Elprogramarilliure
35
El programari lliure: una qüestió de llibertat Presentació de Josep Gallart Basada amb un treball de Jordi Pina i Estany http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf
-
Upload
josep-gallart -
Category
Technology
-
view
114 -
download
0
Transcript of Elprogramarilliure
El programari lliure:una qüestió de llibertat
Presentació de Josep GallartBasada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf
El programari lliure:una qüestió de llibertat
Presentació de Josep GallartBasada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf
Què és el programari lliure?
El programari lliure:una qüestió de llibertat
Presentació de Josep GallartBasada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf
Què és el programari lliure?El programari lliure és aquell que un cop obtingut pot ser utilitzat, copiat,estudiat, modificat i redistribuït lliurement.
De manera que respecta les llibertats bàsiques de l'usuari i de la societat tot basant-se en la llibertat de compartir i modificar el codi.
L'associació que vetlla pel programari lliure, la Free Software Foundation, ha establert les quatre condicions que permeten distingir el programari lliure del privatiu
El programari lliure:una qüestió de llibertat
Presentació de Josep GallartBasada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf
Què és el programari lliure? les 4 llibertats:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar
(llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit
El programari lliure:una qüestió de llibertat
Presentació de Josep GallartBasada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf
Què és el programari lliure? les 4 llibertats:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar
(llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit
El programari lliure:una qüestió de llibertat
Presentació de Josep GallartBasada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf
Què és el programari lliure? les 4 llibertats:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar
(llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit
El programari lliure:una qüestió de llibertat
Presentació de Josep GallartBasada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf
Què és el programari lliure? les 4 llibertats:
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2)
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les
millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar
(llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit
El programari lliure:una qüestió de llibertat
Presentació de Josep GallartBasada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf
Evolució del programari lliure
Principis dels 80: algunes petites comunitats comencen a concebre el
programari lliure. La utopia
El programari lliure:una qüestió de llibertat
Presentació de Josep GallartBasada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf
Evolució del programari lliure
Principis dels 80: algunes petites comunitats comencen a concebre el
programari lliure. La utopia
Finals dels 80: GNU, BSD, X11. Primers resultats
Què és GNU?
En 1984, RMS decideix crear un SO que pogués ser lliure i gratuït. Amb una petita comunitat de programadors, crea la FSF. El nou SO es dirà GNU i utilitzarà la llicència GPL.
El 1990 ja han desenvolupat quasi tots els elements imprescindibles del sistema: editor de text, shell, compilador, depurador... Però la producció del kernel (nucli) del sistema estava molt endarrerida.
El programari lliure:una qüestió de llibertat
Presentació de Josep GallartBasada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf
Evolució del programari lliure
Principis dels 80: algunes petites comunitats comencen a concebre el
programari lliure. La utopia
Finals dels 80: GNU, BSD, X11. Primers resultats
Principis del 1990: Linux, sistemes operatius lliures, primeres empreses.
De la promesa a la realitat
Linux o GNU/Linux?
En 1991, el finlandès Linus Torvalds, estudiant d'Informàtica, comença a treballar en un nucli basat en MINIX. El nou nucli s'anomenarà Linux.
Als pocs mesos, Torvalds decideix publicar-lo sota la llicència GPL i s'uneix al projecte GNU: és el naixement del sistema GNU/Linux (1992).
El programari lliure:una qüestió de llibertat
Presentació de Josep GallartBasada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf
Evolució del programari lliure
Principis dels 80: algunes petites comunitats comencen a concebre el
programari lliure. La utopia
Finals dels 80: GNU, BSD, X11. Primers resultats
Principis del 1990: Linux, sistemes operatius lliures, primeres empreses.
De la promesa a la realitat
Finals dels 90: Linux, Apache, MySQL, PHP. . . Programari lliure als
mitjans de comunicació
Principis del 2000: GNOME5, KDE6, OpenOffice7,UBUNTU. . . Programari lliure per a tothom. Una solució que s'ha de considerar
Què és l'Ubuntu?
Ubuntu és una distribució de GNU/Linux basada en Debian, la distribució amb més programari preparat per a instal·lar que hi ha.
GNU/Linux és un sistema operatiu lliure. Lliure significa que respecta les quatre llibertats del programari definides per Richard M. Stallman (RMS) i la FSF (Free Software Fundation).
Tot va començar quan Mark Shuttleworth va crear l'empresa Canonical Ltd. per tal de començar el desenvolupament d'una nova distribució de GNU/Linux.
Aquesta es centraria en la facilitat d'ús per a l'usuari mitjà i tindria llançaments regulars cada 6 mesos, basats en l'última versió inestable de Debian, la distribució més completa del món, a la qual ja havia contribuït abans.
Amb aquest fi, va contractar diversos desenvolupadors de Debian, Gnome i Arch, i el 20 d'octubre del 2004 va sortir a la llum la primera versió de l'Ubuntu, la 4.10 "Warty Warthog".
El programari lliure:una qüestió de llibertat
Presentació de Josep GallartBasada amb un treball de Jordi Pina i Estany
http://catux.org/arxius/tdrlatexacabat.pdf
Evolució del programari lliure
Actualment: el programari lliure és usable per a l'usuari final.
Algunes administracions públiques migren a programari lliure: Alemanya, Argentina, Brasil, Cuba, Xile, Equador, Espanya, França, Mèxic, República Dominicana, Veneçuela. . . Algunes empreses programari
lliure amb el seu maquinari (Dell, Epson, HP...). Algunes
empreses comencen a alliberar el seu programari (Java seguint l'exemple de Netscape o StarOffice).
El programari lliure no para de créixer: cada cop hi ha més usuaris i més
gent implicada.
« Una persona amb ubuntu és oberta i està disponible per a la resta, confia en els altres, no se sent amenaçada si els altres estan bé i són capaços de fer coses, té una confiança en si mateixa que prové de saber que pertany a un tot més gran, i se sent discriminada quan la resta és humiliada o discriminada, torturada o oprimida. »
— Arquebisbe Desmond Tutu
El SO Ubuntu porta l'esperit de l'Ubuntu al món dels ordinadors.
gnu/linux per a éssers humans
1- Mai es pagarà per Ubuntu. Ni tan sols existeix un preu diferenciador per a una enterprise edition.
La seva filosofia es basa en el Manifest Ubuntu
2- S'inclouran les millors traduccions i infraestructu res d'accessibilitat possibles. D'aquesta manera, Ubuntu estarà a l'abast de moltes persones.
La seva filosofia es basa en el Manifest Ubuntu
3- La política de versions serà regular i predicible, concretament cada 6 mesos. Tenint la possibilitat d'utilitzar la versió estable o la de desenvolupament. Cada versió tindrà com a mínim suport durant 18 mesos.
La seva filosofia es basa en el Manifest Ubuntu
4- Ubuntu vol promoure els principis del desenvolupament del programari lliure. Es pretén animar a fer ús del programari, millorar-lo i distribuir-lo.
La seva filosofia es basa en el Manifest Ubuntu
La primera versió d'Ubuntu té com a número de versió 4.10, segons la data de creació,
any i mes de lliurament.
Cada versió també té un nom
en clau. En alguns àmbits se'n podria
dir nom de fàbrica. Per aquest nom s'utilitza un nom animal (o ésser) amb un
adjectiu graciós.
Sabors «oficials»
escriptori Unity
escriptori KDE
escriptori XFCE, més lleuger
escriptori GNOME
escriptori LXDE: molt lleuger
Sabors «no oficials»Aprofitant les 4 llibertats abans esmentades hi ha tota mena d'adaptacions de l'Ubuntu als gustos i a les necessitats de cadascú:
medi-centre
per disseny i multimèdia
I tot un seguit de variants (LinuxMint, Linex, Guadalinex, LliureX, ...)
Cap a un ecosistema
El 31 d'octubre de 2011, durant la presentació de l'Ubuntu Developer Summit, Mark Shuttleworth anuncia la integració d'Ubuntu en diversos altres dispositius, com ara tauletes, televisors, telèfons i ordinadors tradicionals. Tot aquesta integració conclourà en la versió 14.04, a l'abril de 2014.
Cap a un ecosistema
Catalan LoCo Team
Què són els LoCo Teams?
Equips de treball d'usuaris i desenvolupadors de l'Ubuntu, d'àmbit territorial o idiomàtic, dissenyats per a difondre l'Ubuntu i el programari lliure.
Constitueixen grups d'ajut i de difusió i estan formats, sobretot, per voluntaris.
Equips de treball d'usuaris i desenvolupadors de l'Ubuntu, d'àmbit territorial o idiomàtic, dissenyats per a difondre l'Ubuntu i el programari lliure.
Constitueixen grups d'ajut i de difusió i estan formats, sobretot, per voluntaris.
ubuntu.cat
Història del LoCo en català● Al maig de 2005, Rafael Carreras intenta, per primera vegada, organitzar una comunitat d'ubuntaries en català. Es va demanar una llista de correu a Ubuntu, però no van entendre un LoCo no estatal i basat en un idioma, no pas en un territori. La “pre-comunitat” no va prosperar.● Al 2006, en un segon intent, van contactar uns pocs interessats a reflotar l'equip i es va demanar una llista de correu a la Càtedra de Programari Lliure de la UPC: en poc temps, s'hi van subscriure 140 persones.● El 15 de maig de 2007, el Community Council d'Ubuntu va atorgar l'oficialitat al Catalan LoCo Team.
Situació actual● Som 69 membres a l'equip i 329 persones subscrites a la llista de correu.● Ens organitzem a través d'un canal d'irc, un fòrum, una wiki, un web i un Planet.● Treballem en grups de treball (web, difusió, traducció,...).● Hem realitzat una norantena de reunions per irc, més diverses trobades, Installs Party i festes.
Festa Raring Ringtail - Ubuntu 13.04
Lloc: Jesuïtes El Clot de Barcelona
Vies de contacte:Portal del LoCo en català:
www.ubuntu.catFòrum:
http://ubuntuforums.org/forumdisplay.php?f=206Llista de correu:
http://llistes.cpl.upc.edu/pipermail/ubuntucat-info/Arxiu de la llista de correu:
http://dir.gmane.org/gmane.linux.ubuntu.user.catalanCanal de xat irc:
https://wiki.ubuntu.com/CatalanTeam
Objectius a llarg termini● Ampliar la comunitat d'usuaris (LoCo) (547 al mapa) i consolidar un equip (Team) important de coŀlaboradors (92 al Launchpad).● Difondre l'ús de l'Ubuntu amb festes, jornades, cursos, assessorament...
ubuntaires
