El tractament dels gèneres

Seminari CLIC de Terrassa

Què els hi diries aquest nadons acabats de néixer

Teoria queer

És una teoria que afirma que l‘orientació sexual i la identitat sexual o de gèneres de les persones són el resultat d'una construcció social i que, per tant, no existeixen rols sexuals essencials o biològics inscrits en la naturalesa humana, sinó formes socialment variables de desenvolupar un o diversos rols sexuals.

Judith Butler

Fem una altra dinàmica...

Mirem i reflexionem...

Article 1: Tots els éssers humans naixem lliures, amb els mateixos drets i amb la mateixa dignitat. Com que tenim raó i consciència, ens hem de tractar sempre amb respecte.Article 2: Els drets que proclama aquesta Declaració són per a tothom. Encara que parlem una altra llengua, encara que tinguem el color de la pell diferent, encara que pensem d'una altra manera, encara que sigui una altra la nostra religió, tant si som pobres com si som rics com si som d'un altre país.Article 3: Tots tenim dret a viure. A viure lliurement i amb seguretat.Article 16: Quan tenim edat de casar-nos, tenim dret a fer-ho sigui quina sigui la nostra raça, el nostre país d'origen o la nostra religió. Les dones i els homes tenim els mateixos drets quan som casats i quan ens separem. No hi ha ningú que ens pugui obligar a casar-nos i, si ho fem, el govern del nostre país ha de protegir la nostra família.Article 23: Tenim dret a treballar, a triar lliurement una feina i a rebre un sou que ens permeti viure dignament, a nosaltres i a la nostra família. Totes les persones que facin el mateix treball, tenen dret, sense cap discriminació, al mateix sou. Si treballem, tenim dret a agrupar-nos per defensar els nostres interessos.

Declaració Universal dels Drets Humans

Podem fer la nostra declaració universal

de la classe?

Quins drets tenim totes les persones?

Els nostres drets … Totes les persones tenim DRET a ser ben tractades. A l’escola, i a tot arreu, tinc DRET a ser ben tractat i ben tractada. Aixòvol dir que... •NINGÚ no es posarà amb mi pel meu aspecte ni per la meva manera de ser. •NINGÚ no m’ha de pegar, ni donar empentes, ni fer-me mal. •NINGÚ no m’ha d’amenaçar, ni fer-me por. •NINGÚ no m’ha de prendre ni fer malbé les meves coses.•NINGÚ no m’ha d’insultar, no s’ha de burlar, ni s’ha de riure de mi. •NINGÚ no ha d’escampar rumors sobre mi. •NINGÚ no m’ha d’excloure del grup, ni m’ha d’impedir de jugar ambels companys/es.

Tots aquests DRETS han de ser respectats SEMPRE

Totes les persones tenim el DEURE de tractar bé els altres.A l’escola, i a tot arreu, tinc el DEURE de tractar bé totes les

persones. Això vol dir que...

• JO no he de posar-me amb ningú ni pel seu aspecte ni per la sevamanera de ser.

• JO no he de burlar-me, ni insultar, ni riure’m de ningú. • JO no he de pegar, ni donar empentes, ni fer mal físicament a

ningú. • JO no he d’amenaçar, ni fer por a ningú. • JO no he de prendre, ni fer malbé les coses dels altres. • JO no he d’escampar rumors sobre les altres persones. • JO no he d’excloure ningú del grup, ni impedir ningú de jugar amb

els companys/es.

Tots aquests DEURES s’han de complir SEMPRE

Quins deures tenim totes les persones?

http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/convivencia/protocols/assetjam

ent-escolar-persones-lgbti/index.htm

l

Però tenim clar què són els gèneres?

Escoles "Rainbow": centres que integren la diversitat afectiva i de

gènere

Hi pensem???

Reconstruir la identitat masculina,

Daniel Gabarró

Què passa amb els homes?

• la misogínia, • l’homofòbia, • la violència de gènere, • el fracàs escolar, • els grups neonazis, • l’elevada sinestralietat en trànsit, • la discriminació laboral femenina, • l’assetjament escolar, • l’elevat abús de drogues, • les bandes de joves i adolescents

llatinoamericans…

L’autor NO afirma que tots aquests problemes estiguin únicament i exclusiva

originats per la forma com es construeix la masculinitat. Evidentment hi ha altres causes

claus com la marginació o la pobresa….. Però afirma que la forma com els adolescents

i els homes són cridats a construir la seva identitat masculina és una causa rellevant i

que sense canviar la Identitat Masculina Tradicional aquests conflictes NO es

resoldran.

Els homes són diferents i superiors a les dones?

– En certes ocasions han d’usar la violència. – Cal seguir la normativa masculina sota amenaça d’agressió. – Cal inhibir, negar o amagar desitjos i/o comportaments etiquetats de femenins. – La duresa, la valentia i la expressió d’emocions són valors masculins; els sentiments i la cura de

l’altra no ho són. – Competir i guanyar és demostrar l’èxit i la vàlua com a homes. – Cal ser sostenidors de l’entorn familiar. – La sexualitat serveix per demostrar la virilitat. – Amb els amics no es comparteixen intimitats, només s’hi fan activitats. – Cal ser independents, segurs i el punt de suport sòlid de l’entorn.

LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS D’UNA MASCULINITAT BASADA EN AQUESTS

SUPÒSITS SÓN NEFASTES

Fracàs escolar: El fracàs escolar a l’ensenyament obligatori és fonamentalment masculí.

– A Espanya, l’any 2017, tenint en compte la població entre 20 i 24 anys, veiem que han acabat estudis d’educació secundària un 66’4% dels homes i un 77’2% de les dones.

– Un 18’98% dels joves abandonen l’escola obligatoria en acabar la primera etapa dels estudis secundaris. Si examinem les dades en funció del sexe veiem que mentre només un 14,5% de les noies deixen l’escola, en canvi un 21,8% del total del nois abandonen.

– L’any 2016 han obtingut un títol universitari un 46’7% dels barons i un 53’3% de les dones. Per tant existeix encara una certa diferència en relació al gènere.

Reconstruir la Identitat Masculina

1 Positiu2 Pro-feminista 3 Pacífic i no violent4 Prodivers5 Empàtic

Si no calgués ser diferent...

Si no calgués ser superior…

Si no calgués usar la violència…

Si no calgués ser diferent...Milloraria l’acceptació de la immigració, dels discapacitats, de

les minories religioses o polítiques o culturals…. i la capacitatd’integrar-les en la diversitat. – Facilitaria una relació mésautèntica amb els altres, una relació més igualitària i empàtica que enriquiria la pròpia existència tant dels homescom de les dones. – Augmentaria la paternitat conscient i compartida i disminuiria la paternitat distanciada: es gaudiria de la presència dels fi ls i filles i es participariaactivament en la seva educació. Les tasques educatives, de cura i emocionals es compartirien a les parellesheterosexuals amb major equitat. – Els sentiments es podrien expressar lliurement, així que es disminuirien les explosions de ràbia i violència fills de l’ocultació de les pròpies emocions. L’empatia seria possible a partir del reconeixement dels propis sentiments i el reconeixementdels sentiments aliens.

Si no calgués ser superior…Alliberaria de l’obligació d’haver de ser el principal sustentador la

família o haver d’aportar el sou més gran sense sentiments de culpabilitat. – La discriminació laboral femenina tendiria a la baixaen faltar l’element bàsic que la sustenta, no es buscaria boicotejarl’èxit professional de la dona. – Disminuiria la competitivitatmalaltissa i les patologies sanitàries lligades a ella (estrés, depressions, infarts, malalties cardíaques…). – Alliberaria l’homed’haver d’examinar-se cada cop que es va al llit amb algú i obririala porta a una sexualitat més autorealitzadora. – Augmentarial’esperança de vida masculina i evitaria la masculinització de la salut femenina: en especial per tabac, alcohol i estrés laboral. – Es tendiria a evitar que la doble jornada caigués exclusivament sobre la dona: la llar i l’exterior seria un espai de tots que es podriacompartir en igualtat. – Milloraria la qualitat de les amistats, el treball en equip, la cooperació, el capital social i també s’enfortirien els moviments solidaris perquè la competència ja no seria la forma habitual de relació amb les dones i els altresmascles

Si no calgués usar la violència…– Faria baixar la inseguretat ciutadana i el volum de la població

reclusa – Es reduiria extraòrdinàriament la violència de gènere, ja que és fi lla de la creença masculina que usar la violència és una forma adequada de resoldre els conflictes. –Disminuiria l’homofòbia i la transfòbia, així que s’expressarien lliurement les preferències afectives de tothom sense haver demostrar la pròpia virilitatcontínuament a través de conductes heterosexualsexplícites. També la població heterosexual se sentiria lliured’estimar qui i com volgués. – Baixarien moltes de les actualsconductes de risc, que són formes simbòliques d’expressió de la violència interioritzada, i per tant també baixarien els seuscostos socials i sanitaris. – Potser seríem capaços d’abordarels conflictes internacionals amb una lògica diferent a la del domini, l’amenaça i la militar.

Hi ha moltes maneres de treballar-ho a l’aula? https://w

ww

.youtube.com/w

atch?v=dkNFZ8jtKi4&

feature=share

[…] una mirada a l’inconstant color de tantes coses… com els centres educatius, com l’escola pública, on el color simbolitzaria la varietat, la diversitat, la multiculturalitat, la multiplicitat, la pluralitat de persones, sense cap mena de discriminació. De fet, l’escola és mixta, els nois i les noies van junts a l’aula, gairebé es podria dir que fan les mateixes activitats i la majoria del professorat intenta no fer cap mena de discriminació. Es podria pensar que l’escola ja és coeducativa. Però, una anàlisi més detallada ens permet veure que els estereotips de gènere es transmeten, consoliden i recontextualitzen en el sistema educatiu.

Amparo Tomé, Educar és coeducar

• Els contes• Les joguines i els jocs• Les cançons• Els colors de... • Els llibres de text• La decoració• L’organització de l’aula• L’organització del pati• La roba• Les disfresses• El llenguatge • Pelis• Còmics • Els continguts ...

Per acabar.... Una altra experiència d’una escola de Granada

https://www.youtube.com/watch?v=80eT8Lb3a8I