edicionsonadaB e n i c a r l ó , 2 0 0 8

la t

ra

nsf

or

ma

ció

d’u

n t

er

rit

or

i

EL POBLE NOU:LA DARRERA COLONITZACIÓ

DEL DELTA DE L’EBRE

(1940-1970)

Emeteri Fabregat GalceràAntoni López Daufí

biblioteca la transformació d’un territori, 4

Primera edició desembre de 2008© Emeteri Fabregat i Antoni López© La Transformació d’un TerritoriProcedència fotografies:

Arxiu J. Daufí: foto de contraportada (visita a la zona del Través, 1940 aprox.). Arxiu de l’INC: 1, 5, 6, 8, 9, 11, 13, 14, 17,18, 19, 20 i 21.Arxiu del Ministerio de Agricultura: 10, 12, 16, 22, 23, 25, 27, 28, foto de portada (carrer del Poble

Nou, 1964) i portades interiors (vista de l’Encanyissada des del campanar del Poble Nou; acte de lliurament de claus).

Família Borobio: 2, 3, 4 i 7.Revista Colonización: 24.Veïns del Poble Nou: 15 i 26.

Edita Onada EdicionsPlaça de l’Ajuntament, local 3Ap. de correus 390 • 12580 Benicarló

www.onadaedicions.com • onada@onadaedicions.com

Correcció de textos Miquel EstrampesDisseny Ramon París PeñarandaMaquetació Paül PeraltaImprimeix Gràfiques Bobalà

ISBN: 978 84-96623-32-3Dipòsit legal L-1714-2008

Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa en qualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

Amb el suport de

Col·legi d’ArquiteCtes de CAtAlunyA

demArCACió de l’ebre

Aquest estudi forma part del projecte de recerca NISAL SEJ2007-60845, finançat pel Ministerio de Educación y Ciencia

Departament d’Agricultura,Alimenació i Acció Rural

emeteri fabregat • 7

sumari

el Poble Nou: la darrera coloNització del delta de l’ebre

(1940-1970)

Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9 Francesc Santacana Portella

Primera part. El Poble Nou, la darrera colonització agrícola del delta de l’Ebre . . . . . . . . 15 Emeteri Fabregat Galcerà

i Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 ii La delimitació de la zona maritimoterrestre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 iii Els conflictes socials al Delta abans de la Guerra Civil . . . . . . . . . . . . . 37 iv La situació del Delta el 1940: les primeres propostes de colonització . 51 v Els problemes per a la colonització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77 vi Les primeres concrecions colonitzadores (1941-1943) . . . . . . . . . . . . . . 85 vii La primera delimitació de la zona de colonització . . . . . . . . . . . . . . . . 103 viii La Llei de colonització de l’hemidelta dret (1947) . . . . . . . . . . . . . . . . 111 ix La delimitació de la zona a colonitzar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117 x La cessió de la propietat als colons de les cinc primeres zones . . . . . 145 xi El Poble Nou i la colonització del Través . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 xi.1 L’ordre ministerial de 1950 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157 xi.2 La parcel·lació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 161 xi.3 Les xarxes de reg, de desguàs i de camins . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170 xi.4 La construcció del Poble Nou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 174 xi.5 El cost i finançament de les obres de colonització. . . . . . . . . . . . . . . . 179 xi.6 Els colons de la zona del Través . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184 xi.7 Les condicions d’habitabilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 195 xii El Poble Nou, entitat local menor (1956-1969). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 199 xiii Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 203 Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 213

8 • el poble nou: la darrera colonització del delta de l’ebre (1940-1970)

Segona part. Villafranco del delta. Apunts per a l’anàlisi arquitectònica . . . . . . . . . . . . 219 Antoni López Daufí

i Nota introductòria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 221 ii José Borobio Ojeda, arquitecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225 iii El projecte urbanístic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 229 iii.1 Descripció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 229 iii.1.1 Els carrers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 230 iii.1.2 Les illes de cases . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 232 iii.1.3 El tipus edificat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233 iii.1.4 Equipaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 236 iii.1.5 La construcció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 238 iii.1.6 La inauguració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 240 iii.1.7 L’estat actual . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 241 iii.2 Significació arquitectònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242 iii.2.1 Raresa arquitectònica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 242 iii.2.2 Una modernitat rural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 244 iii.2.3 El “perseguit” estil franquista. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 246 Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 251

emeteri fabregat • 9

Pròleg

S i bé és freqüent conèixer la data d’inici i acabament d’una edifica-ció, escultura, quadre o partitura musical, és rar conèixer les da-tes precises de decisió, projecte i construcció d’un poble o d’una

ciutat sencera. Les ciutats i pobles sovint situen el seu origen en mites o llegendes, de vegades el tenen incert o desconegut i fins i tot quan hi ha un naixement documentat es revisa fruit del resultat de campanyes arqueològiques. No és el cas del Poble Nou del Delta, que és un poble amb tots el papers en regla. Té la data en què l’autoritat del moment el va decidir i aprovar, té la data d’encàrrec del projecte tant a l’arquitecte com a l’enginyer agrònom, la de l’inici de les obres, la del lliurament de les obres als pobladors…, en resum, les té totes. El Poble Nou del Delta és un poble que neix de la decisió d’una autoritat que en va fixar la posició, va posar-hi el recursos humans i econòmics, va fer el control de l’execució i el va lliurar als pobladors.

Robert Owen, empresari tèxtil de l’inici de la industrialització de la Gran Bretanya, va concebre una societat ideal. La va dimensionar i en va dis-senyar la residència. La població no havia de ser superior a 250 famílies i havia d’emplaçar-se al centre d’un terreny fèrtil de 500 hectàrees. La forma

10 • el poble nou: la darrera colonització del delta de l’ebre (1940-1970)

de l’assentament havia de ser un rectangle de 3 hectàrees. Els habitatges estarien situats en tres dels costats del perímetre exterior del rectangle, el quart costat estaria ocupat per una residència de visitants, els dormitoris in-fantils i l’infermeria. L’ús principal del centre del rectangle estaria destinat a l’esport, el lleure públic i els equipaments comunitaris tals com: cuina pú-blica, llar d’infants, sala d’oracions, sala de lectura, escola, sala de reunions, biblioteca i centre cívic. Aquesta proposta va ser proporcionada i pensada el 1820 per estendre’s als Highlands i va ser utilitzada com un patró de colonització i ocupació en alguns llocs dels Estats de Amèrica del Nord.

Richard Kauffmann, arquitecte alemany que va col·laborar en el dis-seny d’assentaments d’explotació agrícola a la Palestina britànica, va projectar l’any 1921 el kibbutz de Nahalal en forma de cercles concèn-trics al voltant d’una deu d’aigua. La superfície de l’assentament és de 450 hectàrees distribuïdes en origen en 80 lots per a uns 80/100 famí-lies de colons. Les superfícies de l’assentament es distribueixen en 400 hectàrees de sembrat, 60 hectàrees d’horta i 16 hectàrees d’assentament residencial. L’estructura del kibbutz és radial, les parcel·les residencials en ciutat jardí se situen al perímetre i s’hi accedeix per un vial de forma ovalada de radi mitjà de 250 metres. El centre de l’espai oval està ocupat indistintament per serveis tècnics, equipaments comunitaris, residència col·lectiva per a visitants i espais d’esbarjo i esport.

El dimensionat i el concepte de l’operació del Poble Nou del Delta té moltes similituds amb els dos exemples descrits. En origen el Poble Nou és una operació de colonització d’un territori pla i nou en el qual es varen distribuir terres d’arrossar, d’horta i els solars per als habitatges. El nucli urbà està situat al centre de la gran àrea dessecada, i dimensionat per a 400/500 habitants (100 famílies). La forma del poblat és sensiblement rectangular i el perímetre està format per illes d’habitatges unifamili-ars amb un pati. La meitat de les parcel·les residencials conformen una tanca exterior. El centre de la vila està ocupat per un espai buit envoltat pels equipaments comunitaris: església, escola, edifici administratiu i centre cívic.

emeteri fabregat • 11

El segle XX no ha estat un segle de creació de noves ciutats a Cata-lunya. Sí que ha estat un segle d’expansió i eixample urbà, de ciutats jardí, de cases barates, de ciutats satèl·lit, de polígons residencials, de barris marginals, cooperatives d’habitatge, d’apartaments turístics, de plans parcials residencials, en resum d’increments de població urbana vinculada bàsicament a activitats no agràries. A la resta de països eu-ropeus aquest fet ha estat similar, si bé amb un calendari avançat una colla d’anys. El que és poc freqüent a Catalunya i l’Europa del segle passat –i per tant genera major interès i curiositat–, és la construcció d’un assentament agrari de nova planta. El territori europeu està colo-nitzat des de l’alta Edat Mitjana i són rars els territoris agrícoles de nova creació. La dessecació de deltes i zones d’aiguamoll i la creació de nous regadius han propiciat la implantació de nous nuclis rurals de colonitza-ció. L’aportació d’aigua dolça de l’Ebre sobre el substrat salí deltaic i la reducció de part dels sòls pantanosos limítrofs amb la badia dels Alfacs han estat una de les poques oportunitats de creació de nous territoris agraris a Catalunya i, fins ara, l’única a les Terres de l’Ebre.

A les Terres de l’Ebre, en un text que descriu la formació d’un nucli de poblament, és obligat fer esment a altres operacions de transformació que a la vegada han comportat processos de colonització. Del procés de repoblament de Terra Alta en resta el llegat del nuclis antics de Batea i de Bot, dos nuclis de colonització assimilables a les bastides franceses, els new towns anglesos o les ciutats lliures italianes. Batea manté una quadrícula ortogonal inalterada de 4 x 4 illes quadrades situades al peu de l’esplanada de l’església, i Bot la té en forma de graella de 4 x 3 illes quadrades. No són els únics exemples de la Terra Alta, però si en són els més complets, regulars i preservats. Un altre conjunt destacable de ciutats de l’entorn geogràfic fundades sobre territoris reconquerits per la reialesa als àrabs espanyols, són Ulldecona i Vila-real. Ciutats de fun-dació que havien de permetre la repoblació dels nous territoris amb un model d’estructura urbana en illes ortogonals sobre uns eixos viaris ori-entats. Finalment, cal assenyalar l’operació de transformació territorial

12 • el poble nou: la darrera colonització del delta de l’ebre (1940-1970)

que havia de propiciar la construcció d’un gran port a la desembocadu-ra del riu Ebre a partir del disseny de la ciutat de Sant Carles de Ràpita. Poble Nou ocupa una baula en el procés de formació de l’estructura territorial pel que fa a la colonització i transformació del medi a les Ter-res de l’Ebre.

Els models tipològics de l’enclavament residencial del Poble Nou del Delta estan presos bàsicament de les experiències d’evolució i desenvo-lupament de l’arquitectura racionalista nòrdica i italiana, corrents que van influenciar notablement l’arquitectura racionalista espanyola de la postguerra i en particular el decenni 1945-1955. Referents de la proposta compositiva en són, entre molts altres, la “citta orizzontale” de l’any 1940 dels arquitectes Diotavelli, Marescotti i Pagano i en general les referèn-cies a l’arquitectura domèstica popular dels dissenys d’Aalto, Asplund i Markelius. Coexistint amb les influencies pròpies de les avantguardes arquitectòniques, al Poble Nou hi ha nombroses referències a l’arqui-tectura vernacla dels municipis de la regió. El caràcter i el sabor de la població ve donat per l’ús de materials, textures, acabats i tècniques constructives de les edificacions dels municipis de l’entorn, i la incor-poració de detalls extrets de les volumetries unitàries i simples, fàcil-ment referenciables a municipis d’origen ramader com Paüls, el Perelló, Godall, o el Mas de Barberans. Aquest esforç de síntesi arquitectònica i concreció de model urbanístic és una aportació de l’arquitecte saragossà José Borobio Ojeda, al qual se li ha de reconèixer la capacitat de dotar les terres noves del Delta d’una arquitectura pròpia, diferenciada i capaç de generar patró.

El Delta de l’Ebre és una tasca descomunal de transformació agrà-ria. Impressiona pensar que aquesta basta extensió de sòl amb relleus inexistents s’omple completament amb un pam d’aigua, per gravetat. Embadaleix observar la geometrització amb figures senzilles d’aquest mosaic de conreus. Encurioseix resseguir i descobrir sobre les fotografi-es aèries l’empremta dels antics braços del riu, les llacunes originals, les vores del riu i litorals. Però el que major sensació de singularitat dóna és

emeteri fabregat • 13

pensar en els mitjans amb què aquesta tasca s’ha dut a terme i en l’ afany no exempt de lluites dels pobladors. El cas de Poble Nou del Delta no és diferent, si bé és potser un dels darrers episodis d’aquesta operació de transformació mereixedora de ser reconeguda com un patrimoni cultu-ral i un episodi nacional rellevant.

El Poble Nou del Delta ocupa una posició aïllada al mig de l’hemi-delta sud. Els dos vials d’accés i penetració al poblat tenen definits els punts focals; el vial d’orientació Nord-sud i que uneix el Poble Nou amb Amposta hi té l’Ajuntament i el vial orientat Sud-oest Nord-est que l’uneix amb el nucli de Sant Carles de la Ràpita hi té el campanar de l’església. Són clares referències i reproduccions a l’escala del poblat dels criteris de govern de l’autoritat del moment. De fet ambdues vies són dues penetracions dretíssimes al nucli de la població, que s’interse-quen a l’espai de plaça central. A l’entorn d’aquesta plaça, de volguda geometria irregular, s’hi emplacen i hi donen façana la totalitat dels equipaments comunitaris. Els models residencials que han d’habitar els colons se situen de forma concèntrica a la plaça com a continuació dels edificis públics de l’escola, l’església, l’ajuntament, l’economat, l’alberg, el cafè i el centre cívic. L’estructura urbana concèntrica del Poble Nou es resol perimetralment amb un vial rodat que té com a funció complemen-tària facilitar la transició del que s’ha construït amb l’entorn conreat. La parcel·la residencial és única i les tipologies edificatòries són diverses en funció de la posició del poblat i l’illa.

Fer una nova ciutat és sense cap mena de dubte una tasca que als urbanistes ens fascina. De fet en cada petita millora o acció que fem en les ciutats on treballem, per poc que puguem hi posem tota la càrrega formal i d’utilitat que demana fer-ne una de nova. El text del llibre ens permet fer un viatge guiat a les efemèrides i moments clau de la formació de la població i satisfer la tafaneria que sempre ens ha despertat aquesta ambiciosa operació de poblament i construcció de la ciutat nova. El lli-bre està constituït per dos textos de contingut complementari escrits per Emeteri Fabregat Galcerà i Antoni López Daufí, els quals són fruit d’una

14 • el poble nou: la darrera colonització del delta de l’ebre (1940-1970)

intensa i completa investigació sobre la gènesi del Poble Nou del Delta. Poder disposar de la documentació original, les dades i dates exposades amb el detall i la precisió que aporten els autors és una incitació a la seva lectura i a ser referència obligada en estudis de l’esdevenidor. Els textos en primer lloc posen en valor un patrimoni ocult i inexplorat de les Terres de l’Ebre com són els poblaments i les poblacions, en segon lloc informen de les previsions de profunda transformació de la plana deltaica que s’amaguen sota l’operació de poblament estudiada, en ter-cer lloc permeten conèixer l’abast real de la política governamental de la postguerra espanyola i europea al territori, i en darrer lloc faciliten les dades urbanístiques, arquitectòniques i administratives necessàries per a donar crèdit a la recerca. Convido a llegir un text referència d’una rea-litat territorial i espero que el contingut els interessi, cultivi i emocioni.

Francesc Santacana Portella

EL POBLE NOU, LA DARRERA COLONITZACIÓ AGRÍCOLA

DEL DELTA DE L’EBRE

EMETERI FABREGAT GALCERÀ