NQ 51

VEMÍIIff_1111111LMarc 1985Cápdepera-Cala Rajada

CA-0""1-7.4e•

CAP VERMELL - 2

portalet

A la secció "Plaga des Sitjar" hi trobareu la noticia que fa referència a lainauguració de la nova escola de Cala Rajada, el Centre Escolar "S'Auba". Creguentque aquesta inauguració ultrapassa la simple dada informativa, volem fer algunesreflexions al respecte.

El primer que ens ve al cap és la transcendència cultural, pedaegica, sociali econamica del fet. La creació d'aquest nou centre escolar -de qualsevol centreescolar- suposa la dinamització cultural de llur Area d'influència. Suposa l'avantat-ge pedage.gic 'd'acostar el centre d'estudis a l'entorn natural del nin. Suposa elimi-nar la trava social que representa l'allunyament dels infants, durant moltes hores,del seu lloc de residència i de l'ambient familiar. Suposa la desaparició, quasitotal, de les grans despeses derivades del trasllat i el servici de menjador. Perúltim, i més important, aquest nou centre suposa la descongestió de "S'Alzinar",amb totes les perspectives de millora de la qualitat de l'ensenyança que duu implíci-tes aquest fet.

Davant aquests aspectes positius, reconeguts per tots els especialistes consul-tats -els mestres els primers- , existeix el dubte de si la nova escola de CalaRajada pot tenir, també, algunes connotacions negatives, sobretot pel que fa alsaspectes integradors i aglutinadors que ha vengut desenvolupant fins ara "S'Alzinar".Aquest dubte ha fet que la gestació de "S'Auba" hagi estat lenta i difícil, perllon-gant-se més del necessari, a través de quasi vuit anys d'esforços per part delsque sí creien en el projecte.

Pensam, sincerament, que sospesant els avantatges segurs i els inconvenientspossibles, el resultat no ofereix més que una opció, i aquesta és la que, en defini -

diva, s'ha determinat. A part de que resulten molt discutibles els beneficis quehagi pogut reportar l'existència fins ara d'un sol centre, on una massificació ac-centuada en res ha ajudat a la convivéncia dels al.lots.

Com a conclusió, volem dir que, a part de qualsevol consideració particularque es vulgui fer, la inauguració d'una nova escola és un aconteixement positiu.Una escola, "per se", és una cosa bona, intrínsecament bona. Cercar-li connotacionsnegatives és cercar cinc peus a un moix.

PLAÇA DES SITJAR CAP VERMELL - 3 -

INAUGURACIO El dia 15 se va inaugurA la novaescola de Cala Rajada, "S'Auba". Hi

assistiren el Delegat del Govern,Sr. Martin Pia-senda, el Director Provincial d'Educació, Sr.Crespi, i les autoritats locals. Per als ninsva actuar el Grup Cucorba, hi va haver els parla-

ments de rigor i un excel.lent berenar preparatper les mares dels alumnes.

Amb aquesta inauguració culmina un llargprocés que ha durat quasi vuit anys, amb el queesperam que quedi definitivament normalitzadala ‘situació escolar del nostre poble. Enhorabonaals qui han fet possible aquesta obra.

EXPO-NEU Del 2 al 9 d'aquest mes va romandreoberta la "Expo-Neu", exposició foto-

gràfica sobre la nevada del mes de gener, a Ca's

Mestre de Son Not. Hi havia de tot, des de "pos-tals" sense sentit, fins a auténtiques obresd'art. Pere) l'important, que era deixar constanciagréfica d'un fet que es repeteix molt claresvegades, se va aconseguir plenament.

CONCERTS Els més imminents són els previstsper als dies 30 d'aquest més i 8 d'a-

bril. En el primer hi actuarien "Els Solistesde Mallorca", amb intervenció de Paula Rosselló,interpretant l'"Stabat Mater" de Pergolessi,sota el patrocini del Consell Insular de Mallorca.El segon correria a cérreg de la Coral "S'Alzi-nar". Del que hagi estat en parlarem el mes queve.

ASFALT Alguns carrers de Capdepera ja han rebutla primera capa asféltica, acabant amb

el suplici de bonys, forats i pols. Se ens hadit que aquest més se començarien a asfaltarels carrers principals (Port, Centre, etc.),retornant al nostre poble una imatge més civi-litzada de la que havia tengut darrerament.

IMPOSTOS Molt comentat ha estat l'augment experi-mentat per les exaccions fiscals del

nostre Ajuntament, sobre alguns servicis Oblics(fems, clavegueram...) i en concepte d'impostossumptuaris. Augment que, en justa reciprocitat,

hom espera veure traduit en una millora d'aquellsservicis.

SA FONT Aquest és el nom de la nova revistaque acaba de néixer a la nostra comarca

concretament, a Son Servera. Esperam una llargavida, plena d'encerts, per aquesta publicació,al servei de la informació serverina.

FESTES Si els noms qua sonen com a figures deles festes d'estiu, són certs, haurem

de fer una critica gens afalagadora. Avisam.

President: Antoni Alcover FemeniesVice-President: Miguel Alcina NebotSegretari: Guillem GarauTresorer: Manuel LealVocals: Mateu Garau

Nicolau LiesegangPere FlaquerAntoni SuredaMateu PorcelBartomeu TerrassaJordi Ballester

Contable: Guillem EsteveEncarregat platja: Pere Massenet

Sor i encert!

MÉS RADIO Si el mes passat parlévem de RAdioCapdepera, aquest mes ho hem de

fer de Radio Cala Rajada, una altra emisora queha començat a emetre en el nostre poble. Si aaixó afegim que, segons les nostres noticies,s'estA gestant una futura RAdio Lliure, prestens podríem trobar amb una auténtica saturacióde les ones locals. Visca la radio!

GESA No vos assusteu, no és una nova pujadade les tarifes. EF tracta d'un assumpte

diametralment oposat. Un grup de treballadorsde la referida empresa, que al mateix temps són

uns artistes importants, mostren la seva obraen el Casal de Cultura del Carrer Major, entre

els dies 26 i 31 d'aquest mes. Ells són GutiériezUbierna, Pina i A. Vicens (olis), Carlos Hermoso

i Joan Huguet (acuarel.les), i Toni Joan (dibui-

xos). Si no anam errats, darrera tot aixó hiha la ruà d'en Tomeu Puig.

passa a 1a pAgina següent)

ES FARALLO

l'Associacióaquest mes.hagut moltes

Com que el mes passat notemps d'incloure la novade Veinats "Es Faralló",Aquesta és la nova junta,reeleccions:

tenguéremjunta deho feimon hi ha

AYUDA A ETIOPIAPara compra y distribución

de alimentos

CUENTA CdRRIENTE

N°. 26.000BANCO EXTERIOR DE ESPAÑA

En todas las sucursales del país

o transferencia desde cualquier

BANCO O CAJA

1 Promovido por la coordinadora española de ayuda al desarrollo:

AYUDA EN ACCION JUSTICIA Y PAZ

CARITAS- BARCELONA INTERMON

IEPALA MEDICUS- MUNO!

MANOS UNIDAS - [CAMPAÑA CONTRA EL HAMBRE

MOVIMIENTO 0.7%-TERCER MUNDO I UNICEF

Timbién puede hacer aportaciones a cualquiera

oler estas entidades

CAP VERMELL - 4-

(ve de la phina anterior)

CORRESPONSAL Un que torna a la palestra. Estracta d'en Bartomeu Melis "Meyme",

que ara firma les seves cròniques en el diari"Ultima Hora". De la seva fina intuició i elseu bon estil literari, esperam una informacióobjectiva dels aconteixements gabellins.

FULLES Pareix que lo de les fulles d'informa-ció cultural de l'Ajuntament, ha quedat

definitivament institucionalitzat. Seguim llamen-tant que no se faci referència a qui és el respon-sable directe de cada acte que se relaciona,provocant possibles confusions i, sobretot, po-

guent parèixer que és el mateix Ajuntament quiho fa tot.

BISBE Els dies 9 i 10 va girar visita pastoral

als pobles •de la comarca, el Sr. Bisbede Mallorca, D. Teodor Obeda. Els distints grupsd'església tengueren °casi() de reunir-se amb

ell en els distints pobles. A Cala Rajada forenels grups de joves de Llevant els qui ho feren,mentre els adults es reunien a Sa Colc3nia de

'Sant Pere i els catequistes a Sant Llorenç. Els

actes varen estar presidits per la senzillesaque caracteritza al nostre bisbe.

URBANISME La sempre difícil i conflictiva Comis-sió Municipal d'Urbanisme, ha passat

a mans de Xisco Terrassa (LLAC). No sabem a quinscriteris respon aquesta asignad() ni els motiuspels quals ha cessat en Toni Moll "Miquelee.Esperam aclarir-ho i poder-vos-ho contar.

HEM FET AQUEST

Joan NebotMari - GemMelisJoana ColomMaria VivesBiel PérezPep TerrassaLlucié Sirer111 ,9- Antdnia Nadal

.Jaume FusterColoma MayolManuel López

NOMERO:

Toni RiutortBarbaja Flaquer Els articles publicats en aquestaAni Muñoz revista expressen únicament l'opi

nió dels seus.autors.

Bolleti de l'Obra Cultural BalearCapdepera - Cala RajadaMARÇ 1985Carrer d'ES Port, 43 - CAPDEPERADipòsit Legal: P.M. 497/80 .Imprimeix: Apóstol y Civilizador, Petra.

dbelmes afligidasd'es Pastor de Son Perdiu.

Una escola és cosa bonatant si voleu com si no.No cal ni discutir-honi amb cap homo ni amb cap dona.I perqué és cosa tan bonaestic content que a la fiorgullosos poguem dirque 'Cala Rajada téun centre que cau molt bé

0Oo

LI

CAP VERMELL - 5 -

i que un buit mol gros ve a omplir.

0 O

Va venir a inaugurar-lo 045

4\

sa Més gran autoritat 1que resideix a Ciutat,o sia ., es Governador.Aix3 és un premi majorper tots es que han lluitat tandurant molts d'anys esperantque arribas aquest gran dia.Jo compartesc s'alegria

- de pares, mares i infants.

oo

per què ?PER ( -2Ue l'Ajuntament no intenta millo-

rar la imatge de la Policiao Municipal?

PER QUE la Plaga. de la Constituciós'està convertint en un "par-

. king" de maquinAria?

PER QUE en lloc de canviar de gorra nocanviam de cap?

PER QUE tan sovin se polititza laAVASht

olialI

44.

it1,

DtRANT EL 11ES DE FEBRER...

an nascut:

Fernando Garcia Gonzálezd'Antonio i Isabel.

_ Mateu Mercant Terrassade Joan i Joana.

Nicolau'Flaquer Romerode Pere i Francisca.

Cristina Ribot Flaquerde Guillem i Margalida.

S'han casat:

Manuel Muntaner Fernándezamb Ma Isabel Caldentey Lull.

Han mort:

Charls Alan MeadeMathyas Gerardus Tegelaers

Rectificació del mes de Gener:

On deiaRaul García Pastor

havia de dirRaul García Becerra

També deixàremsense anotarGabriel Mestre Pastor

d'Antoni i Elionor.

cultura?

4Zazteix

• CAP 'VERMELL - 6

L'Ama EN JOAN "COLL", Joan Sancho Alzamora (1879-1956)

CAPITOL XXIV

Els cementeris d'aquest pobleforen igual que l'església, també hancorregut d'una banda a l'altra, igualque el poble. Abans la gent habitavadalt la muntanyeta; l'església i elcementeni també hi estaven. Les casesd'allà dalt caigueren, les noves lesferen més avall, l'església i el cemen-teni també davallaren a un punt mésamode, sempre seguint el poble coml'ombra al cos.

Primerament, aquí, i per tot elman cristià, enterraven dins les esglé-sies; en un cert temps el govern hoprivà i es feren cementeris. Aquí tambéhi enterraven, així és que dins lacapella anomenada del Roser i l'altra(it'd ve, o sia dins les dues que hiha a ma esquerra quan entram, hi hatombes amb inscripcions en mallorquii llatí; i dins l'altra qui ve n'hiha una de tan gran que no m'atrevesca calcular els restes humans que conté,n'hi ha molts; això és fàcil que fosel primer cementen i que hi hagués.

Darrera l'Església hi ha un bocinettancat bastant redu'i:t que servi decementen i baStant de temps fins quebasta per la necessitat, pera, supuestoque casi tot el poble havia devallati el cementen i aquell no bastava, enferen uns dins la possessió d'Es Claper,en el cap d'avall del carrer del Port,a ma esquerra quan devallam entre elcarrer d i de Aquest cemen-teni servi molt poc, tan sols no arribâa una dotzena els qui hi enterraren.

Dins poc temps comença la pesta.Les autoritats trobaren que aquestcementeni estava massa a prop del poblei el traslladaren aquí on esta avui.Feren una filera de fosses, tant comles havien de menester, com s'ha desuposar. Acabada l'epidemi el ferentan gran com és ara, però com la lleiobligava a no poder remoure el terrenyde tals cementeris durant cent anys,aquest cementeni es conserva tal comel deixaren passada l'epidemi.

Quan els cacics estaven - en pugnauns amb los altres, el cementen i parei-xia una pleta, tot ,era abandó. Serveix,endemés de cementen, per pastura quequalcú aprofitava per als bous i cabres;i les poques tombes que hi havia erenprofanades servint de secrets de tabaci altres gèneres de contraban. El cemen-teni no eren més que quatre paretsamb alguns portells per entrar-hi bes-tiar i contraban, dues fileres de xi-prers, unes casetes mal conservadesi una bona pastura on hi abundaba elfonoll, romaguers i maragalls amb bas-tanta ufana.

A un moment dat,- l'Ajuntamentse'n recordé que en el poble hi haviaun cementen. Feren un plànol i, senya-lat el camí, es posaren a treballar-hi un poc cada any, lo que de si davael pressupost. senyalat per a tal objec-te. I d'un lloc incult i vergonyóscom era s'ha convertit no en un cemente-ri sine) en un jardí, que si bé és verque ningú es vol morir, aquest Hocsant convida a que la mort no sia tantrista. Tan hermosa i poética és aquestamansió eterna.

MATERIALS PER A LA NOSTRA HISTÒRIA CAP VERMELL -7 -

LES OBRES DE RESTAURACIO DEL CASTELL

Aquestes darreres setmanes setreballa en el reforç de la murada.S'ha començat per la murada de llevant,el tros que va de l'Església fins alPortalet. La murada de part de dinsel Castell, el parament interior, jaestà en aquest tros acabada. Ja setreballa en el parament de fora.

L'obra consisteix en omplir elsbuns, tirar mescla en els llocs onés més necessari i en adobar, dinsel que cap, les espitlleres.

M'agradaria que no s'abusás dela mescla (ciment, grava i terra).Voldria que l'obra vella no perdésel seu encant, que la pedra no ensquedàs tapada per la mescla; que, unavegada acabada l'obra encara siguipossible distingir el tipus de pedra,les diferents maneres en que està co1.12cada la pedra, les parts més antiguesde les més modernes, etc. L'obra fetafins ara resulta, des d'aquest puntde vista, molt acceptable.

No sé si el tros de murada ons'han fet les obres de reforç, se dónaja per totalment restaurada. Personal-ment, crec que, després d'haver-sefet el treball més urgent, s'hauriade repassar (sempre i quan l'economiaho permetés) una vegada més la murada,per a millorar-la i cuidar els detalls.Per exemple, els matacans se podrienfer més decentment, és a dir, aixiCOM eren antigament.

En l'obra de reforç d'aquest trode murada s'ha tengut prou esment encuidar dos detalls. Me referiré, prime-rament, a les clapes de referit decalç que se troben a la part de lamurada que hi ha just davant la Casadel Governador.

Segons l'Arxiduc, en aquest llocS'hi feren unes dependéncies militarsa finals del segle XVIII o prilicipisdel XIX. s ben probable que aquestesclapes de referit ens assenyalin ellloc d'aquestes dependéncies.

Per altres parts de la muradatambé se n'hi troben de clapes de refe-rit de calç. S'ha de tenir en compteque les darreres cases que s'abandonarenforen aquelles que estaven adossades

a la murada i que les cases de dinsel Castell no començarien p referir-les interiorment fins després del segleXVIII.

Una descripció del poble de l'any1789, escrita per Geroni de Berard("Viaje a las Viles de Mallorca"),denla a entendre que les cases de Capde-pera -de dins el Castell- en aquelladata encara no se referien. La descrip-ció diu aixi: "La primera poblaciónhacia la subida del castillo es muyhermosa por su espaciosidad y lúcidasparedes de buena piedra blanca". Carac-terístiques que no tenen els altresgrups de cases.

L'altre detall que s'ha cuidatde no tapar són els buits que de formaquadrada (aproximadament de 15x15 cms.)apareixen -depèn dels llocs- per baixdel caminet de ronda i que comuniquenamb l'exterior. La meva opinió és queservien per una millor ventilació deles porxadetes de les cases

Aquestes obertures se feien tanpetites, en primer lloc per no restarsolidesa a la murada, i en segon lloc,perquè llur funció, més que d'il.lumina-ció, era de ventilació.

Les referides obertures se loc-litzen, sobretot, a la part de murada

que hi ha entre els dos portals. Possi-blement, també ens serviria de pistaper saber el nombre de cases que hipodia haver en aquell indret.

JOSEP TERRASSA

MONÒLEG AMB L'ESTEL DE VAUBA VERMELL - 8 -

SUGGERIMENTS PER UNA RUA

Després de molts d'anys, Estel,els carrers del nostre poble s'hanalegrat amb una Rua.

Jo més bé diria que amb un assaigde Rua. No sortí perfecta, ni moltmenys. Pera, així i tot, l'operacióde prova, per veure la resposta dela gent, fou molt encertada. Els orga-nitzadors mereixen un fort aplaudiment

sens dubte, el poble els ho va donaramb la seva assistència massiva.

La gent va acudir a la crida,i va acudir amb optimisme, amb ganesde participació, amb desig de festa.I aixd també és plausible.

Les disfresses foren, nombrosesI variades, plenes d'enginy i colorit,pentura un poc improvisades, un ppcde darrera hora, a lo minor un moltcondicionades pels sermons que durantmolts d'anys ens han volgut fer creureque el carnaval era una malifeta persatisfer desitjos amagats de bruixesi bubotes.

I s'ha vist que no.

Ni males intencions ni pensamentsretorçuts.

Tot el contrari: ganes de bulla,de participació, de comunicació, derompre el motlo que ens té encorsetats.

SI, Estel, per aixd serveix elcarnaval, per rompre, encara que siguinomés uns dies, la carcassa de personesserioses. Per obrir la vlivula a labulla, a l'humor, a la joia, a la folliade sentir-nos :Mures, de fer tot allòque ens prohibeixen els "bons costums".

Aixe) eren les bruixes i les bubotesque atemoritzaven als governants dela dictadura: que se rompessin elsseus motlos.

I s'han romput.

La Rua és una festa participativa.I és, a més, la festa més creativade totes les festes.

Cada persona pot aportar-hi laparticipació de la seva capacitat crea-tiva.

I és una festa que l'han de ferels ciutadans del poble.

No pot esser ins titucionalitzada.

No pot haver-hi ni paranys nifites a la creació.

Cada ciutadA o grup de ciutadans-pot llegir-se comparses- no pot trobarobstacles a l'hora de crear ja disfres-sa adequada. Ha de poder fer-ho enllibertat absoluta.

No hi ha cap regla que servesqui, per aquest joc, perquè ha d'esser unjoc sense re les.

Ha d'esser el joc de la llibertat.

I tot serveix: l'humor, la critica,la parddia, la s3tira, el ridícul,tót. Ni estaments ni institucions podenesser intocables.

Defectes i virtuts s'han de poderridiculitzar, perquè és la festa del'alegria, de la bulla, i és, ha dies-ser, la festa de la bona llet.

Rancors, enveges, cobdícies, supèr-bies, por al ridícul, tots els senti-ments negatius, els hem de deixar acasa, perquè la Rua és, ha d'esser,la festa de la convivéncia amb alegria,de la convivència sense qualificatius.

No creus, Estel, que ha d'essertine festa d'unió entre tots els quiformam la comunitat?

I ara, si m'ho permeten els orga-nitzadors, voldria fer-los uns quantssuggeriments per a • próximes edicionsde la festa.

'CAP VERMELL - 9.-

En primer lloc, crec que la colcadas'hauria de fer dins un circuit tancat,elegint uns carrers i donant voltesdins ells mateixos. La gent que,les raons que sigui, no vol disfressar-se, sabria on pot situar-se per veurela desfilada. I al mateix temps, podriadeixar d'esser públic passiu per aconvertir-se en actiu, ja que entredisfressats i públic podria establir-se una batalla de serpentines i confet-ti. I tots ajudar a que la festa fosm6; participada, més popular.

En segon lloc vull suggerir quecada grup o comparsa porti el seu acom-panyament musical. Per marcar un ritmeno és necessari servir-se d'instrumentsmolt sofisticats. Un tambor o una xim-bomba, o altres per l'estil, bastenper donar ritme i moviment a les dis-fresses. No li serveix a la Rua, niel ritme de marxa ni el de passacarrers.Es massa disciplinari, massa seriós.

La Rua vol ritmes alegres, moguts,sincopats, suggeridors de contorsionsI de follia.

També un element vistós i mAgicés la carrossa. Crea un ambient defantasia, d respectacularitat.

I sobretot, les comparses. Elmoviment en grup té la virtut de romprela timidesa de cada un en particular,de massificar l'alegria, d'infondreel desig de bulla, d'allunyar la poral ridlcul.

Esperem, Estel, que aquest assaigd'enguany servesqui com a punt de refe-rència per tal que l'any que ve, laRua, sigui una festa de tots per tots.

Esperem-ho!

JOAN RAIFebrer 85

El silenci 't

Les relacions entre les personeshumanes només són realment saludablesquan són fetes amb espais de silencii de reflexió. Hi ha massa soroll isobren paraules en els encontres so-cials.

No crec que sigui del tot certque la gent sempre s'entén parlant.Allò que passa 65 que es parla molti s'escolta poc. Hi ha una inflacióde paraules que esdevenen com un cara-mull de sons incoherents que cauenviolentament sobre les orelles comuna carretada de pedrades.

Jo me cans, sovint, d'anar a reu-nions, a seminaris, a taules redones,a congressos. Veig i sent gestos iparaules a balquena que no duen gairebéa un encertat enteniment.

Crec que no cal només parlar perentendre'ns quan tenim a un altre alnostre costat. Es molt millor sentirla seva presència, escoltar el seubategar interior, compartir les sevesintimitats amb respecte i caminar juntscap a l'experiència màxima. I tot aix6es pot fer en silenci. Sol fer-se ensilenci.

Quan realment ens entenem és quanexperimentam els espais de silencii augmentam la tasca de lá reflexió.Quan les paraules estan amarades deidees ben pensades i que surten d'uncor sensible a la vida dels altres.

Quan te vas entenguent amb unapersona, t'adones de que cada vegadaen les relacions hi ha més sileRcisfecunds i que, callant, estàs més propde la seva vida interior.

Mentre que els homes no tenguinla capacitat i el gust de trobar-seamb el silenci, es farà del tot impossi-ble arribar a un enteniment saludablei creador. Es donarà, tan sols, unaguerra ofensiva de paraules sense con-tingut.

El .vertader silenci dóna lluma la mirada, ia que el rostre de l'homedigui la seva cançó i és un espai d'aco-llida per a tots els qui cerquen com-prensió i amistat.

Les grans obres i realitzacionsdels homes han florit en els campsfecunds d'un silenci respectuós i d'unareflexió serena.

Gregori Mateu Estarelles.

RADIOCLUB CP.O. BOX N.° 1CALA RATJAMALLORCA (

AP:IAPDEPERA0 ,EVE4A

PSE-TNREMARKSA

ENTREVISTES CAP VERMELL - 11 -CAP VERMELL - 10 -

En.) endia,5am avui, deó d'aqueta ecci,6 d'eninevii.eó, en un món diiiniLitenalmeni di.siant: pizix que enó po dun a rnLejza de quite—

mine en tneci.a -aego17. queuLa gita 1,42ca , pen la catid&oa d'unavea affulga, &odevenen queicom pndxim gndcieJo a la mdgia de ia nddio.De& apeci..ea de ta nadioa/ició, Je bcarj dannenameni, paneam am& loep

gaiw-ia Joni luan, m-P-0-6-/LeA L14(5 dei RADIOCIIIR C11I7UR4L CAPDEPER4,ie.Jo neApo,oi&o d'un . 4: 0UA.e, donada ia unanimital de&

ctLenia -L pan-t./o de

- Loiam a6Joi,oi...ilLt a un auteillicapogeu G/Aa ia ncuLioa/ició, pend&tu/u:ea d'exptican com neit L comen çaaque6ia cunotta.

- Aixe) és tan antic com la radio mateixa.Ve de la necessitat de comunicació de les perso-nes. A vegades comença jugant amb el clàssic"walki-talki" per darrera els cantons, i te vasallargant. En el fons és una bona manera de passarel temps i omplir l'oci, com altres ho fan col.leccionant segells o postals, o passant horasdins els bars.

•

- de quani eiau iegaimeninecoue guLa com a Radiociu& i quani/o

- El Radioclub Clutural Capdepera es vaconstituir l'any 81 i, actualment, som 23 membres.

- I a aixd 2qui ho coninota?¿De qui depeneu?

- Ho controla Telecomunicacions, que ésqui assigna el número indicatiu (número que nei x.i mor amb tu) a cada emisora, i les "bandas"en que podem emetre els radioaficionats.

- ¿No hi ha peniii d'inien/enin-vouno ató atin&o? Expticau un poc 17 é..6aixd de

- No, no hi ha perill. Hi ha més canalsque radioaficionats. Si un vol parlar a nivellde Balears o amb Catalunya com a molt, utilitzala banda de 2 metres. Dins les bandes de 10,15, 20, 40 i 80 normalment és fàcil establircontactes. Naturalment, la que més se fa servirés la de 2 metres, que és la assignada a nivellregional, i tenim una skie de repetidors ambuna freqüència assignada que ens ajuden a establirles nostres comunicacions. Per exemple, a CalaRajada hi ha un R-7.

- 2011. é./o un R-7?

- s un reemisor que té assignat el númeroset. A Mallorca n'hi ha quatre: Castell d'Alaró,Alcúdia, Manacor i Cala Rajada.

- Bé, accvz-iLa aqueaLa a.,opeciepa,oJoem a -la pndciica. la .iau

a.,o/oegui.A davani la nddio. 2Qué. /ei?¿Una cnidada, o evenau?

- Normalment, se sol cridar: A vegades coin-cideix que és un altre el qui està cridant illevonces el que feim és contestar.

RADI. -.,.. DAT 'OVIT

. kïRST MC/KC 2-WAY

, 74 TYcv

- ¿Podeu con-Leian aenzpen? ¿NoILL ha tmniLLiLa, en

- No tan sols no hi ha limits, sin() queel que més agraeix un radioaficionat és poder'constatar que és - captat per un altre.

- /inA a.on poi GRILI1CIA aqueiaen-e:dada? ¿Quin Joón e& contacte2oitunyanA que podeu /en?

- Tot el món. Hem fet contactes amb NovaZelanda i Austràlia...

- 7an en/ona!?

- Si, si, tan enfora. Aquí hi ha en ToniGarau "Bombu", que se •dedica a fer .molts DX (llar-gues distáncies).

- L'idioma deu eioe'n un pno&lema...

- L'idioma internacional és l'anglès.Paró després hi ha una skies de paraules tècni-

ques que tots coneixem i amb les que podem enten-dre'ns. Amb una agrupació de tres lletres pots

formar una paraula, una frase. Són internacionals.

- coniacie aunyanó, avegadeA ma& d'acon,oeguin, queden d' al-guita maruana AA4L6ilitabo?

- Els llunyans i els próxims. Tots estamobligats a dur un llibre de registre on s'anotenl'hora, la freqüència i la forma en que s'hafet el contacte, i, naturalment, l'estació queens ha cridat. Després tenim les "QSL", que sónunes targetes de confirmació del control efectuat.Aquesta és una manera de certificar aquest contac-te establert.

egligaiA a envian- ./e-A,a aaueicz.6 icm_go62,6?

- No és una obligació sinó una cortesia,per() que tothom compleix habitualment

- Poi ta nadioa/ia/ició ajildana &oi.a..lein itaco.6 cutiuna& /in.6

iot, d'ami.oiat?

- A nivell personal, la radioafició és enri-quidora des de tots els punts de vista. S'estimulal'aprenentatge d'idiomes, s'intercávien informa-cions culturals, s'amplien cada dia els coneixe-ments geográfics... i se fan amistats, bonesamistats. Recentment, Climent Garau ha estata l'Argentina visitant un radioclub d'aquellpaís, i fa cosa d'un mes ens va visitar a nosal-tres un representant argenti. Hi ha molta gentque ha vengut a Mallorca a través de les relacionsamb radioaficionats d'aquí.

- DeApAé..á hi ha et papen que wvinijuguen e& izadioa4cionat6 VIL maiéniade pnoiecció civil.

- Si, aquest és un aspecte important. Afortu-nadament, aquí no hem tengut grans catAstrofesque ens hagin obligat -a intervenir, peró si hapassat a altres parts del món. El radioaficionatpot col.laborar eni molts d'aspectes de la vidaciutadana. Nosaltres tenguérem ocasió d'ajudaren el darrer Marathon de Windsurfing mantenguenels enllaços dé comunicacions.

- Nanieniu new-zionó poLiddicpLe-6?

- Si, habitualment, la Junta Directiva esreuneix cada quinze dies, per a prendre les deci-sions que afecten al Radioclub.

- En,o ne/eniem, mé..6 .1é, a neunionóphm, a iniencanvian

- Bé, hi ha que considerar que molts d'a-quests canvis d'impressions els feim a travésde la rAdio...

- £L, &o clan... ¿Ce-ei que. ILLha algún apec.62. G/Aa nadioa/ici6que .11)7.21a niene/mani donan a coneixenalfs poolf,-eeA

- El que voldríem dir és que nosaltres estama disposició de qualsevol persona del poble quevulgui tenir més informació sobre aquest tema.Aqui l'assessoram sobre l'adquisició de material,examens, etc.'

- Examen,o?

- Si, hem de partir de la base que és neces-sari superar uns examens per poder esser radioafi-cionats. Hi ha tres nivells, EC, EB i EA. Cadaun d'aquests grups té una banda assignada. Hiha tres convocatóries anuals i consisteixen enconeixements legislatius sobre la radiafició(saber que no es pot parlar de política, religió,etc.), tenir uns minims coneixements d'electrò-nica, saber que hi ha unes faltes per les qualsse pot perdre la condició de radioaficionat.Tota la filosofia d'aquests examens se pot resumiren que "el radioaficionat ha d'esser un cavaller".

- 2Podnie_m di)/ que aqueóia /1-6

una a4c-i6 cana?

- Si, és un dels seus inconvenients. L'e-quip minim indispensable se'n va a més de tres-centes mil pessetes.

- I JJayoìz..a 1121 luz 1!4?-6 cLeapeaeade mantenimkuLt.

- El manteniment és minim, no hi ha moltesavenes. El que si s'ha de pagar és la quotade Telecomunicacions, que és la més alta d'Europa.Per exemple, un EA (Eco-Alfa), paga 3.600 pessetescada any per tenir l'indicatiu. Llavonces tenimles aportacions'voluntaries a la UER (Unió Espa -inyola de Radioaficionats) i al Radioclub nostre.En total, representa unes 5.600 pessetes anuals.

No a o,..g_em aque.-ó/a enineviahaund a.judai a coné.ixen mi/ion aquei.món de la nadioa/ició. En ioia no/oatIt_neJo 02/5 ha neóulian mott agnada-LLe am& 670/5e12 Pla1211-V-e -cio,o home-6 pno/luulameni erwmonaió d' a-

, , ion iniene6,oani.

Des del Castell amb amor CAP VERMELL 7 12 -

LES COSES CLARES

No m'agnaden eiz cagenmoniz, penia quai coza vuii ieniA un capienimeniepoian can iiampani. AiiAameni,podnia pa' Li mizcigie ei que jodic amg ia Aeaiiiat, quan éz toi eiconinani. Ea caz, ez inacia d'unamotiiameni a anez ciftcamidnciez amgiez que no tenc nez que veune i que,peA poc que enz dezcuiddzzim, enz po-dnien /aí peAdAe i'aiuiaA. abr; podAiapazzaA, aiezhoAez? Podnia pazzan que,pAezoz dei pdnic, eixameniazzin animaiz,peAzonez L coo, amg eiz penjudicizque aixd componiania.

'Ez.ta ciaA?.

,No, no, i de/iniiivameni no. ariacoa éz ia /naguAa deiz mo.tz i'aiiAaia d'aqueziz aMg . aqueiia newei-iai a que em Ae/eAia. No vuii que ningúpenzi que ez inacia, zimpiemeni, do iiancan zenze diAecció. No. Encanaque aixd me zupozi haven do monconejaA

adhuc menigan, ezpeAani ia voziAacompAenzió. Eviiem dez d'aAa ia negAe-iioA deiz maieniezoz /acem que ogan

manxi peA camin -o de concdndiaenienimeni, nyacani eiz ienAozzoz de peAzonaiizmez .innece.maJziz. No haunid'ezzeA jo el qui pnopugni i'odvenimehid'una oiocAdcia, zentini-me com mezeni magizinaimeni govennai dez deinoz,bbe Ajurziameni.

zeguiu?

Teia i'expozició, pazzani ai eozzóde i'azzumpie, evitani en io pozzigieÆe.zuttaA-voz. Un cdncoAa i que em pogueuquaii/icaA de gnamaiicaziAe. Pei coniAa-ni, 'com hauneu pogui compnovan, inieniezzen ian pianen com zempAe. la zageuquo no m'agAada ui izan ei iienguaigeiloztinyóz, pen moii iienivoia que iaicoza pugui JLeAULta2. it maieixvuii que cAegueu que no hi ha cap ocuiiainienció .en -La meya actaud i que eZt,icognani quaiament. méz zemenaAveniiaiz que no paz anean con/Uzionz.

Vaig .e.4 ?

Dez de. La cenianiiai de que eimeu que/en éz agzoiuiameni independeni,zogengameni pneocupat pen: pozan ep cozez ciaAez, heu de zagen que maihe dii que ei Baiie, loan Pazcual,

o que eiz negidoAz Toni Bonei MaAceLópez, /ozzin unz gaindnangoz. Capd'eiiz me pane-Lx un qudniam, ni mo-eimenyz aioLthcii. ¿He dii mai que PeneNodal o Xizco 7eAnazza /ozzin un-o gauza-doAz? 10'he ne/eAii a aune Bonn-incom zi d'un goióz ez inacidz? Aiezhoilez,no zé a que vénen eiz neceiz. Ei quepazza éz que n'hi ha moitz de maipen-zaiz. En to.t. caz, ai mdxim que m'heainevii ha eziai a conzidenan com aiagii dei Painonat dei Caz-ieii, i de /nangigie ei zeu /uiun,pen moii que ettz conzideAin incamiagieztiuAz eziaiuiz.

D'acond?

Re de concioune digueni que capdeiz home--o o inziilucionz págiicz deinoziAe pogie no me paneixen dezginyatzni cnec que aciuin denizdniameni. Aigunpoi ezzRA méz dozenquei que i'attize,penó 'tez miz. Eixameni eiz cnec a iatzenemic-o , com jo maieix ho zom, d'emgan-guzzan i no n'hi ha cap que degueAnele-gi. En maibtia económica, qui méz quimanco d'eiiz éz panvi/ic eziimudoAdeiz conquiguz, deiz qua& no ez do -open

-nen ni pen poAnoz/uiez. Quan d'adminiz-iAan elz gen o púgiicz ez inacía, aixdéz una ge-an viniui. Pendonau ei pnunxo-voi, penó éz així. Poden zeniiA-zeconieniz, poden onguilaA-ze, i poden,/inz anAigan a i'eiació. 7oiz'ho meneixen.

Si o no?.

Cnec que amg aquezi cutticie quedaLen ciaA que jo no zom un peAquizidoA

qui ho digui iz an /au-Len . Horne---L inz.fiiucionz paiicz me meneixentotz el /zezpecizz moiiz de.-tez,pen-o , hauAien d'ezzeA

penzi que jo eziava inieniani ginyaAuna conxonxa, zeguA que no em coneix.Ni .tan zo.ez dezpiaeni vate gz4eA, quan

miz /en -La peAuzza a ningú. Senzevoien annigan a Ae-ouitun. jumenzen,zi puc din gen /oAi que ei meu gazo/i.ea-ci iz eztaft gi amg ioihom.

Encana me zeguiu?

Idd ja he acagai.

Dezpnéz de toi, doz doz zónquatAe.

CAP ROZ

CAPDEPERA, TERRA DE CENTENARIS

CAP VERMELL - 13 -

Fa uns anys, el meu ofici em donal'oportunitat de trescar i conèixerpobles. Parlant amb la gent d'uns ialtres em vaig donar compte que, amolts d'ells, quan un havia complitels noranta anys era vell i revell.Aquí, a Capdepera i Cala Rajada, noés tan vell. De quaranta anys a n'aques-ta banda són bastants els centenarisque hi ha hagut al nostre poble, partintde mad6 Margalida Viuda, l'amo En JoanMasearó, l'amo En Toni Colom, mestreBiel Ferrer, mad6 Francisca Riera,i la que ens queda viva, mad6 MagdalenaXerubina. A aquesta vull fer referència'amb motiu de que el mes de febrer com-plis cent-set anys.

Madc) Magdalena va néixer a Ca'nBarquer, quan a Espanya regnava Al-fons XII. Més tard va viure en el carrerde la Mar, ve'inat de Ca Na Baiona.Més envant compraren una casa en elcarrer del Matadero Vell, i allà vaviure fins que es troba vella i se'nva anar a Cala Rajada a estar amb laseva filla (11avonces viva). Mad6 Magda-lena tenia dues filles i un fill; lesdues filles són mortes, i el fill viua Palma i té vuitanta-quatre anys.Sa padrina viu, actualment, amb unnét i la seva esposa. L'altre dia encarava pujar a Capdepera, a 'passar-hi unsquants dies a la casa on ella viviaabans d'anar-se'n a Cala Rajada. Au ca meva, diu ella.

L'any passat 'vaig anar a veure-la i em va conèixer, penó enguany,quan ii vaig demanar si em coneixia,.em va dir "que feia molts d'anys quese n'havia anat a Cala Rajada, i quea n'es de Capdepera a quasi tots elshavia perdut ses fesomies". Aixi itot, va afegir: "An es cent-set anysuns tornen sords, altres baldats, altresperden sa vista, i jo d'això encarano hi tenc res, però jo ja no hi hauriad'esser, ja tenc cent-set anys".

Sa padrina . feia llata devora elfoc i, un poc confusa, va contar anècdo-tes de qua era jove. Ens va dir "queun dia passejava amb sa mare i passarenper devora una figuera que estava plenade brullims per sa soca; sa figueraera d'un que la guerretjava a ella,

sa mare li va dir: si et mires safiguera ja pots veure qui és es que

ve amb tu, que tan sols no és capaçde tallar es brullims. I el sendemael vaig despatxar". També va dir: "Jaho veuràs! avui que m'he posat sa robanova no vendré ningú a veure'm". Erael dia de Cap d'Any.

Actualment, sa. padrina té vius:1 fill, .7 néts, 12 besnéts i 8 rebes-néts. Madó Magdalena té un renet casat,i la seva esposa té una padrina (queés d'Art) que té cent-tres anys, osia que repadrina i padrina tenen,juntes, dos-cents deu anys.

A Sa Padrina

Amb la mirada feixuga,allunyat l'enteniment,

devora del foc fent llataSa Padrina s'entretén.

Quantes llatades heu fetesen los anys que fa que rodolau!

Quantes paumes esbrinades!Quants de records amagau?

Cent-set anys duis a l'esquenacom un cAtig benaurat,i deis que massa vegadesel braser heu remenat.

El poble de Capdepera. com a una joia vos mira,en la història la primeraque a aquesta edat arriba.

Déu vos conservi sencerafins que tengueu un alè,i quan vos arribi l'horaapagui en pau vostre ble.

MIQUEL LLITERES "CATOI"

MESTRE LAU GAP VERMELL - 14 -

A Miguel.

Me digueres un dia que, més queels dibuixos i les pintures, el quemés t'agradava eren els meus escrits.

avui, vaig a contar-te un conte.

Un conte que no sé si el me conta-ren o el vaig llegir fa molts d'anys.El cert és que d'ell solament em quedael fil, l'Anima, l'anècdota. Tot el •demés és pura imaginació d'aquestsmoments en que el paper esta' en blanci al cap em bull la curolla de contar-te'l, de donar-li una nova vida.

Aixa' era i no era...

Una petita ciutat que, coal unmocador brodat, s'estenia des de lamarina fins terra endins, al reddsdel Puig Ceguer.

Era una vila ampla, sense murallesni fites ni paranys. Cases i carrerss'estenien amb harmonia entre els pins.Era neta i blanca, lluminosa coin , si,"una nit cAlida i transparent, un ramatd'estels hagués baixat a prendre lafresca dins els pins i allA haguésromAs per sempre.•

Donava goig veure-la des de daltla Cova Negra, del capcurucull del

. Puig Ceguer o de mar endins, reflectint-se sobre l'aigua emblavissada de SaPedruscada o el Carregador.

Tenia quelcom d'irreal, de fanta-sia, de mAgia, de somni encisador.

I de tant tenir, tenia, fins itot ., un pou vora el camí, on la gent,de matinada, abeurava el bestiar iomplia el gerricó.

I més amunt, a la placeta de l'Església, rera uns arcs de mig Punt,amb una ampla portalada de marès, hihavia la llar de Mestre Lau.

Mestre Lau era, aleshóres, unyell molt yell, conegut i admirat pertot el mein de llavors.

Feia molts d'anys, quan era jovei agradós, alt i primfilat, havia aprèsl'ofici de fer caretes de carnaval.

Era manyós el jove Lau, observador,

de gust exquisit, dotat de gran sensibi-litat i fecund en mestria. Sabia donarals rostres de cartró l'expressió ade-quada al sentiment que volia represen-tar.

Les seves carAtules eren petitesobres d'art.

Vivia sol. Sol i entotsolat ambla seva feina i... un record...

Perquè el jove Lau havia conegutl'amor. Un amor profund, intens, vehe-ment. Per(3 fou el seu un amor impossi-ble.

Sen tí estremir-se amb la folliad'enderrers que, llavors, ii semblaveninconfessables, coM un pecat, com unbramul de la carn que ell acontentavaentre les rues toves dels llençols.

Davant la impossibilitat del seuamor, queda' enfonsat, deprimit, desco-ratjat, disminuida la seva vitalitat,la seva activitat funcional.

S'emmalaltl.

Després, passats els anys, horecorda' sense dolor, sense desesper,fidel sempre, tota la vida, al seuprimer i ilnic amor. Passada la pertorba-ció de l'Anim reeixí per a dedicar-se exclussivament a la feina, excloentde llur vida tota altra dedicació.

S'hi concentrà en la feina. S'hientotsolà. I la feina, mondtona i ruti-nAria fins llavors, esdevengué senti-ment, esdevengué art.

No importava quins sentimentsreflectien les seves carAtules. Desde l'amor a l'odi, la crueltat, l'avarí-cia, la violència, el dolor, la cobdi-cia, la compassió, la por o la gosadia,totes eren tractades amb l'exquisitesade la seva capacitat artística.

Prest, tota la vila va reconèixerla seva vAlua i, en arribar febrer,quan els ametlers es vesteixen de nóvia,tots els vilatans acudien a la llarde Mestre Lau per a llogar-li una care-ta.

Passat el carnaval, el dimecresde cendra, tornaven la careta, abansd'assitir a l'Església a prendre ladita cendra.

CAP VERMELL - 15 -

Més Lard, la seva fama traspassàles fites i s'escampé per tot arreu.Primer vengué la gent de ciutats veines,I després, d'altres indrets més 11u-nyans. De tot el món arribava genta la vila mallorquina. Gent de totacasta. Gent que, per uns dies, teniala. necessitat de representar el queno era. Com un joc. Amb un desig dejoia. Amb la noble intenció de bullai de folgança. Amb un esclafit de festaparticipativa i d'imaginació.

1 11 , 1

Tothom era client de Mestre Lau.Prínceps, pastors, nobles i menestrals,conradorS i gent d'ofici, clergues,missers, prestadors, gent de lletres,mariners, reines i prostitutes. I acu-dien al Mestre amb la seguretat deque els seus desitjos trobarien ress3.Tots volien representar el que no eren,recercant pentura dins una personalitatllogada el punt de satistacció queno trobaven dins 'la prapia: Un consola la frustració, un batec de goig aldesengany, un 'somriure al desconhort.Els reis volien ser pastors, les prosti-tutes verges, els pastors prínceps,els terrassans mariners, els clerguessants, els avars esplèndits, els beneitslletruts, els guerrers pacifistes,els rabiüts riolers, els menestralsartistes...

Tots sortien de la botiga de MestreLau amb la careta posada, satisfetsi bullanguers, a viure el carnaval,com un parèntesi entre la monotoniagairebé institucionalitzada, del viurequotidié.

Aquell any darrer s'hi presentarendos enamorats. Eren joves i agradosos.Portaven als ulls la lluIssor de mildesitjos, de mil esperances. Demanarendues caretes d'enamorats. A MestreLau li va parèixer una contradiccióa les normes de sempre, pera se sentiavell i cansat per demanar-los noves.I callé.

Els dos sortiren més encaramel-lats que mai, més entendrits l'un ambl'altre.

I arribA la nit del dimarts decarnaval. Mestre Lau tancé les portas-ses, buida la botiga, sol... La soletatde tota la vida, de cop, se concentrédins un instant, com si un estranymirall cencau projectés violentamentla solitud de tots els anys sobre laparet del cor. Se senti ferit, terrible-ment ferit.

Ferit per l'ultim dolor.

Per la punyida definitiva.

Aquell dimecres de cendra, a lamatinada, les portasses romanguerentancades.

La gent tornava les caretes aMestre Lau. Tocaren les baules delportam, amb vehemència impetuosa, ambardor violent, amb desesper... perdles portes no s'obrien.

Per tota resposta, el silenci.

Tothom se'n torné capbaix, consirós

I és així com, des de llavors,tot el man porta la careta posada. •

Solament l'amor es transparentasobre la careta dels enamorats.

ES XORIC DE SON XONAFebrer 85

AVUI AMB... CAP VERMELL - 16 -

LLIBRES DE TEXT

De tots és sabut que el llibrede text és aquell que els mestres emprenper a transmetre coneixements als seusalumnes. El que no és tan sabut ésque a aquests llibres els confeccionenpersones amb poc contacte directe ambel nin i, per tant, amb l'escola, quees preocupen més de complir amb elsobjectius te6rics del M.E.C. que ambla realitat de la societat. No totsels nins són iguals, no tots els poblestenen els mateixos costums ni la mateixamanera de desenvolupar el seu sistemade vida. Malgrat això, tots els llibresde . text són més o manco iguals; nos'adapten a ca-da una de les necessitatscomarcals o, en últim terme, a lesde Mallorca. Per això puc afirmar queno són bons per educar als nostresfills, ja que tots els nins reben unaúnica visió.

veure que un professor de socials donimatemàtiques o que un de preescolarfaci classes de naturals. També s'uti-litza el llibre de text per una simpli-ficació de la feina del docent ja que

la no utilització del llibre de textsuposa una intensa activitat extraesco-lar de preparació de les fitxes i acti-vitats que ha de fer dins la classe.La veritat és que el mestre, desprésde sis hores de classe amb nins, had'assistir a reunions amb altres profes-sors, pares, etc., a més de prepararles classes, les recuperacions, elscontrols -així com corregir-los-, so-lucionar la "massa" burocrática denotes, expedients, ,actes i molts d'al-tres papers. Un altre factor a tenirpresent és que per estar al dia ésimprescindible llegir, assistir a confe-rències...

Són molts els desavantatges ipocs els avantatges. Malgrat tots elsinconvenients, dins el camp de l'educa-ció són molt emprats. L4icament, aquestfet té una explicació. El més, ambfreqüència, es veu obligát a impartiràrees distintes a la seva especialitza-ció; és normal, a dins les escoles,

Tot això provoca un manca de tempsque dificulta el desenvolupament d'un

- programa educatiu ben aplicat i adequata les necessitats de cada comarca.Ara bé, el llibre, per ell mateix,també presenta una sèrie de deficièn -

Gies. En primer lloc i possiblementla més important, que és *un manual

CAP VERMELL - 1 7 -

inic; el ,nin només tendra la visiód'un autor. Aquest únic canal d'informa-ció provocarà la impossibilitat deque l'alumne pugui comparar distintesinformacions, la qual cosa conduiràa no tenir una visió personal i peraltra part objectiva. Un altre factornegatiu del llibre de text és la difi-cultat que presenta per efectuar inves-tigacions damunt el tema a tractar.Recordem que la investiagació permetpaenciar l'observació i la iniciativade l'infant, aixi com desenvoluparla imaginació.

Si volem que l'activitat escolares realitzi sense llibres de text ésbasic que contem amb una sèrie d'ele-ments fonamentals que recolzin la nostrafeina. El primer element és una biblio-teca escolar, on hi hagi una bona selec-ció de llibres i que no siguin lesclàssiques novel.les. Són precisesenciclopèdies, diccionaris, llibresespecialitzats en temes escolars. Tambéés important que la biblioteca estiguimolt organitzada i funcioni al maximdel seu rendiment. Una biblioteca quereunesqui un minim de condicions perme-trà una iniciació a l'observació ia la investigació. La biblioteca hade funcionar amb una bona. orientacióper part del mestre, orientació quesigui motivadora perquè el nin vulgui

anar a fer-hi feina; també hem d'ense-nyar-li a emprar els fitxers, sebreseleccionar la informació i reconèixerla distribució de les Arees dins labiblioteca. La utilització de la biblio-teca servirà per a treballar en elcamp teòric, perk és prou necessariacompanyar-la d'una part prActica.

Es clar que la part practica hade posar el nin en contacte amb elmedi on viu, mitjançant experiènciespersonals que ell pugui comprovar,ja que si el nin ha de saber què és .

la pluja o què és un núvol, ser à mésfàcil sortir al carrer un dia adquat

fer l'explicació davant la realitat.

Evidentment, tot això suposa rompreuns motlos que fa molts d'anys queestan establerts dins l'educació icanviar totes aquestes estructuressera llarg i llemuc. Al mateix temps,sera necessària una feina ben coordinadaentre totes les peces que han d'interve-nir en aquest joc d'escacs. Aquestatasca haurà d'esser llemicosa, intro-duint el nin i la societat dintre lesnoves formes que l'educació comença -a traçar.

llapistinta

tinter

LLOCS DE VENDA:

- Els dos estapcs de Capdepera.

- Llibreria L'Orient.

- Llibreria Cala Rajada.

- Llibreria L'Alborada.

CAP VERMELL — 18 -

CKEOVEO A CALA RA1ADA

ESCUELAS PUBLICAS

En La zona de "E Vinyet" apaaece//Lente a an guen edi/icio an caateique aeza a6 -L : Rini/steaio de Educacióny Ciencia, Centao de E.g.B. de 8 Unida-de en Cala Ratjadu, NI2 de 4iumno6=320. Ea teaaeno paúcLicamente llanoy ceacodo ei /3oiaa con un muaete yveaja peaimetaai paaa deiimitacióny paotección dei conjunto e6coiaa.

Bien, ai /in 6e ha con/seguidopaaa e6te gaan núcieo uagano una nuevay modeana e/scacea e6tatai. Pe/.se a queaigu2o6 no Lo e6tima6en de veadadeaanece6idud, poco año6 ataúJs.

EL& aepae/sentaaú an gaan aliviopana mucho6 padae6 y madae/3 y un ahoaaoconideaag_ie de tiempo y dineao en"taa/siudo/3 ecolaae6" y comedoa. ¿Noe6 ai?

y paaere 6ea que ahoaa mi-orno yaCerdao E6coiaa ha de az6ultaa

pequeño, in/suPlc.ient.e. zgeita ello vea-dad? Ai paaecea, ete nuevo edi/iciono p0da6 acogea, de entaoda, a Lo -oniño(a) de pae-e6colaa 6inó tan 66ioa Lo -o de E.g.B., poa /aita de e/spacio/i6ico. Hagaú que con/stauia mc2/3 aula-o,en nueva /a/se. ¿Cuándo?

Con4emoo en que e6ta E6cuelaNacional 6ea gien atendida en todo6LL6 aopíacioo pedagógico. Como comple-

mento a ea &goa cuituaai en La/3 aula/3,ciacandando exi/stiaá un mini-poiidepoa-tivo paaa ia/3 taaect3 /1/3ica6. Si noetú paoyectado aún ea-í_a cJ gaan inte-aé6 ei montan tamge:n una .e.nciiia Bi-giioteca juvenil, gien dotada. E6toe/s, con gaan vaaiedod de géneao6, de6deLa aventaaa ai aeali6mp, La Hi/sioaia,La acción, ciencia-/icción... Ray que-La caeando ei húgito de La Jectuaa,entae io/3 chico, y no 6.5-eo de Lo6texto6 alligatoaio6.

y diponea de alguien (2Un com6ea-je? ¿un vigiiante? jan Ploe/stao In/stauc-toa? ¿un monitoa?),que atendieaa algúntiempo, cieipuLo dei hoaaaio de cia6e6,paaa Lao paáctica6 de io6 muchacho6y 612 con/siguiente divea/sión depoativa,en iugaa tan apaopiodo -ei coiegio-y de6teaaando ai Loo iempae píaLigno-

-000 juego 6 callejeao/s.

E/speaemo6 que todo ello 6ea unapaonta aeaiidod.

I que no é/s Lo z,21/ que tot4ai.iot/s íaalucttJn, iiegequin I juguin,.tot Lo mé.6 p000iLLía, dia6 6'entoande S'E6co-ea, que ei/3 hi donaad peaona-iitat? Aixd ¿o Lo /sea, hid.

lUAN PUlADAS

AIX( VA EL MÓN 'CAP VERMELL - 19 -

OXFAM -PRINCIPAL ORGANITZACIO BENCFICA DEGRAN BRETANYA- PARLA D'"UN HOLOCAUST SILEN-CIOS": 500 MILIONS DE PERSONES PATEIXEN DESNU-TRICIO. "LA CARRERA D'ARMAMENTS -AFIRMA KENCORTES, PRESIDENT DE LA FUNDACIO BERTRANDRUSELL- L'ESTA PAGANT EL TERCER MON. QUANEE.UU. PUJA PUNT ELS INTERESSOS, S'EMBARGATOTA LA PRODUCCIÓ ARGENTINA DE CARN EN UNANY. CS NECESSARI QUE EUROPA SE TROBI AMBEL TERCER MON PER A SORTIR JUNTS DE LA CRISIECONOMICA I DEL PERILL NUCLEAR".

1.- OMPLIR DE GASOLINA, LLUM BRILLANT (KEROSE-NO) O COMBUSTIBLE DIESEL, UNA BOTELLA DE COLLESTRET. MILLOR SI AFEGIU SERRADIS.2.- INTRODUIR UN PEDAL DINS LA BOTELLA FINSQUE TOQUI LLEUGERAMENT EL LIQUID I L'ALTRE

AP SURTI NO MENYS DE 20 CENTIMETRES DE LABOCA DE LA BOTELLA. TANCAR BEN FORT LA BOTELLAAMB UNA CINTA O UNA BENA.3.- PER ACTIVAR EL DISPOSITIU:

A) AGUANTAR LA BOTELLA AMB UNA MA, ESTEN-GUENT EL BRAÇ.B) ENCENDRE EL PEDAÇ AMB L'ALTRA MA.C) LLANUAR IMMEDIATAMENT LA BOTELLA ENCESACONTRA L'OBJECTIU, AMB FORGA SUFICIENTPER A QUE ES ROMPI AL FER IMPACTE.

(RECEPTA DE LA CIA PER FER UN COCTEL MOLOTOF)

EL PREU D'UN SUBMARI "TRIDENT" EQUIVAL A LESDESPESES QUE SUPOSEN MATENIR 16 MILIONS DENINS ESCOLATIZATS A PAYSOS POBRES.

L'ENTRENAMENT DELS MILITARS D'EE.UU. COSTA,CADA ANY, EL DOBLE DEL PRESSUPOST PER A L'EDU-CACIO DE 300 MILIONS DE NINS A ASIA MERIDIONAL.

QUASI MIG MILIO DE CIENTITICS ESTAN EMPRATSEN LA INVESTIGACIO I PROGRCS MILITARS.

c4p VERMELL L 20~arta La periodicitat mensual de "Capi

Vermell" fa que, algunes vegades, les,nostres noticies siguin una mica estan-tisses. Per) bé, hem de deixar constàn-cia escrita del que passa, sigui d'ahiro sigui de fa tres setmanes. I dicaix6 perquè parlar ara de la dimissióque va presentar en Pep Fuster, coma entrenardor de l'equip de Preferent,no és precisament una novetat.

De qualsevol manera, si m'ho perme-teu, en faré una mica d'hist6ria. Des-près del llamentable partit contral'Espanya de Llucmajor, en Pep va dirque .ho deixava. En calent, la dimissióno fou acceptada. El dilluns, reuniód'urgència de la Directiva. Divisiód'opinions. La majoria va estar a favorde mantenir en Pep en el seuEn Pep, per), se mantengué en la sevaactitud inicial. Per raons òbvies noentraré a jutjar si ho va fer bé ono. El fet és aquest. En Pep, com en[Serapio en el seu dia, no se'n va del'Escolar. Simplement passa a fer una,.altra feina dins el Club, mentres un.altre menys cremat passa a ocupar el!seu lloc. Aquest altre, també ja hoisabeu, és en Baltasar Moya, amb l'ajudadel "presi" Gallego.

Ara com ara, l'important és actuar'amb serenitat d'aquí a final de lliga.A ningú li passa pel cap que la catego-ria pugui estar en perill. Afortunada-Iment, la situació dels darrers classifi-cats permet mirar el futur amb optimis-me, si se pot catalogar . d'optimista•

el fet de n'O devallar, quan a principisde temporada se pensava en l'ascens.

Seria injust no reconèixer que,enguany, l'Escolar de Preferent haacumulat totes les desgracies del món.I no és una excusa. Aix() de la -malasort és un argument al que sols s'afer-ren els qui fracasseh. Però, per unavegada, el trIpic -val. La ratxa de le-sions acumulades las darreres setmanes,han vengut a desbaratar, definitiva-ment, tots els propasits inicials.

Supe,s que ara, qualque falcó deuestar a l'aguait, esperant a veuresi el malalt s'acaba de morir. Desitjamque ala no passi, pel bé del futbollocal. Ja ho he dit altres vegades,'

no m'acab de fiar dels salvadors detorn.

Vaig assistir, el dissabte dia9 d'aquest més, a un penós espectacle.L'Escolar alevin va perdre el seu primerpartit de la temporada, dins el campde Son Servera. 2-0 va esser el resul-tat, amb lo qual els nins perderenel liderat, després de moltes jornades.Per() no és aix6 el que em va parèixerpenós. Pel que a mi respecta, me pareixanecdòtic, per no dir trivial. El queme va fer mal al cor, va esser l'ambientcreat en torn d'un partit d'alevins,impropi de la categoia. Alguns especta-dors varen sotmetre als nins a unapressió insostenible, arribant en algunscassos a l'insult.

Parlant de futbol solem perdrel'objectivitat molt facilment. Vullcreure que el públic de Capdepera téuns altres modals. Per?) pot esser quem'equivoqui, que no me'n doni compte.Si no fos aixi, si aquí feim lo mateix,arreglats estam, vaja un futur queens espera!

Cada vegada entenc menys el mónque m'envolta. I del món que m'envolta,cada vegada entenc menys el futbol.No sé que pretenia el qui va inventaraquest deport, pera no vull pensarque se proposás crear unes petitesbatalles dominicals, cada vegada méscruentes.

Háuré d'acceptar que estic desfas-sat ., Tot ala s,massa, pel meu gust.

Ja ho veurem!