Emocions verticals

NÚMERO 31 • PRIMAVERA - ESTIU DE 2006

L

3

Isidre Gavín i VallsPresident de la Diputació de Lleida

tres

es Terres de Lleida han inspirat nombrosos autors, artistes i prohoms detots els àmbits i disciplines. I, més que mai, enguany recordem aquestfet, ja que celebrem el centenari de l’estada de Picasso a Gósol, el pobledel Pirineu lleidatà que va captivar el pintor i que va deixar unaexcel·lent empremta a la seva obra. Aquest és un dels reportatges quepodeu trobar en aquesta nova edició de la revista en la qual tambégaudireu d’altres disciplines tan lloables com la pintura, tot i que unamica més arriscades: l’escalada. Un esport que cada dia té més adeptesa les nostres contrades, les quals són un veritable paradís per a la sevapràctica.

I d’un esport de risc i d’altura a un altre d’apassionant en el qual ésimprescindible tocar de peus a terra: el golf, amb totes les possibilitatsque les comarques de Lleida ofereixen als afeccionats.

El Projecte Parc Territorial Collegats-Terradets, en ple desenvolupamentper part del Consell Comarcal del Pallars Jussà, és una altra de lesnostres propostes per fruir del patrimoni paisatgístic i cultural,practicant senderisme, esports aquàtics, visites monumentals, etc.Igualment us convidem a visitar Sant Ramon, el “poble sant de laSegarra” famós pel seu monestir mercedari, el Centre d’Interpretacióde San Miguel a Lleida, on coneixerem el procés d’elaboració de lacervesa i els seus orígens, i el Museu del Pastor de Llessui, un veritablehomenatge a aquest ofici gairebé desaparegut.

Si començàvem amb un nom propi, el de Pablo Picasso, volem acabaramb dos més als quals dediquem sengles apartats en aquesta revista:Manuel de Pedrolo, l’escriptor lleidatà que inaugura la nova secció dePersonatges de Lleida, i Jaume Tàpies, el nou president de la cadenaRelais&Châteaux, fill de l’Alt Urgell i, ara, ambaixador de les nostresterres arreu del món.

El nostre propòsit és només acostar-vos als racons més macos de lesTerres de Lleida, a la seva gent, a la seva obra al llarg del temps, perquèen gaudiu com nosaltres ho fem: amb el cor.

Terres de Lleida,font d’inspiració

Tierras de Lleida,fuente de inspiración

Las Tierras de Lleida han inspirado anumerosos autores, art is tas yprohombres de todos los ámbitos ydisciplinas. Este año celebramos elcentenario de la estancia de Picassoen Gósol, un lugar que dejó unaimportante huella en su obra. Éste esuno de los reportajes que encontra-réis en la revista, así como otrosdedicados a disciplinas un poco másarriesgadas como la escalada, undeporte que cada día tiene másadeptos. También hablamos de golf yde las posibilidades de practicarlo enlas comarcas leridanas.

El Proyecto Parque Territorial Colle-gats-Terradets es otra de nuestraspropuestas para dis f rutar delpatrimonio paisajístico y cultural dela zona. Igualmente os invitamos aconocer Sant Ramon (la Segarra), elCentro de Interpretación de SanMiguel en Lleida, el Museu del Pastorde Llessui, y personajes de ayer y hoycomo Manuel de Pedrolo y JaumeTàpies. ¡Que disfrutéis de todo ello!

Lands of Lleida,source of inspiration

The Lands of Lleida have inspirednumerous authors , art i s ts andoutstanding persoanlities in all fieldsand disciplines. This year we arecelebrating the centenary of Picasso’sstay in Gósol, a place which left animportant mark on his work. This isone of the articles you can read in themagazine, as well as others dedicatedto slightly riskier activities like rock-climbing, a sport with a steadilygrowing number of followers. We alsotalk about golf and the possibilities ofpractising it in the comarques ofLleida.

The Collegats-Terradets Area ParkProject is another of our proposals forenjoying the scenic and culturalheritage of the area. We also invite youto see Sant Ramon, in Segarra, the SanMiguel Interpretative Centre inLleida, the Shepherd’s Museum inLlesui and yesterday’s and today’spersonalities from Lleida like Manuelde Pedrolo and Jaume Tàpies. Enjoyit all!

4

DIRECCIÓ: Sebastià Tamarit Montagud

COORDINACIÓ: Sílvia Solano Castarlenas

ADMINISTRACIÓ: Sandra Vargués

TEXTOS: Joan Bellmunt, Albert Cortés,Carme Farré, Xavier García, XavierMadrona, Rosa Matas, M. Conxa Montagud,Anton Not, Xavier Santesmasses

IMATGE: Ajuntament de Gósol, Camps degolf de les Terres de Lleida, CC Pallars Jussà,Estació de Boí Taüll, Foto Luigi, AdriàGoula, Hereus de Pablo PIcasso -VEGAP-,H2O Sports, Thierry Samuel, San Miguel,Santi Iglesias, Pete O’Donovan, ÒscarOliver, Patronat de Turisme de les Terres deLleida, Adelais de Pedrolo, Laurent Sansen,Xavier Santesmasses

Portada: Daila Ojeda (Pete O’Donovan)

Disseny i infografia: Josep Maria Cazares

II·lustració “Mites de Ponent”:Sebastià Tamarit Barrull

Humor: Ermengol

ASSESSORIA DE TURISME:Xavier Moncayo, Josep Cabasés i Juli Alegre

CORRECCIÓ: Jordi VidalTRADUCCIÓ A L'ANGLÈS: Steve West

PUBLICITAT: Montse Lladó

NÚMERO 31 • PRIMAVERA - ESTIU DE 2006 6per Albert Cortés

ESCALADATerres de Ponent: roca infinita

20per Anton Not

CENTENARI DE L’ESTADA DE PICASSO A GÓSOLPintar la terra, pintar la gent

ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT:Serveis de Comunicació Lleida, SLRambla de Ferran, 34, 1r B (25007 Lleida)Telèfon 973 22 15 96 - Fax 973 22 16 01e-mail: scomunicacio2@lleida.org

EDICIÓ GRÀFICA: NORPRINT ®

DISTRIBUCIÓ: Diputació de Lleida

INTERNET: http://www.lleidatur.com

E-MAIL: lleidatur@lleidatur.com

Dipòsit legal: L.768.91

© de les fotografies, les il·lustracions i els textos: els autors

És prohibida la reproducció total o parcial dels continguts

d'aquesta publicació sense l'autorització de l'editor i dels

autors

Telèfon 973 24 54 08. Fax 973 24 55 58

5

30per Xavier Madrona

GOLFLa febre verda arriba a Lleida

52per Carme Farré

COLLEGATS - TERRADETSUn Pallars per descobrir

63per Rosa Matas

CENTRE D’INTERPRETACIÓINDUSTRIAL SAN MIGUEL

90per l'equip editor

RECEPTESRestaurant El Pigal - Casa KikoRestaurant El Forn

98INFORMACIÓ TURÍSTICA

per l'equip editor

92MUSEUSMuseu del Pastorper M. Conxa Montagud

72SANT RAMONEl poble sant de la Segarra

per Xavier Santesmasses

86per l'equip editor

NOTÍCIES DEL PATRONAT

50MITES DE PONENT

per Joan Bellmunt

44ENTREVISTAJaume Tàpies

per Sílvia Solano

89LLIBRES TURÍSTICS

per l’equip editor

79PERSONATGES DE LLEIDAManuel de Pedroloper Xavier García

6

Terres de Ponent:roca infinita

A les comarques de Ponent hi trobem moltes zones

d’escalada, algunes de tan antigues i històriques com

Terradets i Sant Llorenç de Montgai i altres de més

noves, que han nascut de la iniciativa d’equipadors

inquiets i àvids de trobar nous llocs per escalar.

Aquests magnífics espais ens ofereixen tot tipus

d’escalada sobre tota mena de roca. Parets en forma

de franges, agulles i desploms es distribueixen per tot

el territori, combinant des de l’omnipresent calcària

fins al granit dels Pirineus i el conglomerat d’alguna

serralada prepirinenca.

Text: Albert Cortés Fotos: Pete O’Donovan, Òscar Oliver

7

L’escalada a les Terres deLleida es practica a moltsindrets, com per exemplea Sant Llorenç de Montgai.A la imatge, l’anomenatsector Disblia.

8

om diu que vivim en un paradís per a l’escalada, i així hodemostra la gran afluència d’escaladors forans que ensvisiten deixant la seva petjada en forma de rutes d’altíssimnivell, i també ens trobarem gran quantitat d’escaladors

anònims, que són la majoria, i que ens visiten per gaudir del mag-nífic clima que els podem oferir.

Sens dubte, pocs llocs poden oferir la magnífica selecciód’escalades per a tot l’any que poden brindar les comarques deLleida; fins i tot al tòrrid estiu o al glaçat hivern trobarem llocs ongaudir d’aquest esport que s’anomena escalada, tot i que aquestavegada només farem esment del que anomenem escalada esportivai escalada en bloc, deixant l’escalada clàssica per a un futur article.

I per què “escalada esportiva”? S’ha d’admetre que avui dia lagran majoria d’escaladors practiquen aquesta modalitat del’escalada, que prima la seguretat i el plaer del moviment per sobredel compromís a què ens obliga l’escalada clàssica.

En l’escalada esportiva els punts d’assegurança són fixos iofereixen la màxima seguretat en cas de caiguda, fent que aquestesport sigui molt més segur del que sembla a priori.

Pel que fa a l’escalada en bloc, es tracta d’escalar sense corda

Impressionants les pa-rets que trobem a Abellade la Conca per practicarl’escalada. A la dreta, elsector de les AgullesSud, al pantà de SantaAnna.

H

9

10

blocs o parets curtes, d’entre 2 i 8 metres d’alçada, i on les caigudessón molt freqüents però queden ben protegides per un matalàsd’escuma d’alta densitat que es posa a terra i que és especialmentfabricat per a això. Aquest matalàs també s’anomena crash pad.

Al nostre país encara no hem arribat al punt, tal com passa aFrança, en què és freqüent trobar les 3 generacions d’una família ala vegada (avis, pares i néts) escalant junts o també es practica al’escola per tal de desenvolupar la psicomotricitat, però a poc a pocens anem acostant a aquesta situació.

L'escalada esportiva va néixer a Catalunya al final de la dècadade 1970, i a les comarques de Lleida cap als anys 1980, fruit d'una

Dues instantàniesben originals. Esca-lant Terradets, a laprimera, i conquerintuna de les magnífi-ques parets de Coll deNargó (al fons).

11

evolució cap a un estil lliure. El que semblava impossible fa unsanys, avui ja ha estat superat, sobretot a causa de la millora de lesnoves formes d'entrenament, i per tant arribant a graus de fins a 9b,impensables fa només 10 anys.

L’escalada es gradua utilitzant una taula de dificultats, creadaper l’alemany Welzenbach vers l’any 1934 i que actualment co-mença al 1r grau i acaba al 9.

Dins de cada grau s’afegeix una lletra (a, b, c) i un signe – o +(optatiu), per tal d’afinar la graduació determinada ruta, encara queles graduacions són sempre subjectives i les hem d’entendre comuna aproximació i no com una certesa. Per exemple, una ruta o via

En aquest cas, sobren lespresentacions. La lleida-tana Araceli Segarra,enfilada a una de les pa-rets de Santa Linya.

12

pot ser graduada com a 6b+ i per tant serà més difícil que una quesigui 6b o 6a+.

Avui dia, els graus del 1 al 3 gairebé ja no s’utilitzen, i d’altrabanda només l’elit es pot enfrontar al grau 9.

I concretament, què ens ofereixen les nostres contrades perpracticar l’escalada? Llocs com Vilanova de Meià, Terradets, Colle-gats, l’embassament de Cavallers a la Vall de Boí i Sant Llorenç deMontgai i Camarasa ja són clàssics dins l’escalada i són conegutsarreu del món. Però últimament han aparegut altres llocs, la majoriasense cap mena d’aproximació, roca òptima i espectacular, indretsamb un encant personal i que no ens penedirem d’haver-los visitat,

Daila Ojeda, a Alòs de Balaguer (foto superior) i a laCova Gran de Santa Linya (foto vertical). Sobre aquesttext, Simon Weill a Sant Llorenç de Montgai.

En Robert, abans delllançament, al barrancd’Espinau, a Tartareu.

13

15

com ara el Congost de Tres Ponts, Os de Balaguer, Tartareu, SantaLinya, Alòs de Balaguer, el Cogul, l’Albagés, la Paret de les Bruixesa Terradets, etc., llocs amb un paisatge abrupte i encisador on cadaraconada té els seus secrets esperant que els descobrim.

Però, ens podem preguntar, què hi ha dalt d’una paret, què ésel que busquem allí? Fa uns anys, tan sols pel plaer de descobrir onportava aquella xemeneia, o quina vista es veuria de dalt de lesagulles o bé si era possible arribar dalt d’aquella paret eren motiussuficients, però actualment es busca el plaer de practicar un esportde manera segura i gaudir de l’emoció que dóna lluitar contra la lleide la gravetat, al mateix temps que ens portem al nostre límitpersonal per pujar, o almenys intentar-ho, a totes les roques que esdeixin.

Però cal que tinguem present que aquest esport és obert atothom, hi ha nivells per a tots, i tenim diversos llocs a les nostrescomarques on podem fer cursos o estades que ens ajudaran aaprendre o millorar la nostra tècnica i així evolucionar, que és undels objectius de l’esport a més de gaudir del moment. L’escaladano té limitacions d’edat, només les que ens vulguem imposarnosaltres mateixos, tot serà qüestió d’adaptar el nivell d’exigència.

Totes i cadascuna de les zones d’escalada esportiva i en blocque trobem a les Terres de Ponent tenen característiques particularsque les fan úniques dins d’aquest món; per exemple, Terradets ens

ofereix llargs itineraris de fins a 500 metres de dificultat moderadaper gaudir d’una roca excel·lent dins d’un marc incomparable, igualque Vilanova de Meià, on les parets són més curtes, però no menysinteressants.

Tartareu, Os de Balaguer, Camarasa, Sant Llorenç de Montgai,Alòs de Balaguer, Coll de Nargó, Santa Linya, la Paret de les Bruixesa Terradets i Santa Anna són llocs fantàstics per gaudir de més de1.500 itineraris al llarg de tot l’any, ja que són zones molt benhabilitades per a aquesta pràctica i són molt visitades. Únicamenthaurem de vigilar l’orientació de la paret depenent de l’època del’any, ja que tant el fred com la calor són factors determinants al’hora de gaudir d’una jornada d’escalada.

L’embassament de Cavallers, a l’àrea d’influència del ParcNacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és una joia quecal cuidar i que ens ofereix més de 1.000 vies, preferentment perdescobrir a l’estiu.

Pel que fa a l’escalada en bloc, les zones d’arenisca del Coguli l’Albagés s’han convertit en una destinació internacional, sobretota l’hivern, ja que la qualitat i la varietat de la roca són extraordinàriesi ofereixen també una senzilla aproximació.

Els escaladors saben que l’escalada és alguna cosa més que unaaventura o un esport: és una manera de viure aquesta vida, però aixòsí, en vertical. ●

L’emoció està garantida en aquest esport. A la imatge, en Jordi “aprenent a volar”, al barranc dels Vilars, a Os de Balaguer.

16

Daniel Andrada (Madrid, 1975), que actualment viu aLleida, és sens dubte un dels millors escaladors del món,si no el millor. En el seu llarg currículum té nombrosostriomfs nacionals i internacionals i ha escalat algunes deles vies més difícils, entre les quals “La novenaenmienda” (9a+), a Santa Linya. Viu tan intensamentaquest esport que la seva màxima podria ser perfectament“escalar o morir”.

Pregunta: Què significa poder escalar a les terres de Llei-da?Resposta: Diria que és una de les millors zones del mónper a un escalador. Hi ha molta i bona roca, com tambéun clima excel·lent, el que fa que s’hi pugui escalar totl’any.

P: Quin és e l teu punt fort com a escalador?R: La meva motivació, mai no em falla.

P: La teva família et fa costat? Algun d’ells escala?R: La meva família sempre m’ha donat suport, exceptuantels primers dies que m’hi vaig dedicar. Més tard el meupare em va acompanyar moltes vegades, la qual cosa mo-ralment m’animava molt, i darrerament escalo molt ambla meva companya Daila Ojeda, que és també una exce-l·lent escaladora. Recentment s’ha proclamat campionad’Espanya d’escalada.

P: Els escaladors necessiteu una preparació especial? Fasalgun tipus de dieta?R: Necessitem tenir una bona proporció força-pes. Pelque fa a la dieta, res d’especial. Abans era vegetarià, peròara menjo de tot, encara que més peix que carn, pel quefa al total de proteïnes que necessito.

P: Hi haurà vida quan decideixis deixar d’escalar?R: Sí, però el que quedarà serà una vida curta i avorrida.

Sabíeu que durant les primeres escalades a les Terres de Lleida als anys 1950 s’utilitzaven espardenyes de cànem per enfilar-se per les parets?

Sabíeu que un ancoratge modern d’escalada té una resistència superior a 2.000 kg i una durabilitat superior a 20 anys?

Sabíeu que a les Terres de Ponent tenim més de 5.000 vies d’escalada?

SABÍEU QUE...

Daniel Andrada, escalar o morir

“Quan deixi d’escalarla meva vida seràcurta i avorrida”

17

D’INTERÈS

Centre Excursionista de BalaguerApartat de correus 40

25600 BalaguerTelèfon i fax: 973 44 74 02cebalaguer@cebalaguer.org

www.cebalaguer.org <http://www.cebalaguer.org/>

Centre Excursionista de LleidaComerç, 25 Apartat de correus 242

25007 LleidaFax: 973 23 44 97

Telèfon fix: 973 24 23 29administracio@cextalleida.org

www.cextalleida.org <http://www.cextalleida.org/>

Escola Catalana d'Esports de MuntanyaCtra. de la Pobla de Segur, s/n

25520 El Pont de SuertTel. 902 27 52 85

Associació d'Empreses d'Esports d'AventuraAvda. Flora Cadena, 6

25594 RialpTel: 973 62 03 25

la VAL D'ARAN

el PALLARSJUSSÀ l'ALT URGELL

EGRIÀ

el Pont de Suert

Vielha

el PALLARSSOBIRÀ

la NOGUERA

Tremp

C-26

C-26

C-14

N-260 N-260

N-2

30

C-12

A

Sort

C-12

les GARRIGUES

el SOLS

Eix

l'ALTARIBAGORÇA

l'URGELL

C-13

C-13

C-14

Balaguer

C-26

C

Riu

Gar

ona

Riu

Segr

e

Serra del Montsec

Pirineus

LLEIDALLEIDA

C-13

N-2

30

C-28Túnel de Vielha

Saint Gaudens

A

FRANÇA

ARAGÓ

Tortosa

Barcelona-Tarragona

Tarragona

Montblanc

Bagnères-de-Luchon

la Pobla de Segur

Coll de Nargó

Artesa de Segre

la SEGARRA

Ponts

Conesa

Agramunt

C-14

l'Espluga de Francolí

AlmenarC-53

Mollerussa

la Granadella

Flix

Reus

N-II

Les

VilallerBoí

la Seu d'Urgell

Organyà

Àger

Camarasa

Tàrrega

el PLAD'URGELL

AP-2

BarrueraTaüll

Caldes de Boí

Os de Balaguer

Cervera

C-14

les BorgesBlanques

Arties

la Fuliola

Bassella

Isil

Port de Salau

Capdella

L-503

Guissona

Esterri d'Àneu

A-27

A-2

A-1

4

L-500

Bossòst

Torresde Segre

IsonaOliana

Llavorsí

Escalarre

Tavascan

Alins

1

2

34

5

6

7

8

9

1012

11

1. El Cogul - l’Albagés2. Terradets3. Tartareu i Os de Balaguer4. Santa Linya5. Coll de Nargó6. Collegats7. Cavallers8. Vilanova de Meià9. Congost de Tres Ponts10. Camarasa11. Sant Llorenç de Montgai12. Santa Anna13. Escales14. Alòs de Balaguer

ON PRACTICAR L’ESCALADA A LES TERRES DE LLEIDA

13

14

18

En las comarcas de Ponent encontramos mu-chas zonas de escalada, algunas reconocidasdesde hace tiempo y otras nuevas nacidas re-cientemente gracias a equipadores interesadosen encontrar nuevos sitios para escalar.Hay quien dice que vivimos en el lugar idóneopara la escalada, y así lo confirma la granafluencia de escaladores extranjeros con unalto nivel de preparación y muchos otros esca-ladores anónimos que nos visitan para gozartanto del deporte como del clima.Sin lugar a dudas, pocos son los lugares quecomo las comarcas de Lleida puedan ofreceruna selección tan amplia de escaladas paratodo el año, aunque en este caso sólo nos refe-riremos a la escalada deportiva (en la que pri-

man la seguridad y el placer del movimiento) ya la escalada en bloque (escalar sin cuerdas ycon unos colchones de espuma de alta densi-dad para proteger las frecuentes caídas). Aun-que la escalada deportiva nació en Cataluña afinales de los años 70, a las comarcas de Lleidano llegó hasta una década más tarde como re-sultado de una evolución hacia un estilo libre.Los lugares clásicos para practicar este depor-tes son Terradets (el Pallars Jussà), Collegats(el Pallars Jussà y el Pallars Sobirà) o Cama-rasa (la Noguera), entre otros, mientras queAlòs de Balaguer, Tartareu o Santa Linya (laNoguera) se presentan como sitios con un en-canto particular y un paisaje agreste que nodejan indiferente al visitante. No obstante,

todas estas zonas tienen unas característicasparticulares que las hacen únicas dentro deeste deporte y que las convierten en un destinoreconocido a nivel internacional, como porejemplo L’Albagés y El Cogul (las Garrigues).En la escalada no se busca únicamente el placerde practicar un deporte de manera segura ygozar de la emoción que proporciona el desa-fiar la ley de la gravedad, ya que siempre noslleva al límite personal para intentar llegar a laroca deseada.La escalada es un deporte sin límite de edady abierto a todo aquél que desee introducirseen él, puesto que hay niveles para todos y lu-gares en nuestras comarcas idóneos paraaprender o mejorar nuestra técnica.●

Tierras de Ponent: roca infinita

It is said that the comarques of Ponent are the ideal place for practising rock-climbing, andthis is confirmed by the great affluence of highly-experienced foreign rock-climbers, andmany other anonymous rock-climbers, who visit us to enjoy both the sport and the climate. Although rock-climbing as a sport came into being in Catalunya at the end of the 70’s, thepastime did not get to the comarques of Lleida until a decade later. The classic sites forpractising this sport are Terradets (Pallars Jussà), Collegats (Pallars Jussà and PallarsSobirà) or Camarasa (Noguera), among others, while Alòs de Balaguer or Santa Linya(Noguera) present themselves as rediscovered locations with their own particular lands-cape and charm. Nevertheless, all of these areas have their own particular characteristicswhich make them internationally recognised destinations. Rock-climbing is a sport open to anybody, whether beginners or those wishing to perfecttheir technique. In addition, rock-climbers will not only encounter the pleasure of defyingthe law of gravity in a safe way, but will also practise a sport which will take them to theirpersonal limits in their attempt to reach their target area. ●

Lands of Ponent: an infinity of rock

19

20

21

Enguany se celebra el centenari de l’estada de Pablo Picasso a Gósol, indret

del Pirineu lleidatà que va triar el pintor la primavera del 1906 per passar-hi

uns mesos amb la seva companya Fernande Olivier. Aquella estada a la

població del Berguedà va marcar un punt d’inflexió decisiu en la seva obra.

Centenari de l’estadade Picasso a Gósol

Pintar la terra, pintar la gentText: Anton Not Fotos: Ajuntament de Gósol, Foto Luigi

22

esprés d’haver lluitat per fer-se un lloc al món de l’arta París, i d’haver-ho aconseguit, Pablo Picasso deci-deix, la primavera del 1906, retornar al sud creuant els

Pirineus, acompanyat de qui en aquell moment era la seva pa-rella, Fernande Olivier. S’havia enfrontat amb les conegudes tra-ves recollides en la llegenda de la bohèmia més o menys negraper assolir el reconeixement social i havia reeixit en l’intent,confirmant la confiança en el valor del seu art i demostrant elpreu que podia aconseguir-ne. És clar que per a un caràcter queha estat descrit com una força de la naturalesa això no podia sig-nificar que s’iniciava una etapa d’autocomplaença.

Lluny de permetre’s ser condescendent amb si mateix, Picas-so continua avançant en un procés d’investigació plàstica que

trobarà en un poble lleidatà, Gósol, un punt d’inflexió decisiu enla seva magistral obra.

Picasso i Olivier arriben a Barcelona al final de maig del 1906i s’hi instal·len durant unes quantes setmanes. Després, es diri-geixen cap a Gósol, un petit poble de la comarca del Berguedà,a la província de Lleida. L’única casa que oferia aleshores hostat-ge als visitants, coneguda com Cal Tampanada, llavors propietatdel veí Josep Fondevila, els obre les portes i els acull fins a la pri-mera quinzena d’agost. La gent, el paisatge, la llum de l’estius’introduiran a l’obra gràfica i escultòrica d’un artista que aviatcontribuirà a obrir el pas de les avantguardes històriques, el gre-sol d’innovacions rupturistes i revisionistes que deixaria una pet-jada, un solc obert i supurant en la tradició artística occidental.

“La gent, el paisatge, la llum de l’estiu a Gósol s’introduirana l’obra gràfica i escultòrica de l’artista”

Una foto de començament del segle passat de Cal Tampanada, la fonda que va allotjar Picasso i la seva companya, Fernande Olivier.

D

23

La famosa Dona dels pans és una de les estàtues que espoden contemplar a la població de Gósol i que, sensdubte, evoquen l’obra de l’artista.

A la Sala Picasso del Museu Municipal de Gósol podemadmirar moltes de les reproduccions de l’obra del’artista. Algunes les va pintar durant la sevaestada a la població.

24

A grans trets, sense entrar en precisions d’especialistes, s’hadivulgat que Picasso experimenta a Gósol una transformaciócontundent que afecta de soca-rel el seu procés creatiu. Deixantendarrere el període que es coneix com Època Rosa, les obresque realitza durant les setmanes que passa a Gósol constitueixenun conjunt diferenciat que es caracteritza pels temes, pels colorsutilitzats o per l’estructura de les composicions. Tot i que des delpunt de vista estètic els dibuixos, les pintures i les escultures quePicasso va crear a Gósol no formen un conjunt completamentuniforme, sí que hi són constants les tonalitats ocres, la gent delpoble o les característiques geogràfiques d’un entorn definit perla presència de muntanyes com el Cadí o el Pedraforca; així espot veure a quadres com Paisatge (Musée Picasso, París).

Ha transcendit que la vida de Picasso al poble fou afable i quemantingué una relació cordial amb els qui foren veïns acciden-tals. Nou-centes persones vivien llavors al poble, mentre que ac-tualment els habitants permanents voregen els dos centenars,que es multipliquen per vuit durant els mesos d’estiu. El grau desintonia que va establir-se entre el poble i el geni es fa explícit enuna de les anècdotes que s’han transmès: la voluntat d’esdevenirun membre més de la comunitat porta Picasso a canviar-se elnom, una de les primeres marques d’identitat externes per esta-blir relacions socials, i fer-se anomenar Pau de Gósol. Li agrada-va parlar amb la gent, escoltar les històries populars idiosincràti-ques de la zona que li explicaven, participar en les festes icelebracions. Va exercir de viatger, no de turista.

“A Picasso li agradava parlar amb la gent, escoltar leshistòries populars de la zona, participar en festes”

Aquests paratges de la zona, la seva gent i els seus costums van inspirar Picasso. El geni va sintonitzar tant amb els gosolans que es feia dir Pau de Gósol.

25

Picasso va pintar aquesta vista del poble de Gósol ambcolors ocres d’estiu. A la imatge inferior, quasi la ma-teixa perspectiva, amb neu i... uns quants anys desprésde la seva estada a la població.

“Gósol, bon aire, bona aigua, bona llet i bona carn”

© Sucesión Pablo Picasso. VEGAP, Lleida 2006.

Quan vaig tornar a Barcelona, el 196l, després de lameva estada a París, no havia sentit a parlar mai deGósol. En tornar, la meva idea era la de recórrer totsels indrets que havia trepitjat Picasso. Fou així quevaig saber de l’existència de Gósol i la importànciaque havia tingut aquest poble en l’obra de l’artista. Elqui de seguida me’n va parlar va ser el doctor CintoReventós, perquè ell hi enviava alguns dels seusmalalts a refer-se. “Gósol, bon aire, bona aigua, bonallet i bona carn”, deia.

El trasl·lat a Gósol, en aquella època, era bastantdificultós, calia agafar el tren fins a la Pobla de Lilleti allí esperar molta estona fins que arribés un autocarque anava a Gósol. Era l’únic trajecte possible. Persort vaig poder-me allotjar immediatament a “CanTampanada”, que era el mateix hostal on havia residitPicasso, i em sembla, fins i tot, que vaig aconseguir lamateixa habitació que havia ocupat ell. En tot cas, apartir d’aquell moment vaig recórrer els contorns deGósol, per fixar els llocs on ell havia pintat. Vaigcomprendre que aquesta feina no l’havia fet encaraningú, el resultat fou força satisfactori. El primerredactat sobre això el vaig publicar en una mena derevista que feia Joan Oliver i que em sembla que estitulava “El dia de demà”.

Amb les fotos que havia fet, vaig anar a trobar Picasso,que va confirmar o rectificar algunes de les mevesenquestes, i a partir d’aquí, vaig tornar a Gósol perprecisar més aquesta estada picassiana.

La característica de l´obra de Picasso a Gósol són elsocres, molt variats. Hi ha una vista de Gósol a based’aquests que és una meravella. A Gósol s’insinuenalgunes de les línies que donarien naixença al cubis-me, però que no són encara cubisme pròpiament dit.

La mirada de Picasso aGósol és cap a l’exterior isovint amb els objectesmés quotidians: un pa, unporró, etc.

Josep Palau i FabreCaldes d’Estrac, 27 defebrer de 2006

27

Entre els quadres que Picasso pinta a Gósol, s’hi troben Donadels pans (Philadelphia Museum of Art) o Pastor amb cistell (Co-lumbus Museum of Art, Ohio), exemples de la reducció al’essència en la representació dels rostres dels protagonistes, unacaracterística que serà assenyalada com una connexió entre l’artd’avantguarda i l’art primitiu, un camí fins a les fonts resseguit peraconseguir tirar endavant.

El poeta, mag de la paraula i màxim coneixedor de l’obra i lapersonalitat de Picasso Josep Palau i Fabre –de qui trobareu unaressenya en aquest reportatge–assenyalà que “L’obra de Picasso aGósol és molt abundant i molt variada (...). En dues de les pintures,L’harem i Tres nus, com també en alguns dibuixos, és perceptible

Gósol i el majestuós Pedraforca a la imatge superior. A la dreta, ruïnes del castell de la població i suggeridor paratge conegut com Pont Quebradís.

D’INTERÈS

Museu Municipal de Gósol i Sala PicassoPl. Major, 1 - 25716 Gósol

Tel. 973 37 00 55 Fax 973 37 01 55E-mail: ajuntament@gosol.ddl.net

Web: http://gosol.ddl.netPersona de contacte: Laura Pueyo

Oficina de Turisme de GósolConseller Agustí Querol i Foix, s/n

25716 GósolTel. 973 37 00 16 Fax 973 37 00 11

Web: http://gosol.ddl.net

Per aquests carrers de Gósol Picasso i Fernande van passejar i gaudir dels paisatges i de la gent.

28

la ruptura que es produirà uns mesos després a París i que obrirà elcamí del Cubisme.”

Una síntesi de la producció picassiana a Gósol es troba enl’anomenat Carnet Català, un quadern de treball en el qual l’artistava enregistrant els estímuls que li ofereix l’entorn i que ha esdevingutuna peça significativa en la seva trajectòria.

El centenari de l’estada de Picasso a Barcelona i a Gósol no hapassat desapercebut entre els responsables de la gestió cultural.L’Institut de Cultura de Barcelona ha programat un conjuntd’activitats, exposicions, conferències, presentades en conjunt sotael títol Picasso2006BCN, que tot i incidir en la relació amb la ciutatcomtal no deixen de banda Gósol.

El poble, gens aliè a les possibilitats d’emfatitzar la vinculacióamb Picasso, ha dedicat des de fa anys un espai de l’Ajuntament alparticular Museu Picasso de Gósol, on s’hi ha pogut veure reproduc-cions de les obres que l’artista va crear a la localitat, un indret que elpròxim estiu es planteja, arran de l’efemèride precisa dels cent anys,com una destinació de sobres atractiva per a qualsevol viatger. ●

SERRA DEL CADÍ

la Seu d'UrgellN-260

ANDORRA

l’Alt Urgell

Josa i Tuixent

Josa de CadíGÓSOL

Sant Llorenç de Morunys

Martinet

A Lleida

A Puigcerdà

A Solsona

la Coma

COM ARRIBAR-HI

29

Este año se celebra el centenario de la estanciade Pablo Picasso en Gósol, lugar del Pirineoleridano que eligió el pintor la primavera de1906 para pasar unos meses con su compañeraFernande Olivier. Aquella estancia en la po-blación del Berguedà marcó un punto de in-flexión decisivo en su obra.Picasso y Olivier llegan a Barcelona a finalesde mayo de 1906 y se instalan en la ciudaddurante unas cuantas semanas. Después sedirigen hacia Gósol, un pequeño pueblo de lacomarca del Berguedà, en la provincia de Llei-da. La única casa que ofrecía hospedaje enaquella época a los visitantes, conocida comoCal Tampanada, propiedad del vecino JosepFondevila, les abre las puertas y los acoge hastala primera quincena de agosto.Se ha divulgado que Picasso experimenta enGósol una transformación contundente queafecta de raíz su proceso creativo. Dejandoatrás el periodo que se conoce como Época

Rosa, las obras que realiza durante las semanasque pasa en Gósol constituyen un conjuntodiferenciado que se caracteriza por los temas,los colores utilizados o la estructura de lascomposiciones. En las obras son constantes lastonalidades ocres, la gente del pueblo o lascaracterísticas geográficas de un entorno defi-nido por la presencia de montañas como elCadí o el Pedraforca; así se puede ver en cua-dros como Paisaje (Musée Picasso, París).Ha trascendido que la vida de Picasso en elpueblo fue afable y que mantuvo una relacióncordial con los que fueron vecinos accidentaleshasta tal punto que el genio se hizo llamar Paude Gósol.Entre los cuadros que Picasso pinta en Gósolse encuentran Mujer de los panes (PhiladelphiaMuseum of Art) o Pastor con cesto (ColumbusMuseum of Art, Ohio). Una síntesis de la pro-ducción picassiana en Gósol se puede observaren el llamado Carnet Catalán, un cuaderno de

trabajo en el que el artista va registrando losestímulos que le ofrece el entorno y que se haconvertido en una pieza significativa en sutrayectoria.El centenario de la estancia de Picasso en Bar-celona y en Gósol no ha pasado desapercibidoentre los responsables de la gestión cultural. ElInstituto de Cultura de Barcelona ha progra-mado un conjunto de actividades, exposicio-nes, conferencias, presentadas en conjunto conel título Picasso2006BCN, que a pesar de incidiren la relación con la ciudad condal no dejan delado Gósol.El pueblo dedica desde hace años un espaciodel Ayuntamiento al particular Museo Picassode Gósol, donde se han podido ver reproduc-ciones de las obras que el artista creó en lalocalidad, un lugar que el próximo verano seplantea, a raíz de la efemérides precisa de loscien años, como un destino atractivo para cual-quier viajero.●

Pintar la tierra, pintar la gente

This year is the 100th anniversary of Pablo Picasso’s sojourn inGósol, the place in the Pyrenees of Lleida where the painter choseto stay with his companion Fernande Olivier, in the spring of1906 until the first half of August. That time in Cal Tampanadamarked a decisive turning point in his work.The works he did in Gósol are identifiable by the dominance ofochre tonalities, the people of the village or the geographicalfeatures of the surroundings defined by the presence of moun-tains like Cadí or Pedraforca; as can be seen in paintings likeLandscape. Picasso’s time in the village is said to have beenpleasant and he had a cordial relationship with his temporaryneighbours, to the point of the genius calling himself Pau of Gósol.Among the paintings that Picasso painted in Gósol, there isWoman with bread or Shepherd with basket. A synthesis ofPicasso’s production in the village of the comarca of Berguedàcan be seen on the Carnet Català (Catalan card).The Institute of Culture of Barcelona has programmed a series ofactivities, exhibitions and conferences, presented together underthe title Picasso2006BCN, to commemorate the centenary ofPicasso’s stay in Barcelona and in Gósol. Moreover, for someyears now the village has had its own Picasso of Gósol Museumoccupying part of the village hall, with reproductions of theworks created by the artist while in the village. ●

Paint the land, paint the people

30

31

G O L FText: Xavier Madrona Fotos: Camps de Golf de les Terres de Lleida, Santi Iglesias Infografia: Estudi NIX

La febre verda arriba a Lleida

El golf s'ha convertit en un fenomen imparable a Lleida, semblant al'experimentat a Catalunya i a Espanya. En els darrers anys s'ha passat de tenirun sol camp a la província, el de Ribera Salada a la localitat de Lladurs (Sol-sonès), inaugurat al final de la dècada de 1980, als sis actuals (tres de conven-cionals i tres del tipus pitch and putt). Quant a jugadors, la delegació territoriald'aquest esport controla més de mil federats.

32

Les dues imatgessuperiors de la dreta

corresponen a lesinstal·lacions d’Aravell

Golf Andorra, on es potcombinar la pràctica delgolf amb la degustació de

la millor gastronomia.

l golf el van inventar els pastors,quelcom que resulta paradoxalper a un esport titllat d'elitista.Van ser els cuidadors dels ramatsde l'Escòcia medieval els qui van

començar a colpejar amb pals els còdols.En un principi els portaven fins a una me-ta, però quan l'aristocràcia va descobrirel joc, va canviar la meta pels forats.

A Lleida comença a créixer l'afeccióper aquest esport. És, tot i que no ho sem-bla, el tercer esport en practicantsd'Espanya i cada dia és més popular la se-va pràctica. Encara conserva aquesta“etiqueta” d'esport car i elitista, però avuidia la proliferació de camps a tot l'Estat,alguns dels quals de titularitat pública,han estès la seva pràctica.

Les raons per explicar aquesta popu-larització del golf a Lleida són moltes i di-verses: la millora en la qualitat de vida; ladisminució dels preus davant la creixentoferta de camps; l'obertura dels clubs,que ofereixen la possibilidad de jugarsense necessi tat de fer-se’n soci, il'aparició dels pitch and putt, que són re-correguts curts i més senzills a preus moltassequibles, ideals per introduir-se enaquest esport. La posada en marxa de trespitch and putt a les comarques lleidata-nes, el primer a Salardú (9 forats) fa sisanys i els dos més recents a Bellpuig (9 fo-rats i actualment se’n construeixen 9 més)

E

33

El Pitch & Putt Lleida, situat a Torre-serona (imatges inferiors), és ideal per aprendre a jugar a aquest esport que cada vegada té més adeptes.

34

HorarisObert tot l’any,dimarts (no festius), tancat.

Disseny del camp: José María Olazábal

3

2

65

12

4

14 15

1311

78

1

9

18

10

17

16

C.P.

A 5 km de la Seu d’UrgellC/ Afores, s/n25712 Aravell. L’Alt UrgellTel. 973 36 00 66Fax. 973 35 44 48www.aravellgolfandorra.comsecretaria@aravellgolfandorra.com

Forats 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Anada 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Tornada Totals

VC 00.0 VS 000 403 174 306 483 377 191 484 403 190 3011 354 400 183 350 487 206 530 146 488 3144 6155VC 00.0 VS 000 392 167 299 473 357 182 469 373 180 2892 346 353 175 342 462 188 520 133 461 2980 5872VC 00.0 VS 000 357 153 283 411 328 161 428 346 158 2625 317 346 161 293 420 171 464 119 411 2702 5327VC 00.0 VS 000 316 146 258 380 305 152 394 339 131 2421 284 322 154 273 384 154 443 116 385 2515 4936

PAR 4 3 4 5 4 3 5 4 3 35 4 4 3 4 5 3 5 3 5 36 71

HÀNDICAP 4 10 18 16 12 6 8 4 14 3 7 13 15 9 5 1 17 11

MET

RES

Aravell Golf Andorra

i Torre-serona (18 forats) el 2001, ha im-plicat un punt d'inflexió en el boom queha experimentat aquest esport a Lleida.Actualment hi ha tres camps de golf, el deRibera Salada al Solsonès (1988), el deRaimat al Segrià (1994) i el d’Aravell al’Alt Urgell (1997) i n’hi ha en projectetres més, a Esterri (el Pallars Sobirà), a laVall Fosca i a l’Aran.

El delegat territorial, Jordi Pigem, pre-veu per als pròxims anys un increment ca-da cop més espectacular d'aquest esporta les comarques lleidatanes: “El golf norequereix un esforç físic gran. És un esportsense edat, al qual pot jugar des d’un in-fant de cinc o sis anys fins a persones demés de 65. I el definitiu és que parlemd'un esport familiar perquè jo mateix ju-go amb la meva dona i els meus fills i, amés, et permet establir relacions tantd'amistat com professionals”.

Pigem insisteix a “vendre” el productei en troba la clau. “La majoria de la gent ésreàcia a provar-lo perquè creu equivoca-dament que és un esport car o reservat pera jubilats, però no és cert. Quan ho provesés tremendament addictiu en el sentit po-sitiu. Mai no t'ho acabes perquè és un jocmolt difícil i, com diem els golfistes, elcamp sempre et guanya. Però, al mateixtemps, et va donant petites satisfaccionscontínuament perquè un sol bon cop etserveix per sentir-te feliç durant tot eldia”.

Als Estats Units, on la tradició golfísti-ca és centenària, l'esport dels pals ha arri-bat a arrelar tant a la societat americanaque a moltes empreses inclouen a les se-ves entrevistes de treball les preguntessegüents: Juga vostè a golf? En cas afirma-tiu, quin hàndicap té? A Europa podensemblar qüestions banals i amb poc sen-tit, però s'entén millor si es té en compteque als EUA hi ha més de 18.000 campsde golf i sols a l'estat de Florida més de2.000.

Tornant a les entrevistes de treball ian-quis, la conclusió que treuen aquestesempreses és que si aquests possibles con-tractats tenen un nivell més que accepta-ble de golf, és perquè dediquen massa ho-res a aquesta afició en detriment dels seusdeures professionals.

Evolució del nombre de llicències a Lleida

2001..................................................8982002..................................................9602003..................................................9782004..................................................9912005...............................................1.1292006...............................................1.219

El que porta una bossa:4 fustes. Per a cops llargs.10 ferros. Per aproximar-se al green.1 putt. Per embocar el forat.El límit de competició és de 14 pals.

EL DECÀLEG DEL GOLF

Birdie. Resultat d'un forat un cop per sota del seu par. Exemple: Un 3 en un par 4.Bogey. Resultat d'un forat un cop per damunt del seu par. Exemple: un 4 en un par 3.Bunker. És un obstacle en el qual la gespa o el terreny han estat substituïts per sorra o similar.Una bola és en un bunker quan hi reposa, o qualsevol part de la bola el toca.Xuleta. Tros de gespa que s'arranja amb el cap del pal en colpejar la bola.Green fee. Drets de joc per un dia o per 18 forats que cobren els clubs o camps.Hàndicap. Avantatge en cops que té cada jugador respecte al par del camp. El hàndicap de cadajugador es descompta del total de cops que ha donat per produir el seu resultat net.Llicència federativa. És imprescindible estar federat i tenir hàndicap per sortir al camp i per disputaruna competició. La llicència, que costa 72 euros (cuota anual) a Catalunya, inclou una assegurançad'accidents. Per obtenir-la s'ha de passar un examen.Medal-Play. És la fórmula de joc habitual per cops. Cada competidor juga contra la resta de lainscripció i és obligat a comptar tots els cops i acabar tots els forats. Guanya el qui aconsegueixi elresultat més baix.Tee. Lloc de partida d'un recorregut.Targeta. Document en el qual s'anota el resultat que el jugador ha fet a cada forat.

DADES BÀSIQUES DEL GOLF

35

El complexde Raimat GolfClub té uncamp de 18 fo-rats, envoltatde plantacionsde vinyes, talcom s’aprecia ala imatge.

Raimat Golf Club

Disseny del camp: José Rivero iEscola Tècnica Sup. d’EnginyeriaAgrària de Lleida

Forats 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Anada 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Tornada Totals

VC 71.8 VS 122 484 409 392 150 313 162 509 279 388 3086 357 417 340 151 352 367 457 172 488 3103 6187VC 70.9 VS 117 477 371 374 141 287 157 479 269 379 2934 348 396 330 144 329 359 455 165 463 2989 5923VC 73.7 VS 120 468 304 343 118 276 136 415 235 335 2630 280 344 292 135 315 341 441 159 421 2729 5359VC 72.4 VS 117 436 300 327 114 261 114 400 228 329 2509 275 335 283 121 309 335 422 150 414 2644 5153

PAR 5 4 4 3 4 3 5 4 4 36 4 4 4 3 4 4 5 3 5 36 72

PAR 17 1 5 11 7 13 9 15 3 16 2 8 10 4 6 18 12 14

MET

RES

HorarisHivern, de 9 a 18 hPrimavera i tardor, de 9 a 20 hEstiu, de 9 a 21 h

A 10 km de LleidaAfores, s/n25111 Raimat. El SegriàTel. 973 73 75 40/39Fax 973 73 74 83www.raimatgolf.comgerencia@raimatgolf.com

2

3

18

Camp depràctiques

ClubSocial

8

4

5

6

7

910

1716

11

1213

1514

1

C M Y CM MY CY CMY K

ARAARAVELLVELL GOLF GOLF ANDORRAANDORRAEN ELEN EL COR DELS PIRINEUS COR DELS PIRINEUS

UN GOLFUN GOLF D’AL D’ALTURATURA

TTel. 973 36 00 66el. 973 36 00 66 wwwwww.aravellgolfandorra.com.aravellgolfandorra.com

37

L’Aravell Golf Andorra, en plena primavera, i el Golf Urgell Pitch&Putt, durant l’hivern passat.

Camp depràctiques

3

5

6

7

48

92

1

Club de Golf Ribera Salada

Forats 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Anada 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Tornada Totals

VC 69,7 VS 119 365 443 341 304 110 265 144 297 453 2722 365 443 341 304 110 265 144 297 453 2722 5444VC 72,1 VS 119 345 423 322 246 100 219 132 278 411 2476 345 423 322 246 100 219 132 276 411 2476 4952

PAR 4 5 4 4 3 4 3 4 5 36 4 5 4 4 3 4 3 4 5 36 72

HÀNDICAP 1 18 6 4 13 12 10 7 15 2 17 5 3 14 11 9 8 16

MET

RES

Disseny del camp: junta directiva

A Lladurs, carretera de BassellaCasa Ingla Nova25283 Lladurs. El SolsonèsTel. 973 29 92 82 - Fax 973 48 03 08secretari@golfriberasalada.comwww.golfriberasalada.com

Obert tots els dies des de les 10 hfins que hi hagi llum solar (18-21 h).Dissabtes, diumenges i festius, des de les 9 h.

Dimarts, tancat.

Un turisme de qualitatEncara no és gaire rellevant a les co-

marques de Lleida, però a tot Catalunya elturisme del golf genera uns 50 milionsd'euros anuals. No obstant això, els pro-jectes que hi ha en marxa per construirnous camps a la província fan que aquesttipus de turisme constitueixi una força im-portant de futur per al sector, tal com ex-plica el director del Patronat de Turisme dela Diputació, Xavier Moncayo: “El del golfés un tipus de turisme incipient que cadavegada atreu més turistes a les nostres co-marques. Per descomptat que és un com-plement més per a la nostra variada ofertaturística de l'Ara Lleida”.

Moncayo explica que “disposem a lapàgina web lleidatur.com d'un apartat es-pecífic dedicat al golf i hem editat 15.000catàlegs sobre l'oferta que tenim d'aquestesport i que hem promocionat a les firesespanyoles de Madrid, Barcelona, Valèn-cia, Bilbao, Sevilla, Múrcia, Sant Sebastiài Saragossa, a més de les estrangeres de Pa-rís, Londres, Berlín, Lisboa, Milà, Utrechti Brussel·les”.

La demarcació de Lleida té comptabilitzades més de 1.200 llicències, tot i que els practicants del golf són molts més.

38

Pitch&Putt Lleida HorarisTots els dies des de les 9 hfins que hi hagi llum solar.Tancat el 25 i el 31 de desembre.

5

6

73

4

14

15

16

13

812

17

9

18

10 1

2

Camp de pràctiques

11

Disseny del camp: Laureano Nomen

Ctra. N-II Torre-serona/Albesa/LleidaCamí dels Fondos, 80-8125131 Torre-serona. El SegriàTel. 666 00 24 33Fax 973 27 93 49info@pitchandputtlleida.comwww.pitchandputtlleida.com

Forats 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Totals

VC 00.0 VS 000 95 105 81 88 58 80 74 103 96 95 118 81 80 57 93 79 106 86 1575 mPAR 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 54

MET

RES

Camp de pràctiques cobert.Classes impartides per unprofessor de la RFEG.

39

A tot Catalunya, el turismedel golf genera uns 50 milionsd’euros anuals. A la imatge, elverd infinit del Golf UrgellPitch&Putt.

Pitch&PuttSalardú-Cap d’Aran

Disseny del camp: Enric Saenger

9

8

1

7

2

3

6

5

4

HorarisTots els dies de 10 a 20 h.Temporada de març a novembre.

Salardú, vora el riu GaronaCtra Aiguamòg, s/n25598 Salardú. Val d’AranTel. 973 64 41 96Fax 973 64 40 60www.golfsalardu.comgolf@golfsalardu.com

Forats 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Totals

VC 00.0 VS 000 115 90 90 95 120 95 110 105 75 115 90 95 120 95 80 75 105 75 1745 mPAR 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 54

MET

RES

La incidència del golf a les comarqueslleidatanes és menor que la de l'esquí i elsesports d'aventura a les nostres comar-ques, però Moncayo està convençut quees convertirà en una font d’ingressos im-portant per al turisme. “És un tipus declient d'alt poder adquisitiu i amb un certnivell cultural. No té res a veure amb el tu-rista de sol i platja que hi ha en altresllocs”, assegura.

Atenció al medi ambient U n a d e l e s a c u s a c i o n s q u e

freqüentment se solen fer contra la cons-trucció de camps de golf és la seva inci-dència en el medi ambient a causa de lamodificació del paisatge i la gran quantitatde recursos hidràulics que necessiten per

41

El golf és un esport que norequereix un excessiu es-forç, és apte per a totes lesedats i el pot practicar totala família.

Golf Urgell Pitch&Putt

235

4

6

7

8

9

1

Camp de pràctiques

Forats 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Totals

VC 00.0 VS 000 95 105 81 88 58 80 74 103 96 95 118 81 80 57 93 79 106 86 1575 mPAR 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 54

MET

RES

HorarisTots els dies des de les 9 h fins quehi hagi llum solar (18-21 h).Dissabtes, diumenges i festius, a partirde les 8 h.

Vora l’autovia de Barcelona, km 1,8 BellpuigCtra. Ivars, km 1,825250 Bellpuig. L’UrgellTel. 973 32 07 42Fax 973 32 11 08golfurgell@terra.es

al seu manteniment. En aquest sentit, elpresident de la Federació Catalana, AlbertDuran, assegura que es produeix un efectetotalment contrari. “S'ha demostrat que enaquells espais geogràfics en els quals hi hacamps de golf es produeix una reduïdadensitat urbanística que, a més, actua debarrera contra la invasió urbanística futurai crea un ampli espai per al desenvolupa-ment de la flora i la fauna. Més enllà de lademagògia que es fa respecte a la cons-trucció de camps de golf, puc assegurarque les repercussions econòmiques que elturisme del golf pogués tenir envers la nos-tra comunitat i el seu desenvolupamentdel turisme sostenible serien tan impor-tants que el seu possible impacte negatiuquedaria compensat pels beneficis apor-tats”. ●

43

El golf se ha convertido en un fenómeno impa-rable en Lleida, similar al experimentado enCataluña y en España. En los últimos años seha pasado de tener un solo campo en la provin-cia, el de Ribera Salada en la localidad de Lla-durs (Solsonès), inaugurado a finales de ladécada de 1980, a los seis actuales (tres con-vencionales y tres del tipo pitch and putt). Encuanto a jugadores, la delegación territorial deeste deporte controla a más de mil federados.En Lleida empieza a crecer la afición por estedeporte. Las razones para explicar esta popu-larización del golf son muchas y variadas: lamejora en la calidad de vida; la disminución delos precios ante la creciente oferta de campos;la apertura de los clubes, que ofrecen la posibi-lidad de jugar sin necesidad de hacerse socio,y la aparición de los pitch and putt, que sonrecorridos cortos y más sencillos a precios muyasequibles, ideales para introducirse en estedeporte. La puesta en marcha de tres pitch andputt en las comarcas leridanas, el primero enSalardú (9 hoyos) hace seis años y los dos másrecientes en Bellpuig (9 hoyos y actualmentese están construyendo 9 más) y Torre-serona

(18 hoyos) en 2001, ha supuesto un punto deinflexión en el boom que ha experimentadoeste deporte en Lleida. Actualmente existentres campos de golf, el de Ribera Salada en elSolsonès (1988), el de Raimat en el Segrià(1994) y el de Aravell en el Alt Urgell (1997) yestán proyectados tres más, en Esterri (el Pa-llars Sobirà), en la Vall Fosca i en el Aran.El delegado territorial, Jordi Pigem, prevé enlos próximos años un incremento cada vez másespectacular de este deporte en las comarcasleridanas porque “el golf no requiere un esfuer-zo físico grande, no importa la edad para prac-ticarlo, es un deporte familiar que, además, tepermite establecer relaciones tanto de amistadcomo profesionales”.

Un turismo de calidadLos proyectos que hay en marcha para cons-truir nuevos campos en la provincia hacen queeste tipo de turismo constituya una fuerza im-portante de futuro para el sector, tal como ex-plica el director del Patronato de Turismo de laDiputación, Xavier Moncayo. “El del golf esun tipo de turismo incipiente que cada vez

atrae a nuestras comarcas a más turistas con unalto poder adquisitivo y con cierto nivel cultu-ral. Desde luego, es un complemento más paranuestra variada oferta turística del Ara Llei-da.” Moncayo añade que “disponemos en lapágina web lleidatur.com de un apartado espe-cífico dedicado al golf y hemos editado 15.000catálogos sobre la oferta que tenemos de estedeporte y que hemos promocionado en feriasespañolas y extranjeras”.

Atención al medio ambienteUna de las acusaciones que frecuentemente sesuelen hacer contra la construcción de camposde golf es su incidencia en el medio ambiente.En este sentido, el presidente de la FederaciónCatalana, Albert Duran, asegura que se pro-duce un efecto totalmente contrario. “Se hademostrado que los campos de golf actúan debarrera contra la invasión urbanística futura ycrean un amplio espacio para el desarrollo dela flora y la fauna.” Además, destaca las benefi-ciosas repercusiones económicas que el turis-mo del golf aporta a nuestra comunidad y aldesarrollo del turismo sostenible. ●

La fiebre verde llega a Lleida

In Lleida there is a growing interest in golf, which has become an unsto-ppable phenomenon. The establishment of three pitch and putt coursesin the province of Lleida, the first in Salardú (9 holes) six years ago, andthe two more recent ones at Bellpuig (9 holes and 9 more being made)and Torre-serona (18 holes) in 2001, has been a turning point in the“boom" which this sport has undergone in the region. At present thereare three golf courses, that of Ribera Salada in Solsonès (1988), that ofRaimat in Segrià (1994), and that of Aravell in Alt Urgell (1997). Threemore are projected, in Esterri (Pallars Sobirà), in the Vall Fosca and theVall d’Aran.The area delegate, Jordi Pigem, foresees a spectacular increase in thissport in the province of Lleida in the coming years because “golf does notrequire great physical effort, age is not important, it is a family sportwhich, furthermore, allows one to establish friendly and professional

relationships”. The projects which are underway for constructing newgolf courses in the province mean that this kind of tourism constitutes animportant future force for the sector, as explained by the director of thePatronat de Turisme of the Diputació, Xavier Moncayo. “Golf tourismis an incipient kind of tourism which attracts more and more touristswith high spending power and a certain cultural level to our lands. It isof course another complement to our varied tourist attractions offeredby Ara Lleida”.Moncayo explained that on the web page of lleidatur.com there is aspecific section dedicated to golf, and that 15,000 catalogues dedicatedto the offer for this sport have been edited and it has been promoted atboth Spanish and foreign fairs.As for the players, the area delegation has a list of more than a thousandmembers of the federation. ●

Green fever hits Lleida

44

“A les Terres deLleida oferim unturisme de qualitat”

JaumeTàpies

Text: Sílvia Solano Fotos: Thierry Samuel

President del grup Relais & Châteaux

45

46

Tàpies ha canviat radicalment la seva vida després de ser escollit president de Relais & Châteaux, però sempre li queda temps per a la família i la terra.

aume Tàpies, propietari del complex El Castell de Cas-tellciutat, a l’Alt Urgell, és president de la prestigiosacadena internacional d’hotels Relais & Châteaux des defa alguns mesos.L’empresari lleidatà ha esdevingut el primer president

català i de nacionalitat no francesa que presideix el grup Relais& Châteaux en els 52 anys d’història d’aquesta associació queté 453 establiments –hotels i restaurants, Relais Gourmand–repartits per 50 països d’arreu del món. Jaume Tàpies parla setidiomes, és secretari general de l’associació des de fa vuit anysi president de la delegació hispanoamericana des d’en fa tretze.

Pregunta. Quan va néixer Relais & Châteaux i amb quinafilosofia?Resposta. Va néixer l’any 1954 quan set establiments de cairefamiliar situats a la carretera que uneix París amb la Costa Blavavan decidir unir-se, fer una guia i crear la Route de Bonheur.

Cinquanta anys després, la filosofia que va unir aquests establi-ments continua i es resumeix en cinc paraules (les 5 “c” enfrancès): caràcter, cortesia, calma, cuina i encant. Tots elsnostres establiments reuneixen aquestes característiques.

P. Actualment, quants associats són i de quina procedència?R. En aquest moment Relais & Châteaux té 453 membres a 50països dels 5 continents. Un terç són francesos, un terç de laresta d’Europa i l’altre terç de la resta del món.

P. L’Hotel El Castell n’és un, tot un privilegi per a les Terres deLleida, oi?R. Sens dubte és tot un orgull pertànyer a aquesta cadena. Vamentrar-hi l’any 1982 i el cert és que era un repte aconseguit perla família Tàpies.Va implicar una gran satisfacció poder accedira aquesta elit, formar part d’aquesta selecció, referència de lapetita hostaleria a tot el món.

J

47

P. Quins requisits són necessaris o quines qualitats cal tenirper pertànyer a la cadena Relais & Châteaux?R. Els requisits es resumeixen en les 5 “c” que he esmentatabans. Cada establiment ha de tenir un confort mínim a mésd’un esperit que es tradueix en aquestes 5 característiques. Estracta de tenir una personalitat pròpia, que l’establiment siguiregentat per famílies o, fins i tot, per cuiners. Ja sabeu que a lanostra cadena hi ha Relais Gourmand, darrere dels quals hi haels millors cuiners del món.

P. Què distingeix els establiments Relais & Châteaux? I el seuen particular?R. Sobretot la personalitat. També la mida dels establiments,són petits i acollidors; la seva cuina és excel·lent, etc. La sevafilosofia es basa en la manera de veure l’hostaleria i l’art de rebrei cuidar el client. En el nostre cas, hi ha una família al darrereque té una tradició dins de l‘hosstaleria a l’Alt Urgell; que

intenta fer conèixer els valors de la nostra cultura i del nostreentorn a la gent que ens visita i que intenta donar una imatgede qualitat dins de l’hostaleria lleidatana.

P. Personalment, què comporta per a Jaume Tàpies presidir unaorganització tan prestigiosa en l’àmbit mundial com ho ésaquesta?R. És un gran honor que la majoria dels membres m’hagin fetconfiança i m’hagin demanat presidir aquesta cadena. És unrepte personal molt gran perquè darrere hi ha 17.000 famíliesque viuen dels Relais & Châteaux i això té una importànciaevident. El meu càrrec m’ha obligat a fer un canvi radical devida que em fa viatjar moltíssim i que em condemna a estarpoquíssim a la meva terra. La contrapartida és que em dónal’oportunitat de conèixer molts establiments d’altres països ialtres cultures i tot això m’aporta una riquesa tremenda. Esticgaudint moltíssim.

49

P. Aquesta condició, d’alguna manera, li permetrà promocio-nar els encants de Lleida arreu del món?R. Evidentment. M’agrada escombrar cap a casa. Intento expor-tar, en la mesura que puc, el que representa la nostra cultura ila nostra terra. N’estic molt orgullós.

P. Aprofitant la seva experiència en el món del turisme, quinessón les noves tendències que marca el sector?R. Una cosa és el que el turista busca i una altra, el quem’agradaria que busqués. M’explico. El que funciona ara perara continua essent el sol i la platja i el que voldríem és unturisme cultural que valori altres aspectes. És evident que hi hatres factors que durant els darrers anys han fet que el turisme esdesenvolupés en gran manera: els factors econòmics, les infra-estructures (han millorat moltíssim, en concret a les nostrescomarques) i la part tecnològica (avui és molt fàcil trobarinformació sobre qualsevol punt del món, fer reserves, etc.

mitjançant Internet, per exemple). És a dir, hi ha moltes méspossibilitats de tenir turistes i de comunicar-nos amb ells. El certés que el 99% dels clients continua demanant destinacions comBarcelona o la platja i només un 1%, l’interior. I cal dir que cadavegada hi ha més oferta d’interior: esports d’aventura, activitatsculturals, etc., però no avancem al ritme que voldríem.

P. Com veu el futur de les Terres de Lleida en l’àmbit turístic?R. Tot i el que acabo d’explicar, força optimista. A les Terres deLleida oferim un turisme de qualitat i això és un important valorafegit. El que sí que hem de canviar són els esquemes a l’horade parlar dels resultats turístics. Ens basem en el nombre delsturistes que ens visiten i això no hauria de ser irrellevant, peròsí que caldria valorar més la qualitat d’aquest turisme i no tantla quantitat.A Lleida tenim un entorn natural fantàstic i ara que viatjo ésquan més me n’adono. Quan torno a la Seu veig que no hi hares fet malbé com passa a molts indrets del món i això és un granavantatge. S’ha de felicitar els polítics que han dissenyat el futurdel país, ja que la preservació és bàsica i serà molt gratificanta llarg termini. Aquesta qualitat ens assegura un futur brillant is’ha de primar per sobre de la quantitat.

P. La desestacionalització és la “batalla” que encara hem deguanyar?R. Ho és, encara que tal com està muntat el sistema de vacancesdel nostre país veig difícil una desestacionalització a curttermini. Difícilment podrem defensar-la si no hi ha un canvi deplanejament organizatiu del país. A França, sense anar méslluny, cada departament té vacances una setmana diferent. Aixòdóna una consistència molt important a les diferents destina-cions turístiques que, malauradament, aquí no tenim, ja quetothom fa vacances a l’agost. Hi ha, però, una altra batalla ques’ha de guanyar: la de la difusió. Cal dir que Lleida és unadestinació turística consolidada i plena d’atractius; malaurada-ment, no tothom ho sap. Revistes com Ara Lleida són referentsimportantíssims i aquesta és la línia que cal seguir. Sé que ésuna batalla per guanyar que val molts diners, però sóc optimis-ta, crec que anem per bon camí.

P. Doni’m tres raons per triar Lleida (demarcació) com adestinació turística. I tres més per triar un Relais & Châteaux.R. El paisatge, la cultura i les persones. Personalitat, art de viurei benestar.

P. Finalment, esculli un lloc del món per passar-hi un mes devacances.R. La Seu d’Urgell, bien sûr! ●

m

50

Text: Joan Bellmunt i Figueres Il·lustració: Sebastià Tamarit i Barrull

El missatger i l’abat

Aquell dia va ser gran per a la vila d’Arbeca.

El duc de Cardona i els seus fills varons havien cavalcat de bon matíacompanyats d’un seguici de cavallers, camí avall de la Font de laJuliana, vers el poble de Juneda, per on havia de passar la règiacomitiva que venia de la ciutat de Lleida.

El seguici reial va anar avançant pels carrers de la vila pujant sempreamunt fins a l’entrada al castell pel Portal dels Tres Reis. Felip II s’hihostatjà durant tres dies. Unes 500 persones de la noblesa espanyolaformaven part del seguici que es dirigia cap a la ciutat de Barcelona,tot passant primer pel monestir de Poblet.

Hi ha una llegenda, regularment coneguda, que hom la relacionaamb aquest viatge reial i que es basa en la circumstància que l’etapaarbequina era la immediata anterior a l’estada i el sojorn reial aPoblet. Segons aquest antic relat el rei acostumava a enviar unmissatger que anava anunciant al seu davant la pròxima arribadadel monarca a qui l’havia de rebre per ser l’amfitrió durant la sevaestada temporal.

Aquest herald sortí cavalcant de bon matí acompanyat d’un guiaben expert al servei del duc de Cardona. Pujaren plans amunt delsalous, travessaren la fondalada de la Roca del Llamp; baixant pelRacó de l’Estrada es toparen amb el poble de l’Espluga Calba. Vandescansar uns breus moments a la vora del rierol de la Femosa, queen aquell temps d’abril venia ben abundant d’aigua, per tornar aengegar el camí amb més bon ànim.

Travessant boscos i conreus pujaren a Fulleda, els plans de Tarrés ija, a la baixada cap a Vimbodí, van albirar el majestuós monestirassentat al peu de la serra de Prades. El sol escalfava de valent quanels dos cavallers arribaven al final del seu viatge.

Van trucar a la porta del convent i els obrí el germà porter. Elmissatger demanà per parlar amb l’abat. Quan va ser en la sevapresència s’identificà i li anuncià la pròxima arribada de Sa Majestatel rei d’Espanya.

L’abat que en aquelles dates regia el monestir era, a l’ensems,president de la Generalitat de Catalunya, per al qual càrrec n’havia

51

estat elegit com a representant del braç eclesiàstic. Després d’haverescoltat el cavaller li va respondre lacònicament:

–No el conec.

L’herald reial i el seu acompanyant van quedar sorpresos en granmanera i no van copsar l’abast de la resposta abacial. Van fer unsegon intent de presentació més detallada i explícita; però laresposta va ser la mateixa.

–No el conec –secament i sense cap comentari afegit.

El missatger va comprendre que allí ja havia acabat la feina, i dela manera que va poder i saber, tot fent una inclinació de cap,s’acomiadaren de l’abat ell i el seu acompanyant.

Pel camí de retorn cap a Arbeca els dos genets no sortien del seuastorament. Esperonaven els cavalls perquè ja frisaven d’estar enpresència del rei per posar-lo al corrent d’allò que els havia succeït.Passaren galopant pel peu del Puig del Corb tot deixant-lo a la sevadreta. Ara el camí els venia tot costa avall fins a tocar al poble.Entraren pel portal de Sant Joan, i sense perdre temps, van demanarper accedir a la presència del rei. Al missatger li va faltar tempsper explicar-li l’encontre amb l’abat del monestir i la desconcertant

resposta d’aquest. El rei s’ho va escoltar tot amb el cap alçatmajestuosament, la mirada llunyana i el gest impassible.

Quan va haver acabat d’escoltar el seu enviat, Felip II es limità adir-li:

–Demà, de bon matí, torna-hi i anuncia l’arribada del comte deBarcelona.

Altra volta, l’endemà a trenc d’alba, va fer via el missatger cap aPoblet i va trucar a la Porta Daurada i tot fent una profundareverència a la figura de l’imponent abat:

–Us anuncio l’arribada per demà de Sa Egrègia Majestat el comtede Barcelona –va dir el cavaller.

L’abat, fent una lleugera inclinació de cap, va dir:

–Les portes del monestir s’obriran de bat a bat per rebre’l amb totsels honors que li corresponen.

El missatger va respirar profundament. Va fer la inclinació mésprofunda de la seva vida i es va retirar, exultant, de la presènciade l’abat.

52

Als embassaments deTerradets i Sant Antonies poden practicar nom-brosos esports aquàticscom l’Ultra-tube.

Collegats-Terradetsun Pallars per descobrir

53

El Consell Comarcal del Pallars Jussà ha engegat el projecte anomenat Parc Territorial Collegats-

Terradets, que té com a eix vertebrador el solc que marca el riu, al voltant del qual es desgrana tot

un llegat històric, natural i cultural que ha de centrar l’oferta turística de la zona.

Text: Carme Farré Fotos: Adrià Goula i H20 Sports

54

es d’antic la força de l’aigua ha estat l’eix motor del’evolució social, històrica i econòmica de la comarcadel Pallars Jussà. La conca de la Noguera Pallaresa, com

també el seu principal afluent, el Flamisell, han estat objectedurant segles de l’explotació però també del respecte dels palla-resos. El seu cabal ha marcat les èpoques de les vaques magres,quan no era suficient per fer germinar la collita. Ha provocat eldesconsol de moltes famílies quan les grans crescudes han arra-sat camps, han incomunicat pobles i s’han endut els ponts. Però,

malgrat tot, cap pallarès no ha girat mai l’esquena al riu perquètambé ha estat la seva principal font de riquesa. L’aigua de laconca de la Noguera Pallaresa, amb els seus bar-rancs, rierols ifonts, ha estat i és la saba que alimenta el territori, les venes quedonen la vida a la terra i que han convertit el paisatge en un es-pectacle de colors i els conreus, en font de riquesa.

El solc del riu ha marcat també la geografia del Pallars Jussà,dividida de mig a mig per l’aigua. Fins i tot els seus límits territo-rials els defineixen dos congostos on la força de l’aigua ha acon-

L’aigua és un referent en l’evolució del Pallars Jussà. A la imatge, l’embassament de Terradets envoltat de paisatges i de rutes per gaudir.

D

55

Petjades de dinosaure a Abella de la Conca, una visita que es potencia dinsdel vessant paleontològic del Parc Territorial Collegats-Terradets.

El Consell Comarcal del PallarsJussà està portant a terme el

Projecte Parc TerritorialCollegats-Terradets

Dins de la ruta pel Pallars medieval, el Castell de Mur és una de les visitesobligades de l’entorn.

56

Les activitats aquàtiques són un dels grans potencials de lazona. A la imatge, els més joves practiquen el Bus-bob.

seguit superar l’orografia adversa de les muntanyes. Al nord,Collegats, la porta d’entrada a l’alt Pirineu; al sud, Terradets,una ferida oberta a la serra del Montsec, més enllà de la quals’estén la plana de Lleida. Entremig una terra rica en paisatgesdiversos que van des del més alpí de la Vall Fosca fins al medi-terrani d’oliveres i cereals de la conca de Tremp.

Al voltant de tot aquest territori, tan ric i variat com desco-negut, el Consell Comarcal del Pallars Jussà ha engegat unprojecte anomenat Parc Territorial Collegats-Terradets, que técom a eix vertebrador el solc que marca el riu, al voltant delqual es desgrana tot un llegat històric, natural i cultural que hade centrar l’oferta turística de la zona. El parc s’estructura apartir de les anomenades vies blaves, que segueixen el cursfluvial, principalment de la Noguera Pallaresa, i les vies ver-des, tot un seguit de senders i camins que uneixen les vies bla-ves amb els elements d’interès natural, històric i cultural de lazona, amb l’objectiu de crear una trama que uneixi físicamentels nostres elements més valuosos. Un projecte que had’afavorir el dinamisme econòmic de la zona oferint una mi-llora en els serveis que són a disposició de les empreses turís-tiques.

Malgrat que el projecte es troba als seus inicis, se’n podenobservar ja alguns resultats com l’adequació de zones de píc-nic i d’esbarjo a diferents municipis de la comarca, l’arranja-ment de rutes amb un gran atractiu turístic com el camí del’entorn de l’embassament de Sant Antoni o la via que dónaaccés al castell de Sant Gervàs. També es treballa en la milloradels accessos als embassaments i al riu Noguera Pallaresa, enla creació d’infraestructures als pantans que han de potenciarels esports nàutics i consolidar les empreses d’activi-tatsaquàtiques. S’han adequat també altres espais de lleure, coml’àrea de serveis de la font de la O al municipi de Conca deDalt, o el mirador dels Ensulsiats, des d’on s’obté una vista im-millorable de la làmina d’aigua del pantà de Sant Antoni.

També s’han iniciat campanyes de promoció entre lesquals destaca la posada en funcionament d’una pàgina web

57

Impressionants, les parets del congost de Mont-rebei, un indret on es pot prac-ticar el senderisme envoltat d’un entorn inigualable.

El Parc vol potenciar valorsnaturals a partir de diferents rutes

OFICINES D'INFORMACIÓ DEL PALLARS JUSSÀ

Vall FoscaTel. 973 66 30 01

E-mail: turisme@vallfosca.netwww.vallfosca.net

La Pobla de SegurTel. 973 68 02 57

E-mail: turisme@pobladesegur.orgwww.pobladesegur.org

IsonaTel. 973 66 50 62

E-mail: museucd@parc-cretaci.comwww.parc-cretaci.com

TrempTel. 973 65 00 05

E-mail: turisme@ajuntamentdetremp.comwww.ajuntamentdetremp.com

de serveis del Parc www.collegats.terradets.info, que ha de fa-cilitar l’accés a tots els amants de la cultura, la natura il’esport.

El Parc Territorial vol potenciar valors naturals a partir dediferents rutes de senderisme, moltes de les quals s’han plas-mat en la col·lecció “Camins del Jussà”, 26 rutes per fer a peuo amb 4x4 que ens permeten descobrir indrets com el congostde Mont-rebei, el monestir de Sant Pere de les Maleses o la VallFosca, entre d’altres espais de gran interès paisatgístic i degran valor natural.

El Parc Collegats-Terradets pretén també donar a conèixerla riquesa històrica de la comarca, marcada principalment perla funció de frontera que va adoptar la serra del Montsec du-rant més de 300 anys. Aquesta barrera es va convertir en el lí-mit natural que durant segles separà les zones dominades peral-Andalus dels comtats cristians del nord. Per mantenir la im-permeabilitat de la frontera es va construir al llarg de la serratota una xarxa de castells i torres de guaita que controlaven elsprincipals accessos al Pirineu. A partir del segle XI la fronteraes desplaça a poc a poc cap al sud i les fortificacions pallare-ses perden la seva funció defensiva i a l’últim s’abandonen,deixant el territori esquitxat d’elements arquitectònics degran valor històric, una bona part dels quals s’han conservatfins a l’actualitat; així s’emmarca el producte Pallars: FronteraMedieval.

Els darrers anys una part d’aquest patrimoni ha estat res-taurada per fer-la més accessible al públic. Gràcies a aquestesactuacions avui es pot accedir, per exemple, al castell de SantGervàs resseguint l’antic camí de ferradura, una mostra ex-cepcional de com els nostres avantpassats treballaven la pe-dra seca. Arribats al final del camí, al peu del castell, es pot ob-tenir una de les millors panoràmiques del Montsec de Rúbiesi de la vall de Barcedana. Continuant amb la ruta dels castells,es pot visitar el recentment restaurat castell de Llordà, unexemple de residència senyorial que s’ha mantingut gairebéen el seu estat original. El recinte, que el formen a més del cas-tell les ruïnes de la torre i una part de l’antiga església de SantSadurní, disposa d’un servei de visites guiades que es podenconcertar per mitjà de l’oficina de turisme d’Isona o al mateixcastell. Una opció per finalitzar aquesta ruta pel Pallars me-

58

D’INTERÈS

Consell Comarcal del Pallars JussàParc Territorial Collegats-Terradets

C/ Pau Casals, 14 25620 TrempTel. 973 65 01 87

www.pallarsjussa.netwww.collegats.terradets.com

59

El Parc Territorial Collegats-Terradets neix amb

l’objectiu d’esdevenir un segellde qualitat per a aquesta nova

destinació turística

A Sant Antoni i Cellers el ventall de possibilitats és inigualable: piragüisme, Fly-fish, esquí nàutic... Hi ha propostes per a tots els gustos i per a totes les edats.

61

dieval ens pot portar al Castell de Mur, que juntament amb la co-l·legiata de Santa Maria, és un dels conjunts arquitec-tònics mésmajestuosos de la comarca i des d’on s’obtenen unes immillora-bles vistes sobre la conca de Tremp.

La geologia i la paleontologia constitueixen un altre delseixos que vol potenciar el Parc Territorial Collegats-Terradets. ElPallars Jussà ha estat tradicionalment lloc de pelegrinatge per aestudiosos de la geologia de tot el món ateses la quantitat i laqualitat dels seus afloraments. Diversos estudis i campanyesd’excavació han posat també al descobert gran nombre de jaci-ments amb restes paleontològiques de l’època del cretaci: fòssilsde diversa índole, ous de dinosaure, petjades, ossos, un llegatque el visitant pot admirar a través de la difusió que se’n fa de delMuseu Comarcal de Ciències Naturals, a Tremp, on hi ha ins-tal·lat un taller de restauració de fòssils, o des del Museu d’Isonai Conca Dellà, on, a més de la col·lecció que s’hi pot veure,s’organitzen visites guiades als jaciments paleontològics.

Però sens dubte l’aigua, a partir de les anomenades vies bla-ves, serà el veritable eix vertebrador del Parc. L’aprofitament del’aigua ha estat present a la comarca durant segles. Ja durant elsegle XIX els eixos fluvials havien estat fonamentals en el trans-port de la fusta des dels boscos del Pirineu fins al mar. Una tascaque duien a terme els antics raiers i que avui encara es recordadurant la diada dels Raiers que se celebra a primers de juliol alPont de Claverol i al museu que porta el mateix nom. A primersdel segle XX la indústria elèctrica va prendre el relleu als raierspel que fa a l’aprofitament de l’aigua. La primera central hidro-elèctrica de Catalunya es va construir a la Torre de Capdella,

aprofitant el cabal del Flamisell per produir energia. Actualmentaquesta central forma part de la ruta que dóna a conèixer el patri-moni industrial de la comarca, en la qual s’inclou la ruta pel car-rilet d’Estany Gento, un camí que segueix el traçat de l’antic tre-net que unia la central de Capdella amb l’estany Gento, a 2.100metres d’altitud.

Però, malgrat que l’aprofitament elèctric continua vigent alsrius i embassaments de la comarca, les empreses d’activitatsaquàtiques han aprofitat els recursos que els ofereixen aquestesmacroinfraestructures que a primers del segle XX tant van can-viar la fisonomia de la comarca. Un exemple n’és el pantà deSant Antoni, un dels primers embassaments construïts a Catalun-ya i inaugurat el 1916. En el seu temps, va ser una espectacularobra d’enginyeria que avui fa les delícies de banyistes i delsamants de les activitats aquàtiques. Aquest pantà i el de Cellerssumen un total de 1.200 hectàrees d’aigua entorn de les qualss’han creat 3 clubs nàutics i 7 empreses de turisme aquàtic queofereixen tot tipus d’activitat en aigües tranquil·les. Perquèaquestes activitats puguin oferir un màxim de qualitat, des delprojecte Collegats-Terradets s’està creant tota una infraestructu-ra d’accessos a l’aigua dels pantans, senyalització de les zonesde navegació, etc., que han d’eixamplar encara més l’ofertaturística en els pròxims anys, a mesura que el projecte vagireeixint. El Parc Territorial Collegats-Terradets ha nascut, doncs,amb l’objectiu d’esdevenir un segell de qualitat per a aquestanova destinació turística que combina caminades per la natura,visites als castells, entrar al món de la geologia i els dinosaures iactivitats nàutiques, natura, cultura i diversió. ●

“Camins del Jussà” són 26 rutes per fer a peu o amb 4x4 que permeten descobrir indrets de gran interès paisatgístic i de gran valor natural.

el Pallars Jussà

el PallarsSobirà

la N

ogue

ra P

alla

resa

Pantà de Terradets

Pantà de Sant Antoni

S E R R A D E L M O N T S E C

Congost deCollegats

Tremp

Sort

la Pobla de Segur

Isona

Senterada

A Lleida

Al Pont deMontanyana A Coll de Nargó

A Artesa de Segre

COM ARRIBAR-HI

Al Pontde Suert

C-13

N-260N-260

62

El Consell Comarcal del Pallars Jussà ha pues-to en marcha un proyecto llamado Parque Te-rritorial Collegats-Terradets que tiene como ejevertebrador la estela que marca el río NogueraPallaresa, en cuyo alrededor se desgrana tot unlegado histórico, natural y cultural que tiene quecentrar la oferta turística de la zona. El parquese estructura a partir de las llamadas vías azules,que siguen el curso fluvial, principalmente de laNoguera Pallaresa, y las vías verdes, que englo-ba toda una serie de senderos y caminos queunen las vías azules con los elementos de interésnatural, histórico y cultural de la zona.El Proyecto se inició en el 2005 y este año ya sepueden observar algunos resultados como laadecuación de zonas de picnic y recreo en di-versos municipios de la comarca, el arreglo derutas con un gran atractivo turístico como elcamino del entorno del embalse de Sant Antonio la vía que da acceso al Castillo de Sant Ger-vàs. También se está trabajando en la mejorade los accesos a los embalses y al río NogueraPallaresa.Además, se han iniciado campañas de promo-ción entre las que destaca la puesta en funcio-namiento de una página web de servicios delParque www.col legats . terradets . info.El Parque Territorial quiere potenciar valoresnaturales a partir de diversas rutas de senderis-mo, muchas de ellas se han plasmado en lacolección “Caminos del Jussà”, 26 rutas parahacerse a pie o en 4x4 que nos permiten descu-

brir lugares como el desfiladero de Mont-rebei, el monasterio de Sant Pere de les Male-ses o la Vall Fosca, entre otros espacios de graninterés paisajístico.También se pretende dar a conocer la riquezahistórica del territorio, marcado principal-mente por la función de frontera que adoptó lasierra del Montsec durante más de 300 años.Para mantener la impermeabilidad del territo-rio se construyó una red de castillos y torres devigía que controlaban los principales accesosal Pirineo. En la actualidad, los visitantes pue-den acceder por ejemplo a los castillos de SantGervàs, Llordà o Mur, que junto a la colegiatade Santa María, es uno de los conjuntos arqui-tectónicos más majestuosos de la comarca.La geología y la paleontología es otro de los ejesque quiere potenciar el Parque Territorial Co-llegats-Terradets. Existe un gran námero deyacimientos con restos paleontológicos de laépoca del cretáceo que el visitante puede admi-rar a través de la difusión que se hace desde elMuseo Comarcal de Ciencias Naturales, enTremp, donde está instalado un taller de res-tauración de fósiles, o desde el Museo de Isonai Conca Dellà, donde, además de la colecciónque se puede observar, se organizan visitasguiadas a los yacimientos paleontológicos.Pero sin duda el agua, a partir de las llamadasvías azules, será el verdadero eje vertebradorde parque. El aprovechamiento del agua haestado presente en la comarca durante siglos.

En el XIX los ejes fluviales habían sido funda-mentales en el transporte de la madera desdelos bosques del Pirineo hasta el mar. Una laborque llevaban a cabo los antiguos raiers y queen la actualidad aán se recuerda durante lafiesta de los Raiers que se celebra a principiosde julio en el Pont de Claverol y en el museoque lleva el mismo nombre. A principios desiglo la industria eléctrica tomó el relevo a losraiers por lo que respecta al aprovechamientodel agua. La primera central hidroeléctrica deCatalunya se contruyó en la Torre de Capdella,aprovechando el caudal del Flamisell para pro-ducir energía, y en la actualidad esta macroin-fraestructura forma parte de la ruta que da aconocer el patrimonio industrial de la comarca.El pantano de Sant Antoni y el de Cellers su-man un total de 1.200 hectáreas de agua entor-no de la cuales se han creado 3 clubs náuticosy 7 empresas de turismo acuático que ofrecentodo tipo de actividad en aguas tranquilas.Para que estas ocupaciones puedan ofrecer unmáximo de calidad, desde el Collegats-Terradets se está creando toda una infraestruc-tura de accesos al agua, señalización de laszonas de navegación, etc.El Parque Territorial Collegats-Terradets hanacido con el objectivo de convertirse en un sellode calidad para este nuevo destino turístico quecombina excursiones por la naturaleza, visitas alos castillos, entrar en el mundo de la geología ylos dinosaurios y actividades náuticas. ●

Collegats-Terradets, un Pallars por descubrir

The Consell Comarcal of Pallars Jussà has setup the project Collegats-Terradets Area Parkwhich is based upon the so-called blue routes,which follow the river course, mainly that ofthe Noguera Pallaresa, and the green routes,which encompass a whole series of paths andtracks which unite the blue routes with thefeatures of natural, historical and culturalinterest of the area. The project began in 2005and this year some results can already be seen,like the conditioning of the path around theSant Antoni reservoir or the access route tothe Castle of Sant Gervàs, both very attractivetourist routes. Furthermore, promotionalcampaigns have been initiated, one of the mostnoteworthy of which is the setting up of theweb www.col legats . terradets . info.The Area Park aims to promote natural values

by means of different walking routes, many ofwhich given form in the collection “Paths ofJussà”, 26 routes to follow on foot or by 4x4.It also aims to draw attention to the historicalwealth of the area, marked mainly by thefrontier role which the Montsec rangeadopted for more than 300 years. At present itis possible to visit an extensive network ofcastles and watch towers, as for example thefortresses of Sant Gervàs, Llordà or Mur.Geology and palaeontology are otherfundamental aspects that the Collegats-Terradets Area Park would like to promote, asthere are a large number of sites with fossilremains from the Cretaceous period which thevisitor can admire through the disseminationcarried out by the Local Museum of NaturalSciences in Tremp, or at the Museum of Isona

and Conca Dellà. But the real dynamicelement of the park will be the so-called blueroutes. The visitor can go to the fiesta of theRaiers (transporters of tree trunks along therivers) and enter the museum of the samename, and also take a look at the firsthydroelectric power station in Catalonia,which was built in the Torre de Capdella.The reservoir of Sant Antoni and that ofCellers make up a total of 1,200 hectares ofwater around which 3 nautical clubs and 7water-based tourism companies have beenset up, offering all kinds of activities in calmwaters. In order for these activities to offerthe maximum quality new infrastructuresfor access to the water are being created,with signposting of the navigational areas,etc. ●

Collegats-Terradets, a Pallars waiting to be discovered

63

Text: Rosa Matas Fotos: Laurent Sansen, San Miguel

La fàbrica de cerveses San Miguel rep més visites que mai. Des deldesembre, més de 2.500 persones han passat per la planta per conèixerde primera mà com s'elabora la cervesa, un producte amb 6.000 anysd'antiguitat i del qual San Miguel ensenya les entranyes al seu Centred'Interpretació Industrial.

San Miguel mostra els secrets de la cervesa

Centred'InterpretacióIndustrial deSan Miguel

Centred'InterpretacióIndustrial deSan Miguel

La fàbrica de cerveses San Miguel rep més visites que mai. Des deldesembre, més de 2.500 persones han passat per la planta per conèixerde primera mà com s'elabora la cervesa, un producte amb 6.000 anysd'antiguitat i del qual San Miguel ensenya les entranyes al seu Centred'Interpretació Industrial.

64

La primera fàbrica de cer-vesa San Miguel es va crearl’any 1890 al barri de Mani-

la que li dóna nom.

‘ interès per la fàbrica ha sorprès fins i tot els organitzadors. La guia,Margarida Guamis, organitza dues visites diàries de més de dueshores de durada, adaptant el seu discurs als diferents grups. Així, lamalteria que coneixen els estudiants universitaris, la majoria delsquals són de Biologia, Químiques o Agrònoms, és també la cuinade l'empresa si els turistes són una associació de jubilats.És allí on, després d'un audiovisual de benvinguda, quatre conteni-dors transparents ensenyen la composició de la cervesa: el malt, elllúpol, el llevat i l'aigua del riu Segre, que representa un 87%d'aquesta beguda que, segons conta Jaime Vilá Pérez a la sevapàgina web Mundo Cervecero, Hipòcrates recomanava als metgesde l'Egeu que receptessin per tractar-se "d'un calmant suau queapaivaga la set, facilita la dicció i enforteix el cor i les genives".

El malt, que surt de l'ordi, aporta el color i el cos; el llúpol, flord'origen asiàtic que avui neix també a Castella i Lleó, és el respon-sable de l'amargor, l'aroma i la sensació de frescor; mentre que elllevat és l'ànima de la cervesa i, per tant, el secret de la casa. El llevatés l'encarregat de convertir el sucre del most de la barreja del llúpol,

San Miguel és una de les instal·lacions més avançades en elseu gènere des del punt de vista tecnològic.

L

65

el malt i l'aigua en alcohol, anhídrid carbònic i vitamines que,mitjançant la fermentació, es converteix en cervesa. I, per garantirel sabor de San Miguel, l'empresa guarda aquest secret: no solamenta les seves plantes, sinó també en un banc de llevat europeu que lipermetria tornar a tenir el mateix aspecte, cos i sabor si una catàs-trofe malmetés una de les seves factories.

La visita continua per tota la fàbrica, des de la sala de cocció,passant pel celler on es produeix la fermentació, fins arribar a la naud'envasat de producte. Aquesta nau disposa d’una de les líniesd'envasat més modernes. Amb una capacitat superior a 700.000hl/any, té quatre robots d'última generació. És una de les instal·la-cions més avançades en el seu gènere des del punt de vistatecnològic. Mahou-San Miguel ha destinat més de 8.200.000 eurosa la seva posada en marxa.

Amb les variants pròpies fruit de la seva investigació, San Miguelutilitza la mateixa fórmula des de la seva creació, quan dugué aLleida el llevat mare des de les Filipines, on havia fet fortuna el seucreador, l'empresari Andrés Soriano. L'any vinent farà mig segle

La fàbrica de Lleidaprodueix una capacitat

superior als 700.000hectòlitres l’any.

68

d'aquell viatge. Fou una travessia, en certa manera, poden reviureels turistes que visiten el Centre d'Interpretació.

En aquest retorn imaginari al passat amb vaixell, l'empresamostra com un grup d'emprenedors decideix, a la dècada de 1940,situar una fàbrica de cerveses a Lleida. En aquest recorregut peltemps, s'arriba també a l'actualitat, explicant que forma part delgrup Mahou-San Miguel i intentant transmetre el missatge quetradició, innovació i la recerca constant per millorar dia a dia sónels pilars de la seva filosofia, en què el reciclatge permet reutilitzarel 99% dels seus residus.

Els qui hagin passat ja pel Centre d'Interpretació saben que laprimera fàbrica de cervesa San Miguel es va crear l'any 1890 al barride Manila que li dóna nom. La factoria lleidatana tardaria encaraun temps a néixer. El 1946 es fundà La Segarra SA, dedicada a lafabricació d'extractes de malt a la malteria Els Condals, de Lleida.Anys més tard, el 1953, els accionistes, que no volien restar fentmalt, signaren l'anomenat “Acord de Manila”, que va donar origena la cervesera La Segarra, independent de la matriu filipina, que,

Al Centre d’Interpretació espot reviure la travessia que vaser el principi de la història de

San Miguel a Lleida.

69

l'any 1957, canviaria la seva denominació per la de San Miguel,Fábrica de Cerveza y Malta.

Aquell mateix dia va sortir la primera ampolla de San MiguelEspecial des de la planta de Lleida i, nou anys més tard, l'empresaposà en marxa la planta de Màlaga, segona fàbrica de la companyiaa Espanya que més tard, el 1970, va comprar la fàbrica de Burgosper aconseguir un triangle logístic des del qual vendria a tot l’Estat.Avui, sis anys després de la creació del grup Mahou-San Miguel, lacervesa més coneguda a Lleida es pot beure a bars de 36 països.

La història de l'empresa ha estat lligada a bona part dels esdeve-niments culturals i esportius de Lleida. I també la història de lacervesa ha donat alguna alegria a les comarques lleidatanes.

Al final de la dècada de 1950, l'estudi coordinat per José LuisMaya, professor de Prehistòria i Història Antiga de la Universitat deBarcelona, situava el testimoni més antic documentat a Europasobre l'origen de la cervesa al poblat de Genó, emplaçat prop delque avui és Aitona, a uns pocs quilòmetres de Lleida. Després,l'especialista en Arqueologia de l'Alimentació Jorge Juan Tresserras

En les visites al Centred’Interpretació, la guia

explica la composició dela cervesa, fonamental-ment malt, llúpol, llevat

i aigua del riu Segre.

estudià els sediments de cervesa, als quals finalment s'ha atorgatuna datació de 1100-1000 aC: quasi 500 anys abans que els ale-manys comencessin les primeres “rosses”, tot i que les restes demés antiguitat del món, 7.000 anys, es troben al Sudan. La cervesaafricana va néixer a base de sorgo, però la de Genó tenia, segonsels especialistes, una composició semblant a la coneguda avui, abase d'un blat que encara es conrea a Astúries, mel i també herbesaromàtiques.

Per celebrar la satisfacció d'haver trobat a Lleida l'origen euro-peu de la cervesa, San Miguel, fa uns anys i de manera artesanal, vaembotellar a partir de la fórmula del poblat de Genó una cervesa ala qual donà el nom de "Zythos", l'utilitzat pels antics. Va ser aquestun producte que no es comercialitzà, ja que els seus conservantsno en permetien una caducitat superior a dues setmanes.

Però les noves investigacions han trobat ja documentació quedóna un gir a la teoria de Genó, perquè han aparegut testimonismés antics a Ambrona, Sòria. Durant les campanyes d'excavaciódesenvolupades entre el 1999 i el 2001 sota la direcció de Manuel

Rojo Guerra, professor de Prehistòria de la Universitat de Vallado-lid, en col·laboració amb Michael Kunst, de l'Institut ArqueològicAlemany de Madrid, han descobert enterraments individuals del'edat del Coure que prenen a Lleida el títol de bressol de la cervesad'Europa. S'hi han detectat clars testimonis de presència del cal-mant suau que apaivaga la set, al qual es referia Hipòcrates, ambuna antiguitat de 4.400 anys. Als assentaments de Sòria han apare-gut diversos vasos de ceràmica (d’estil campaniforme) que acom-panyaven dos adults enterrats en una tomba monumental col·lecti-va i on s'han trobat testimonis clars de presència de cervesa. ●

Sis anys després de la creació del grup Mahou-San Miguel, la cervesa més coneguda a Lleida també es pot beure en altres 36 països.

70

D’INTERÈS

Centre d’Interpretació Industrial de San MiguelPol. Industrial “El Segre” C/ Indústria, s/n 25191 Lleida

Visites de dilluns a divendres.Reserva visites: Margarida Guamis

Telèfon: 973 70 54 00

71

La fábrica de cervezas San Miguel recibe másvisitas que nunca. Desde diciembre, más de2.500 personas han pasado por la planta paraconocer de primera mano cómo se elabora lacerveza, un producto con 6.000 años deantigüedad y del que San Miguel muestra lasentrañas en su Centro de Interpretación In-dustrial. El interés por la fábrica ha sorprendi-do hasta a los organizadores, que programandos visitas diarias de más de dos horas, adap-tando el discurso a los diferentes grupos.Después de un audiovisual de bienvenida, cua-tro contenedores transparentes enseñan lacomposición de la cerveza: la malta, el lúpulo,la levadura y el agua del río Segre, que suponeun 87% de esta bebida. La malta, que surge dela cebada, aporta el color y el cuerpo; el lúpuloes el responsable del amargor, el aroma y lasensación de frescor; mientras que la levaduraes el alma de la cerveza y, por tanto, el secretode la casa. Para garantizar el sabor de SanMiguel, la empresa guarda este secreto no sóloen sus plantas sino también en un banco delevadura europeo que le permitiría volver a

tener el mismo aspecto, cuerpo y sabor si unacatástrofe estropeara una de sus factorías.La visita continúa por toda la fábrica, desde lasala de cocción, pasando por la bodega dondese produce la fermentación, hasta llegar a lanave de envasado. Cuenta con una de las líneasde envasado más modernas con una capacidadsuperior a 700.000 hl/año y dispone de cuatrorobots de última generación. Es una de lasinstalaciones más avanzadas en su género des-de el punto de vista tecnológico. Mahou-SanMiguel ha destinado más de 8.200.000 euros asu puesta en marcha.Con las variantes propias fruto de su investiga-ción, San Miguel utiliza la misma fórmula des-de su creación, cuando trajo a Lleida la levadu-ra madre desde Filipinas, donde había hechofortuna su creador, el empresario Andrés So-riano. El próximo año hará medio siglo deaquel viaje. Fue una travesía que, en ciertamanera, pueden revivir en un último audiovi-sual los turistas que visitan el Centro de Inter-pretación. En este retorno imaginario al pasa-do en barco, la empresa muestra como un

grupo de emprendedores decide, en la décadade 1940, ubicar una fábrica de cervezas enLleida. En este recorrido por el tiempo se llegatambién a la actualidad, explicando que formaparte del grupo Mahou-San Miguel e inten-tando transmitir el mensaje de que tradición,innovación e investigación constante son lospilares de su filosofía.Quienes hayan pasado ya por el Centro deInterpretación saben que la primera fábrica decerveza San Miguel se creó en el año 1890 enel barrio de Manila que le da nombre. La fábri-ca leridana tardaría aún un tiempo en nacer.En 1946 se fundó La Segarra SA, dedicada a lafabricación de extractos de malta en la malteríaEls Condals, de Lleida. Años más tarde, en1953, los accionistas firmaron el llamado“Acuerdo de Manila”, que dio origen a la cer-vecera La Segarra, independiente de la matrizfilipina, que, en el año 1957, cambiaría su de-nominación por la de San Miguel, Fábrica deCerveza y Malta. Aquel mismo día salió la pri-mera botella de San Miguel Especial desde laplanta de Lleida. ●

San Miguel muestra los secretos de la cerveza

The San Miguel brewery, in Lleida, is receiving more visits than ever.Since December more than 2,500 people have passed through thefactory to see for themselves how beer is made, a product that dates back6,000 years, and which San Miguel opens to the core in its IndustrialInterpretation Centre.The organizers programme two daily visits of more than 2 hours dura-tion, adapting the explanation to different groups. After an audiovisualwelcoming, four transparent containers show the composition of beer:malt, hops, yeast (the soul of the drink and the biggest secret of the house)and the water of the River Segre, which constitutes 87% of the beer. Thevisit continues to the brewing hall, passing through the cellar wherefermentation occurs, until arriving at the product bottling plant, whichhas one of the most modern bottling lines with a capacity to deal with

more than 700,000 hl/year, in addition to four robots of the latest genera-tion.With its own varieties, fruit of its research, San Miguel has used the sameformula since its creation, when it brought the parent yeast from thePhilippines, where its creator, the businessman Andrés Soriano, had madehis fortune. Next year will be the 50th anniversary of that journey. It wasa cruise which, in a way, the tourists visiting the Interpretation Centre canre-live in the last audiovisual. In this imaginary voyage to the past the firmshows how, in the 1940’s, a group of entrepreneurs decide to locate thebrewery in Lleida. This trip through time also arrives at the current day,explaining that the company now forms part of the Mahou-San MiguelGroup, and attempting to transmit the message that tradition, innovationand constant research are the pillars of its philosophy. ●

San Miguel reveals the secrets of beer

72

73

A la comarca de la Segarra, la població de Sant Ramon mostra tota l’esplendor delseu magnífic santuari mercedari i ens endinsa en tots els encants que té aquest racóde les Terres de Lleida.

Sant RamonEl poble sant de la Segarra

Text i Fotos: Xavier Santesmasses

robar-se al camí de Manresa va portar que aquestindret es bategés amb el nom de la Manresana,topònim al qual la gent no ha volgut renunciarmai. Sant Ramon s'assenta als peus de la

fortificació, i l'església, dedicada a la Mare de Déu deMalacara –mà a la cara–, a Ferran. De fet, Sant Ramon,com el coneixem avui, és un poble d'estructura nova simirem els pobles de l'entorn. Tot i mantenir en la partantiga l'estructura medieval, el gruix del poble s'ha anatdissenyant durant la passada centúria a través d'un carrerallargassat que serpenteja fins a trobar el tossal onreposa, simètric i majestàtic, el santuari dels mercedaris.El nucli original és a la carena d'un turó de guaita onencara hi ha restes d'una fortificació i l'església de SantJaume, de bella factura, construïda durant el segle XVIII.

Per la part antiga, per la carretera que porta a laMolgosa, dónen la benvinguda les naus de TAP, empresa

del sector del metall que explica l'adaptació del medirural al treball industrial, molt habitual en els pobles dela Segarra malgrat la imatge tradicional i cada vegadamés difusa de comarca cerealista.

Al carrer principal trobem la Fonda Magdalena, unnegoci familiar que ostenta un cert reconeixement itradició entre els veïns de la comarca per la cuina i pelservei. Hi trobem també la fàbrica d'embotits de RamonRubió, un altre negoci familiar també de renom pel fetd'ajustar la qualitat artesana amb una produccióprominent. Porta el negoci un home emprenedor, fruitde la bona volada de joves que va tenir Sant Ramon a ladècada de 1960, i que han sabut deixar una empremtaforça positiva tant pel seu tarannà personal com pel seutreball a tota la comarca. Per aquest motiu no estranyaque Sant Ramon, a diferència de molts pobles, mantinguiuna població jove.

T

74

Continuant pel carrer arribem a les botigues de pells que en ladarrera dècada han donat projecció a la producció local. Aliensa la crisi del sector tèxtil, Pells Sant Ramon aconsegueix un volumde facturació que cada exercici supera les 35.000 peces fetes amida, i dóna ocupació a 40 persones.

El periple ens porta a les indústries i els tallers de maquinàriaagrícola, i ens deixa davant del Centre Cultural. El Centre és unateneu ample i alt, d'aquells que inviten a la tertúlia i al cafè; aculll'activitat cultural i lúdica de la vila: les actuacions de la coralpolifònica, les escenificacions del grup de teatre, ara reviscolatgràcies a la presència dels novicis mercedaris, i també les trobadesi assemblees del poble. Al bar del Centre es posa a debat des deldisseny de la carrossa que presidirà la festa dels Tres Tombs fins alcontracte de paraula tan identificatiu dels pobles d'aquest petitpaís en els dies de mercat. És una figura jurídica que funciona ambel valor de la paraula i del costum: sí, semblant a la Constitucióanglesa però posat en el savi saber fer de l'àmbit rural.

Com tots els pobles de la zona, Sant Ramon també té el seuhistoriador local. Ramon Farré s'ocupa de retenir i publicar el que

la història ha deixat al seu tros de terra. És d'aquella casta de gentque fan una tasca vital per mantenir la memòria desperta, igualcom ho van saber fer els eminents Jaume Coberó a Torà, PlàcidOliva i Josep M. Grau Pujol a Guissona o Duran i Sanpere i RamonTurull a Cervera.

Finalment, arribem al santuari. Una hectàrea d'edifici ple desimetries i d'història. A la comarca no hi ha ningú que no hagi fetaquest pelegrinatge, i com a nota curiosa els pagesos el fan ambels tractors, abans amb mules i someres.

El santuari és un edifici vestit amb pedra de sauló que es desfàamb el frec dels dits, cosa que explica les files de carreus tan benescairades i l'ornamentació arquitectònica. La façana és unapinzellada emblemàtica del barroc català, elegant, amb les sevescolumnes salomòniques que s'enfilen per les petxines fins al'escultura del sant de la Segarra que presideix la portalada. Per lapart exterior, la resta de l'edifici és estricta, de línies rectes i tangran que sobta de manera agradable veure'l situat en aquest indret,vorejat de camps de conreu planers. Es presenta d'aquesta maneracom un d'aquests regals que solen propinar sempre per sorpresa

Al museu del santuari de Sant Ramon destaquen centenars d’exvots i magnífics cantorals confeccionats amb paper de pergamí.

75

Tres imatges del santuari de Sant Ramon: novicismercedaris, a l’esquerra; el seu claustre bucòlic, adalt, i sala dels exvots, a la foto inferior.

les terres de l'interior. Del conjunt destaca el joc de teuladespoligonals que proposa la cúpula central de l'església.

Al santuari, s'hi sol entrar per l'església edificada damunt eltemple de Sant Nicolau, documentat ja al segle XIII. L'actual ésneoclàssica, estricta i sòbria, però al mateix temps monumental.Disposa una nau central ampla presidida per la composició delretaule amb les escultures del mestre Jaume Perelló. Als lateralsun passadís estret i porticat ens porta per l'itinerari de capelletes.

En destaca el cambril del sant de la Segarra on hi ha l'escultura delsepulcre, suportada per dos àngels custodis. En aquesta salaespaiosa, il·luminada pels vitralls de la casa Oriach de Barcelona,sempre hi ha espelmes roges que donen calidesa a l'estança. El 31d'agost, diada del sant, l'estampa de la sala és la d'un mard'espelmes amb el seu rosari de veïns de tota la comarca que, fentrotllana, passen a visitar el reliquiari. Les despulles vandesaparèixer l'any 1936.

A l'altre costat de l'església, enfront del cambril, hi ha l'accésal claustre. Porticat pels quatre costats i vorejat en la part centralper una catifa de gespa que porta fins al pedrall que dóna formaal pou d'aigua. És un indret solitari i de meditació. Els mercedarisl'obren fins a migdia i pots entrar-hi sense demanar permís. Ésd'aquells llocs on t'agrada buscar resposta a les coses. A l'obagadel claustre hi ha uns discrets bancs de fusta d'aquells que semblaque se'ls han deixat per descuit, i des d'allà, la mirada s'endinsaprimer per les filigranes de les columnes ovalades, després per lesfaçanes de la casa prioral, per acabar sempre perdent-se al voltantd'un mateix. Al claustre és fàcil sentir la petita incontingència de

L'orde mercedari és establert a Sant Ramon des del 1245, quasi des

de la seva fundació (1218). Inicialment, la seva tasca consistia a

recaptar almoines per redimir presoners. Avui, aquests religiosos es

preparen per ser capellans de presons.

Sant Ramon s'assenta als peus de la fortificació, i l'església, dedicada

a la Mare de Déu de Malacara, a Ferran. El mot de Malacara li va ser

atorgat pel fet que la marededéu que presideix l'església té la mà a

la cara.

SABÍEU QUE...

76

la qual estem fets, la inutilitat positiva de ser que provoca unsomriure espontani i complaent.

Retornant a l'església podem entrar a la casa prioral delsmercedaris, recentment recuperada com a casa de novicis. Usrebrà José Antonio Lacasa, un aragonès que entén i parla en català.Només per veure i contactar amb aquest capellà ja paga el viatgea Sant Ramon. El que hi havia abans, el pare Fèlix, era de la mateixapasta: dignes i senzills, d'aquells que saben robar el cor a la gent.Són tan despresos que fa mal pensar en la presa de pèl a la qualvan ser sotmesos per part de l’Administració, que va utilitzar imalmetre l'edifici durant cinc anys en canvi de promeses buides.Tot un despit a una gent arrelada en aquest lloc des de l'any 1245.

A la casa prioral s'estenen passadissos llarguíssims que ensdeixen a banda i banda les cel·les dels mercedaris i que expliquenque, en algun temps, la casa havia tingut vida, molta vida, fins avint-i-cinc religiosos. Avui a l'antic menjador hi ha el museu, delqual destaquen els exvots, alguns del segle XVI, i també elscantorals en paper de pergamí.

Deixem Sant Ramon al bell mig de les carenes de les valls delSió i del Llobregós, en un paratge que explica que l'aigua semprees benvinguda; ens ho diuen les arquitectures dedicades a l'aiguade Juïgues i Madern, les rieres, els bancals i les cabanes de voltaque mentre respiren els seus darrers dies, ens fan hereus de lamanera de ser d'aquesta gent que sempre solen esmorzar, dinar isopar amb les pedres del patrimoni posades entre llesca i llesca.●

L’església de Sant Jaume va ser recuperada al segle XVIII per la família Galceran.

D’INTERÈS

Ajuntament de Sant RamonC/ Bassa, 3 - 25215 Sant Ramon

Tel. 973 52 40 18Oficina Municipal de Turismede Sant Ramon i les Oluges

C/ Santuari, 21 - 25215 Sant RamonTel. 973 52 42 91

http//santramon.ddl.net

77

78

Sant Ramon es una población de estructuranueva, si la comparamos con los pueblos dealrededor, aunque mantiene en la parteantigua la estructura medieval. Diseñadodurante la pasada centuria, discurre a travésde una alargada calle que serpentea hastaencontrar el santuario de los mercedarios. Elnúcleo original está en la línea de cresta deuna colina de vigía donde aún existen restosde una fortificación y la iglesia de San Jaime,construida durante el siglo XVIII. En la calleprincipal se encuentran reputados negociosfamiliares como la Fonda Magdalena o lafábrica de embutidos de Ramon Rubió.Continuando el recorrido llegamos a lastiendas de Pells Sant Ramon, que en la últimadécada han dado proyección a la producciónlocal.El periplo nos deja ante el Centro Cultural,que acoge la actividad cultural y lúdica de lalocalidad: las actuaciones de la coralpolifónica, las escenificaciones del grupo de

teatro, y también los encuentros y asambleasdel pueblo.Finalmente, llegamos al santuario. Unahectárea de edificio lleno de simetrías y dehistoria, que se construyó con piedra desablón. La fachada es una pinceladaemblemática del barroco catalán, con laescultura del santo de la Segarra que presidela portalada. Rodeado de campos de cultivo,del conjunto destaca el juego de techospoligonales que propone la cúpula central dela iglesia.Al santuario se acostumbra a entrar por laiglesia edificada encima del templo de SanNicolás, documentado ya en el siglo XIII. Laactual es neoclásica, estricta y sobria, pero ala vez monumental. Dispone de una navecentral amplia presidida por la composicióndel retablo con las esculturas del maestroJaume Perelló.En los laterales, un pasillo estrecho yporticado nos lleva por el itinerario de

capillitas, en el que destaca el cambril delsanto de la Segarra donde está la esculturad e l s e p u l c r o . L o s r e s t o s m o r t a l e sdesaparecieron en el año 1936. El claustroestá porticado por los cuatro costados ybordeado en la parte central por una alfombrade césped que lleva hasta el pozo de agua.En la casa prioral de los mercedarios,recientemente recuperada como casa denovicios, se extienden pasillos larguísimosque nos dejan a ambos lados las celdas de losmercedarios y que cuentan que, en algúntiempo, la casa tuvo mucha vida, hastaveinticinco religiosos. Hoy en día en elantiguo comedor está el museo, del quedestacan los exvotos –algunos del siglo XVI–y también los cantorales en papel depergamino.Dejamos Sant Ramon justo en medio de ladivisoria de los valles del Sió y del Llobregós,en un paraje donde el agua siempre esbienvenida. ●

San Ramon, el pueblo santo de la Segarra

Sant Ramon is a modern village, although it still maintains itsmediaeval structure in the old quarters. Most of the village wasdesigned in the last century along a long, winding street leading tothe sanctuary of the Mercedarians. This is a hectare of built space,full of symmetries and history, which was built with graniticsandstone. The façade is an emblematic fresco of Catalan Baroque,with the sculpture of the saint of la Segarra presiding the imposingentrance. One of the most outstanding features of the building,surrounded by fields, is the set of polygonal ceilings marked by thecentral dome of the church. Normally, one enters the sanctuarythrough the church erected on the temple of Saint Nicolás (13th

Century). The present one is Neoclassical, strict and sober. It has awide central nave presided by the composition of the altarpiece withthe sculptures of the master Jaume Perelló, in the centre of whichis Saint Ramón.The most noteworthy element in the different chapels is the cambrilof the saint of la Segarra where the sculpture of the tomb is found.The cloister has porticos on all four sides. As for the priory house ofthe Mercedarians, recently it has been recovered as an apprenticehouse, and in the old dining hall now stands the museum; of notehere are the ex-vows – some from the 16th Century – and also thesong sheets on parchment. ●

Sant Ramon, the village of the saint of la Segarra

L-324

L-304

L-31

1

Cervera

Guissonala Segarra

A-2

Tarrojade Segarra

Concabella

COM ARRIBAR-HI

A Barcelona

A Vic /Girona

A Lleida

Torà

SANT RAMON

79

Text: Xavier García Fotos: Adelais de Pedrolo, Santi Iglesias

Les terres de Lleida han estat elbressol de personatges de renom:escriptors, músics, polítics,esportistes… Sens dubte, una deles figures més emblemàtiquesha estat Manuel de Pedrolo, undels novel·listes catalans mésprolífics i creatius del darrersegle. Pedrolo va néixer al castellde l’Aranyó i va passar bona partde la seva vida en aquest pobletde la Segarra i a la capital del’Urgell, Tàrrega.

Lletres amb cau:Manuel de Pedrolo

80

Pedrolo en un dels hortsde Tàrrega, la poblacióde l’Urgell on va viuredurant bona part de la

seva joventut.

anuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (l’Aranyó, 1918 - Barcelona,1990) ha estat un dels escriptors catalans més llegits dels darrerscinquanta anys: ens ha llegat una obra poètica considerable, unscentenars d’articles periodístics amb el seu respectable nombred’entusiastes, unes quantes peces teatrals cabdals, l’obra novel·lísticade més gruix de la nostra literatura amb la corresponent legió delectors i, encara, un radical concepte de la creativitat i una imatged’autor que compromet el seu ésser a cada ratlla. Lliurat del tot alseu univers-escriptura de rebel coherència interna no sols és uncapítol estel·lar de la literatura catalana contemporània: és unaaportació rotunda a la història de la nostra cultura.Una totalitat narrativa on, avui, distingirem els paisatges, tot deixant-ne de banda una part important que podríem acollir sota el lema“prosa d’interiors”. O, en el vessant dramàtic, “teatre d’habitació”.Ara i aquí, som sabedors de la poca passió viatgera de Pedrolo i sí,en canvi, del gaudi que li produïa el passeig per la ciutat (vegeu elseus Diaris). Cal, doncs, consignar en primer lloc que el paisatgismepedrolià és eminentment urbà. Concretament, el de la geografiaurbana de la Ciutat Comtal en la majoria dels casos i, en menys

M

però considerablement, la ciutat de Tàrrega. Amb tot, duesnovel·les del cicle “Temps obert” (Pols nova de runes vellesi Cartes a Jones Street) i la divertidíssima Cops de bec aPasadena transcorren als Estats Units. Com també un grannombre de contes de ciència-ficció.

Fins i tot, Pedrolo arriba a jugar amb la planimetria deBarcelona. Així, el relat “La tranformació de la ciutat”, perexemple, ens proposa “damunt d’un plànol, canvio laposició d’un carrer de la ciutat [...i] el carrer canvia realment,es desplaça al lloc on l’he col·locat sobre el plànol”. O ensendinsa, ja en un dels seus primer relats (“El premi literari”),en la resolució d’un jeroglífic entre el carrer de Muntaneri la plaça i els jardins del Turó. Podríem traçar no poquesrutes barcelonines si seguíssim les passes d’alguns delspersonatges pedrolians i, fins algun passeig, el podríem feramb bus urbà com seria el cas si ens encisessin les camesde la Juna de Joc brut. O fins fer desaparèixer els carrersjust quan els protagonistes traspassen el llindar de les sevescases a “Les civilitzacions són mortals”.

Sense carrers o un ambient més rural trobem en lanovel·la breu Nou pams de terra, que, ben bé, podríemsituar a l’Urgell de secà o la Segarra. On s’alça el castellon va néixer i del qual va escriure, per encàrrec, una “Breudescripció, asèptica i possiblement infidel, de l’interiord’un castell” amb una prosa volgudament escatològica.

Tàrrega, és clar, ocupa un lloc important. Allí va viurefins al final de la dècada de 1940 i hi va passar els estius.Molts són els paisatges del terme o les rodalies que figurena la seva obra, com ara el Castell de l’Ofegat o la partidade Comabruna, que s’esllavissa fins a les antigues peixeresdel Talladell, retratats fidelment a No hi fa res si el comte-duc no va caure del cavall a Tàrrega i Avui es parla de mi,respectivament. El casc antic de la capital de l’Urgell apareixtambé en aquesta darrera i altres nombrosos indrets a Lesfinestres s’obren de nit i a l’Apòcrif U. El pati o plaça delCarme, la del Mestre Lluís Millet, el Callet o el parc de SantEloi, per assenyalar els llocs més destacables, també figurenen diferents paràgrafs de l’obra periodística i memorística.

I per acabar, la Benaura mítica del Mecanoscrit delsegon origen se’ns vol aparèixer molt semblant a la Tàrregadels anys adolescents de l’escriptor. No pocs paràgrafsrecorden la flora i fauna i la topografia de la ciutat quesempre el va acollir... Malgrat que el Sòcrates del Fedre ensavisi que la racionalització del mite és un quefer inútil iva. ●

1. Josep Vallverdú, Miquel Lladó, Guillem Viladot, Joaquim Carbó, Pe-drolo i Francesc Porto.2. Pedrolo rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes l’any 1979.3. Al centre, Pedrolo amb J. M. Espinàs, en una reunió a Tàrrega.4. Joaquim Carbó, Pedrolo i Guillem Viladot a la capital de l’Urgell.

81

82

Fins al seu trasllat definitiu a Barcelona, Manuel de Pedro-

lo va viure part de la infància i la joventut a la Segarra i a

l’Urgell, comarques interiors d’una bellesa sòbria i d’una

marcada idiosincràcia que tal vegada van contribuir a for-

jar la forta personalitat de l’escriptor, una persona radical-

ment compromesa amb la seva cultura i el seu país. El vi-

sitant pot resseguir les petges del novel·lista en diversos

indrets d’aquesta zona i aprofitar, de passada, per gaudir

d’uns paratges amb un remarcable patrimoni monumen-

tal i un paisatge de secà ple d’atractiu.

Pedrolo va néixer l’any 1918 al castell de l’Aranyó, a la

comarca de la Segarra, una construcció que es troba ja

documentada l’any 1120. No obstant això, l’edifici actual

és el resultat de les reformes encetades cap al 1569, que

van canviar totalment la fesomia de la fortalesa medieval

i que van donar lloc a un castell-residència en què les exi-

gències defensives es combinaven amb la funció residen-

cial. Es tracta d’una fortalesa d’estil renaixentista amb una

gran torre a ponent. Cal destacar que al segle XIX el castell

passà als Pedrolo-Gomar, família de Manuel de Pedrolo.

La Segarra ha estat tradicionalment, i ho és encara, terra

de fortaleses i pobles fortificats. Precisament, la Ruta Cas-

tells de Lleida permet interessants visites guiades a alguns

d’aquests castells: Florejacs, les Pallargues i Vicfred.

Comarca agrícola situada a l'altiplà central de Catalunya

amb un paisatge sobri però colpidor, la Segarra ofereix

també altres al·licients al visitant. La capital mateixa, Cer-

vera, destaca per les muralles medievals, l’ajuntament

gòtic i renaixentista, la plaça porticada, la gran universitat

barroca i el Museu Duran i Sanpere, a més de les represen-

tacions de la Passió a la Setmana Santa i la Festa de

l’Aquelarre, al final d’agost.

Altres punts d’interès de la comarca són Guissona (plaça

Major porticada, museu arqueològic municipal amb res-

ENTRE LA SEGARRA I L’URGELL

83

A l’esquerra, estança del castell de l’Aranyó, on va néixer l’escriptor. Sobre aquestes línies, paratge al voltant de Tàrrega que Pedrolo esmenta al Meca-noscrit del segon origen, i el famós Ateneu on l’escriptor segarrenc acostumava a reunir-se amb els seus col·legues.

tes romanes), Montfalcó Murallat (poble encastellat, que

conserva l'aire medieval), Sant Ramon (gran convent

mercedari, anomenat “l’Escorial de la Segarra”),

l’imponent torre medieval de Vallferosa o l’església de Pe-

lagalls, una petita joia del romànic.

Tàrrega va ser també una fita important en la vida de Pe-

drolo. L’escriptor va escriure les seves primeres obres a la

capital de l’Urgell. El visitant pot començar la visita per

aquesta ciutat: el centre històric amb places porticades,

el Palau dels Marquesos de la Floresta, l’església barroca

de Santa Maria i l’antic hospital gòtic, entre d’altres edifi-

cis. Tàrrega també acull, el setembre, la prestigiosa Fira

del Teatre al Carrer.

Dins la mateixa comarca paga la pena una excursió a

Verdú (castell-palau dels abats de Poblet, tallers de cerà-

mica negra, Festa de la Verema i el Vi, a l’octubre), Ciuta-

dilla (castell renaixentista, Festa Medieval el mes de maig)

i Guimerà (vila aturonada que serva quasi intacta

l’estructura medieval). A Bellpuig cal visitar el sepulcre

renaixentista de l’església parroquial i el convent de Sant

Bartomeu (sense oblidar la Processó dels Dolors, al març-

abril), mentre que al municipi d’Agramunt trobem dos es-

pais artístics d’interès (l’Espai Guinovart i la Fundació

Guillem Viladot Lo Pardal de Poesia Visual) i la restaurada

torre de guaita d’Almenara.

El magnífic monestir femení de Vallbona de les Monges

constitueix un dels pilars fonamentals de la Ruta del Cis-

ter de Catalunya. Dins de la ja esmentada Ruta dels Cas-

tells de Lleida, destaquem també el castell de Montclar,

amb visites guiades. Finalment, els amants de l’arqueo-

logia no poden obviar el poblat ibèric del Moli de

l’Espígol, a Tornabous.

Cal conéixer aquestes comarques de la Plana de Lleida

i,alhora, llegir les obres de Pedrolo. Són un bon referent.

D’INTERÈS

Oficina Comarcal de Turisme de la SegarraTel. 973 53 13 03

E-mail: turisme@ccsegarra.com Web:www.ccsegarra.com/turisme

Oficina Comarcal de Turisme de l’UrgellTel. 973 50 07 07

E-mail: turisme@urgell.org

85

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina(l’Aranyó, 1918 - Barcelona, 1990) hasido uno de los escritores catalanes másleídos de los últimos cincuenta años: nosha legado una obra poética considerable,unos centenares de artículos periodísti-cos, unas cuantas piezas teatralescapitales, la obra novelística más extensade la literatura catalana y, aún, un radicalconcepto de la creatividad y una imagende autor que compromete su ser en cadalínea. Entregado del todo a su universo-escritura de rebelde coherencia interna,no sólo es un capítulo estelar de laliteratura de la Cataluña contemporánea,sino también una aportación rotunda a lahistoria de su cultura.Una totalidad narrativa donde, hoy,distinguiremos los paisajes, que se

centran en la geografía urbana deBarcelona en la mayoría de los casos y deTàrrega (el Urgell), en otros. Con todo,dos novelas del ciclo “Tiempo abierto”(Pols nova de runes velles y Cartes a JonesStreet) y la divertidísima Cops de bec aPasadena transcurren en Estados Unidos,así como gran cantidad de cuentos deciencia-ficción. Incluso Pedrolo se atrevea jugar con la planimetría de Barcelonaen el relato “La tranformación de laciudad” o en “El premio literario” nospropone la resolución de un jeroglífico.Podríamos trazar no pocas rutas barcelo-nesas si siguiéramos los pasos de algunosde los personajes pedrolianos, como es elcaso de “Juego sucio” o hacer desapare-cer las calles en “Las civilizaciones sonmortales”.

Sin calles o un ambiente más ruralencontramos en la novela breve “Nuevepalmos de tierra” que podríamos situaren el Urgell de secano o la Segarra, dondese levanta el castillo donde nació.Tàrrega ocupa un lugar importante.Muchos son los paisajes del término oalrededores que aparecen en la obraperiodística y memorística y en susnovelas, retratados fielmente en No hi fa

res si el comte-duc no va caure del cavall a

Tàrrega y Avui es parla de mi, respectiva-mente. El casco antiguo de la capital delUrgell aparece también en Les finestress’obren de nit y en el Apòcrif U.Y para terminar, la Benaura mítica delMecanoscrit del segon origen es muy parecidaa la Tàrrega de los años adolescentes delescritor. ●

Las letras en su cubil: Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo i Sánchez de Molina (Aranyó, 1918 –Barcelona, 1990) has been one of the most read Catalan writersin the last fifty years: his legacy includes a considerable numberof poetical works, some hundreds of newspaper articles, severalcapital theatrical pieces, the most extensive novelist’s work inCatalan literature and, even so, a radical concept of creativityand an image of the author which compromises itself in everyline.Completely committed to his rebel writing-universe, InternalCoherence is not only a star chapter of contemporary Catalanliterature but also a clear contribution to the history of its culture.A narrative whole where, today, we can distinguish the settingscentred around the urban geography of Barcelona in most cases,and around Tàrrega (Urgell), in others. In spite of that, twonovels of the cycle “Open time” (New dust from old ruins and Lettersto Jones Street), and the very funny Pecking in Pasadena take placein the United States, as do a number of science fiction stories.Pedrolo even dares to play with the surveying of Barcelona in

the tale The transformation of the city, while in The literary prize heproposes the solution of a hieroglyphic message. We could traceno small number of routes around Barcelona if we were to followthe steps of some of the Pedrolian characters, as in the case ofFoul play, or else make the streets disappear in Civilizations are

mortal.Without streets, or in a more rural environment, we find theshort novel Nine palms of earth which we could place in drylandUrgell or Segarra, where the castle where he was born stands.Tàrrega occupies an important place. There are many landscapesfrom the municipality or its surroundings which appear in hisworks of journalism and memory, and which are faithfullyportrayed in his novels in It doesn’t matter if the count-duke didn’tfall from his horse in Tàrrega and Talking about me today, respectively.The old quarter of the capital of Urgell also appears in The windowsopen at night and in the Apocryphal U. And finally, the mythicalBenaura of the Typescript of the second origin is very similar to theTàrrega of the writer’s adolescent years. ●

Letters in his lair: Manuel de Pedrolo

86

Les estacions d’esquí lleidatanes tanquen latemporada amb un rècord de venda de forfets

O T Í C I E S P A T R O N A T

Les 11 estacions d’esquí del Pirineu deLleida han tancat la temporada amb lavenda de 1.448.755 forfets, xifra quecomporta un rècord i un 6% més respectea la campanya anterior. Aquesta xifra com-pora el 60% del conjunt de passis expeditsa Catalunya, que se situen en 2.400.000,segons les dades de l’Associació Catalanad'Estacions d'Esquí de Muntanya (ACEM).Un total d’1,4 milions de forfets venuts aLleida corresponen a l’esquí alpí i uns50.000, al nòrdic, unes dades que pràcti-cament confirmen les previsions que haviafet el Patronat de Turisme per a aquesta

temporada i que fixaven l’objectiu a arri-bar a 1.500.000 forfets, sumant-hi tambéels de temporada.L’impacte econòmic que ha representataquesta campanya de l’esport blanc a lescomarques lleidatanes ha estat superior als250 milions d’euros.La temporada ha tingut una durada de 150dies d'esquí –es va iniciar al final de no-vembre i va acabar el cap de setmana deSant Jordi– i l'ocupació hotelera ha estatforça bona gràcies a les condicionsmeteorològiques excel·lents i a la bonaqualitat i els gruixos de neu.

Turisme accessible,oferta per a personesamb mobilitat reduïda

La web del Patronat de Turisme disposad’un nou apartat de l’oferta disponible pera persones amb mobilitat reduïda titulat“Turisme accessible, un turisme per atots!”. La pàgina té com a objectiu fomen-tar l’equiparació d’oportunitats i partici-pació i posar el turisme a l’abast de totsels ciutadans. Els visitants que accedeixina la pàgina poden obtenir informació enun cercador dels allotjaments adaptats,museus i camps de golf i Pitch&Putts quedisposen de serveis per a persones ambmobilitat reduïda. A més, l’oferta es faextensible al termalisme, al piragüisme, al’esquí, a la pesca, a les Planes de Son, alCentre d’Interpretació de les Garrigues, alParc Nacional d’Aigüestortes, al Camí na-tural d’Utxesa i a l’Aiguabarreig.

La web del Patronato de Turismo cuenta con unnuevo apartado de la oferta disponible para per-sonas con movilidad reducida titulado “Turismoaccesible, ¡un turismo para todos!”. La páginatiene como objetivo fomentar la equiparación deoportunidades y participación y poner el turismoal alcance de todos los ciudadanos. Ofrece infor-mación de los alojamientos adaptados, museos ycampos de golf y Pitch&Putts que disponen deservicios para personas con movilidad reducida.Además, la oferta se hace extensible al termalis-mo, al piragüismo, al esquí, a la pesca, a las Pla-nes de Son, al Centro de Interpretación de lasGarrigues, al Parque Nacional de sAigüestortes,al Camino natural de Utxesa y al Aiguabarreig.

✪ TURISMO ACCESIBLE, OFERTA PARAPERSONAS DISCAPACITADAS

✪ ACCESSIBLE TOURISM, OFFER FORTHE DISABLED

The Patronat of Tourism’s web has a new sectiondealing with services available to people withreduced mobility, called “Accessible tourism,tourism for everybody!”. The aim of the pageis to promote equal opportunities andparticipation and to put tourism within thereach of every citizen. It offers informationabout adapted accommodation, museums, and golfcourses and Pitch and Putts with services forpeople with reduced mobility. Moreover, the offeris extendible to spas, canoeing, skiing, fishing, theInterpretative Centre of the Garrigues, the Planesde Son, the National Park of Aigüestortes, thenature path of Utxesa and the Aiguabarreig.

Las 11 estaciones de esquí del Pirineo de Lleida hanfinalizado la temporada con la venta de 1.448.755forfaits, cifra que supone un récord y un 6% másrespecto a la campaña anterior. Esta cifra representael 60% del conjunto de pases expedidos en Cataluñaque se sitúan en 2.400.000, según datos de la Asocia-ción Catalana de Estaciones de Esquí de Montaña(ACEM). Un total de 1,4 millones de forfaits vendi-dos en Lleida corresponden al esquí alpino y unos

50.000, al nórdico, cumpliéndose así las previsionesdel Patronato de Turismo. El impacto económico queha supuesto esta campaña del deporte blanco en lascomarcas leridanas ha sido superior a los 250 millonesde euros. La temporada ha durado 150 días –se inicióa finales de noviembre y acabó el fin de semana deSant Jordi– y la ocupación hotelera ha sido bastantebuena gracias a las excelentes condiciones meteoroló-gicas y a la buena calidad y los espesores de nieve.

✪ THE SKI RESORTS MAKE RECORD SALES OF SKI PASSES

The 11 ski resorts in the Pyrenees of Lleida have endedthe season with the sale of 1,448,755 ski passes, a recordfigure, and 6% more than last season. This figurerepresents 60% of the approximately 2,400,000 passesissued in Catalonia, according to the data from theCatalan Association of Ski Resorts (ACEM).A total of 1.4 million passes sold in Lleida correspondto alpine skiing and some 50,000 to cross-country skiing,

thereby fulfilling the expectations of the Patronat ofTourism. This season’s economic impact of the whitesport in the province of Lleida comes to more than250 million euros. The season extended over 150skiing days – it started at the end of Novemberand finished at the Sant Jordi weekend – and hoteloccupation was quite good, owing to the excellentweather and the good quality of the snow.

✪ LAS ESTACIONES DE ESQUÍ BATEN EL RÉCORD DE VENTA DE FORFAITS

El “Pica d’Estats” crea el guardó al reportatgefotogràfic i incrementa la dotació als 42.000 euros

O T Í C I E S P A T R O N A T

87

El Patronato de Turismo de la Diputación de Lleida ha editado, con elnombre “Lleida, arte y cultura. Tierra de museos”, un nuevo catálogodesplegable sobre la gran oferta de museos y colecciones que ofrecenlas comarcas leridanas. Se facilita la dirección, el teléfono y la páginaweb de los centros museísticos, clasificados por comarcas, y la temáti-ca de sus exposiciones. “Tierra de museos” es el nuevo producto de lacolección de desplegables que está formada per “Pasión por elverde”(golf), “Tierras de Lleida entornos sorprendentes”, “GR-Lleidasenderismo para todos”, “Aventura deportes en libertad” y “Lleidacocina sabores 100% naturales”.

Publicació del noucatàleg desplegable“Terra de museus”El Patronat de Turisme de la Diputacióde Lleida ha editat, amb el nom “Lleida,art i cultura. Terra de museus”, un noucatàleg desplegable sobre el gran ventallde museus i col·leccions que ofereixenles comarques lleidatanes. A la publica-ció es facilita l’adreça, el telèfon i lapàgina web dels centres museístics,classificats per comarques, i la temàticade les seves exposicions, com tambés’hi dóna informació dels consells co-marcals i les oficines de turisme de lesTerres de Lleida. “Terra de museus” és elnou producte de la col·lecció de desple-gables formada per “Passió pel verd”,que inclou tota la informació dels trescamps de golf i els tres Pitch&Putt de lescomarques lleidatanes; “Terres de Lleidaentorns sorprenents”, que destaca elsprincipals recursos turístics de les siscomarques de la plana de Lleida; “GR-Lleida senderisme per a tothom” des-cripció dels 10 senders de gran recorre-gut que travessen la província de Lleida;“Aventura esports en llibertat”, guia deles empreses lleidatanes especialitzadesen la pràctica d’esports diversos, i“Lleida cuina sabors 100% naturals”.

El Premi Turístic Internacional “Picad'Estats” de Premsa, Ràdio i Televisió in-crementarà en la pròxima convocatòria ladotació econòmica en 6.000 euros, quees destinaran a crear un nou guardó en lacategoria de millor reportatge fotogràficsobre les Terres de Lleida. La dotació globaldel certamen a partir d’ara queda establertaen 42.000 euros i 8 categories.D’altra banda, els premiats de la XVII edicióvan ser Pau Echauz, corresponsal de LaVanguardia (premsa escrita d’informaciógeneral); la lleidatana Anna Solana, de larevista Geo (premsa especialitzada en viat-ges i turisme); un reportatge sobre la Seu

Vella de Ràdio Popular Cadena Cope (millortreball de ràdio); Lleida TV per un seguitde treballs sobre els 25 anys de la Fira delTeatre al carrer de Tàrrega (millor treballdels mitjans de comunicació de les Terresde Lleida), i Sophie Lebrun, de La Libre deBelgique (premsa internacional).El millor treball de televisió va correspondreal programa “Antics oficis de l’Alt Urgell”,elaborat per l’equip de producció de CanalViajar. La periodista Cecília Lorenzo varebre el premi a la millor trajectòria sobreles comarques de Lleida publicades alsuplement d’activitats culturals i de lleureQuè Fem de La Vanguardia.

✪ FOREIGN TOURISM GROWS IN THE COMARQUES OFLLEIDA

The Patronat of Tourism of the Diputació of Lleida has edited,under the name of “Lleida, art and culture. Land of museums”,a new brochure on the wide variety of museums and collectio-ns on offer in the comarques (counties)of Lleida. The publicationfacilitates the address, the telephone number and the web page of themuseums, classified by comarques, and the subject of their exhibitions.“Land of museums” is the new product in the collection ofbrochures constituted by “Passion for the green”(golf); “Landsof Lleida surprising surroundings”; “GR-Lleida trekking forall”; “Adventure sports in freedom”; and “Lleida cooking, 100%natural tastes”.

✪ PUBLICACIÓN DEL NUEVO CATÁLOGO DESPLEGABLE“TIERRA DE MUSEOS”

El Premio Turístico Internacional “Pica d'Estats” de Prensa, Radio y Televisiónincrementará en la próxima convocatoria la dotación económica en 6.000 euros,que se destinarán a crear un nuevo galardón en la categoría de mejor reportajefotográfico sobre las Tierras de Lleida. La dotación global del premio será de42.000 euros y 8 categorías. Por otra parte, los premiados de la XVII ediciónfueron Pau Echauz, corresponsal de La Vanguardia (prensa escrita de informa-ción general); la leridana Anna Solana, de la revista Geo (prensa especializada enviajes y turismo); Cadena Cope (mejor trabajo de radio); Lleida TV (medios decomunicación de las Tierras de Lleida); Sophie Lebrun (prensa internacional);Canal Viajar (televisión), y la periodistaCecília Lorenzo recibió el galardón a lamejor trayectoria sobre las comarcas de Lleida.

✪ THE PICA D’ESTATS PRIZE CREATES THE AWARD FOR THEPHOTOGRAPHIC REPORT

The Pica d’Estats International Tourism Award for Press, Radio and Televisionwill increase the endowment in the next edition by 6,000 euros, which willgo to create a new award in the category of “best photographic report” onthe lands of Lleida. The total prize money will be 42,000 euros for 8 categories.The winners of the 17

th edition were Pau Echauz, correspondent of La Vanguardia

(general information written press); Anna Solana from Lleida, the Geo magazine(pressspecialized in travelling and tourism); Cadena Cope (best radio work); Lleida TV(media from the lands of Lleida); Sophie Lebrun (international press); Canal Viajar(television), and the journalist Cecília Lorenzo received the award for the besttrajectory on the comarques of Lleida, published in the cultural activities and leisuresupplement “Que Fem” in La Vanguardia.

✪ EL PREMIO “PICA D’ESTATS” CREA EL GALARDÓN AL REPORTAJEFOTOGRÁFICO Y AUMENTA LA DOTACIÓN A LOS 42.000 EUROS

89

La Diputació de Lleida ret un homenatge al tennistaAlbert Costa, que es retira de la competició

O T Í C I E S P A T R O N A T

Promoció firalde les Terres de LleidaAmb l’objectiu de promocionar turísti-cament les comarques de Lleida, el Pa-tronat de Turisme, amb la marca turísti-ca "Ara Lleida", participa en diversesmanifestacions firals de l’Estat espanyol,França i Alemanya. Al territori estatal, elPatronat ha estat present a Fitur de Ma-drid, Expoocio de la capital espanyola,Sevatur de Sant Sebastià, Ferantur deSevilla i al SITC de Barcelona. Pel que faa les accions internacionals, el Patronatha viatjat al Salon du Tourisme de Mont-peller i al Salon des Randonneés, Sportset Nature de París. També ha participatamb un mostrador Pirineus de Catalun-ya a l’ITB de Berlín i al Salon Mondialdu Tourisme de París. El 50% dels turis-tes estrangers que visiten Lleida proce-deixen de França i Alemanya.

El lleidatà Albert Costa va anunciar durantla celebració de l’Open Seat Godó de Bar-celona la seva retirada de l’elit del tennismundial. Després de quinze anys com aprofessional, Costa ha arribat a ser sisè delrànquing de l’ATP i ha guanyat el torneigRoland Garros (2002) i la Copa Davis(2000) amb la selecció estatal. El tennistaha assegurat que durant la seva trajectòriaesportiva ha aconseguit tot el que s’haviaproposat i ha afegit que "a curt terminivull gaudir de la meva família i dels

meus hobbies”. D’altra banda, la Diputa-ció de Lleida va organitzar el passat 3 demaig un homenatge íntim a Albert Costaen agraïment a la seva promoció de lesTerres de Lleida per mitjà de l’esport.L’acte va reunir a la sala d’actes de l’ensprovincial prop d’un centenar de persones,entre les quals es trobaven els seus fami-liars, els millors amics de la infantesa, unbon grapat de joves de la pedrera de dife-rents clubs de la ciutat i components de laFederació Catalana de Tennis a Lleida.

Con el objetivo de promocionar turísticamenteLleida, el Patronato de Turismo, con la marcaturística "Ara Lleida" participa en diversas ma-nifestaciones feriales de España, Francia y Ale-mania. El Patronato ha estado presente en Fi-tur de Madrid, Expoocio de la capital española,Sevatur de San Sebastián, Ferantur de Sevillay el SITC de Barcelona. El Patronato ha viaja-do al Salon du Tourisme de Montpellier y alSalon des Randonneés, Sports et Nature deParís. También ha participado con un mostra-dor Pirineos de Cataluña en el salón ITB deBerlín y en el Salon Mondial du Tourisme deParís. El 50% de los turistas extranjeros quevisitan Lleida proceden de Francia y Alemania.

✪ PROMOCIÓN FERIALDE LAS TIERRAS DE LLEIDA

✪ FAIR PROMOTION OF THE LANDSOF LLEIDA

With the objective of promoting tourism in Lleidathe Patronat of Tourism with the tourist brand"Ara Lleida" participates in various fairs in Spain,France and Germany. The Patronat has beenpresent at Fitur and Expoocio in Madrid, Sevaturin San Sebastiá'87n, Ferantur in Sevilla andat the SITC in Barcelona. The Patronat hastravelled to the Salon du Tourisme inMontpellier and the Salon des Randoneé'8es,Sports et Nature in Paris. It has alsoparticipated with a Pyrenees of Cataloniastand in the ITB hall in Berlin and in theSalon Mondial du Tourisme in Paris. 50%of the foreign tourists visiting Lleida comefrom France and Germany.

El leridano Albert Costa anunció durante la cele-bración del Open Seat Godó de Barcelona su re-tirada de la élite del tenis mundial. Después dequince años como profesional, Costa ha llegado aser sexto del ránking de la ATP y ha ganado eltorneo Roland Garros (2002) y la Copa Davis(2000) con la selección española. El tenista haasegurado que durante su trayectoria deportivaha conseguido todo lo que se había propuesto yha añadido que "a corto plazo quiero disfrutar de

mi familia y de mis hobbies”. Por otro lado, laDiputación de Lleida organizó el 3 de mayo unhomenaje íntimo a Albert Costa como agradeci-miento a su promoción de las Tierras de Lleida através del deporte. El acto reunió en la sala deactos del ente provincial cerca de un centenar depersonas, entre las que se encontraban sus fami-liares, los mejores amigos de la infancia, jóvenesde la cantera de diversos clubes de la ciudad ymiembros de la Federación Catalana de Tenis.

✪ THE DIPUTACIÓ OF LLEIDA PAYS HOMAGE TO THE TENNIS PLAYER COSTA

Albert Costa from Lleida announced his retirementfrom the elite of world tennis during the Open SeatGodó in Barcelona. This after fifteen years as aprofessional, in which Costa has reached numbersix in the ATP ranking and has won the RolandGarros (2002)tournament and the DavisCup(2000) with the Spanish national team. Thetennis player assured that during his sportingtrajectory he has achieved everything that hehad proposed and added that “in the short term

I want to enjoy my family and my hobbies”. Inaddition, on the 3rd May the Diputació of Lleidaorganized an intimate homage to Albert Costain gratitude of his promotion of the Lands ofLleida through sport. The act held in the assemblyhall of the provincial entity attracted almost ahundred people, among them family members,childhood friends, youth reserves of various clubsfrom the city and members of the CatalanFederation of Tennis.

✪ LA DIPUTACIÓN DE LLEIDA RINDE UN HOMENAJE AL TENISTA ALBERT COSTA

88

The Pallars SobiràPallars Sobirà is a reflection of this Pyrenean comarca whosemain driving force is tourism. It presents a critical viewthrough the geography, the economy, the history and theculture, proposing serious comprehension of the region for thevisitor to be able to appreciate it.●

The wild man of the PyreneesThe writer from Pessonada recreates a playful story of aRobinson who settles in the Pyrenees in the so-called feixes,strips of land covered with vegetation, set among the cliffs,accessible only to birds and climbers. The man will have todefend himself from those who want to rescue him from hissolitary life.●

Itineraries through the natural parks of CatalunyaThe book is a proposal of 26 routes through the 20 mainnatural areas in Catalonia, three of which are situated in theprovince of Lleida (National Park of Aigüestortes and Estanyde Sant Maurici, Natural Park of l’Alt Pirineu, Natural Parkof Cadí-Moixeró and Montsec). The most outstandingfeatures of each area are explained, one or more itineraries areexplained in detail and all the practical information for visitingis indicated.●

Cadí. A look at the Natural Park of Cadí-Moixeró and the massifof PedraforcaRecompilation of 170 full-colour photographs of the NaturalPark of Cadí-Moixeró where one of the most beautifulmountain landscapes in Catalonia is reflected. Iñaki Relanzónand Lluís Dantart capture the images of the rock and theforests, the flora and the fauna, the light and the sky, themeadows and the peaks, the snow and the water, while thetexts are seen to by Manel Figuera.●

● El Pallars Sobirà

Una reflexió sobre aquesta comarca pirinencaque té com a principal motor de dinamitzacióel turisme. Presenta una mirada crítica a travésde la geografia, l’economia, la història i lacultura, tot proposant al visitant una seriosacomprensió de l’espai per poder-lo estimar.El Pallars Sobirà. Ferran Rella. Fotografia deJoan Blanco. Laia Libros. 1a edició, 2005. 168pàgines. ●

● El salvatge dels Pirineus

L’escriptor de Pessonada recrea una històrialúdica d’un robinson que s’instal·la alsPirineus en les anomenades feixes, unesfranges de terra coberta de vegetacióenclavades entre els espadats, accessibles tansols a les aus i als escaladors. L’home haurà dedefensar-se de tots aquells qui el volenrescatar de la seva vida solitària.El salvatge dels Pirineus. Pep Coll. Edicions62. 1a edició, 2005. 327 pàgines. ●

● Itineraris pels parcs naturals de Catalunya

Una proposta de 26 rutes pels 20 principalsespais naturals catalans, quatre dels qualssituats a les comarques de Lleida (ParcNacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici, Parc Natural de l’Alt Pirineu, ParcNatural del Cadí-Moixeró i el Montsec).S ’expl iquen les caracter í s t iques mésdestacades de cada zona, es descriuen un omés itineraris i s’indica tota la informaciópràctica necessària per visitar-la.Itineraris pels parcs naturals de Catalunya.Jordi Bas, Antoni Curcó i Jaume Orta. LynxEdicions. 1a edició, 2005. 372 pàgines. ●

● Cadí. Una mirada al Parc Natural delCadí-Moixeró i al massís del Pedraforca

Recull de 170 fotografies del Parc Natural delCadí-Moixeró on es reflecteix un delspa i sa tges de muntanya més be l l s deCatalunya. Iñaki Relanzón i Lluís Dantartcapten les imatges de la roca i els boscos, lafauna i la flora, la llum i el cel, els prats i elscims, la neu i l’aigua, mentre que els textos vana càrrec de Manel Figuera.Cadí. Una mirada al Parc Natural del Cadí-Moixeró i al massís del Pedraforca. IñakiRelanzón, Lluís Dantart i Manel Figuera.Símbol Editors. 1a edició, 2005. 207 pàgines.●

El Pallars SobiràPallars Sobirà se trata de una reflexión sobre esta comarcapirenaica que tiene como principal motor de dinamización elturismo. Presenta una mirada crítica a través de la geografía,la economía, la historia y la cultura proponiendo al visitanteuna seria comprensión del espacio para poderlo querer. ●

El salvatge dels PirineusEl escritor de Pessonada recrea una historia lúdica de unrobinson que se instala en los Pirineos en las denominadasfeixes, unas franjas de tierra cubierta de vegetación enclavadasentre los riscos, accesibles sólo a las aves y los escaladores. Elhombre tendrá que defenderse de aquéllos que quierenrescatarlo de su solitaria vida.●

Itineraris pels parcs naturals de CatalunyaEl libro es una propuesta de 26 rutas por los 20 principalesespacios naturales catalanes, tres de ellos situados en lascomarcas de Lleida (Parque Nacional de Aigüestortes yEstany de Sant Maurici, Parque Natural del Alt Pirineu,Parque Natural del Cadí-Moixeró y el Montsec). Se explicanlas características más destacadas de cada zona, se describendetalladamente uno o más itinerarios y se indica toda lainformación práctica para visitarla. ●

Cadí. Una mirada al Parc Natural del Cadí-Moixeró i al massísdel PedraforcaRecopilación de 170 fotografías a todo color del ParqueNatural del Cadí-Moixeró. Iñaki Relanzón y LluísDantart captan las imágenes de la roca y los bosques, lafauna y la flora, la luz y el cielo, los prados y las cimas,la nieve y el agua, mientras que los textos corren a cargode Manel Figuera.●

÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷÷

89

90

Palpís

Preparació:

Desossar la cuixa del corder i metxar-la amb els alls, eljulivert i les rostes. Condimentar amb la sal i el pebre i lligaramb el fil d’empalomar com si es tractés d’un rodó. Posar arostir juntament amb la ceba i uns grans d’all.

Un cop daurat, regar amb el vi blanc i el brandi. Deixar reduiri afegir-hi el brou. Deixar-ho a foc lent durant una hora.

Servir a talls rodons, acompanyat amb carreretes omoixernons. ●

Ingredients:

❖ 1 cuixa de corder❖ 1 cabeça d’alls❖ 2 rostes❖ Julivert❖ Pebre i sal❖ Oli❖ 1 ceba❖ 2 gots de vi blanc❖ 1 got de brandi❖ Brou❖ Fil d’empalomar

RESTAURANT EL PIGAL - CASA KIKOApartaments Cometa, baixos, s/n

25567 LLESSUITel. 973 62 17 15

Preparación:

Deshuesar la pierna del cordero ymecharla con los ajos, el perejil y lospicatostes. Condimentar con la sal y lapimienta y atar con el hilo de empalomarcomo si se tratase de un redondo. Asarjunto a la cebolla y unos dientes de ajo.

Una vez dorado, regar con el vino blanco yel brandy. Dejar reducir y añadir el caldo.Dejarlo a fuego lento durante una hora.

Servir cortado en trozos redondos,acompañado con senderuelas o setas decarrerilla.

Ingredientes:

• 1 pierna de cordero• 1 cabeza de ajos• 2 picatostes• Perejil• Pimienta y sal• Aceite• 1 cebolla• 2 vasos de vino blanco• 1 vaso de brandy• Caldo• Hilo de empalomar

“Palpís”

Preparation:

Bone the leg of lamb and stuff it with thegarlic, the parsley and the fried bread.Season with salt and pepper and tie withthe string as if it was a joint. Roast withthe onion and some cloves of garlic.

When browned lathe on the white wineand the brandy. Let it reduce and then addthe broth. Leave it on slow heat for an hour.

Serve in round slices accompanied withwild mushrooms.

Ingredients:

• 1 leg of lamb • 1 head of garlic• 2 slices of fried bread • Parsley • Saltand pepper • Oil • 1 onion • 2 glassesof white wine • 1 glass of brandy •Broth • String

“Palpís”

RESTAURANT EL FORN"CAL MOIXÓ"

C/ de la Canal, 225716 Gósol

Tel. i fax: 973 37 02 74

Preparació

En primer lloc, reduir una mica de Pedro Ximénez en un recipient, ferbullir fins que quedi caramel·litzat, i reservar

Desgreixar bé el magret en una paella i marcar-lo, ben salpebrat a labrasa. Coure’l sencer, però marcat fins aconseguir que estigui cuit defora però rosat de dins. En una paella a part, amb oli ben calent, coureel foie. Emplatar el magret, amb el foie a sobre, i regar-lo amb lareducció de Pedro Ximénez, servir tot ben calent. Es pot acompanyard’un remenat de camagrocs o de bolets de temporada. Acabar el platamb una miqueta de flor de sal per sobre. ●

Ingredients:

❖ 1 magret d’ànec sencer❖ 3 talls de fetge cru d’ànec❖ Sal i pebre negre❖ Vi Pedro Ximénez❖ Un pessic de flor de sal❖ Bolets de temporada❖ Oli d’oliva

Preparación:

En primer lugar, reducir un poco dePedro Ximénez en un recipiente,hervirlo hasta que quede caramelizadoy apartarlo.

Desgrasar bien el magret en una paellay salpebrarlo bien para hacer a la brasa.Cocerlo entero, procurando que quedehecho por fuera, pero rosado pordentro. En una sartén a parte, con aceitebien caliente, cocer el foie.

Colocar el magret en la bandeja con elfoie encima y regar con la reducción dePedro Ximénez. Servir muy caliente.

Se puede acompañar con un revueltode rebozuelos o de setas de temporada.Finalizar la decoración del plato conun poquito de flor de sal por encima.

Ingredientes:

• 1 magret de pato entero• 3 trozos de hígado crudo de pato• Sal y pimienta negra• Vino Pedro Ximénez• Un pellizco de flor de sal• Setas de temporada• Aceite

Magret de pato con foiey reducción dePedro Ximénez

Magret d’ànec amb foie i reducció de Pedro Ximénez

Preparation:

First of all, reduce a little PedroXiménez in a saucepan, boil it until itis caramelised and save. Skim off thefat from the maigret in a frying-pan,add salt and pepper for grilling. Grillit, making sure that it is done on theoutside and rosy on the inside. Cookthe foie in hot oil in a separate frying-pan. Place the maigret on the dish withthe foie on top and pour on the PedroXiménez sauce. Serve very hot.

It can be served with a variety ofseasonal wild mushrooms. Add a littlefleur de sel for the final decorativetouch.

Ingredients:• 1 whole duck maigret • 3 pieces ofraw duck liver • Salt and black pepper• Pedro Ximenez wine • A pinch offleur de sel • Wild mushrooms of theseason • Oil

Duck maigret with foie andPedro Ximénez sauce

91

92

93

Terra depastors

Text: M. Conxa Montagud Fotos: Laurent Sansen

El Museu del Pastor, situat al poble de Llessui, ens descobreix un dels oficis més

antics i malauradament, cada cop més, en vies d’extinció: el de pastor.

MUSEU DEL PASTOR DE LLESSUI

94

ls qui vivim a ciutat no podem gaudir de la contemplaciód’alguns oficis antics, àdhuc ancestrals, que malauradamentpoden acabar perdent-se: una d’aquestes feines és la de pastor

d’ovelles, una tasca feixuga, vocacional quasi sempre, i que ha estat—i és encara— molt útil per a tothom. Per tot això, resulta particular-ment interessant la visita al Museu del Pastor, bastit al poble deLlessui, a la vall d’Àssua, comarca del Pallars Sobirà. El dit museu éssituat en unes antigues escoles convenientment remodelades, i ésgestionat pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

La vall d’Àssua, a cavall entre Sort i Rialp, és un indret de pasturaintensiva i pràcticament tota gira al voltant del cicle vital de les ovelles.Així doncs, el museu, en realitat ecomuseu, ens explica de maneradetallada i atractiva en què consisteix la vida del pastor d’ovelles. Nomésentrar a l’edifici, ens topem amb la figura d’un pastor amb vestimentatípica del Pallars que sembla donar-nos la benvinguda, alhora que ensmostra la diferència —tot i que l’essència de la feina és la mateixa— entrel’antiga vida pastoral i els avenços actuals. Aital contrast queda palès endues motxilles, l’una molt vella de pell de corder que guarda un flabiol,

un ben esmolat ganivet i l’oli de ginebre per curar les possibles feridesdels animals; l’altra és moderna i de muntanyenc, i dintre hi veiem (comno podia ser d’altra manera) un mòbil, una petita ràdio, les claus deltotterreny i àdhuc xeringues i penicil·lina per fer guariments.

L’exposició compta amb l’ajuda d’uns aclaridors audiovisuals, permitjà dels quals podem veure i sentir com bull el món pastoral: els xiuletsdels pastors, el belar de les ovelles, el lladruc dels gossos fidels queacompanyen el ramat i el dringar de les esquelles d’alguns dels animals…Així, dintre de l’edifici ens sentim transportats, en gran manera, a unaèpoca llunyana en la qual els homes havien de treballar únicamentamb les seves mans i amb una sèrie d’estris especialitzats peròrudimentaris, i, alhora, podem adonar-nos de fins a quin punt latècnica moderna els ha alleugerit en part la dura feina. Tot això hopodem contemplar, fins i tot ho podem tocar —amb el màxim respec-te, és clar— a les diverses sales del museu.

Igualment en aquest espai podem assabentar-nos amb detall decom es desenvolupa el cicle vital dels ovins. A l’hivern, les ovelles—tal com diu el refrany— resten estabulades a l’ubla o corral a causa

EAl museu trobem una maqueta de la vall d’Àssua amb els orris, els corrals, les bordes, les pletius, les cabanes, les saleres, els triadors i els pobles de la zona.

95

del fred i la neu, i és l’època en què pareixen els corders. En alguncas, l’ovella rebutja la seva cria i el pastor ha de fer de “mainadera”i ha d’obligar la mare que li doni de popar. Normalment se’n surt,però és curiosíssim saber que en casos extrems cal portar l’ovella i elcorderet a un espai tancat i aviar-hi un gos o un gat: aleshores l’instintmaternal fa que la mare protegeixi el petit i l’accepti. També a l’hivernes marquen les ovelles per diferenciar-les de les dels altres ramats.Abans es feia amb pega escalfada i actualment es fa amb pintura. Lesdiverses classes de marca es poden veure al museu.

A la primavera, el bestiar surt dels corrals, pastura durant el dia ia la nit dorm al ras, reclòs en pletes o tancats. I així, de passada, adobaels camps amb els seus fems. A l’estiu els ramats pugen a la muntanyai queden tres mesos a càrrec dels pastors, dia i nit. Un cop despopatsels corders, les ovelles es poden munyir i s’elaboren formatges ambla seva llet. També és el moment de xollar-les, és a dir, de tallar-los lallana arran de pell. La tardor és l’època de triar les ovelles, les unesper fer-les criar, les altres per romandre al ramat i, les més velles, pervendre-les. Atès que les pastures pirinenques són pobres en salsminerals, cal solucionar aquesta mancança amb sal, que els animalsreben cada vuit dies. És el que s’anomena salear o assalar.

LLESSUI

A Lleida

SORT

VALLD'ÀSSUA

Rialp

Pallars Sobirà

N-260

COM ARRIBAR-HID’INTERÈS

Museu del PastorEscoles, s/n LlessuiTel. 973 62 17 98

Horaris:Estiu (de l'1 de juny al 31 de setembre)

De dilluns a diumenge: de 9 h a 13 h i de 15.30 h a 19 hHivern (de l'1 d'octubre al 31 de maig)

De dilluns a dissabte: de 9 h a 14 h i de 15.30 h a 18 hDiumenge: de 9 h a 14 h

Montardit

A la foto supe-rior, les antiguesescoles de Lles-sui que ara acu-llen el Museu delPastor. Al’esquerra, la so-birada, el rebostde l’hivern delpastor on emma-gatzema la palla il’herba seca.

96

Cal dir que la protagonista d’aquesta història ancestral és l’ovellaxisqueta, de mida mitjana, fina, amb el cap petit i els ulls, les orellesi el morro envoltats de taques negres. És un animal fort i molt benadapta t a le s dures condic ions c l imàt iques de la va l l .

No podia faltar al Museu del Pastor la figura del seu millor amic,el gos. N’hi ha dues races especialitzades: el mastí, blanc, de midagran, que defensava les ovelles dels llops. I si bé actualment noqueden llops, alguns pastors han tornat a emprar el mastí per causade la presència de gossos assilvestrats. L’altra raça és la del famós gosd’atura, de mida mitjana i pèl llarg; és un company fidel, intel·ligenti incansable, que no dubta a aturar el ramat i empaitar una ovellafugissera (tot un crack, vaja!).

Pugem ara a la segona planta del museu. Hi trobem peces cedidespels habitants de la vall, com ara esclops, sarrons, jaquetes i pantalonsde vellut, polaines, navalles, botes de vi i esquelles de diverses mides(les més grosses serveixen per distingir els mascles cabruns castrats

o crestons, encarregats de guiar el ramat: són molt valents i, a l’hivern,trenquen la neu per obrir els camins).

I per arrodonir la visita, com que el museu és interactiu, el visi-tant pot participar en certes activitats de pasturatge com ara fermarques d’ovelles amb tampons de color negre o vermell, calçar-seesclops o carregar, si hom és prou decidit, bidons de llet a l’esquena.és a dir, hom pot sentir-se, ni que sigui una estona, una mica pastor.

Així doncs, podem gaudir d’una informació completíssima so-bre el pasturatge d’ovelles, i paga la pena portar-hi a la mainada pera que conegui aquest digníssim ofici de manera còmoda i distreta,abans que la tècnica, a vegades tan deshumanitzadora, nol’engoleixi definitivament i per sempre més.

Els adults haurem de reconèixer que també ens resta molt peraprendre del complex món dels pastors d’ovelles i, de passada,podrem admirar la tasca d’aquests homes savis i incansables, algunsdels quals encara sobreviuen. ●

“Primavera arribada, auvella xollada”, diuen els pastors. I és que saben que les ovelles s’han de xollar abans d’arribar les primeres calors.

97

El Museo del Pastor, construido en el pueblode Llessui, en el Valle de Àssua, comarca delPallars Sobirà, está situado en las antiguasescuelas, convenientemente remodeladas, ygestionado por el Parque Nacional deAigüestortes y Estany de Sant Maurici. En esteespacio se nos explica de manera detallada yatractiva en qué consiste la vida del pastor deovejas. Nada más entrar en el edificio, nosencontramos con la figura de un pastor convestimenta típica del Pallars que nos muestrala diferencia entre la antigua vida pastoril y losadelantos actuales. La exposición cuenta conla ayuda de unos clarificadores audiovisuales,mediante los cuales podemos ver y oir cómohierve el mundo pastoril: los silbidos de lospastores, el balar de las ovejas, el ladrido de losperros que acompañan el rebaño y el tintinearde los cencerros de algunos de los animales…

Así, dentro del edificio nos sentimos transpor-tados, en gran parte, a una época lejana en laque los hombres tenían que trabajar únicamentecon sus manos y con una serie de herramientasespecializadas pero rudimentarias, y, a la vez,podemos percatarnos de hasta qué punto latécnica moderna les ha aligerado en parte elduro trabajo. Igualmente en este espacio pode-mos enterarnos al dedillo de cómo se desarrollael ciclo vital de los ovinos durante un año. Cabedecir que la protagonista de esta historia ances-tral es la oveja xisqueta, de tamaño medio, decomplexión fuerte y muy bien adaptada a lasduras condiciones climáticas del valle. No podíafaltar en el Museo del Pastor la figura de sumejor amigo, el perro, en concreto, el mastín yel perro pastor.En la segunda planta del museo encontramospiezas cedidas por los habitantes del valle, como

zuecos, zurrones, chaquetas y pantalones deterciopelo, polainas, navajas, botas de vino ycencerros de diferentes medidas. Y para com-pletar la visita, como el museo es interactivo, elvisitante puede participar en ciertas actividadesde pastoreo como hacer marcas de ovejas contampones de color negro o rojo, calzarse zuecoso cargar bidones de leche a la espalda.Así pues, podemos disfrutar de una informacióncompletísima sobre el pastoreo de ovejas, ymerece la pena llevar a los niños para que co-nozcan este dignísimo oficio de manera cómoday distraída, antes de que la técnica, a veces tandeshumanizadora, lo engulla definitivamente.Los adultos tendremos que reconocer que tam-bién nos queda mucho que aprender del com-plejo mundo de los pastores de ovejas y, de paso,podremos admirar la labor de estos hombressabios e incansables. ●

Tierra de pastores

The Shepherd’s Museum, built in the village ofLlessui in the valley of Assua, in the comarcaof Pallars Sobirà, is located in the old school,conveniently renovated and managed by theNational Park of Aigüestortes and Lake SantMaurici. Here we can find a detailed and at-tractive explanation of what a shepherd’s lifeconsists of. Upon entering the building weencounter the figure of a shepherd dressed inthe typical attire of Pallars, which shows us thedifference between the pastoral life of the pastand current advances. The exhibition has someaudiovisual support, helping us to see and feelhow the pastoral world revolves.

Furthermore we can also get details of an annualcycle in the life of a sheep. It should be mentio-ned that the protagonist of this ancestral storyis the xisqueta sheep, of average size, strongcomplexion, and very well adapted to the harshclimatic conditions of the valley. Neither couldthe figure of the shepherd’s best friend, the dog,be missing from the museum, more concretelythe mastiff and the sheepdog.On the second floor of the museum we findpieces like clogs, pouches, velvet jackets andtrousers, gaiters, jack-knives, leather winebottles and cowbells of different sizes. And tocomplete the visit, seeing that the museum is

interactive, the visitor can participate in certainshepherding activities such as making sheepbrands with red or black cloths, wearing clogson his feet or carrying milk jugs on his back.We can therefore enjoy a complete picture ofthe caring of sheep, and it is worth taking thechildren for them to get to know this very dig-nified occupation in a comfortable and fun way,before modern techniques, sometimes so dehu-manising, engulf it completely. We adults willalso have to acknowledge that we still have alot to learn from the complex world of sheepherding and, in passing, we can admire thelabour of these wise and tireless men. ●

Land of shepherds

98

INFORMACIÓ TURÍSTICA (Oficines de Turisme)

L'ALT URGELLTurisme Alt UrgellPasseig Joan Brudieu, 15 - 25700 la Seu d'UrgellTelèfons: 902 15 47 15 / 973 35 31 12 - Fax: 973 35 27 88E-mail: turisme@alturgell.ddl.netOficina de Turisme de la Seu d'UrgellAvinguda de les Valls d'Andorra, 33 - 25700 la Seu d'UrgellTelèfon: 973 35 15 11 - Fax: 973 36 01 56E-mail: turismeseu@svt.es - Web: www.laseu.orgOficina de Turisme d’OrganyàPlaça de les Homilies, s/n - 25794 OrganyàTelèfon: 973 38 20 02 - Fax: 973 38 35 36Oficina de Turisme de TuixentPlaça Serra del Cadí, 1, baixos - 25717 TuixentTelèfon: 973 37 00 30 - Fax: 973 37 02 16E-mail: ofiturisme@tuixent.ddl.net

L'ALTA RIBAGORÇAOficina del Patronat de la Vall de BoíPasseig Sant Feliu, 43 - 25527 BarrueraTelèfon: 973 69 40 00 - Fax: 973 69 41 21E-mail: vallboi@vallboi.com - Web: www.vallboi.comPatronat Comarcal de Turisme de l'Alta RibagorçaAvinguda de Victoriano Muñoz, 48 - 25520 el Pont de SuertTelèfons: 973 69 04 02 / 902 10 15 16 - Fax: 973 69 05 75E-mail: pturisme@ccar.ddl.net - Web: www.ribagorca.comOficina Municipal de Turisme del Pont de SuertAvinguda de Victoriano Muñoz, 22 - 25520 el Pont de SuertTelèfons: 973 69 06 40 / 973 69 00 05 - Fax: 973 69 02 93E-mail: turisme@elpontdesuert.com - Web: www.elpontdesuert.comCentre d'Interpretació del RomànicCarrer del Batalló, 5 - 25528 Erill-la-VallTelèfon: 973 69 67 15 - Fax: 973 69 67 14E-mail: centreromanic@vallboi.com

LA CERDANYAPatronat Municipal de Turisme de Bellver de CerdanyaPlaça Sant Roc, 9 - 25720 Bellver de CerdanyaTelèfon: 973 51 02 29 - Fax: 973 51 02 47E-mail: bellver@bellver.org - Web: www.bellver.orgPatronat Comarcal de Turisme de la CerdanyaCruïlla N-152 amb N-260 - 17520 PuigcerdàTelèfon: 972 14 06 65 - Fax: 972 14 05 92E-mail: infotur@cerdanya.org - Web: www.cerdanya.org

LA NOGUERAOficina de Turisme de BalaguerPlaça Mercadal, 1 - 25600 BalaguerTelèfons: 973 44 52 00 / 973 44 66 06 - Fax: 973 45 12 10E-mail: lafira@balaguer.net - Web: www.balaguer.netPatronat Municipal d'Iniciatives de PontsPlaça del Planell, 5 - 25740 PontsTelèfon: 973 46 00 03 - Fax: 973 46 02 77E-mail: ajuntament@ponts.ddl.net

LA SEGARRAOficina Comarcal de Turisme de CerveraCarrer Major, 115 - 25200 CerveraTelèfon: 973 53 13 03 - Fax: 973 53 13 03E-mail: turisme@ccsegarra.com - Web: www.lasegarra.orgOficina de Turisme de GuissonaPlaça Vell Pla, 1 - 25210 GuissonaTelèfon: 973 55 14 14 - Fax: 973 55 14 14E-mail: turisme@guissona.net - Web: www.guissona.netOficina Municipal de Turisme de Sant Ramon i les OlugesAvinguda Santuari, 21 - 25215 Sant RamonTelèfon: 973 52 42 91E-mail: turisme@santramon.ddl.net - Web: http://santramon.ddl.net/

LA VAL D'ARANOficina Informacion Toristica dera Val d'AranSarriulèra, 10 - 25530 VielhaTelèfon: 973 64 01 10 - Fax: 973 64 03 72Trauèssa de Balmes, s/n – 25598 SalardúTelèfon: 973 64 51 97 - Fax: 973 64 03 72E-mail: o.torisme@aran.org - Web: http://torisme.aran.org

LES GARRIGUESConsell Comarcal de les GarriguesAvinguda de Francesc Macià, 54 - 25400 les Borges BlanquesTelèfon: 973 14 26 58 - Fax: 973 14 01 06E-mail: turisme@garrigues.ddl.netWeb: www.turismegarrigues.com

EL BERGUEDÀOficina de Turisme de GósolCarrer Conseller Agustí Carol i Folch, s/n - 25716 GósolTelèfons: 973 37 00 16 / 973 37 00 55 - Fax: 973 37 00 11E-mail: cmuntanya@minorisa.es - Web: http://gosol.ddl.net

EL PALLARS JUSSÀOficina de Turisme de la Pobla de SegurAvinguda de Verdaguer, 35 - 25500 la Pobla de SegurTelèfon: 973 68 02 57 - Fax: 973 68 02 57E-mail: turisme@pobladesegur.orgWeb: www.pobladesegur.orgOficina de Turisme de TrempPlaça de la Creu, 1 - 25620 TrempTelèfon: 973 65 00 05 - Fax: 973 65 20 36

E-mail: turisme@ajuntamentdetremp.comOficina de Turisme d'Isona i la Conca DellàPlaça de l'Assumpció, 2-3 - 25600 IsonaTelèfon: 973 66 50 62 - Fax: 973 66 42 28E-mail: ofturisme@parc-cretaci.comPatronat Municipal de Turisme de la Vall FoscaCasa Consistorial. Carrer Únic, s/n - 25515 la Torre de CapdellaTelèfon: 973 66 30 01 - Fax: 973 66 31 45E-mail: turisme@vallfosca.net - Web: www.vallfosca.net

EL PALLARS SOBIRÀOficina de Turisme del Pallars SobiràAvinguda dels Comtes de Pallars, 21 - 25560 SortTelèfon: 973 62 10 02 - Fax: 973 62 10 03E-mail: turisme@noguerapallaresa.comWeb: www.pallarssobira.infoValls d'Àneu Iniciatives Turístiques. Oficina de Turisme a Esterri d'ÀneuCarrer Major, 40 bis - 25580 Esterri d'ÀneuTelèfon: 973 62 63 45 - Fax: 973 62 65 21Web: www.vallsdaneu.comOficina de Turisme de LlavorsíCarretera, s/n - 25595 LlavorsíTelèfon: 973 62 22 17 - Web: http://llavorsi.ddl.netOficina de Turisme de TavascanCarretera de Tavascan, s/n - 25576 TavascanTelèfon: 973 62 30 79 - Fax: 973 62 30 89E-mail: info@tavascan.net - Web: www.tavascan.netOficina de Turisme de València d’ÀneuAvinguda Port de la Bonaigua, 2 - 25587 València d’ÀneuTelèfon: 973 62 60 38 - Fax: 973 62 63 41E-mail: ajuntament@altaneu.ddl.net - Web: http://altaneu.ddl.netOficina de Turisme de la Vall de CardósCasa de la Vila, s/n - 25570 Ribera de CardósTelèfons: 973 62 32 39 / 973 62 31 22 - Fax: 973 62 31 22E-mail: ajuntament@vallcardos.ddl.net

EL PLA D'URGELLConsell Comarcal del Pla d'UrgellPrat de la Riba, 1 (edifici Can Niubó) - 25230 MollerussaTelèfon: 973 71 13 13 - Fax: 973 60 04 77E-mail: turisme@plaurgell.org - Web: www.plaurgell.org

EL SEGRIÀGeneralitat de CatalunyaPlaça de Ramon Berenguer IV, s/n - 25007 LleidaTelèfon: 973 24 88 40 - Fax: 973 22 14 28E-mail: ot.lleida.ctc@gencat.net - Web: www.gencat.net/turismeTurisme de LleidaCarrer Major, 31 bis - 25007 LleidaTelèfon: 902 25 00 50 - Fax: 973 70 04 80E-mail: infoturisme@paeria.es - Web: www.turismedelleida.comCentre d’Informació Turística del SegriàCarrer del Canyeret, s/n - 25007 LleidaTelèfon: 973 05 48 00 - Fax: 973 05 48 10 - E-mail: turisme@segria.net

EL SOLSONÈSOficina de Turisme de SolsonaCarretera de Bassella, 1 - 25280 SolsonaTelèfon: 973 48 23 10 - Fax: 973 48 19 33E-mail: turisme@turismesolsones.comWeb: www.turismesolsones.comSant Llorenç de MorunysCarretera de Berga, s/n - 25282 Sant Llorenç de MorunysTelèfon: 973 49 21 81 - Fax: 973 49 21 81E-mail: info@lavalldelord.com - Web: www.lavalldelord.com

L'URGELLOficina de Turisme d'AgramuntPlaça del Pou, 1 - 25310 AgramuntTelèfon: 973 39 10 89 - Fax: 973 39 00 40E-mail: turisme@ajuntamentagramunt.netWeb: http://agramunt.ddl.netPunt d’Informació de BellpuigCtra. Belianes, s/n (convent de Sant Bartomeu) - 25250 BellpuigTelèfon: 973 32 02 92 - Fax: 973 32 10 87E-mail: ajuntament@bellpuig.ddl.net - Web: http://bellpuig.ddl.netOficina Comarcal de Turisme de l'UrgellCarrer d’Agoders, 16 - 25300 TàrregaTelèfon: 973 50 07 07 - Fax: 973 50 06 66E-mail: turisme@urgell.orgWebs: www.urgell.org i www.larutadelcister.infoOficina de Turisme de Vallbona de les MongesCarrer de Prat de la Riba, 3 - 25268 Vallbona de les MongesTelèfons: 973 33 07 28 / 973 33 05 67 - Fax: 973 33 02 60E-mail: ajuntament@vallbona.ddl.net - Web: www.vallbona.comOficina de Turisme de VerdúPlaça Major, 1 - 25340 VerdúTelèfon: 973 34 70 07 - Fax: 973 34 70 55E-mail: ajuntament@verdu.ddl.netWeb: HYPERLINK "http://www.viladeverdu.com" http://www.viladeverdu.com

PATRONAT DE TURISME DE LES TERRES DE LLEIDAInformació sobre museus i col·leccions, activitats lúdiques, rutes, allotjaments,gastronomia, cultura, publicacions, etc.

Web: www.lleidatur.comE-mail: lleidatur@lleidatur.comTelèfons: 973 24 54 08 / 902 10 11 10