RELIGIONS PRECOLOMBINES

El calendari

ELS ASTEQUES

Els sacrificis humans

Els sacerdots

Els temples

Cerimònies i celebracions

Els déus

ELS DÉUS:

QUETZALCOATL (serp emplomallada):

Déu que aporta la civilització als humans.

Ensenya a cultivar el blat de moro, a polir el jade, a teixir, l’escriptura, a mesurar el

temps, a calcular el calendari.

Déu dels sacerdots.

Punt cardinal: Oest.

HUITZILOPOCHTLI (colibrí del sud):

El sol. Déu de la guerra. Va ordenar l’emigració dels asteques.

Representat amb el color blau. Ocupa el Sud.

L’àliga serà el nahualli del déucavallers àliga.

Quina relació

tenen Quetzalcoatl

i Hernan Cortés?

ELS ASTEQUES

• ELS DÉUS:

• TEZCATLIPOCA:

• Déu de la nit, l’hivern i la mort.

• Era l’ull que veu de nit. Porta com a símbol una vara amb un disc foradat en un extrem.

• El seu nahualli (doble animal) fou el jaguarcavallers jaguar.

• TLALOC (el que fa créixer):

• Déu de la pluja.

• MICTLANTECUTLI:

• Déu dels inferns i senyor del Mictlan o regne dels morts.

• Punt cardinal: nord.

• La seva esposa era Mictlancihuatl.

ELS ASTEQUES

ELS DÉUS:

COATLICUE (la de la faldilla de serps):

Deessa de la terra.

Mare de Huitzilopochtli, els 400 fills o Centzon Huitznáhuac fills i Coyolxauhqui.

Esposa de Mixcoatl (senyor de la terra)

CHALCHIUHTLICUE

La de la faldilla de pedres precioses

Deessa de l’aigua. Esposa de Tlaloc

XIPE TOTEC (nostre senyor l’escorxat)

Senyor de l’Est.

Déu de la primavera.

Se’l representa vestit amb la pell d’un sacrificat

ELS ASTEQUES

ELS CALENDARIS

Calendari solar de 365 dies

18 mesos de 20 dies. Sobraven 5 dies considerats nefastos.

Cada conjunt de 52 anys formava un cicle.

Calendari religiós o cerimonial: de 360 dies

Dividit en 20 mesos de 13 dies.

Els primers dies de cada calendari coincidien cada 52 anys.

ELS ASTEQUES

SACRIFICIS HUMANS:

- Volien impedir la destrucció del món.

- La sang era font de la vida i l’oferien als déus.

- Les víctimes:

- Eren presoners de guerra, criminals i esclaus.

- Eren tractades amb honors.

- Creien que obtindrien un bon premi a l’altra vida.

- Un dels sacrificis fou l’extracció del cor.

- Altres tipus de sacrificis eren les automutilacions, principalment

de sacerdots i cabdills.

- L’emperador asteca Ahuízotl va fer sacrificar 20 mil persones en

la inauguració del teocalli de Tenochtitlan.

ELS ASTEQUES

ELS SACERDOTS:

- Anomenats tlamacazqui.

- La casta dels sacerdots controlaven la vida de la societat asteca.

- Cada divinitat disposava del seu col.legi de sacerdots.

- Tenien grans coneixements d’ astronomia, matemàtiques i dominaven l’escriptura.

- Organitzaven festes, processons, ofrenes de flors, dances, cants, cerimònies del calendari ritural, festes de les corporacions i els sacrificis.

- Principalment d’origen noble.

- Vida dura i austera.

ELS ASTEQUES

ELS SACERDOTS: tlamacazqui

- Comunicadors entre els déus i els homes.

- Els caps de l’organització social eren els Quetzalcoatl: tenien el títol de sacerdot de Tlàloc i sacerdot de Nostre Senyor.

- El Mexícatl teohuatzin, era el sacerdot en cap de totes les activitats religioses.

- Els sacerdots tonalpouhque es dedicaven al calendari i interpretaven els llibres sagrats per predir el futur.

- En el calmécac els sacerdots preparaven els joves al sacerdoci o a alts càrrecs de l’Estat asteca. Estaven sota la protecció de Quetzalcoatl.

ELS ASTEQUES

TEMPLES - Anomenats Teocalli.

- Les primeres piràmides eren amontegaments de terra amb una construcció

al seu cim per al culte i una escala exterior per arribar-hi. Intentaven ser

muntanyes artificials.

- Després es construiren les grans piràmides truncades, quadrades i

esglaonades. Eren fetes amb un nucli de terra i pedres amb una capa

exterior de pedres adherides amb morter i tot recobert amb estuc.

- Al capdamunt de la piràmide hi havia el santuari on es trobava la imatge del

déu, Es feien cerimònies, celebracions i sacrificis.

- A Tenochtitlan la piràmide principal tenia dos temples.

Un dedicat a Tlaloc i l’altre a Huitzilopochtli.

- Els temples rodons eren dedicats al déu del vent, Ehecatl.

ELS ASTEQUES

ELS ASTEQUES

CERIMÒNIES I CELEBRACIONS:

Cerimònia del foc nou:• A l’acabar un cicle de 52 anys. S’apagava el foc vell i s’havia d’encendre un

de nou.

• Els últims 5 dies tothom apagava els focs de les cases i trencaven els estris

de la casa. Eren dies de dejuni i tristesa.

• L’últim dia els sacerdots, des d’un turó, encenien el foc nou que es repartiria

entre la població.

Altres celebracions:• Festa de la primavera: a Xipe Totec,

• Festa de la collita: a Tlazoltéotl,

• Festa del tóxcatl: al déu Tezcatlipoca i Huitzilopochtli

• Festa del panquetzalitzli: enarborar banderes,

• Dia 4 moviment...

ELS ASTEQUESQuè és el joc de pilota

(tlachtli)?

Manel Correa i MasipBarcelona, Catalunya