Entrevista a Oriol Prat, professor de Català i cantant d’Els Collons del Pare Rababa.

“Cantar és la sensació d’estar en un núvol”

Oriol és professor de llengua catalana a l’institut Mont Perdut. També té un grup que es diu “Els Collons del Pare Rababa” i acaba de fer 37 anys.

Jonathan Herrera ,

Delia Zambrano i

Carlos Cazorla

Pregunta : Què volies

ser de petit? Per què?

Oriol : Doncs ara no ho

recordo molt bé però sé

que de petit m’agrada

molt el futbol i no vaig

tenir clar de ser

futbolista fins i tot que

quan em vaig anar fent

gran m’agradava la feina

de periodista però vaig

acabar en ser filòleg.

Pregunta: Què

t’agradava fer de petit?

O : Doncs jo crec què

com a tots els nens jugar,

m’agradava molt l’esport

com ara què m’agrada

molt jugar, veure i

escoltar el futbol, també

el bàsquet i la música

sempre m’ha interessat.

Pregunta : Quan de

temps portes dins del

món de l’ensenyança?

O : Doncs

aproximadament des de

l’any 1999-2000, què són

uns dotze o tretze.

Pregunta : Per què vas

decidir ser professor

de llengua catalana i

no d'un altre matèria?

O : Doncs mira resulta

què quan vaig acabar els

estudis em vaig apuntar a

dues o tres possibilitats per

estudiar, per fer carrera i

una d’elles era la filologia

catalana perquè estava

interessant la llengua

catalana i la literatura però

no ho tenia molt clar.

Pregunta : Què és el

que més t’agrada de

ser professor?

O : El què més m’agrada

és el contacte amb els

alumnes m’agrada molt,

però és dur perquè hi ha

de tot, per les reaccions

de l’alumnat, també el

què t’ensenyen moltes

coses, és un estira i

arronsa, a vegades hi ha

coses què t’enfaden i

veure el canvi des de què

els alumnes comencen

fins acaben.

Pregunta : Quina ha

sigut la bogeria més

gran que t’han fet a

alguna classe?

L’

L’Oriol abans dels seus

trenta set anys.

O : Doncs a veure les

meves classes són molt

tranquil·les. Bé recordo

que un dia li vaig cantar

una mica la canya i sense

que ell sàpigues que

l’estava mirant em va

insultar en veu baixa

però li vaig llegir els

llavis que m’estava dient

una cosa bastant grossa i

a dos centímetres de la

seva cara li vaig dir de

tot, no és broma li vaig

renyar.

Pregunta : A quants

col·legis o instituts

has treballat?

O : Si no recordo

malament en tres: en

Sabadell.... ai perdó en

quatre : en Sabadell,

Moncada i Reixac, una

altra vegada a Sabadell

durant nou anys i aquí al

“Mont Perdut” durant

dos anys.

“Potser el Pare

Rababa era un

home que els

tenia molt ben

posats!”

Pregunta :Quin

col·legi o institut t’has

trobat millor amb

tema de professorat i

alumnat?

O : Doncs si et dic la

veritat a tots els instituts

que he treballat he

conegut gent molt maca,

crec que en un claustre

de professors, està

format per quaranta o

cinquanta professors no

pot ser com es diu en

català un “cul i merda”

és a dir que no es pot un

portar bé amb tothom

ni ser perfecte amb

tothom però el què si

s’ha d’intentar és què

sempre hi hagi respecte i

intentar entendre els

punts de vista de

tothom.

No pots ser un

”cul i merda”.

Pregunta :Quant temps

vas dedicar als

estudis?

O : Doncs mira vaig fer

el que abans es deia

(EGB, BUC i COU)

perquè abans no era

l’ESO ni el Batxillerat.

Després vaig dedicar

gairebé cinc anys a la

carrera i després ja vaig

fer de professor i

després d’estudis el que

he fet ha sigut preparar-

me l’oposició per a ser

funcionari.

Pregunta : Quan vas

decidir començar a

jugar a futbol?

O : Vaig començar als

cinc o sis anys vaig

començar a jugar a

futbol i encara no ho he

deixat perquè ara faré

trenta-set i llavors porto

uns trenta anys jugant a

futbol. “no n´he aprés

gaire de futbol però.....”

Pregunta : Alguna

vegada has imaginat

poder arribar a un gran

equip de futbol?

O : No que va. De petit

jugava al Jabac Terrassa i

em sembla que estat des

dels 6 fins als tretze,

després paxangues,

després les lligues

amateur què es juguen

per ahir, contra equips

internacionals ”de fora”.

Pregunta : Què sents

quan jugues a futbol?

O : Doncs que cremo

adrenalina, per mi és una

cosa important l’esport

perquè et permet

desfogar-te, et permet

vibrar. També m’agrada

molt guanyar però per

sobre de tot el que més

importa és passar-m’ho

bé amb els amics ”el que

m’importa és anar-hi,

ser regular i passar-m’ho

bé”.

Pregunta : Per què

t’agrada ser cantant?

O : No m’ho he

plantejat mai, sempre

m’ha agradat perquè de

petit els meus pares em

van apuntar a una escola

de música quan tenia

cinc anyets i sempre he

estat envoltat de música i

sempre m’ha agradat

cantar i un dia ens vam

decidir formar un grup

perquè com feien

moltes cançons i érem

capaços de fer cançons

o vam intentar. “No és

què sigui un gran

cantant però entre tots

afinem bastant bé”.

Pregunta : Què sents

quant cantes?

O : No t’ho sabria

explicar perquè és una

sensació especial, sobre

tot en els concerts

perquè sents la sensació

de com si estiguessis en

un núvol, perquè sents

què hi ha molta gent

què et mira i es crea

com una esfera allà

tancada i realment quan

ho estàs fent sents com

una mica de nervis però

quan s’acaba et sap greu

que s’acabi. “És una

sensació què m’agradaria

que durés molt”.

Pregunta : T’expresses

amb la música?

O : La música permet

expressar moltes coses,

sentiments, alegria,

dolor, com dèiem a

l’últim disc(llum i

foscor), coses bones i

coses dolentes.

Pregunta : Algú que

t’inspiri?

O : Tothom t’inspira a

fer coses, jo tinc uns

quants referents però un

molt important és el Pau

Riba què és un

cantautor què ha durat

molts anys fen música en

català, què va ser el

creador del Rock en

català i a més a pogut

col·laborar en l’últim

disc dels “Collons del

Pare Rababa”.

Pregunta : T’agradaria

ser cantant solitari?

O : No, no m’ho he

plantejat mai, tampoc se

si passarà mai a no ser

què ens cansem dels

Collons doncs llavors

podria passar, però no

per ser un cantant

solitari és per guanyar

més diners.

Pregunta : Per què li

veu posar al grup”

Collons del

Pare Rababa”?

O : Doncs perquè el

meu pare és una frase

què deia molt el meu

pare i sembla ser què hi

havia un capellà a

Terrassa què es deia

Pare Rababa i va sortir la

frase de com qui diu:

“¡si home els Collons

del Pare Rababa, al ho

millor seria un home

què els tenia molt ben

posats!”. Això també ho

deia el meu pare.

Pregunta : Quan vas

decidir començar a

formar part d’un grup

de música o crear un

grup musical?

O :Amb catorze anys o

quinze i un sabia tocar

una mica la guitarra, jo

sabia una mica amb el

piano i ho vam provar i

al principi ho fèiem molt

malament, després o

fèiem una mica menys

malament i ara potser

encara una mica menys

malament. Ens

considerem un grup

anticomercial.

Pregunta : Quant va

començar a agradar-te

el món de la música?

O : De molt petit,

perquè jo me’n recordo

què em portaven a

concerts de cantautors

catalans, com La Trinca

o Lluís Llac i de molt

petit cantava i em sabia

moltes cançons i

després em van apuntar

a música des de molt

petit i també vaig fer

una mica de piano i vaig

estar a punt de treure’m

el títol però com em van

despistar les novies...

Bòxer o eslips?

Bòxer.

Xampú o mascareta?

Xampú.

Madrid o Barça?

Barça.

Carn o peix? Carn

“carnívor”.

Pep o Mourinho? Pep

Messi o Cristiano?

Messi.

Rock o clàssic? Rock.

Gat o gos? Gos.

Maduixa o xocolata?

Vainilla.

Guitarra o piano?

Guitarra.

Un cantant? Pau Riba

Un equip? Barça

Un jugador? Puyol

Una cançó? Alguna del

Pau Riba

Un passa temps?

L’esport, llegir i menjar

pipes

Una dona? La meva

filla.

Una pel·lícula? El

senyor dels Anells.

Millor amic? El Jordi

Lloguer,( el guitarrista

dels Collons).

Un actor? Jack

Nickelson.

Tipus de música? La

cançó d’autor.

L’Oriol quan treballa no li

molestis.