LA REVISTA DELS GESTORS ADMINISTRATIUSNúmero 5 - 2017

P. 7

PLA NORMATIU LABORAL 2018

P. 18

APERITIU DE NADAL ANUAL COGAC

Els gestors administratius de Catalunya imprimeixen els distintius ambientals

TRÀNSIT

El 2017 va acabar de la millor manera possible per a la nostra professió, ja que ens va posicio-nar com un col·lectiu preparat, capdavanter i de referència en un tema de gran interès social: els distintius ecològics per als vehicles. I això va ser gràcies al temps de treball dedicat prèviament, quan encara no es parlava d’aquesta qüestió, perquè vèiem que acabaria essent una necessi-tat real.

I és que innovar i avançar són a l’ADN de la nos-tra professió i en el del Col·legi, com a organisme que la dinamitza i ens representa. I precisament perquè som innovadors, això és present (gairebé passat) i ja estem treballant en el futur, perquè l’any 2018 tornem a fer un pas endavant com a professionals necessaris en la societat actual.

Acabem de presentar el llibre Gestors adminis-tratius: història d’una professió viva. Els autors, Francisco Pérez Verdugo i Pere Rodríguez, han fet una magnífica feina de recerca que reflecteix d’una manera perfecta la capacitat de reinven-tar-nos constantment. Però també han donat

veu als col·legis, com a organismes aglutinadors de la professió, i als mateixos gestors, que han volgut compartir anècdotes i vivències viscudes als despatxos. Gràcies a això, hem aconseguit que els gestors administratius gaudim d’una obra de gran qualitat, compartida entre tots, i que ens representa a la perfecció. Una obra de la qual pocs col·lectius poden presumir i que denota l’estima que tenen els seus autors per la professió.

I precisament aquest és l’altre dels trets dife-rencials dels gestors administratius: estimem la nostra professió, lluitem cada dia pels nostres despatxos i tenim com a fita principal l’excel·lèn-cia en el servei als clients. I aquest any, que acaba de començar, podeu comptar que el Col·legi de Catalunya i jo mateix, com a president, continua-rem treballant per assolir aquests objectius.

EDITORIAL

SUMARI

PRESIDENTAlfonso Lluzar López de Briñas

DIRECTORAVanessa Mena

COMISSIÓ REVISTACarme DalmauCristina CalvoCarme ElenaMontse Flores Concha FortezaMarc GiménezMarina RocabrunaAurora RodésFrancisco TorresSònia Villar

COL·LABORADORESChantal RabatCristina Izquierdo

FOTOGRAFIESPhotoAltoBit ComunicaciónMiquel Taverna

COORDINACIÓ PUBLICITATBit ComunicaciónJosep Tarradellas, 15508029 BarcelonaTel.: 93 363 64 64

EDITACol·legi Oficial de Gestors Administratiusde CatalunyaPl. Urquinaona, 6, 6a planta08010 Barcelonacolcatalunya@gestors.cat

DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓBit Comunicaciónmmeca@grupobit.com

DIP. LEGAL: B-44973-92

En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a El Gestor ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius,sinó exclusivament dels seus autors.

El Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya és propietari dels drets de propietat intel·lectual i industrial dels continguts de la revista El Gestor, així com dels elements que conté. Atès el que disposa la Llei de propietat intel·lectual, queden expressament prohibides la reproducció, distribució i comunicació pública, incloent-hi la modalitat de la posada a disposició, de la totalitat o part dels continguts de la revista El Gestor, en qualsevol suport o per qualsevol mitja tècnic, sense l’autorització expressa i per escrit del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. L’autorització de reproducció parcial o total requerirà obligatòriament citar-ne l’autoria i la procedència.

Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunyacolcatalunya@gestors.catwww.gestors.cat

ENTREVISTA OPINIÓ OPINIÓ03 07 11

Alfonso Lluzar

Ada Giménez

Noemí Corbacho

Plinio Gómez

ACTUALITAT COL·LEGIAL

1760è aniversari del Gremi del Motor

Saló d’Ocasió

Aperitiu de Nadal 2017

El llibre de la professió

MITJANS 22

Campanya de distintius ambientals

Els GA en els mitjans de comunicació

Pla anual normatiu laboral 2018

Obligacions tributàries formals

13

Protecció de dades i marques

DELEGACIONS 14

Activitats a Lleida i Girona

EDITORIAL

Alfonso LluzarPresident del Col·legi Oficial de Gestors Administratius

de Catalunya

15ELS NOSTRESGESTORS

Marc LlarguésEduard Congost

SERVEIS

2

EL

GE

STO

R

“Ho hem tornat a fer: hem estat preparats en el moment oportú”

Alfonso Lluzar, president del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya

Quins avantatges aporta el fet d’anar un pas endavant?

Obrir nous camins i avançar-nos a les necessitats de la societat i dels nostres clients. Això ens ofereix un avantatge competitiu clau per mantenir el liderat-ge en aquest sector. A més, com que en som conscients, el Col·legi ha ajustat els costos dels distintius perquè les gesto-ries puguin oferir-los dins un marc com-petitiu, però mantenint el valor de fer aquesta gestió. Els objectius principals d’aquesta iniciativa han estat tres: donar un millor servei als clients, fidelitzar-los i captar-ne de nous.

Quina és la capacitat d’impressió actual?

Ens hem dimensionat per donar respos-ta a qualsevol demanda i actualment estem imprimint uns dos mil distintius diaris de les quatre categories (0 emis-sions, ECO, B i C). Els més nombrosos són els de la categoria C (63% del total), seguits de l’ECO (el 28%). Arribar fins aquí ha suposat, d’una banda, la realit-zació d’un desenvolupament tecnològic important per part de Gesco, i, de l’altra, la implementació del procés per part dels Serveis Centralitzats. L’objectiu: fer el tràmit d’una manera ràpida, eficient, segura i amb totes les garanties, ja que no deixa de ser una gestió com la resta de les que fem els gestors administra-tius relacionats amb els vehicles.

Per què és important que els gestors administratius puguin imprimir els distintius ambientals?

Perquè ens permet tancar un cercle i oferir als clients tota la documentació definitiva del vehicle, tant en els processos de matriculació com en els de transferència: permisos de circulació, fitxes tècniques i distintius ambientals. A més, hem pogut donar resposta als conductors quan ha entrat en vigor la primera normativa de restriccions de trànsit en episodis de con-taminació, una situació que ha tingut molt impacte en la societat i que requeria una resposta ràpida i professional.

Els gestors estaven preparats per a aquest moment?

Arribar a la impressió dels distintius ambientals ha estat un procés en el qual hem estat treballant molt temps, primer de la mà de la DGT i després com a Col·legi que ofereix aquest servei als col·legiats. En una primera etapa ho vam provar a Barcelona, i ara el procés ja funciona a Girona i Lleida. Vam ser els primers a implementar la matrícula telemàtica –que podríem dir que és l’origen de la resta de les funcionalitats vinculades als tràmits de vehicles que podem fer actualment– i ara ho hem tornat a fer: hem estat preparats en el moment oportú i som el primer Col·legi d’Espanya que té la capacitat de fer-ho.

Com ha acollit la societat aquest nou servei?

Amb moltes ganes, ja que es tracta d’una necessitat real que pot afectar els hàbits quotidians dels conduc-tors particulars, però sobretot de les empreses de transport, rènting... que tenen la circulació de les seves flotes com a base d’activitat. A més, dispo-sem de més de mil gestories repartides per tot el territori català, la qual cosa fa que tothom en tingui una a prop per fer aquesta gestió. Això és un tret impor-tant i diferencial que únicament podem oferir els gestors administratius.

S’ha fet una campanya per comunicar aquest nou servei?

Sí, el Col·legi ha dissenyat la campa-nya de comunicació “Aconsegueix el distintiu ambiental a la teva ges-toria”. Hem estat presents a la ràdio, a Internet i a La Vanguardia, on vam encartar aquesta informació a tots els exemplars. D’altra banda, juntament amb Gesco hem dissenyat una pàgi-na web en què l’usuari pot buscar el distintiu que li pertoca, geolocalitzar la gestoria més propera i contactar-hi en línia per tramitar el distintiu. Totes aquestes accions, conjuntament, han disparat la consciència de la societat del paper que fan els gestors adminis-tratius en aquest camp.

ENTREVISTA

3

EL

GE

STO

R

ENTREVISTA

“El nostre objectiu és facilitar la feina als gestors”

Ada Giménez, directora general de Gesco

d’usabilitat o per canvis de requeri-ments del mateix projecte. Segura-ment, els primers distintius que vam imprimir no tenen res a veure amb els que s’imprimeixen avui dia. Per tant, hi ha hagut moltes dificultats i molts reptes en tot aquest temps i han estat molt diversos. Potser el més important ha estat que no és el mateix imprimir un distintiu que imprimir-ne la gran quantitat que s’obté diàriament a to-tes les seus del Col·legi de Catalunya. Per tant, el nostre objectiu sempre ha estat que això no entorpeixi el dia a dia dels Serveis Centralitzats i que el gestor pugui aconseguir el distintiu quan calgui. Un altre aspecte fona-mental per a nosaltres era mantenir tota la seguretat del procés.

En aquest punt, la col·laboració amb els Serveis Centralitzats ha estat molt important?

Clarament, els Serveis Centralitzats te-nen una funció vital en aquest procés perquè, al capdavall, són els professio- nals capaços de validar tota aquesta documentació. El procés tècnic és una eina, però són ells com a Col·legi els que ho porten a terme i donen la màxima seguretat al procés.

Hi ha projectes que tan sols arriben a bon port si la gent que hi treballa

Com van ser els orígens d’aquest projecte?

El procés per arribar a imprimir el dis-tintiu va començar fa molt de temps, perquè Gesco i el Col·legi van creure en aquest projecte des del principi. Vam veure clar que havia de ser una prioritat i que havíem de posar tot l’esforç possible per fer-lo realitat. Fins i tot vam proposar formes de portar-lo a terme i vam treballar des del començament per veure com po-díem incorporar aquest nou projecte dintre del procés diari del Col·legi de Gestors i de les gestories. Té sentit el fet que el distintiu sigui un element més de la documentació d’un vehicle i que es pugui obtenir al mateix temps en què es matricula un cotxe. Si no hagués estat així, és a dir, si el procés desenvolupat no hi estigués integrat, segurament no donaríem un servei complet als gestors. Hem invertit molt de temps i recursos a pensar com po-díem aconseguir una aplicació que fos el més usable possible per al gestor, perquè aquí rau la nostra veritable feina. Nosaltres treballem per facilitar diàriament la feina als gestors.

Quins reptes va suposar?

El procés ha anat evolucionant i mi-llorant des del punt de vista tècnic,

s’hi implica professionalment i també personalment. I aquest ha estat el cas. L’equip de Gesco ha assumit aquest projecte com un repte d’equip i per-sonal. La dedicació i la perseverança n’han estat la clau.

Hi ha altres Col·legis que puguin im-primir els distintius?

Avui dia som l’únic Col·legi de Gestors d’Espanya amb capacitat per imprimir els distintius, segurament perquè tam-bé vam ser els primers a creure en el projecte i a tenir clar que era una opor-tunitat per als gestors. Per això, no vam dubtar a posar-hi tots els mitjans humans i tecnològics necessaris per desenvolupar-lo al més aviat possible i amb la millor eficiència i seguretat en el procés. Actualment hi ha altres col·legis que utilitzen la plataforma A9 i que han sol·licitat la producció de la impressió dels distintius.

Esteu treballant en algun projecte nou?

A Gesco sempre estem pensant en nous projectes que aportin valor als gestors; en aquest cas, treballem per completar el projecte de matriculació i transferència telemàtica que va co-mençar fa deu anys amb l’última fase, que seria la gestió documental.

4

EL

GE

STO

R

ENTREVISTA

“Imprimir el distintiu és un tràmit molt àgil”

Noemí Corbacho, cap dels Serveis Centralitzats del COGAC

el seguiment del procés es duran a terme mitjançant la nostra aplicació, en la qual l’associat disposarà en tot moment de la informació de l’estat del tràmit en temps real. Després de realitzar aquest procés, caldrà aportar la documentació física necessària per a cada tràmit. El gestor ha de disposar d’una fotocòpia del document que acredita la identitat del titular del vehicle o del representant legal, una fotocòpia del permís de circulació a nom de la persona que ho demana (ha de ser el titular) i l’original del mandat amb les signatures corresponents.

És un tràmit àgil?

Efectivament, és un tràmit molt àgil. En un màxim de vint-i-quatre hores des del moment de la presentació de l’expedient complet (sense que hi hagi cap incidència), el gestor obtindrà els distintius.

Juntament amb l’etiqueta hi ha algun tipus de documentació informativa?

Amb cada distintiu aportem un tríp-tic informatiu sobre la regulació i els avantatges en cada cas, que s’han treballat conjuntament amb el Depar-tament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i la DGT. Creiem que és un bon element perquè

De quins recursos disposeu per impri-mir els distintius?

Tenim quatre centres –Barcelona, Sabadell, Lleida i Girona– que han fet les reformes convenients per habilitar una sala amb totes les impressores necessàries per garantir el servei en qualsevol situació. A l’oficina de Barcelona es van dur a terme totes les proves pertinents, conjuntament amb Gesco, per aconseguir perfilar completament el procés. Després, es va extrapolar a la resta dels centres fins que avui dia tots tenen integrada aquesta nova funcionalitat. Entre els quatre centres disposem de trenta im-pressores programades per imprimir qualsevol distintiu automàticament i per vincular-los a altres tràmits. I el que és més important: tenim un equip de professionals amb molta experièn-cia que reben formació especialitzada en cada servei que oferim.

Quin procés i quina documentació són necessaris per tramitar el distintiu?

A petició dels clients, els col·legiats podran sol·licitar els distintius als Serveis Centralitzats del Col·legi de manera individual o bé en el moment de formalitzar altres tràmits (matrí-cules, canvis de titularitat, etc.). Tant la sol·licitud del distintiu com tot

el gestor pugui lliurar als seus clients, ja que aporta valor al tràmit.

Quina acollida ha tingut aquesta nova funcionalitat entre els gestors?

Una acollida molt favorable. Des que lliurem els distintius en el procés de matriculació, estem oferint als nostres col·legiats un servei més complet i estem aportant més valor als seus clients. És evident que l’efecte que es va produir després de l’anunci de la nova ordenança de l’Ajuntament de Barcelona i àrea metropolitana va im-pactar exponencialment en el volum de sol·licituds i de consultes.

Què creus que s’aprecia més d’aquest nou servei?

D’entrada, podem presumir que som l’únic col·legi que ofereix aquest servei als nostres col·legiats. A més, tal com apunta-va abans, som capaços d’oferir el distintiu de manera individual o en altres tràmits, per la qual cosa el col·legiat pot oferir al client un servei global i més personalitzat.

Quin nombre de persones forma part de l’equip dels Serveis Centralitzats?

Entre les oficines de Barcelona, Sa-badell, Girona i Lleida disposem d’un equip de trenta persones.

5

EL

GE

STO

R

ENTREVISTA

Com a gestor administratiu, com val-ora la integració d’aquest nou servei a la seva gestoria?

D’una manera molt positiva. En primer lloc, ha servit perquè els conductors prenguin consciència ambiental d’allò que representa el vehicle per al medi ambient. Per això han volgut saber si el seu automòbil és prou eficient en termes de contaminació o si, contràriament, no ho és. Aquesta necessitat ha apropat la gent als gestors, sobretot aquells clients que no tenen un tracte tan continuat amb un despatx, ja que necessitaven aconseguir el distintiu d’una manera eficient: al costat de casa, sense fer cua, a un preu molt competitiu i de forma ràpida. A més, aquest nou servei ens ha servit per posicionar-nos més en l’àmbit de l’automòbil. Ja hi havia consciència que fèiem determinats tràmits, però ara ha quedat patent que tramitem totes les qüestions documentals relacionades amb els vehicles i que fem uns quants tràmits més de transports i conductors, així com assessorament en matèria de sancions i recursos. S’ha fet evident que donem un servei realment integral.

Com han rebut els seus clients el fet que també els pugui proporcionar el distintiu ambiental?

Els clients ho han rebut d’una manera positiva, si bé cal dir que quan les ad-

ministracions van començar a parlar de restriccions de trànsit per conta-minació es va crear una certa situació d’alarma i també una mica de confusió perquè no se sabia on podien aconse-guir-se els distintius. Però nosaltres, els gestors, ja seguíem el camí adequat des de feia temps, la qual cosa ha fet que siguem els més eficients a l’hora de proporcionar els distintius (tan sols cal presentar la documentació, sense fer grans desplaçaments, i té un cost perfectament assumible).

Com a expert en la gestió de vehicles ha detectat algun tema que preocupi especialment els seus clients?

Els gestors formem part dels operadors de l’àmbit del vehicle i és important que donem la nostra visió, en positiu, per millorar el servei al ciutadà. Hi ha un cert neguit dels conductors que tenen un vehicle al qual no correspon cap dis-tintiu, per la qual cosa l’Administració hauria d’explicar què passarà en el cas d’aquests vehicles i podria plantejar diferents classificacions. Per als cotxes que simplement són vells, que s’han de retirar de la circulació, caldria que hi hagués unes polítiques públiques per incentivar la compra de vehicles més eficients des del punt de vista ecològic. Una altra incògnita és què passarà en el cas dels automòbils clàssics, aquells que no són d’ús diari però formen part

de la història de l’automòbil. No tindran etiqueta, però potser haurien de tenir un distintiu per poder circular quan no hi hagi un episodi de contaminació per anar a concentracions, exhibicions, per fer un rodatge de manteniment, etc. Són vehicles clàssics, i tots n’hem de poder gaudir.

Com és el procés per aconseguir-lo?

El procés és molt senzill; no ens crea una sobrecàrrega de treball ni cap feina afe-gida, ni quan es tracta d’un duplicat ni quan és una matriculació o una transfe-rència. Gràcies a la feina feta pel nostre equip informàtic en l’aplicació de l’A9, el tràmit per obtenir-lo és molt fàcil i ràpid. Però, a més –i això és molt important–, es fa en el mateix procés pel qual s’obté la resta de documentació del vehicle. Això és una diferenciació fonamental que aporta un gran valor afegit i que evita desplaçaments al client.

Com evolucionarà el tema en el futur?

L’Ajuntament de Barcelona ha estat la punta de llança en les polítiques mediambientals, però de ben segur que al darrere hi aniran altres mu-nicipis de Catalunya i de l’Estat. Per això, hem de prendre consciència que el distintiu serà una part inseparable de la documentació del vehicle. Això, avui dia, ja és una realitat.

“El fet d’oferir el distintiu ecològic evidencia que les gestories donem un servei integral”

Plinio Gómez, gestor administratiu (Manresa)

6

EL

GE

STO

R

El 7 de desembre passat es va aprovar en el Consell de Ministres l’anomenat Pla anual normatiu per al 2018, la finalitat última del qual consisteix a presentar a tots els agents les normes previstes per a cada any natural, cosa que, sens dubte, ha d’incrementar la transparència en la producció normativa.D’aquesta manera, el Pla –és la primera vegada que s’aprova a Espanya un instrument d’aquesta naturalesa– recull totes les propostes normatives, legals i reglamentàries que el Govern preveu aprovar o modificar durant el 2018. Així, segons el contingut d’aquest projecte, l’executiu pretén elaborar un total de 287 normes: 9 tindran rang de llei orgànica; 38, de llei ordinària, i 240, de reial decret, i es traslladaran 52 directives comunitàries.

A continuació hi ha una relació d’aquelles normes recollides en el Pla que tenen un contingut directament o indirectament relacionat amb l’àmbit laboral o de la Seguretat Social i que, segons l’executiu, hem de tenir en compte que seran aprovades o modificades durant aquest 2018.

1. Llei orgànica per la qual es modifica la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, de drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració socialLa nova norma corregirà diversos incompliments en la transposició de la Directiva 2008/115/CE del Parlament Europeu sobre les normes i els procediments en els estats membres per al retorn dels nacionals de tercers països en situació irregular.A més, traslladarà el contingut de la Directiva (UE) 2016/801 del Parlament Europeu sobre els requisits d’entrada i residència dels nacionals de països tercers amb finalitats de recerca, estudis, pràctiques, voluntariat, programes d’intercanvi d’alumnes o projectes educatius i col·locació au-pair.Afectarà, per tant, el tema de l’admissió de nacionals de tercers països de les categories següents: investigadors, estudiants, pràctiques i voluntaris dins del Servei de Voluntariat Europeu.

2. Llei per a la transposició de la directiva (UE) 2016/943 del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2016, sobre la protecció dels coneixements tècnics i la informació empresarial no divulgats (secrets comercials) contra la seva obtenció, utilització i revelació il·lícitesEn l’àmbit laboral, aquesta norma establirà textualment que “els estats membres podran limitar la responsabilitat per danys i perjudicis dels treballadors davant els seus empresaris pel que fa a l’obtenció, utilització o revelació d’un secret comercial, en el cas que aquells no hagin actuat de manera intencionada”.

JOSÉ HURTADOAdvocat i assessor de la Comissió Laboral del COGAC

PLA ANUAL NORMATIU 2018: NOVETATS PREVISTES I DESAFIAMENTS NO RECOLLITS EN L’ÀMBIT DEL DRET LABORAL I DE SEGURETAT SOCIAL

“ÉS LA PRIMERA VEGADA QUES’APROVA A ESPANYA UN INSTRUMENT D’AQUESTA NATURALESA”

OPINIÓ

7

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

Aquest precepte implica que el treballador també pot ser responsable i subjecte passiu en aquest tipus d’actuacions. Seria important valorar el pes de la formació que cal donar al treballador en matèria de protecció dels secrets empresarials.

3. Llei per la qual es modifica la Llei 14/2013, de 27 de setembre, de suport als emprenedors i la seva internacionalitzacióEs modificarà la Llei 14/2013 de suport als emprenedors i la seva internacionalització per a la transposició de la Directiva 2016/801 del Parlament Europeu sobre els requisits d’entrada i residència dels nacionals de països tercers amb finalitats de recerca, estudis, pràctiques, voluntariat, programes d’intercanvi d’alumnes o projectes educatius i col·locació au-pair.Principalment, es pretén facilitar l’entrada/permanència de determinades categories de treballadors estrangers que redundin en el creixement econòmic i en la internacionalització de les empreses espanyoles.

4. Llei per a la transposició de la Directiva 2014/50/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril de 2014, sobre els requisits mínims per reforçar la mobilitat dels treballadors entre estats membres mitjançant la millora de l’adquisició i el manteniment dels drets complementaris de pensióTé la finalitat de traslladar a l’ordenament intern la Directiva 2014/50/UE. Suposarà una millora de les condicions d’adquisició i manteniment dels drets de pensió complementària dels treballadors en l’àmbit dels compromisos per pensions de les empreses.D’altra banda, facilitarà la lliure circulació dels treballadors mitjançat la reducció d’obstacles derivats de les condicions per a l’adquisició dels drets de pensió complementària esmentats.

5. Reial decret de modificació del Reial decret 475/2014, de 13 de juny, sobre bonificacions en la cotització a la Seguretat Social del personal investigadorImplicarà una modificació del Reial decret esmentat per a la clarificació de definicions i supòsits, amb vista a millorar l’aplicabilitat i la transparència d’incentius per contractació de personal investigador. La idea és aconseguir millorar la competitivitat de les pimes.

6. Reial decret de modificació del Reial decret 418/2014, de 6 de juny, pel qual es modifica el procediment de tramitació de reclamacions a l’Estat per salaris de tramitació en judicis per acomiadamentAquesta nova norma pretén adaptar, actualitzar i millorar els procediments que se segueixen per tramitar les reclamacions a l’Estat per salaris de tramitació en judicis per acomiadament.

7. Reial decret pel qual s’aprova el Reglament de funcionament de la Inspecció de Treball i Seguretat SocialArran d’aquesta nova norma es desenvoluparà la Llei 23/2015, que ordena el Sistema d’Inspecció de Treball i Seguretat Social pel que fa al funcionament de la Inspecció

de Treball i Seguretat Social. La intenció és establir un nou model d’inspecció basat en la qualitat i en una concepció única i integral del sistema.

8. Reial decret pel qual es desenvolupa el complement per maternitatLes normes d’aplicació del complement per maternitat, regulat en l’article 60 del Text refós de la Llei general de la Seguretat Social, que actualment són establertes per criteri administratiu seran recollides en un reial decret.

9. Reial decret pel qual s’aprova el Reglament general sobre cotització i liquidació d’altres drets de la Seguretat SocialAquesta iniciativa respon a la necessitat de reunir en un sol text el contingut de diferents normes en matèria de cotització a la Seguretat Social que s’han anat incloent en diverses disposicions reglamentàries, fonamentalment en les ordres anuals dictades per al desenvolupament de les regles sobre cotització establertes en les respectives lleis de pressupostos generals de l’Estat, així com altres modificacions normatives que han tingut alguna incidència en la matèria.

10. Reial decret pel qual s’aprova el Reglament general sobre inscripció d’empreses i afiliació, altes, baixes i variacions de dades de treballadors a la Seguretat SocialCom en l’apartat anterior, l’objecte fonamental d’aquesta nova norma consisteix a adaptar la sistemàtica i a actualitzar la regulació en matèria d’inscripció i afiliació a la Seguretat Social, continguda en el Reglament general aprovat pel Reial decret 84/1996, en funció de novetats normatives posteriors que incideixen en aquesta regulació, tant en virtut de la simplificació progressiva de règims de la Seguretat Social com en matèria procedimental, com a conseqüència de l’entrada en vigor de la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

11. Reial decret pel qual es regula el tractament, a l’efecte de l’acció protectora del sistema de la Seguretat Social, del període corresponent a les vacances anuals

“ES PRETÉN FACILITAR L’ENTRADA/PERMANÈNCIA DE DETERMINADES CATEGORIES DE TREBALLADORS ESTRANGERS”

“AQUESTA INICIATIVA RESPON A LA NECESSITAT DE REUNIR EN UN SOL TEXT EL CONTINGUT DE DIFERENTS NORMES”

8

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

retribuïdes no gaudides abans de la finalització del contracte de treballD’aquesta manera, en una norma amb rang de reial decret, es recolliran els diferents aspectes del tractament, a l’efecte de l’acció protectora del sistema de Seguretat Social, en el nivell contributiu, del període corresponent a les vacances anuals retribuïdes que no hagin estat gaudides amb anterioritat a la finalització del contracte de treball, que es configura com a situació assimilada a la d’alta amb cotització, d’acord amb l’article 166.2 de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 8/2015 i actualment fixat per criteri administratiu.

12. Reial decret pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 45/2015, de 14 d’octubre, sobre voluntariatL’objectiu principal és crear les bases d’un sistema de reconeixement de les competències adquirides a través del voluntariat, potenciant-lo entre els joves i facilitant-ne l’accés al mercat laboral. Caldrà veure com són definides les fronteres amb les relacions laborals encobertes.

13. Reial decret pel qual es fixa el salari mínim interprofessional per al 2019Establirà el salari mínim interprofessional per a l’any 2019.

14. Reial decret sobre la revaloració de les pensions del sistema de la Seguretat Social i altres prestacions socials públiques per a l’exercici 2019Desenvoluparà les previsions contingudes en la Llei de pressupostos generals de l’Estat en matèria de revaloració

de pensions del sistema de la Seguretat Social, en diversos aspectes, així com les limitacions en l’assenyalament inicial de les pensions i els complements per a pensions inferiors a la mínima.

Fins aquí arriba la relació d’aquelles normes previstes per l’executiu d’aprovació per al 2018 amb un contingut directament o indirectament laboral, que hem de repassar tenint en compte que el mateix Pla no és rígid, és a dir, no exclou la possibilitat que hi hagi altres normes que no hi són expressament recollides, “en funció dels treballs que es realitzen en seu parlamentària, tal com assenyala el document”. Cal agrair aquesta transparència i previsió, ja que, sens dubte, el Pla suposa una previsió de planificació per part del Govern. Ens esperarem a comprovar si serveix per evitar aquelles modificacions successives del règim legal en curts espais de temps a les quals, desgraciadament, ens estem acostumant els laboralistes. Igualment, a finals d’any tornarem a analitzar i valorar a posteriori el grau de compliment i eficàcia d’aquest Pla.No obstant això, hi ha una sèrie de desafiaments que els assessors laborals abordarem en aquest exercici 2018 i que no s’esmenten –o ben poc– en el Pla normatiu. Sense ànim exhaustiu, m’atreveixo a deixar apuntats els següents:

1. “Uberització” de l’economia i de les relacions laboralsUberització és un terme emprat per fer referència a l’externalització de serveis per “treballadors” que desenvolupen tasques sota demanda mitjançant una aplicació d’una manera tan flexible com inestable.Com a característiques que ens afecten en l’àmbit laboral: una flexibilitat exacerbada, una intensa individualització del vincle del prestador de serveis amb la plataforma virtual i unes dubtoses fronteres d’una plataforma digital com a possible ocupador, que donen lloc a unes relacions pseudolaborals que resultaran difícils d’emmarcar en els patrons clàssics de dependència i alienitat a què ens ha tingut acostumats durant tants anys el nostre Estatut dels treballadors.

“EL PLA NO ÉS RÍGID, ÉS A DIR, NO EXCLOU LA POSSIBILITAT QUE HI HAGI ALTRES NORMES QUE NO HI SÓN EXPRESSAMENT RECOLLIDES”

9

EL

GE

STO

R

OPINIÓ

I tot plegat sense portar a col·lació l’ús abusiu del poder disciplinari d’aquestes plataformes a través del nou mecanisme de desactivació.Es tracta, almenys, d’anticipar-nos a les dificultats i contradiccions que ja es produeixen en el nostre entorn proper, en què aquests fenòmens van aparèixer amb anterioritat al fet que ho fes al nostre país. En aquest sentit, és curiós veure –amb totes les excepcions necessàries– que, d’una banda, la sentència del Employment Appeal Tribunal of United Kingdom sobre la relació dels conductors d’UBER de l’11 de novembre passat dictamina que els conductors al servei de la plataforma digital UBER tenen una relació de caràcter laboral, mentre que tres dies més tard, el 14 de novembre, el laudo arbitral de la Cort Arbitral Laboral del mateix Estat, sobre la relació dels “treballadors” de Deliveroo, entén que els missatgers (anomenats riders) de Deliveroo no tenen drets laborals i que estan classificats correctament com a autònoms.

2. Registre de la jornada laboralAmb l’aprovació definitiva prevista per al 2018 de la Proposició de llei presentada al Congrés per reformar l’article 34 de l’Estatut dels treballadors, amb la finalitat d’obligar a fer el registre de la jornada laboral diària en tot tipus de contractes, és previsible una intensificació de la tasca inspectora en aquest aspecte, principalment si tenim en compte que també es pretén modificar la Llei d’infraccions per establir que l’incompliment d’aquest registre es consideri una infracció greu.Sembla recomanable anticipar-s’hi establint a cada empresa el sistema i el protocol que s’adaptin millor a les seves circumstàncies.

3. Treball a domiciliLes noves tecnologies i les aplicacions, el treball “en el núvol”, propicien que cada vegada sigui menys necessari anar a les oficines a prestar serveis, i per això cada cop són externalitzades més tasques: es facilita el treball a domicili o, com a mínim amb més flexibilitat, el de treballadors en plantilla de l’empresa. Això també implica un desafiament, que no està exempt

de problemàtica laboral en matèries com, per exem-ple, el tractament de les mesures de seguretat i d’higiene, el compliment de la jornada, el dret a la desconnexió, etc.

4. Robotització i amortitzacions de llocs de treballLa robotització i la digitalització de les empreses constitueixen un fet imparable i la revolució tecnològica afectarà, encara que sigui amb intensitat diferent, tots els sectors de l’economia i, sens dubte, les relacions de treball.Segons l’OCDE, Espanya és un dels estats on l’impacte de la robotització pot ser més gran i xifra en el 12% les ocupacions que poden estar en risc per la robotització al nostre país. Els eurodiputats, que ja han advertit dels canvis que l’automatització pot provocar al mercat laboral, han demanat al Parlament Europeu que legisli sobre aquest tema.

En un sentit oposat, també caldrà preveure el sorgiment de nous models organitzatius basats, contràriament, en el seu capital humà com a diferència competitiva, per la qual cosa, a més, haurem d’estar preparats davant aquestes noves tendències en els models empresarials.En un sentit o en un altre, amb independència que difícilment aquest 2018 es dicti cap normativa de caràcter legal que ens aplani el camí, no hi ha cap dubte que l’assessor laboral ha d’estar preparat per a aquest nou desafiament.

5. Dret de la intimitat del treballador i prestació de serveisAmb una sentència del 5 de setembre de 2017 (cas Bărbulescu v. Romania), el Tribunal Europeu de Drets Humans ha capgirat el tractament del dret a la intimitat dels treballadors en l’àmbit de les relacions laborals. Podem dir que tota la doctrina jurisprudencial emanada durant dècades del nostre Tribunal Constitucional i de la sala social del Tribunal Suprem ha de ser revisada, si no és que també sigui aconsellable una modificació de la normativa espanyola sobre aquest tema que reguli la matèria, tal com ens han marcat des de les altes instàncies europees. Mentre això no es dugui a terme, poden endevinar-se plets segurs amb resolucions contradictòries en matèries, cada dia més freqüents, com la geolocalització, el monitoratge de l’activitat del treballador, l’ús de xarxes socials, la missatgeria i la correspondència digital personal, etc.

En definitiva, és d’agrair la iniciativa del Govern de publicar un pla normatiu que doni coherència a l’activitat legislativa prevista per a aquest any, però també hauria estat desitjable que s’ajustés més a la realitat de les relacions laborals que haurem d’afrontar.

“ES TRACTA, ALMENYS, D’ANTICIPAR-NOS A LES DIFICULTATS I CONTRADICCIONS QUE JA ES PRODUEIXEN EN EL NOSTRE ENTORN PROPER”

“CALDRÀ PREVEURE EL SORGIMENT DE NOUS MODELS ORGANITZATIUS BASATS, CONTRÀRIAMENT, EN EL SEU CAPITAL HUMÀ”

“LA ROBOTITZACIÓ I LA DIGITALITZACIÓ DE LES EMPRESES CONSTITUEIXEN UN FET IMPARABLE”

10

EL

GE

STO

R

nament d’un bon nombre de models de declaració i infor-mació fiscal. L’acumulació de dades fiscals i la seva trans-ferència durant el primer mes de l’any natural transcendeix, per descomptat, allò que algú ha valorat com una simple “replanificació” de la gestió tributària. Ben al contrari, impli-ca uns efectes negatius que volem posar de manifest:

- La precipitació en l’apilament d’informació dels con-tribuents propiciarà el maneig de dades inexactes, er-rònies o incompletes; en definitiva, informació de mala qualitat que no beneficia ningú i que ens perjudica a tots. La rectificació posterior d’allò que fou mal declarat no és la solució.- Precisament, la dificultat que presentarà el compliment adequat del subministrament d’informació pot derivar en l’obertura de procediments sancionadors que estari-en escassament justificats, però que, en tot cas, poden acabar en la imposició de sancions oneroses.

Així doncs:• En origen pot significar la comissió de la infracció recollida en l’article 200 de la Llei general tributària, ja que si un contribuent no facilita la informació de-terminada pot ser indicatiu d’una infracció de les que es produeixen en incomplir obligacions comptables i registrals.• L’aportació d’informació incompleta o inexacta po-dria ser considerada, fins i tot, com una manifestació d’obstrucció a l’Administració, una conducta, com és sabut, castigada severament d’acord amb l’article 203 de la mateixa Llei general tributària.

Amb l’aprovació de l’Ordre HFP/1106/2017, de 16 de novem-bre, i amb la seva publicació en el BOE del dia 18 es consu-ma un nou canvi regulador summament il·lustratiu de la po-lítica fiscal de l’Administració Tributària de l’Estat. Aquesta ordre pot resultar aparentment d’escassa entitat per a la pràctica quotidiana tributària. Es presenta com a merament modificadora de disposicions anteriors i, en el mateix títol, anuncia que reformula els terminis de presentació de diver-sos models fiscals (171, 184, 345 i 347), l’últim dels quals és, per descomptat, el més conegut.

El canvi acomplert pel que fa als terminis de presentació dels models esmentats és uniforme: en tots els casos hi ha un avançament del terme final al 31 de gener. La variació enclou conseqüències que són els professionals de la ges-tió tributària els que, de forma més precisa, poden realitzar. Probablement aquesta valoració serà molt negativa, per-què la modificació dels terminis de presentació dels models 171, 184, 345 i 347, que n’anticipen el terme de presentació al 31 de gener, suposa concentrar al mes de gener l’emple-

“EL CANVI ACOMPLERT PEL QUE FA ALS TERMINIS DE PRESENTACIÓ DELS MODELS ESMENTATS ÉS UNIFORME”

OPINIÓ

LUIS MANUEL ALONSO GONZÁLEZ

Catedràtic de Dret Financer i Tributari de la UB. Membre de CEFIT

UNA VOLTA DE ROSCA EN LES OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES FORMALS

11

EL

GE

STO

R

- No és realista sostenir que es disposa de tot el mes de gener per desenvolupar aquesta tasca, ja que, com a conseqüència de les vacances nadalenques, moltes empreses no recuperen la normalitat pel que fa a fun-cionament fins després de Reis. És més, algunes no tornen al ritme de treball precedent en estricte com-pliment del que en preveuen els convenis aplicables. - Així mateix, la reforma prevista topa contra la nor-ma que permet que les empreses enviïn les factures corresponents al desembre fins a la meitat del mes de gener següent, amb la conseqüència inevitable que la feina del professional de la gestió tributària pot acu-mular-se en els últims dies del mes esmentat. Cal re-cordar que l’article 11.1 del Reial decret 1619/2012 per-met, quan el destinatari de la factura és un empresari o un professional, que l’enviament es demori fins al dia 16 del mes següent a aquell en què s’ha pro-duït la meritació de l’impost que recau sobre l’opera-ció. D’aquesta manera, o bé l’emissor es disciplina i al desembre exclou aprofitar aquest termini, o bé el ges-tor tributari disposarà de només quinze dies de gener per complir en el termini la nova obligació formal.

En suma, hi ha molts inconvenients i els avantatges no són clars, com a mínim des del punt de vista dels obligats tributaris.

No sembla una qüestió menor el fet que un canvi normatiu de tanta repercussió pràctica s’emprengués l’estiu passat. En efecte, el projecte d’ordre ministerial fou sotmès a in-formació pública en ple mes d’agost, amb la lògica con-seqüència que molts col·lectius afectats es trobaren im-possibilitats, de facto, per formular les observacions que un canvi d’aquestes característiques sens dubte mereixia. És ben cert –i s’ha de reconèixer– que, finalment, l’ordre aprovada posterga un any l’aplicació de l’avançament del terme final en el cas concret del model 347, de declaració anual d’operacions amb terceres persones. És lloable que Hisenda hagi estat sensible a l’impacte que la modifica-ció prevista tindria pel que fa a l’emplenament d’aquest model, que afecta tants i tants contribuents. Però podia haver estès la seva actitud comprensiva també al model 184, la declaració informativa anual per a entitats en règim

d’atribució de rendes, ja que el nombre d’afectats (comu-nitats de béns, comunitats de propietaris) no és escàs.Com dèiem a l’inici, aquests canvis són indicatius d’una determinada manera de concebre les relacions entre Hi-senda i els obligats tributaris. És una clara imatge de com es veuen les coses des de l’Administració. Les obligaci-ons formals en matèria tributària són un instrument bàsic per al funcionament del sistema tributari i, per això, és comprensible que l’Administració dels tributs les empri de la manera que estimi més convenient per assegurar l’eficiència d’aquest sistema. Ara bé, pel mateix motiu cal prendre en consideració el cost efectiu que el correcte compliment implica als administrats que són contribuents i, sobretot –i no cal perdre això de vista en cap moment–, ciutadans, la immensa majoria dels quals són complidors de les obligacions tributàries que els són exigides. Avui dia, complir determinades obligacions formals, sens dub-te, s’ha convertit en una càrrega més costosa que la que suposa satisfer l’obligació pecuniària en què consisteix el pagament de la quota tributària. Són obligacions de fer que no mereixen ser menysvalorades i que tenen molta relació amb la càrrega indirecta que implica el compli-ment de les obligacions fiscals.

Finalment, i no és per descomptat anodí, els col·lectius que destacadament exerceixen la funció de col·laboració so-cial en la gestió tributària mereixen ser escoltats en aquests casos. Han de ser tinguts en compte a l’hora de planificar alteracions normatives que incidiran directament en la seva capacitat de resposta davant les demandes d’Hisenda, d’una banda, i dels seus clients, de l’altra. Sembla un prec raonable si realment l’ambient que ha de predominar en les relacions tributàries és el del compliment cooperatiu.

OPINIÓ

“HI HA MOLTS INCONVENIENTS I ELS AVANTATGES NO SÓN CLARS, COM A MÍNIM DES DEL PUNT DE VISTA DELS OBLIGATS TRIBUTARIS”

12

EL

GE

STO

R

SERVEIS

Què us facilita?Un servei integral en matèria de protecció de dades i marques amb condicions especials, tant si l’implemen-teu a la vostra gestoria com si el feu extensiu als vostres clients.

SERVEI LOPD

Garanteix un tractament correcte i rigorós de les dades personals, de manera que permet consolidar la imatge professional.

Evita les elevades sancions de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.

Impedeix possibles fugues de dades.

Estableix pautes i procediments que ajudaran directa-ment l’empresa a protegir el seu actiu més valuós: els clients.

SERVEI WEB – LLEI LSSICE

Evita que el web sigui una porta oberta a possibles denúncies per incompliment de la LSSICE i la LOPD.

Genera confiança entre usuaris i consumidors.

A l’hora d’informar degudament d’aquest tema en el web, demostra transparència i ajuda els usuaris a entendre els productes i serveis.

SERVEI DE MARQUES I NOMS COMERCIALS

Converteix la marca en un actiu intangible: sovint, la marca que protegeix un producte o servei es converteix en l’actiu més important de l’empresa; si no es registra com cal, pot arriscar-se a perdre-la i pot ser registrada per una altra persona.

Dóna la possibilitat d’atorgar llicències d’ús de marca (com en el cas de les franquícies).

Ofereix l’oportunitat de cobrar regalies als que utilitzin la marca i a cedir-la als que cregueu convenient.

Què és aquest servei del Col·legi?És un servei que ofereix assessorament personalitzat per complir la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD), la Llei de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic (LSSICE) i la política en matèria de marques i noms comercials.

Compleix de manera fàcil i amb totes les garanties la LOPD.

Per a tu i per als teus clients, assessorament personalitzat en protecció de dades i marques

ACCEDIU A UN SERVEI INTEGRAL EN MATÈRIA DE PROTECCIÓ DE DADES I MARQUES

SOL·LICITEU-NEL’ACCÉS

Servei d’Atenció al Col·legiat

Tel. 93 317 06 86 sac@gestors.cat www.gestors.cat

UN SERVEI MÉS DEL VOSTRE COL·LEGI

13

EL

GE

STO

R

DELEGACIONS

Uns quaranta assistents van acudir a la presentació dels certificats digitals al núvol i altres plataformes telemàtiques (notificacions electròniques i plataforma d’escriptures), impartida per Marc Virgili, analista funcional de Gesco. Durant dues jornades, a la delegació de Lleida es va fer un curs sobre les novetats fiscals de l’IVA i els mòduls 2017. Tractava de tots els aspectes i novetats principals relacionats amb aquests impostos, així com la normativa, les subvencions i les repercussions que tenen. Un gran nombre de gestors i treballadors de gestoria van anar a aquesta jornada, impartida per José Manuel Lavin, tècnic de l’Agència Tributària de Lleida.

Venanci Blanch, president de la Delegació, i Jordi Rosell, director d’MC MUTUAL a Lleida, van presentar la jornada sobre la Llei de reformes urgents del treball autònom organitzada per totes dues entitats. La ponència, seguida per seixanta-cinc persones, va ser a càrrec d’Antonio Benavides, inspector de Treball i Seguretat Social.

Els últims mesos, els gestors lleidatans també han pogut assistir a altres formacions gràcies al sistema de videoconferència. En són exemples el curs pràctic sobre Seguretat Social i un curs de fiscalitat internacional i també de modalitats de jubilacions.

LLEIDA

GIRONA

La delegació de Girona va tractar l’IVA en una jornada feta pel ponent José M. Tocornal Ruiz, cap de la Unitat d’Inspecció de l’AEAT de Girona. Durant la sessió va destacar diverses consultes de la DGT, resolucions i sentències amb relació a l’impost sobre el valor afegit, i també va detallar les novetats introduïdes en l’IVA per la Llei 3/2017 de pressupostos generals

de l’Estat per al 2017. Hi van assistir més de cinquanta gestors i treballadors de gestories.

José Manuel Lizanda Cuevas, cap de l’equip regional d’inspecció de l’AEAT, va impartir als gestors de la demarcació de Girona una jornada sobre el tancament comptable i fiscal i les reformes que s’incorporen aquest any en la declaració de l’impost de societats. Va fer una anàlisi de les novetats del Reial decret 3/2016 aplicables des del 2017, com també un repàs de les deduccions i els beneficis fiscals aplicables a la declaració de l’impost. Al final de l’exposició es van aclarir dubtes i va donar resposta a les consultes formulades pels més de quaranta assistents.

A la formació Mòduls i entitats sense ànim de lucre, a càrrec de José Pinto Molina, del Servei d’Inspecció de l’AEAT de Girona, hi van assistir una cinquantena de persones. El programa va tractar de les novetats més rellevants en la doctrina administrativa i jurisdiccional del 2017 de l’estimació objectiva d’IRPF, règims especials, règims d’entitats parcialment exemptes i entitats sense ànim de lucre.

14

EL

GE

STO

R

Eduard Congost exerceix de gestor administratiu des del desembre del 2016, després d’haver fet les proves oficials d’accés a la professió. Advocat des del 2011, Congost ha fundat enguany el seu despatx, des del qual el seu equip i ell ofereixen als clients dues grans àrees d’especialització: la gestoria en trànsit i transport, d’una banda, i el dret civil, mercantil i administratiu, de l’altra.

Tot i que és un nou col·legiat, destaca l’evolució de la professió en els últims anys. “He vist que hi ha molta innovació, ja que cada cop és tot molt més telemàtic. Els clients saben perfectament que ara ja no cal fer tants tràmits en paper i demanen immediatesa”. Eduard Congost, a més, afirma que el client actual vol la certesa que la gestió que demana pugui fer-se en menys de 24 hores i afegeix que “és important conèixer el client a fons i saber a què es dedica per donar-li les millors solucions”.

Sobre el fet que la professió ha evolucionat, Congost considera imprescindible actualitzar-se per no quedar-se enrere. “Internet i les noves eines informàtiques continuaran sent punts clau en el futur. Com a col·lectiu professional, hem d’aprofitar l’evolució tecnològica per prestar els millors serveis als nostres clients”. Segons el mateix gestor, “ens hem trobat casos en què el client ens contacta per Internet, sense haver tingut l’oportunitat de trobar-nos mai abans. Això respon a una necessitat: el client vol immediatesa i facilitats. Per tant, donem-li el que demana i fem-ho a través de la tecnologia”.

Eduard Congost destaca la professionalitat del Col·legi de Gestors i la implicació envers els col·legiats. “Estic molt content de formar part d’aquest col·lectiu, perquè el Col·legi de Girona ofereix un tracte molt proper. Davant qualsevol dubte o petició, el Col·legi demostra molta professionalitat i intenta ajudar en tot allò que podem necessitar”.

Marc Llargués és un gestor de tercera generació, ja que el despatx fou fundat pel seu avi l’any 1944. Actualment té un equip de dotze persones especialitzades en diferents branques de l’assessoria i ha estat testimoni de com ha evolucionat aquesta professió durant les últimes dècades. Segons ell, “la confiança i la integritat continuen sent els eixos centrals de la professió de gestor administratiu: el client ha de poder confiar que resoldrem el seu cas de la millor manera possible i que trobarem l’opció més convenient dins el marc legal”. I afirma que “el que més ha canviat han estat els procediments, arran de la irrupció de les noves tecnologies i la desaparició progressiva dels tràmits en paper”.

Un altre canvi important han estat les contínues modificacions normatives: “abans hi havia canvis cada cinc o deu anys, i avui dia les lleis poden canviar cada mes”, assegura Llargués. “Això ens obliga a reciclar-nos constantment i a especialitzar

els diferents membres de l’equip en una matèria concreta per conèixer-la a fons”.

Marc Llargués està segur que els gestors administratius seran necessaris en el futur perquè, d’una banda, la legislació és cada cop més complicada i, per tant, cada cop cal un assessorament més especialitzat, i, de l’altra, les administracions tenen prou recursos per estar cada dia més pendents de qualsevol tràmit: “un error en emplenar una casella o no presentar a temps un model es detecta de forma quasi immediata i obliga el contribuent a resoldre la incidència i a fer front a possibles sancions”. A més, “encara que els clients tinguin accés a un munt d’informació a Internet, no tota la informació és correcta, i les gestions són tan complicades que es fa difícil que les puguin fer ells mateixos”. Als nous gestors, als que comencen ara, els recomana “integritat i professionalitat, dos valors que defineixen i necessita aquesta professió”.

Unió, 3008221 Terrassa (Barcelona)

LLARGUÉS ASSESSORS

CONGOST ADVOCATS & GESTORS ADMINISTRATIUS

Nou gestor

Gestor veterà

ELS NOSTRES GESTORS

C/ Bonastruc de Porta, 24, 1r 2a17001 Girona

15

EL

GE

STO

R

ACTUALITAT COL·LEGIAL

El Col·legi de Gestors va estar present a la 37a Saló del Vehicle d’Ocasió que va tenir lloc de l’1 al 10 de desembre a Fira de Barcelona.

S’hi van repartir més de 30.000 fulls informatius sobre els distintius ambientals i la possibilitat d’anar a les gestories per aconseguir-lo.

Aquest any es van vendre 2.712 cotxes seminous i d’ocasió durant l’exposició, una xifra rècord en la història del certamen.

EL COGAC VA PARTICIPAR EN EL SALÓ D’OCASIÓ

Miquel Donnay, president del Gremi del Motor, a la part final de la celebració.

EL GREMI DEL MOTOR CELEBRA EL 60è ANIVERSARIAmb el lema “Rodem junts”, el Gremi del Motor ha commemorat seixanta anys d’història amb una celebració que va reunir més de dues-centes persones. En representació del COGAC, membre d’aquesta entitat, hi van assistir Alfonso Lluzar (president), Sònia Villar (membre de la Comissió de Trànsit) i Marina Rocabruna (gerent). En un discurs, Miquel Donnay,

president d’aquest gremi, va destacar que aquell dia “havia de ser el punt de partida per continuar treballant per al present, però, encara més important, per al futur que arriba”. Per fer front a aquest nou entorn, el Gremi del Motor vol contribuir al desenvolupament de les empreses agremiades i actuar com a accelerador en el procés d’adaptació dels seus models de negoci. Judit

Montoriol, economista de CaixaBank Finance Research, va impartir la conferència “Perspectives 2017 i 2018: creixent en un món incert” i el professor d’EADA Martín Vivancos va presentar una ponència motivacional que feia un repàs de set històries de superació personal. Autolica (antic Automóviles Fernández) va rebre el reconeixement pels seus seixanta anys d’agremiació.

16

EL

GE

STO

R

MÉS DE 200 HORES DE FORMACIÓ EL 2017

El centre formatiu COGAC ha impartit 276 hores de formació durant el 2017 en diferents cursos, als quals han as-sistit més de 2.200 alumnes a les aules de Barcelona, Girona i Lleida. Com a novetat del 2017 es va posar en funci-onament Formacogac, una plataforma

que dona la possibilitat de formar-se i aprendre en xarxa amb una mínima infraestructura, sense desplaçaments i amb llibertat d’horaris. Per exemple, permet que alguns cursos es reprodu-eixin en streaming i puguin seguir-se en temps real sense haver-hi d’acudir

presencialment; d’altres formacions són totalment online i l’alumne pot ac-cedir-hi en qualsevol moment. També facilita un entorn d’aprenentatge més complet per accedir a l’oferta forma-tiva, matricular-se o donar d’alta els empleats, entre altres avantatges.

ACTUALITAT COL·LEGIAL

SabadellProfessional

PROpulsar:Posem a disposicióteva una pòlissa decrèdit amb unsavantatgesexclusius.

Una manera de propulsar les teves iniciatives és oferir-te unapòlissa de crèdit professional amb uns avantatges exclusius,per tal de mantenir la teva tresoreria personal equilibrada alllarg de tot l’any i pagar els interessos només quan la utilitzes.Si ets membre del Col·legi Oficial de Gestors Administratiusde Catalunya i vols promoure la teva feina, protegir els teusinteressos o els teus valors professionals, amb Banc Sabadellho pots fer. Et beneficiaràs de les solucions financeres d’unbanc que treballa en PRO dels professionals.

Truca’ns al 902 383 666, identifiqui's com a membre delseu col·lectiu, organitzem una reunió i comencem atreballar.sabadellprofessional.com

17

EL

GE

STO

R

Unes tres-centes persones es van trobar el 19 de desembre a l’hotel Le Méridien per celebrar l’aperitiu de Nadal del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya. Durant aquesta trobada nadalenca, els gestors van poder gaudir d’un ambient festiu amb companys, familiars i amics.

L’acte també va reunir el subdelegat del govern estatal, Emilio Ablanedo, i altres representants de diferents administracions amb les quals els gestors administratius es relacionen per desenvolupar les seves tasques diàries.

Abans de l’aperitiu es va dur a terme una visita guiada a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB),

A continuació es va celebrar l’aperitiu a Le Méridien, un hotel de prestigi situat a la Rambla de Barcelona, al cor de la ciutat. L’edifici té una façana d’estil neoclàssic i uns interiors elegants. Els gestors van poder gaudir del HUB, el nou concepte de lobby d’aquest establiment: un nou espai de disseny contemporani.

LE MÉRIDIEN ACULLCOL·LEGI DE

ACTUALITAT COL·LEGIAL

que forma part del patrimoni de l’Observatori Fabra. La RACAB té la particularitat que desenvolupa recerca pròpia, concretament en els camps de l’astronomia, la meteorologia i la sismologia des de principis del segle xx.

La seu de l’Acadèmia disposa de la biblioteca, l’arxiu, les col·leccions artística i d’instruments antics, la col·lecció de rellotges, l’equipament funcional astronòmic, meteorològic i sismològic, i el fons històric d’observacions. Els gestors van poder fer un recorregut per les instal·lacions i conèixer de primera mà el monument modernista.

18

EL

GE

STO

R

Durant l’aperitiu, el president del Col·legi, Alfonso Lluzar, va donar les gràcies als convidats per haver-hi assistit i els va desitjar unes bones festes i un feliç any nou. A més, va fer una valoració positiva de les iniciatives endegades durant el 2017: “ha estat un any amb molts projectes i hem de continuar treballant amb entusiasme per seguir en aquesta línia de cara a l’any vinent”.

ACTUALITAT COL·LEGIAL

Durant la segona part de l’aperitiu es va presentar el llibre Gestors administratius: història d’una professió viva, escrit per Francisco Torres, president d’honor del Col·legi, amb la col·laboració del gestor administratiu Pere Rodríguez. Aquesta obra repassa els orígens de la professió, inclou les vivències dels seus protagonistes i fa un ampli recull de fotografies que n’il·lustren l’evolució. A més, demostra que tots els gestors administratius han construït la professió tal com la coneixem actualment.

La presentació del llibre va ser a càrrec d’Alfonso Lluzar, que es va adreçar als assistents per presentar els autors i agrair la dedicació que han dipositat per fer aquesta obra. “És un llibre escrit des de l’estima per aquesta feina. No podia ser de cap altra manera, ja que ells ens aporten una visió nova del que ha de ser la professió”, va afirmar el president.

Francisco Torres, que es va mostrar molt il·lusionat durant l’acte, va voler dedicar l’obra a la persona que el va introduir en aquesta professió. A més, va afegir que “amb aquest llibre volia fer un homenatge. És el llibre de tots nosaltres perquè tots els gestors administratius som la imatge viva de la professió”.

Pere Rodríguez va explicar que tenia molt interès a conèixer l’origen d’aquest ofici, que es remunta fins al segle xv, i que aquesta obra ha servit per aprofundir en l’evolució dels gestors administratius fins a l’actualitat. “L’objectiu de fer aquest llibre era aconseguir que tots els gestors se sentin orgullosos de la seva feina”, va afegir Pere Rodríguez.

Tots els assistents van rebre un exemplar gratuït de l’obra i, abans d’acabar la trobada de Nadal, els autors van signar els llibres.

L’APERITIU DEL GESTORS

HOMENATGE A LA PROFESSIÓ

19

EL

GE

STO

R

FRANCISCO TORRES VERDUGO,Autor del llibre Gestors administratius: història d’una professió viva

“DEVIA AQUESTA OBRA A LA

PROFESSIÓ, PER TOTES LES

COSES BONES QUE M’HA DONAT”

ACTUALITAT COL·LEGIAL

Per què va decidir escriure un llibre sobre la professió?

Això va ser idea del president, el senyor Alfonso Lluzar. Me la va proposar a Girona després de la publicació de la meva novel·la històrica Ysavela. La veritat és que el primer que vaig pensar és que era un encàrrec una mica fotut, massa avorrit i massa àrid. Però li vaig dir que sí, en part perquè era un honor que m’ho proposés i en part perquè, d’alguna manera, jo li devia a la professió, per tantes coses bones que m’ha donat.

De quines parts consta l’obra?

El llibre té diverses parts. Al començament, els presidents de tots el col·legis de gestors donen una visió sobre la professió i el futur d’aquesta ocupació. Després, es fa un repàs de la història de la professió pròpiament dita, explicada de forma molt acadèmica. També hi ha un apartat dedicat als congressos i trobades de gestors i a allò de què es va tractar en cada cas. Una altra secció relaciona les fites històriques més importants i les curiositats històriques més rellevants. Hem inclòs en el llibre una secció molt divertida en què han participat molts companys, majoritàriament de Catalunya, per explicar les seves vivències i anècdotes professionals. Finalment, hi ha una galeria de documents i fotografies antigues i modernes.

Què li ha sorprès més del que ha investigat sobre la professió?

El fet que no hi ha gaires coses en els arxius dels òrgans col·legials. M’ha sorprès, també, la voluntat de participar en l’obra de molts companys i algunes curiositats històriques, com ara el naixement de la GA.

Com ha estat la participació dels gestors? I dels col·legis?

Com he dit anteriorment, m’ha sorprès el desig de participar-hi de molts companys. També ha estat important la col·laboració de la majoria dels col·legis i l’impuls del Consejo General a l’obra.

Pere Rodríguez és coautor del llibre. Quina és l’aportació més valuosa que hi ha fet?

Buscant documentació vaig trobar un treball de final de màster sobre la història de la professió. Un treball científic molt ben documentat. De seguida vaig posar-me en contacte amb l’autor i ell immediatament es va oferir per col·laborar en el que fos necessari. L’autor d’aquest treball era un gestor jove: Pere Rodríguez, que s’ha encarregat de la part històrica més acadèmica.

El llibre parla de passat i de futur. Com veu el futur dels gestors administratius?

He tractat de resumir la meva visió històrica de la professió en el títol del llibre: Gestors administratius: història d’una professió viva. I és així. Veig la professió no com una cosa arqueològica, sinó com una professió molt viva que es projecta del passat al futur.

Aquesta és la seva segona obra. Té algun projecte nou?

Doncs, sí. La salut no m’ha respectat gaire últimament i m’obliga a deixar d’estar a primera línia, per la qual cosa faig tot el que puc fer: escriure i buscar informació és una de les coses que puc fer. Ara escric la segona part de la meva novel·la: es diu El Salto.

Francisco Torres és un gestor amb una gran trajectòria pro-fessional que ha participat molt activament per aconseguir que la professió de gestor administratiu sigui com és ac-tualment. Discret, educat i amb un somriure constant, ha afrontat situacions difícils amb una gran fermesa i entrega. En aquesta obra deixa veure una part de la seva personali-tat i, sobretot, l’estima que sent per aquesta professió.

20

EL

GE

STO

R

La plataforma de comunicació que el COGAC posa a disposició dels gestors ha evolucionat i ha canviat de nom. Ara es diu e-mail marketing, i s’ha millorat perquè l’ús del recurs sigui més fàcil i intuïtiu.

Gràcies a aquesta eina gratuïta, a la qual s’accedeix per l’àrea privada del web, els gestors poden captar i fidelitzar clients per mitjà d’enviaments comercials per correu electrònic amb les imatges de les campanyes del Col·legi.

La seva utilització és molt senzilla: cal triar la campanya que es vol enviar, personalitzar el text del missatge, incloure-hi el logotip i les dades de contacte de la gestoria corresponent i adjuntar-hi la base de dades. A partir d’aquí, amb un sol clic, el missatge comercial arribarà als clients presents i futurs.

Actualment hi ha diferents campanyes actives, com ara la dels distintius ambientals, la campanya de marca, el servei de LOPD i el de vehicles. Cada any, els gestors catalans efectuen més de mil enviaments comercials amb aquesta eina.

ACTUALITAT COL·LEGIAL

LA PLATAFORMA DE COMUNICACIÓ ARA ES DIU E-MAIL MARKETING

21

EL

GE

STO

R

DEMANA EL DISTINTIU AMBIENTAL A LA TEVA GESTORIA

MITJANS

El Col·legi va iniciar una potent campanya de comunicació l’1 de desembre, dia en què entrava en vigor la normativa de regulació del trànsit en episodis de contaminació ambiental. Amb el lema “Demana el distintiu ambiental a la teva gestoria” es pretenia informar els conductors que podien aconseguir la seva etiqueta mitjançant els gestors administratius especialitzats en trànsit.

La campanya es va difondre en programes de màxima audiència de Rac1 i Catalunya Ràdio. També va estar present diverses setmanes en les edicions en línia i en paper del diari Sport i Mundo Deportivo. Així mateix, el primer dia es va encartar el fulletó informatiu a tots els exemplars de La Vanguardia per tenir un gran impacte.

També es va elaborar una nota de premsa quan el Col·legi va assolir els 40.000 distintius impresos, una notícia que va tenir ressò en diferents programes de ràdio i que va recollir la versió digital de La Vanguardia.

Un cercador amb geolocalitzador

Gesco ha dissenyat una pàgina web per conèixer quina és l’etiqueta corresponent a un vehicle i per localitzar-ne la gestoria més propera. L’usuari només ha d’introduir la matrícula del seu vehicle o pot enviar una petició (via correu electrònic, des del mateix web) a la gestoria amb totes les seves dades i les del vehicle. D’aquesta manera, els conductors poden contactar fàcilment amb un gestor i iniciar-ne el tràmit. Actualment, el web rep una mitjana de cent consultes al dia.

Com ja ha fet en altres ocasions, el Col·legi va posar a disposició dels col·legiats, de franc, pòsters i fulls informatius de la campanya.

A més, a la plataforma de comunicació de l’àrea privada del web també hi ha unes plantilles d’e-mailing perquè les gestories puguin fer les seves campanyes comercials.

22

EL

GE

STO

R

Els gestors administratius han participat en diferents mitjans de comunicació com a experts en temes d’actualitat del seu àmbit d’actuació. Alfonso Lluzar, president del Col·legi, va ser entrevistat a TV3 per parlar del canvi de seu social de les empreses i de com han viscut aquest fet els gestors com a experts de confiança en l’assessorament de petites i mitjanes empreses. Concha Forteza, de la Comissió Fiscal, va explicar a Catalunya Ràdio com haurien de tributar les vendes a través de plataformes de compravenda en línia i va donar els punts clau per estalviar en la factura fiscal de l’any 2018.

D’altra banda, els gestors de Lleida han prosseguit la seva tasca de divulgació en el programa de ràdio “Un dia més”, de UA1. Venanci Blanch, president delegat, i Bruno Pardo, membre de la Junta, han parlat de la reforma del treball autònom, dels distintius ambientals i de les subvencions a empreses i autònoms, entre altres temes.

LA VEUDELS GESTORS EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

MITJANS

AGENDA

21 de novembre

Ple del Consejo General a Madrid amb la intervenció del president del COGAC

23 de novembre

Junta de Govern

27 de novembre

Junta directiva de la Intercol·legial en què va participar el president del COGAC

30 de novembre

Reunió de treball a la Prefectura de Trànsit de Barcelona en què va participar el president del COGAC

16 d’octubre

Junta de Govern de l’ACCID amb representació del COGAC

25 d’octubre

Junta de Govern

26 d’octubre

Ple del Consejo General a Madrid amb la intervenció del president del COGAC

7 de novembre

Comissió de Trànsit

9 de novembre

Comissió Laboral

Comissió de Comunicació

Comissió Econòmica, Finan-cera, Comptable i Tributària

4 d’octubre

Reunió de representants del COGAC amb el Departament de Treball de la Generalitat

5 d’octubre

Reunió de treball a la Prefectura de Trànsit de Barcelona en què va participar el president del COGAC

10 d’octubre

Comissió de Trànsit

11 d’octubre

Comissió Laboral

Comissió de Comunicació

Comissió Econòmica, Financera, Comptable i Tributària

11 de desembre

Junta de Govern de l’ACCID amb representació del COGAC

12 de desembre

Comissió de Comunicació

Comissió de Trànsit

13 de desembre

Reunió amb la Mutualitat a Madrid en què va participar el president del COGAC

20 de desembre

Junta de Govern

21 de desembre

Ple del Consejo General a Madrid amb la intervenció del president del COGAC

23

EL

GE

STO

R

24

EL

GE

STO

R