http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

1

Entendre les pròpies violències

1. Quan aplicar aquesta eina

Vivim en un sistema impregnat de violències i per tant ningú en queda absent. Totes les persones participem de diferents violències, ja sigui com a oprimides, com a opressores o com a còmplices de l’opressió. És interessant reflexionar sobre el concepte de violència i fer l’exercici de presa de consciència de com aquesta ens afecta, només així podrem afrontar-la i avançar vers una cultura de pau.

Aquest exercici es pot fer en qualsevol moment. També pot ser interessant fer-lo en iniciar un nou projecte per valorar quines violències reben les persones usuàries i com estem posicionats els equips professionals respecte a aquestes.

2. En què consisteix?

Definim la VIOLÈNCIA com “l’actitud o comportament que constitueix una violació o una privació a l’ésser humà d’una cosa que li és essencial com a persona (integritat física,

psíquica o moral, drets, llibertats…)1“.

Dit d’una altra manera, segons Johan Galtung “la violència és present quan els éssers humans són influïts de tal manera que les seves realitzacions efectives, somàtiques i mentals, estan per sota de les seves realitzacions potencials”2. És a dir, si una persona no té un entorn que li permeti cobrir unes necessitats mínimes, difícilment es podrà desenvolupar, créixer i evolucionar com a persona de la manera en què seria capaç de fer-ho si el context li ho permetés.

La violència pot ser exercida per una persona (torturador, lladre, mestre, etc.), una institució (una presó, una fàbrica, una escola, etc.), o una situació estructural (explotació laboral, injustícia social, etnocentrisme cultural, etc.). És a dir, les persones poden ésser víctimes de violència per causes fàcilment identificables o profundament invisibles. La pau requereix la superació de qualsevol tipus de violència. Per facilitar l’anàlisi de la violència J. Galtung en diferencia tres tipus: la directa, l’estructural i la cultural.

Tran

sfor

mar

el c

onfli

cte

a la

ciu

tat

- E

ina

nº1

7. E

nten

dre

les

pròp

ies

viol

ènci

es EINA Nº17

“Tot i que les [violències] més visibles i conegudes estiguin acompanyades d’assassinats, sang i força física, les que realment són més letals i produeixen més patiment entre persones i societats són aquelles que s’exerceixen no des d’una mà assassina, sinó des de mecanismes que generen desigualtats, exclusió, pobresa, repressió, opressió i alienació”. (Vicenç Fisas)

1. Seminario de Educación para la Paz-APDH (2000) Educar para la paz. Una propuesta posible. Madrid: La Catarata. 2. Galtung, Johan (1975) Violence, peace and peace research”, Vol 1. Copenhagen.

http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

2

La violència directa: és aquella que s’exerceix de persona a persona, de manera que podem identificar les víctimes i també els victimaris. Un assassinat, una tortura, una bufetada, una mutilació, una humiliació i altres formes de maltractament físic o psíquic, són exemples de violència directa.

La violència estructural: violència que forma part de l’estructura social i que impedeix cobrir les necessitats bàsiques, com la generada per la desigualtat social, l’atur, les mancances en la nutrició, la manca de serveis sanitaris i educatius bàsics, etc. Hi ha violència estructural quan les condicions del sistema són desequilibrades i beneficien a alguns en detriment d’altres.

Aquesta es pot trobar en qualsevol estructura social, ja sigui una empresa, escola o associació (si els procediments interns, la forma en què es prenen les decisions, etc. promouen i legitimen una distribució de tasques poc equitativa, relacions violentes o exclusió); l’estructura d’un Estat (si les lleis o les polítiques dels governs suposen algun tipus de violència, discriminació, injustícia cap a certs col•lectius, etc.), o fins i tot de l’estructura mundial

Triangle de les violències de J. GaltungViolència directa

Els actes de violència entre persones o grups

Violència estructuralLes estructures injustes: la desigualtat social, els desequilibris de poder, la marginació de certs col•lectius, etc.

Violència culturalAquells missatges que venen la

violencia com a normal i inevitable, inclús com a positiva

(si el sistema econòmic, el repartiment del poder, les relacions internacionals etc. generen desigualtat i vulneració de drets fonamentals).

La violència cultural: es refereix a aquell conjunt de valors, idees i conviccions que s’utilitzen per justificar o legitimar la violència estructural o directa3, aquelles argumentacions que ens fan percebre com a “normals” situacions de violència. Aquests discursos justifiquen l’aprenentatge d’habilitats per exercir la violència en contra del desenvolupament de les potencialitats pacífiques.

Sovint, les causes d’un cas de violència directa estan relacionades amb situacions de violència estructural i legitimades per violència cultural. Per tant, reduir la violència estructural i cultural poden ser mitjans molt efectiu de prevenció de la violència directa.

Violència estructural i violència directa

Tot i que sovint mostrem més rebuig per la violència directa, la violència estructural té conseqüències molt pitjors per a les persones. La violència estructural és invisible, és difícil quantificar-la, però es poden fer

3. Galtung, Johan (2003) Paz por medios pacíficos. Paz y conflicto, desarrollo y civilización. Bilbao: Bakeaz/Gernika Gogoratuz.

Violència cultural Violència directa Violència estructural

http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

3

les injustícies, de la pobresa i dels desequilibris, i les manifestacions de violència estructural es presenten com a fets seculars, inevitables i naturals. Quan això passa, molta gent ho interioritza i opta per la passivitat, i com a màxim recorre a activitats individuals que li permetin ‘sortir del pas’, però sense que allò suposi una crítica, oposició o enfrontament amb el sistema”. La responsabilitat que hi hagi violència estructural, per tant, és doble: d’una banda, les persones que es beneficien de la violència estructural instal•len mecanismes per justificar i reproduir la violència, i fer creure que no hi ha alternatives, mentre que, per la seva banda, les persones perjudicades per la violència estructural fan poc per aturar-la6.

Els mecanismes que “naturalitzen” la violència tenen molt a veure amb la violència cultural. Es tracta d’implantar les creences, els discursos, els mites que justifiquen i legitimen aquestes situacions que percebem tant resistents al canvi. Els estereotips, imatges mentals simplificades compartides col•lectivament per un grup respecte els membres d’un altre grup poc conegut directament, són un mecanisme psicològic útil en alguns aspectes, però que faciliten la violència cultural quan s’apliquen a persones. Darrera els estereotips (percepcions) apareixen prejudicis (judicis valoratius no comprovats), aquests sovint desencadenen comportaments discriminatoris. Per tant, les principals eines que tenim per reduir violències culturals són:

• Reconèixer-nos com a persones amb estereotips, i per tant mostrar una actitud de prudència i superació davant les pròpies violències culturals, heretades del nostre entorn.• Actuar d’agents antirumors7 i fer pedagogia entre les persones amb qui treballem.

3. Recursos addicionals

• GALTUNG, J (1990) Violència cultural . Gernika Gogoratzu (2003)

Triangle de les violències de J. Galtung

4. Fisas, V., (2002) La Paz es posible: una agenda para la paz del Siglo XXI. Barcelona: Plaza & Janés Editores.5. No només que no s’exerceixi violència sinó que tinguin mecanismes no violents per afrontar-la si aquesta apareix. 6. Vegeu fitxa “Entendre el paper del rang” per ampliar aquesta reflexió.7. Un bon recurs és la “Guia pràctica per a l’agent antirumors. Com combatre els rumors i estereotips sobre la diversitat cultura a Barcelona” (Ajuntament de Barcelona, 2016)

estimacions de les seves conseqüències, com indica Vicenç Fisas “S’ha calculat fins i tot que les morts per la violència estructural poden suposar, per regla general, una quantitat entre cinquanta i cent vegades superior a les morts vinculades a la violència directa o física, incloses les víctimes de les guerres”4.

La violència estructural pot portar a la violència directa, igual que la violència directa sol tenir causes en la violència estructural. Els disturbis violents, per exemple, acostumen a tenir a veure amb protestes per injustícies socials (violència estructural). En conclusió, és evident que una forma de prevenir la violència directa és resoldre la violència estructural.

És per això que quan des dels serveis a la comunitat treballem per intervenir en conflictes violents entre veïnat, jovent, etc. una de les vies d’intervenció que tenim és incidir en reduir la violència estructural que els afecta. Això pot anar en diversos sentits:

• Acompanyar el veïnat en l’accés a recursos per reduir l’impacte de la violència estructural en la seva persona i/o família (recerca d’habitatge, d’accés al treball, de recursos educatius, etc.), així com ajudar-los a empoderar-se (fomentant l’associacionisme, la participació en grups d’ajuda mútua, etc.).• Diagnosticar necessitats col•lectives i traspassar-les als serveis municipals que en poden activar la millora (necessitat d’un nou recurs per a un col•lectiu específic desatès, millora d’un recurs que mostri mancances, etc.)• Vetllar per l’eficiència i articulació de la xarxa de serveis d’un mateix territori, construir una mirada comuna envers aquest per tal que no se solapin o competeixin serveis. • Tenir cura de l’organització i estructura dels microespais on participem i/o influïm perquè aquesta sigui noviolenta5. Fer-ho tan en el propi equip, com en aquells grups o col•lectius dinamitzats des del propi servei, xarxes on col•laborem, etc.

Violència estructural i violència cultural

Habitualment la violència estructural beneficia una petita minoria i perjudica gran part de la població. Segons Vicenç Fisas, és possible que això se sostingui perquè “funcionen mecanismes de ‘naturalització’ de

http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

4

4. Eina

Identificar les pròpies violències i prendre’n consciència és el pas previ a poder fer alguna cosa per reduir-les.1. Identifica individualment exemples de violències que tu hagis viscut directament, com a víctima, com a còmplice o com a persona observadora. Col•loca-les a la fitxa.2. Analitza si hi ha violències de les que has identificat que tinguin relació entre elles. Així potser t’adones que hi ha violències directes vinculades a altres violències estructurals o culturals, o que en algunes et pots identificar com a còmplice i víctima alhora.3. Compartiu en grup els vostres exemples. Aprofundiu en l’anàlisi de violències i les interrelacions entre elles. Vinculeu les vostres violències microsocials amb d’altres macrosocials (per exemple un cas proper a vosaltres de violència de gènere segurament es pot relacionar amb el patriarcat –estructural- i el masclisme –cultural-).4. Valoreu el marge que teniu, tan individual com col•lectiu, per respondre-hi de manera que col•laboreu a reduir-les.

Violència directa 1.

2.

3.

Violència estructural1.2.3.

Violència cultural1.2.3.

Triangle de les

violències

visible

invisible