ELS SIGNES DE CORRECCIÓ TIPOGRÀFICA · signe diacrític o un accent, el rat-llem ben clarament....

V

ELS SIGNES DE CORRECCIÓ TIPOGRÀFICA

Sumari

1. Introducció

2. La correcció d’originals2.1. Els signes de supressió2.2. Els signes de canvi2.3. Els signes d’addició2.4. Els signes de transposició i trasllat2.5. Els signes de disposició del text2.6. Els signes dels tipus de lletra

3. La correcció de proves d’impremta3.1. Els signes de crida3.2. Els signes de correcció

3.2.1. Els signes de supressió3.2.2. Els signes de canvi3.2.3. Els signes d’addició3.2.4. Els signes de transposició i trasllat3.2.5. Els signes de disposició del text3.2.6. Els signes dels tipus de lletra

4. Bibliografia

1. IntroduccióPer a la correcció, tant d’originals com de proves d’impremta, s’utilitzen signes con-

vencionals, això és, signes comuns i comprensibles per a tots els qui intervenen en laconfecció d’un llibre; podem dir que són signes internacionals, si bé hi pot haver algu-nes particularitats locals. Entre els factors que han determinat l’ús d’aquests signes hiha la necessitat d’economia en l’escriptura i la rapidesa en la percepció de l’error i l’es-mena corresponent.

A grans trets, podem distingir dues fases en la correcció, les quals comporten dossistemes diferents de signes: la correcció d’originals i la correcció de proves d’impremta.1

En el primer cas, les modificacions es fan dins del text mateix, generalment meca-nografiat, ja que es poden anar introduint a mesura que es pica el text. En l’originales corregeixen tots els aspectes del discurs: ortogràfic, morfològic, sintàctic, de varie-tat dialectal, d’estil, etc. S’hi fan també les indicacions necessàries per preparar (o dia-gramar) el text per a la composició, tasca que fa usualment un altre tècnic.

En el segon, les modificacions s’indiquen dins del text amb uns signes de crida (queindiquen el lloc on cal fer l’esmena), els quals es repeteixen després generalment almarge dret afegint-hi el signe de correcció (que indica el tipus de correcció que cal fer)corresponent. D’aquesta manera no s’obliga la persona que introdueix les correccionsen el fitxer informàtic a rellegir tot el text per trobar-hi les esmenes.

Cal marcar totes les correccions amb tinta de color (si és possible, vermella) per-què això facilita que siguin percebudes i enteses immediatament. Els dubtes que pogues-sin quedar en el text, però, s’han d’indicar amb llapis.

2. La correcció d’originalsSi bé podríem classificar els signes de correcció de diverses maneres, en aquest cas

ho farem pel significat que tenen. Hem distribuït els signes de correcció en columnes:en la primera incloem cada signe i també altres signes alternatius; en la segona, simu-lem un original amb les correccions indicades per mitjà del fragment explicatiu, i enla tercera, simulem una galerada amb el mateix text corregit.

2.1. Els signes de supressió

121

1. Per al procés de confecció d’un llibre, vegeu el capítol ii.

Signe Original amb la correcció indicada Galerada correcta

[1] Per indicar que cal eliminarun espai , un signe de puntuació. o una l’leetra,podem fer servir un d’ aquests signes.

Per indicar que cal eliminar unespai, un signe de puntuació ouna lletra, podem fer servir und’aquests signes.

122 Part segona: Aspectes convencionals VI, § 2


[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Per indicar que cal eliminarun signe diacrític o un accént,el ratllem ben clarament.L’accent de la lletra í que cal-gui eliminar el podem marcartambé amb un punt més gros.

Per indicar que cal eliminartota una línia sencera, perquè hi pot ser sobrera,la ratllem completament i afe-gim al costat el signe deleà-tur, signe de supressió.

Com en el cas anterior, perindicar que cal eliminar totauna línia sencera, ratllem totala línia i hi afegim el signedeleàtur.Si, a més, cal ajuntar laSi, a més, cal ajuntar la

línia superior i la inferior,hi afegim el signe corresponent.

Per indicar que cal eliminarl’espaiat d’una p a r a u l a ,l’encerclem tota, i al marge deltext repetim el cercle i hi afegimel signe de supressió d’espai.

Per indicar que cal eliminaruna línia blanca, fem

horitzontalment el signe desupressió d’espai.

Per indicar que cal canviaruna lletra per una altre, laratllem amb una línia vertical oamb un d’aquests signes alternatius i, en l’espai del’interlineat superiar, escrivimla correcció correspoment.

Per indicar que cal eliminar unsigne diacrític o un accent, el rat-llem ben clarament. L’accent dela lletra i que calgui eliminar elpodem marcar també amb unpunt més gros.

Per indicar que cal eliminartota una línia sencera, la ratllemcompletament i afegim al costatel signe deleàtur, signe de supres-sió.

Com en el cas anterior, perindicar que cal eliminar tota unalínia sencera, ratllem tota la líniai hi afegim el signe deleàtur.

Si, a més, cal ajuntar la líniasuperior i la inferior, hi afegimel signe corresponent.

Per indicar que cal eliminarl’espaiat d’una paraula, l’encer-clem tota, i al marge del text repe-tim el cercle i hi afegim el signede supressió d’espai.

Per indicar que cal eliminaruna línia blanca, fem horitzon-talment el signe de supressiód’espai.

Per indicar que cal canviar unalletra per una altra, la ratllemamb una línia vertical o amb und’aquests signes alternatius i, enl’espai de l’interlineat superior,escrivim la correcció correspo-nent.

2.2. Els signes de canvi

a

on

V, § 2 Els signes de correcció tipogràfica 123


[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

Per indicar que no val la correcció que hem introduït, ratllem la correcciófeta i sota el fragment enqüestió fem una línia discontínua.

Per indicar que no entenem unaexpressió rodona, la senyalem ial marge escrivim un signed’interrogació dins d’un cercle.

Per indicar que cal afegir unespai entredos caràcters, femuna línia vertical amb el signed’addició d’un espai a lapart superior.

Per indicar que cal afegir uncaràcter, podem utilitzar und’aquests sines.

Per indicar que cal escriure una paraula amb un espaiatmés ample, la subratllem ambun puntejat.2

Per indicar que cal afegir unalínia en blanc entre dueslínies, fem un d’aquests signesa un marge del text.Per a més claredat, es pot

escriure als dos marges deltext.

Per indicar que no val lacorrecció que hem introduït, rat-llem la correcció feta i sota elfragment en qüestió fem unalínia discontínua.

Per indicar que no entenemuna expressió, la senyalem i almarge escrivim un signe d’inter-rogació dins d’un cercle.

Per indicar que cal afegir unespai entre dos caràcters, femuna línia vertical amb el signed’addició d’un espai a la partsuperior.

Per indicar que cal afegir uncaràcter, podem utilitzar un d’a-quests signes.

Per indicar que cal escriureuna p a r a u l a amb un espaiatmés ample, la subratllem amb unpuntejat.2

Per indicar que cal afegir unalínia en blanc entre dues línies,fem un d’aquests signes a unmarge del text.

Per a més claredat, es potescriure als dos marges del text.

2.3. Els signes d’addició

2. Cal dir que no és gens recomanable utilitzar aquest recurs per remarcar, ja que aquesta és una deles funcions de la cursiva (vegeu, per a les funcions de la cursiva, el capítol iv, § 3.2). D’altra banda, el signepuntejat es pot confondre amb la línia discontínua del signe que elimina una correcció feta.

--------

......................

?

g

124 Part segona: Aspectes convencionals V, § 2


[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

Per indicar que cal afegirmés d’una línia en blanc entredues línies, fem un d’aquestssignes de separació de línies.Hi afegim, a més, la indicació

del nombre de línies necessariamb les abreviatures l.(‘línia’), bl. o b. (‘blanca’).

Per indicar que cal modificardues lletres trasnposades, femel signe de transposició.

Per indicar que cal modificarmés de dues lletres trsnaposades, fem aquest signei, si és necessari, hi afegimuna numeració d’ordre.

Per indicar que volem traslladar una paraula o unfragment, l’encerclem i amb unafletxa indiquem el lloc on had’anar.

Per indicar que cal fer unpunt i seguit allà on hi ha unpunt i a part, fem aquest signe.Si les línies del text són

molt amples, el primer signe quehem indicat pot ser-hi carregós.En aquest cas, podem fer també

unes fletxes que indiquin elfinal de l’última ratlla i elprincipi de l’altra.

Per indicar que cal afegir mésd’una línia en blanc entre dueslínies, fem un d’aquests signes deseparació de línies.

Hi afegim, a més, la indicaciódel nombre de línies necessariamb les abreviatures l. (‘línia’), bl.o b. (‘blanca’).

Per indicar que cal modificardues lletres transposades, fem elsigne de transposició.

Per indicar que cal modificarmés de dues lletres transposades,fem aquest signe i, si és neces-sari, hi afegim una numeraciód’ordre.

Per indicar que volem traslla-dar una paraula o un fragment,l’encerclem i indiquem amb unafletxa el lloc on ha d’anar.

Per indicar que cal fer un punti seguit allà on hi ha un punt ia part, fem aquest signe. Si leslínies del text són molt amples,el primer signe que hem indicatpot ser-hi carregós. En aquestcas, podem fer també unes flet-xes que indiquin el final de l’úl-tima ratlla i el principi de l’altra.

2.4. Els signes de transposició i trasllat

2.5. Els signes de disposició del text

2b.

3 21

+1,5 l.

V, § 2 Els signes de correcció tipográfica 125

3. Cal remarcar que els signes ( ) per incloure i treure un sagnat en un text no són utilitzats sem-pre de la mateixa manera, sinó que sovint s’utilitzen per indicar aquestes mateixes funcions, però en sentitinvers. Per tant, és important no confondre’n els usos.


[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

Per indicar que cal fer unpunt i a part allà on hi haun punt i seguit, fem aquestsigne. Si cal, també podemindicar el nombre de líniesblanques que cal deixar-hi.

Per indicar que tota una líniadel text o tot un fragment hand’anar centrats horitzontalment,fem el signe de centrar en sentithoritzontal. Si cal, hi posem unaclau englobadora.

Per indicar que tota una líniadel text o tot un fragment hand’anar centrats verticalment,fem el signe de centrar ensentit vertical. Si cal, hiposem una clau englobadora.

Per indicar que cal sagnar eltext per l’esquerra, hi femel signe corresponent.Podem indicar-hi, si cal, laquantitat de quadratins neces-saris: mig quadratí, un qua-dratí, etcètera.

Per indicar que cal treure unsagnat o una entrada d’un text,hi fem el mateix signe que enel cas anterior, però en sen-tit invers.3

Per indicar que cal fer unsagnat en tot el paràgraf ex-cepte en la primera ratlla,senyalem tot el paràgraf i afe-gim al costat dins d’un cercleles expressions paràgraf francèso a la francesa.

Per indicar que cal fer un punti a part allà on hi ha un punt iseguit, fem aquest signe.

Si cal, també podem indicar elnombre de línies blanques quecal deixar-hi.

Per indicar que tota una líniadel text o tot un fragment hand’anar centrats horitzontalment,

fem el signe de centrar en sentit horitzontal. Si cal, hi

posem una clau englobadora.

Per indicar que tota una líniadel text o tot un fragment hand’anar centrats verticalment, femel signe de centrar en sentit ver-tical. Si cal, hi posem una clauenglobadora.

Per indicar que cal sagnar eltext per l’esquerra, hi fem elsigne corresponent.

Podem indicar-hi, si cal, laquantitat de quadratins necessa-ris: mig quadratí, un quadra-tí, etcètera.

Per indicar que cal treure unsagnat o una entrada d’un text,hi fem el mateix signe que en elcas anterior, però en sentit in-vers.3

Per indicar que cal fer un sagnaten tot el paràgraf excepte enla primera ratlla, senyalem totel paràgraf i afegim al costatdins d’un cercle l’expressióparàgraf francès o a la francesa.

2 b l.

1q.

paràgraffrancès

1/2 q.



[25]

[26]

[27]

[28]

Podem indicar-hi, si cal, elnombre de quadratins necessaris.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió enrodona, ratllem amb petitesbarres inclinades la líniafina que la subratllava, o bél’encerclem i al marge repetimel cercle incloent-hi les abreviatures rod. o rna.

Per indicar que calescriure una lletra o unaexpressió en rodona en untext en cursiva, la subrat-llem amb una línia finahoritzontal, o bé l’encer-clem i al marge repetim elcercle incloent-hi les abre-viatures rod. o rna.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió encursiva, la subratllem amb unalínia fina horitzontal, o bél’encerclem i al marge repetimel cercle incloent-hi les abreviatures cva. o curs.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió enCAIXA BAIXA, l’encerclem i almarge repetim el cercle incloent-hi l’abreviatura c. b.,o bé la senyalem amb tres líniesFines paral·leles ratllades ambuna línia inclinada.També es pot indicar ratllant

amb BARRES inclinades tot elmot, però es pot confondre ambel signe de més espaiat(cf.[60]).

Podem indicar-hi, si cal, el nom-bre de quadratins necessaris.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressió enrodona, ratllem amb petitesbarres inclinades la línia fina quela subratllava, o bé l’encerclem ial marge repetim el cercle inclo-ent-hi les abreviatures rod. o rna.

Per indicar que cal escriure unalletra o una expressió en rodona enun text en cursiva, la subratllemamb una línia fina horitzontal, obé l’encerclem i al marge repetim elcercle incloent-hi les abreviaturesrod. o rna.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió en cur-siva, la subratllem amb una líniafina horitzontal, o bé l’encerclemi al marge repetim el cercleincloent-hi les abreviatures cva. ocurs.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió encaixa baixa, l’encerclem i al margerepetim el cercle incloent-hi l’a-breviatura c. b., o bé la senyalemamb tres línies fines paral·lelesratllades amb una línia inclinada.

També es pot indicar ratllantamb barres inclinades tot el mot,però es pot confondre amb elsigne de més espaiat (cf. [60]).

2.6. Els signes dels tipus de lletra

1q.1/2 q.

rod.

rod.

curs.

c. b.



[30]

[29]

[31]

[32]

[33]

per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió enversal o caixa alta, la subrat-llem amb tres línies fines pa-ral·leles, o bé l’encerclem i almarge repetim el cercle incloent-hi les abreviatures c. a. o maj.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió enversaleta, la subratllem ambdues línies fines paral·leles,o bé l’encerclem i al margerepetim el cercle incloent-hil’abreviatura vers.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió ennegreta, la subratllem amb unalínia ondulada, o bé l’encerclemi al marge repetim el cercleincloent-hi l’abreviatura negr.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió ennegreta cursiva, la subratllemamb una línia ondulada i asota una línia horitzontal (o al’inrevés), o bé l’encerclem ial marge repetim el cercleincloent-hi les abreviaturesnegr. cva. o negr. curs.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió enversal cursiva, la subratllemamb quatre línies fines paral·leles, o bé l’encerclem ial marge repetim el cercleincloent-hi les abreviatures c. a. cva., c. a. curs., maj. cva. o maj. curs.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió enVERSAL o CAIXA ALTA, lasubratllem amb tres línies finesparal·leles, o bé l’encerclem i almarge repetim el cercle incloent-hi les abreviatures c. a. o maj.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió enversaleta, la subratllem ambdues línies fines paral·leles, o bél’encerclem i al marge repetim elcercle incloent-hi l’abreviaturavers.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió ennegreta, la subratllem amb unalínia ondulada, o bé l’encerclemi al marge repetim el cercleincloent-hi l’abreviatura negr.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió ennegreta cursiva, la subratllem ambuna línia ondulada i a sota unalínia horitzontal (o a l’inrevés), obé l’encerclem i al marge repe-tim el cercle incloent-hi les abre-viatures negr. cva. o negr. curs.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió enVERSAL CURSIVA, la subrat-llem amb quatre línies fines pa-ral·leles, o bé l’encerclem i almarge repetim el cercle incloent-hi les abreviatures c. a. cva., c. a.curs., maj. cva. o maj. curs.

c. a.

vers.

neg.

negr.curs.

c. a.cva.



[35]

[34]

[36]

[37]

[38]

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió enversal negreta, la subratllemamb tres línies fines paral·leles i a sota una líniaondulada, o bé l’encerclem i almarge repetim el cercle incloent-hi les abreviatures c. a. negr. o maj. negr.També hi ha qui fa servir

una doble línia ondulada ambaquesta finalitat.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió enversaleta cursiva, l’encerclemi al marge repetim el cercleincloent-hi les abreviatures vers. cva. o vers. curs.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió enversaleta negreta, la subratllemamb dues línies fines pa-ral·leles i a sota una líniaondulada, o bé l’encerclem i almarge repetim el cercle incloent-hi l’abreviatura vers. negr.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió enversaleta negreta cursiva,l’encerclem i repetim el cercleal marge incloent-hi les abreviatures vers. negr. cva.o vers. negr. curs.

Per indicar que cal compondre una expressió amb les inicials delsmots significatius en majúscula,l’encerclem i repetim al margeel cercle incloent-hi les abre-viatures a. i b. o c. a. i b.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió enVERSAL NEGRETA, la sub-ratllem amb tres línies fines pa-ral·leles i a sota una línia ondu-lada, o bé l’encerclem i al margerepetim el cercle incloent-hi lesabreviatures c. a. negr. o maj. negr.

També hi ha qui fa servir unaDOBLE LÍNIA ONDULADAamb aquesta finalitat.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió enVERSALETA CURSIVA, l’encerclem i almarge repetim el cercle incloent-hi les abreviatures vers. cva. overs. curs.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió en ver-saleta negreta, la subratllemamb dues línies fines paral·leles ia sota una línia ondulada, o bél’encerclem i al marge repetim elcercle incloent-hi l’abreviaturavers. negr.

Per indicar que cal compondreuna lletra o una expressió en �� , l’en-cerclem i repetim el cercle almarge incloent-hi les abreviatu-res vers. negr. cva. o vers. negr.curs.

Per indicar que cal compondreuna expressió amb les Inicialsdels Mots Significatius en Ma-júscula, l’encerclem i repetim almarge el cercle incloent-hi lesabreviatures a. i b. o c. a. i b.

c. a.negr.

a. i b.

c.a. i b .

vers.cva.

vers.negr.

vers.negr.curs.

3. La correcció de proves d’impremtaLes proves d’impremta són compostes amb la tipografia corresponent, i en principi

ja han d’incloure totes les correccions i indicacions tipogràfiques introduïdes en els ori-ginals.

A grans trets, podem dir que hi ha dos sistemes de composició: la composició mecà-nica linotípica i la composició mecànica en fred o fotocomposició. Cadascun dels dossistemes té característiques diferents, que comporten l’aparició d’uns errors o uns altres.

Actualment, el sistema més utilitzat és el de la fotocomposició, amb la qual cosamolts errors del primer sistema ja no apareixen en el segon: és el cas del cap de morto lletra invertida, per indicar un tipus de què no es disposa en aquell moment; la supres-sió de tota una línia; etcètera.

En la correcció de proves d’impremta, com ja hem indicat abans, s’utilitzen signesde crida i signes de correcció.

3.1. Els signes de crida

Indiquen la situació de l’error dins del text; s’escriuen dins del text mateix i es repe-teixen al marge. La primera llista recull els signes de crida més usuals que són utilit-zats per marcar un sol caràcter, i la segona, els que serveixen per marcar-ne més d’un.

Signes que inclouen un sol caràcter:

Signes que inclouen més d’un caràcter:



[39] Per marcar diversos tipus delletra en un títol o en unfragment molt curt, només calindicar el tipus de lletraprincipal al començament idesprés els altres tipus enla lletra o expressió corres-ponents. Tanmateix, el canvide paràgraf es pot interpretarmalament (com a final d’aquelltipus, p. ex.).

Ex.:La versaleta en els textos

Per marcar diversos tipus delletra en un títol o en un frag-ment molt curt, només cal indi-car el tipus de lletra principal alcomençament i després els altrestipus en la lletra o expressiócorresponents. Tanmateix, el can-vi de paràgraf es pot interpretarmalament (com a final d’aquelltipus, p. ex.).

Ex.:La VERSALETA en els textos

3.2. Els signes de correcció

Indiquen el tipus de modificació que s’ha de fer en un text. Com en l’apartat refe-rent als signes de correcció en els originals, n’hem fet una classificació a partir del sig-nificat que tenen. Els signes de correcció es posen al costat del signe de crida que hemrepetit al marge. És preferible fer totes les correccions al mateix marge. En la primeracolumna hi ha el fragment explicatiu amb la correcció introduïda i repetida al marge;en la segona, el mateix text ja corregit.

Tanmateix, hi ha uns quants signes de correcció que constitueixen ells mateixos tambéel signe de crida, amb la qual cosa s’estalvien signes:


Galerada primera Signe Galerada segona correctaamb la correcció indicada al marge

[40]

[41]

[42]

[43]

[44]

Per indic ar que cal eliminarun espai, podem fer servir und’aquests signes.

Per indicar que cal eliminarun espai, podem fer servir und’aquests signes.

Per indicar que cal eliminaruna lletra, la ratllem amb unsigne de crida, que repetim almarge, i hi afegim el signe de-leàtur. Si el que s’ha d’eliminarés en un dels marges, es pot ferservir un signe combinat.

Per indicar que cal eliminaruna lletra, la ratllem amb un unsigne de crida, que repetim i almargee, i hi afegim el signe de-leàtur. Si el que s’ha d’eliminarés en un dels marges, es pot ferservir un signe combinat.

Per indicar que cal eliminarun signe de puntuació, el rat-llem amb aquest signe de crida,que repetim al marge, però hipodem afegir el signe deleàtur.

Per indicar que cal eliminarun signe de ‘puntuació, el rat-llem, amb aquest signe de crida,que repetim al marge, però hipodem afegir el signe deleàtur.

Per indicar que cal eliminarun signe diacrític o un accent,ratllem la lletra corresponentamb una crida, que repetim almarge, i escrivim de nou la lle-tra amb el signe o l’accent rat-llats, o bé la lletra tota sola.

Per indicar que cal eliminarun signe diacrític o un accent,ratllém la lletra corresponentamb una crida, que repetim almarge, i escrivim de nou la lle-tra amb el signe o l’accent rat-llats, o bé la lletra tota sola.

Per indicar que cal eliminartot tota un mot o una expres-sió, el senyalem amb un signede crida, que repetim al marge,i afegim al costat el signe deleà-tur.

Per indicar que cal eliminartot un mot o una expressió, elsenyalem amb un signe de crida,que repetim al marge, i afegimal costat el signe deleàtur.

3.2.1. Els signes de supressió


4. Tal com hem dit a la nota 2, no és gens recomanable utilitzar el recurs de l’espaiat per remarcar, ja queaquesta és una de les funcions de la cursiva (vegeu, per a les funcions de la cursiva, el capítol iv, § 3.2). D’al-tra banda, el signe puntejat es pot confondre amb la línia discontínua del signe que elimina una correcció feta.


[45]

[46]

[47]

[48]

[49]

[50]

Per indicar que cal eliminarPer indicar que cal eliminar

una línia de text sencera, la rat-llem tota i afegim el signedeleàtur al costat, o bé repetimel signe de crida al marge i afe-gim al costat el signe deleàtur.

Per indicar que cal eliminaruna línia de text sencera, la rat-llem tota i afegim el signedeleàtur al costat, o bé repetimel signe de crida al marge i afe-gim al costat el signe deleàtur.

Per indicar que cal eliminartota una línia de text sencera,la ratllem tota i afegim al margeel signe deleàtur.

Si, a més, cal ajuntar la líniasuperior amb la inferior, hi afe-gim el signe corresponent.

Per indicar que cal eliminartota una línia de text sencera,la ratllem tota i afegim al margeel signe deleàtur.

Si, a més, cal ajuntar la líniaSi, a més, cal ajuntar la líniasuperior amb la inferior, hi afe-gim el signe corresponent.

Per indicar que cal eliminarl’espaiat d’una paraula, l’encer-clem tota, i al marge del textrepetim el cercle i hi afegim elsigne de supressió d’espai.4

Per indicar que cal eliminarl’espaiat d’una p a r a u l a ,l’encerclem tota, i al marge deltext repetim el cercle i hi afegimel signe de supressió d’espai.4

Per indicar que cal eliminaruna línia en blanc, fem horit-zontalment el signe de supres-sió d’espai, que, per a més cla-redat, es pot repetir al marge.

Per indicar que cal eliminar

una línia en blanc, fem horit-zontalment el signe de supres-sió d’espai, que, per a més cla-redat, es pot repetir al marge.

Per indicar que cal eliminarels espais excessius que gene-ralment la fotocomposició dónaa la ela geminada (l · l ), podemfer un d’aquests signes: l · l.

Per indicar que cal eliminarels espais excessius que gene-ralment la fotocomposició dónaa la ela geminada (l·l ), podemfer un d’aquests signes: l·l.

Per indicar que cal fer unpunt i seguit allà on s’ha posatun punt i a part, fem aquestsigne, que repetim al marge. Siles línies del text són molt am-

Per indicar que cal fer unpunt i seguit allà on s’ha posatun punt i a part, fem aquestsigne, que repetim al marge.

Si les línies del text són molt

.


5. No és recomanable utilitzar la i grega (y) invertida (y) com a signe per a les esmenes de puntuacióperquè no es marca amb claredat el lloc on cal escriure el nou caràcter ni allò que cal esborrar. D’altra banda,en el cas que coincidissin en una mateixa ratlla dues esmenes de puntuació, caldria fer-hi també un altresigne per distingir-les.


[51]

[52]

[53]

[54]

[55]

amples, el primer signe que hemindicat pot ser-hi carregós.

En aquest cas, podem fertambé unes fletxes que indiquinel final de l’última ratlla i elprincipi de l’altra.

ples, el primer signe que hemindicat pot ser-hi carregós. Enaquest cas, podem fer tambéunes fletxes que indiquin el fi-nal de l’última ratlla i el princi-pi de l’altra.

Per indicar que cal canviaruna lletra per una altra, la rat-llem amb un signe de crida, querepetim al marge, i escrivim alcostat la lletra corresponent.

Per indicar que cal canviaruna lletra per una altre, la rat-llem amb un signe de crida, querepetim al marge, i escrivim alcostat la lletra corresponent.

Per indicar que no val la cor-recció que hem fet, ratllem lacorrecció introduïda al marge ifem una línia discontínua sotael fragment en qüestió i repe-tim aquesta línia al marge.

Per indicar que no val la cor-recció que hem fet, ratllem lacorrecció introduïda al marge ifem una línia discontínua sotael fragment en qüestió i repe-tim aquesta línia al marge.

Per indicar que no entenemuna expressió, la senyalem i almarge escrivim un signe d’inter-rogació dins d’un cercle.

Per indicar que no entenemuna expressió rodona, la senya-lem i al marge escrivim un signed’interrogació dins d’un cercle.

Per indicar que cal afegir unalltra o un altre caràcter, ratllemel caràcter anterior o posterioramb un signe de crida, querepetim al marge reescrivim elcaràcter i hi afegim la lletra oel caràcter omesos.5

Per indicar que cal afegir unalletra o un altre caràcter, rat-llem el caràcter anterior o pos-terior amb un signe de crida,que repetim al marge, reescri-vim el caràcter i hi afegim lalletra o el caràcter omesos.5

Per indicar que cal afegir unespai entre dos caràcters, rat-llem el caràcter anterior o pos-terior amb un signe, que repetim

Per indicar que cal afegir unespai entredos caràcters, rat-llem el caràcter anterior o pos-terior amb un signe, querepetim

3.2.2. Els signes de canvi

3.2.3. Els signes d’addició

y

?

---- ----

e ri

ge rgim


6. Com ja hem dit a la nota 2, no és recomanable utilitzar aquest recurs per remarcar, ja que aquestaés una de les funcions de la cursiva (vegeu, per a les funcions de la cursiva, el capítol iv, § 3.2). D’altrabanda, el signe puntejat es pot confondre amb la línia discontínua del signe que elimina una correcció feta.


[56]

[57]

[58]

[59]

[60]

[61]

al marge, i hi escrivim de nouel caràcter amb el signe d’addi-ció d’un espai.

al marge, i hi escrivim de nouel caràcter amb el signe d’addi-ció d’un espai.

Per indicar que cal afegir totun mot sencer, en l’espai inter-medi generalment es fa aquestmateix signe, que es repeteix almarge, i hi afegim el mot oblidat.

Per indicar que cal afegir totun mot, en l’espai intermedigeneralment es fa aquest mateixsigne, que es repeteix al marge,i hi afegim el mot oblidat.

Si l’oblit és de tot un frag-ment, es marca de la mateixamanera, però al costat del signede crida escrivim l’expressió v. l’orig. (‘vegeu l’original’).

Si l’oblit és de tot un frag-ment, escrivim l’expressió v. l’o-rig. (‘vegeu l’original’).

Si l’expressió omesa es trobaa principi o a final de ratlla,podem ratllar el caràcter ante-rior amb un signe de crida, querepetim al marge, reescrivim elcaràcter i hi afegim el textomès. Podem incloure-hi tam-bé el signe d’alineament.

Si l’expressió omesa es trobao a final de ratlla, podem ratllarel caràcter anterior amb un signede crida, que repetim al marge,reeescrivim el caràcter i hi afe-gim el text omès. Podem inclou-re-hi també el signed’alineament.

Si cal afegir un caràcter su-perindexat o subindexat, fem unsigne de crida sobre el caràc-ter corresponent, que repetim almarge i reescrivim el caràcteramb una fletxa indicativa: n2, n3.

Si cal afegir un caràcter su-perindexat o subindexat, fem unsigne de crida sobre el caràc-ter corresponent, que repetim almarge i reescrivim el caràcteramb una fletxa indicativa: n2, n3.

Per indicar que cal escriureuna p a r a u l a6 amb un es-paiat més ample, la subratllema m b un puntejat.

Per indicar que cal afegir una línia en blanc entre dues línies,

fem aquest signe a un marge deltext i el podem repetir al margemateix si sembla necessari.

Per indicar que cal afegir una línia en blanc entre dues línies,fem aquest signe a un marge deltext i el podem repetir al margemateix si sembla necessari.

Per indicar que cal escriureuna paraula6 amb un espaiat mésample, la subratllem amb unpuntejat.

. . . . . . .. . . . . . . . .

sencer

veg. l’orig.

a principi

obriuuna mica



[62]

[63]

[64]

[65]

[66]

[67]

Per indicar que cal afegirmés d’una línia en blanc entredues línies, fem el signe deseparació de línies i hi afegim,si cal, la indicació del nombrede línies necessari amb les abre-viatures l. (‘línia’), bl. o b.(‘blanca’).

Per indicar que cal afegirmés d’una línia en blanc entredues línies, fem el signe de

separació de línies i hi afegim,si cal, la indicació del nombre delínies necessari amb les abrevia-tures l. (‘línia’), bl. o b. (‘blanca’).

Per indicar que cal modificardues lletres o mots transposats,els senyalem amb el signe detransposició, que repetim almarge.

Per indicar que cal modificardues lletres o mots trasnposats,els senyalem amb el signe detransposició, que repetim almarge.

Per indicar que cal modificarmés de dues lletres o motstrsanposats, els senyalem amb elsigne de transposició, que repe-tim al marge i, si és necessari, hiafegim una numeració d’ordre.

Per indicar que cal modificarmés de dues lletres o motstransposats, els senyalem amb elsigne de transposició, que repe-tim al marge i, si és necessari, hiafegim una numeració d’ordre.

Per indicar que volem tras-lladar una paraula o un frag-ment, encerclem l’expressió cor-responent, indiquem amb unafletxa el lloc on ha d’anar i horepetim tot al marge.

Per indicar que volem tras-lladar una paraula o un frag-ment, encerclem l’expressió cor-responent, indiquem el lloc onha d’anar amb una fletxa i horepetim tot al marge.

Per indicar que hi ha dueslínies transposades, podem ferqualsevol d’aquests dos signes,que repetim al marge. El primers’utilitza en línies no gaire llar-gues.

Per indicar que hi ha mésde dues línies transposades,senyalem el fragment amb unaratlla vertical al marge i hiafegim la numeració d’ordrecorresponent.

Per indicar que hi ha méssenyalem el fragment amb unade dues línies transposades,afegim la numeració d’ordreratlla vertical al marge i hicorresponent.

Per indicar que hi ha duesqualsevol d’aquests dos signes,línies transposades, podem ferque repetim al marge. El primerllargues.s’utilitza en línies no gaire

3.2.4. Els signes de transposició i trasllat

b.b.

bl .



[68]

[69]

[70]

[71]

[72]

[73]

Per indicar que cal apujar eltext, fem una fletxa que indiquila distància adequada. S’hi potafegir, a més, la referència mè-trica concreta.7

Per indicar que cal apujar eltext, fem una fletxa que indiquila distància adequada. S’hi potafegir, a més, la referència mè-trica concreta.7

Per indicar que cal abaixar eltext, fem una fletxa que indiquila distància adequada. S’hi potafegir, a més, la referència mè-trica concreta.7

Per indicar que cal abaixar eltext, fem una fletxa que indiquila distància adequada. S’hi potafegir, a més, la referència mè-trica concreta.7

Per indicar que tota una líniadel text o tot un fragment hand’anar centrats verticalment,senyalem el fragment, fem elsigne de centrar en sentit ver-tical i repetim al marge.

Per indicar que tota una líniadel text o tot un fragment hand’anar centrats verticalment,senyalem el fragment, fem elsigne de centrar en sentit ver-tical i repetim al marge.

Per indicar que tota una líniadel text o tot un fragment

han d’anar centrats horitzontalment, senyalem

el fragment, fem el signe decentrar en sentit horitzontal

i el repetim al marge.

Per indicar que cal alinear eltext per la dreta, fem al marge

dret del text dues líniesparal·leles.

Per indicar que cal alinear eltext per l’esquerra, fem almarge esquerre del text dueslínies paral·leles.

Per indicar que cal alinear el text per la dreta, fem al mar-ge dret del text dues línies pa-ral·leles.

Per indicar que cal alinear eltext per l’esquerra, fem al

marge esquerre del text dueslínies paral·leles.

Per indicar que tota unalínia del text o tot un fragmenthan d’anar centrats horitzontal-ment, senyalem el fragment,fem el signe de centrar en sen-tit horitzontal i el repetim almarge.

3.2.5. Els signes de disposició del text

7. Aquestes distàncies es poden indicar també amb el sistema mètric tipogràfic; és a dir, amb cíceros o amb piques.

mm

mm



[74]

[75]

[76]

[77]

[78]

Per indicar que cal alinear unalínia mal interlineada, cosa queés freqüent en els muntatges, sesenyala el fragment amb dueslínies paral·leles, que repetim almarge.

Per indicar que cal alinear unalínia mal interlineada, cosa queés freqüent en els muntatges, sesenyala el fragment amb dueslínies paral·leles, que repetim almarge.

Per indicar que cal sagnar el text per l’esquerra, fem el signecorresponent, que repetim almarge, i hi indiquem, si cal, laquantitat de quadratins neces-saris: mig quadratí, un quadra-tí, etcètera.

Per indicar que cal sagnar eltext per l’esquerra, fem el signecorresponent, que repetim almarge, i hi indiquem, si cal, laquantitat de quadratins neces-saris: mig quadratí, un quadra-tí, etcètera.

Per indicar que cal treure lasagnia d’un text, fem el mateixsigne que en el cas anterior, però en sentit invers, o béaquest altre, i el repetim almarge.

Per indicar que cal treure lasagnia d’un text, fem el mateixsigne que en el cas anterior, però en sentit invers, o béaquest altre, i el repetim almarge.

Per indicar que cal sagnar totun paràgraf llevat de la pri-mera ratlla (paràgraf francès oa la francesa), fem el mateixsigne i indiquem la quantitatde quadratins necessaris, obé escrivim al marge del pa-ràgraf dins d’un cercle l’ex-pressió paràgraf francès.

Per indicar que tot un frag-ment comença o acaba dues omés línies amb la mateixa paraulao també amb una síl·laba idèn-tica, o bé que apareixen en elmateix espai interior, se senyalaamb un quadre, que repetim almarge.8

Per indicar que tot un fragmentcomença o acaba dues o més lí-nies amb la mateixa paraula otambé amb una síl·laba idèntica, obé que apareixen en el mateixespai interior, se senyala amb unquadre, que repetim al marge.8

Per indicar que cal sagnar totun paràgraf llevat de la prime-ra ratlla (paràgraf francès o a lafrancesa), fem el mateix signe iindiquem la quantitat de qua-dratins necessaris, o bé escri-vim al marge del paràgraf dinsd’un cercle l’expressió paràgraffrancès.

8. Perquè puguem considerar que hi ha repetició, han de coincidir perfectament tots els caràcters quehi ha des del marge esquerre de la caixa de text fins al primer blanc intern de la línia, o des de l’últim blancintern fins al marge dret.

paràgraffrancès

q.q.

q.q.

un un



[79]

[80]

[81]

[82]

[83]

[84]

Per indicar que en un frag-ment quatre o més línies comen-cen�acaben amb �� signe depuntuació, se senyala amb unrectangle o una clau al marge dretque inclogui tots aquests finals.

Per indicar que en un frag-ment quatre o més línies comen-cen�acaben amb �� signe de pun-tuació, se senyala amb un rectan-gle o una clau al marge dret queinclogui tots aquests finals.

Per indicar que hi ha paraulesamb errors de partició, fem un d’aquests dos signes, que repetim a-l marge.

Per indicar que hi ha parau-les amb errors de partició, femun d’aquests dos signes, que re-petim al marge.

Per indicar que cal fer un re-corregut de text, perquè hi ha e-rrors de partició de paraules od’espai entre paraules, femaquest signe, que repetim almarge.

Per indicar que cal fer un recor-regut de text, perquè hi haerrors de partició de paraules od’espai entre paraules, femaquest signe, que repetim almarge.

Per indicar que cal corregirl’interlineat d’un paràgraf, el se-nyalem amb una ratlla vertical ial costat escrivim dins d’un cer-cle la paraula interlineat.

Per indicar que hi ha un es-pai excessiu entre paraules, ambla qual cosa es veuen carrers en-tre les línies, es fa aquest signe,que repetim al marge.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressióen rodona, l’encerclem o bé lasubratllem amb una línia fina ial marge repetim el cercle o lalínia incloent-hi l’abreviaturarod. o rna. Per evitar confu-sions, és preferible fer servir elcercle.

Per indicar que hi ha un espai excessiu entre paraules,amb la qual cosa es veuencarrers entre les línies, es faaquest signe, que repetim almarge.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressió enrodona, l’encerclem o bé la sub-ratllem amb una línia fina i almarge repetim el cercle o la lí-nia incloent-hi l’abreviatura rod.o rna. Per evitar confusions, éspreferible fer servir el cercle.

Per indicar que cal corregirl’interlineat d’un paràgraf, el se-nyalem amb una ratlla vertical ial costat escrivim dins d’un cer-cle la paraula interlineat.

3.2.6. Els signes dels tipus de lletra

interlineat

rna.

rod.

qcen�nn acaben amb �� - signe de pun-

qcen�nn acaben amb �� signe de



[85]

[86]

[87]

[88]

[89]

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressióen cursiva, la subratllem ambuna línia fina horitzontal, querepetim al marge, hi afegim l’a-breviatura cva. o curs., o bé lamarquem amb un cercle, querepetim al marge, incloent-hiles abreviatures cva. o curs.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressióen cursiva, la subratllem ambuna línia fina horitzontal, querepetim al marge, hi afegim l’a-breviatura cva. o curs., o bé lamarquem amb un cercle, querepetim al marge, incloent-hiles abreviatures cva. o curs.

per indicar que cal compon-dre una lletra en versal o caixaalta, la senyalem amb un signede crida, que repetim al marge,i repetim la lletra subratlladaamb tres línies fines paral·leles,o bé la marquem amb un cercle,que repetim al marge, incloent-hi les abreviatures c. a. o maj.

Per indicar que cal compon-dre una lletra en VERSAL oCAIXA ALTA, la senyalemamb un signe de crida, que re-petim al marge, i repetim la lle-tra subratllada amb tres líniesfines paral·leles, o bé la mar-quem amb un cercle, que repe-tim al marge, incloent-hi lesabreviatures c. a. o maj.

Per indicar que cal compon-dre una lletra en caixa baixa, lasenyalem amb un cercle, querepetim al marge, incloent-hiles abreviatures c. b. o min. Siés una sola lletra, s’acostuma asenyalar amb tres línies finesparal·leles ratllades amb unalínia inclinada.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressió enversaleta, la senyalem ambdues línies fines paral·leles o uncercle, que repetim al margeincloent-hi l’abreviatura vers.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressió ennegreta, la senyalem amb unalínia ondulada o amb un cercle,que repetim al marge incloent-hi l’abreviatura negr.

Per indicar que cal compon-dre una lletra en CAIXA BAI-XA, la senyalem amb un cercle,que repetim al marge, incloent-hi les abreviatures c. b. o min. Siés una Sola lletra, s’acostuma asenyalar amb tres línies finesparal·leles ratllades amb unalínia inclinada.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressió enversaleta, la senyalem amb dueslínies fines paral·leles o un cer-cle, que repetim al marge inclo-ent-hi l’abreviatura vers.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressió ennegreta, la senyalem amb unalínia ondulada o amb un cercle,que repetim al marge incloent-hi l’abreviatura negr.

curs.

cva.

c. a.

c. b .

maj.

min.

vers.

vers.

negr.

negr.



[90]

[91]

[92]

[93]

[94]

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressióen negreta cursiva, la senyalemamb una línia ondulada i sotauna línia recta horitzontal oamb un cercle, que repetim almarge, incloent-hi les abrevia-tures negr. cva. o negr. curs.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressióen negreta cursiva, la senyalemamb una línia ondulada i sotauna línia recta horitzontal oamb un cercle, que repetim almarge, incloent-hi les abrevia-tures negr. cva. o negr. curs.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressióen versal cursiva, la senyalemamb quatre línies fines paral·le-les o amb un cercle, que repe-tim al marge incloent-hi les a-breviatures c. a. cva., maj. cva.,maj. curs. o c. a. curs.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressióen VERSAL CURSIVA, la se-nyalem amb quatre línies finesparal·leles o amb un cercle, querepetim al marge incloent-hiles abreviatures c. a. cva., maj.cva., maj. curs. o c. a. curs.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressió enVERSAL NEGRETA, la se-nyalem amb tres línies fines pa-ral·leles i a sota una línia onduladao bé amb un cercle, que repetimal marge incloent-hi les abrevia-tures c. a. negr. o maj. negr.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressióen VERSALETA CURSIVA, l’encerclemi al marge repetim el cercleincloent-hi les abreviatures vers.cva. o vers. curs.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressió enversaleta negreta, la se-nyalem amb dues línies finesparal·leles i a sota una línia ondu-lada o bé amb un cercle, querepetim al marge incloent-hil’abreviatura vers. negr.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressióen versal negreta, la senyalemamb tres línies fines paral·leles ia sota una línia ondulada o béamb un cercle, que repetim almarge incloent-hi les abreviatu-res c. a. negr. o maj. negr.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressióen versaleta cursiva, l’encerclemi al marge repetim el cercleincloent-hi les abreviatures vers.cva. o vers. curs.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressió enversaleta negreta, la senyalemamb dues línies fines paral·leles ia sota una línia ondulada o béamb un cercle, que repetim almarge incloent-hi l’abreviaturavers. negr.

negr. cva.

negr.curs.

c. a. cva.

c. a.curs.

c. a. cva.

c. a.negr.

vers.cva.

vers. negr.

vers.negr.

4. BibliografiaAbrégé du Code typographique à l’usage de la presse. París: [s. n.], 1989.Code typographique: Choix de règles à l’usage des auteurs et professionnels du livre. 6a ed. París: Fédé-

ration CGC de la Communication, 1989.Correspondance et rédaction administratives. París: Colton, 1980.Instituto Nacional de Racionalización y Normalización. Signos de corrección de imprenta.

UNE 54-051-74. Madrid: IRANOR, 1974.Martín, Euniciano. Cómo se hace un libro: Proceso de realización gráfica. Barcelona: Don Bosco, 1983.Martínez de Sousa, José. Diccionario de tipografía y del libro. 2a ed. Madrid: Paraninfo, 1981. Oliva, Mireia; Mestres, Josep M. Els signes convencionals de correcció. [Barcelona], [abril 1990].

[Treball inèdit]Style Manual. Washington: US Government Printing Office, 1973.



[95]

[96]

[97]

[98]

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressióen �� , l’en-cerclem i repetim el cercle almarge, incloent-hi les abrevia-tures vers. negr. cva. o vers.negr. curs.

Per indicar que cal compon-dre una lletra o una expressióen versaleta negreta cursiva,l’encerclem i repetim el cercle almarge, incloent-hi les abrevia-tures vers. negr. cva. o vers.negr. curs.

Per indicar que cal compondreen majúscula una lletra o bé lesinicials dels mots significatiusd’una expressió, l’encerclem i re-petim el cercle al marge incloent-hi les abreviatures a. i b. o c. a. i b.

Per indicar que cal canviar lafamília de tipus de lletra dinsd’un fragment, el senyalem ambun cercle, que repetim al mar-ge, incloent-hi l’expressió famí-lia!, o bé amb el nom de lafamília corresponent.

Per indicar que cal canviar elcos de la lletra dins d’un frag-ment, el senyalem amb un cer-cle, que repetim al marge, in-cloent-hi l’expressió cos!, o béamb la indicació exacta del coscorresponent.

Per indicar que cal compondreen majúscula una Lletra o Bé lesInicials dels Mots Significatiusd’una Expressió, l’encerclem i re-petim el cercle al marge incloent-hi les abreviatures a. i b. o c. a. i b.

Per indicar que cal canviar lafamília de tipus de lletra dinsd’un fragment, el senyalem ambun cercle, que repetim al mar-ge, incloent-hi l’expressió famí-lia!, o bé amb el nom de lafamília corresponent.

Per indicar que cal canviar elcos de la lletra dins d’un frag-ment, el senyalem amb un cer-cle, que repetim al marge, in-cloent-hi l’expressió cos!, o béamb la indicació exacta del coscorresponent.

vers.negr.cva.

a. i b .

c. a. i b .

família!

Caslon

cos!

cos 10

Bibliografia consultada especialment amb vista a la tercera edició del MANUAL D’ESTIL

Baines, Phil; Haslam, Andrew. Tipografía: Función, forma y diseño. Naucalpan; Barcelona: Gus-tavo Gili, 2002.

Brown, Alex. Autoedición: Textos y tipografía en la era de la edición electrónica. Madrid: ACKPublish, 1991.

The Chicago manual of style. 14a ed. Chicago; Londres: The University Chicago Press, 1993.«Corrección de pruebas». A: Tratado general de tipografía [en línia]. [Barcelona:] Escuelas Profe-

sionales de los Salesianos de Sarrià, 1959 [1950?]. <http://www.unostiposduros.com/pagi-nas/tra01l.html> [Consulta: 28 juliol 2005].

Dreyfus, John; Richaudeau, François [dir.]. Diccionario de la edición y de las artes gráficas.Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez: Pirámide, 1990.

Guide du typographe: Règles et grammaire typographiques pour la préparation, la saisie et la correc-tion des textes. Lausana: Groupe de Lausanne de l’Association Suisse des Typographes, 2000.

Martín, José Luis; Mas, Montse. Manual de tipografía: Del plomo a la era digital. València:Campgràfic, 2001.

Martínez de Sousa, José. Diccionario de tipografía y del libro. 3a ed. Madrid: Paraninfo, 1992.— Manual de edición y autoedición. Madrid: Pirámide, 1994.— Diccionario de edición, tipografía y artes gráficas. Gijón: Trea, 2001.— Diccionario de bibliología y ciencias afines. 3a ed., molt augm. Gijón: Trea, 2004.Pujol, Josep M.; Solà, Joan. Ortotipografia: Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic.

2a ed. Barcelona: Columna, 1995.


ELS SIGNES DE CORRECCIÓ TIPOGRÀFICA · signe diacrític o un accent, el rat-llem ben clarament....

Documents

Transcript of ELS SIGNES DE CORRECCIÓ TIPOGRÀFICA · signe diacrític o un accent, el rat-llem ben clarament....