Els mobles de fusta · Energia verda... tant de bo El Chapare: petroli, militars i coca Els mobles...

10 DESEMBRE 2003FEBRER 2004

NUM. INFORMACIÓPER ALCONSUMRESPONSABLE

PVP 3 €

Per què reduir el consum de petroli?

La situació dels boscos en el món

Energia verda... tant de bo

El Chapare: petroli, militars i coca

Els mobles de fusta

Els mobles de fusta

2 10 DESEMBRE 2003/FEBRER 2004

DireccióMontse Peiron

RedaccióIsabel Atela, Montse Peiron, Álvaro Porro

Col·laboracionsGonzalo Andrés Gamboa, Marc Gavaldà,Rafael Gómez, Gil Toll, Manolo Vílchez

AgraïmentsRicard Ferrer, Raquel Gómez, Félix Romero, Miguel Ángel Soto

CorreccióToni Casals, Gustau Erill

Disseny gràfic i maquetacióMuntsa Busquets, Pep Sansó

FotografiaBetty Navarro, Laia NavarroSecció Trampes: Manolo VílchezSecció Viatges: Marc Gavaldà

ImpressióGramagraf s.c.c.l.

Aquest número s’ha editat amb el suport d’empresa cooperativa que fabrica molinsde vent i fa instal·lacions de plaquessolars

Dipòsit Legal: B-17766-2002ISSN: 1579-9476

Imprès en paper reciclat

Us agrairem que si reproduïu de lamanera que sigui qualsevol part de larevista citeu la procedència

Aquesta revista també s’edita en castellà

Ausiàs March 16, 3er 2a · 08010 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 317 82 42

[email protected] · www.opcions.org

EDITORIAL

Darrerament a Catalunya s’estan anunciant diversos tancaments d’empre-ses. Això és motiu de preocupació perquè té com a conseqüència que moltagent deixarà de tenir la feina que tenia fins ara.

Les empreses relocalitzen la producció per tenir menys costos i per tantpoder obtenir més beneficis mantenint el preu de venda al públic el mésbaix possible (excepte en els casos de competir per qualitat o altres paràme-tres, que són els minoritaris). Perquè els consumidors en general busquem,preferim, les opcions de consum més barates. Dit d’una altra manera: ensestimem més que Samsung (o qui sigui) fabriqui a la Xina perquè així enspodrà oferir els productes més barats. Ens ho estimem més, i donem elnostre suport econòmic perquè ho faci. Fins i tot els treballadors en perilld’acomiadament, que per norma general deuen consumir de la mateixamanera que el conjunt de tots els ciutadans.

Fa temps que es mou la manufactura cap on surt més barata. Ho fanempreses grans i petites, multinacionals i locals. Per què? Perquè és el ques’ha de fer si se segueixen les regles del joc que juguem, que diuen que elsbeneficis econòmics tenen més importància que qualsevol altra considera-ció i s’obtenen ascendint sense parar per l’espiral de producció i consum.

Es diu que hauríem de buscar alguna activitat econòmica en què siguemcompetitius, és a dir, més barats que ningú. Per a què serviria, això? Com amolt per millorar temporalment la situació d’algunes persones particularsen una regió determinada.

Si volem que el benestar de les persones no sigui circumstancial o“casual” sinó estable necessitem un sistema econòmic, unes regles del joc,en les quals aquest benestar sigui el principal objectiu a aconseguir, i elsdiners tornin al lloc que els pertoca: ser una eina per facilitar l’intercanvi debéns. Fer un consum responsable és introduir aquest canvi de regles des delcantó del consum.

10 DESEMBRE 2003/FEBRER 2004 3

CONCURS DE CONTRAPUBLICITATConsumeHastaMorir és una iniciativa nascuda dintre de l’organització Ecologistas enAcción. Recull reflexions sobre la societat de consum formulades en el seu llenguat-ge mateix: els espots publicitaris.

Aquest Nadal va organitzar un Concurs de Contrapublicitat Nadalenca que vaguanyar el contraanunci que veieu aquí sota. Podeu veure’ls tots i conèixer la iniciati-va al web www.consumehastamorir.com.

SUMARI

Perquès Per què reduir el consum

de petroli i de la resta de combustibles fòssils?

OpcionsEls mobles de fusta

Els fabricants de mobles de fusta

EinesEl transport

i el consum responsable

TrampesEnergia verda... tant de bo

MiradesMitjans públics, propietat oficial.

La mirada de Gil Toll

Idees Fa fred però tinc calor!??

Com estalviar energia en la climatització de la casa

Viatges El Chapare: petroli,

militars i coca

AL PROPER NÚMERO:

El pa

28

618

4

29

26

22

24Cartes a Opcions Envieu-les a:

Revista OPCIONSAusiàs March 16, 3r 2a · 08010 Barcelona

CARTES DELS LECTORS

Per segon any consecutiu, l’associacióNéixer i Créixer va organitzar durant elNadal passat una mostra sobre elconsum responsable de juguetes, aprofi-tant el mostrador de cinc metres que liofereix una oficina que dóna al carrerFont i Monteros, núm. 14, de Palma. Elsvianants hi trobaren cartells informatiusamb criteris per escollir juguetes dignesper als infants: la importància delconsum crític, factors educatius, elsmaterials, la producció globalitzada, elsdiferents tipus de comerç. No hi faltarenles juguetes de mostra, dividides en 5grups: juguetes fetes a casa (de lacol·lecció de Joan Sans), juguetes d’arte-

sans de Mallorca, juguetes de ComerçJust, juguetes de segona mà (del Tallerde Juguetes de Càritas i Deixalles), iles juguetes industrials de qualitat. Amés a més, hi havia fulletons i mate-rials editats per altres organitzacionscom la revista Opcions dedicada a lesjoguines i el llibre editat pel CRIC Guiaper al consum responsable de joguines.De fet, aquesta exposició s’ha fet apartir de la informació i documentaciótreballada pel CRIC, i hem volgut fer-nemés difusió. Moltes gràcies per lavostra col·laboració.

Associació Néixer i Créixer, Palma de Mallorca

Tarjeta navideña, per Luis Azorín.

DESEMBRE 2003/FEBRER 2004 104

Per què reduirel consum de petroli?I també el de la resta decombustibles fòssils

A la secció Trampes del

número 7 vèiem que la

tragèdia del Prestige va fer

visible com les estructures de

poder tenen el món fet a la

seva mida. La invasió d’Irak

ens ha fet evident la relació del

petroli amb les guerres. En

aquest article compilem els

aspectes negatius del model

energètic actual, totalment

basat en el petroli i la resta de

combustibles fòssils (gas i

carbó).

P erq

uè s

del consum responsab

le

DEPENDÈNCIADe tota l’energia que fem servir peralimentar les fàbriques, traslladar-nos,escalfar-nos, il·luminar, etc., un 77%l’obtenim cremant carbó, gas o deri-vats del petroli (els combustiblesfòssils); específicament del petrolin’obtenim un 44%.

La meitat del petroli mundial es desti-na al transport, que es mou de manerapràcticament exclusiva (96%) gràcies aderivats del petroli. El volum de despla-çaments, tant de persones com demercaderies, no para de créixer. En elmodel econòmic global que tenim esta-blert les regions s’especialitzen i elsproductes, matèries primeres i recursoses traslladen entre regions sovint moltallunyades. Un estudi del WupertalInstitute alemany mostrava que elscomponents d’un iogurt de maduixarecorrien 8.000 quilòmetres quan espodien trobar en un radi de 70 quilòme-tres. De moment a la Unió Europea espreveu continuar amb la mateixatendència1.

Si bé l’ús principal del petroli és com afont d’energia, aproximadament un 6%es transforma per obtenir una bona partdels materials que usem quotidiana-ment. Només cal fer una ullada al nostrevoltant per comprovar l’omnipresènciadels plàstics (des de carcasses de televi-sors fins a bolígrafs passant per cuirsintètic i les inevitables bosses). Tambéderiven del petroli la majoria de produc-tes químics (detergents i productes deneteja, pintures, additius alimentaris,lubricants, pesticides...), materials per ala construcció (PVC, aïllants, asfalt...),fibres sintètiques amb les quals fem lamajoria de la roba (poliéster, poliamida,licra...), productes de cosmètica, medica-ments, i un llarg etcètera. De fet es potdir que tots els objectes deriven delpetroli ja sigui com a matèria primera opel petroli que s’usa en el transport o lafabricació.

Així, una part importantíssima de lesnostres activitats depèn d’un sol recurs,que per altra banda s’esgota. Què passa-ria si de sobte desapareguessin els deri-vats del petroli? És evident que tot elfuncionament de la societat es desmun-taria. Una petita variació en el preu delbarril fa trontollar totes les economies;com que darrera de qualsevol bé hi hapetroli, si el preu puja es genera unprocés inflacionari.

CENTRALITAT I GUERRESEl petroli està centralitzat: només estroba en alguns llocs del planeta. Entre13 països en produeixen quasi el 65%, imés del 60% de les reserves són al’Orient Mitjà2. El control d’aquestesregions, doncs, és una font de podermolt important i, donada la lògicabel·licista que caracteritza bona part dela història de la humanitat, origen deguerres. Els Estats Units han passatd’importar un 2% del petroli que consu-mien el 1950 a importar-ne un 54%. Pertant no és estrany que la política deseguretat energètica hagi passat a seruna prioritat en l’estratègia “de defensa”nord-americana; tots sabem perquè s’haenvaït l’Irak (el segon país amb mésreserves).

Hi ha molts casos de guerres, actuals ipassades, en què el petroli ha estat unade les causes, si no l’única: el Vietnam,Indonèsia-Timor, Angola, Algèria, Congo,Nigèria, Sudan, Txetxènia, el Paraguai,l’Equador-Perú, Guatemala, lesMalvines... Els conflictes no són nomésper l’obtenció de petroli sinó també perl’accés a les zones productores, com enel cas de l’Afganistan (accés al Caspi i alMar d’Aràbia) o dels Balcans (corredorsentre el Mar Negre i l’Adriàtic).

En moltes ocasions els estats occiden-tals hi participen, de vegades de maneracompetitiva, al·legant altres excuses,com en el cas de l’Irak (les armes dedestrucció massiva) o Colòmbia (elnarcotràfic). D’altres vegades hi interve-nen d’amagat finançant grups armatsafins, corrompent autoritats, subminis-

FONTS D’INFORMACIÓ:

Oilwatch, www.oilwatch.org.ec

Revista Greenpeace n. 65: Matan por petróleo

1 Comissió Europea: Llibre Blanc. Política Europea de Transport per al 2010: hora de decidir.Brussel·les 2001

2 Butlletí Estadístic Anual de l’OPEP (Organització dels Països Exportadors de Petroli)

3,30

0,70

20,00

28,00

9

Agricultura, comerç i habitatge

Indústria Transport Total0

10

20

30

GasCarbóPetroli

24

27 19

13

26

14

2028

96

44

Agricultura,comerç

i habitatge

Indústria Transport Total0%

100%

57%

81%77%

PROPORCIÓ D’ENERGIAQUE OBTENIM DELS COMBUSTIBLES FÒSSILS

Font: Agència Internacional de l’Energia, 2001


trant armes, amenaçant o matant líderslocals... Les multinacionals petrolieresfan el mateix però estan encara mésamagades darrere les seves eines decontrol polític (entre les principalsdonants de la campanya electoral deBush hi ha tres petrolieres i moltsmembres del seu govern tenen vinclesamb la indústria); Repsol i Cepsa tenenllicències per explotar un milió de barrilsde l’Irak cadascuna.

DEGRADACIÓ AMBIENTALEl petroli causa un gran impacte ambien-tal al llarg de tot el seu cicle de vida. Lesprospeccions per buscar jaciments i lesperforacions originen destrucció deboscos i altres ecosistemes (tal com s’ex-plica a la pàgina 8 en parlar de la situa-ció dels boscos en el món). Durant l’ex-tracció i el transport es produeixenvessaments a terra, que fan malbéterrenys agrícoles o entorns habitats, i almar (entre 5 i 8 milions de tones anuals);la poca cura amb què es maneja elpetroli mostra un menyspreu total perles conseqüències d’aquests vessamentssobre l’entorn i les persones.

El refinament i el consum del petroli iderivats i la combustió de gas i decarbó són la principal font d’emissionsde CO2 i altres gasos d’efecte hiverna-cle a l’atmosfera. Això origina el canviclimàtic que avui, més d’una dècadadesprés que milers de científics afir-messin que es produïa, reconeixtothom. Tot i que les conseqüènciesd’aquest canvi no es poden precisar,afectarà l’agricultura (que està total-ment lligada al clima), desequilibraràels ecosistemes, pujarà el nivell del mari es desregularan els cicles hídrics i devents, cosa que farà augmentar lafreqüència i severitat d’huracans,pluges torrencials, etc.

El Consell Intergovernamental sobreCanvi Climàtic, designat com a autori-tat científica en el tema, diu que perfrenar les conseqüències del canviclimàtic l’any 2050 les emissions s’hau-rien d’haver reduït un 60% respecte al1990. A Kyoto es va acordar una reduc-ció d’un 5’8%, però els acords no esratifiquen o s’incompleixen. El compro-mís d’Espanya és que les emissions el2010 siguin només un 15% més altesque el 1991, però la mateixa administra-ció calcula que seran un 64% supe-riors; el 2002 ja ho eren en un 35’12%.És el segon país industrialitzat que mésha incrementat les emissions, desprésd’Austràlia3.

D’altra banda, molts dels productesderivats del petroli són tòxics per a lasalut o el medi.

INJUSTÍCIESLa manera com estem fent servir elpetroli és injusta en moltes direccions.• Amb les generacions futures, que

heretaran un planeta deteriorat isense un recurs molt valuós.

• Amb les víctimes de les guerres; lespoblacions afganes i iraquianes segu-rament han consumit poc petroli.

• Amb els més afectats pel canvi climàtic.La vida de molts petits pagesos del Sudestà al marge del petroli i en canvi seranels primers afectats perquè els seuscultius depenen directament de l’equili-bri climàtic. La gent amb pocs recursos,que és la que menys petroli consumeix(un nord-americà consumeix 35 vega-des més petroli que un indi4), és la queté menys mitjans per enfrontar-se afenòmens climàtics extrems (sequeres,ones de fred o calor, etc.).

• Amb els que sofreixen els impactesdirectes de l’extracció i el transport.Les perforacions petrolieres hananiquilat cultures indígenes quepotser no havien fet servir mai underivat del petroli. Les selves on viuenestan esquitxades d’oleoductes i pous

per obtenir un petroli que no usen ide la venda del qual no es benefi-cien. La destrucció de l’ecosistemadel qual viu una comunitat, com laque van patir el mariscadors gallecsl’any passat, es dóna a diari en moltsracons del planeta però senseindemnitzacions ni repercussiómediàtica, i amb la participaciód’empreses “políticament correctes”com Repsol YPF. A la secció Viatgesen mostrem un cas.

• També és injusta dintre de la nostrasocietat, perquè moltes refineries opetroquímiques contaminants sesituen en àrees determinades que,tristament, solen coincidir amb leshabitades per grups socials desavan-tatjats o minories ètniques. n

3 J. Nieto i J. Santamarta: Evolución de lasEmisiones de Gases de Efecto Invernadero enEspaña (1990 - 2001), disponible a www.ecopor-tal.net/temas/calenta.htm

4 WorldWatch Institute: L’estat del món 2004. Lasocietat de consum. Centre UNESCO deCatalunya, 2004

Les injustícies que rodegen el petroli són una de les component més impor-tants del deute ecològic, el deute contragut pels països occidentals ambels habitants de molts països del Sud per l’expoli històric i present de recur-sos naturals i la lliure utilització de l’espai ambiental per dipositar residus.Un deute que no para de créixer des de l’època colonial i del qual ningú noes fa càrrec. A l’altre cantó hi trobem un deute extern que sí que es cobra ique permet a les elits mundials enriquir-se i continuar expoliant.

EL DEUTE ECOLÒGIC

Ho tenim fàcil, perquè està present per totarreu.• En primer lloc reduïm el consum en gene-

ral, perquè en tot hi intervé d’una manera oaltra el petroli.

• Especialment important és reduir elconsum de materials derivats del petroli,d’aparells que gasten molta energia, d’ali-ments que provenen d’explotacions agríco-les molt industrialitzades, etc.

• Transport: limitem especialment l’avió i elcotxe particular; a la secció Eines es mostral’impacte dels diferents mitjans. Posembiodièsel al cotxe. Evitem consumir produc-tes que vénen de molt lluny.

• Reduïm el consum d’energia en general. Ala secció Idees s’explica com fer-ho en elcas de la climatització de la casa.

• Potenciem sempre que puguem les ener-gies renovables.

Campanyes socialsOilwatch és una xarxa de grups ecologistes,indigenistes, moviments socials, etc. que treba-llen per denunciar l’impacte de l’economia delpetroli i donar suport a grups locals en lesseves lluites. Té membres en més de cinquantapaïsos, especialment en els tropicals.

Com a mesura a prendre a curt terminiproposa una moratòria de les prospeccions degas i petroli a tot el món. A més llarg terminiproposa la sobirania energètica: un conceptenou que parla del control de les nostres fontsd’energia, de la decisió sobre com desenvolu-par-les, distribuir-les i garantir-hi un accésdescentralitzat i democràtic. [..] Una condicióessencial per a la sobirania energètica és queles fonts d’energia tornin a ser descentralitza-des, netes, renovables, diversificades i adapta-des al lloc d’origen i a les necessitats locals.

COM PODEM REDUIR LA DEPENDÈNCIA DEL PETROLI


Els mobles


de fusta

Opci ons

A la botiga, quèvot

em?

Altres materials que s’usen per fermobles són l’acer, l’alumini, que té

un cost ambiental altíssim, o el plàstic,que té tots els inconvenients dels deri-vats del petroli (vegeu la secció Perquèsd’aquest mateix número).

Per la manera com explotem aquestrecurs natural tan avantatjós, però, hemgenerat diverses problemàtiquesmediambientals i socials àmpliamentreconegudes, complexes i de difícil solu-ció. Dediquem la primera part d’aquestestudi a exposar la situació dels boscosen el món.

La producció industrial de mobles de fustaDe mobles de fusta se n’han fet tota lavida, però a un ritme molt inferior a l’ac-tual. La primera meitat del segle XX van

La fusta s’ha fet servir des de l’antiguitat per fer mobles, eines,

construccions, llenya, obres d’art, instruments, etc. És el material

més recomanable per als mobles des del punt de vista del

consum responsable: és renovable, durador, reutilitzable de

moltes maneres i, si no es barreja amb determinats productes,

fàcilment reciclable i compostable.

aparèixer els taulers, que es formenconglomerant trossets de fusta triturada.Com que són homogenis es poden mani-pular mecànicament més fàcilment quela fusta massissa; això va possibilitar eldesenvolupament de la producció indus-trial de mobles, que a l’Estat espanyol vacomençar la segona meitat del segle XX.

Avui, la immensa majoria de mobles esfan amb tauler. Hi ha molt poca indústriade moble massís i encara menys ebenis-tes. La producció industrial ha generatuna oferta abundant i barata i això,juntament amb la importància que esdóna a la moda en la nostra societat, hacanviat els hàbits en el consum demobles. Si antigament s’heretaven degeneració en generació, avui el 60% deles compres són per renovar el mobiliarii l’estil que més es demana és el modern

• Històricament, les cadires són pròpies només dela cultura europea. La postura que prenem enseure desplaça el centre de gravetat del cos i elsmúsculs han de treballar constantment percompensar el desequilibri; per això una bonacadira és la que et permet canviar de posicióamb comoditat, a diferència del sofà.

• La fullola s’obté “desenrotllant” els troncs,mitjançant un aparell que funciona com unamaquineta de fer punta al llapis però amb la gani-veta paral·lela en lloc d’obliqua.

CURIOSITATS

(42%), segons un estudi de l’InstitutTecnològic del Moble, Fusta, Embalatge iAfins. Un 34% dels consumidorscompren perquè els mobles que tenenestan en mal estat, i un 12% perquè elsve de gust. L’estudi també assenyala queels criteris que més importen a l’horad’escollir són la qualitat i el preu, enaquest ordre; com passa amb qualsevolaltre bé, però, quantitat i economia vansovint en detriment de la qualitat.

En l’augment del consum de moblestambé hi intervé la construcció, tal comexplica una federació d’empreses delmoble: la producció i venda de moblesestà molt lligada a l’evolució de l’activitatdel sector de la construcció1.

1 Federmueble: El sector del mueble en España,noviembre 2003


Els boscos són ecosistemes comple-xos on conviuen un gran nombre de

plantes, animals, fongs, microorganis-mes, etc.; guarden bona part de labiodiversitat del planeta i compleixenmoltes funcions ecològiques, socials ieconòmiques.

Les àrees boscoses més importantsdel planeta són els boscos tropicals i elsboreals. Dintre dels boscos tropicals hiha els boscos humits o selves, quecobreixen el 6% de les terres emergidesperò alberguen més de la meitat de lesespècies animals i vegetals que es conei-xen. Els boscos boreals ocupen el cintu-ró superior de l’hemisferi nord, desd’Alaska fins a Rússia. A la resta delplaneta hi ha els boscos temperats.

LA RELACIÓ HUMANA AMB EL BOSCEn la majoria de societats, els boscoshan fet i fan un paper de reserva deterritori, és a dir, els fem servir com unsac d’on treiem o on posem terrenysegons si fem avançar o retrocedir lasuperfície destinada a agricultura, urba-nització, etc. En ocasions es veuen com

8

LA SITUACIÓ DELS BOSCOS AL MÓN

un “espai desaprofitat” que constitueixun obstacle al desenvolupament.

Hi ha boscos en què hi ha hagut pocao cap intervenció humana (els boscosprimaris). Hi ha boscos que són l’hàbitatde moltes comunitats; tota la seva vida,economia, etc. està integrada en l’ecosis-tema del bosc. Hi ha boscos que explo-tem per obtenir-ne béns diversos (fusta,llenya, paper, cautxú, suro, caça, fruits,bolets, medicaments, etc.).

Es diu que una relació amb el bosc éssostenible si permet que continuïcomplint totes les funcions ecològiques,socials i econòmiques a llarg termini. Percontra, una relació insostenible porta ala degradació o pèrdua de qualitat delsboscos: s’empobreix la biodiversitat,disminueix la capacitat d’absorció deCO2, etc. La degradació pot fer quedeixin de ser habitables o rendibles i potderivar en deforestació: canvi d’ús delsòl per destinar-lo a agricultura, mineria,infraestructures, urbanització, etc.

Els boscos temperats, entre els qualshi ha els europeus, han estat històrica-ment els més pertorbats i fragmentats,de manera que només un 3% són prima-

ris; avui està creixent la superfície fores-tal, però no la de boscos de qualitatecològica. Tal com es mostra a la taula,actualment la superfície forestal globaldisminueix degut a la pèrdua de boscostropicals; la major part s’ha perdut enles tres últimes dècades.

VARIACIÓ DE LA SUPERFÍCIE FORESTAL ENTRE 1980 I 1995

Europa 4’1%

Amèrica del Nord 2’6%

Austràlia i Japó 1%

Àsia i Oceania en desenvolupament -6’4%

Amèrica del Sud -9’7%

Àfrica -10’5%

Font: FAO 1999

Troncs de caobail·legal al Brasil.

© Greenpeace/Daniel Beltrá


CAUSES DE LA DEGRADACIÓ I LA DEFORESTACIÓ DELS BOSCOSTROPICALSLes dinàmiques de degradació i defores-tació a les zones tropicals són fenòmensmolt complexos perquè hi intervenenmoltíssims factors. Algunes de lescauses directes són:• Tala comercial de fusta.• Mineria i extracció de petroli.• Construcció de carreteres transama-

zòniques, oleoductes, etc.• Gent que crema o tala un tros de bosc

per encetar-hi una agricultura desubsistència. Potser fugen de la misè-ria urbana, o potser han emigrat de laseva regió d’origen per culpa d’unapolítica injusta de distribució de terres.

• Necessitat de terreny per a agriculturao ramaderia destinades a l’exportació.

• En algunes zones, obtenció de llenya.

Hi intervenen també moltes causessubjacents, com per exemple:• Context sòcioeconòmic dels països

tropicals. Per l’herència colonial i l’ac-tual model econòmic global, leseconomies es basen en l’extraccióeconòmicament barata de recursosnaturals per a l’exportació.

• Deute extern. Per exemple, un governpot concedir l’explotació d’una àreaboscosa a una multinacional quepagui al comptat per tal de tornar unapart del deute que venç aquest any.

• Polítiques imposades per les institu-cions de l’economia global (FonsMonetari Internacional, etc.). Perexemple, poden trobar convenient queel país es dediqui a exportar soja; el

govern decidirà deforestar una àreaper cultivar-ne.

En la majoria de situacions hi intervenendiversos factors alhora. Per exemple, sila gent pot instal·lar-se al bosc potser ésperquè una petroliera hi havia obert unabretxa de penetració; o la zona que esdeforesta per cultivar-hi soja s’escullperquè estava molt degradada per unatala anterior. En general s’observa queen la degradació sempre hi intervé latala comercial i que la major part delterreny deforestat es destina a agricul-tura, ja sigui comercial o, en la majoriadels casos, de subsistència.

En qualsevol cas, tots els factorsresponen a la pressió per obtenir algu-na rendibilitat dels recursos del bosc ode l’espai que ocupa. Aquesta rendibili-tat es persegueix sense tenir en comptela sostenibilitat a llarg termini.

VIOLACIONS DELS DRETS HUMANS I DE LES LLEISTal com denuncien moltes organitza-cions tant del Sud com del Nord, l’explo-tació dels boscos tropicals està associa-da a violacions de drets humans icorrupció de les autoritats. S’usa la poli-cia per amenaçar les poblacions locals,es financen grups paramilitars, s’assassi-nen activistes, hi ha esclavisme, vexa-cions de tot tipus, estafes, etc.

També es fa tala il·legal, és a dir incom-plint la política forestal local (ambsuborns, falsificacions, etc.). SegonsGreenpeace, als països tropicals oscil·laentre el 40% i el 80%, amb el cas extremde Cambotja: el 94% de la tala és il·legal ia més afecta parcs naturals. En les talesil·legals se solen donar les pràctiques mésinsostenibles i les violacions de dretshumans més greus, però això no vol dirque les explotacions legals siguin sosteni-bles. Greenpeace calcula que un 10% dela fusta que importa Espanya és il·legal.

ELS BOSCOS BOREALSLes principals amenaces per als boscosboreals són l’explotació fustera i lamineria, si bé també hi intervenen moltsfactors. Les perspectives són diferentsque en el cas dels boscos tropicalsperquè la majoria són en països en quèel context sòcioeconòmic i el paper quejuguen els boscos és diferent, i la super-fície agrícola no avança. No obstant, aRússia i els països bàltics hi ha forçatala il·legal i insostenible.

CANVIS EN LA SUPERFÍCIE FORESTAL MUNDIAL ENTRE 1990 I 2000Les xifres corresponen a milions d’hectàrees

Font: FAO (Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació de les Nacions Unides), 2001

B O S C O S T R O P I C A L S

bosc naturalaltres usosde la terra

plantacionsforestals

10

8

10

142

B O S C O S N O T R O P I C A L S

bosc naturalaltres usosde la terra

plantacionsforestals

26

7

5

4

ForestacióDeforestació Reforestació Expansió natural del bosc

6.280 —> 6.252

1.863 —> 1.879

107 —> 119

2.819 —> 2.943

1.945 —> 1.803

48 —> 68

CAMBIOS EN LA SUPERFICIE FORESTAL MUNDIAL ENTRE 1990 Y 2Las cifras corresponden a millones de hectáreas

Fuente: FAO (Organización para la Agricultura y la Alimentación de las Nacione

B O S Q U E S T R O P I C A L E S

bosque naturalotros usosde la tierra

plantacionesforestales

10

8

10

142

ForestaciónDeforestación Reforest

2.819 —> 2.943

1.945 —> 1.803

48 —> 68


ELS BOSCOS A L’ESTAT ESPANYOLA l’Estat espanyol la superfície forestalavança, principalment perquè disminueixla superfícíe agrícola, les àrees ruralss’abandonen i la llenya i el carbó handeixat pas als combustibles fòssils com aprincipal font d’energia. La reforestaciódóna lloc a boscos de poca qualitatecològica. No hi ha tradició d’explotaciócomercial de fusta i els boscos no escuiden (neteges, retirada d’arbres morts,aclarides...), per això accedir-hi és moltcostós i la fusta talada espanyola és lamés cara d’Europa amb diferència.S’importa prop d’una quarta part de lafusta que es consumeix2, quatre vegadesmés que fa 40 anys3.

La presència d’activitat humanapropera a boscos abandonats consti-tueix un perill d’incendis.

QUINS PERJUDICIS CAUSA PERDRE BOSCOS?• Els boscos regulen els fluxos d’aigua:

intercepten les pluges i absorbeixenl’aigua del sòl. Eliminar-los o degra-dar-los fa augmentar les inundacions,l’erosió del sòl i les sequeres, i aixòperjudica la vida i les activitats econò-miques de les poblacions de la regió.

• Els boscos són la font de recursosbàsics per a 350 milions de persones.Deforestar o degradar els boscosimplica fer fora de casa seva elspobles que hi viuen i fer desaparèixerla seva economia i la seva cultura.Això també té com a conseqüènciauna pèrdua de diversitat culturalhumana.

• A nivell global tenen un paper bàsic enl’equilibri ecològic planetari. Regulenla temperatura, les precipitacions i elrègim de vents. Absorbeixen CO2 del’atmosfera, amb la qual cosa mitiguenel canvi climàtic actual; les conse-qüències més importants d’aquestcanvi són el desequilibri de l’agricultu-ra i dels ecosistemes, l’elevació delnivell del mar i el risc de fenòmensclimàtics extrems.

• Contenen bona part de la biodiversitatdel planeta. La biodiversitat permetque els ecosistemes es mantinguin enequilibri i facilita que el recuperin uncop perdut. Les grans empreses delsector de les noves biotecnologies jahan començat a saquejar el bancimmens d’informació genètica quecontenen els boscos tropicals i elsconeixements que en tenen els poblesindígenes.

• Perdre boscos significa deixar detenir a la nostra disposició de mane-ra sostenible els múltiples béns queen treiem (per exemple, un 25% deles matèries primeres per alsfàrmacs).

• Els boscos també són un espai per aactivitats recreatives.

La degradació dels boscos i la defores-tació són, doncs, problemes importantsper a tota la humanitat. Avui ho reconei-xen unànimement institucions de totamena, però no es passa de la celebracióde fòrums o la signatura de convenis aaccions efectives; no només no s’hafrenat la tendència sinó que es continuaagreujant.

2 AITIM (Associació de recerca tècnica de lesindústries de la fusta i el suro): Circuito de lamadera en 2001, butlletí nov/des 2003

3 O. Carpintero: La economía española: el “dragóneuropeo” en flujos de energía, materiales yhuella ecològica, 1955-1995. Revista EcologíaPolítica n. 23, 2002

4 FAO 1997

Com hem vist, un dels factors quemés hi intervé són les tales per almercat de fusta. Els últims 40 anys elconsum de fusta al món es va incre-mentar en un 30%4, i a Espanya elrequeriment de productes forestalsgairebé es va doblar3. Els principalsdestins de la fusta són la construcció(creix a un ritme altíssim), els embalat-ges (la gran quantitat de mercaderiesque es transporten en l’economiaglobal viatgen en contenidors de fusta),parquet i mobles.

FONTS D’INFORMACIÓ

World Rainforest Movement, www.wrm.org.uyTaiga Rescue Network, www.taigarescue.orgGreenpeace, www.greenpeace.es, 91 444 14 00


OBTENCIÓ DE LA FUSTALa fusta verge pot venir d’un bosc (enaquest cas podríem parlar d’extracció defusta) o d’una plantació: arbres que escultiven per explotar la fusta comercial-ment (això seria producció de fusta). Tot ique estan qualificades com a superfícieforestal, les plantacions no són boscos.Compleixen només algunes de lesfuncions dels boscos i temporalment, jaque es talen completament quan elsarbres arriben a l’edat en què és mésinteressant obtenir-ne la fusta. Igual queels cultius alimentaris, poden explotar-sede la manera convencional (ús de plagui-cides i fertilitzants sintètics, grans exten-sions de monocultiu, varietats transgèni-ques, etc.) o fent un cultiu ecològic.

En una explotació forestal sostenible, perseleccionar els arbres que es talaran esté en compte l’edat, les malalties quepuguin tenir, els efectes de la tala sobrel’ecosistema del bosc i l’interès comercialde l’arbre. L’explotació no es fa sempreaixí, però, especialment en països ambpoc control. Algunes de les espèciestropicals més apreciades, com la caoba,es distribueixen de forma dispersa en elsboscos tropicals, i és habitual que en latala s’arrosseguin molts altres arbres; aMalàisia, el 3% dels arbres d’una àreasón d’interès comercial i en abatre’ls esfa malbé un 48% de la resta d’arbres5.

Les serradores solen ser a la vora de lesàrees de tala. Els troncs es tallen entaulons (peces paral·lelepípedes) o bése’n fa fullola. La fusta es tracta perprevenir atacs de fongs o corcs, ja siguiescalfant-la o banyant-la en productes

EL CICLE DE VIDA DELS MOBLES DE FUSTA

plantació

bosc

tala

fabricantde tauler

central debiomassa

taulons

taulers

fabricantde moble

massis

fabricantde moblede tauler

reutilització

recuperador

deixalleria

selecció i neteja

abocadorresidusde fusta

serradora

reutilització

paletesfusteries esporgaenderrocs

residus

plantación

bosque

t

La certificació forestal és una iniciativa que va néixer els anys 90 a conseqüència de lapreocupació pel paper que juguen les explotacions comercials de fusta en el problemade la deforestació i per complementar les regulacions nacionals o internacionals sobrel’explotació forestal, especialment on les autoritats no podien o no volien controlar-les.Es tracta de garantir al consumidor final que la fusta prové d’explotacions que seguei-xen un conjunt de normes o principis.

La primera certificació que va aparèixer, el 1993, va ser l’FSC (ForestStewardship Council, Consell d’Administració Forestal)6. És una organit-zació independent en la qual participen propietaris forestals, indústriesde la fusta, comunitats locals i pobles indígenes, organitzacions ecolo-gistes i sindicats, amb representació de països del Nord i del Sud al50%. Es caracteritza per la voluntat de consens entre totes les parts i

per valorar en la mateixa mesura les qüestions socials, ambientals i econòmiques. Elscriteris que han de complir les explotacions forestals per obtenir el segell FSC garantei-xen que la tala sigui sostenible, que no degradi l’entorn, que es respectin els drets delspobles indígenes i que l’explotació sigui rendible a llarg termini.

Els costos de la certificació corren a càrrec dels propietaris del bosc. Això posa elsexplotadors grans en avantatge respecte a les comunitats petites en un mercat en quèla certificació serà cada cop més exigida (sobretot l’europeu). També passa que a lesexplotacions del Nord els resulta més senzill complir els criteris FSC i tenen més accésals mercats certificats. El 80% de la superfície certificada correspon a finques granscom 160.000 camps de futbol, i el 83% és al Nord7. Aquests desavantatges per a lescomunitats locals se senyalen com a un inconvenient del segell.

Després de l’FSC han aparegut alguns altres segells certificadors. El de més presèn-cia a Europa és el PEFC (Sistema Paneuropeu de Certificació Forestal), creat el 1999per propietaris de boscos i indústries de la fusta. La resta d’actors hi tenen un papermolt secundari i les certificacions es donen de manera poc transparent, per això diver-ses organitzacions el desqualifiquen8. Avui per avui, l’únic segell amb credibilitat iàmpliament acceptat com a eina vàlida per frenar les tales il·legals i potenciar el princi-pi de sostenibilitat social i mediambiental és l’FSC, tot i que per si sol no resol, esclar, lescomplexes problemàtiques associades amb els boscos.

A l’Estat espanyol el segell es va introduir el 1998. Hi ha tres explotacions certifica-des, i només el 0’12% de la fusta que s’importa ho és.

CERTIFICACIONS FORESTALS

5 Amazònia – Assemblea de Solidaritat: Volem unfutur amb boscos... o deserts?

6 www.fscoax.org7 C. Van Dam: La economía de la certificación forestal: ¿desarrollo sostenible para quién? Revista

Ecología Política n. 25, 20038 www.fern.org


químics. Després s’asseca de maneranatural o amb aire calent; la segonaopció permet que el temps d’assecatgepassi de mesos a dies, però té mésdespesa energètica.

La fusta es transporta en troncs o entaulons. En alguns països tropicals s’obli-ga a exportar-la en taulons per generarmés economia local.

Les branques o troncs que no espoden aprofitar com a fusta massissaperquè tenen nusos o són guerxos oprims (la meitat del que es tala aEspanya) es destinen a pasta de paper ia la fabricació de taulers. Per fer taulerstambé s’aprofiten diversos tipus derestes de fusta: podes agrícoles, retalls iestelles (de serradores, fusteries, indús-tries de la fusta) i, des de fa pocs anys,fusta usada (mobles vells, paletes, emba-latges, encofrats, etc.). Un 76% de lamatèria primera dels taulers és fustarecuperada i un 24% fusta verge9.

Tota la fusta que es fa servir per fertaulers també es pot usar com acombustible en les centrals de biomassa,que generen electricitat cremant matè-ria orgànica. La competència entre elsdos sectors és origen de controvèrsia,perquè les restes de fusta que es gene-ren no són suficients per a tots dos (defet se n’importen).

ELS TAULERSHi ha tres grans tipus de taulers:• Aglomerat o de partícules: està fet de

partícules de fusta esmicolada, enco-lades amb una resina.

• DM (la denominació ve d’una marcacomercial, són les inicials de densitatmitja) o de fibres: la fusta es friccionafins a obtenir fibra llenyosa. El taulerqueda més dens i resistent que l’aglo-merat i permet fer coses que aquestno permet, com tornejar-lo o perfilarels cantells.

• Contraplacat: es fa amb diversesfulloles de fusta massissa, general-ment tres, encolades de manera queles fibres de dues fulloles consecuti-ves queden disposades perpendicu-larment. Es fa servir molt poc per fermobles.Per enganxar les partícules o les

fibres dels taulers es fa servir majorità-riament una resina sintètica que contéurea i formaldehid (formol); s’hi podenafegir additius per fer el tauler mésresistent a l’aigua o al foc, perquè no s’hiadhereixi la pols, que no hi quedin dita-des, que no es ratllin, etc.

El formol és una substància tòxicaque irrita les mucoses i les vies respira-tòries, fa necrosi a la pell i està catalo-gada com a possible cancerígena10.

Emana dels mobles de tauler duranttota la seva vida. Per tal de limitar elsproblemes de salut derivats d’aquestesemanacions s’ha regulat la quantitat deformol que pot contenir un tauler is’han definit dues categories de taulers:E1 (contingut i emissions mínimes) i E2(poden contenir fins a quatre vegadesmés formol que els E1 i emetre’n eldoble). La majoria dels taulers que esfabriquen a Espanya són E2, tot i quecada cop es fabrica més E1. En païsoscom Alemanya o Àustria només espermet comercialitzar taulers E1.

La presència de formol als moblesvells és una dificultat a l’hora de recu-perar-ne la fusta. Per fer-los servir coma matèria primera per a taulers decategoria E1 cal analitzar-los i, si elcontingut en formol és excessiu, no espoden aprofitar.

Les cares externes dels taulers es podencobrir amb diversos revestiments:• Paper imprès amb un dibuix que imita

la textura de la fusta i impregnat ambuna barreja d’urea, formol i melamina,una resina sintètica que ha donat nom

9 Associació Nacional de Fabricants de Tauler10 Directiva europea 67/548/EEC, annex 1

En la formulació de vernissoss’introdueixen substàncies tòxiquesi es bandegen substàncies innòcuesper aconseguir que el temps d’assecatsigui més breu i satisfer així el ritme de producció industrial, que volemcada vegada més ràpid.

Fer servir substàncies tòxiques ésperillós per a la salut dels que hitreballen i incrementa la complexitat i els costos de producció. Calen moltes mesures de seguretatper transportar-les, manejar-les i gestionar-ne els residus


a aquest tipus de revestiment. El papers’enganxa al tauler mitjançant unapremsa, que pot tenir alguna texturaper donar relleu al revestiment. Lamelamina frena les emanacions deformol, però no completament.

• Laminat d’alta pressió: el mateix peròamb diverses capes de paper, més resi-na i un premsat molt fort. És el que esconeix popularment com a fòrmica (unamarca comercial) i és més resistent aldesgast i les ratllades que la melamina.

• Una fullola de fusta. En aquest cas esdiu que el tauler és rexapat.

LA FABRICACIÓ DELS MOBLESLes peces de fusta es tallen, es poleixenamb paper de vidre, es fan els acabatsdels cantells, es taladren si cal, i s’hi apli-ca algun tractament: vernís, laca, cera,tint, etc. Després les peces s’assequen,es tornen a polir i es munta el moble.

En general, els productes per als trac-taments consten d’una resina, un certnombre d’additius (pigments, assecants,retardants de flama, etc.) i un dissolventque manté la barreja en estat líquid.

La majoria dels components sónsintètics. La resina sol contenir formol,que té els inconvenients que ja hemcomentat. Alguns dels additius podenser tòxics (metalls pesants, toluè o xilè,substàncies que es consideren de lesmés tòxiques). El dissolvent sol serorgànic.

Els dissolvents orgànics són compos-tos orgànics volàtils (COV) que s’alliberena l’aire mentre s’aplica el producte.Provoquen que es formi ozó a l’aire, laqual cosa genera problemes respiratoris.A la indústria es comencen a substituirper productes en base a l’aigua; en aquestcas cal afegir a la fórmula altres compo-nents que també poden ser tòxics, i elsvernissos no aconsegueixen la mateixaqualitat. Una altra alternativa és fer servirproductes basats en olis vegetals, coml’oli de llinosa, que contenen una propor-ció molt petita de substàncies lleumenttòxiques. A Espanya quasi no s’usenindustrialment, en canvi a Alemanya esfan servir en un 15%-20% dels mobles.

Els vernissos i altres tractaments espreparen i s’apliquen en cabines tanca-des i ventilades per tal de minimitzarl’exposició dels treballadors als COV ialtres tòxics.

Altres substàncies problemàtiques quehi pot haver en un moble són els retar-dants de flama halogenats que hi solhaver a les espumes, i els metalls pesantsque es fan servir en els tints per als teixits.

Localització de la produccióCom en tants altres sectors productius,darrerament s’està incrementant molt lafabricació de mobles en països del’Europa de l’Est i Àsia, especialment a laXina. El 2002 van disminuir les importa-cions de mobles a Espanya des de totsels països que ens en venen excepte lesde la Xina, que es van incrementar en un28% respecte al 2001. Avui és el quartpaís mundial en producció de mobles; enfabrica 4 vegades més que fa 8 anys11.Entre els fabricants xinesos és habitualcopiar el disseny de mobles occidentals,fins i tot de vegades el logotip.

Els mobles que vénen de l’Àsia podenser més barats perquè els salaris allà sóninferiors, es paga per sota del salari mínim,es fan treballar més hores de les estipula-des sense donar paga extra, i no es gasten

diners en dissenyar els mobles ni en equi-par les fàbriques amb mesures de protec-ció dels treballadors o de minimitzaciód’impacte ambiental. A l’Europa de l’Est engeneral la situació és intermitja.

Així, al nostre mercat hi podem trobarmobles un 30%-50% més barats que elsfabricats aquí, i de vegades idèntics. Enun mercat en què el consumidor es guiaessencialment pel preu, això perjudicaels fabricants locals. Alguns ja encarre-guen la fabricació dels seus mobles a laXina; una de les fonts que hem consultatens explica que un fabricant ja té estu-diat cap on mourà la producció quan lescondicions laborals que ofereix el fabri-cant actual millorin.

ADQUISICIÓ, ÚS I FINAL DE VIDAA la pàgina 16 expliquem com adquirir iusar els mobles des del punt de vista delconsum responsable.

11 Federmueble: El sector del mueble en España,novembre 2003


EL DEBAT TAL COM EL PLANTEJA EL CRICSOBRE COMPRAR MOBLES DE FUSTA TROPICAL

Els mobles de tauler són un gran invent,perquè permeten reciclar una granquantitat de restes de fusta. El millorque es pot fer amb els residus un copgenerats és reciclar-los, i la fusta és unamaterial reciclable fàcilment.

Sí, de no ser que contingui substàn-cies tòxiques o que sigui difícil sepa-rar-la d’altres materials. Però nogenerar residus encara és millor quereciclar-los. Seria millor consumirpocs mobles i que siguin duradors.

Llavors potser hauríem d’escollir lafusta massissa. Tot i que avui elstaulers també són molt duradors.

Però gràcies a substàncies químiquesque poden ser tòxiques. És veritat queels mobles de tauler poden durar anys,però els massissos poden durar gene-racions.

La fusta massissa també té l'avantat-ge que una ratllada o un cop es podenreparar, en canvi en el tauler segura-ment faran malbé el revestiment i aixòno té remei. Però la fusta massissa espot deformar amb la temperatura o lahumitat i es pot corcar.

El tauler també es fa malbé amb lahumitat. A més, desprèn formoldurant tota la vida del moble.

Certament el tauler té alguns inconve-nients, però de totes maneres bé s’hade donar una sortida als residus defusta.

Si reduïm el volum de consum i pertant de producció també es redueixel volum de residus que generem iper tant que hem de reciclar. Lafusta és compostable, és a dir, se’npot fer adob orgànic, i tenim unagran quantitat de cultius que ara esfertilitzen amb adobs sintètics.

Si els boscos tropicals estan decreixent el millor seria que nose’n tragués cap arbre. Hauríem de consumir fusta no tropicalo de plantacions.

Si no intervenim en un bosc primari segur que no li fem capmal, però explotar-lo tampoc no té perquè perjudicar-lo si esfa bé. És més, si l’explotació sostenible d’un bosc és unasortida econòmica viable, no es veurà la necessitat d’elimi-nar-lo per destinar el terreny a cultius o altres activitats. Ésa dir, explotar-lo pot ser justament la forma de conservar-lo.

Llavors, per contribuir a aquesta viabilitat econòmica pot serpositiu consumir fusta tropical, sempre que tingui la certifica-ció FSC.

No obstant és millor que la viabilitat reposi sobretot sobre elmercat local. Tot el funcionament d’una societat és més sòlidcom més s’adapti a l’entorn on es desenvolupa.

De totes maneres, per als mobles d’exterior no tenim mésremei que consumir fusta tropical, que resisteix les pluges.

Hi ha moltes fustes locals que aguanten bé a l’exterior.Des de sempre s’han fet servir per a la construcció o elmobiliari urbà.

L’explotació sostenible dels boscos pot no ser suficient persatisfer la creixent demanda de fusta.

La quantitat de fusta que produïm no ha d’estar en funció dela demanda sinó al revés: s’ha de limitar la demanda a la queel planeta pot satisfer de manera sostenible.

Però els boscos que es perdin es poden substituir per planta-cions.

No, els boscos són insubstituïbles. Les plantacions no fan lesfuncions dels boscos, fonamentals per a l’equilibri ecològicdel planeta.

De totes maneres, el nostre consum de mobles influeix poc enla situació dels boscos.

Si comprem mobles de fusta certificada sabem que almenysno contribuïm a la tala il·legal o insostenible ni a les viola-cions dels drets humans. Si reduïm el consum i compremfusta local sostenible no contribuïm a un sistema d’econo-mies dependents de mercats llunyans i del transport ni aempitjorar la problemàtica dels boscos. Ni més, ni menys.

FUSTA MASSISSA O TAULER?


RESUMIM:COM REDUIR EL CONSUM DE MOBLES

EN ADQUIRIR-LOS

Reutilitzar• Plantegem-nos perquè ens ha sorgit la necessitat de

canviar de mobles. Canviar-los de lloc o pintar-los pot seruna manera de no avorrir-los.

• Els podem portar a restaurar a professionals o fer-honosaltres mateixos (al requadre inferior s’indica com es fa).

• Fer intercanvis, ja sigui a nivell particular o veïnal. Enalguns municipis es deixen mobles vells al carrer un diadeterminat perquè qui hi estigui interessat els pugui agafar,o es fan aquests intercanvis a la deixalleria municipal.

• Comprar-los al mercat de segona mà.

Qualitat i durabilitat• La fusta massissa és la més duradora.• Que les peces estiguin encaixades unes amb les altres.

Les peces encolades es desuniran molt abans.• Armaris: la peça del fons és la que aguanta tota l’estruc-

tura. Ha de tenir un cert gruix i no ha d’estar agafadaamb grapes. Altrament, amb el temps les portes estorcen i els calaixos s’encallen.

• Taules: les potes i les travesses han de ser de fustamassissa. Que no ballin en rebre empentes laterals. Unsobre clar reflecteix el màxim de llum possible.

• Cadires: la peça que aguanta més empentes és el respat-ller, per això és fonamental que s’encaixi amb les barreslaterals. Si els materials del seient i el respatller perme-ten la circulació de l’aire seran més confortables. Si hihem de seure molta estona seguida va bé que tinguibraços perquè ens ajuden a canviar de posició.

• Els mobles fets a mà per un fuster o un ebenista segura-ment seran de qualitat.

• Tinguem en compte per quant temps se’ns podransubministrar peces de recanvi (prestatges, calaixos,poms, etc.)

• Si hi ha peces de diferents materials, que sigui fàcilmentseparables perquè es puguin reciclar al final de la vida útil.

EN USAR-LOS• No els donem cops ni els ratllem. L’acabat no només té

una funció estètica sinó que també protegeix.• No els fem aguantar forces per a les quals no estan

dissenyats.• No els exposem a fonts directes de calor o fred, preser-

vem-los de l’aigua i la humitat, ventilem-los.• Netegem-los amb un drap eixut.• Per revitalitzar la fusta i fer-la lluent, freguem-los bé

amb un drap suau mullat amb oli, vinagre o llimona.• Quan el moble ja no ens faci més servei posem-lo als

circuits de segona mà o, si no es pot reutilitzar, de recu-peració de fusta.

Per restaurar un moble

Qualsevol moble que tingui les peces senceres i no hagi patit un atac de corc molt important que hagi fet perdre consistència a lafusta es pot restaurar. Els passos a seguir són:

1. Si pensem que hi pot haver corcs, fer un tractament. Vegeu el requadre següent.

2. Desmuntar-lo completament; les peces de fusta, els ferratges, vidres, etc.

3. Treure la capa de vernís, pintura o cera que tingui amb paper de vidre o amb un producte decapant.

4. Polir la fusta amb paper de vidre fi.

5. Opcionalment, revestir el moble amb algun acabat (vernís, cera, etc.). Vegeu el requadre sobre productes no tòxics.

6. Tornar-lo a muntar.

1710 DESEMBRE 2003/FEBRER 2004

PUNTS CALENTS NOTES PRÀCTIQUES

• La deforestació del planeta és un problema greu. Lafabricació de mobles és només un dels molts factorsque hi intervenen.

• Actualment la deforestació es produeix sobretot a leszones tropicals.

• Un consum elevat de mobles incrementa la quantitatde residus que generem.

• La fusta és fàcilment reciclable en tauler però cal usarsubstàncies tòxiques.

• Els mobles de tauler contenen formol, una substànciatòxica que emanarà del moble tota la seva vida.

• Els vernissos i altres tractaments poden contenircompostos orgànics volàtils i altres substàncies tòxiques.

• Al nostre mercat cada cop hi ha més mobles fabricatsa l’Europa de l’Est i l’Àsia. Són més barats que elsfabricats aquí gràcies a la diferència de salaris, decondicions laborals, de mesures de seguretat i deprotecció del medi a les fàbriques.

• Prioritzem les fustes d’orígens propers i amb la certifi-cació FSC. Sovint no trobarem les dues condicions alho-ra, i de fet és probable que els botiguers no ens sàpi-guen dir res sobre l’origen de la fusta. És important queels fem saber que el volem conèixer.

• En cap cas consumim fustes tropicals o boreals sensecertificació.

• Fem servir els diferents circuits de segona mà, tant percomprar com per desfer-nos dels mobles.

• La fusta massissa és més duradora que el tauler.

• Els taulers de categoria E1 tenen un contingut deformol mínim.

• Els vernissos més innocus són a base d’olis vegetals.Vegeu el requadre sobre productes no tòxics.

• A la taula de la pàgina 21 s’indica el tipus de tauler i devernís que fan servir uns quants fabricants.

• En general, els preus baixos són senyal de condicionslaborals pobres.

• Demanem als botiguers qui és el fabricant dels mobles ion els fabrica.

Els corcs

Entre l'abril i l'octubre, els corcs femella dipositen ous sobre superfícies de fusta. Els cucs penetren en la fusta, fent-hi galeriesa mesura que se la van menjant. Al cap d'uns tres anys es converteixen en adults i surten de la fusta per complir un nou cicle.La fusta envernissada, pintada o encerada dificulta més la penetració dels cucs que la fusta sense tractar. Diu una receptacasolana que va bé posar aglans frescos al moble; els aromes atreuran els corcs i dipositaran els ous als aglans.Examinem regularment els mobles buscant foradets rodons o serradures. En cas de trobar-ne podem fer dues coses:• Aplicar un producte anticorcs. Perquè faci efecte ha d'arribar fins on hi hagi els corcs, per això és convenient introduir-lo

pels forats amb una xeringa i xopar bé tot el moble amb un pinzell. Després cal tapar el moble amb un plàstic durant unasetmana.

• Portar el moble a un servei de tractament per temperatura: el moble es posa en una cambra i es fa baixar la temperaturafins que els corcs es moren literalment de fred.

Productes no tòxics

Els productes per al tractament de la fusta (vernissos, esmalts, anticorcs, etc.) que trobem en botigues convencionals conte-nen substàncies tòxiques, tant si el dissolvent és orgànic com si és aigua.

Els productes més innocus són a base d’olis vegetals i altres ingredients naturals, però encara no és fàcil trobar-los almercat. Algunes marques són: Livos (93 210 55 25), Biofa, Prosolex i Biofusta (977 732 186), Biodur (971 336 463), Baucent iTamis (93 674 24 72).

Fustes locals i sostenibles

Ens agradaria poder oferir un directori de fabricants que fan servir fusta massissa d’origen local, però no existeix i elaborar-loés molt difícil. De totes maneres, de la fusta que es tala a Espanya només un 15% es destina a la fabricació de mobles. La majorpart de la matèria primera dels taulers és local.

Pel que fa a l’oferta de fusta amb certificació FSC, a www.greenpeace.es i a www.terra.org hi ha llistes actualitzades d’impor-tadors, fabricants i botigues que ofereixen algun producte derivat de fusta FSC (mobles, parquet, paper, construcció, etc.).


En aquest número parlem de pocs fabricants. És difícil que el

consumidor arribi a saber qui ha fabricat un moble (de fet diverses

botigues ens han dit que si un client els demanés qui és l’empresa

fabricant no li dirien); per això les empreses no senten que estiguin

en contacte amb el consumidor, i moltes no han volgut aparèixer a

l’estudi.

A l’Estat espanyol la indústria del moble es concentra sobretot al

País Valencià; hi ha una cinquena part dels fabricants, que

produeixen un 25% dels mobles. Les empreses són

majoritàriament petites; el 88% tenen menys de 20 treballadors.

A Catalunya la major part de les empreses del moble són als

voltants de La Garriga (Vallès Oriental).

BiomuebleEmana és una associació de Madrid quees dedica a la promoció d’empreses d’in-serció social. El 1997 va organitzar uncurs de fusteria per a joves en situaciód’exclusió social del barri de Vallecas,que va derivar en la fundació de l’empre-sa Biomueble l’any següent.

És un taller de producció artesanalque fa mobles a mida i ocasionalmentrestauració. Hi treballen dos professio-nals i dues persones que reben una becade l’associació Emana. Són menors queestan complint algun tipus de mesurajudicial (estan en règim obert o ambllibertat vigilada). Durant l’estada a l’em-presa reben formació en fusteria i hàbitsde treball, i quan són majors d’edat se’lsajuda a trobar feina en una empresa delsector. S’aconsegueix la meitat de lesvegades.

MEDI AMBIENT• Els vernissos que fa servir Biomueble

són a base d’olis vegetals.

Marca Empresa

Biomueble

Ikea

Mobles Quer

Punt Mobles

Activitats

Fabricació de mobles a mida

Disseny i venda de mobles i articles per a la llar

Fabricació i venda de mobles de pi massís

Fabricació de mobles de disseny

Tipus

Petita empresad’inserció

Multinacional

Petita

Mitjana

Propietat

75% associació Emana,25% Juan José Juárez

Fundació Stichting INGKA

Família Quer

3 socis particulars

Treballadors

4

76.000

28

65

PERFIL DELS FABRICANTS DE MOBLES DE FUSTA

Font de les dades: les mateixes empreses. No contesta indica que l’empresa no dialoga amb nosaltres. No ho revela vol dir que prefereix que no es publiqui la dada.

D’on és

Madrid

Seu social a Holanda.Origen suec

Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)

Paterna (València)

Els fabricants de mobles de fusta


MEDI AMBIENT1

• Aplica a tots els productes la normati-va sobre substàncies tòxiques mésestricta d’entre les de tots els païsoson és present. L’únic producte Ikea enquè hi ha PVC són els cables. En lesespumes només fa servir retardantsde flama halogenats al Regne Unitperquè la llei li obliga.

• A Europa està trasvassant una partdel transport per carretera al tren. El2001 va fundar una empresa ferrovià-ria pròpia per al transport entreAlemanya i Suècia.

• Ikea és un dels socis fundadors de lacertificació forestal FSC, però actual-ment només l’exigeix per a la fustaprovinent de boscos primaris; no diures sobre les fustes d’altres origens,amb les quals la majoria dels mobles.Té una pla per incrementar els reque-riments als proveïdors (que l’origen dela fusta sigui conegut, que no siguiil·legal, etc.) i arribar a exigir unacertificació de les característiques del’FSC per a tota la fusta, però no técalendari per complir-lo.

Contacte

91 380 85 71

902 400 922

93 892 05 33

96 134 32 70

Plantes deproducció

1 taller a Madrid

34 fàbriques en 11 països

1 a Vilafranca del Penedès

1 a Paterna

Facturació 2002(milers d’euros)

82’64

11.300.000

No ho revela

5.000

Mercat

Comunitat de Madrid

82% Europa, 15% Amèricadel Nord, 3% Àsia

100% Catalunya

15% País Valencià, 55% restad’Espanya, 30% exportació

Punts de venda

Venda directa i a través de botigues iestudis de decoració

Grans superfícies pròpies

Botigues pròpies

Botigues de mobles

Beneficis 2002(milers d’euros)

1’12

No ho revela

No ho revela

200

IkeaIkea és un grup empresarial multinacio-nal que es va fundar el 1943 a Suècia.Dissenya, distribueix i ven uns 10.000productes per a la llar, la major partmobles de fusta. Els productes esvenen en les 186 botigues Ikea reparti-des en 31 països, de les quals 21 sónfranquícies i 165 són pròpies. La prime-ra botiga de l’Estat espanyol es va obrirel 1996. Té previst obrir 10 botiguescada any al món, de les quals 2 o 3 a laPenínsula.

El grup Ikea pertany a la fundacióholandesa Stichting INGKA, que presi-deix Ingvar Kamprad, fundador d’Ikea i14ena fortuna mundial segons la revis-ta Forbes. La família Kamprad éspropietària del grup Ikano, una multi-nacional amb seu a Luxemburg que esdedica als negocis immobiliaris, d’asse-gurances i financers (banca i fons d’in-versió), i té la cadena de moblesHabitat.

El grup Ikea només fabrica un 8% delsseus productes, en 34 fàbriques en 11països occidentals i d’Europa de l’Est. Laresta els compra a uns 1.600 proveïdorsexterns de 56 països. El 66% de lescompres vénen d’Europa, el 31% del’Àsia (de les quals la meitat de la Xina) iel 3% d’Amèrica del Nord. Els proveïdorspoden subcontractar al seu torn unnombre desconegut d’altres fàbriques itallers.

La idea de negoci d’Ikea és oferirproductes a un preu prou baix comperquè els pugui comprar com més gentmillor. Per aconseguir que els moblessiguin barats aplica diversos mecanis-mes: a l’hora de dissenyar els productesbusca com minimitzar la quantitat dematerial i que sigui barat, no hi posaelements que no siguin funcionals, buscael proveïdor que li fabriqui més barat,encarrega grans quantitats per ajustarel preu, i basa la venda al públic en l’au-toservei.

• Cada any fa bustiades a les ciutats onés present per repartir 110 milions decòpies del seu catàleg de més de 300pàgines.

• El sistema de venda per autoserveirequereix que els compradors vagin encotxe particular als punts de venda,que solen estar als afores de les ciutats.

ASPECTES SOCIALS• La tardor del 2001 Ikea va elaborar un

codi de conducta2 que estableix lescondicions laborals que han d’oferirels proveïdors quant a seguretat allloc de treball, il·luminació i ventilació,gestió de residus perillosos, salari,horaris, etc. Ikea explica que ellamateixa o una de les tres empresesauditores que té contractades fan visi-tes sorpresa als proveïdors per contro-lar que compleixin el codi; si no és així

1 www.ikea.es/ms/es_ES/about_ikea/social_environmental/environment.html

2 www.ikea.es/ms/es_ES/about_ikea/social_environmental/purchasing_home_furnishing_products.pdf


els dóna dos anys de termini percomplir-lo. Té previst publicar elprimer informe sobre les auditoriesaquesta primavera.

L’organització holandesa SOMO(Centre de Recerca de Multinacionals)va fer una recerca entre maig i octu-bre del 2002 en 10 proveïdors d’Ikeade l’Índia (s’hi fan la meitat de lesalfombres Ikea), Bulgària i el Vietnam3.Va detectar incompliments del codid’Ikea a totes les fàbriques. Els mésfreqüents són que les jornades labo-rals són llarguíssimes (10 o 12 horesdiàries i 6 o 7 dies per setmana), queles hores extra no es paguen, que lesmesures de seguretat són insuficientso inexistents i que es posen traves aquè els treballadors s’organitzin (queinclouen acomiadaments). Només aBulgària es fan contractes per escrit ies paguen complements per sobre delsalari mínim, tot i que en negre. Capdels treballadors entrevistats coneixiael codi d’Ikea. En una de les fàbriquesbúlgares hi ha personal que ha treba-llat 3 i 5 anys sense parar perquè espaga als treballadors perquè no agafinvacances (cosa que la llei prohibeix).En una de les fàbriques índies es“compren” treballadors: se’ls paguenuns quants mesos per endavant demanera que queden lligats al lloc detreball tant si volen com si no.

En resposta a aquest informe deSOMO, Ikea va declarar4 que ja conei-xia la situació gràcies a les sevespròpies auditories, que està prenentmilers de mesures correctives, i que

Les condicions laborals deplorables són la norma en lesregions on actualment es fa bona part de la manufacturaen la nostra economia global; de fet, són la motivació quefa moure la manufactura cap en aquestes regions.

Quan se’ls demana per la seva responsabilitat, lesempreses que subcontracten la manufactura en aquestspaïsos solen argumentar que és una situació complexa enquè intervenen molts factors que no controlen. El seupaper, però, és determinant. Si els treballadors han de ferjornades llarguíssimes cobrant una misèria és perquè lescomandes estipulen que tal dia s’ha d’entregar tal quanti-tat de producte a canvi de tants diners, i és l’empresa quiha posat les condicions (en cas que el proveïdor pugués

negociar-les segur que seria per allargar el termini d’en-trega o apujar el preu). Alhora, això sí, els codis de coduc-ta “exigeixen” als proveïdors que compleixin la llei pel quefa a salaris i hores de treball.

La mateixa Ikea ens ofereix una demostració de la capa-citat que tenen les grans empreses per canviar les condi-cions en què es fabriquen els seus productes si volen. El1997, reportatges televisats a diversos països mostravennens i nenes fabricant productes Ikea. L’escandol mediàticva perjudicar tant l’empresa que va decidir eradicar eltreball infantil de la seva cadena de producció. Ikea afirmaque això sí que ho va poder aconseguir i, tenint en compteel que s’hi juga, probablement deu ser cert.

MILLORAR LES CONDICIONS LABORALS ÉS A LES MANS DE LES GRANS EMPRESES

A les fàbriques occidentals de mobles ésobligatori tenir sistemes de ventilació iil·luminació. Els treballadors han de portar unaprotecció a les orelles pel soroll, calçatreforçat perquè si cau alguna cosa no t’aixafi elpeu i roba de feina ajustada al cos perquè nos’enganxi amb les màquines. Els vernissoss’han de preparar i aplicar en cabineshermètiques amb un aspirador que minimitzil’exposició del treballador a les subtànciestòxiques. Les empreses han de dedicar diners aadaptar-se a les noves normatives deseguretat, medi ambient i qualitat.

A les fàbriques del Sud en general no hi ha resde tot això i els salaris donen just persobreviure. D’aquí que els mobles fabricats allàsiguin tan barats

3 www.somo.nl/somo_ned/nieuws/IKEA%20eindrapport.pdf

4 www.somo.nl/somo_ned/nieuws/commentaar%20IKEA%20op%20rapport%20FNV%20en%20SOMO.pdf


inverteixin en països del Sud (elpaper majoritari del Banc Mundial ésdonar préstecs a governs). Aquestscrèdits han estat criticats, entrealtres motius, perquè constitueixenuna manera de subvencionar ambdiners públics empreses que en gene-ral tenen beneficis més que sufi-cients per desenvolupar la seva acti-vitat sense ajuts externs. Enparlarem en números posteriorsd’Opcions.

Marca Tipus de fusta dels mobles

60% tauler40% massissa europeaAlgunes fulloles de fustatropical

Massissa tropical i no tropical, tauler

100% massissa, principal-ment del País Basc i Galícía

90% tauler 10% massissa d’Amèrica del Nord i Europa

Fa servir fusta certificada?

No

Només la provinentde boscos primaris

No

No

Tipus de dissolvent

Olis vegetals

Dissolvents orgànicsi en base a l’aigua

Dissolvents orgànics

Dissolvents orgànics

Tipus de tauler

No ho sap

Només E1 des del 1986

-

Només E1 des del 1986

Lloc de fabricació

Madrid

66% Europa, 31% Àsia,3% Amèrica del Nord

Vilafranca i tallerssubcontractats aCatalunya i el PaísValencià

Paterna

Transparència

Correcta

Correcta

Correcta

Correcta

ELS FABRICANTS I ELS PUNTS CALENTS

aquests problemes no són específicsdels proveïdors d’Ikea ni de cap indús-tria concreta. Costarà temps resoldrealgunes qüestions, perquè requereixencanvis fonamentals en les societatsd’alguns països. Aquestes declaracionses contradiuen amb el que diu a travésde la web5: A través de la xarxamundial d’Oficines de Compres Ikeagaranteix que els proveïdors apliquin icompleixin els requisits establerts alCodi de Conducta.

• La fundació propietària d’Ikea té laseu fiscal a les Antilles Holandeses. Elpresident té la residència a Suïssa.Ambdós països són paradisos fiscals6.

• Ikea és una de les multinacionals queha rebut un préstec7 de laInternational Finance Corporation, labranca del Banc Mundial que dónacrèdits a empreses privades perquè

Massís QuerL’empresa Mobles Quer va néixer el 1899 aVilafranca del Penedès com un petit tallerd’ebenisteria que feia mobles a mida. Avuité una fàbrica de mobles de pi massís,clàssics i moderns, i fa acabats artesanalsa petició del client. Els seus mobles noméses venen en tres botigues pròpies.

Punt MoblesÉs una empresa de Paterna (València)que es va fundar el 1980. Fabrica mobi-liari de disseny per a particulars i peramoblar hotels, oficines, etc.

MEDI AMBIENT• Ha pres mesures de reducció de l’im-

pacte ambiental i de prevenció deriscos laborals des que va néixer, quanla llei encara no li obligava.

• Només fa servir taulers de categoria E1.

5 www.ikea.es/ms/es_ES/about_ikea/social_environmental/the_ikea_way.html

6 Barcelona Business, maig 20037 C. Cray: Dubious Development: The World

Bank’s Foray Into Private Sector Investment,revista Multinational Monitor vol. 22 n. 9,setembre 2001. Disponible a www.multinatio-nalmonitor.org/mm2001/01september/sep01corp3.html


El model de transport que se segueixen el “primer món” assumeix que elsciutadans volem desplaçar-nos cadacop més al major nombre de llocs, commés ràpid i més lluny millor. Veiemtendències clares com posar cadavegada més i més cotxes sobre elplaneta, viure més lluny de la feina iviatjar més lluny per vacances. Quinscostos té per a nosaltres aquestaforma de vida?

A gran escala tenim el problema del’escalfament global del planeta (lesemissions de CO2 degudes al transportsón un 30% del total).

En l’àmbit més local tenim la conta-minació de l’aire (segons l’OMS causa eldoble de morts prematures a les ciutatsque els accidents de trànsit), el grannombre d’accidents, molts dels qualsmortals, els impactes de les gransinfraestructures (carreteres, aeroports,vies...), etc.

Per altra banda, els beneficis iperjudicis del transport, igual que la

riquesa i els recursos mundials, estandistribuïts de manera molt desigual iinjusta. Així, tenim que el 20% de lapoblació mundial utilitza el 60% del’energia destinada al transport; sitothom pretengués desplaçar-se comels occidentals caldria multiplicar pertres la producció de petroli, i això ésmaterialment impossible. Un altreexemple: només una part dels despla-çaments urbans es fan en cotxe (25%en el cas de Barcelona), però tots elsciutadans patim les molèsties quecausa.

Fins ara, les administracions hanpotenciat bàsicament el cotxe, l’avió iel tren de gran velocitat. Són elsmitjans que més consumeixen, ambmés impacte social i mediambiental,més cars i que més beneficis generenper a les grans empreses constructoresi energètiques.

Per tal de desplaçar-nos de la formamés sostenible possible, plantegem-nosprimer cada desplaçament que fem,

RA FA E L GÓ M E Z

El transport i el consumresponsable

Sembla que les polítiques

actuals de planificació de la

mobilitat no contemplen cap

més consideració que la

“necessitat” de moure’ns com

més i més ràpid millor,

ignorant els impactes de tota

mena que tenen els nostres

desplaçaments. Un consum

responsable ens duu a

qüestionar-nos quant i com

ens desplacem.

FONTS D’INFORMACIÓ

Associació per la Promoció del TransportPúblic, www.laptp.org

Revista El Ecologista, diversos números. Espoden consultar els sumaris a www.ecologista-senaccion.org/revista/indice/home.htm

Paco Segura: Transporte e infraestructuras en el Estado español. Una visión crítica.Ponència a les Jornades pel Ferrocarril delSindicat Ferroviari de València, març 2003

Eine s

Per anar a comprar

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

0,35

Trenrodalies

0,5

Treninterurbà

0,5

Autocarturisme

0,6

Autobúsurbà

0,7

Cotxe 100%ocupació

0,9

TGV

1,4

Cotxe 50%ocupació

2,7

Cotxe 25%(mitjana)

2,9

Avió

2,92,7

1,4

0,7 0,60,5

0,350,5

0,9

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

Avió

Cotxe

25%

(mitj

a)

Cotxe

50% o

cupa

ció

Cotxe

100%

ocu

pació

Autobús u

rbà

Autoca

r turis

me

Tren

(rodal

ies)

Tren

(inte

rurb

à)AVE

CONSUM D’ENERGIA DELS DIFERENTS MITJANS DE TRANSPORT


Avió

Tren de GranVelocitat(TGV)

Tren regional

Autocar

Cotxe

Transport públic urbà

Bicicleta

A peu

• La creació o ampliació d’aeroportsrequereix grans extensions deterreny; això inclou els complexosviaris per accedir-hi.

• A causa de l’alta velocitat, el trajecteha de ser més recte i pla que el delstrens de velocitat 200 km/h. Cal cons-truir terraplens, ponts, túnels, etc.

• A Europa hi ha una gran controvèrsiaentre la construcció de noves líniesTGV i l’adaptació de les actuals avelocitat 200.

• S’hi destinen molts diners públics(uns 12 milions d’euros per quilòme-tre), mentre que la xarxa convencio-nal està cada cop més obsoleta perfalta d’inversió.

• Adaptar les vies existents perquèadmetin trens de velocitat 200 (fins a220 km/hora de velocitat punta) ésentre 3 i 7 vegades més barat queconstruir una nova via per a TGV (finsa 350 km/h).

• Usa les infrastructures dels cotxes.

• Per transportar un mateix nombre depersones necessita 4 vegades mésespai que una via de tren. A la ciutatrequereix de 30 a 40 vegades mésespai que el transport públic. A mésde les carreteres s’han de construirgasolineres, àrees de descans, bucles,rotondes, ponts, aparcaments, etc.

• Espanya és el tercer país del món enquilòmetres de vies d’alta capacitat(autovies i autopistes), després d’EUAi Alemanya.

• Les infrastructures tenen un coefi-cient d’utilització gran.

• Utilitza l’espai urbà de manera molteficient.

• La circulació per les ciutats es potarticular mitjançant carrils bici o paci-ficant el trànsit de cotxes pelscarrers.

• Les zones de vianants són una mane-ra de reduir l’acaparament d’espaiurbà per part dels cotxes.

• Per la zona de l’atmosfera on allibera elCO2, genera el doble d’efecte hivernacleque si s’hagués alliberat al nivell del sòl.

• Soroll fort als voltants dels aeroports.La pertorbació del son comporta dismi-nució del rendiment, estrès, alteracionsdel caràcter i trastorns nerviosos.

• Alteració molt important del paisatge iels ecosistemes, fragmentació delshàbitats de la fauna, etc.

• El consum energètic és similar al del’avió en trajectes llargs (a partir de600 km), i és almenys el doble que eldel tren de llarg recorregut.

• El risc d’accident és 65 vegades méspetit que el del cotxe.

• És el principal causant d’accidents imorts (5.500 persones cada any aEspanya), que suposen per a l’Estat unadespesa de 18.000 milions d’eurosanuals (per la principal activitat econò-mica, el turisme, s’ingressen 24 milionsanuals). Això seguirà sent així mentreno es limiti estrictament la velocitat.

• Contaminació acústica. • Tot i que a les grans ciutats l’ús sol ser

minoritari, ocupa la major part de l’es-pai urbà.

• En la gran majoria d’accidents greus debicicleta hi ha cotxes involucrats.

• El cotxe mata cada any un miler devianants. Això afecta la conducta a laciutat (cal estar constantment alerta).

• La indústria aeronàutica està moltsubvencionada. El combustible(querosè) està lliure d’impostos i elsbitllets no paguen IVA; el control deltrànsit aeri va a càrrec de fonspúblics.

• Només un 5% de la població del plane-ta ha viatjat alguna vegada en avió.

• A causa de l’alta velocitat només paraen unes poques ciutats grans, cosaque causa desequilibris territorials(discriminació de les zones menyspoblades).

• Pel preu dels bitllets està enfocat a lapoblació amb més poder adquisitiu.

• A diferència del TGV admet transportde mercaderies, i per tant permetalleugerir-ne el trànsit per carretera.

• Proporciona transport públic entrelocalitats de qualsevol mida.

• Per a un sol ocupant és el mitjà detransport més car per quilòmetre.

• Converteix les ciutats en llocs inhòs-pits, degradant les relacions socials ila qualitat de vida; provoca tensió tanta conductors com a vianants.

• El conductor no pot destinar l’estonaque duri el trajecte a fer altres coses.

• La mobilitat a les grans ciutats ésinviable sense el transport públic.

• En ciutat és més ràpida que el cotxeper trajectes de fins a 5 km.

• És saludable i no contamina.

• És saludable i no contamina.

Infraestructures Impactes Altres consideracions

Les xifres corresponen a milions de joules (unitats d’energia) per viatger i quilòmetre. Perals transports públics s’han calculat assumint la seva ocupació mitjana (del 75% en lamajoria). Veiem, per exemple, que per la despesa energètica d’un viatge en avió podríemfer el mateix recorregut 6 vegades en autocar o tren i 3 vegades en tren de gran velocitat.El cotxe amb un passatger és el segon mitjà més contaminant, després de l’avió.

especialment els que es deuen a novesnecessitats creades (com ara passar uncap de setmana a Londres). Cadadesplaçament, augmenta de debò lanostra qualitat de vida? Gaudir delnostre temps depèn dels quilòmetresrecorreguts?

En segon lloc, pensem en quin mitjàde transport farem servir. A la gràficapodem veure el consum d’energia decadascun per a igualtat de trajectes;amb les fonts d’energia que s’usen avui,més consum equival a més contamina-ció. A més del consum energètic hi ha

altres impactes per tenir en compte; lataula en recull alguns. Si estem acostu-mats a usar un determinat mitjà podemtenir la sensació que “és l’única formapossible”, però pot no ser així; conside-rem obertament totes les possibilitats.

Recordem també altres maneres dedesplaçar-nos com el cotxe compartit(vegeu la secció Idees al número 9d’Opcions) o l’autoestop. El tramvia esconsidera un dels mitjans més sosteni-bles, però és pràcticament inexistent ales nostres ciutats. n


MA N O LO VÍ LC H E Z

Energiaverda... tant de bo

Les dues grans empreses

espanyoles d’energia han

desplegat costoses campanyes

de publicitat de la seva

“energia verda”. En la realitat,

una d’elles no genera ni un sol

quilovat de fonts netes. L’altra

té un pla per incrementar la

generació verda, però diu que

els consumidors hem de pagar

el sobrecost perquè les

energies renovables “són més

cares”.

són un alleujament. Aquesta nit gairebéno puc dormir de l’emoció.

Convenço la veïna del 3r 4a, quetambé és sensible, conrea les sevesaromàtiques al balcó i té la sort, ella sí,de rebre el sol a la finestra. També havist la tele i em demana que, quan avan-ci en el tema, la mantingui informada. Almetro trobo la campanya de publicitatmés gran que hagi vist mai. La rematadave amb una pàgina a tot color d’unanunci de companyia elèctrica, amb lamateixa noia de l’assecador, al diari delbar on em menjo l’entrepà cada matí.Animo el cambrer perquè conegui eltema i li dic que entre tots omplirem elmón d’energies netes. Em mira i deixaanar: Això és una enganyifa, m’ho ha ditun dels Greenpeaces que ve per aquí.

Amb la mosca al nas, decideixo esbri-nar. No pot ser, amb el que deu havervalgut la campanya d’informació alconsumidor.

Quina no és la meva sorpresa quancomenço a entreveure la trama verdfosc d’aquestes campanyes. Resulta quedes de l’1 de gener del 2003 tenim unmercat liberalitzat de l’energia que enspermet comprar a l’empresa comercialit-zadora que més ens agradi, i que en l’es-cenari dels electrons hi ha dues granscompanyies elèctriques, les dels anuncisper tot arreu.

Truco primer a Ibertrola i m’expliquenque la majoria de la seva electricitat es

Visc al 2n 3a de tal número i tal carrerd'una ciutat del món, però en el barri ric,o sigui que no m'he de queixar perquèper a les necessitats bàsiques en tincmés que suficient.

Des de la finestra veig el sol a la faça-na del davant. Mala elecció la que vafer la família fa ja tants anys, jo encarano havia començat a escriure. Conservoen el record l'entrada al pis nou i unaespècie d'inquietud cap a la recerca del'escalfor i la llum del sol. Però què hifarem.

He anat creixent, com és natural, i desde molt jove he sentit cap a les energiesrenovables una espècie de passió i unacerta emoció, sobretot quan en algunviatge veia sobre les teulades una placasolar fotovoltaica o per a l’aigua calenta.Des de fa molt temps m’imagino el sol iel vent com a fonts netes d’energia quesón i que hem utilitzat poc, i em pregun-to quant falta per aprofitar-les de debò; isempre em queixo de participar en elbrut món de l’economia fòssil.

Al meu pis no hi ha ascensor, peròm’apanyo per pujar i baixar la bici. Tincun cotxe compartit amb el meu germàque gairebé no faig servir i sempre quepuc viatjo en tren, encara que agafol’avió; poc, però l’agafo. També hecanviat les bombetes per unes de baixconsum i segueixo amb pèls i senyals lesindicacions d’eficiència energètica enl’habitatge, només faltaria. En fi, gaudei-xo de la plena borratxera energètica,xuclo electrons nuclears i tèrmics a dojoi col·laboro en el tràfic de Prestigesamunt i avall.

Esgotat per la jornada laboral, m’assecal sofà a veure la tele. En ple bombar-deig d’anuncis apareix davant meu unadona bonica que fa servir un assecadorde cabells i es mou amb una músicacelestial. Les paraules del locutor emcommouen, diu que puc contribuir alrespecte pel medi ambient des del meuconsum d’electricitat; li diu energiaverda, que bonic. Per fi, dono gràcies ala indústria i als déus que sigui per ferque aquest món sigui una mica millor i johi pugui participar. Vinga, que m’esperenper signar el contracte. Diuen que cadavegada que m’afaiti, cremi les torrades oengegui el trepant, creixerà gespa en unprat verd; quina emoció.

Tota la meva conscienciació ambien-tal, les meves xerrades amistoses senseefecte, les meves quotes a algunes orga-nitzacions ecologistes, tot aquest esforçpassional per fi serà compensat. Amb elcanvi climàtic a tort i a dret, les emis-sions de CO2 que es multipliquen i nopassa res todo va bien, i un hivern queno ho és, les notícies verdes de la tele

T ram

pes

Allò que no es veu


Fundació Terra: 93 302 02 20, www.terra.org

Greenpeace: 91 444 14 00, www.greenpeace.es


genera en centrals nuclears (46%) ocremant combustibles fòssils (28%). Lesseves fonts netes (bàsicament eòlica)aporten un 4% del total, però si els pagoun cèntim més per quilovat m’assegurenque generaran d’aquestes fonts tantaquantitat com consumeixi. El sobrepreus’explica perquè, esclar, és més car gene-rar electricitat neta i la gent amb cons-ciència hem de sufragar la diferència.Per dintre meu penso en el cost brutal del’energia nuclear i em pregunto quèpoden tenir de tan car i perjudicial elsaparentment inofensius molins de vent.Però no li comento res a la noia perquè,la veritat, no sembla que comparteixi lameva passió per un planeta net, de fetem fa l’efecte que ni tan sols em volcol·locar el producte. Després veig al seuweb que Ibertrola té, això sí, totes lespaelles pel mànec: lidera a Espanya laconstrucció i operació de parcs eòlics iinvertirà un munt de diners perquè el2006 aportin el 18% de la seva electrici-tat; tot i que la noia del telèfon m’haviadit que si no hi havia demanda verda, osigui si no hi posàvem els nostres diners,no instal·larien més molinets.

El cas d’Andaesa ja és per morir-se.També et cobra sobrepreu (0’002euros/KW) però en aquest cas per garan-tir-te que l’electricitat és d’origen…hidràulic!! Dels pantans aquests que esvan inaugurar en una altra època??pregunto incrèdul. Sí, sí, aquests matei-xos. Només que abans no et cobràvemde més perquè no sabies de quin origenprovenia la teva electricitat (56% carbó igas, 27% hidroelèctrica, 17% nuclearavui dia) i ara assegurem que tanta quan-titat com ens paguin amb sobrepreu lagenerem en centrals hidroelèctriques.Que ni tan sols són verdes, les que es

consideren verdes són les minihidràuli-ques que no destrueixen pobles ni vallsamb megapantans. I eòlica i així no teniures? Res de res, ni tan sols la intenció.Per acabar-ho d’adobar, m’explicaGreenpeace que Andaesa llença a l’aire73 milions de tones de CO2 cada any desde les seves centrals tèrmiques i ostentael quart lloc en el rànquing de les empre-ses europees que més contribueixen alcanvi climàtic. Els seus projectes: amplia-ció i nova construcció de centrals tèrmi-ques de gas, combustible fòssil que ajudamoltíssim que el clima canviï.

En fi, què hi farem. Un altre desen-gany més, massa verd per ser veritat.Consell que em dóna Greenpeace davantl’augment de les ofertes de tota mena almercat que estan per arribar: allò impor-tant és no emocionar-se massa com vaigfer jo, no precipitar-se i culturitzar-nosenergèticament per tenir una base sòli-da i no equivocar-nos.

Després de tot, la penetrant campanyaverda de mentida de les elèctriques noha servit per enganyar gaire gent. Unad’elles anuncia que té poc més de 2.000contractes d’“energia verda”. Això em fapensar que aquesta oportunitat de votarsobre el model de producció d’energiaelèctrica ha causat molt pocs canvis decompanyia, en un any una mínima partdels consumidors s’ha plantejat elegirproveïdor. Potser és que som conserva-dors i ens fa por canviar. El futur que jaestà arribant necessitarà que estiguemmolt més atents als canvis i als enganys,i això ens hauria d’estimular a valorar elnostre enorme poder com consumidors,que si som responsables contribuïm, ambpoca cosa però que és molta entre tots, aquè en aquest món intentem caminarcap a la sostenibilitat. n

Les principals fontsd’energia de les duesprincipals empreseselèctriques espanyoles,Iberdrola i Endesa, sónles centrals nuclears iels combustibles fòssils


Mitjanspúblics,propietatoficial

L A M I R A D A D E

Gil Toll

En una democràcia moderna,

la informació facilitada pels

mitjans públics hauria de ser

independent del govern de

torn. L’autor explica que al

nostre país encara no tenim

prou tradició democràtica

perquè els mitjans estiguin

realment al servei dels

ciutadans.

GIL TOLLés periodista i representant del Sindicat dePeriodistes de Catalunya al Comitè d’Empresade Televisió de Catalunya i al Consell Assessorde la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Els presentadors militaritzats van sersubstituïts per cares amables ambaparença de modernitat, però el missat-ge va continuar sota control durant elsgoverns d’UCD, PSOE i PP, així com deCiU durant la llarguíssima presidènciacatalana de Jordi Pujol. ETB al PaísBasc, Canal Sur a Andalusia, Canal 9 alPaís Valencià i TVG a Galícia reproduei-xen el mateix esquema amb accentsdiferents. De vegades aquest controlarribava a límits ridículs, com quanJordi Pujol va trucar a la redacció delsinformatius per demanar a un modestcap de reporters que un equip anés acobrir l’escola d’estiu de CDC a Planoles,on havia d’anar, i li fes una preguntadeterminada sobre la situació al PaísBasc. O la consigna donada als càmeresde Canal 9 de prendre imatges del presi-dent Zaplana només des de la dreta,que és el seu costat bo. O el seguimentque va fer TVE de la vaga general del20 de juny del 2002, que va merèixer lacondemna de la justícia per primer copa la història de la democràcia espanyo-la. I tants altres exemples que no tindrí-em espai per res més...

Davant aquest panorama, els profes-sionals no es van quedar creuats debraços. Des del Col·legi de Periodistes deCatalunya i des del Sindicat dePeriodistes de Catalunya s’han fet reite-rades denúncies del control polític delsmitjans públics i s’han emprès campan-yes de pressió als partits polítics.

En la passada legislatura catalana esvan fer passes importants en modificar-se la llei del Consell Audiovisual deCatalunya, un organisme amb voluntatd’independència que vetlla pel compli-ment de la llei. El consens dels partitsno va arribar a permetre donar-li lacapacitat d’atorgar llicències d’emissióde ràdio ni la possibilitat d’aplicarsancions, poders que van quedar enmans del govern. La ruptura del

Els mitjans de comunicació públicss’han convertit en un bon baròmetre dela qualitat de la democràcia en un paísmodern. La influència dels mitjans engeneral és tan gran avui dia que contro-lar-los esdevé clau per a tots els grupsd’interès que pretenen imposar lesseves prioritats a la resta de la societat.En el cas dels mitjans públics, la refe-rència ideal podria ser el vell esquemad’equilibri de poders de Montesquieuposat al dia: a la independència delspoders executiu, legislatiu i judicialcaldria sumar-hi la dels mitjans públics.Una informació i tota una programaciótelevisiva concebudes des de l’ideal deservei als ciutadans aportarien una einade primer nivell per a la millora del país.Quina és la distància que ens separad’aquest ideal i quins passos s’handonat fins ara és el que explicarem enaquest article.

La televisió durant el franquisme eraun dels signes d’identitat de la dictadura.Presentadors del Telediario que sembla-ven sortits directament de la casernamilitar entonaven amb marcialitat textosque lloaven les excel·lències del règim. Latransició a RTVE es va fer sense ruptura,com en tantes altres parts de l’aparellestatal franquista. Es va redactar unEstatut de RTVE, però els professionalsque van servir la dictadura i la cultura detreball que tenien van subsistir.

El model de direcció que es vaimplantar va ser un simple rentat decara al “ordeno y mando” anterior. Esva constituir un Consell d’Administracióformat per representants dels partitspolítics, però la designació del DirectorGeneral es va deixar en mans delgovern. Aquest esquema es va copiar ales televisions autonòmiques per impe-ratiu legal i conveniència política, jaque feia possible el control d’unspotents mitjans de comunicació alservei del govern de torn.

Mira

de s

De gent, sobre coses

consens entre els partits va impedir,més tard, reformar la llei de creació dela Corporació Catalana de Ràdio iTelevisió (CCRTV) per donar-li més inde-pendència respecte al govern. PSC, ERCi ICV donaven suport a aquesta ideamentre que CiU i PP la rebutjaven.

La formació del govern tripartit aCatalunya va obrir l’expectativa de canvireal en aquest camp, però les primerespasses han estat plenes d’entrebancs ipèrdues d’equilibri que revelen la distàn-cia que hi ha entre el discurs abstracte i lapràctica del poder. El govern va volermostrar obertura en intentar fer partici-par el consell d’administració de la CCRTVen el nomenament del Director General.Però aquest era un consell que responia al’antiga majoria parlamentària i els repre-sentants de CiU no hi van voler prendrepart. Alhora es produïen tota mena decontactes entre bambalines en els qualses “negociaven” els noms dels altscàrrecs de les emissores de la CCRTVentre els tres partits membres del govern.

Les formes no han estat les encerta-des, però queda per jutjar la gestió quefacin els responsables que surtin delprocés. Alhora, en perspectiva hi ha lareforma de la llei de la CCRTV, ara sí, al


Parlament de Catalunya, que hauria defer possible el salt definitiu cap a unsmitjans públics al servei dels ciutadans.També a escala espanyola el PSOE esplanteja reformes que rectifiquin l'actualdependència de RTVE del govern central.

Però una cosa és reformar lleis i unaaltra canviar mentalitats. A la GranBretanya tenen unes lleis audiovisualsmenys avançades que les que aquí esproposen, però tenen una cultura políti-ca molt forta de servei a la ciutadania, ila BBC n’ha estat exemple des de la sevafundació.

I la societat civil, quin paper hi juga? Enla legislació actual es recull la seva parti-cipació en uns consells assessors que al’hora de la veritat no compten per a res.La millora d’aquesta forma de participa-ció és un dels aspectes de la reforma quees persegueix des dels grups d’esquerra.La llista de possibles grups socials a teniren compte en un sistema de participaciócom aquest és llarga i hauria d’inclouretambé els nous actors del moviment críticamb la globalització que, cansats de picara la porta de COM Ràdio, la xarxa d’emis-sores que depèn de la Diputació deBarcelona, han decidit muntar unsmitjans propis per arribar a la societat. n

La influència dels mitjans engeneral és tan granavui dia quecontrolar-los esdevéclau per a tots elsgrups d’interès quepretenen imposar lesseves prioritats a laresta de la societat

Si volem que a casa hi hagi una tempe-ratura diferent de l’exterior el més impor-tant és aïllar-la, és a dir: frenar l’intercan-vi de temperatura entre dintre i fora quees dóna a través dels terres, les parets iels sostres. El mateix s’aplica per alnostre cos: la roba fa d’aïllant.

Tinguem present, però, que a la nostralatitud hi ha estacions i el nostre organismes’ha adaptat a viure en un entorn que tétemporades de fred i de calor. Passar bonapart del temps en un interior primaveralafecta el funcionament natural del cos.


Petits detalls en els nostres

hàbits ens ajudaran a reduir

el consum d’energia, i així

reduirem també la nostra

participació en les causes de

molts problemes

mediambientals i socials

d’avui. A més, una

climatització amb mesura

està en consonància amb el

funcionament natural de

l’organisme, que està

adaptat a viure amb

estacions.

Fa fred peròtinc calor!??

Com estalviarenergia en laclimatització de la casa

Per què és convenient reduir el consumd’energia? La font principal (77%1) sónels combustibles fòssils, problemàtics perdiverses raons (vegeu la secció Perquèsd’aquest mateix número). Bona part del’electricitat és d’origen nuclear (17% almón1, 70% a Catalunya2); les centralsnuclears i els seus residus constitueixenun dels problemes més greus que hemcreat. Així, la demanda d’energia generaexplotació insostenible de recursos natu-rals, degradació del medi, guerres, etc.Reduir el consum d’energia és reduir lanostra participació en aquesta demanda.

En un habitatge, el que consumeixmés energia és la climatització; es potemportar fins a dos terços del consum.Canviant petits detalls dels nostreshàbits podem reduir-lo força senseperdre comoditat i estalviant diners.

Idee s

Per consumir d’una altrama

nera


Centre de Recursos Barcelona Sostenible: 93 237 47 43, www.bcn.es/agenda21/crbs

Revista Rehabitar: 978 78 14 66, www.gea-es.org/rehabitar/publi_rehabitar.html

www.coac.es/mediambient/renovables

www.terra.org/html/s/rehabilitar/bioconstruc-cion/index.html

Per aconseguir unatemperatura diferent de l’exterior el mésimportant és aïllar

1. Agència Internacional de l’Energia2. Institut Català de l’Energia

A L’HIVERN• Posem vidres dobles i cintes adhesi-

ves als marcs de les finestres,comprovem que no hi hagi esclet-xes. Un 40% de l’escalfor es perdper un mal aïllament de les fines-tres. Si tenim persianes enrotllables,aïllem l’interior de la tapa de lacaixa i posem cintes adhesives a lesjuntures.

• Aprofitem el sol: apugem les persia-nes i obrim els finestrons. De nittanquem finestrons, cortines i persia-nes perquè no s’escapi l’escalfor.

• Si sentim fred, posem-nos un jersei ouna manta abans d’engegar o apujarla calefacció. Per cada grau queaugmentem estem consumint entreun 5% i un 8% més d’energia.

• Per ventilar les habitacions n’hi haprou si tenim la finestra oberta 5 o10 minuts, així es renova l’aire i no esrefreden les parets. No engeguem lacalefacció abans de la ventilació.

• Tanquem les portes de les habitacions.• Mengem plats calents i calòrics,

prenguem infusions, fem exercici.

A L’ESTIU• Abaixem les persianes i estenem els

tendals perquè no entri el sol.• Establim corrents d’aire entre fines-

tres; la ventilació disminueix lasensació de calor.

• Obrim les finestres de nit.• Mengem plats frescos, prenguem

begudes refrescants.

Si després de prendre aquestes mesu-res trobem que cal algun aparell perescalfar o refredar l’ambient, tinguem encompte aquests principis:• Amb el model energètic actual, el gas

és preferible a l’electricitat. La genera-ció d’electricitat és molt ineficient.

• Fem servir aparells de baix consum imantinguem-los en bon estat. Usemtemporitzadors per regular l’estonaque estan engegats.

• No obstruïm els radiadors amb mobleso cortines, i tanquem-los a discreció:no cal tenir totes les estances de lacasa a la mateixa temperatura, nidurant tot el dia.

• Els ventiladors gasten molt menys que

l’aire condicionat i potser ja són sufi-cients. Recordem-nos dels ventalls.

• En cas d’instal·lar aire condicionat,no li demanem gaire fred en elmoment d’engegar-lo, perquè norefredarà més de pressa i en canvigastarà més energia. Cada grau demenys incrementa el consum entreun 6% i un 9%. El termòstat ha d’es-tar lluny de fonts de calor combombetes o al bat del sol.Si construïm o reformem l’habitatge,

equipem-lo amb captadors solars i seguimels principis de la construcció bioclimàtica,que maximitzen el rendiment que podemtreure dels fluxos naturals d’energia(vegeu les fonts d’informació).

Fent un seguiment de les lecturesdels comptadors podem comprovar siles mesures que prenem són eficaces. n


MA RC GAVA L D À

El Chapare:petroli, militars i coca

Aquest viatge per la regió

boliviana del Chapare ens

mostra com l’acumulació de

poder derivada de la

dependència mundial del

petroli, en aquest cas

juntament amb el muntatge del

narcotràfic, afecta la vida

quotidiana de milions de

persones.

La regió tropical del Chapare, a Bolívia,resumeix l’angoixa d’un continent enplena expansió petroliera. Els tres parcsnacionals amazònics, els cabalosos rius ila cohesió popular contrasten amb lasuperposició de tres factors geopolíticsque fan d’aquesta regió una de les mésviolentades del Con Sud:• La coca. A partir del tancament de les

mines nacionals l’any 1985, milers defamílies relocalitzades als anells peri-fèrics de les ciutats de La Paz oCochabamba van optar per colonitzarorganitzadament la selva del Chapareper produir cultius de subsistència,entre d’altres del producte agrícolamés valorat: la coca. El cultiu d’aques-ta planta perenne, que produeixquatre collites l’any, es destina alsmercats de consum excepte una partque fins fa poc no arribava al destí i esdesviava cap al narcotràfic. Unes centmil famílies cocaleres (un 5% de lapoblació boliviana) es van repartir laterra en unitats de vint hectàrees, deles quals una o dues es dediquen alcultiu de la planta de coca. El 1997, elscocalers es presentaven a les elec-cions amb el primer partit indígena dela història del país, creat com a instru-ment polític del sindicat camperol, il’any 2002 es convertien en la segonaforça política. Però la construcció delmoviment cocaler no s’ha gestat enuna bassa d’oli sinó en sagnants episo-dis de repressió.

• Els militars. Els Estats Units han usatla lluita contra el narcotràfic com l’ei-na de control polític dels païsosandins. Amb la Certificació, els EUAposen unes regles de joc per determi-nar si un país s’esforça prou enaquesta lluita. A finals d’any passencomptes als governs; els països certi-ficats continuaran rebent l’aval nord-americà i seran compensats ambinversions i ajuda econòmica, que es

destina en gran part a la comprad’armament i suport militar. Cadaany apugen el llistó i els resultats noes mesuren només en hectàreeseradicades sinó en indicadors,controlats per la mateixa ambaixadanord-americana, que atropellen elsdrets humans de la població:nombre de detinguts, compra d’ar-mament, noves bases militars... Desde l’any 2000 el Chapare estàocupat per un contingent de 10.000militars i s’han denunciat centenarsde morts durant episodis de mobilit-zacions socials.

• El petroli. El Chapare està repartit enquatre blocs petroliers que envaeixentres àrees naturals protegides, dosterritoris indígenes i els cultius decentenars de comunitats camperoles.La presència petroliera ha agreujat lafràgil situació dels drets humans.

V iat

ge s

Per obrir la perspectiva

MARC GAVALDÀha recorregut durant quatre anys àreespetrolieres de l’Amazònia de Bolívia,l’Equador i Colòmbia recolzant comunitatsindígenes afectades per l’activitat petroliera.Participa en l’Observatori de Transnacionals(www.ojotransnacional.org) i en la xarxainternacional de resistència Oilwatch. Ésautor de Las manchas del petróleo boliviano(Observatorio Latinoamericano de ConflictosAmbientales, Bolívia 1999), Fluye el petróleo,sangra la Tierra (diversos autors, Oilwatch,Equador 2000) i La recolonización (Icariaeditorial, Barcelona 2003).

Flames de 50 metres en un accident de la compan-yia Repsol a Bolívia l’any 2000. L’incendi va trigartres mesos en apagar-se.


Losada, tipifica tots els bolivians com asospitosos de narcotràfic mentre no esdemostri el contrari.

La meva primera visita al Chapare esdirigia al poble d’Entre Ríos, on feia unasetmana els camperols havien denunciatl’avortament de vedells provocat per lacontaminació petroliera. Em va costarllogar un taxi i convèncer un membre delComitè Cívic per acostar-nos a lesinstal·lacions de Chaco S.A. Aquestaempresa, en mans de la petroliera anglo-nord-americana BP Amoco, forma partdel botí de guerra de la capitalització, unaprivatització camuflada impulsada el 1996per Sánchez de Losada, actualment fugitde Bolívia amb 140 morts a l’esquena.

A l’entrada del campament petrolier, elprimer contrast. A un costat de la reixaelectrificada, una dotzena d’habitatgesamb aire condicionat i antenes parabòli-ques. A l’altre costat, la població campe-

Viatge al ChapareEn la primera entrada al Chapare em vacolpejar la ferocitat dels escorcolls mili-tars. Baixant les enfangades costes delSillar, l’autobús s’atura en un túnel dexapa de zinc que protegeix els leopardos(militars antinarcòtics) de la pluja ininte-rrompuda. Un vistós cartell anuncia queel transport de precursors, els productesemprats per a la síntesi de cocaïna, éscastigat amb podrir-se a la presó. Avuihan atrapat una camperola que duia unallauna de querosè. Probablement la durana la presó de dones de San Sebastián, aCochabamba, on milers de dones i nenslluiten dia a dia per aconseguir el lloguerd’un tros de terra per dormir mentreesperen durant anys un judici en el qualno tindran ni dret a la defensa. La contro-vertida Ley 1008, redactada als EstatsUnits i aprovada durant el govern delmagnat miner Gonzalo Sánchez de

rola viu en cabanes de palmera senseaigua ni electricitat. Preguntant arribema la cabana d’en Víctor Mamani, un vete-rà agricultor que va denunciar a laPrefectura la pèrdua de cultius.

Don Víctor tenia una parcel·la on haviaplantat unes 30.000 plantes de pinya i uncentenar d’arbres de plàtan. La construc-ció de les fosses de residus oliosos del Pou1 del Campo Carrasco l’any 1992 va provo-car el moviment de terres i la pèrdua de lacollita d’aquell any i dels posteriors. Osigui: la ruïna. Per si fos poc, el Pou 2també afectava els terrenys d’en Víctor. Enaquest cas, l’esplanada del pou cobria unahectàrea i una altra l’ocupaven les bassesde residus sense impermeabilitzar. Quanplovia, tota una massa d’olis, aigua salada imetalls pesants evacuaven per la maltrac-tada terra de Don Víctor Mamani.

A part dels pous, la finca és travessadaper mitja dotzena d’oleoductes de dife-

La controvertidaLey 1008,redactada alsEstats Units,tipifica tots elsbolivians com asospitosos denarcotràfic mentreno es demostri elcontrari

Superior esquerra: En Víctor Mamani mostra la parcel·laque va haver d’abandonar per pres-sions de l’empresa BP Amoco.

Superior dreta: Fuites de petroli en un pou de lacompanyia BP Amoco a Bolívia.

Esquerra:Piscines de petroli rodegen els pous ala regió d’Entre Ríos.

Pàgina següent:La prospecció petroliera provoca ungran impacte a la selva. Cada 500metres es deforesten 1.000 m2 perfacilitar l’aterratge d’helicòpters.

rents diàmetres, que impedeixen el pas isón un perill potencial d’accidents.

Les denúnciesA diferència dels seus veïns camperols,en Víctor va posar diverses denúncies ala Prefectura i després de tres anys deprocés es va conformar a ser compensatamb 12 faneques d’arròs (uns 200quilos). L’empresa petroliera es compro-metia per la seva part a prendre precau-cions per evitar futures contaminacions1.

Però el problema de l’ocupació de

terres persistia i ara, amb l’empresaChaco privatitzada, en Víctor se leshauria d’haver amb el consorci privati-zador BP Amoco. Com era d’esperar, elsgringos no es responsabilitzaven de l’es-tat ambiental en què havien heretat lesinstal·lacions i es declaraven amos detotes les terres. Després de diversesreunions amb els nous responsables onnomés rebé negatives de compensació,Víctor Mamani amenaçà de reprendreles tasques tradicionals de cultiu inte-rrompudes des de feia anys a causa del’ocupació del terreny per la petroliera.

Davant les advertències del camperol,l’empresa BP Amoco va amenaçar deforma escrita que la indústria petrolieraés d’interès nacional aquí i en qualsevollloc del món, i amb la seva actitud mali-ciosa vostè està atemptant directamentcontra l’interès de l’Estat, fet que ensobliga a posar-lo en mans de la justícia

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica o telèfon . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull subscriure’m a Opcions: en català en castellà a partir del número. . . . . . . . . . . . . . . . . . Data . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FORMA DE PAGAMENT:

Domiciliació bancària:

Titular del compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . NIF . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Banc o Caixa d’Estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte: Entitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . Oficina . . . . . . . . . . . . . . . . . DC . . . . . . . . . . . . . . . . . Núm. llibreta o CC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Taló a nom de CRIC (18 euros).

Transferència al compte corrent del CRIC:

Caixa d’Enginyers Entitat: 3025 Oficina: 0001 DC: 11 Número: 1433230889

Sisplau, indica al teu banc qui és l’ordenant

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant:

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

SUBSCRIPCIONS I COL·LABORACIONS

Copia o retalla aquesta butlleta,omple-la i envia’ns-la:

CRIC Ausiàs March 16, 3er 2a08010 Barcelona

També pots subscriure’t a través del web:

www.opcions.org/butlleta.htm

Preu de la subscripcióper 6 números: 18 euros.

Per a entitats i institucions, es fan descomptes per subscripcions massives.

ordinària, que portarà com a conseqüèn-cia mesures dràstiques per a la sevapersona i la seva llibertat2.

La justícia petrolieraEls anys posteriors vaig centrar el meuinterès a investigar els impactes de RepsolYPF a l’interior del territori indígenaIsiboro Sécure, on l’empresa tenia seriososconflictes amb els indígenes yuracarés icinquanta comunitats cocaleres que lihavien plantat cara per actuacions il·legalsdins l’àrea protegida. Vaig tornar a aturar-me a Entre Ríos l’any 2001, per motiu d’unbloqueig cocaler en protesta per la prohi-bició del comerç tradicional de fulla decoca per a ús medicinal o domèstic. Lesmobilitzacions, conegudes com La Guerrade la Coca, van donar un balanç de deumorts i l’expulsió del diputat cocaler EvoMorales del Parlament nacional.

Durant un dia la carretera va estar talla-da, així que vaig aprofitar-ho per posar-me al corrent del conflicte dels camperolsamb la Chaco. L’empresa portava dos anysamb la campanya Sanidad Ambiental, queconsistia en la persistent actuació d’unaexperta en relacions públiques que repar-tia farmacioles i estris escolars. La conta-minació persistia tot i que havien enterratalgunes de les pestilents basses sotaterra. Malgrat la insistència, ningú emsabia dir com trobar Don Víctor Mamani.Finalment, al sindicat de cocalers em vandonar la notícia: Don Víctor fue arrestadohace dos años por narcotráfico. Desdeentonces nadie sabe de él. n

1. Yacimentos Petrolíferos Fiscales Bolivianos:Acuerdo Transaccional y Compromiso deEntrega, a Cochabamba el 6 de març del 1997

2. Chaco S.A.: Carta al señor Mamani, a SantaCruz el 21 d’agost del 1998

Els Estats Units usen la lluita contra el narcotràfic com aeina de control polític dels països andins

Els mobles de fusta · Energia verda... tant de bo El Chapare: petroli, militars i coca Els mobles...

Documents

Transcript of Els mobles de fusta · Energia verda... tant de bo El Chapare: petroli, militars i coca Els mobles...