ELS TÒPICS LITERARIS josep lluis martin.docx

8/17/2019 ELS TÒPICS LITERARIS josep lluis martin.docx

1/16

ELS TÒPICS LITERARIS

1. ELS TÒPICS LITERARISUn tòpic literari és una idea o un procediment estilístic que,de tant repetir-se, s’ha convertit en una fórmula tipificadausada de manera recurrent pels escriptors. La major partdels tòpics procedeixen de la literatura clssica, i per aixòsovint s’identifiquen am! una expressió llatina.

"l#uns dels tòpics més freq$ents en la tradició literriaoccidental són% l’exhortació a #audir del present &carpediem'( el pas implaca!le del temps &tempus fu#it'( la vidacomparada am! un riu &vita flumen'( l’elo#i de la vida encontacte am! la natura &!eatus ille'( l’edat d’or &aureaaetas')*i ha tòpics que sintetit+en l’esperit de tota una poca. er exemple, l’amor ents com un pacte &foedus amoris', quereflecteix la relació de vassallat#e feudal, és molt presenten la literatura medieval, mentre que els renaixentistesexalcen el valor de la vida present i terrenal a través deltòpic del carpe diem.ls tòpics consa#rats per la tradició constitueixen unconjunt for/a tancat, ja que es refereixen a q$estions!siques de l’existncia humana, com ara el pas del temps,la mort o l’amor. 0al#rat que són presents en tots els#neres i totes les poques, n’hi ha al#uns molt freq$ents a

la poesia medieval, renaixentista i !arroca. "quests són elsmés importants%


2/16

EDAT MITJANA RENAIXEMENT BARROC

*omo viator

1ita theatrum

U!i sunt2

1ita somnium !reve

1anitas vanitatum 3empus fu#it

4arpe diem

4olli#e, vir#o, rosas

"urea mediocritas

0emento mori

0emento mori

5mnia mors aequat

4otidie morimur

1ulnus amoris,furor amoris,flamma amoris

6oedus amoris

7onna an#elicata

7escriptio puellae

5di et amo

Locus amoenus

8eatus ille


3/16

1.1. LA VIDA I EL PAS DEL TEMPSLa literatura ha expressat, al llar# de la història, les m9ltiplesconcepcions de la vida humana i sovint ho ha fet a través de tòpicsmolt recurrents. La major part d’aquests tòpics transmet una visió del’existncia dominada per la sensació de precarietat que produeix elpas del temps i la perspectiva de la mort.Metàfores de la !daLa metfora permet expressar de manera plstica i concisa una

determinada idea de la vida( és freq$ent comparar-la am! untrajecte o am! una ficció.

VITA "L#MEN$ %la !da &o' () r!(* +(efl(e!, &o)sta)t'e)t ! +(e 'e)a f!)s al'ar$ +(e re-rese)ta la 'ort.

4orren les nostres nimes com dos riusparal:lels.6em el mateix camí sota els mateixos cels.;)< i escolto la teva ai#ua, tremolosa i ami#a,de la font a la mar =la nostra ptria anti#a-.0rius 3orres

"questa metfora ja l’enunci el #rec*erclit &>?? a4-?@A a4', que va dir quetot flueix i compar el flux de l’existnciaam! un riu.

OMO VIATOR$ %l/0o'e$ () &a'!)a)t*la !da !sta &o' () !at2e$ ()-ele2r!)at2e +(e a-orta sa!esa !e,-er!3)&!a.

Buan surts per fer el viat#e cap a Ctaca,*as de pre#ar que el camí si#ui llar#,le d’aventures, ple de coneixences.erò no forcis #ens la travessia.Ds preferi!le que duri molts anEsF que ja si#uis vell quan fonde#is l’illa,

Gic de tot el que haurs #uanEat fent el camí.H5IJ3"I3FI75J H"1"6FJ

La idea del viat#e com a procésd’aprenentat#e ja és present a l’5dissea.Ds un tòpic freq$ent en la literaturamedieval% la vida com a camí de purificació

VITA TEATR#M$ %la !da &o' a teatre*$&o' a re-rese)ta&!4 del -a-er +(e e)s

to&a.

4om una o!ra de teatre, així és la vida( el queimporta no és la duració, sinó com de !é s’ha

representat.


4/16

JKI4"

Ds una metfora molt anti#a% característicadel pensament !arroc

VITA SOMNI#M BREVE$ %la !da 5s ()6re( so')!*$ ()a !l7l(s!4 ef8'era.

l real, doncs, qu és2 uix que a ple sol1ai# per canals o!scurs( i entre la #ent,n vast desert, perdut. l fadrí molJens #ra ni !oll, i la passa indolent.5!erts, els ulls són !uits( i on va, qu vol,Ii el cuitós sap. F oposem cor i mentM.1. 65FN

0otiu recurrent en la literatura !arroca i

recuperat pels surrealistes.

La 6reetat de la !dal carcter efímer de la vida i la caducitat dels valors humans sóntemes presents a totes les literatures, presents i passades, i hi hanom!rosos tòpics que els expressen.

TEMP#S "#9IT$ Ol temps fui#P, VOLAT

AETAS$ Ol temps volaP irremeia!lement% totés passat#er, destinat a la destrucció.

6u#en volant les hores,

F en #lo!us cristal:linsLa pols que cau desperta " la que est dormint.6rancesc 6ontanella

1ir#ili l’express a les Qeòr#iques &A, R@?'%6u#it irrepara!ile tempus. 3òpic molt presenta la literatura renaixentista i !arroca

#BI S#NT:$ O5I JSI, BUK J I’*" 632P,interro#ació retòrica que pre#unta so!repersones o coses que ja no existeixen, de lesquals només queda el record.

7oncs, qu n’heu fet, oh valls, de l’asceteri,scola de l’amor de Mesucrist25n és, oh soledat, lo teu salteri25n tos ren#les de monjos, pres!iteri,Bue, com un cos sens nima, ests trist2Macint 1erda#uer

rocedent de l’clesiasts, lli!re de l’"ntic3estament, fou un recurs freq$ent en laliteratura medieval per lamentar la vanitat del’existncia humana.


5/16

CARPE DIEM$ %a-rof!ta el 'o'e)t*!)!ta&!4 a 2a(d!r del -rese)t$ l/;)!& alorse2(r e) la !)&ertesa ! f(2a&!tat de la !da.

7eixa’t !esar i si et quedava enEor 8esa de nou, que la vida és comptada.Moan Jalvat-apasseit

l motiu apareix a l’5da F, TT, T d’*oraci &>a.4. -@ d.4.', i ha estat reprs a totes lespoques, so!retot a l’edat mitjana, elGenaixement i el 8arroc

COLLI9E$VIR9O$ ROSAS$Pa#afa les roses,noiaP( és una variant del tòpic anterior, en qula rosa sim!olit+a la !ellesa transitòria de lavida humana.

*eus aquí un ram que adés la meva mUs ha triat de les flors espellides.Ji no ha#uessin estat avui collides,n terra les hauríeu vist dem. "ixò us si#ui un avís cert i exemplar(4ar les vostres !elleses, !o i florides,n molt poc temps cauran totes marcides

F, com les flors, de so!te han de finar.ierre Gonsard

L’expressió pertanE a l’o!ra Gosae &R,?V', delpoeta llatí "usoni &ATW-AV>', que esta!lí eltòpic universal de la rosa, molt usat pelspoetes renaixentistes

La !da !l7l(s


6/16

MAL D# SI=CLE$ SPLEEN$ %'al del se2le$'ale)&o)!a*$ estat de tristesa, de tedi, davntla falta de sentit de l’existncia humana.

Buan el cel !aix, feixuc, pesa com una tapa,Jo!re el cor que #eme#a turmentat pelsne#uits,F quan l’horit+ó que el cercle enter en#rapans vessa un dia ne#re molt més trist que lesnits.

4harles 8audelaire OJpleenP Les flors del mal

l mal du sicle és un motiu romntic, i elterme spleen fou popularit+at pel poetafrancs 4harles 8audelaire &T@RT-T@X'. lsromans, però, ja parlaven del taedium vitae.

La !da !dealLa valoració ne#ativa del present comporta una idealit+aciónostl#ica del passat perdut o l’aspiració d’assolir un futur millor.

A#REA AETAS$ Ol’edat d’orP, una pocamítica en qu la vida era plenament feli/.

Jom teixidors que sar#im les ro!es d’un vellordre.Io hi ha res més i, en el costum, imitemLes arts i els lli!res dels antics mestres.erò ho sa!em% avui no hi ha nin#94ompara!le a raxíteles, "ristòtil o "rquímedes.6rancesc arcerisas

"quest motiu apareix per primer cop a lstre!alls i els dies del poeta #rec *esíode&se#le 1FFF a.4.'. L’edat d’or correspon alre#nat de Jaturn, previ al dels déus olímpics.

EL PARAD>S PERD#T$ variant del tòpicanterior referent a l’expulsió d’"dam i va delaradís, que comport la prdua de la felicitateterna.

Jinera &"renEs a l’inrevés' és, per a Jalvadorspriu, el paradís perdut de la infantesa i deltemps anterior a la #uerra civil. "questa mar, Jinera,3urons de pins i vinEa,ols de rials. Io estimoGes més, excepte l’om!ra1iat#era d’un n9vol.l lent record dels diesBue són passats per sempre.

l mite del aradís procedeix del primer lli!rede la 8í!lia, el Qnesi, però la desi#nació deltòpic és de#uda al títol de l’o!ra l aradísperdut, del poeta an#ls Mohn 0ilton &TW@-

TX?'.


7/16

#)a #TOPIA$ ?OI5-LL54, LL54FL:L54"LF3Y"8L' és la concepció d’unasocietat ideal, d’un món ima#inari que fóradesitja!le assolir al#un dia.

Geconeix que no són vanes quimeres lescoses que hem dit so!re la polis i el seu#overn, sinó que, tot i que difícils, es podenrealit+ar, encara que només ;)< quan hi ha#ia la polis un o diversos #overnants que, coma verita!les filòsofs, ;)< tin#uin en la més

#ran consideració el camí recte i la justícia.lató. La rep9!lica.

La societat ideal que descriví lató a Larep9!lica inspir moltes utopies posteriors. lterme utopia, però, el cre el pensador an#ls3homas 0ore &T?XX-T>A>'

La !da realLa vida quotidiana ha estat tractada des de molts punts de vista% per elo#iar el valor d’una vida sen+illa, criticar el sistema imperant,expressar la lluita contra l’adversitat)

A#REA MEDIOCRITAS$Pmitjania d’orP, elo#ide la moderació, d’una vida sense excessos.

3ots los extrems són mals, com és riquesaF po!retat en son extrem cascuna.ere Jerafí

L’expressió prové de l’5da FF, d’*oraci, isinteti+a la idea de l’equili!ri clssic,

recuperada pels renaixentistes

PRIM#M VIVERE$ DEINDE PILOSOPARI$Oprimer viure, després filosofarP% la vidamaterial va per davant de l’activitatintel:lectual.

"ra la #ent ocupa el lloc dels versosF no s’hi val a fer jocs de parauleser apa#ar la fam o la incertesa.0iquel 0artí i ol

La citació s’atri!ueix al filòsof an#ls 3homas*o!!es &T>@@-TXV', però el tòpic ja veexpressat en dites com O"!ans és l’o!li#acióque la devocióP

@. LA MORT4ada poca ha enfocat el tema de la mort se#ons les creencesdominants. 7estí cert de la vida humana, la mort pot omplir-la oprivar-la de sentit.

COTIDIE MORIM#R$ Omorim cada diaP unamica, la mort com a destí ineludi!le.

La vida sencera de l’home no és altra cosaque un camí cap a la mort.Jneca.


8/16

L’expressió, que enunci el pensador llatíJneca a pístoles R?, RW, transmet una visiópessimista de l’existncia, característica del!arroc i l’existencialisme.

MEMENTO MORI$ Orecorda que has demorirP( la certesa de la mort esdevé unareflexió alli/onadora.

Io em raca, JenEor, la vida,erqu l’espero millor%5n és per estimular-meLa memòria de la mort2Io em dol l’aplauso, les #lòries,La pompa ni l’esplendor(erqu en fum esta vil flama " 9ltimament se resol.6rancesc. 1. Qarcia

La citació pertanE a les Jtires del poeta llatí

ersi &A?-R', i és una advertncia contra lasupr!ia i un recordatori de la vanitat de la#lòria. 3òpic freq$ent a l’edat mitjana i al!arroc.

La mort com a pas a LA VIDA ETERNA, queimplica la fe en 7éu i en el més enll.

7eixeu-me creure, doncs, que sou aquí.F quan vin#a aquella hora de temen/an qu s’acluquin aquests ulls humans,5!riu-me’n, JenEor, uns altres de més #ranser contemplar la vostra fa/ immensa.Jia’m la mort una major naixen/a

Moan 0ara#all

"questa idea cristiana, molt present a laliteratura reli#iosa i mística, a ve#adescomporta el desi# de morir per accedir al’amor de 7éu.

La BELLA MORT del qui mor en el camp de!atalla o per una causa justa% la mort com adestí heroic.

ls roman/os popualrs sovint es fan ressò demorts heroiques.Io em maten per ser traZdor Ii tampoc per ser cap lladre,Jinó perqu he vol#ut dir Bue visqués tota ma ptria.Goman/ de 8ac de Goda

Ds un motiu !sic a la Flíada i l’pica en#eneral. La #lòria que comporta la mortheroica ator#a una mena d’immortalitat, comexpressa el lema Qloria non moritur

OMNIA MORS AE#AT$ %la mort tot ho fai#ualP( el poder i#ualador de la mort, que no fadistincions socials, de sexe, de ra/a o d’edat.

*eus-los aquí% el csar conqueridor de terres,l lictor am! el feix que el di#nifica,l cònsol to#at, el soldat sorrut, l’esclau


9/16

afric.3ots dormen per i#ualJota aquest son distant i imprevisi!le "m! qu l’a#ulla del temps ens traspassa.6rancesc arcerisas

L’expressió es tro!a a l rapte de rosrpinade l’autor #rec 4laudi &AXW-?W>'. Ds un tòpicmolt present a l’dat mitjana, so!retot a lesdanses de la mort.

l S#CIDI PER AMOR, la mort com aalli!eració d’una passió que provoca #ranssofriments.

"leshores, 7ido s’aja#ué damunt el llit i di#uéaquestes 9ltimes paraules% O7espulles quevai# estimar mentre els fats i els déus m’hopermeteren, accepteu la meva nima ialli!ereu-me d’aquestes an#oixes. *e aca!at

de viure i he acomplert el camí que m’haviatra/at la 6ortuna% i ara, #ran, !aixar la mevaom!ra sota terra.1ir#ili. neida.

1ir#ili va introduir aquest motiu a l’neida, enqu 7ido es lleva la vida després que neasl’a!andona. Les desventures del jove[erther, de Qoethe &TX?V-T@AR', va revifar eltòpic entre els romntics.

. L/AMORL’amor és una font ines#ota!le de temes i tòpics% de l’erotisme méssensual a l’espiritualitat de l’amor platònic i de la plenitud de larelació a l’amar#or de la ruptura, la literatura expressa tota la#amma d’emocions i situacions provocades per l’amor.Metàfores de l/a'or La inefa!ilitat del sentiment amorós fa necessari l’9s de metforesper expressar-lo.

V#LN#S AMORIS$ %la ferida de l’amorP, unaOdol/a feridaP que causa plaer i sofriment almateix temps.

8eneZt sia el jorn, el mes, l’anEada,L’estació i el temps, l’hora i l’instant,l !ell parat#e, el lloc on era quan7e dos ulls !ells fui pres en la lla/ada.F !eneZt l’afanE, dol/a a!rivada,Iascuda quan l’"mor m’an lli#ant,F l’arc i les sa#etes, esqueixant0on cor, i la ferida mal tancada.6rancesco etrarca

"quest tòpic ve d’antic% a la mitolo#ia #reco-

romana, 4upido provocava la ferida de l’amoram! les seves fletxes. l motiu, recuperat


10/16

després pels tro!adors i els stilnovisti, encaraté vi#ncia avui.

"#ROR AMORIS$*la !o#eria de l’amorP( la

passió amorosa vista com una malaltiamental que o!nu!ila l’enteniment, i tam!écom una malaltia física que tras!alsa el cos il’nima.

Buan et miro un instant, ja no m’és possi!le

7ir ni una paraula,Jinó que la llen#ua se’m travaF prest un foc su!til em recorre la pell, am! elsUlls no vei# resF em ressonen les orelles,Una suor freda em !anEa, i un tremolor m pren tota( estic més verda que l’her!aF em sento que estic a punt7e morir.J"65

La poeta #re#a Jafo &se#les 1FF-1F a.4.' ja va

descriure els símptomes de l’enamorament i,més endavant, 5vidi &RW a4-TXd4' escriví elsGemeis a l’amor, una #uia per curar el mald’amor. 3òpic freq$ent a la literaturamedieval, renaixentista, !arroca i romntica.

"LAMMA AMORIS o I9NIS AMORIS$Plaflama, el foc de l’amorP, una passió fo#osaque crema per dintre.

"mor, senEor de l’ampla monarquiaBue pu!lica el clavell i el foc proclaman l’ardor de la #alta i en la flama7e l’exaltació que l’aire cria.Gosselló-òrcel

Ds un dels motius més recurrents de la poesiaamorosa( usat ja per 5vidi i els ele#íacsllatins, encara perviu en la literatura actual.

MILITIA AMORIS Ola milícia de l’amorP, enqu l’enamorat és un soldat que ha d’aplicarles arts de la #uerra per conquerir l’estimada.

L’amor és una mena de milícia( aparteu-vos,covards 3als estendards no s’han de confiara homes apocats. La nit, el mal temps, llar#scamins i cruels sofriments, tota classe defati#ues tenen ca!uda en aquesta casernaplaent.51F7F, "rt amatòria

L’expressió prové de l’"rt amatòria d’5vidi,una o!ra molt influent en la literatura eròticaposterior. ncara avui dia parlem d’unaOconquestaP quan ens referim a l’inici d’unarelació amorosa

"OED#S AMORIS$ () Opacte d’amorP quevincula els amants am! un jurament defidelitat.

Mo son aquell qui en lo temps de tempesta,Buan les més #ents feste#en prop los focs, pusc haver a! ells los propis jocs,1ai# so!re neu, descal/, a! nua testa,


11/16

Jervint senEor qui jamés fon vassallIe’l venc esment de fer mai homenat#e. "usis 0arc

3òpic principal de l’amor corts, o fin’amor, dela poesia tro!adoresca, en qu l’enamoratesdevé vassall de l’estimada, midons &meusdominus, Oel meu senEorP'

L/a'or !dealL’amor conce!ut com un sentiment espiritual, que transcendeix lasensualitat, és un tema recurrent en la tradició literria d’5ccident ies manifesta de diverses maneres% la idealit+ació de la dona

estimada, l’amor impossi!le, l’amor després de la mort)DONNA AN9ELICATA$ Odona de naturalesaan#licaP( l’estimada és vista com un éssersuperior, #aire!é diví, que exerceix unainfluncia !enfica en l’amant.

er /o passa 8eatriu al davant nostre7ol/a i humil, ornada de virtuts,F els ulls no #osen es#uardar el seu rostre,F els llavis resten de temen/a muts.assa 8eatriu de claredat vestida,7eixant com rastre un divinal perfum.La flaire de son pas no s’ha esvaZda(F sis cent9ries no han esvaZt sa llum.Quillem-"u#ust 3ell i Lafont

l paradi#ma de donna an#elicata és 8eatriu,l’estimada del poeta itali 7ante "li#hieri&TR>-TART', iniciador del dolce stil novo.L’altre #ran model és la Laura de 6rancescoetrarca &TAW?-TAX?'

DESCRIPTIO P#ELLAE$ Odescripció de lanoiaP estimada am! imat#es estereotipades.La descripció sol anar de dalt a !aix i no vamés enll de la cintura.

4ar ;3irant< estava admirat dels seus ca!ells,qui de rossor resplendien com si fossinmadeixes d’or( més esta admirat dels ulls,que parien dues esteles redones relluints coma pedres precioses( lo seu nas era prim i afilate no massa #ran ni poc se#ons la llindesa dela cara, que era d’extrema !lancor de rosesa! lliris mesclada( los llavis tenia vermellscom a coral e les dents molt !lanques,menudes e espesses que parien de crestall.Moanot 0artorell, 3irant lo 8lanc

Ds un tòpic renaixentista, que usa recursospresos dels poetes antics i dels stilnovisti. "l#unes de les imat#es més ha!ituals són elsulls clars i lluminosos, la pell !lanca com laneu o les flors, el ca!ell d’or, els llavis de


12/16

corall, les dent com perles o cristalls)

L/a'or real "ltrament, l’amor vist des de la perspectiva humana, des de lasensualitat i la quotidianitat de les relacions amoroses, tam!é ha#enerat una fecunda tradició.

La DONA REAL$ humana i propera, am!virtuts i defectes, en contrast am! el tòpic dela donna an#elicata

La meva amant té uns ulls que estan llunE deser un sol(l vermell dels seus llavis ho és molt menEsque el corall.

ls seus pits no són !lancs com la neu, i noem dol.Ji els seus ca!ells són fils, ne#re n’ésl’escampall.F tot i això, pel cel, és molt més excel:lentBue les que símils falsos descriuenfalsament.[illiam Jha\espeare, Jonets.

ls poetes romans, com 4atul i els ele#íacs, amés de cantar l’amor envers les dones queestimaven, tam!é en van criticar els defectes.l tòpic de la dona ideal fou sovint replicatpels autors renaixentistes i !arrocs.

L’AMOR ADLTER té dos punts de vista% elde l’amant que manté relacions am! unadona casada, i el de la dona que !usca enl’adulteri una via per fu#ir de l’avorriment i larutina del matrimoni

Io el pren#eu, el mal marit,Bue és ruc, que és ensopit,Moana delicadaIo si#ui per vós amat,0és val aquell que tniu d’ama#at,Moana delicadaIo je#ui am! vós al llit,0és us hi valdr l’amic,

Moana delicada4erverí de Qirona

4atul dedic poemes a Ls!ia, so!renom dela seva amant, que era una dona casada(aquest motiu és !sic en l’amor corts, il’heret la literatura cavalleresca. La donaad9ltera és un tòpic recurrent en la novel:larealista del se#le NFN.

Eta-es ! fa&etes de l/a'or


13/16

La literatura recorre totes les etapes de l’amor, des de l’enamorament fins la ruptura o la mortde l’ésser estimat( descriu els sentiments que comporta cada etapa i esta!leix les diferentsmaneres de conce!re les relacions amoroses.

L’ENAMORAMENT PER LA MIRADA elsulls poden provocar l’amor, i tam!é OmatarP,ser portadors de des#rcia i sofriment

&OC#LI SICARII$ ulls assassinsP'.

ra un retrat de dona, però d’una dona 9nica,mai no vista, una sola mirada de la qualenamorava. F he de dir, comprometent-hi la

paraula, que el retrat era dels que miren( unamirada fonda, que cercava l’nima delcontemplador i la tro!ava de se#uida, perquedar-se-la.er a!reujar, faré la revelació prevista per totlector que em se#ueixi% em vai# enamorar dela dona pintada.ere 4alders.

l poeta ele#íac roperci &>X a4-T> a4' ja vadir que Oen l’amor, els ulls ens #uienP.

L’atractiu de la mirada, que sovint esdevé unreflex de l’nima, és un motiu antic i apareix atotes les poques, tant en la literatura cultacom en la popular.

PRAECEPTOR AMORIS$ Omestre d’amorP,tòpic en qu l’amant inicia l’estimada, jove iinexperta, en les arts amatòries, o l’autor posala seva experincia al servei del lector i lidóna consells perqu apren#ui a enamorarles dones.

Jer mestre d’amor Bui no pa#aria, "ra que en sóc joL’aprenenta em tira.7e dir la lli/ó3ota lla s’afina-Ma sap tant el cor

Bue no li cal #uia( "m! un sol petóLa lli/ó es sa!ia.Bui és mestre d’amor 7el #uanE ja pot viure.Moan Jalvat-apasseit

"quest motiu té un referent !sic en l’"rtamatòria, d’5vidi, un autntic manual deseducció. 1inculada am! aquest tòpic hi ha lafi#ura de l’alcavota, experta en temes

amorosos( la prota#onista de La 4elestina, de6ernado de Gojas n’és un !on exemple

ODI ET AMO Oodio i estimoP alhora(sentiments oposats que suscita en l’amant lapersona estimada.

l mal no em plau i sovint me’l procuro,stimo sense amor i no crec el que sé,Jem!la que somiZ tot el que vei# prop delrostre,0’odio a mi mateix i per a un altre vull #ran!é,arlant callo i sento sense oir,l sí vei# com un no, el ver em sem!la fals,F menjo sense fam, i em #rato sens picor,

F sense mans toco, i del senE en fai# follia.


14/16

Mordi de Jant Mordi

L’expressió es tro!a al poema @> de 4atul,però el poeta #rec "nacreont &se#le 1F a4' ja

havia dit molt a!ans Ode nou estimo i noestimo, deliro i no deliroP. La lluita de contrarisés un motiu freq$ent en la literatura medieval,renaixentista i !arroca.

l JOC DE L/AMOR$ que pot referir-se al#audi sensual o a l’amor com a lli!ertinat#e,com a pura diversió i cerca del plaer.

ots ju#ar am! el seu cos,Bue és jove i riu, i voll joc, i no n’ha tin#ut prou.ncara creus que en tu hi ha vici20ostra el teu vici. 7óna’tJencer. Ji te l’estimes,Io li ofen#uis aquesta tremolor%

La curiositat del cos, que tu6a massa temps que en dius desi#.Qa!riel 6errater.

L’aspecte l9dic de l’erotisme és present a laliteratura de totes les poques, des del 4nticdels cntics de la 8í!lia. 3am!é el lli!ertí ésuna fi#ura literria recurrent( 4asanova, 7onMoan, 1almont en són exemples famosos.

. LA NAT#RALa natura, com a tema literari, reflecteix la concepció que ha tin#utdel món cada poca i cada autor. ot ser vist com un lloc acollidor,dotat d’una !ellesa harmònica que posa de manifest un ordre diví(o, al contrari, com un indret hostil, que provoca desassossec i d’onl’ésser hum és fora#itat.

LOC#S AMOEN#S$ Olloc a#rada!leP.aisat#e !ell i harmoniós, en qu mai nofalten un prat i una font o un rierol, i on !ufa

una !risa refrescant que difon el perfum deles flors.

4ant lo #entil fo en lo #ran !oscat#e e viu lesri!eres e les fonts e los prats e que en losar!res foren aucells de diverses linat#es qui

cantaven molt dou/ament, e sots los ar!res hihavia ca!irols, cervos, #atseles, le!res, conillse moltes d’altres !ísties qui eren molt plasentsa veer, e que los ar!res eren molt carre#atsde flors e de fruits de diverses maneres d’oneixia molt plasent odor, se volc consolar eale#rar en /o que veia e oia e odorava.G"05I LLULL

l poeta #rec 3eòcrit &AWW a4-R>W a4' fou elprimer a descriure aquest paisat#e idíl:lic, quedesprés 1ir#ili convertiria en model. " laliteratura medieval a!unda aquest tipus dedescripció, a ve#ades per caracterit+ar el


15/16

aradís. 3am!é és molt present alGenaixement.

L’ARCFDIA representa una re#ió paradisíaca

en qu la vida transcorre feli/ment. 0otiu moltvinculat al tòpic anterior.

Ma que seiem en un flonjo her!ei comenceu

les cantades. "ra els camps i els ar!resfloreixen( les selves verde#en totes les fulles%de l’anE és aquesta la part més formosa.1FGQFLF. 8ucòliques

" les 8ucòliques de 1ir#ili, l’"rcdia és el llocidíl:lic on uns pastors idealit+ats viuen elsseus amors. "quest motiu inspir la tradicióde la poesia pastoral o !ucòlica.

BEAT#S ILLE$ %fel!G a+(ell* +(e !( e)&o)ta&te a'6 la natura, llunE dels ne#uitsque provoquen els ne#ocis i les #uerres.

3enir una casa còmoda, !en pulcra iendre/ada,Un jardí perfumat, am! tanEs de !ona arrel,F fruita i vi excel:lent calma no #aires criatures,F, en repòs entranEa!le, una muller fidel.Io tenir deutes, ni amor, ni procés, nitopades,Ii em!olics familiars en partir-se els diners,Ii confiar en promeses de #ent encim!ellada,4onduir els propòsits se#ons un just model.1iure am! simplicitat i sense am!ició,Io afectar-se d’escr9pols en la devoció,7omar les passions salvant-ne el desvari,

4onservar l’esperit lliure i l’intel:lecte fort,4ultivar les flors noves i, al vesore, dir elGosari.6eli/ aquell que espera tan dol/ament la mort.4GFJ35* L"I3FI

L’expressió o!re l’epode R, T d’*oraci, iesdevin#ué un dels tòpics més característicsde la literatura renaixentista.

lBON SALVAT9E$

motiu en qu l’ésserhum es considera !o per naturalesa(aquesta !ondat es corromp quan a!andona elcontacte am! la natura i passa a formar partde la civilit+ació.

*em anat unes quantes ve#ades, el meuse#on i jo, a passejar per l’interior de l’illa. msentia transportat al jardí de l’dn( recorríemuna plana de #espa, plena de !ells ar!resfruiters i creuada per rierols que mantenenuna frescor deliciosa) Un po!le nom!rós#audeix all dels tresors que la Iatura hia!oca en a!undncia. 3ro!vem #rupsd’homes i dones asse#uts a l’om!ra delsver#ers( tots ens saludaven amistosament(pertot arreu viem re#nar lhospitalitat, repòs,dol/a ale#ria i totes les aparences de la joia.Louis-"ntoine de 8ou#ainville.


16/16

l de!at so!re si l’home és !o o dolent pernaturalesa ja l’iniciaren els humanistes, però#uanE importncia durant la Fl:lustració, quanels desco!riments #eo#rfics possi!ilitaren elcontacte am! cultures indí#enes allunEadesde la civilit+ació. La creació del motiu

s’atri!ueix al pensador francs Mean-MacquesGousseau &TXTR-TXX@'

ELS TÒPICS LITERARIS josep lluis martin.docx

Documents

Transcript of ELS TÒPICS LITERARIS josep lluis martin.docx