IES Guillem Cifre de Colonya. Tècniques experimentsls BAT1 Professor: Bartomeu Vilanova Suau 1

DIVERSITAT ANIMAL

ELS MOL.LUSCS. Observació i descripció

Objectius:

Descriure l’estructura general dels mol.luscs Diferenciar els principals grups de mol.luscs. Identificar els mol.luscs més significatius de la mar balear.

Materials:

Col.lecció de mol.lucs del centre ELS MOL.LUSCS Característiques generals

Habitat: viuen en ambients aquàtics, fonamentalment marins o molt humits. Origen: els mol.luscs tenen un aspectes i uns costums molt diferents, perquè la seva diversificació evolutiva es va produir fa molt de temps. L'estudi dels fòssils ens indica que fa 600 Milions d'anys ja hi havia tots dos grups de mol.luscs actuals.

Anatomia externa

Cos tou i segmentat. Celoma reduït i paret del cos gruixada. Tenen un òrgan musculós, o peu , que fa servir per desplaçar-se. Gairebé tots els òrgans interns es troben a l'anomenada "cavitat visceral". Tenen un plec a la seva paret corporal, el mantell , que cobreix la massa visceral i les vores del peu. Entre el mantell i la massa visceral queda un espai o cavitat paleal , que allotja les brànquies respiratòries i és el lloc on desemboca l'anus i els conductes excretors i genitals. Molts mol.luscs tenen closques de naturalesa calcària que és produïda per la part superior del mantell i que protegeix l'animal.

Anatomia interna

Aparell digestiu : Consta de boca, esófag, estómac, intestí i anus. Tenen una glàndula, anomenada fetge o hepatopàncrees, que col.labora en el procés digestiu. A la boca hi ha un òrgan en forma de llima, la ràdula, que serveix per rosegar l'aliment.

IES Guillem Cifre de Colonya. Tècniques experimentsls BAT1 Professor: Bartomeu Vilanova Suau 2

Aparell respiratori: La respiració dels mol.luscs és de tipus branquial , per bé que en alguns grups funciona com a òrgan respiratori la cavitat paleal, que està molt vascularitzada i s'anomena pulmó .

Aparell circulatori : La sang oxigenada procedent de les brànquies és impulsada pel cor, que la fa circular per uns vasos ramificats, des dels quals s'aboca directament als diversos òrgans i banya els teixits. Per tant la circulació és oberta . Als cefalòpodes la circulació es tancada , ja que la sang roman a l'interior dels vasos.

Aparell excretor .: Format per nefridis , que extreuen de la sang els residus metabòlics i els eliminen per uns porus situats a prop de l'anus.

Sistema nerviós : Format per tres parells de ganglis, units entre ells a través d'uns cordons nerviosos. Els que assoleixen un desenvolupament més gran són els ganglis cerebroides , que innerven els òrgans sensorials cefàlics. Als mol.luscs cefalòpodes, els ganglis cerebroides són situats en una caixa cefàlica cartilaginosa a manera de crani. La reproducció: Hi ha grups de mol.luscs que tenen els sexes separats i altres que són hemafrodites. La fecundació pot ser externa o interna. La majoria dels mol.luscs són ovípars .

Classificació dels mol.luscs

Escafòpodes. Com per exemple el dentali, un mol.lusc de cos allargat, envoltat per una closca allargada, cònica i lleugerament corba, oberta per ambdós extrems. Poliplacòfors . Com el Chiton, presenten una closca formada per 8 plaques calcàries imbrincades, envoltades per un cinturó carnós. El peu ocupa tota la superfície ventral. Els sexes estan separats. Són mol.luscs litorals que viuen sota les pedres.

Gasteròpodes . Constitueixen el grup més nombrós. Exemples: cargols, pegellides, llimacs... Solen presentar una closca formada per una sola peça. Tenen el cos asimètric a causa d'una torsió de la massa visceral durant el desenvolupament embrionari. Per aquest motiu la closca té forma d'espiral il'anus queda situat damunt del cap. Presenten un cap ben desenvolupat. El peu és ampla i pla, de tipus reptador. Hi ha tres grans grups: Prosobranquis : caragols de mar, de sexes separats (Ex: Patella, Conus...) Opistobranquis : marins i hemafrodites. Poden no tenir closca com els nudobranquis. Pulmonats : terrestres, hemafrodites i respiren per pulmó: Helix, o caragol d'horta.

IES Guillem Cifre de Colonya. Tècniques experimentsls BAT1 Professor: Bartomeu Vilanova Suau 3

Bivalves (o lamel.libranquis)

Exemples: musclo, ostra,... Presenten dues closques o valves articulades, que es tanquen per acció d'uns músculs especials. Presenta el cos comprimit lateralment. No tenen cap diferenciat. El peu té forma de destral i surt a l'exterior per la part ventral de les valves; serveix a l'animal per excavar a la sorra i per desplaçar-se. El mantell osseeix dues obertures que serveixen perquè entri i surti l'aigua en la cavitat paleal. A vegades el mantell forma dues prolongacions, o tubs, anomenats sifons , que tenen la funció d'introduir i llençar l'aigua de l'interior de l'animal. Els bivalves són animals filtradors que es nodreixen de les partícules alimentàries que penetren amb el corrent d'aigua que els travessa el cos.

Cefalòpodes

Exemples: calamar, sípia, pop... Són els mol.luscs més desenvolupats. Presenten closca dintre del mantell, com en el cas de la sípia. Els calamars presenten una petita closca flexible també interna. Poden no tenir closca, com el cas dels pops. Tenen un mantell gruixut i musculós, en forma de sac, que envolta les vísceres. Hi entra l'aigua, que surt expulsada amb força pel sifó, per mitjà del qual els cefalòpodes poden nedar a reacció. El peu es format per tentacles (en nombre de 8 a 10) que envolten la boca i estan coberts de ventoses que serveixen per subjectar les preses. Tenen ulls molt perfeccionats. Neden a gran velocitat i són depredadors molt actius.

Activitats 1

1.1) Fes una fotografia d’una closca de bivalve i descriu les seves parts. 1.2) Fotografia i descriu els exemplars de mol.lucs de la col.lecció. (veure llista adjunta)

IES Guillem Cifre de Colonya. Tècniques experimentsls BAT1 Professor: Bartomeu Vilanova Suau 4

COL.LECCIÓ DE MOL.LUSCS DE L’IES GUILLEM CIFRE DE C OLONYA

GASTERÒPODES MARINS

Semicassis undulata Littorina littorea Baldufa Litorina neritoides (Cast: “Bigaro común”) Cerithium vulgatum Pada Naticarius millepunctata (N. Stercusmuscarum) Patella ssp. Pegellida Thais haemastoma Murex brandaris Cornet amb pues Trunculariospsis trunculus Cornet Turritella comunis Barrina Aporrhais pespelecani Peu de pelicà Astraea rugosa Baldufa rugosa Haliotis lamellosa Orella de mar Conus mediterraneus Belleruga cònica Columbella rustica Monodonta turbinata Baldufa GASTERÒPODES TERRESTRES

Helix apera Bover Otala punctata Caragola Pseudotachea splendida Blanquet Theba (Euparyha) pisana BIVALVES

Tapes decussata (=Venerupis decussata) Cloïsa gran Pecten jacobeus Petxina de pelegrí Donax trunculus Tellerina Glycymeris glycymeris Petxinot. Ametlla de mar Mactra corallina Ou Pinna nobilis Nacre Callista chione Petxinot de sang Mytilus edulis Musclo de roca Ostraea edulis Ostra Venus verrucosa Escorpinay gravada Chamaela gallina Rossellona (cast: “Chirla”) Angulus planatus (=Tellina planatus) Chlamis (ssp) Crastoderma edule Escorpinya de gallet Arca noeae Peu de cabrit Acanthocardia tuberculata Nou d’arenal CEFALÒPÒDES

Loligo ssp Calamar Sepia ssp. Sípia POLIPLACÒFORS

Chiton ssp.