Basat amb els escrits de: Mireia Benito

Aula d’acollida IES Pius Font i Quer

2008-2009

• Sembla que la seva procedència més immediata és de l’antic Ball de Valencians, (era una activitat folklòrica de fa segles), carregada de sentit religiós. • L’esperit de superació va anar calant en els integrants del Ball de Valencians, cada vegada es provaven estructures més grans, que requerien major domini del cos, de l’equilibri.• La referència més antiga que es té del Ball de Valencians data del 1687.

Una altra de les agrupacions folklòriques que actuaven en aquella època i que sembla tenir relació amb l’evolució dels castells és la Moixiganga, la primera notícia que se’n té és del 1713, a Vilafranca.

Els Castellers són una forma de festa catalana tradicional amb un origen molt antic que avui dia es viu amb més força que mai. Consisteix en la construcció de torres humanes que simbolitzarien altes edificacions o castells. Els participants castellers es van col·locant a sobre de les espatlles dels altres fins a una determinada alçada. Els castellers s’organitzen en colles. Sol haver una colla per població, tot i que, sovint, trobem molts pobles i ciutats amb més d’una agrupació. En aquests casos la rivalitat està servida. Les actuacions castelleres es donen en determinades dates, diades especials anuals de sants o festes majors de pobles. Tanmateix, es fan convocatòries extraordinàries com ara els Concursos de Tarragona, que es fan cada dos anys.

Que són els Castells?

Pinya: la base en la que es troba el major nombre de castellers que recalcen el castell. Tronc: la part visible. Determina el Grau de dificultat en funció de l’alçada i el nombre de persones que formen cada un dels pisos del castell. Aixa, si parlem d’un tres de set ens estem referint a un castell format per tres persones a cada pis (excepte dels tres últims) i te una alçada de set pisos, contant des de la pinya. Folre: es situa sobre la pinya només en alguns tipus de castells. En aquest cas, la construcció te la mateixa forma que un castell sense folre. S’utilitza per ajudar en la subjecció del segon pis en els castells de major dificultat. Manilles: multitud que subjecta al folre per donar estabilitat a la torre. Enxaneta: es el nom que rep el nen o la nena que corona el castell. Acotxador ("aixecador"): persona que es situa sota de l’anxaneta tancant el castell.

Tots els castells es poden catalogar en funció de l’amplada o estructura (o sigui, quants castellers hi ha per pis), i l’alçada (quants pisos té el castell). Sobre el primer criteri, els castells poden compondre’s d’un a quatre castellers per pis. Així es pot parlar d’estructures d’un o pilar, de dos o torre, de tres i de quatre. En quant a les alçades, els castells poden tenir des de quatre pisos fins a deu. Així es pot parlar del pilar de cinc (1/5 serà la seva nomenclatura abreujada), torre de set (2/7), tres de vuit (3/8) o de quatre de sis (4/6).

La pinya és la part més complexa del castell perquè no es tracta d’una aglutinació simple de gent, sinó que està perfectament organitzada, i sense la qual els castells no tindrien gaires esperances d’èxit.

Un castell de tres, els components bàsics serien:

• Baixos: Són el peu del castell, a sobre d’ells es van col·locant la resta de castellers que componen el tronc del castell.

• Crosses: Se situen a cada banda del baix i l’ajuden a suportar tot el pes encaixant les seves espatlles per sota de l’aixella d’aquell.

• Agulla: Mentre evita que el baix es tanqui, suporta els genolls del segon amb les mans perquè no s’aplegui.

• Contrafort: Ajuda al baix a mantenir la seva posició des del seu darrera, impedint que l’estructura del castell s’obri.

• Primeres mans: Se situa després del contrafort i ajuda al segon a suportar pes agafant-lo, des del darrera, per les natxes.

• Lateral: Se situa darrera de cada crossa per tal de donar suport lateral al segon.

• Vent o daus: Impedeix el moviment lateral del castell situant-se entre crossa i crossa.

A l’hora de fer un castell quatre són els possibles resultats que es poden donar. Així es valorarà: Intent, quan el castell està ben organitzat de peu i la música comença a sonar; llavors es considera que la temptativa és vàlida. Intent desmuntat, quan tot i haver-se iniciat l’ascensió del castell (i, per tant, amb la música sonant) s’observa que hi ha errades que fan dubtar sobre les seves possibilitats d’èxit i tots els castellers tornen a baixar sense que ningú no caigui. Carregat, o coronat, quan es munta tota l’estructura i l’enxaneta) aixeca un braç (fa l’aleta) en senyal de què s’ha coronat el castell. Descarregat, o completat, quan el castell es desmunta sencer després d’haver-se carregat i sense que ningú no caigui. Quan un castell cau es diu que ha fet llenya.

Està composta pels següents elements: • Pantalon blanc • Faixa negra • Mocador vermell amb piques blanques (per posar-se’l al cap o a la cintura) • Camisa de color • El color de la camisa serveix per diferenciar-se de la resta de colles (tot i que els colors més comuns com el vermell, el verd i el blau es poden veure repetits en diverses agrupacions).

Colla Primer 9 Data Lloc Total de 9

  Colla Vella dels Xiquets de Valls 4/9f    25-10-1981   Valls 189

  Colla Joves Xiquets de Valls 4/9f 28-09-1986 Tarragona 146

  Castellers de Vilafranca 4/9f(c) 31-08-1987 Vilafranca P. 301

  Minyons de Terrassa 3/9f(c) 18-11-1988 Terrassa 222

  Colla Jove Xiquets de Tarragona     4/9f(c) 26-09-1993 Tarragona 35

  Castellers de Terrassa 3/9f(c) 05-11-1995 Terrassa 1

  Xiquets de Reus 3/9f(c) 10-08-1996 Reus 2

  Xiquets de Tarragona 3/9f(c) 04-10-1998 Tarragona 3

  Castellers de Barcelona 4/9f(c) 22-11-1998 Terrassa 12

  Bordegassos de Vilanova 3/9f(c) 01-08-1999 Vilanova i la G.   5

  Capgrossos de Mataró 3/9f(c) 21-07-2002 Mataró 14

Les colles d´alt nivell són aquelles que tenen el seu sostre als nou pisos. Molt poques agrupacions són capaces de fer castells de tanta dificultat.

Colla Vella dels

Xiquets de Valls

Castellers de Vilafranca

Vilafranca del Penedès

Minyons de TerrassaTirallongues de ManresaColla castellera Salats

de Súria

Els castellers tenen un lema: “Força, equilibri, valor i seny”. Aquest lema resumeix les característiques d’un bon casteller:Força: son les persones que solen ser corpulents. L’origen dels Castells està en els camperols i, en aquella època, els castellers eren persones acostumades a suportar grans pesos i a realitzar esforços.Equilibri: el fet d’estar una persona sobre una altra i, a la majoria dels Castells, amb altres persones de la mateixa alçada, implica un sentit de l’equilibri i confiança en els demes.Valor: una característica de les persones que fan Castells.Seny: tant a la planificació com en el moment d’aixecar el castell es necessita que tots tinguin seny la que l’èxit depèn de l’esforç conjunt.

. Està composta per una banda d’una o més gralles i d’un timbal o tabal.

La gralla és un instrument de vent típicament català fet de fusta, amb una doble llengüeta o inxa de canya que vibra al bufar. El so que es produeix és molt estrident però a l’hora molt alegre i molt adient per ambients de festa.

De cinc De nou

És el castell amb més pilars dels que es fan habitualment.

Pilar Els pilars són Castells formats per un sol bloc de baix

Vano de pilarsEl pilar al balcó

Acostuma a ser un pilar de cinc. S’aixeca a sota o molt a prop d’una balconada i, en aquest cas, un cop carregat a vegades s’ha de caminar fins a situar-lo a sota de la balconada i des de allà, amb l’ajut d’una faixa amb un nus a la punta, es puja l’enxaneta i a vegades fins i tot l’acotxador fins al balcó.

És un conjunt de tres pilars aixecats alhora per la mateixa colla.

Quatre

Són els castells més estables i per tant els més fàcils d’assolir per una colla

Quatre amb agulla

La gran diferència respecte la resta de pinyes és que aquesta pinya és dinàmica i no estàtica ja que hi ha canvis continus de posicions de mans dins la pinya durant el desenvolupament del castell.

TORRE

Les torres son sempre molt bellugadisses:

Tres

És el castell amb més pilars dels que es fan habitualment.