ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO
-
Upload
univ-and-school -
Category
Documents
-
view
590 -
download
2
Transcript of ENSENYAMENT DEL CATALÀ A L'ESO
DINAMITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell
Abril de 2006
En finalitzar l’etapa de PRIMÀRIA, l’alumne/a :
Ha d’haver assolit:
- la competència lèxica imprescindible (enriquiment del cabal
lèxic, precisió semàntica) que li permetrà desenvolupar amb
rigor les seves habilitats lingüístiques com a parlant en
qualsevol situació comunicativa (comprensió oral i
escrita, expressió oral i escrita).
Ha d’haver adquirit l’hàbit de:
- lectura i de comprensió bàsica del text.
- escriptura bàsica d’un text
- produir missatges orals adequats a cada situació
comunicativa (elements comunicatius i expressius del
llenguatge i els seus registres)
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
Ha d’haver assolit amb escreix tots els conceptes de
l’assignatura (llengua, gramàtica i literatura)que li hauran
facilitat l’aprenentatge d’unes habilitats i competències
lingüístiques bàsiques per a un bon domini de l’expressió
oral i escrita de la llengua catalana, però alhora, i com a fet
més important, li hauran permès d’assimilar uns
coneixements de l’acte comunicatiu; és a dir: comprendre;
expressar-se; llegir; escriure; analitzar i usar, tant per escrit
com per oral, en un sentit crític i rigorós, qualsevol discurs.
Ha de ser capaç d’utilitzar la metodologia basada en el treball
del text per assolir el coneixement dels elements lingüístics i
supralingüístics i el domini de la seva producció escrita.
En finalitzar l’etapa de SECUNDÀRIA, l’alumne/a :
En finalitzar l’etapa de BATXILLERAT, l’alumne/a :
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
1 ESO 2 ESO 3 ESO 4 ESO
-Descriptiu
-Narratiu (carta, crònica, periodístic)
-Conversacional (diàleg)
-Predictiu-Instructiu-Explicatiu
-Retòric-Argumentatiu-Narratiu (conte)
Pretext d’expressió escrita:-Argumentatiu-Explicatiu-Descriptiu-Narratiu-Conversacional-Predictiu-Retòric-Instructiu
EXPRESSIÓ ESCRITA
PROPOSTA CURRICULAR
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
GRAMÀTICA
1 ESO 2 ESO 3 ESO 4 ESO
-Oració simple -Modalitats -Puntuació-Substantiu-Adjectius
-Determinants -Morfologia-El verb 1-Perífrasis
-Pronom -Adverbi-Preposicions
-Conjunció-El verb 2
-Sintagmes-Funcions-Oració simple
-Oració-Substantiu-Adjectius-Determinants-Pronoms -Verbs-Adverbis -Conjuncions
-Oració composta (coord i juxt)
-Signes de puntuació
-Funcions sintàctiques-Subst. pronominal-Comb. pronominal
-Subordinació (substantiva, adjectiva i adverbial)
PROPOSTA CURRICULAR
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
LÈXIC I EXPRESSIÓ ESCRITA
1 ESO 2 ESO 3 ESO 4 ESO
-Definicions-Sentit propi-Sentit figurat-Vocabulari-Derivació
-Polisèmia-Homonímia-Sinonímia-Antonímia-Frases fetes
-Derivació-Composició-Habilitació-Definició
-Mots populars, locucions, fra-ses fetes i refranys-Cultismes-Préstecs-Polisèmia (metàfora)-Homonímia-Sinonímia-Antonímia
PROPOSTA CURRICULAR
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
ORTOGRAFIA
1 ESO 2 ESO 3 ESO 4 ESO
-Alfabet-So-Síl·laba-Dígraf-Diftong-Hiat-Accentuació-Acc. diacrític
-Apòstrof i contracció-a / e-o / u
-Fonètica (sons vocàlics i consonàntics)-b / v-Fricatives (s...)-Africades (g / j)-Ocl. a final de mot -l·l -Vibrants-Nasals-h-Dièresi
-Treball de l’ortografia completa a partir de textos
-Abreviatures, sigles, acrònims i símbols
-Treball de l’ortografia completa a partir de textos
PROPOSTA CURRICULAR
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
METODOLOGIA
PRIMER CICLE DE SECUNDÀRIA
O B
J E
C T
I U
S
SEGON CICLE DE SECUNDÀRIA
Adquirir a partir
del text l’hàbit del
treball de la
competència
lingüística
curricular.
Utilitzar aquesta
metodologia textual
(o del treball a partir
del text) per assolir
tots i cadascun dels
aprenentatges
curriculars.
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
METODOLOGIA
PRIMER CICLE
O B
J E
C T
I U
S
Distingir l’estructura del text.
Resumir el text en ¼ de la seva extensió.
Llegir de manera atenta i reflexiva el text per a
una primera fase de comprensió.
Identificar el tema de cadascuna de les parts en
què s’estructura el text.
PRIMER CICLE Treball progressiu i
aprofundit d’interiorització del text
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
1r ESO TEMPORITZACIÓ1r
trim
estr
e
2n
trim
estr
e
3r
trim
estr
e
Treballar a classe ortografia, gramàtica i lèxic i
introduir setmanalment el treball bàsic d’un text (llegir,
distingir, identificar i resumir).
Treballar a classe ortografia, gramàtica i lèxic i
continuar setmanalment el treball bàsic del text i
ensenyar-los a distingir les diferents tipologies i
adequacions de registres assignades a 1r ESO.
Treballar ortografia i gramàtica i continuar
setmanalment el treball bàsic del text, la distinció de
tipologies i treballar el lèxic del 3r trim amb els textos.
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
2n ESO TEMPORITZACIÓ1r
trim
estr
e
2n
trim
estr
e
3r
trim
estr
eTreballar ortografia i gramàtica i continuar
setmanalment el treball bàsic del text, la distinció de
tipologies (de 1r i 2n ESO) i treballar el lèxic amb els
textos.
Treballar gramàtica i continuar setmanalment el treball
bàsic del text, la distinció de tipologies ( de 2 ESO),
treballar el lèxic i l’ortografia amb els textos.
Incorporar la gramàtica en el treball bàsic del text (on ja
hem incorporat la distinció de tipologies, el lèxic i
l’ortografia).
D’aquesta manera els alumnes arriben a segon cicle
havent interioritzat el treball global de llengua a partir
del text.
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
El meu violoncel
El meu violoncel és un Griller, fet per la casa Bergozi. Crec que fou construït el 1733. No té un so
enorme, com el dels violoncels Stradivarius, algun dels quals tenen un matís personal que jo trobo
massa fort, massa imponent per al meu gust. Tan bell, però no tan fort, és el so que produeix el
meu, veritablement igual i regular; i com a instrument m’és molt útil, perquè no és gaire voluminós.
És lleugerament més petit que el violoncel corrent.
És un instrument encantador que té la pròpia personalitat; hi he treballat durant quasi quaranta
anys, i per res del món no el canviaria. És el meu amic inseparable, el company de la meva vida
musical. En reconeixeria el so a la penombra de la nit a qualsevol lloc, de la mateixa manera que
un pot reconèixer la veu d’un ésser estimat o d’un vell amic.
Quan sóc a Puerto Rico endreço el meu “cello” a l’única habitació amb aire condicionat que hi ha a
la casa. A mi no em preocupa si hi ha aire condicionat o no n’hi ha, però per a l’instrument és
necessari, ja que l’atmosfera és molt humida a l’illa. Fins i tot així el so es veu afectat. No em sona
tan purament aquí com a Europa. Els violins també es veuen afectats aquí, però no tant, perquè
són més petits. Com més usada és una corda, més bé sona; i sona encara més bé quan està a
punt de trencar-se; quan li arriba el “cant del cigne”. Naturalment, una corda molt utilitzada
representa un problema per a un concert; però és cert que aquest és un dels riscos que s’han
d’afrontar.
Pau Casals, «Mi violoncelo»,
dins F. Delclaux, El silencio creador. Rialp, Madrid, 1978
PRIMER EXEMPLE: Text descriptiu
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
El meu violoncel és un Griller, fet per la casa
Bergozi. Crec que fou construït el 1733. No té un so
enorme, com el dels violoncels Stradivarius, algun
dels quals tenen un matís personal que jo trobo
massa fort, massa imponent per al meu gust. Tan
bell, però no tan fort, és el so que produeix el
meu, veritablement igual i regular; i com a instrument
m’és molt útil, perquè no és gaire voluminós. És
lleugerament més petit que el violoncel corrent.
És un instrument encantador que té la pròpia
personalitat; hi he treballat durant quasi quaranta
anys, i per res del món no el canviaria. És el meu
amic inseparable, el company de la meva vida
musical. En reconeixeria el so a la penombra de la
nit a qualsevol lloc, de la mateixa manera que un pot
reconèixer la veu d’un ésser estimat o d’un vell amic
[...]
2n ESO
4t ESO
EXEMPLE DE TREBALL DE LA MORFOSINTAXI
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
2n ESO
4t ESO
El meu violoncel és un Griller, fet per la casa
Bergozi. Crec que fou construït el 1733. No té un so
enorme, com el dels violoncels Stradivarius, algun
dels quals tenen un matís personal que jo trobo
massa fort, massa imponent per al meu gust. Tan
bell, però no tan fort, és el so que produeix el
meu, veritablement igual i regular; i com a instrument
m’és molt útil, perquè no és gaire voluminós. És
lleugerament més petit que el violoncel corrent.
És un instrument encantador que té la pròpia
personalitat; hi he treballat durant quasi quaranta
anys, i per res del món no el canviaria. És el meu
amic inseparable, el company de la meva vida
musical. En reconeixeria el so a la penombra de la
nit a qualsevol lloc, de la mateixa manera que un pot
reconèixer la veu d’un ésser estimat o d’un vell amic
[...]
EXEMPLE DE TREBALL DEL LÈXIC
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
BARCELONA L'INCIVISME AL CARRER
La factura dels grafits costa 2 milions d'euros a Barcelona
Brètols i bandes juvenils marquen el territori amb esprais i retoladors. Grafiters estrangers vénen a la ciutat perquè hi troben parets i
permissivitat. L'oposició culpa l'equip de govern d'impulsar les pintades
Aquest any treure les pintades, els grafits i els gargots de les parets de la ciutat costarà dos milions d'euros, quasi el doble que l'any
passat. L'Ajuntament de Barcelona ha signat un contracte amb el grup CLD (Cooperativa de Limpieza Domiciliaria) per netejar murs i
paviments que, des de fa uns anys, són la pissarra ideal de brètols i bandes juvenils "que intenten marcar el territori, com fan els
animals", amb els retoladors i els esprais.
L'any passat, de les 500 multes que l'Ajuntament assegura que va imposar per sancionar aquesta pràctica, que les ordenances
prohibeixen expressament, només se'n van arribar a cobrar una quart part. Durant els nou primers mesos d'enguany s'han imposat
286 denúncies a infractors enxampats in fraganti, i d'aquests, només 19 han pagat la sanció i 14 més, que eren menors, han fet
treballs comunitaris després que els seus pares ho autoritzessin. En aquests moments les multes pels grafits oscil·len entre els 90 i
els 300 euros, i a part cal pagar la factura del que ha costat la neteja. La nova ordenança preveu sancions de 120 a 3.000 euros.
Els regidors de l'oposició, CiU i PP, fa temps que clamen que la culpa que les parets de la ciutat estiguin tan brutes és de
l'Ajuntament, que ha impulsat no només la realització de murals -els últims i més espectaculars durant el Fòrum-, sinó també la
formació de futurs artistes a través de tallers que s'han impartit en els centres cívics.
Capital dels grafiters
De fet, Barcelona s'ha convertit en una de les fites del món grafiter. Tant els tècnics de CLD com els d'IPL -l'empresa que neteja les
pintades del metro- asseguren que hi ha turistes grafiters que només vénen a la ciutat perquè aquí tenen parets però, sobretot,
permissivitat. El fenomen ha provocat també molta literatura, sobretot perquè hi una part de misteri en aquest món. La majoria dels
autors dels murals tenen la voluntat de continuar sent anònims, potser per por de les represàlies. Abans de l'estiu es va publicar
Barcelona 1.000 grafits, que és l'antologia de les millors parets pintades de la ciutat. I de forma simultània es va fer una exposició
itinerant que va anar a diferents poblacions titulada Graffitis, grafits... 6.000 anys de llenguatge marginal.
Els organitzadors de la mostra expliquen que l'objectiu era contribuir a la reflexió activa "sobre una manifestació artística que ha anat
produint arreu del món milions d'imatges, fruit de l'imaginari individual i col·lectiu". I diuen que, a banda de la qualitat artística de
molts dels treballs, "cal entendre aquesta pràctica com un crit espontani i lliure que en totes les èpoques ha prosperat al marge de
les estructures socials". Cal dir que els bons grafiters, a Barcelona i arreu, busquen per plasmar les seves obres parets on no
molestin, per exemple, edificis per enderrocar o zones industrials. Però aquest és el grup selecte i més minoritari. La gran majoria
embruta pel simple gust de fer-ho.
Maria Favà
Avui, 24 d’octubre de 2005
SEGON EXEMPLE: Text explicatiu / expositiu
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
Brètols i bandes juvenils marquen el territori amb esprais i retoladors.
Grafiters estrangers vénen a la ciutat perquè hi troben parets i
permissivitat. L'oposició culpa l'equip de govern d'impulsar les pintades
Aquest any treure les pintades, els grafits i els gargots de les parets de la
ciutat costarà dos milions d'euros, quasi el doble que l'any passat.
L'Ajuntament de Barcelona ha signat un contracte amb el grup CLD
(Cooperativa de Limpieza Domiciliaria) per netejar murs i paviments que,
des de fa uns anys, són la pissarra ideal de brètols i bandes juvenils "que
intenten marcar el territori, com fan els animals", amb els retoladors i els
esprais.
L'any passat, de les 500 multes que l'Ajuntament assegura que va
imposar per sancionar aquesta pràctica, que les ordenances prohibeixen
expressament, només se'n van arribar a cobrar una quarta part. Durant
els nou primers mesos d'enguany s'han imposat 286 denúncies a
infractors enxampats in fraganti, i d'aquests, només 19 han pagat la
sanció i 14 més, que eren menors, han fet treballs comunitaris després
que els seus pares ho autoritzessin. En aquests moments les multes pels
grafits oscil·len entre els 90 i els 300 euros, i a part cal pagar la factura
del que ha costat la neteja. La nova ordenança preveu sancions de 120 a
3.000 euros.
EXEMPLE DE TREBALL DE L’ORTOGRAFIA
2n
ESO
4t
ESO
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
EXEMPLE DE TREBALL DE L’EXPRESSIÓ ESCRITA
2n
ESO
4t
ESO
EL TEXT EXPLICATIU
CARACTERÍSTIQUES : TREBALL D’IDENTIFICACIÓ
- Morfologia i sintaxi: Oracions que expressen
causa, conseqüència, finalitat / Tipus de connectors.
- Aspectes textuals: Estructura. Organització lògica i
ordenada de les idees. Exposició analítica i sintètica.
- On solem trobar aquesta tipologia textual: articles de
premsa, conferència, llibres de text, tractats, etc.
- IDENTIFICACIÓ DEL TIPUS DE TEXT (a partir de l’anàlisi
de les seves característiques).
- Exercici d’expressió «Després de la lectura d’aquest text
explicatiu, redacta un text argumentatiu a partir del tema:
“Grafits: art o brutícia” ». Ànnia Bosch i Elisenda Torrell. 2006
DINAMITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA CATALANA
Ànnia Bosch i Elisenda Torrell
Abril de 2006