ELS SUPERSENZILLS ÉSSERS ELS SUPERSENZILLS ÉSSERS ELS SUPERSENZILLS ÉSSERS

VIUSVIUSVIUS

CIÈNCIES DE LA NATURALESA

UNITAT 7: ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS

ESCOLA LA SALLE MANRESA

CURS: 2012–13

FET PER:

GEMMA ALTADILL

VÍCTOR FERNANDEZ

MARC FONTANET

ÀMRIT CASSERES

Dins d'aquest regne

hi ha organismes de

mida petita sovint mi-

croscòpics, d'estruc-

tura senzilla i molt

diferents entre si. El

regne dels protoc-

tists comprèn orga-

nismes unicel·lulars i

pluricel·lulars, amb

cèl·lules eucariotes,

sense teixits ni òr-

gans. Pertanyen a

aquest regne els pro-

tozous i les algues.

Els protozous

Els protozous són organismes microscòpics de formes i mides varia-

bles, les cèl·lules dels quals s'assemblen a les dels animals. Presen-

ten les característiques següents:

Són unicel·lulars: L’única cèl·lula que tenen fa totes les funcions vi-

tals.

Són heteròtrofs: S'alimenten de bacteris i de restes orgàniques.

Viuen en medis aquàtics, en aigua dolça i salada. Són de vida lliure,

n'hi ha que són paràsits que viuen a l'interior d'altres éssers vius i

els poden produir malalties. Els protozous que viuen surant a la su-

perfície de l'aigua formen part del zooplàncton, que serveix d'ali-

ment a molts animals marins.

Quatre grups de protozous

1. EL REGNE DELS PROTOCTISTS

Flagel·lats. Es mo-

uen per mitjà de

flagels. N'hi ha de

vida lliure i altres

que són paràsits.

Ciliats. Es mouen per

mitjà de cilis. N'hi ha

de vida lliure i també

de paràsits.

Rizòpodes. Es desplacen

per mitjà de prolongaci-

ons del citoplasma ano-

menades pseudòpodes.

N'hi ha de vida lliure.

Esporozous. Són

immòbils perquè

no tenen estruc-

tures de locomo-

ció. Tots són parà-

sits.

FET: VÍCTOR FERNÀNDEZ

LES ALGUES

Les algues són un grup d'éssers

vius molt divers. Tenen cèl·lules

molt semblants a les de les plan-

tes, ja que tenen cloroplasts i pa-

ret cel·lular. Poden ser uni-

cel·lulars o pluricel·lulars. Les

unicel·lulars poden formar colòni-

es. Les algues pluricel·lulars, to-

tes les cèl·lules presenten la ma-

teixa aparença i duen a terme les

mateixes funcions, i per aquesta

raó no formen ni teixits autèn-

tics ni òrgans.

Són autòtrofes. Es produeixen la matè-

ria orgànica. Tenen clorofil·la i altres

pigments i fan la fotosíntesi. Segons el

tipus de pigment que tenen, es poden

classificar en tres grups: les algues ver-

des, les algues brunes i les algues verme-

lles. Són aquàtiques, tant marines com

d'aigua dolça. Poden viure a l'escorça

dels arbres i a les roques. Les algues uni-

cel·lulars formen part del fitoplàncton.

Les algues tenen un paper molt impor-

tant en la natura, ja que serveixen d'ali-

ment a molts animals.

Tres tipus d’algues

Algues verdes:El pigment més

abundant d'aquestes algues és la

clorofil·la, que els dóna el color

verd. Poden ser unicel·lulars o

pluricel·lulars. Viuen tant en ai-

gües marines com continentals.

Es troben sobre la superfície de

l'aigua, arrossegades pels cor-

rents o sobre les roques.

Algues brunes: Tenen un pig-

ment groguenc que domina

sobre la clorofil·la, i això els

dóna el color bru. Són mari-

nes. Se solen trobar a les

costes rocoses i són visibles

en la marea baixa. Poden ser

unicel·lular o pluricel·lulars.

Algues vermelles: A més de

la clorofil·la, tenen un pig-

ment vermell capaç de cap-

tar la llum que arriba a les

zones profundes dels oce-

ans, on viuen. Es troben en

aigües tranquil·les i càlides.

Poden ser unicel·lulars o plu-

ricel·lulars.

FET: VÍCTOR FERNÀNDEZ

ACTIVITATS

Pàg. 108 ex. 1 i 2.

1. Quin tipus de cèl·lules tenen els organismes del regne dels protoctists?

Tots els organismes inclosos en el regne dels protoctists estan constituïts per

cèl·lules eucariotes i poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.

2. Esmenta tres estructures que els protozous utilitzen per desplaçar-se.

Flagel·lats, ciliats i els rizòpodes.

Pàg. 109 ex. 3 i 4.

3. Les algues tenen teixits autèntics? Per què?

No. Perquè en les algues pluricel·lulars totes les cèl·lules presenten la mateixa apa-

rença i duen a terme les mateixes funcions.

4. Busca en els conceptes clau els termes fitoplàncton i zooplàncton.

Fitoplàncton: Conjunt d’organismes aquàtics que suren a l’aigua de llacs i oceans i

fan la fotosíntesi, com les algues i alguns vegetals.

Zooplàncton: Plàncton format per animals petits.

2. EL REGNE DE LES MONERES

El regne de les moneres comprèn microorganismes unicel·lular i amb cèl·lules procariotes,

és a dir, sense nucli diferenciat.

ESTRUCTURA DELS BACTERIS

Alguns bacteris són molt senzills i no te-

nen nucli. Els bacteris están formats

pels elements següents:

La membrana cel·lular: Regula l’entrada i

sortida de substàncies.

La paret cel·lular bacteriana: Dóna for-

ma al bacteri i el protegeix.

La càpsula bacteriana: Serveix de pro-

tección i d’aïllament a determinats bac-

teris.

El citoplasma: És on s’eleboren les

substàncies necessàries perqué el bac-

teri pugui fer les funcions vitals.

El material genètic: Al contrari de les

cèl·lules eucariotes, no està envoltat de

cap membrana i controla i regula el fun-

cionament de la cèl·lula.

Fagels: Són prolongacions filamentoses

que es troben en determinats bacteris i

que els serveixen per desplaçar-se.

Coc. Forma arro-

donida

Vibrió. Forma

de coma

Bacil. Forma

allargada

Espiril. Forma

espiral

Pertanyen als regnes dels bacteris. N’hi

ha a tot arreu, al sól, a l’aigua, a l’interior

d’altres éssers vius etc. Poden viure a va-

ris graus sota zero, i fins i tot a tempera-

tures de més de 100 graus.

Solem viure aïllats, però a vegades s’agr-

upen en colònies però cada bacteri con-

serva la seva independència.

Actualment es creu que els primers habi-

tants del planeta, fa més de 3.500 milions

d’anys, van ser els bacteris.

ESTRUCTURA DELS BACTERIS

FET PER: GEMMA ALTADILL

LA NUTRICIÓ DELS BACTERIS

4. EL REGNE DE LES MONERES

Són heteròtrofs, s’alimenten de

substàncies orgàniques procedents

d’altres éssers vius.

Hi ha tres grups de bacteris:

Bacteris paràsits: Obtenen l’aliment

d’altres éssers vius i poden produir

malalties.

Bacteris sapròfits: Viuen sobre mate-

ria orgánica morta o en descomposició.

Transformen les substàncies orgàni-

ques en substàncies inorgàniques que

serveixen d’adob per les plantes,

Bacteris simbionts: Viuen associats a

un altre individu. Són els que hi ha a

l’aparell digestiu de molts mamífers, on

col·laboren en la dgestió d’aliments.

També hi han bacteris autòtrofs, es a

dir, capaços de fabricar-se el propi

aliment. Els cianobacteris són autò-

trofs.

LA REPRODUCCIÓ I LA RELACIÓ DELS BACTERIS

Pàg. 111 ex 5, 6 i 7.

5. Quina és la principal diferencia que hi ha entre els organismos del regne dels protoctists i

els del regne de les moneres?

Que els protoctists tenen cèl·lules eucariotes i les moneres tenen cèl·lules procariotes.

6. Com es poden clasificar els bacteris segons el tipus de nutrició? I segons la forma?

Es poden clasificar en bacteris paràsits, bacteris sapròfits i bacteris simbionts.

I segons la forma es poden clasificar en cocs ( forma arrodonida), bacil ( forma allargada),

Vibrió ( forma de coma) i espiril ( forma d’espiral).

7. Què són els cianobacteris? Quin efecte van produir en la composició inicial de

l’atmosfera?

Són els que duen a terme la fotosíntesi, consumeixen diòxid de carboni i produeixen oxigen.

Van ser els responsables, en un principi, de l’acomulació d’oxigen a l’atmosfera.

Es reprodueixen per bipartició, procés mitjan-

çant el qual formen des bacteris fills.

Cada fill creix i es torna a dividir. Aquest procés

es molt ràpid i amb poques hores un bacteri pot

originar milers de bacteris iguals.

Els bacteris es relacionen amb el medi on viuen.

Quan les condicions del medi no són favorables,

s’envolten d’una paret gruixuda i formen espores

de resistència. D’aquesta manera poden suportar

temperatures elevades, períodes de sequera...

Quant les condicions del medi milloren, a partir

de l’espora es desenvolupa un nou bacteri.

Un bacteri es pot

dividir cada trenta

minuts, de manera

que es multiplica

molt ràpidament.

FET PER: GEMMA ALTADILL

Com són els virus?

3. ELS VIRUS

Els virus són tan petits que solament es

poden veure amb el microscopi electrò-

nic, ja que té una gran capacitat

d’augment òptic.

Els virus no es consideren éssers vius

autèntics, perquè no duen a terme cap

de les funcions vitals. Són paràsits obli-

gats, ja que tenen la capacitat de pro-

duir còpies de si mateixos. Els virus es

troben per tot arreu, però no són capa-

ços de moure’s per si sols.

Tots els virus tenen formes diverses,

però tots están formats pels elements

seguents.

La càpsida: Embolcall de formes dife-

rents format per proteines.

La coberta externa: Es troba a fora de

la càpsida i nomes la tenen alguns virus

L’àcid nucleic: Material hereditari dels

virus, trobada dins la càpsida.

La manera de viure dels virus

Els virus s’introdueixen a la cèl·lula in-

fectada a través de la membrana

cel·lular. A l’interior produeix nous virus

utilitzant les molècules i els orgànuls de

la cèl·lula infectada. Un cop formats, els

nous virus trenquen la membrana de la

cèl·lula infectada i queden lliures.

Aquest és el procés d’infecció dels vi-

rus:

Entrada dels virus a la cèl·lula.

Reproducció i unió dels components

vírics.

Sortida dels nous virus.

FET PER: ÀMRIT CASSERRES

Només una petita part dels microorganismes són perjudici-

als, ja que produeixen malalties a tot tipus d essers vius. Re-

ben el nom de microorganismes patògens.

Hi ha microorganisme patògens de diversos grups:

Poden ser bacteris, protozous i fongs microscòpics. Tots són

potencialment patògens, perquè són paràsits obligats a re-

produir-se mitjançant còpies d’ells mateixos, i produeixen

malalties quan s’introdueixen en altres éssers vius, ja que

infecten altres cèl·lules.

Microorganismes perjudicials

Aquests microorganismes resulten beneficiosos, tant per a les persones com per a la res-

ta de la biosfera, tot i que es tendeix a pensar que els microorganismes són bastant per-

judicials. Proporcionen un gran nombre d’utilitats, destaquen les següents:

Són descomponedors: Actuen sobre restes mortes i les transformen en substàncies or-

gàniques i les plantes poden tornar-ho a utilitzar.

Formen part del plàncton: Constitueixen l’aliment de molts animals aquàtics.

Constitueixen part de la flora intestinal: Bacteris que viuen a l’interior del tub digestiu i

aprofitant restes d’aliments produeixen vitamines útils per l’organisme on viuen.

Intervenen en la fabricació d’aliments.

S’utilitzen per obtenir medicaments i combatre determinades malalties.

4. Els microorganismes i el seu paper en la biosfera

Microorganismes beneficiosos

FET PER: ÀMRIT CASSERRES

Pàg. 112 ex. 8, 9 i 10.

8. Podem observar els virus amb un microscopi òptic? Per què?

La mida dels virus es tan petita que únicament es pot observar amb el microscopi electrònic,

ja que té una capacitat d’augment molt més gran que la de l’òptic

9. Per què es considera que els virus són paràsits obligats?

Perquè es tenen que anar reproduint fent còpies de ells mateixos.

10. Quina és la única funció que comparteixen els virus amb la resta d’éssers vius?

Que poden reproduir-se infectant cèl·lules vives d’altres éssers vius.

Pàg. 113 ex. 11, 12 i 13.

11. Quina funció té la flora intestinal? Quins microorganismes la formen?

Aprofitar restes d’aliments a través del tub digestiu i produir vitamines i altres substàncies

útils per a l’organisme on viuen. La formen un gran nombre de bacteris.

12. Quins microorganismes ens poden causar malalties?

Tan sols una petita part dels microorganismes, els patògens.

13. Com es diuen, en general, els bacteris que produeixen malalties a les persones i als altres

éssers vius?

Reben el nom de microorganismes patògens i n’hi ha de diversos grups.

ACTIVITATS

FET PER: ÀMRIT CASSERRES

5. Les malalties produïdes per microorganismes

Les principals vies d’entrada microorganismes son la pell a tra-

vés d’una ferida, la via respiratòria, la via digestiva o per con-

tacte sexual. La invasió d’un esser viu duta a terme per un mi-

croorganisme patogen s’anomena infecció, i les malalties que es

produeixen, malalties infeccioses. Una vegada els microorganis-

mes estan dintre el cos humà es reprodueixen mes fàcilment.

Els efectes produïdes per la infecció no es manifesten mediata-

ment, ha de passar un ser període de temps anomenat període

d’incubació.

Un microorganisme es transmet d’un individu a un altre per el

contagi. Hi han molts tipus de contagi.

FET PER: MARC FONTANET

Algunes malalties produïdes per microorganismes

6. La lluita contra les malalties infeccioses

Hi ha moltes maneres de prevenir les malalties infeccioses, com per exemple: tenir una bona

higiene corporal i consum de begudes i aliments en bon estat.

Actualment la medicina disposa de diversos recursos que ens ajuden a prevenir les infecci-

ons o a superar-les. En destaquen les vacunes i els antibiòtics.

Les vacunes

Es un preparat que conté microorganismes morts o afeblits d’una malaltia deter-

minada, que ja no tenen capacitat de produir-la.

Les vacunes no provoquen les malalties sinó que fan que el nostre cos aprengui a

lluitar-hi. Són: un mètode preventiu. Però n’hi ha que l’efecte només dura un

temps determinat i per això s’han de tornar a administrar dosis de record.

Els antibiòtics

Els antibiòtics són substàncies produïdes per determinats bacteris i fongs, i també sin-

tèticament, que permeten eliminar o impedir el creixement de microorganismes que

causen malalties. Per tant són un mètode curatiu per combatre les malalties en els és-

sers vius.

El primer antibiòtic que va ser descobert va ser la penicil·lina, descoberta per Alexan-

der Fleming. Molts antibiòtics tenen afectes secundaris, per això només en pots pren-

dre quan els metges t’ho recomanen. No són eficaços contra malalties produïdes per vi-

rus.

FET PER: MARC FONTANET

ACTIVITATS

Pàg. 114 ex. 14, 15 i 16.

14. Què és una malaltia infecciosa? Com es transmet?

Són els microorganismes que entren al teu cos i l’infecten, és a dir, provoquen malalties i

fan que el teu cos reaccioni de manera dolenta, i és llavors que diem que estem malalts.

Es transmet per la via respiratòria, la via digestiva, la pell i el contacte sexual.

15. Què és el període d’incubació d’una malaltia?

Es quan el virus ja es troba en el teu interior i es comencen a reproduir-se molt ràpida-

ment. Però els efectes produïts per la infecció no es manifesten immediatament sinó

que ha de passar un període de temps que s’anomena període d’incubació.

16. Quina és la via d’entrada en cadascuna de les malalties que conté la taula?

En el Refredat : l’aire, en la Sida: pel contacte sexual, en la Pneumònia: l’aire, en la Sal-

monel·losi: per aliments contaminats, en la Còlera: per aigües contaminades, en la Malà-

ria: per la picada de la femella mosquit Anopheles i en el Peu d’atleta: per contacte físic

i a través de la pell.

Pàg. 115 ex. 17 i 18.

17. Per què es diu que les vacunes són un mètode preventiu i que els antibiòtics són un

mètode curatiu?

Perquè les vacunes permeten que el nostre cos aprengui a lluitar contra la malaltia per

prevenir-la i els antibiòtics et curen de la malaltia quan ja estàs infectat.

18. Podríem curar un refredat amb antibiòtics? Justifica la resposta.

No es podria curar perquè els antibiòtics no són eficaços amb malalties produïdes per

virus i el refredat es produït pels virus.

FET PER: MARC FONTANET

A fons

Els líquens són en realitat una associació simbiòtica entre una alga i un fong. En aquesta

associació, l'alga autòtrofa aporta a la comunitat els hidrats de carboni que sintetitza per

la seva clorofil·la, i el fong, que no pot aportar cap aliment, proporciona, pel seu elevat po-

der higroscòpic, la humitat necessária realitzar fotosíntesi, protegint d'aquesta manera

l'alga, que així es troba en un medi humit, indispensable per a la seva vida.Els líquens resis-

teixen condicions ambientals molt adverses, arribant a viure fins i tot en regions polars.Els

líquens estan formats per dos components o organismes (organismes duals) que viuen en

simbiosi, d'una banda hi ha les hifes d'un fong que no pot produir el seu aliment

(micobionte o micosimbionte) i d'una altra les cèl · lules de l'alga (gonidios, ficobionte o

ficosimbionte o fotobionte) que alimenta el fong (la funció principal del fong és protegir

l'alga).

Tres tipus morfològics de líquens

Líquens foliacis: Te-

nen aspecte de fulla.

Viuen sobre roques i

s’hi adhereixen grà-

cies als pèls.

Líquens fruticulosos:

Tenen aspecte de pe-

tits arbres molt ramifi-

cats. Viuen sobre bran-

ques.

Líquens crustacis: Tenen

forma de crosta. Viuen

sobre d’arbres i roques.

FET: VÍCTOR FERNÀNDEZ