Esther Mercadal Cantallops Segon de Grau en Educació Infantil

Curs 2010-2011 Educació Socioemocional

En el Vientre

Materno Una reflexió personal i crítica sobre aquest

espectacular documental de National Geographic

2

Índex

Per a començar... les primeres impressions. ...............................................................3

La complexitat de l’embar{s explicada amb tres trimestres.........................................4

Des del començament fins a les 12 setmanes...................................................4

De les 12 setmanes fins les 24...........................................................................5

Des de les 24 setmanes fins les 38....................................................................6

Tot el que hem estudiat fins ara, reflectit en aquest documental..................................7

Els vincles.........................................................................................................7

El nadó imaginari.............................................................................................8

Comença el compte enrere... arriba el moment tan esperat, el part!................9

El paper dels pares..........................................................................................10

Ostres, no ho sabia!...................................................................................................11

Per acabar... una reflexió final. .................................................................................12

Recursos utilitzats......................................................................................................14

3

Per a començar.. les primeres impressions.

Les preguntes, els dubtes, les sorpreses... d’aquest documental comencen ja des del

principi i fan que el cervell pensi, emmagatzemi i es qüestioni molta de la informació

que rep. No és fàcil imaginar-te tot el que passa durant el període d’embar{s;

l’evolució, el desenvolupament, els canvis... de l’embrió, però amb aquest documental

pots fer-te’n una idea d’allò més aproximada.

A l’hora de reflexionar sobre el vídeo, crec que la situació personal de cada individu

juga un paper molt important. En el meu cas, parteixo des de la ignorància i des de la

desconeixença del món de ser mare. Tot i que sabia les coses més essencials del

procés d’embar{s, n’hi ha moltes que m’han sorprès positivament i m’han aportat

informació nova. Per tant, segurament la meva perspectiva sigui diferent a la d’una

persona que ja sigui mare. És per això, que vaig considerar interessant visionar el

documental amb la meva mare. Ella em podia donar una altra visió i opinió respecte el

que veia, i tot i haver passat quatre vagades per aquesta situació, encara hi va haver

coses que la van sorprendre. Sembla que amb quatre embarassos ho havia de saber

quasi tot, no? Doncs, en alguns moments, també va quedar fascinada, com jo.

La primera cosa que va dir va ser: Açò quan jo estava embarassada no es podia veure!

De les dues primeres, ni hem van fer ecografies... i és que els temps canvien i la manera

de viure l’embar{s, també. Només cal mirar uns pocs anys enrere per descobrir com

les noves tecnologies milloren i ajuden a que poguem entendre moltes de les coses

que passen al nostre voltant. De fet, en començar a veure aquest documental a classe

vaig pensar amb la importància de les noves tecnologies; abans, era impensable saber

el sexe de l’infant, si tenia algun problema, com evolucionava, com es movia... i ara ho

tenim davant dels nostres ulls. Allò, que durant molt de temps ha estat un misteri, ara

és possible veure-ho; i és una maravella.

Tot i que crec que és molt positiu poder saber

tantes coses sobre l’embar{s, el que li passa a

l’infant a dins el ventre de la mare, com evoluciona,

que fa... penso, i em demano si allò que la

naturalesa ha fet que sigui un secret, nosaltres ho

hem de saber. És necessari saber quins moviments

fa, quina mida té o a quina velocitat li batega el cor

? O ens estem perdent una part de la sorpresa que

amaga l’embar{s? Talvegada abans quan no es

sabien tantes coses, la mare desitjava més que

nasqués el seu fill per resoldre totes les preguntes

que ara ja sabem?

4

Ecografies amb tres dimensions, revisions, escoltar el bateg del cor, saber quan pesa i

quan medeix... personalment, arribo a la conclusió que el desig i les ganes de ser mare

no es veuen afectades per tots aquests avanços. Ser mare ha de ser una sensació única

i, tant si ja has vist la cara del teu fill per ecografies amb tres dimensions, com no...

ningú pot fer que perdis la il·lusió de tenir-lo en braços, d’olorar-lo, d’abraçar-lo o de

mirar-lo. Tots els avanços és fan per a millorar i per a evitar futurs problemes, després

depèn de cada persona triar utilitzar-los o no.

Així puc dir que l’embar{s és el miracle de la vida. Un miracle que per molt que ens

expliquin, per molt que ens demostrin, per molt que veiem... ens costarà entendre.

Són moltes les preguntes que et venen el cap veien aquest documental, i a través

d’aquestes te n’adones que al cos hum{, tot fa la seva funció i tot serveix per a alguna

cosa. Estem preparats per a formar noves vides humanes, i que volem més?

La complexitat de l’embaràs explicada amb tres trimestres...

El període de l’embar{s és força complex, a cada minut del vídeo s’explica una

informació interessant i sorprenent. Per no perdre detall de cap d’aquestes, seguirem

amb l’estil del documental i dividirem l’embar{s amb tres trimestres.

Des del començament fins les 12 setmanes

“ [...] el òvulo ha sido fertilizado. Esta ser{ la primera cél·lula de algo que se

convertir{ en una nueva vida humana.”

Aquest és l’inici de TOT. Aquí comença un nou camí ple d’inquietuds, il·lusions,

dubtes, canvis, sensacions, pors... un viatge que transformarà per complet la vida

sobretot d’una mare, però també d’un pare. Un gir a la vida dels dos, que far{ que

canviï; no només passaran de ser dos a ser tres, sinó que canviaran les rutines, els

interessos, les constums... i tot girarà al voltant del nounat.

Al primer trimestre i durant les primeres setmanes de gestació, són molts els canvis

que sofreix l’embrió. La seva evolució s’observa per moments i cada aspecte que

canvia fa que tot tingui sentit. Cada moviment, cada cèl·lula, cada canvi... té la seva

finalitat. Podríem dir que és tracta d’una gran f{brica on tothom sap el paper que té i

on les peces que fa cada un serveixen per construir un producte final: en aquest cas, un

infant. És sorprenent veure com tot té sentit, com tot està organitzat, com un conjunt

de matèria tant petit es pot convertir en un infant. És el misteri de la vida.

Als vint-i-dos dies, el cor explota de vida... una cèl·lula espontàniament es contreu i

empalta a les altres a que facin el mateix i li segueixin el ritme. Així és com, des d’una

5

fins la darrera cèl·lula, el cor cobra vida i comença a bategar per a la resta de la vida de

l’infant.

Els tres primers mesos d’embar{s, com també la resta, són força especials. Durant

aquests tres mesos es sap que s’espera un infant i conseqüentment comencen els

canvis. Fins que no passen els tres primers mesos, no podem parlar d’un embar{s

segur, ja que per la debilitat de l’embrió pot ser que es tengui un avortament. M’ha

sorprès que es digues que només un 50% dels òvuls fertilitzats sobreviuen a tot el

procés d’embar{s. Llavors, sofrir un avortament passa sovint... i és un dels moments

més dolorosos per una dona.

És al final d’aquest semestre quan l’embrió sofreix un dels canvis més espectaculars; la

metamorfosi. Ha augmentat cinc vegades el seu tamany amb només cinc setmanes.

Per tant, és l’evolució més r{pida que es far{ al llarg dels nou mesos. Ja s’han format

tots els elements que ha de tenir un humà, té tot allò necessari per a viure, ara només

caldrà que es desenvolupi.

De les 12 a les 24 setmanes

El segon trimestre es caracteritza per el desenvolupament de l’embrió. Tot i que dia a

dia aquest va evolucionant i canviant, és al segon trimestre quan es desenvolupa tot

allò que al primer trimestre s’havia format.

Són molts els fets que fan que aquest trimestre també sigui especial; la panxa de la

mare augmenta, es produeix el primer moviment fetal, l’embrió ja comença a fer

moviments, els ossos es comencen a endurir, el cervell comença a regular les seves

accions...

Serà, però a les divuit setmanes quan la mare notarà per primera vegada el moviment

de l’infant al seu ventre. Ser{ un moment únic i irrepetible, un moment en que per fi la

mare sent que porta un infant a dins seu i un moment en que pren consciència de tot

el que això comporta. Una imatge val més que mil paraules, i no cal dubtar-ho quan

veiem al vídeo la cara de la mare. Amb els ulls ben oberts, un mig somriure i una

actitud de sorpresa i espera, es veu a una mare que ha sentit el primer moviment del

que serà el seu futur fill.

Al final d’aquest semestre tot s’ha creat i funciona com ho faria amb un infant

completament format. Serà al següent trimestre quan només caldrà créixer i madurar,

ja que encara és petit i immadur.

6

De les 24 fins a les 38 setmanes

A l’inici del tercer trimestre serà la millor època per a la mare; es sentirà plena

d’energia i molt activa, ja no tindr{ n{usees i el tamany de l’infant far{ que encara no

es senti incòmode.

“[...] el feto entra en uno de los periodos m|s emocionantes y espectaculares de su

desarrollo. Será ahora cuando reciba los primeros estímulos del mundo exterior

cuando sus sentidos cobren vida. [...] Sus sentidos serán la calve para interpretar el

mundo que le rodea.”

Tot i així, el sentit més desenvolupat ser{ l’oïda. Mentres l’infant estigui dins del

ventre escoltar{ nombrosos sorolls de l’exterior, però el primer que escoltar{ seran els

sorolls interns de la mare, com per exemple el bateg del cor. La veu de la mare, és un

soroll diferent i especial, ja que viatja directament a través dels fluïts del cos.

Possiblement és un dels altres factors que ajudi a crear aquest vincle tan especial que

hi ha entre la mare i l’infant.

“[...] durante el último trimestre, el feto deberá prepararse para la vida fuera del

útero.”

Queda poc perquè l’infant hagi de sortir al món exterior i s’ha de preparar de la millor

manera, ser{ gr{cies als reflexes i les actituds que ha desenvolupat dins de l’úter

matern que podrà adaptar-se al nou món.

“[...] lo que empezó como una única célula se a convertido en un bebé apretado y

pesado [...] ha llegado el momento de salir. ”

És l’evolució humana, tot est{ pensat per a poder procrear i que la humanitat

evolucioni. Tot i que sembla impossible que una cèl·lula s’hagi transformat amb un

infant, és la naturalesa de la vida la que ho permet. Cada pas està regulat pel nostre

propi cos, cada canvi té sentit.

Així, pas a pas, arriba el moment tant esperat per a mare i fill. Arriba el moment de

crear els primers vincles, el moment de veure’l per primera vegada, el moment de

començar una nova vida junts… és el més especial per a qualsevol dona, el naixement.

“Este bebé ha llegado al final de un viage de nueve meses. Ya puede distinguir

sabores, oír, oler, tocar i aprender. Los sonidos resuenan com más fuerza y empieza

a faltar-le espacio. Al cabo de 266 días, su blando envoltorio se ha vuelto perqueño e

7

incómodo, y sólo hay una forma de salir. Muy pronto passarà a un mundo

desconocido de luces deslumbrantes, ruidos estentóreos y aire frío, y ya no podrá

volver atr{s.”

Aquesta és la millor manera d’explicar el després de l’embar{s, és sens dubte la realitat

i el que passar{ a partir d’ara. El camí que ha recorregut la mare i l’infant ja no té volta

endarrere ara, s’ha de mirar cap endavant i començar una nova vida. Una nova vida

humana.

Tot el que hem estudiat fins ara, reflectit en aquest documental...

Molts dels aspectes que es tracten en aquest documental es poden relacionar amb els

temes treballats a classe, temes de gran interès per entendre tot el que envolta als

infants i per entendre moltes de les actituds posteriors que aquests poden tenir. Tot i

que el vídeo es centra molt en l’evolució del nadó, podem veure com s’estableixen

vincles, les reaccions de pares i mares, les seves emocions, les percepcions del nadó

dins del ventre... aspectes fonamentals per al desenvolupament del nounat.

Per explicar-ho, he cregut oportú recórrer a les imatges de Francesco Tonucci al seu

llibre FRATO: 40 anys amb ulls d’infant. Especialment m’he centrat en el primer

capítol, anomenat “ Abans de néixer ”.

ELS VINCLES

Tot i que el nadó estigui dins del ventre, podem dir que se’n adona del que passa al seu

voltant, i sobretot del que li passa a la mare. És per això que el que passa ja des de

l’embar{s podr{ influir en el desenvolupament posterior del nounat.

“Los médicos han descubierto que

las ecografías juegan un papel muy

importante a la hora de crear un

vinculo entre el bebé i sus papas.

[…] La creación de un vinculo tan

temprano supone un impulso muy

importante en el desarrollo del

bebé una vez nacido y para la

relación entre el niño y sus padres.”

8

Queda clar, doncs, la importància que tenen els vincles afectius per al nadó i també

per els pares. Sobretot per a la mare, sentir-se identificada amb ell, alimentar-lo i

jugar-hi, són les tres relacions primàries que, sens dubte, afavoriran la creació de

vincles entre mare - fill. Segons Bowlby, psicoanalista i pioner en parlar dels vincles,

els llaços afectius que desenvolupa l’infant amb els seus pares li proporcionen la

seguretat emocional indispensable per a un bon desenvolupament de la personalitat.

A més, defensa que l’establiment d’un vincle afectiu segur entre la mare i l’infant, ser{

la clau per a desenvolupar el sentiment de seguretat que necessiten totes les

persones.

Al llarg d’aquest documental, s’observen situacions en que es comencen a crear

aquests vincles quan el nadó encara est{ a l’úter. Un dels moments és a les ecografies

quan els pares veuen per primera vegada al seu fill o també quan el pare posa l’orella

al ventre de la mare per escoltar els sorolls que fa l’infant. Ara bé, el major vincle

s’estableix uns segons després del part, quan la mare agafa a la criatura en braços i els

dos senten el calor dels seus cossos. És un moment especial i únic que ajudarà a la

relació que mare i fill puguin tenir a partir d’ara.

EL NADÓ IMAGINARI

El món fa un gir de 360 graus i tot comença a

canviar, quan saps que esperes un fill. I és que

l’ocasió s’ho mereix, una nova vida s’est{

formant dins el teu ventre. No es d’estranyar,

doncs, que voli, voli i voli la imaginació.

Durant els nou mesos d’embar{s, la mare es

demanar{, s’imaginar{, es preocupar{, es

sentirà feliç... però sobretot començaran les

suposicions sobre el nou nadó. Tot i que no

totes les mares passen per aquesta fase al

mateix temps, es pot dir que a partir del

tercer mes, quan l’embaràs ja és més segur i

no hi ha tants riscos, que entra en joc la

imaginació. Durant els set primers mesos, la

mare imaginar{ com seran els ulls de l’infant, els seus cabells, el seu color de pell, el

seu nas, quin car{cter tindr{, a qui s’assemblar{... inconscientment estarà creant un

nadó diferent al que porta a dins, un nadó perfecte per a ella. Aquest procés

d’imaginació estar{ present a totes les mares, independentment de la seva cultura o

de les seves creences. La imaginació és universal i també, per sort, inevitable. Per tant,

9

no hi haurà cap mare que no es faci una representació mental del seu fill abans que

aquest neixi. El cos humà, però és molt savi i serà cap als vuit mesos quan activarà un

mecanisme de defensa per tal de protegir el nadó real davant de les expectatives

creades. Al gran dia, nadó imaginari i real es trobaran per primera vegada i la mare no

desitjarà que no hi hagi gaire diferencia entre el nadó imaginari i el nadó real.

El major desig de tots els pares és, per damunt de tot, que el seu fill estigui sa. Després

de passar-te nits i dies imaginant-se i creant-se expectatives sobre el futur fill, no és

fàcil entendre que aquestes no es compliran. És el que passa quan uns pares se’n

adonen que el seu fill pateix una discapacitat. La imatges que s’havien creat, els plans

futurs, les hipòtesis, les expectatives com a pares... tot cau a terra, cau a terra

l’imaginari que estava dins de les seves ments i les pors i les inseguretats comencen a

aflorar. Els vincles afectius juguen un paper molt important en aquests casos ja que és

necessari que s’estableixi una relació entre pares i fill molt propera i caracteritza per un

amor incondicional, per no perdre una part de l’ identitat del més petit.

COMENÇA EL COMPTE ENRERE... ARRIBA EL MOMENT TAN

ESPERAT, EL PART!

El naixement del nadó representa el final d’un camí, però també l’inici d’un altre

potser més complicat i difícil per als pares.

El moment del part és un moment de canvi tant per a la mare, el pare i l’infant. Tal i

com diu el documental: “El parto también es doloroso y estresante para el bebé.” No

només és, doncs, un moment dolorós i especial per a la mare, sinó que també ho és

per a l’infant. És romp una etapa, per a començar-ne una de nova. Per als pares, arriba

el veritable moment de ser i actuar com a pares, ara tot girarà al voltant del nounat i

aquests l’hauran de cuidar tant bé com puguin.

Per altra banda, tot i que durant els nou mesos d’embar{s ja estaven present les

inquietuds, els dubtes o les inseguretats, ser{ a partir d’ara quan aquestes cobraran

més força i augmentaran. Ha arribat el moment de ser pares.

Els dubtes i les preguntes bombardegen la seva ment, sobretot dels que ho són per

primera vegada. Algunes de les més habituals són:

Serem capaços d'oferir al nostre fill tot el que necessita?

Serem capaços de proporcionar-li el millor per a ell?

Atendrem les seves necessitats correctament?

10

Perquè seran moltes les preguntes que es faran les mares, aquestes tenen la

necessitat d’intercanviar informació amb altres mares, trobant així el recolzament

psicològic que necessiten per enfrontar-se a aquesta nova experiència. Es tracta de

trobar una espècie de confirmació, seguiment i recolzament per part d’una altra dona

que tengui més experiència en el tema de la maternitat per tal d’actuar amb seguretat

com a mare.

Per tant, a partir de l’experiència, les il·lusions, el recolzament dels demès i les ganes

de ser uns bons pares, es resoldran totes aquestes preguntes. I és que ser pares, no és

gens fàcil!

EL PAPER DELS PARES

Quin paper té el pare durant l’embaràs? I durant els primers mesos de vida del nounat?

Que li pot oferir la figura del pare?

En moltes ocasions els pares es senten a un segon pla, és sobretot durant l’embar{s i

durant els primers mesos de vida de l’infant quan es senten menys necessaris.

El paper del pare es fonamental tant per al nounat com per a la mare. Els dos,

necessiten un recolzament i un afecte del pare i és important que aquest ho sapi i actui

conseqüentment. Els pares, formen una part indiscutible i necessària de l'experiència

de tenir fills, però el dubte està, moltes vegades, en saber quina és aquesta part.

11

Tal i com diu Stern, N.D. “La mayoría de los nuevos padres est|n atrapados en

algún lugar entre un pasado tradicional

y un futuro mal definido” . Molts cops no

acaben de trobar el seu lloc i es senten

desplaçats i sols. És important, però que

el pare no quedi aïllat ni es converteixi en

espectador per comoditat, molts cops

perquè pensen que no entendran al

nounat o perquè volen respectar la

relació íntima que hi ha entre mare-fill.

Cal tenir en compte que abans, no fa

gaires anys, el paper del pare no era tant

necessari com el de la mare. Era ella sola

la que s’ocupava dels fills i de la

maternitat. Ara, per sort, de cada vegada

els pares tenen un paper més important

en la vida dels fills, un paper que resulta

imprescindible per al desenvolupament

de l’infant.

Ostres, no ho sabia !

I, perquè són moltíssimes les coses que m’han cridat l’atenció, aquí deixo una llista

amb el que més m’ha sorprès, però sobretot amb tot allò que he aprés gr{cies a

aquest espectacular documental.

Al principi, els genitals són idèntics.

El darrer òrgan vital en formar-se són els pulmons, tot i que dins de l’úter no

funcionin ja que l’oxigen arriba a l’infant a través de la mare.

De cada vegada l’infant és més conscient del món que l’envolta i ser{ a les

trenta setmanes aproximadament, quan el cervell d’aquest creï un primer

record.

Les mans es desenvolupen abans que els peus. Tot i que no es sap

exactament, es creu que és perquè es van desenvolupant al mateix temps que

els sentits.

Als 6 mesos, ja és un infant format. Només li cal créixer i madurar.

La llet materna té un gust semblant al que menja la mare quan està

embarassada.

12

Que un infant sigui dret o esquerrà pot estar condicionat per el que va fer

dins l’úter de la mare i les seves preferències a l’hora de posar-se els dits a la

boca per a activar el reflex de succió.

A les vint-i-sis setmanes l’infant es passar{ la major part del temps dormint, i

res podrà despertar-los.

A finals del tercer trimestre, l’infant ja estar{ molt familiaritzat a la veu de la

mare. Hi ha estudis que diuen que els plors dels nounats contenen ritmes

semblants als de la veu de la mare.

Els espermatozoides avancen tres mil·límetres per minut.

El pare és el que determina el sexe de l’infant.

Al moment de la fecundació es pronostica gran part del futur de l’infant, si

tindrà alguna discapacitat, si tindrà talent pel dibuix o la música...

Només el 5% dels infants neixen el dia previst.

El tipus de música que escolti l’infant far{ que aquest es calmi o bé s’estimuli.

La música clàssica o aquella que tengui sorolls més pareguts als sorolls naturals

tindran un efecte sedant i calmant per a l’infant. Fins i tot si l’infant escolta una

mateixa cançó repetidament podrà recordar-la i seguir el seu ritme.

La memòria a llarg termini funciona abans del naixement de l’infant.

Tot i que encara falti un mes per el naixement de l’infant, s’ha descobert que

aquest ja està somiant, encara que amb tant poques experiències vitals és

difícil imaginar amb el que somia. Somiar pot jugar un paper fonamental per a

l’estimulació i el creixement de l’infant.

Quan els pulmons estan madurs segreguen unes hormones que envien

senyals a la resta del cos i fa que amb l’ajuda de les unes i les altres comenci

el part.

L’oxitocina, és una hormona que fa que la mare s’oblidi del dolor del part per a

poder unir-se amb el seu nou fill.

La mare podrà reduir el dolor del part si a l’hora de donar a llum es posa de

genolls, de peu o asseguda, en ves d’estar estirada. A més, també ajuda a

accelerar la primera fase del part i reduir les probabilitats que hi hagi d’haver

una intervenció mèdica o la cesària.

El moment del part també és un moment estressant per l’infant.

Per acabar... una reflexió dinal.

Recordo dia que a classe vam començar a veure la primera part d’aquest documental,

després vam posar en comú sensacions que ens havia provocat, i na Cris ens va

demanar a les que no erem mares: Us incomòda o us fa res veure documentals d’aquest

13

tipus? Vaig contestar un no rotund. M’agradava veure com a poc a poc es formava una

nova vida, m’impressionava tot el que es deia i m’agradava pensar que algun dia tot

allò que veia passaria dins meu, o almenys açò esperava. Em deixava endur per el

viatge que s’esteia explicant i per uns moments m’oblidava que jo, abans de ser com

soc, havia estat així i havia passat per aquest procés.

Després sens va proposar fer una reflexió el documental de En el Vientre Materno o el

de Le Primer Cri, i vaig optar per fer-lo d’aquest. Vaig pensar que de tot el que es deia

es podia treure una cosa interessant per comentar, que entendria moltes de les coses

que havíem parlat a classe i que passaria un temps gaudint d’un documental

d’aquestes característiques. Al principi, després de visionar tot el documental no vaig

saber ben bé per on partir. Tenia tantes coses a dir i tants de temes a tractar que em

perdia. Després de pensar-hi, vaig decidir el que faria i perquè ho faria; primer

explicaria els tres trimestres de l’embar{s, després relacionaria el que havia vist amb

els temes tractats a classe tot aprofitant les imatges de FRATO i finalment posaria allò

que m’havia sorprès més i que havia aprés.

Si em demanessin que ha estat el que més m’ha impactat de tot el documental, la

meva resposta seria molt clara: EL PART. El naixement em va impressionar, i va fer

que per uns moments oblidés tot allò que havia vist i que m’havia semblat tan polit.

Però aquest pensament dins el meu cap va durar ben poc, va durar fins que vaig veure

aquella criatura que a poc a poc s’havia anat formant dins del ventre de la mare. No

deu ser tant dur un part si la majoria de mares repeteixen, no?

Un cop he acabat aquesta pràctica, només cal dir que he aprés a entendre la

complexitat dels nostre cos, a entendre que tot té un perquè i a reflexionar, reflexionar

i reflexionar sobre l’embar{s. Un període especial i irrepetible, que ben segur que et

marca la vida per complet.

«Els esdeveniments tan especials que tenen lloc durant i just després del

naixement són com les voltes que cal donar-li amb una clau al pany fins que la

maternitat s'obre. » Stern, N.D. (1999)

14

Recursos utilitzats

http://sentintaflordepell.blogspot.com

http://es.wikipedia.org/wiki/Teor%C3%ADa_del_apego

http://www.redesparalaciencia.com/1292/redes/2009/redes40-educacion-emocional-desde-

el-utero-materno

TALLACK, Peter. En el Vientre Materno, El viaje de un bebé, desde la concepción hasta el

nacimiento, a través de asombrosas imágenes en 3D. National Geographic, 2007. Barcelona.

TONUCCI, Francesco. FRATO 40 anys amb ulls d’infant. Editorial Graó, 2008. Barcelona.