Els camins de la memòria - VilaWeb...tica» inaugurat el 16 de febrer del 2008 i que most ra i...

L’antiga Presència. Cedits al’arxiu de Girona 2.700documents antics de la revista

El «lobby» valencià. Els valencianstenen un important protagonismesocial i professional a Catalunya

La reportera torna a casa. Entrevistaa Rosa Maria Calaf, fins ara lacorresponsal més veterana de TVE

Núm.315. ■ Del 30 de gener al 5 de febrer del 2009. ■ AnyXLIV. www.presencia.cat

Els camins de la memòriaL’exili republicà com a símbol de la lluita per la democràcia

Que l’únic delicte dels 100.000republicans tancats en aquestaplatja d’Argelers convertida, el 1939,en camp de concentració va ser defensar lademocràcia contra el feixisme, ho adverteix unaplaca commemorativa instal·lada a peu de sorrai és el principal i més just reconeixement a lamemòria d’un poble que volia viure en llibertat

Una imatge captada un capvespre d’hivern del 2009 a la platja d’Argelers, setanta anys després de la retirada, en el decursd’una ruta pedagògica organitzada pel Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. / JOAN OLLER

6 • PRESÈNCIA • Del 30 de gener al 5 de febrer del 2009

DOSSIER

Del 30 de gener al 5 de febrer del 2009 • PRESÈNCIA • 7

La gent delMUMEEl Museu Memorial del’Exili de la Jonquera (MU-ME) va obrir les seves por-tes ara fa un any, el 16 defebrer del 2008. Actual-ment està gestionat perun consorci integrat per laGeneralitat de Catalunya,la Universitat de Girona, elConsell Comarcal de l’AltEmpordà i l’Ajuntamentde la Jonquera. A la imat-

ge, Jordi Cabezas, alcaldela Jonquera; Miquel Serra-no, conservador; JordiFont, director; i SalomóMarquès i Anna M. Gar-cia, membres del consellcientífic i pedagògic.També formen part del’equip de treball en dife-rents àrees: Eva Carrera,Pere Sala, Montse Figue-ras i Margaret Townsend.

na tarda hivern, la llumse’n va de la immensa plat-

ja d’Argelers i s’hi comença a po-sar la fred anunciant hores a ve-nir d’una insuportable incle-mència si és que s’han de passarfora, sense cap recés. Per a nosal-tres és la última parada de la rutade l’exili que acabem de feracompanyats per Anna MariaGarcía i Salomó Mar-quès, professors de laUniversitat de Girona,membres del consell as-sessor científic i pedagò-gic del Museu Memorialde l’Exili (MUME) i duesde les persones que méss’han esforçat des de faanys per mantenir vivala història de la Repúbli-ca i especialment del migmilió de refugiats que alfebrer del 1939 van travessar elsPirineus, fugint de l’exèrcit fran-quista. En aquest ingent sorralallunyat aleshores de tot nuclihabitat, es va instal·lar un delsprincipals camps de concentra-ció destinats a contenir l’impres-sionant flux humà que desbor-daria de molt les previsions del’administració francesa. Arge-lers, per exemple: pensat inicial-ment per a 400 estadants, en vaarribar a allotjar en successives

UPAU LANAO / MIQUEL TORNS /

CARME VINYOLES

etapes, a partir del 6 de febrer de1939, poc més de 100.000. Enquines condicions? De cara almar, però lleugerament incli-nats al sud, mirant cap al paísperdut –on ells hi van deixar lafamília, els amics, on hi van de-fensar uns ideals avançats, dejustícia i d’igualtat– ens ho ima-ginem tot escoltant la veu delmestre gironí Josep Bargés queens fa arribar Salomó Marquès a

través d’un passatge delseu diari Aucun cadeaunous avons reçu de la Fran-ce («No hem rebut cap re-gal de França»):«A poc a poc la vida esnormalitza al camp. Elssoldats que volen tornara l’Espanya nacionalaconsegueixen tot tipusde facilitat, en canvi elsaltres fan la vida sensecap sostre, dormint a la

sorra humida, fustigats pel vent ien el glacial fred de l’hivern. Elsmutilats i ferits no són una ex-cepció. No hi ha productes far-macèutics ni alcohol, ni cotó i lamajoria no tenen sabó. Lenta-ment es van aixecant els barra-cons de fusta mentre que elsgrups de soldats tanquen elcamp amb una doble filera de fil-ferro. Ben aviat el valent i corat-jós exèrcit de la República que valluitar fins al final per la demo-

cràcia mundial, serà tancatd’una manera semblant a comho fan amb els animals. No hifalten controladors: spahis a ca-vall, amb sabre, senegalesos, sol-dats amb fusells amb la baionetacalada, guàrdies mòbils... El dretd’asil no existeix. La correspon-dència es rep oberta i, sovint,buida si hi havia diners i segells.Els refugiats estan obligats a lle-gir la premsa de dretes, la vendade La Depéche està prohibida omolt controlada. Alguns núme-ros de L’Humanité o Le Populairehan entrat d’amagat. El menjarés del tot insuficient: un tros depa dur a compartir entre tres,unes poques llenties, un petittros de carn gelada.»

Hi ha molts exilisI tot això per què? Quin va ser elseu delicte, la causa de la seva des-gràcia? Com diu Bargés i com il-lustra la placa del monòlit ins-tal·lat a l’entrada del camp «perhaver lluitat per defensar la de-mocràcia i la república contra elfeixisme». Un fet obvi que sem-blaria inqüestionable però queno és pas sobrer que les personeslliures recordem en merescut re-coneixement a aquella genera-ció i en empara d’uns principisno sempre garantits en el móndels nostres dies. Aquesta idea esté molt present en el Museu Me-

Part de l’equip. / JOAN OLLER

Acompanyats per SalomóMarquès, catedràtic d’his-tòria de l’educació, i AnnaMaria García, catedràticad’història contemporània(UdG) recorrem la ruta del’exili, que va d’Agullanafins al camp de concen-tració d’Argelers. És el ma-teix camí que van fer el 5de febrer del 1939 els pre-sidents Companys, Azaña,Aguirre i Martínez Barrio.(excepte la parada d’Ar-gelers). El reportatge foto-gràfic és de Joan Oller.

Companys,pel coll de Lli

Mas Perxés, Agullana. Des de finals de gener va albergarel president de la Generalitat, Lluís Companys i membresdel govern. El 5 de febrer van marxar a França.

Mina Canta. Antiga explotació de talca la Vajol, on la República hi vaguardar part del seu tresor artístic.


DOSSIER ELS CAMINS DE LA MEMÒRIA

morial de l’Exili (MUME) de laJonquera, «un espai per a la me-mòria, la història i la reflexió crí-tica» inaugurat el 16 de febrerdel 2008 i que mostra i interpre-ta bàsicament l’èxode dels ven-çuts per la Guerra Civil, peròtambé els actuals conflictes i lesseves devastadores conseqüèn-cies en la població del planeta,mitjançant una continuada pro-gramació d’exposicions tempo-rals. Molt il·lustrativa una frasetreta d’El rei Lear de Shakespeareque apareix en una de les sales:«La llibertat viu lluny d’aquí, iaixò és l’exili.»

En parlem amb Jordi Cabezas,alcalde de la Jonquera i presi-dent del consorci que gestiona elmuseu i amb Jordi Font, histo-riador i director de l’equipa-ment. Tots dos es refereixen a larecuperació de la memòria de-mocràtica –un terme realmentprecís i inequívoc– com a princi-pal fita i missatge que connecta afons amb l’esperit de la Repúbli-ca, i a la vegada ret homenatge ales moltes lluites per la llibertat–contra el nazisme, contra ladictadura franquista– que sim-bolitza també l’exili del 1939. Hiha un altre plantejament essen-cial en la concepció del museu, iés el valor donat a la contribuciódels refugiats al progrés econò-mic, cultural i social dels països Marxa de Portbou a Cervera organitzada per l’associació FFREEE. / GEORGES BARTOLI

Can Barris. Masia principal que va acollir el president Azaña. Vaarribar l’1 i va marxar el 5 de febrer, a les sis del matí, a peu,acompanyat, entre altres, per la seva esposa, Dolores.

Camí sense retorn. La pista que puja al coll de Lli, protegidapels castanyers, és per on van passar els presidents republicansAzaña, Companys, Aguirre, Martínez Barrio, i Negrín.


Un anyd’activitatsCicles de conferències,debats, exposicions, con-certs, rutes i camins dememòria, representacionsteatrals, projeccions depel·lícules, jornades detreball, tallers pedagògics,inauguracions de monò-lits i descobriments deplaques, homenatges... Lacommemoració del setan-tè aniversari de l’exili re-publicà arriba amb unaintensa agenda d’activi-tats sota el braç, a banda ibanda dels Pirineus i du-rant pràcticament totl’any. Suggerim repassarla programació previstapel Memorial Democràtica tot Catalunya ahttp://www.70aniversa-riexili.cat/; la que han pre-parat des de la Regió Llen-guadoc-Rosselló awww.laregion.fr; i moltespecialment la que es re-cull en la plana de l’asso-ciació Fils et Filles de Ré-publicains Espagnols etEnfants de l’Exode awww.ffreee.typepad.fr i almateix Museu Memorialde l’Exili de la Jonquera:www.museuexili.cat

que els van acollir; França, perdescomptat, però també Mèxic,Veneçuela, Xile, Cuba, l’Argen-tina, Santo Domingo... El seu lle-gat és tan substancial com diversi respon, de fet, a una realitat evi-dent i molt ben narrada tambéen les parets folrades de nomsd’una de les sales; són els nomsde la retirada, blanc sobre negre,d’il·lustres figures barrejades iperdudes enmig de la multitudanònima. Vegem-ho: MiquelSerra, Pilar Claver, Juan Negrín,Iris Figerola, Pau Casals, VioletaFernández, Josep Pla, Pilar San-tiago, Joaquim Amat Piniella,Antoni Mestres, Joan Oliver,Carme Ballester, Josep Jové,Agustí Bartra, Quico Sabater, Pe-re Expósito, Pompeu Fabra, Al-fred Bosch, Maria Casares, LluísCompanys, Joan Roura Parella,Max Aub, Paulino Gómez, JorgeSemprún, Joana Duran, JoanMiró, Martí Rouret, Conxa Gon-zález, Agustí Cabruja, FranciscoParramón, Federica Montseny,Joaquim Trias i Pujol, Mercè Ro-doreda, Georgina Ballera, JaumeMiravitlles, Antonio Machado,Joan Masol, Cassià Costal, MariaZambrano, Aurora Fajede, Antò-nia Macià, Lluís Roca, CarlesMartí Feced, Ferran Soldevila,Esther Nadal... I així arribaríem anomés a 1.500 persones identifi-cades, una petita gran represen-

tació de les 500.000 que van ser.La història de cada un d’ells con-té el drama, l’enyor, el combat,la mort, la supervivència, la pèr-dua, el retrobament, una novavida... «Tots plegats conformenla realitat complexa de l’exili»,remarca Jordi Font. L’alcalde dela Jonquera hi afegeix: «Aquestasala té un gran potencial simbò-lic perquè el Museu no vol reco-llir tan sols l’exili de les elits cul-turals o polítiques.»

Propostes educativesEn continu procés de formació,molt actiu i amb convençudavocació pedagògica, el MUMEcelebra el seu primer aniversariamb projectes ambiciosos al da-vant, un dels quals, ja forçaavançat, és la instal·lació de 30senyalitzacions com a «espais defrontera i exili» en 17 municipisde l’Alt Empordà que guardenun important patrimoni memo-rial. També s’impulsa diversespropostes educatives, amb reser-va prèvia: la visita guiada al mu-seu i diferents tallers i rutes del’exili pensades per a grupsd’adults i per a estudiants –desdel segon cicle de primària fins abatxillerat–, com ara la que va ferel president Companys pel collde Lli i nosaltres hem resseguitsetanta anys després amb Salo-mó Marquès i Anna M. Garcia.

Adéu, Catalunya. El paisatge de l’Empordà va ser l’últim que vanveure els exiliats obligats a fugir per haver lluitat i haver defensatla democràcia, la legalitat i la República contra el feixisme.

La muga oblidada. Tot i que va ser el punt per on vanpassar les principals autoritats de l’Estat republicà, el pas delcoll de Lli és un espai sense monuments ni recordatoris.



Camp d’Argelers,10 de febrer del

1939. / MANUELMOROS (©FONS

PENEFF)

Camí de baixada. Quan anaven de dalt de la carena a les Illes,Companys i Aguirre es van trobar Negrín, que tornava aAgullana després d’acompanyar Azaña.

Els Trabucaires. Aquest hostal de les Illes va acollir moltsrefugiats. Al president Companys, la mestressa li va fer unatruita que no va poder pagar perquè no portava diners.


Nascut aElnaSergi Barba explica:«La meva mare emva donar la vida il’Elisabeth Eiden-benz, la confiança enel gènere humà», i hiafegeix: «La Materni-tat va ser un far en lafoscor i el meu naixe-ment en aquell lloc,un privilegi.» Mare i fill. / ARXIU FAMILIAR

Sergi Barba presideix Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants del’Exode, una associació molt activa que combat l’oblit de la història oficial

Descendents de l’èxode

s una de les cinc-centes no-ranta-set persones nascudes

entre el juny del 1939 i l’abrildel 1944, sota la tutela d’Elisa-beth Eidenbenz, en una antigacasa principal, més tard recon-vertida en maternitat, a la ciutatd’Elna. Ell no va córrer el perilld’haver de néixer en els campsde refugiats d’Argelers, el Barca-rès, Sant Cebrià o Ribesaltes, onl’índex de mortalitat infantilera del 95%, però la seva és unahistòria d’exili, de retrobamentamb les arrels catalanes i la vidafrancesa que ha fet que avui Ser-gi Barba sigui el president del’associació Fils et Filles de Ré-publicains Espagnols et Enfantsde l’Exode (FFREEE), una orga-nització molt activa que des defa deu anys treballa amb cons-tància i entusiasme per retrobarels orígens i el record d’un col-lectiu que ha aprofitat els setan-ta anys de la Retirada per redes-cobrir els camins perduts, lescançons oblidades, les fotogra-fies recuperades, convertint els

É

MIQUEL TORNS / PAU LANAO /

CARME VINYOLES

colls de muntanya, les platgesmediterrànies, les estacions deferrocarrils o els punts fronte-rers en espais de recordança i ac-tors de la memòria històrica.

A Sergi Barba, amb els orígensa Sevilla, Cuba, Cervera i Barce-lona, el seu oncle li va explicarque els seus pares, l’un carros-ser, l’altra infermera, van haverde marxar a l’exili separats i noes van trobar fins que AzuzenaFernández, la mare, va decidirque aniria a buscar el seu home,

Fernando Barba, a la casa delsamics llibertaris de Lió on s’ha-via refugiat. Va ser allà on elsgendarmes de Vichy els van ferpresoners i van deportar el pareal camp d’Argelers, fins que uncop de sort va fer que el seu pro-genitor sortís del captiveri i co-mencés a treballar per a en Pon-setí d’Elna, ciutat on es va esta-blir la parella. Sergi, com moltsaltres fills de republicans, vanéixer a la Maternitat, però as-segura: «El meu cas era diferent.

Moltes mares només sortien delcamp per anar a parir a la Mater-nitat i després havien de tornar,però jo anava a la casa dels meuspares, que encara que estava enunes condicions pèssimes no te-nia res a veure amb els camps.»L’associació FFREEE ha organit-zat un programa d’actes batejatCamins de la Retirada, que té elsuport tant de néts dels anticsrefugiats i de Nicolas Garcia, al-calde d’Elna, o Serge Castillo–escultor que ha centrat la sevaobra en les imatges de l’exili i laretirada–, com d’institucionsfranceses o catalanes.

Amb l’ajut del Consell Gene-ral dels Pirineus Orientals, delMemorial Democràtic, del Mu-seu de l’Exili de la Jonquera idels ajuntaments implicats, vo-len convertir Arles, Sant Llorençde Cerdans, Cabestany, Elna, laJonquera, Cotlliure, Enveig, laTor de Querol, Argelers o Perpi-nyà en els punts d’agitació on,amb marxes, conferències, ho-menatges, exposicions, es re-viurà l’exili dels republicans,ara fa setanta anys.

Homenatge. A la població de les Illes s’ha aixecat unmonument destinat a recordar l’exèrcit republicà i la lluitadels voluntaris de les Brigades Internacionals.

Record. Allà on hi havia la porta d’entrada del camp d’Argelers,avui enmig d’una zona turística, un monòlit i una placa no deixenesborrar la memòria dels 100.000 republicans internats.



–Diari de la caiguda de Catalunya. Josep Pernau. Edicions

B, 1989.

–La caída de Catalunya. Jorge M. Reverte. Crítica, 2006.

–Col·lecció Imatges 1936-1939. Quatre volums. Joan Vi-

llarroya, direcció; Susanna Oliveira, coordinadora. El Punt,

2006-2008.

–Exilis. Felip Solé i Enric Pujol. Angle Editorial, 2007.

–El exilio de los republicanos españoles en Francia. Gene-

viève Dreyfus-Armand. Editorial Crítica, 2000.

–La diáspora republicana. A. Artís Gener. Euros, 1976.

–Crist de 200.000 braços. Agustí Bartra. Proa, 2008.

–Exili i mort del president Companys. Josep Benet. Editorial

Empúries, 1981.

–Las hogueras del Pertús. Álvaro de Orriols. Biblioteca del

Exilio, 2008.

–De la frontière aux barbelés. Sergi Barba. Mare Nostrum

Editions, 2009.

–La maternitat d’Elna. A. Montellà. Ara Llibres, 2005.

–Femmes en exil, mères des camps. Tristan Castanier. Tra-

bucaire Editions, 2008.

–L’exili dels mestres. Salomó Marquès. Universitat de Giro-

na/Llibres del Segle, 1995.

–La llavor dels somnis. Carmel Rosa i Antònia Adroher.

CCG Edicions, 2001.

–L’exili català del 1939. Enric Pujol (coordinador). Cercle

d’Estudis Històrics i Socials de Girona, 2003 i 2006.

–L’exili del Baix Empordà al 1939. Jordi Gaitx. Diputació

de Girona/Ajuntament de la Bisbal, 2007.

–Els morts clandestins. Les fosses comunes de la guerra civil

a Catalunya. Queralt Solé. Editorial Afers, 2008.

–Les muntanyes de la llibertat. J. Calvet. L’Avenç, 2008.

–L’Europa de Franco. Jordi Guixé. Ab. Montserrat, 2002.

–El dia revolt. Literatura catalana de l’exili. Julià Guilla-

mon. Editorial Empúries, 2008.

–Les sequestrés de Cotlliure. Grégory Tuban. Mare Nos-

trum, 2003.

–Catalans als camps nazis. M. Roig. Edicions 62, 1977.

–Vida i mort dels republicans als camps nazis. Rosa Toran.

Proa, 2002.

Per saber-ne més

Sergi Barba a casa seva, a Morellàs, a la Catalunya Nord. / PAU LANAO

Infern sobre la sorra. Una platja tallada per la tramuntana i voltada amb tanques defilferro va ser l’únic acolliment que van trobar els exiliats: mesos a la intempèrie,sense els serveis més bàsics i patint fam, fred, humitat, sarna i disenteria.

Cementiri. Un obelisc de pedra grisamb alguns noms gravats recorda elscentenars de morts al camp (70 nens).


Els camins de la memòria - VilaWeb...tica» inaugurat el 16 de febrer del 2008 i que most ra i...

Documents

Transcript of Els camins de la memòria - VilaWeb...tica» inaugurat el 16 de febrer del 2008 i que most ra i...