Emprenderpor perunmón solidario Solidari · 2019. 12. 5. · Emprendre Solidari perunmón...

Emprendre

Solidariper un món

Undertakingfor a world

solidarity

Ondernemen vooneen solidairesamenleving

Företagsamhet fören solidarisk

världIntraprendere

per un mondosolidario

Επιχεδρηοηρο ενον κοσµοαλληλεγγνς

Intraprendereper un mondosolidario

Unternehmenfür eine solidarische Welt

Empreenderpara um mundo solidário

Emprender porun mundosolidario

Arbeitefor en solidarisk

verden

4 EMPRENDRE PER UN MÓN SOLIDARI

• Crisi econòmica:Deteriorament de les economies locals onacionals en benefici dels grans grups financerssupranacionals, en què es prioritza el capital endetriment del treball, desregularització delsmercats...

• Crisi de l’ocupació:Atur creixent, degradació de les condicions detreball, competència social deslleial,deslocalitzacions del treball ...

• Crisi social:Repartiment cada vegada menys equitatiu de lesriqueses entre els continents i en el si de cadapaís, exclusió, aïllament, violència....

• Crisi humana:Falta de perspectives de futur, miratge delconsumisme, individualisme, pèrdua d'ideals.

• Crisi política:Desvalorització de l’acció dels poders públics idels polítics, fragilitat de la democràcia i de lanoció de la ciutadania.

• Crisi mediambiental:Degradació accelerada del medi ambient,acumulació de residus, desertització, reducció dela biodiversitat, efecte d'hivernacle.

Amb vista a aquests desafiaments, s’ha deconstruir urgentment un nou model de societat iredefenir el lloc de l’economia, que ha de sersolidària i estar al servei de la persona.

Avui en dia la humanitat s’enfrontaamb uns DesafiamentsFonamentals

5EMPRENDRE PER UN MÓN SOLIDARI

És possible un món solidari?L’economia solidàriavol promoure un desenvolupament duradorintegrant les necessitats de les generacionsactuals i futures.

L’economia solidària participa concretament en lalluita contra les causes de l’exclusió i la pobresai no únicament sobre les seves conseqüències.

En un lloc d’experimentació i de promoció denoves formes de repartiment just dels beneficis idel temps de treball.

Té com a objectiu afavorir l’expansió de cadaésser humà i permetre que cada un equilibri elmillor possible, al llarg de la seva vida, el tempsdedicat a la formació, a una activitatremunerada, al voluntariat i a la vida familiar opersonal.

D’aquí en endavant, punt de referència a travésde les seves realitzacions locals, l’economiasolidària és una via alternativa i prometedora peral conjunt de la societat.

Està basada en la tolerància, la llibertat, lademocràcia, la transparència, l’equitat il’obertura cap al món.


1 IGUALTAT

Satisfer de manera equilibrada els interessosrespectius de tots els protagonistes1 interessatsper les activitats de l’empresa o del’organització.

2 LLOCS DE FEINA

L’objectiu és crear nous llocs de feina estables iafavorir l’accés a persones desfavorides o pocqualificades.

Assegurar a cada membre del personal condicionsde treball i una remuneració digna i estimular-neel desenvolupament personal i la presa deresponsabilitats.

3 MEDI AMBIENT

Afavorir accions, productes i mètodes deproducció no perjudicials per al medi ambient acurt i a llarg termini.

4 COOPERACIÓ

Afavorir la cooperació en lloc de la competènciadins i fora de l’organització.

5 SENSE CARÀCTER LUCRATIU

Les iniciatives solidàries no tindran per finalitatl’obtenció de beneficis, sinó la promoció humanai social, la qual cosa no és un obstacle perquè

Els sis principisde la carta

1 (treballadors, empresaris, socis de l’associació o accionistes de l’empresa, clients, proveïdors, comunitatlocal, nacional i internacional...)


sigui imprescindible equilibrar el compte d'ingressosi despeses i, fins i tot, si és possible, obtenirbeneficis…Ara bé, els possibles guanys no es repartiran enbenefici particular, sinó que s'invertiran en lasocietat, mitjançant el suport a projectes socials, anoves iniciatives solidàries o a programes decooperació al desenvolupament, entre d’altres.

6 COMPROMÍS AMB L’ENTORN

Les iniciatives solidàries estaran plenamentincardinades en l’entorn social en què esdesenvolupen, la qual cosa exigeix la cooperacióamb altres organitzacions que afronten diversosproblemes del territori i la implicació en xarxes, coma únic camí perquè experiències solidàries concretespuguin generar un model socioeconòmic alternatiu.

Els criteris complementaris tenen a veure amb lamanera en què l’empresa o l’organització ésgestionada i estructurada, amb allò que produeix iamb el seu compromís per promoure una societatmés solidària.

És il·lusori pretendre satisfer tots aquests criteris,perquè són característiques d’una empresa/organització solidària ideal. Cada empresa/organització signant, en una primera fase, valoraràquins són els seus punts forts i també les mancancesrespecte del conjunt d’aquests criteris, segons laseva pròpia escala de valors. En una fase ulterior,determinarà els criteris que seran objecte d’un esforçparticular per la seva part en un termini determinat.

L’aplicació d’aquests criteris necessita, perdescomptat, tenir en compte les realitats locals iregionals (econòmiques, socials, culturals...) i lesdificultats específiques de cada sector d’activitat.

CriterisComplementaris


CriterisComplementaris

A Els productes, serveis, accions proposades orealitzades per l’empresa/organització solidàriacontribueixen a millorar la qualitat de vida.

B Ha d'estar integrada en el seu àmbit local,des del punt de vista econòmic, social i ecològic.Ha de tendir a minimitzar les despeses indirectesa càrrec de la comunitat. Dialoga regularmentamb els grups o persones mitjançant les sevesaccions, productes, serveis o els seus processosde producció.

C L’empresa/organització es gestiona de lamanera més autònoma possible respecte delspoders públics o d'un tercera organització,malgrat que aquesta la financi.

D Adopta una posició crítica respecte delsexcessos induïts per la carrera productivista, lacompetitivitat i les inversions tecnològiques.

E Desenvolupa relacions comercials justes.

F La circulació de la informació estàassegurada dins i fora de l’empresa/organització.Es relaciona amb els aspectes financers i humansde la gestió, les estratègies de desenvolupament,l’estructura jeràrquica de l’organització, el seuimpacte en la societat...


G Els treballadors estaran associats a lesdecisions que concerneixen el seu treball o elfutur de l’empresa. Els processos afavoriran lademocràcia interna, entre d’altres, en termes deformació.

H Les diferències de sous màximes serandefinides i controlades col·lectivament.

I Es crearan fórmules de repartiment de tasquesacompanyades per la creació de llocs de feina.

J Es prestarà una atenció particular a la qualitatdel treball i a una millora en la qualificació de

tot el personal, gràcies, en particular, a lesavaluacions, la formació i els instruments defeina adaptats.

K Si hi ha voluntaris en l’organització, es duràa terme una reflexió col·lectiva sobre el paperdel voluntariat i les seves condicions de feina.Tindran garantida una integració i una formaciócorrectes. Tot i això, la prioritat se centrarà enl’accés al treball remunerat.

L L’empresa/organització dóna suport ainiciatives solidàries, empreses en el si delsgrups o regions desfavorides.

Existeixen una sèrie de principis implícits que no figuren en la carta, però que necessàriament han de sercomplerts :

• Una sana gestió que assegura la perennitat de l’empresa/organització;• El respecte de la legislació nacional i europea en matèria de drets humans, drets laborals, dret social i elrespecte de les regles promulgades per l’Organització Internacional del Treball (prohibició del treball delsinfants, la no discriminació entre sexes, les races, les nacionalitats o amb respecte a les minories socials oculturals, respecte de la llibertat d’opinió política i religiosa...).


El comerç just consisteix a vendre productesfabricats en condicions respectuoses amb elsinteressos fonamentals de les persones que elshagin produït.

A Europa, els productes de comerç just estroben a 3.000 “Botigues del Món”, 30cadenes de supermercats, altres centenarsde botigues, a més de milers de grups desolidaritat voluntària que duen a termecampanyes d'informació en paral·lel.

Les centrals d’importació europea del comerç justestan federades en el si de l’EFTA (European FairTrade Association)2, mentre les xarxes regionals debotigues del món formen part de NEWS (Network ofEuropean World Shops).El comerç just està regit per una sèrie de principisque comprometen tant els productors-socis del Sudcom les xarxes de distribució del Nord. Aquestsprincipis no són normes rígides, sinó que més aviats’inscriuen en un procés de desenvolupament isuport als treballadors i productors del Sud, ambl’objectiu de millorar les seves condicions de treball.

El gener de 1994, el Parlament Europeu haviaredactat un informe i adoptat una resolució3 queproposava sostenir i consolidar el moviment decomerç just i integrar els seus principis en lespolítiques de la Unió Europea i els seus estatsmembres.

El comerç just

2 EFTA–Maastrich. Tel. 341 43 325 69 17 - Fax. 31 43 325 84 33.3 Resolució del Parlament Europeu, datada 19/01/94 sobre promoció del comerç just.


Els principis4 esmentats més avall estancompletats, d’acord amb les xarxes regionals decomerç just, per criteris que afecten, en particular,la gestió democràtica de les organitzacions deproducció, la falta de discriminació (amb relació ales dones, les minories socials i culturals...)el compromís dels productors a subministrarproductes de qualitat, dins els terminis correctes ien quantitats suficients.

El comerç just té les característiques següents:• Remuneració de la producció que permeti alsproductors5 i les seves famílies aconseguir un nivellde vida adequat; això implica un preu just,pagaments per endavant, quan sigui necessari, i unarelació comercial a llarg termini.

• Condicions de treball per als productors que noperjudiquin, a curt i llarg termini, el seu benestarfísic, psicològic o social.

• Producció que és econòmicament i ecològicamentsustentable, que cobreixi les necessitats de lageneració actual sense comprometre la capacitat queles generacions futures cobreixin les necessitatspròpies.

• Utilitzar les vies més eficients de dur unproducte des del productor fins al consumidor,evitant especuladors i intermediaris innecessaris.

• Condicions de producció i comercialització quereservin un tractament preferencial a laparticipació dels productors en les decisions, unaproducció indígena, petites i mitjanes empreses ila distribució equitativa dels ingressos generats.

• Campanyes de sensibilització en el Nord sobrela relació entre l’elecció dels consumidors i lavida dels productors i condicions laborals.

• Treball de “campanyes” que va adreçat acanviar les injustes estructures de comerçinternacional.

Els principisdel comerç just

4 Segons EFTA–”Survey of Fair Trade in Europe”–pàg. 2 maig de 1995.5 “Productors”: llegiu: totes les persones (treballadors...) que participen en la producció.


L’auditoria social6 és un procés que permet auna organització avaluar la seva “eficàciasocial” i el seu comportament ètic ambrelació als seus objectius, de manera quepugui millorar els resultats socials o solidarisi donar-ne compte a totes les personescompromeses en la seva activitat.

Cada vegada són més nombroses les empresesque volen assumir plenament la seva‘responsabilitat social’ (pràctiques honestes,transparència de gestió, harmonia amb l’ambientexterior...).

L’auditoria social permet integrar de maneraestructurada aquests diferents aspectes en lagestió quotidiana d’una empresa, així com dur aldia una ‘comptabilitat social’.

L’auditoria social sempre serà a mida percorrespondre millor als objectius propis del’organització o empresa, al context cultural i ales seves potencialitats. Un aspecte importantdel procés és el diàleg amb el conjunt dels grupso persones compromeses: membres del personal,clients, comunitat local, accionistes...

L’auditoria social s’experimenta ja en nombrosesempreses de distintes mides i que operen endiversos sectors arreu del món.

L’ auditoriasocial

6 Text basat en el model desenvolupat per la New EconomicsFoundation. Per a més informació, podeu contactar amb:• New Economics Foundation (Simon Zadek et Peter Raynard) &Institute for Social and Ethical Accountability (Claudia Gonelli).1st Floor Vine Court, 112-116 Whitechapel Road, London.Tel. 44 (0) 171 377 5696; fax 44 (0) 171 377 5720;• Hefbomm (Els Reynaert & Hilde Demoor).Rue du Progrés 333, boîte 5, 1030 Bruxelles.Tel. 32 (0)2 201 04 04; fax 32 (0)2 201 04 00


Per poder referir-se a una norma internacionali permetre una aplicació adequada del’auditoria social, s’han definit principis clausremetent-se a experiències ja adquirides.

El principi de la base de l’auditoria social ésel següent: ‘generar una millora permanentdel resultat solidari de l’empresa’.

Els principis següents defineixen lesqualitats que ha de reunir una bonaauditoria social:

• Perspectiva múltiple: incloure el punt de vistade tots aquells compromesos en l’activitat del’empresa.

• Completa: cobrir tots els aspectes del resultatsocial i ambiental de l’empresa.

• Comparativa: eines de comparació d’un períodea l’altre, en relació amb organitzacions similars iamb normes socials establertes utilitzantindicadors qualitatius i quantitatius pertinents.

• Regular: es tracta d’un procés de llarg abast i nod’una operació puntual.

• Controlada: per controladors externs senseimplicacions en l’activitat de l’empresa.

• Pública: els informes regulars que es refereixenal desenvolupament de l’auditoria social han deser publicats i comunicats a totes les personescompromeses (tant internes com externes).

Els principisde l’auditoria social


Xarxes territorials

• Reas Euskadi

• Reas Madrid

• Reas Aragón

• Reas Balears

• Red Anagos (Canarias)

• Reas Galicia

• Reas Castilla y León

• Xarxa d’Economia Solidària (Catalunya)

• Reas Navarra

Xarxes sectorials

• Red de Recuperadores de economiasolidaria (AERESS)

• Red de útiles financieros (RUFAS)

Entitats de REAS REDde REDES

territorials i sectorials

Un poc d’HistòriaA l’any 1997 neix la Carta “Emprendre per un món Solidari”, en el sí de vàries entitatsque participaren en la iniciativa de Recursos Humans del F.S.E. EMPLEO Y ADAPT, i ques’agrupaven en el CONSORCIO 2001. Aquestes entitats compartien una filosofia i pràcticaque tenia com a objectiu el fonament de l’Economia Solidària.

Quin va ésser l’objectiu de la Carta? Pretenia ser un instrument que aglutinara a lesdistintes iniciatives empresarials en torn a una pràctica ètica i que permetés eldesenvolupament d’una societat més solidària. La Carta fou presentada a Bèlgica, França iEspanya. En el cas de l’Estat espanyol, la carta fou assumida per REAS, que al llargd’aquests anys s’ha encarregat de presentar-la, difondre-la i treballar els seus criteris finsa l’actualitat.

Finançador:

Pla Director de Fomentde l'Economia Social a

les Illes Balears (2007-2008) www.economiasolidaria.org/reasbalears

Emprenderpor perunmón solidario Solidari · 2019. 12. 5. · Emprendre Solidari perunmón...

Documents

Transcript of Emprenderpor perunmón solidario Solidari · 2019. 12. 5. · Emprendre Solidari perunmón...