, ja en solitari, escriu, produeix, dirigeix i protagonitza els següents espectacles: La casa en obres(Grec-1998 / Romea 1999), Premi especial de

la crítica, a partir de la vida i l’obra del poeta mallorquí, Blai Bonet. Esquena de ganivet(Grec-2004 / Sala Muntaner 2004), Premi de la crítica Serra d’Or al millor

espectacle, finalista en els premis MAX, pel millor espectacle revelació. Somnis de somnis (Sala Muntaner-2006), a partir del llibre de relats del mateix nom,

d’Antonio Tabucchi. Molts records per a Ivanov (Círcol Maldà-2009), Premi de la crítica a la millor direcció, una peça original, inspirada en l’Ivanov, d’Antón Chéjov.

I, actualment, Nocturn (Círcol Maldà-2009), una dramatúrgia a partir dels llibres d’Antonio Tabucchi: Rèquiem, Els volàtils del beat angèlic, Petits equívocs sense

importància, L’àngel negre y S’està fent cada cop més tard.

En cine ha treballat com a actor en més de 30 pel·lícules entre las que destaquen Solitud, de Romà Guardiet; el telefilm, La ciutat de la sort y el llargmetratge Los

sin nombre, de Jaume Balegueró; treballa amb Agustí Villaronga a El niño de la luna, el documental de ficció, Miquel Bauçà, el poeta invisible y en la recent Pa

negre. Amb Manel Huerga en el documental de ficció, Gaudí, y en el llargmetratge, Salvador. Amb Mateu Adrover a Fuerte Apache. I en les recents Ull per ull de

Mar Targarona, i Animales domésticos, de Xavi Giménez.

Participa també en diverses series de televisió com Poble nou, Estació d’enllaç, Nissaga de poder, Laberint d’ombres, a TV3. I Hospital central, CIS, a TV5, UCO a

TV1 o El crematorio.

Víctor Pi Llicenciat d’Art Dramàtic per l’Institut del Teatre. Ha participat en els següents muntatges teatrals: ’auca del Sr. Esteve, Festival

Grec. Dir. Pere Planella Cyrano de Bergerac. Dir. J.M. Flotats Ecplipsi. Festival Grec. Dir. Jaume Melendres precació davant la

muralla. Dir. J. M. Mestres, 30 Abril. Teatre Lliure. Dir. Pere Planella Titanic 92. Teatre Lliure. Dir, Pere Planella Els gigants de la

muntanya. Teatre Lliure. Dir. Xicu Masó/ Fabià Puigcerver Terra Baixa. Teatre Lliure. Dir. Fabià Puigcerver Trucades a mitjanit.

Dir Pere Planella Cabaret. Dir Jerome Savary Càndit. Dir. Carles Alfaro L’auca del Senyor Esteve, TNC. Dir. Adolfo Marsillach

Otelo. Festival Grec. Dir. Mario Gas De poble en poble. Festival Grec. Dir Joan Ollé Timo d’Athenas. Teatre Lliure. Dir Ariel

Garciá Valdés Música per una nit d’estiu. Festival Grec. Dir. Mario Gas. Mare coratge. TNC. Dir. Mario Gas. L’escola de les

dones. TNC. Dir. Carles Alfaro. Aigües encantades. TNC. Dir. Ramon Simó La Xarxa. Espai Brossa. Dir. Josep Maria Mestres Requiem. Talleret de Salt. Dir. Xicu

Masó Mestre i Margarita. Festival Grec. Dir Xicu Masó La cantant calba. Teatre LLiure. Dir Joan Ollé El ventall de Lady Windermere. TNC. Dir. Josep Maria Mestre

Otelo Teatre Lliure. Dir. Carlota Subiros Glen Garry and Glen Rose. Teatre LLiure. Dir. Alex Rigola European House. Teatre LLiure. Dir. Alex Rigola 2606. Teatre

Lliure. Dir. Àlex Rigola Vells Temps. Festival Grec. Dir. Rosa Novell. Al Vostre Gust. Festival Grec. Dir. Xicu Masó Rei Lear. CDN. Dir Gerardo Vera Lleons. TNC.

Pau Miró Molts records per a Ivanov. Círcol Maldà. Dir. Pep Tosar. Ha participat en vàries sèries de televisió i pel·lícules

Maitia Trio

David Mengual, piano

Comença els seus estudis musicals (piano) el 1987 a l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona. El mateix

any comença les seves col·laboracions amb diferents grups de jazz i rock, com el Loni Geest Grup, 080, Jazz

Gang Trío, Alez Martínez Trío, etc. Composa també la música per al curtmetratge Trucïdo, del realitzador Lluis

Font. A partir de 1991, estudia contrabaix amb Rafael de la Vega i Mario Rossy. Entre 1992 i 1993, Mengual

participa en dos importants seminaris de jazz, amb músics com Kenny Barron, Ray Drummond, Mark Turner i

Ed Thigpen. Després de treballar en diferents formacions: : Eladio Reinón Trío, Barcelona Hot Seven, Dave

Mitchell o Jürgen Scheele, crea el seu propi quartet el 1994 i guanya els premis al millor grup, millor

composició i grup revelació que atorga la Mostra de Joves Intèrprets de Catalunya. El 1995, grava el seu

primer disc, Full Circle, per al que compta amb la col·laboració especial del saxofonista Paul Stocker. El 1996,

grava el segon, en què desenvolupa una visió personal de la música de Thelonious Monk i es titula Monkiana.

En la actualitat treballa com a pianista en diverses formacions.

Oriol Roca, bateria

Neix a Barcelona el 1979 i comença a tocar la bateria als onze anys. El 2001 es trasllada a Holanda on viu durant 5 anys i obté el Bachelor's Degree in Music at

The Hague's Royal Conservatory. Toca en diverses bandes de jazz i improvisació a Bèlgica, França, Holanda i Espanya. Actualment viu a Barcelona on ha fet de

co-fundador de CREA, col·lectiu d’improvisació, i toca en diverses formacions.

Marc Cuevas, contrabaix

Estudia contrabaix amb David Mengual, i al conservatori de Cervera amb Xavi Puertas. També ha rebut classes de Matt Penman, Matt Pavolka, Peter Berstein, Ben

Monder, Steve Cardenas,Tony Malaby i Guillermo Klein. Participa en nombroses formacions amb qui roda per festivals de Jazz, i sales del país i l'extranger. Alguns

dels artistes i projectes en que ha participat; Mirage "Mirage" (fsnt), Hat "Hi Ha" i "Local Hat" , "Obertura" Santi Careta Group, Victor de Diego Group

"Evolution"(fsnt), Karion, Maika Makoski "Desaparecer", Jaume Lllombart 6tet.

recull de premsa

Regió 7 - Manresa

TELEVISIÓ:

http://www.btv.cat/alacarta/jo-que-se/13223/

http://www.xiptv.cat/escenaris/capitol/capitol-556#.Ty_gYuqXgWk.twitter

http://www.youtube.com/watch?v=M7PcYP4f1TQ&feature=relate

RADIO:

http://www.catradio.cat/audio/593556/Retalls-Tots-aquests-dois-Guillem-dEfak-reinterpretat-per-Pep-Tosar