Introducció

És molt possible que en la gran majoriad’articles que conté aquest número, s’hagiinsistit en la importància de Posidonia oceani-ca com a espècie clau en les aigües somes deles costes del mar Mediterrani. El seu valorradica en la gran diversitat biològica que con-tenen les seves praderies i en la multitud defuncions que fan (Boudouresque i Meinesz1982). Lamentablement, a l’igual que succeeixen moltes altres costes del món habitades peraltres fanerògames marines, a les costesmediterrànies també comencen a percebre’ssímptomes de regressió dels ecosistemesdominats per Posidonia oceanica (Marbà etal., 1996).

La correcta interpretació de la variabilitatobservada actualment en l’abundància i distri-bució de les praderies de Posidonia oceanicapassa per conèixer els patrons de variaciónatural a mitjà i llarg termini d’aquests dosaspectes, així com els dels factors que elsgovernen. Només d’aquesta manera és possi-ble diferenciar el que són canvis normals oassumibles per les praderies, d’aquells quepoden representar un seriós perill per a laseva supervivència (tals com la degradacióaccelerada deguda a la intervenció humana).Aquesta informació és virtualment inexistent acausa de l’absència de programes de segui-ment d’ecosistemes de fanerògames marinesque s’hagin prolongat suficientment en eltemps i que hagin tingut en compte, simultà-niament, les variables ambientals i biològiquesnecessàries. A més a més, amb l’excepciód’una espècie tropical, els grans de pol·len deles fanerògames marines no tenen exina, lacapa més exterior que els recobreix. Aquestacircumstància fa també inviable l’aplicació detècniques de reconstrucció biològica iambiental basades en l’estudi de la diversitat iabundància del pol·len en el registre sedimen-tari (paleopalinologia).

En aquest article veurem com, de formaexcepcional, Posidonia oceanica ofereix dosregistres històrics que poden proporcionarl’accés a aquesta informació tan valuosa: el

primer, força explorat i utilitzat (Pergent, 1990;Duarte et al., 1994), recull amb detall anual ipotser també estacional, informació sobre laseva productivitat i creixement durant lesdues últimes dècades aproximadament; elsegon, l’exploració del qual s’ha iniciat recent-ment, podria permetre, per primera vegada,estudiar a escala mil·lenària la dinàmica d’unecosistema costaner dominat per una fanerò-gama marina. Això és degut al fet que Posido-nia oceanica presenta una peculiaritat excep-cional: és l’únic macròfit marí que deixa unregistre orgànic continu en el sediment i, pertant, l’únic que permet una aproximació pale-oecològica.

L’arxiu recent

Descripció de l’arxiu

Tal com s’esdevé amb la majoria de plan-tes superiors, les fulles van apareixent al llargde la tija de forma seqüencial. La reconstruc-ció d’aquesta seqüència és a vegades possi-ble tant que s’hagi produït la caiguda de lafulla, gràcies al fet que el pecíol foliar deixa, enel punt en el qual s’inserta a la tija, una marcao cicatriu distingible (Figura 1). La distànciaentre una cicatriu i una altra se sol denominarplastocrono i ve a representar l’interval detemps entre l’aparició de dues fulles consecu-tives. La correspondència entre distànciaentre cicatrius i temps no és absoluta ja queles distàncies estan relacionades amb la pro-ductivitat de la planta. Així, el plastocrono seràmenor en un any d’escassa productivitat odurant l’estació de menor creixement de laplanta. Són precisament aquestes variacionsen les distàncies el que permet identificarcicles anuals i estudiar les fluctuacions esta-cionals i interanuals en la productivitat de laplanta durant els diversos anys que precedei-xen al mostreig (Duarte et al., 1994).

Els pecíols de Posidonia oceanica nonomés deixen les esmentades cicatrius sinóque romanen units al rizoma (que no és mésque la tija de la planta) tot i haver-ne estatescindida la fulla (Figura 1). Un exemple simi-

63

ELS ARXIUS HISTÒRICS DE LA PRADERIA

Miguel Ángel Mateo MínguezDepartament d’Ecologia, Universitat de Barcelona

lar amb el que estem familiaritzats serien lespalmeres tan habituals a les costes delMaresme barceloní. A les palmeres, una granpart del pecíol foliar queda unit a la tija/tronci el deixa ‘folrat’ amb el pas dels anys.Comptar amb els pecíols foliars constitueixuna font d’informació addicional. Si exami-nem al microscopi talls transversals delspecíols de Posidonia oceanica i n’anotem lagrossària al llarg de la seqüència, obtindremuna imatge temporal de la variabilitat en laproducció foliar (no oblideu que el pecíolforma part de la fulla) durant el període reco-llit pel rizoma estudiat. Aquesta tècnica esconeix amb el nom de Lepidocronologia(Pergent, 1990, Figura 2). Les variacions en lagrossària són tan acusades que poden inclúsapreciar-se pel tacte. Això permet datar ambfacilitat i rapidesa els diferents trams d’unrizoma de Posidonia oceanica. El número depecíols o cicatrius existents entre dos pecí-ols, la grossària dels quals és mínima, equi-val al nombre de fulles produïdes aquell any.El segment de rizoma en què s’inserten elspecíols corresponents a cada any, equival alcreixement vertical de la planta durantaquest any (Figures 1 i 2).

El pes i la longitud dels pecíols no consti-tueix un bon indicador ja que, malgrat quequedin enterrats a la sorra de la praderia,solen deteriorar-se a conseqüència de l’erosióprèvia al seu enterrament.

64

Longitud delrizoma

MínimMínim Fulles vives produïdes

el 1993 fins que el rizomava ser recollit

Cicle anual en el que es van produir 7 fulles

Fig. 1. L’arxiu recent. Representació esquemàticad’una planta de Posidonia oceanica. S’aprecia l’al-ternança dels pecíols foliars i les cicatrius que dei-xen al llarg de la tija subterrània (rizoma). Il·lustra-ció de l’autor.

Fig. 2. La tècnica de datació coneguda com lepidocronologia permet agrupar els pecíols produïts cadaany examinant els seus canvis de grossària. D’aquesta manera es poden generar sèries temporals de pro-ducció foliar i d’elongació del rizoma que registren fins a dues dècades amb resolució anual. Les fibresde sota el segment de rizoma en cada any són restes de pecíol que no han pogut ser assignades aningú en concret. Fotografia i adaptació de l’autor.

Algunes lliçons

Un cop s’han datat diversos rizomes dePosidonia oceanica mitjançant l’anàlisi delplastocrono o mitjançant la lepidocronologia,es poden representar les diferents variablesmesurades (grossària del pecíol, creixementvertical del rizoma, taxa de producció foliaranual, etc.) segons el temps; aquesta repre-sentació s’anomena sèrie temporal. L’examend’una sèrie temporal permet conèixer els rangsde variació de la variable estudiada i detectartendències en el temps. Així, l’estudi de diver-sos rizomes a la praderia de les illes Medes harevelat una clara tendència de la planta a dis-minuir la seva velocitat de creixement verticald’una forma força constant a raó d’uns 0.4 mmcada any (de 13 mm a només 4mm anuals en24 anys; Figura 3). Per contra, s’aprecia quedurant els anys 70 la planta produïa una mitja-na de 6.7 fulles cada any i que aquesta pro-ducció ha augmentat en els anys 80-90 en unafulla aproximadament (Figura 3). Al marge deles tendències, aquesta reconstrucció permettenir una idea del rang de variació típic de lesvariables estudiades. A l’exemple es veu comper al creixement vertical aquesta variabilitat ésde l’ordre de ±5 mm l’any, i per al nombre defulles de ± 1 fulla a l’any.

El veritable repte, no obstant, es troba en lainterpretació d’aquestes variacions i tendèn-cies. Una disminució del creixement verticalde la planta podria estar evidenciant unareducció en la taxa de sedimentació sobre lapraderia, la disponibilitat de més quantitat dellum per a la planta (aigües més netes), o un

període menys productiu de la praderia. Lacomparació amb d’altres sèries, com la pro-ducció foliar anual, permetria decantar-se peruna o altra de les hipòtesis possibles. Així, sila tendència és cap a una producció foliar mésgran, la hipòtesi d’una etapa menys producti-va de la praderia perderia força. Si examineml’evolució de la transparència de l’aigua a lesilles Medes durant el període estudiat, com-provem que entre 1970 i 1974 va augmentaren uns 9 m la visibilitat, per estabilitzar-se alvoltant dels 16 m fins ara. L’augment brusc dela transparència de l’aigua està claramentassociat a l’entrada en funcionament d’unasèrie d’embassaments que van regular elcabal del riu Ter, el qual desemboca a les pro-ximitats de les illes Medes (Riera, 1993). Amb

65

Fig. 4. L’arxiu antic: la mata de Posidonia oceanica. Sota la superfície de les praderies de Posidonia s’acu-mula una intrincada trama d’arrels i rizomes compactades pel sediment marí. La baixa descomponibilitatdel material i les bones condicions de preservació, permeten que es formi un extraordinari registre orgà-nic mil·lenari. Il·lustració de Pere Rovira.

Fig. 3. Sèries temporals de producció anual defulles i creixement vertical del rizoma. Les dadescorresponen a la mitjana de 12 rizomes procedentsde la praderia de les illes Medes, Girona. Dades del’autor no publicades.

aquests elements, es pot aventurar la hipòtesid’una menor inversió de la planta en créixercap amunt en busca de la llum ja que disposade més llum a causa de l’augment de trans-parència de l’aigua. L’augment en la produc-ció foliar seria una altra conseqüència d’a-questa més gran disponibilitat de llum.

L’arxiu antic

Descripció de l’arxiu

El registre recent de Posidonia oceanicapermet remuntar-se a només unes dues o tresdècades enrere. És molt difícil trobar rizomesintactes que registrin períodes anteriors. Afor-tunadament, Posidonia oceanica ofereix unaltre arxiu històric que podria documentar lasegona meitat de l’holocè (els últims 5.000anys aproximadament).

A l’article ‘El Ritme de la praderia’ d’aquestnúmero, quan es parla de l’acumulació dematèria orgànica en el sediment de les prade-ries de Posidonia oceànica, ja es va avançarcom l’extraordinària persistència del materialderivat de les arrels i rizomes de la plantadonava lloc a un important clavegueró dematerials biogènics. Aquest sòl altament orgà-nic subjacent a les praderies de Posidoniaoceanica, es coneix amb el nom de ‘mata’(Figura 4). La seva presistència es deu a labaixa descomponibilitat dels teixits (amb unalt contingut en fibra recalcitrant), i a les con-dicions d’anòxia que s’originen a partir dels 5cm aproximadament de la superfície del sedi-ment (vegeu Figura 12 de l’article ‘El Ritme dela praderia’).

Aquest arxiu comença a partir dels 15-20cm de la superfície del sediment. A diferènciadel registre recent, a l’arxiu mil·lenari les restesde la planta es troben desestructurades inomés és possible distingir si van formar partdels pecíols, de les arrels o dels rizomes.Només molt ocasionalment es troba algunfragment de rizoma que mantingui la sevaestructura original. Així doncs, l’estudi delplastocrono o la lepidocronologia no podenutilitzar-se per datar l’edat de les restes de laplanta contingudes a l’arxiu antic. L’edat enaquest cas, s’estableix determinant la quanti-

tat de carboni 14 residual que conté el mate-rial. Per a això s’utilitza l’espectometria demasses mitjançant acceleració. Un cop cone-gut el contingut en carboni 14, s’aplica l’equa-ció de desintegració del carboni 14 d’acordamb el temps per estimar l’edat del materialanalitzat.

Algunes lliçons

La primera gran lliçó que es deriva delregistre antic és la constatació de la capacitatde persistència de l’ecosistema dominat perPosidonia oceanica durant diversos mil·lennis,d’una manera, en principi, ininterrompuda. Noobstant això, l’examen general de les matesd’algunes praderies al llarg del llevant espan-yol ens mostra una considerable variabilitat enla velocitat amb què els materials es van acu-mulant (Taula 1). En el resum de la Taula 1 potveure’s com les dues praderies situades mésal nord del Mediterrani espanyol, presentenuna taxa d’acumulació 1.5 vegades menorque les situades més al sud. A l’estat prelimi-nar en què es troba l’exploració d’aquestregistre, és difícil aventurar alguna hipòtesi.Potser una irradiància i una temperatura més

66

Taula 1. Característiques bàsiques d’algunes de les mates estudiades en el llevant espanyol. PLL: Port Lli-gat, Girona; MD: illes Medes, Girona; CP: El Campello, Alacant; TB: isla de Nueva Tabarca, Alacant.Adaptat de Mateo et al. (1997).

Localitat Rang d’edats (anys abans Grossària de mata Taxa d’acumulaciódel present) mostrejada (cm) (cm/any)

PLL 710-1600 123 0.088MD 1310-3330 200 0.079CP 580-1357 200 0.203TP 243-1137 150 0.114

Interval de temps (anys)

0 500 1000 1500 2000 2500 3000

Ele

vaci

ó de

la m

ata

(mm

/any

)

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

Fig. 5. L’estudi de les incoherències cronoestra-tigràfiques de les mates de Posidonia oceanicapermet estimar el temps entre dues pertorbacionsconsecutives importants a les praderies. A la figuraveiem que la taxa d’elevació de la mata s’estabilit-za quan es calcula utilitzant estrats, la diferènciad’edat del quals és de l’ordre dels 100 anys, elque equivaldria a la freqüència de grans pertorba-cions a la praderia (Mateo et al. 1997).

grans en aigües alicantines podrien ser lesresponsables d’una més alta productivitat i,per extensió, d’una velocitat de creixementtambé més gran de la mata de les seves pra-deries.

Si examinem aquest creixement entre totsels estrats possibles de les diferents matesestudiades, és possible determinar el períodemitjà de temps que transcorre entre canvisbruscos de l’edat de la matèria (Figura 5).Sense entrar en més detalls, aquest períodemitjà més o menys equival al temps que trans-corre entre dues pertorbacions importants dela praderia (canvis bruscos en la productivitatde l’ecosistema, erosió intensa de la praderia,etc.). En el conjunt de les praderies estudia-des, aquest període s’ha estimat en una per-torbació important cada uns 100 anys.

Una altra informació important que potextreure’s de l’arxiu mil·lenari de Posidoniaoceanica és el temps mitjà de permanènciadels materials biogènics immobilitzats enaquest clavegueró. Si es coneix la biomassaacumulada a la mata, la seva densitat i la sevaedat, és possible estimar que el temps deresidència mitjà del material és d’uns 10.000anys (Mateo et al., 1997).

Últims desenvolupaments

L’estudi del potencial de l’arxiu mil·lenaride Posidonia oceanica es troba en aquestsmoments en els seus inicis. Fins avui, els tre-balls realitzats han revelat algunes caracterís-tiques bàsiques de la mata d’algunes prade-ries tals com l’edat del material, la seva velo-citat d’acumulació, la seva taxa de descom-posició, la importància del clavegueró dematerials que constitueix, així com la variabili-tat espacial de tots aquests paràmetres(Romero et al., 1997; Mateo et al., 2001).

El material estudiat fins ara, s’ha obtingutagafant mostres a diferents altures al llarg dedesboscaments de mata erosionats de formanatural. A la Taula 1 pot veure’s que s’hanmostrejat perfils de fins a 2 m d’altura. Que esdepengui de parets exposades no és la situa-ció ideal ja que impedeix la lliure elecció de lapraderia d’estudi. Per altra banda, semprequeda la incertesa de com ha pogut afectarl’exposició del material antic a l’ambientactual de la seva edat o la seva composicióquímica.

Amb la finalitat de superar aquestes limita-cions, recentment s’ha posat a punt un siste-ma de perforació flotant que permet realitzarsondejos en la mata (Figura 6). El sistemaconsta d’una plataforma flotant amb una peti-ta torre que serveix per hissar els testimonisextrets (Figura 6, a dalt), i d’un martellpneumàtic que proporciona la força de pene-tració (i rotació) al cilindre mostrejador. Aquestcilindre mesura 1.5 m de longitud i 8 cm de

diàmetre. Al seu interior, allotja un tub de PVCen el qual hi queda recollit el testimoni demata després de la seva perforació. El cilindreestà dotat d’un capçal especialment dissen-

67

Fig. 6. Plataforma de perforació flotant utilitzada pera l’extracció del testimoni de mata de Posidonia oce-anica a la badia de Port Lligat ( a dalt). Cilindre per-forador amb capçal dentat (centre). Detall de la pri-mera secció del testimoni (a sota). Pot apreciar-se elcolor obscur que delata les condicions d’anòxia enquè es troba el material i l’elevat contingut orgànic(fibres d’arrels i pecíols de Posidonia oceanica) delsediment. El material d’aquest segment té entre 700i 1400 anys d’edat. Fotografies de Ramon Julià.

yat per obrir-se camí en sediments altamentorgànics sense ocasionar una excessiva com-pactació del material (Figura 6, centre).

El mètode es va provar a la badia de PortLligat i es va poder extreure una mostra com-pleta de 5 m de longitud i 8 cm de diàmetrerepartida en 4 seccions d’uns 125 cm (Figura

6, a sota). L’exploració visual de les 4 sec-cions ha revelat que els 5 m mostrejats conte-nen una gran quantitat de detritus orgànicsderivats de Posidonia oceanica així com unaelevada diversitat de restes d’organismes (oorganismes sencers) associats a la praderia(mol·luscs, equinoderms, foraminífers i ostra-codes). Les primeres datacions mostren quela primera secció recull la història de la plantades de fa uns 1.600 anys (Figura 7). Assumintuna velocitat constant de formació de la mata,s’estima que cada centímetre del testimoniobtingut integra uns 10 anys d’història de lapraderia. Aquesta ha estat la resolució escolli-da (determinada per la necessitat d’una quan-titat mínima de mostra) per a l’anàlisi del testi-moni. S’ha de destacar que, si es mantinguésconstant aquesta velocitat de formació al llargde tot el testimoni mostrejat (és a dir, de lesseves 4 seccions), el registre disponible arri-baria als 6.000 anys d’antiguitat.

Un cop en possessió del registre, el granrepte del paleoecòleg és extreure el màximd’informació del material preservat. La infor-mació pot obtenir-se de forma directa comseria el cas de la identificació i quantificaciódels individus que formen part de les paleoco-munitats que han quedat preservades en lamata. Tanmateix, en la majoria de casos calrecórrer a la utilització de tècniques indirecteso paleoindicadores (Figura 8). La taxa de foto-síntesi de la planta, la temperatura i la trans-parència de l’aigua, o l’hidrodinamisme reg-nant a la praderia són exemples de variablesque han de ser inferides a partir dels efectesque van produir o dels traçaments que vandeixar en el seu moment en els materials con-tinguts a l’arxiu. Vegem un exemple:

Si existís una relació entre irradiància otransparència de l’aigua i la productivitat dePosidonia oceanica i succeís que alguna

68

Posició = 0.0879 x Edat - 27.193

R2 = 0.9722

0

20

40

60

80

100

120

140

0 500 1000 1500 2000

Edat (anys AP - 1950)

Pos

ició

est

ratig

ràfic

a (c

m)

ParàmetresAMBIENTALS

ParàmetresBIOLÒGICS - Observacions in situ

- Experimentació(in situ, mesocosmos, microcosmos)- Reconstrucció(estacional a interanual)

INDICADORS

ParàmetresPALEOAMBIENTALS

ParàmetresPALEOBIOLÒGICS

Equacions de transferència

Fig. 7. Distribució de l’edat del material al llarg dela primera secció del testimoni de mata de Posido-nia oceanica extret a la badia de Port Lligat. Larecta de regressió mostra una acumulació moltconstant a raó d’uns 8.8 mm anuals. AP: anysabans del present, entenent per present l’any1950 (establert per conveni internacional). Dadesde l’autor no publicades.

Fig. 8. Esquema de l’estratègia utilitzada per a la reconstrucció paleoecològica. Identificats i calibrats un odiversos indicadors que descriguin la relació entre paràmetres ambientals i biològics de l’ecosistema de Posi-donia oceanica, pot reconstruir-se aquesta relació a partir de les variacions de l’indicador en el material con-servat en el registre. Una premissa fonamental és que les característiques de l’indicador no han degut de seralterades per l’envelliment del material en el registre, és a dir, que han de reflectir les condicions del paleoam-bient reconstruït tal i com eren en el moment en què es van establir.

característica química del material sintetitzatvariés segons la seva productivitat, podríemreconstruir la irradiància durant el períoderecollit pel nostre registre. Hem comprovatque aquest podria ser el cas. Utilitzant sèriesambientals de transparència de l’aigua i de lallum que arriba a la planta a les diferents pro-funditats en què creix, així com de sèries detaxes de producció foliar anual (obtingudesmitjançant lepidocronologia), ha estat possi-ble establir relacions significatives entreaquestes variables i una d’aquelles caracterís-tiques químiques a què es feia referència(Figura 9). Es tracta de la composició isotòpi-ca del carboni en els pecíols (proporció entreels isòtops estables 13C i 12C del carboni quecontenen; sol expressar-se com δ13C). Aques-ta composició isotòpica és un paleoindicadori les relacions que manté amb les diferentsvariables esmentades, es coneixen com aequacions de transferència (permetran inferirels valors d’aquestes variables en èpoquespretèrites). Així, analitzant la δ13C de les restesde pecíols continguts en el testimoni de PortLligat (Figura 10), podríem reconstruir els can-vis que s’han produït en la productivitat foliarde la planta (paràmetres biològics), en latransparència de l’aigua o en la quantitat dellum que arribava a la planta (paràmetres

ambientals) durant els últims 1600 a 6000anys d’història de la planta a la Badia. El pro-cés de reconstrucció podria ser tan fàcil comaixò o presentar molts problemes d’interpreta-ció. En l’estat actual de les investigacions quees porten a terme (projecte PALEOMED,vegeu més endavant) només es pot avançar, aefectes didàctics, un senzill exercici dereconstrucció sense validesa científica (Taula2). Aquestes limitacions es deuen al fet que elcalibratge de l’indicador paleoecològic s’harealitzat a la praderia de les illes Medes men-

69

Fig. 9. Relació entre el paleoindicador utilitzat coma exemple, la composició isotòpica del carboni(δ13C), i un paràmetre biològic (la taxa anual deproducció foliar), i un paràmetre ambiental (latransparència de l’aigua). La sèrie biològica s’haobtingut utilitzant la lepidocronologia i l’ambientalha estat cedida desinteressadament per Josep Pas-qual (Mateo et al. 2000).

Fig. 10. Composició isotòpica del carboni (δ13C) deles restes de pecíols de Posidonia oceanica de la pri-mera secció del testimoni de la badia de Port Lligat.A partir d’aquest perfil i de les relacions mostrades ala Figura 9, s’ha aventurat, a efectes didàctics, unareconstrucció de la taxa anual de producció foliarde Posidonia oceanica i de la transparència de l’ai-gua a la praderia de Port Lligat (Taula 2) durant elsúltims 1600 anys. Dades de l’autor no publicades.

Taula 2. Exercici de reconstrucció biològica i ambien-tal a partir de les restes de pecíols de Posidonia oce-anica del testimoni extret a la badia de Port Lligat.S’han utilitzat les funcions de transferència que rela-cionen les variables indicades a la taula i la composi-ció isotòpica del carboni dels pecíols de Posidoniaoceanica del registre recent. Es mostren els valorsmitjans, màxims i mínims durant els últims 1.600anys d’història de la planta. S’inclouen les estimesper a la llum que arriba a la planta (dosser) encaraque no es mostri la figura en aquest article.

Fulles/any Transparència Llum (dosser)(µE/m2s)

Mitjana 8.61 19.39 1688.18Màxim 10.89 26.48 2708.92Mínim 5.58 9.94 328.09

tre que el registre antic procedeix de la badiade Port Lligat. Per altra banda, cal descartarl’efecte de les possibles fonts de variació del’indicador que no estiguin relacionades ambla biologia de la planta. Tenint aquestes limita-cions en ment, els resultats de l’exercici mos-tren que durant els últims 1600 anys, les plan-tes de Posidonia oceanica de la badia de PortLligat haurien produït una mitjana de 8.61fulles anuals amb màxims de quasi 11 fulles al’any i mínims de 5. També es podria aventu-rar que el rang de variabilitat de la transparèn-cia de l’aigua a la badia hauria oscil·lat,segons l’exercici, entre els 10 i els 26 m (devisibilitat) en el període registrat.

El projecte PALEOMED

Al novembre de 2002 es va iniciar el pro-jecte PALEOMED: “Els dipòsits mil·lenaris dePosidonia oceanica: primera aproximació a lapaleoecologia d’una fanerògama marinadurant l’holocè recent”, finançat pel MCyTque s’extendrà fins l’octubre de 2005. El pro-jecte està destinat a aprofundir en l’estudid’ambdós registres, ampliar l’estudi del regis-tre antic a la totalitat de l’arxiu (els 5 m de tes-timoni) i elaborar equacions de transferènciaprecises que permetin realitzar una recons-trucció paleoecològica rigorosa. L’estudiinclou l’exploració de diversos indicadorsque permetrien distingir les causes de varia-bilitat natural de les degudes a la intervencióhumana.

L’objectiu final és treure partit d’una opor-tunitat sense precedents que ens ofereix Posi-donia oceanica: la d’estudiar la història naturald’una espècie clau en els nostres ecosiste-mes costaners al llarg d’un període de tempsque fins ara havia quedat inaccessible per alsecòlegs.

Agraïments

L’autor agraeix l’ajut ofert de Pere Renom iRobert Michener, participants del projectePALEOMED, en l’obtenció i elaboració de partde les dades utilitzades en aquest article.L’esforç generós dels col·laboradors del pro-jecte, Irene Martínez, Carles Guallar i DanielGarrido, està fent possible avançar a un bonritme. Sergio Martínez i Marc Gilabert van ofe-rir el seu ajut en els inicis d’aquestes investi-gacions. Per últim, Ramon Julià i AntonioBaños mereixen un especial reconeixementper la seva participació decisiva en la logísticade l’extracció del testimoni de Posidonia oce-anica a la badia de Port Ligat.

El finançament del Ministerio de Ciencia yTecnologia fa possible aquesta investigació(PALEOMED: CICYT BOS2002-02247).Aquesta publicació forma part del pla de difu-sió del projecte.

L’autor agraeix el suport incondicionalrebut de la Direcció General de PlanificacióAmbiental, Departament de Medi Ambient,Generalitat de Catalunya, en la seva qualitatd’Entitat promotora Observadora del projectePALEOMED.

Bibliografia

BOUDOURESQUE C.F. i MEINESZ A. (1982). Décou-verte de l’herbier de Posidonie. Parc Natio-nal de Port-Cros.

DUARTE C.M., MARBA N., AGAWIN N., CEBRIAN J.,ENRIQUEZ S., FORTES M.D., GALLEGOS M.E.,MERINO M., OLESEN B., SAND-JENSEN K., URIJ., i VERMAAT J. (1994). Reconstruction ofseagrass dynamics: age determinationsand associated tools for the seagrass eco-logist. Marine Ecology Progress Series,107: 195-209.

MARBÀ N., DUARTE C.M., CEBRIAN J., GALLEGOSM.E., OLSEN B., i SAND-JENSEN K. (1996).Growth and population dynamics of Posi-donia oceanica on the Spanish Mediterra-nean coast: elucidating seagrass decline.Marine Ecology Progress Series, 137: 203-213.

MATEO M.-A., HEMMINGA M.A., ROMERO J., LIT-TLER M.M., i LITTLER D.S. (2000). Evidenceof the coupling between light, delta-13C,and production in the Mediterranean sea-grass Posidonia oceanica. Biologia MarinaMediterranea 7(2): 91-94.

MATEO M.-A., RENOM P., JULIÀ R., ROMERO J., iMICHENER R. (2001). An unexplored sedi-mentary record for the study of environ-mental change in Mediterranean coastalenvironments: Posidonia oceanica (L.) Deli-le peats. Study of Environmental Changeusing Isotope Techniques, C&S PapersSeries, International Agency of AtomicEnergy, Vienna 13/P: 163-173.

MATEO M.A., ROMERO J., PÉREZ M., LITTLER M., iLITTLER D. (1997). Dynamics of millenaryorganic deposits resulting from the growthof the Mediterranean seagrass Posidoniaoceanica. Estuarine Coastal and ShelfScience 44: 103-110.

PERGENT G. (1990). Lepidochronological analy-sis in the seagrass Posidonia oceanica: astandardized approach. Aquatic Botany,37: 39-54.

RIERA J.L. (1993). Regional limnology of Spa-nish reservoires. Relationships betweennutrients, seston, and phytoplankton. PhDThesis, Universitat de Barcelona, Barcelo-na, Spain.

ROMERO J., PÉREZ M., MATEO M.-A., I SALA E.(1994). The belowground organs of theMediterranean seagrass Posidonia oceani-ca as a biogeochemical sink. AquaticBotany, 47: 13-19.

70