Enigma nº 1

"L’APAGADA"Havien passat tres anys des

de que Raul, Daniel, John i

Laia s’havien reunit per

última vegada i des

d’aleshores no s’havien

tornat a veure. Aquella

última vegada un d’ells va

cometre un crim en la

mateixa casa sinistra en la

que es trobaven ara.

En Raul ho sabia i estava disposat a denunciar-ho. Per això havia

traçat un pla per tal de desemmascarar al culpable al dia següent.

Quan van arribar a la casa es van anar retrobant al jardí, on van

improvitzar una petita reunió d’amics, en la que cadascú va explicar

com li havia anat durant aquells tres anys. Van començar a parlar

entre ells i sense adonar-se’n la tarda va anar passant, parlant i

parlant com si res hagués passat tres anys enrere.

Va ser el fred que van notar quan es feia fosc el que els va fer adonar

de l’hora que era, van decidir entrar a la casa per descansar i rentar-

se les mans per anar a sopar. Quan es van reunir al menjador la

conversa va continuar en el mateix punt en el que ho havien deixat

una hora abans al jardí. Després Raul i Daniel van anar cap a la sala

principal, que estava a la planta baixa de la casa, i es van seure al

costat de la llar de foc. Mentrestant la Laia i El John van anar a les

seves habitacions, estaven molt cansats del viatge.

Passada una estoneta, la casa es va quedar de sobte sense llum, tots

estaven força espantats ja que no coneixien bé la casa i no sabien on

havien d’anar per tal de solucionar l’apagada de llum. La Laia els va

tranquil·litzar de seguida encenent una espelma de la sala principal

on el Raul i el Daniel seguien parlant. Passats uns minuts va aparèixer

el John molt nerviós. Els hi va explicar que quan se’n va anar la llum

va sortir de la seva habitació i va baixar les escales molt a poc a poc,

els dos pisos a les fosques, per por a baixar rodolant les escales.

Aquella nit la llum no va tornar. Al matí següent en Raúl no va baixar

de la seva habitació. Al principi no els va estranyar que es perdés

l’esmorzar, ja que era coneguda per tots la seva fama de dormilega.

Però a dos quarts d’onze del matí quan havien quedat per donar un

passeig a cavall, van anar a buscar-lo a la seva habitació i se’l van

trobar mort al llit.

La causa de la mort havia estat una dosi de verí que algú li havia

posat a la seva tassa de té abans d’anar a dormir i havia mort mentre

dormia. La inspectora Mayka va comprovar que els cables de la llum

havien estat tallats i va ordenar registrar les maletes de cadascun

d’ells, amb l’objectiu de trobar algun rastre del verí, però tot l’esforç

en aquest sentit va resultar inútil.

Cap dels tres tenia entre les seves pertinences cap objecte que els hi

fes semblar sospitosos. A més, tots van facilitar la millor coartada

possible, van explicar els seus actes a la inspectora. Tot i així la

inspectora va fer detenir a un dels tres acusant-lo/a d’assassinat.

¿Quin va ser l’assassí/ina? i ¿quina és la raó de la seva detenció? . La

solució pot estar en el text i en el dibuix. Llegeix atentament i

observa l’escenari dels fets narrats. Per ajudar-te a esbrinar-ho,

segueix aquests consells:

1.‐ Llegeix atentament tot el text.

2.‐ No donis solucions sense pensar si tenen lògica o no.

3.‐ No es tracta d’un joc d’encertar sinó de raonar.

4.‐ Si no aconsegueixes trobar la solució mira atentament el dibuix i

torna a llegir-ho.

Si encara no ho saps contesta a aquestes preguntes que et serviran

de pista:

1.‐ On estava cadascú quan se’n va anar la llum?

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

________________

2.‐ Quan va trigar cadascú en arribar a la sala principal?

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

____________________________________

La resposta és:

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

Si ho has endevinat sense ajuda, ets un fenòmen!. Si no, no et

desanimis i en el proper posa més atenció en la lectura i el dibuix i

veuràs com ho aconsegueixes.

Enigma nº 2

“ES VEN”Era un dia molt calorós

d’estiu. La inspectora

Mayka, asseguda a l’ombra

d’un bonic arbre del seu

jardí, es refrescava bevent

una llimonada boníssima

que li havia preparat el seu

marit. El seu germà Mohamed, que venia tot suat i semblava cansat,

es va apropar a ella. El seu germà era agent immobiliari i portava un

temps que no aconseguia cap venda important. –“Estic molt

neguitós”, va dir. Recordes la casa antiga de la ciutat?, doncs he

posat ja tres cartells nous de “Es ven” aquesta última setmana.

L’últim aquest mateix matí i acabo de passar davant de la casa i ja no

està. Però per què voldria algú robar un cartell d’una immobiliària?

Què voldran fer-ne?

- Qui sap? – Va dir la inspectora servint-se un altre vas de

llimonada.

- És probable que alguns nens sense res més a fer l’utilitzin per

construir quelcom amb la fusta del cartell. Vaig a fer un volt a

veure què puc esbrinar.

En Mohamed li va dir que no hi havia gaire més a veure, només hi

havia dues case més en tot el carrer. En una d’elles, just en la del

costat, vivia una dona gran i davant una família amb un nen de 10

anys. De totes maneres la inspectora va insistir i se’n va anar cap

allà.

Mitja hora més tard va arribar i va veure a un senyor a la vorera

mirant cap a totes bandes i al veure-la es va dirigir cap a ella. Tenia

una camioneta que estava aparcada davant de la casa buida. – No

sabrà vostè alguna cosa d’aquest lloc, li va dir a la inspectora. – No

sóc de la ciutat i el meu nebot m’ha estat buscant casa, m’ha deixat

la seva camioneta per arribar fins aquí, però ara no sé si és aquesta la

casa que m’ha dit perquè no veig cap cartell a la porta.

‐ “Efectivament aquesta casa està a la venda"- va dir la inspectora. –

Tingui aquesta targeta i truqui a la immobiliària per a que li donin

més informació.

Quan va marxar, la inspectora va pensar que potser el seu nebot,

l’amo de la camioneta, podria haver tret els cartells per evitar que es

vengués la casa abans que el seu tiet tingués la oportunitat de veure-

la, ja que els cartells caben perfectament a la camioneta.

Seguidament va anar cap a la casa de la dona gran, la dona li va dir

que no havia vist res estrany durant el matí. Des de la porta la

inspectora li va preguntar si sabia d’ algú que pogués haver agafat els

cartells. La dona sense dubtar va respondre:

‐ Dana, la filla dels de la casa del davant, és una nena molt

entremaliada que sempre està pensant quina una en pot fer.

Mentre parlaven, des de la porta entreoberta de la casa, va poder

observar l’acollidora sala d’estar, el sofà, les cadires cobertes de

vellut, les puntes cobrint les taules i un gran quadre penjat de la llar

de foc, on la llenya cremava alegrement.

‐ Jo sóc la Dana. Li va dir la nena a la inspectora. I no m’he mogut

d’aquí en tot el dia. M’agrada jugar al jardí i no he vist res estrany.

Mentre escoltava a la nena, la inspectora es va adonar que just al

costat de l’arbre on la nena estava per aprofitar la seva ombra i

protegir-se del sol, hi havia construïda una caseta amb peces de fusta

que el temps havia tornat de color gris.

Quan la inspectora va arribar a casa seva, li va dir al seu germà que

ja sabia qui li havia estat treient els cartells de la casa en venta i que

també creia saber per què ho havia fet. Qui li havia tret els cartells i

per què. La solució pot estar en el text i en el dibuix. Llegeix

atentament i observa l’escenari dels fets narrats.

Per ajudar-te a esbrinar-ho, segueix aquests consells.

1.‐ Llegeix atentament tot el text.

2.‐ No donis solucions sense pensar si tenen lògica o no.

3.‐ No es tracta d’un joc d’encertar sinó de raonar.

4.‐ Si no aconsegueixes trobar la solució mira atentament el dibuix i

torna a llegir-ho.

Si encara no ho saps contesta a aquestes preguntes que et serviran

de pista:

1.‐ En quina estació de l’any es narra la història?

________________________________________________

2.‐ Quina temperatura feia aquell dia?. Per què ho saps?

______________________________________________________________________

________________________________________

La resposta és:

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

Si ho has endevinat sense ajuda, ets un fenòmen! Si no, no et

desanimis i en el proper posa més atenció en la lectura i el dibuix i

veuràs com ho aconsegueixes.

Enigma nº 3

“M’HAN ROBAT”Quan vaig arribar a casa del

senyor Marouane, on s’havia

comés un robatori, l’amo

m’esperava a la porta,

semblava força alterat. El

primer que em va dir va ser:

- M’han robat, senyora

Inspectora, m’han

robat.

– Bon dia, li vaig respondre.

Després d’escoltar-me es va disculpar.

‐ Perdoni’m ser tan descortès, però estic molt nerviós, acabo

d’arribar a casa i he vist la finestra forçada...

Després de demanar-li que es tranquil·litzés i que m’expliqués tot el

que havia vist. Em va dir que només arribar a casa va notar que el

pestell de la finestra de la cuina havia estat forçat, segurament pel

lladre, el qual no havia trencat el vidre, però l’havia forçat amb una

espècie de palanca de ferro.

Vàrem buscar per la casa amb l’esperança de trobar l’eina utilitzada i

descobrir en ella qualsevol empremta, però no vam veure res. Però

quan sortíem per la porta del darrere a buscar pel jardí, vam veure

sota la finestra un tornavís molt gran, amb el qual segurament havien

forçat el pany de la finestra.

El senyor Marouane em va dir que aquell tornavís era seu i que

formava part d’una caixa d’eines que li havia regalat la seva dona no

fa gaire temps. També li va dir que el tornaria a la caixa d’eines, ja

que era un maniàtic de l’ordre i no podia veure res fora del seu lloc.

Després vam recórrer tota la casa prenent nota de totes les coses que

havien robat. Sumant el valor de la col·lecció de segells, les joies de la

seva dona, la tele, el DVD, el portàtil i algunes peces decoratives de

valor, em va dir que la suma podria ser d’un quart de milió d’euros.

Així era fàcil d’entendre que estigués tan nerviós quan la Inspectora

va arribar a casa

seva.

- Com vostè

comprendrà,

senyora

Inspectora,

tinc una

assegurança

que cobrirà

tots els

objectes

robats, però

això no em treu tot el malestar que porto a dins. Ja que encara

que tota la resta pugui ser reemplaçat, la meva col·lecció de

segells no només tenia un valor econòmic, sinó també

sentimental; va ser una herència del meu pare i la conservava

amb molta il·lusió i ...

Vaig interrompre el seu discurs per preguntar-li si s’havien endut

quelcom del garatge i em va contestar:

- No, allà no van arribar a entrar. Tinc el cotxe i una moto i el que

acostuma a haver-hi als garatges: una caixa d’eines, trastos

vells... i a més acostumo a tancar amb clau tant la porta

principal com la que dóna accés al garatge de la casa. Com ja li

he dit, m’agrada tenir-ho tot endreçat i al seu lloc. Crec,

senyora Inspectora, que tenien molt clar el que volien.

Després d’escoltar les seves paraules li vaig dir:

- Senyor Marouane, crec que he descobert al lladre.

- Com, tan ràpid? És vosté un fenomen! Digui’m, qui ha estat? - va

dir, mentre la cara li canviava de cop.

En aquell moment vaig enviar a l’oficial que venia amb mi a que

detingués al senyor Marouane per tal que li llegís els seus drets.

Saps quin va ser el detall que em va permetre esbrinar la veritat?.

La solució pot estar en el text i en el dibuix. Llegeix atentament i

observa l’escenari dels fets narrats.

Per ajudar-te a esbrinar-ho, segueix aquests consells.

1.‐ Llegeix atentament tot el text.

2.‐ No donis solucions sense pensar si tenen lògica o no.

3.‐ No es tracta d’un joc d’encertar sinó de raonar.

4.‐ Si no aconsegueixes trobar la solució mira atentament el

dibuix i torna a llegir-ho.

Si encara no ho saps contesta a aquestes preguntes que et serviran

de pista:

1.‐ Segons explica el senyor Merroune, com diu que és amb les seves

coses?

______________________________________________________________________

____

2.‐ Les persones que són d’aquesta manera acostumen a deixar les

coses fora de lloc?

_______________________________________________________

_______________________________________________________

3.‐ Quin hauria de ser el lloc lògic on guardar el tornavís?. Si hagués

estat allà, el podrien haver agafat els lladres?

_________________________________________________

______________________________________________________________________

____

La resposta és:

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

_____________________________________________________________________

Si ho has endevinat sense ajuda, ets un fenòmen!. Si no, no et

desanimis i en el proper posa més atenció en la lectura i el dibuix i

veuràs com ho aconsegueixes.