ELS CAMPS - WordPress.comguiaven per la posición del sol i les estrelles i també pels corrents...
Transcript of ELS CAMPS - WordPress.comguiaven per la posición del sol i les estrelles i també pels corrents...
ELS CAMPS
Les granges i els camps vikings eren
petits.
Els camperols produïen els seus propis
aliments, roba I eines.
Vivien del conreu de cereals, de cuidar el
bestiar, la pesca I la caça.
Recollien la collita, mataven animals,
conservaven la carn i el peix
LES CIUTATS
Les primeres ciutats de l’època van ser
ciutats situades a prop dels ports per poder
agafar els vaixells i anar a vendre a altres
països.
Estaven envoltades de muralles, des d’on
la guàrdia reial protegia els habitants i
comerciants.
Les ciutats estaven plenes de gent i erne
brutes i contaminades del fum de les
xemeneies.
LES CASES
Les cases eren fetes de fusta o pedra i el
sostre de palla o joncs.
Tota la família vivía a la mateixa casa.
Només hi havia una sola habitació on tots
hi feien vida, menjaven i dormien.
Les cases no tenien finestres, eren fosques
i mal ventilades.
EL MENJAR
La carn i el peix era el que més menjaven.
La carn l’obtenien dels animals domèstics
(vaques, ovelles, porcs, cabres i aviram) i
de la caça d’aus.
Menjaven molt peix que pescaven de la
mar i els rius: salmó, arengades i bacallà.
La carn i el peix les dixaven assecar per a
què els durés tot l’any.
Menjaven fruites i verdures de l’hort, fruites
del bosc. Utilitzaven herbes per cuinar
Molien la farina a mà i feien pa amb
diferents cereals com l’ordi, sègol.
Només els rics menjaven pa de cereals.
LES BEGUDES
A més d’aigua i llet, bebien cerveza que la
fabricaven ells mateixos.
Bevien també vi de mel
Els pobres bevien amb gerres de fusta i els
rics amb banyes d’animals
LA ROBA
La roba i les joies depenien de si eren rics
o pobres.
No feien servir botons, utilitzaven cinturons
o cordes.
Els homes duien camisa de lli.
Pantalons de cotó, llana o pell
Túnica agafada a la cintura
Capa i quan feia fred s’abrigaven amb
pells.
Les dones duien un vestit llarg de llana o
lli.
Túnica
Duien un monyo als cabells
Tant els homes com les dones duien
sabates de cuir lligades als turmells.
JOIES
Els homes i dones vikings portaven moltes
joies i ornaments.
Els més rics es compraven joies d’or I plata
I se les feien fer al seu gust.
Els menys rics tenien joies de coure,
bronze o ferro que es feien amb motlles.
Els més pobres es feien les joies amb
ossos d’animals.
Tant els homes, com les dones duien
braçalets als braços i anells als dits
ANIMALS
Els Vikings caçaven animals salvatges
per aconseguir carn, pell ossos, ullals.
Convivien entre ossos, llops, visons,
cérvols, guineas, porcs senglars,
baleens, morses, foques.
Els Vikings tenien granges amb molts
animals d’on treien carn, llet, formatge,
llana, banyes
ESCRIPTURA
El sistema d’escriptura estava constituït
per marques o lletres que es deien
“runes”, que es gravaven sobre pedra o
fusta.
Cada lletra tenia el seu significat.
Es creía que les lletres tenien un poder
màgic.
Els vikings no van escriure llibres
perquè l’abecedari era molt complicat
però si que s’inventaven poemes,
històries i contes i els recitaven.
MONEDES
Primer no hi havia monedes, els vikings
s’intercanviaven objectes.
També pagaven amb trossos de plata o
joies que els mercadres pesaven amb
balances.
Més tard es van inventar les monedes.
Com es fabricaven ?
- Tenien un motllo
- Es posava una mena de pasta de
plata.
- Es picava amb un Martell
- Ho treien del motllo.
OFICIS
CAMPEROLS
Vivien en granges i es dedicaven als
camps i el bestiar.
Treballaven molt bé la pell, les banyes i els
ossos d’animals.
Les dones feien les feines de la casa:
filaven, cuidaven la granja i comerciaven
quan els marits no hi eren.
Els nens ajudaven a la granja i les nenes a
la feina de la cas.
ARTESANS
Fabricaven armes, eines i objectes
decoratius amb ferro.
Els fusters feien els vaixells.
Els boters feien barrils I botes perquè eren
recipients fàcils de transporter que resistien
la humitat I els cops.
MERCADERS
Primer els Vikings eren lladres però a partir
del segle IX van començar a fundar ciutats
commercials.
A les ciutats arribaven els comerciants i
mercaders per vendre els seus productes.
Els comerciants duien productes d’arreu
del món.
FESTES I TRADICIONS
ESPORTS
Practicaven esport a l’aire lliure.
La lluita era un esport molt popular.
Els guerrers passaven el seu temps lliure
perfeccionant tècniques de lluita.
JOCS
Els agradaven molt les competicions. Quan
feia mal temps es desafiaven en jocs.
MÚSICA I FESTA
Els esdeveniments més importants els
celebraven amb una gran festa en les que
hi havia molt menjar i beguda i feien
danses molt alegres. Hi havia vikings que
recitaven poemes i també acròbates i
malabaristes
A les cases riques , els músics tocaven
l’arpa o lira per acompañar els poemes i
també diferents tipus de flauta.
ARMES
CASC
Era de metall o pell, tenien protectors per
als ulls i el nas. No tenien banyes
ESCUT
Eren rodons, fets de fusta, al mig tenien
una cassoleta de ferro que protegía la mà
del guerrer.
ESPASA LLARGA
Era el tresor més preuat d’un guerrer.
Estava molt decorada.
ESPASA CURTA
LLANÇA
Es feia servir en combats de lluita cos a
cos.
DESTRAL
Era la principal arma dels guerrers. També
la decoraven
ARCS I FLETXES
Les feien servir per caçar en les batalles.
Les fletxes les fabricaven amb fusta. Les
puntes eran de metall si anaven a gurrejar i
de fusta si anaven a caçar.
EINES
Els vikings es fabricaven les coses ells
mateixos: roba, estris, mobles.
Molts estris eren de fusta: tassa, culleres,
plats, safates, galledes, barrils, botres,
tamburets.
Aprofitaven les banyes i els ossos
d’animals per fer agulles de cosir, pintes,
gots per beure.
Els ferrers feien panys, claus, peces de
vaixells..
VAIXELLS
Els Vikings eren navegants I
constructors de vaixells molt bons.
Van construir uns dels millors vaixells
de Guerra: “EL DRAKKAR” que era la
nau més rápida del seu temps.
Amb els vaixells anaven a conquerir
noves terres.
Hi havia diversos tipus de vaixells:
- Embarcacions de pesca, canoes i
balses.
- Embarcacions més grans, amples i
pesants amb una bodega espaiosa
per poder transportar càrrega.
- Vaixells de guerra: “El Drakkar”.
Eren estrets i ràpids.
El DRAKKAR va ser el vaixell de guerra
que va donar nom als vikings.
Eren llargs, fàcils de maniobrar i ràpids.
Podien navegar també pels rius.
La proa es decorava amb un cap de drac
tallat, els vikings creien que espantarien als
enemics.
El timó era un rem més gran que estaba
situat al costat dret del vaixell.
Parts del vaixell: babord, estribord, vela,
mástil i rems.
CONSTRUCCIÓ DELS VAIXELLS
Els vikings tenien una gran técnica de
construcción de naus.
Els vaixells petits els construïa un home
sol, ls més grans entre vàrios homes.
Per construer un drakkar trigaven més de
mig any i calien eines concretes
Eren fets fusta i utulitzaven resina d’arbres
per impermeabilitzar-los.
VIDA EN EL VAIXELL
Quan navegaven mar endins els vikings es
guiaven per la posición del sol i les
estrelles i també pels corrents marítims, les
aus i els animals marins.
Un DRAKKAR podia transportar fins a
seixanta remers. Cada remer portava un
bagul, on hi guardava les seves coses i a
més el bagul li servia per seure.
Per la nit dormien a coberta ficats ens sacs
de pell.
La vida al vaixell era molt tranquil.la, si el
mar estava tranquil i el vent bufava a favor
no es podia fer una altra cosa que menjar,
dormir i pescar.
Portaven molt poc menjar a bord, només
uns pocs barrils d’aigua potable i de llet,
una mica de farina, sacs de peix i carn
seca.
Els vikings robaven menjar als pobles.
LA FI DE L’ERA VIKINGA
Al segle XI els Vikings van arribar al seu
final perquè cada cop els costava més
atacar perquè els pobles tenien exèrcits
molt equipats i les ciutats construïen
muralles i castells.
CLASSES SOCIALS
RICS
Eren els caps de tribu. Tenien moltes
terres i manaven a molts guerres que
lluitaven per a ells quan era necessari.
N’hi havia molts. Eren pagesos,
comerciants I artesans. Molts tenien les
pròpies granges. També eren caçadors i
pescadors.
ESCLAUS
Eren persones que capturaven a les
batalles o guerres. Els rics els compraven i
els feien treballar en granges o a les cases.
ELS GUERRERS
Els Vikings eren salvatges I no tenien por
de res, eren molt temuts.
S’entrenaven des de nens per utilizar les
armes.
Havien de defensar el país i fer el que el
seu cap els digués.
Els guerrers no duien uniforme.
DONES I NENS
Vivien en grups familiars.
Es dedicaven a la cas:
cuinaven, coïen pa, preparaven begudes,
filaven, teixien roba, cuidaven els animals
de les granges, munyien vaques, feien
mantega, ajudaven a les collites, cuidaven
fills, cuidaven malalts, preparaven reméis.
Les dones riques tenien esclaus.
A la societat vikinga sempre manaven els
homes, però quan el marit era a la guerra
s’encarregava de tot la dona.
La dona sempre portava les Claus de la
casa i guardava les Claus dels grans
baguls de fusta on es conservaven
objectes de valor.
NENS
No anaven a l’escola, ajudaven a les feines
domèstiques i del camp. Se’ls ensenyava a
caçar, conrear terres, aprendre un ofici.
Aprenien a lluitar amb armes de fusta i a
navegar.
NENES
Aprenien a cuinar, teixir i a cuidar els més
petits.