5555 Falla Plaça de la Malva

Poema a Xàtiva *

Vicent SanchisEscriptor

Després de la més gran desfeta,els vencedors rabents s’afanyena cremar amb torxes en flames

la noble ciutat, indefensa.La vila lleial és malmesa,els plors i precs arreu s’escampen,com esperar perdó amablede qui sols coneix la revenja?Ciutat d’antiga saviesa,ara tan sols de mal nom, freda,fantasma del passat, horrible.És un rei Borbó qui et condemna,no el commouen els clams de penai aturar el foc, impossible.

* Poema final de la novel·la Vespres de foc, de Vicent Sanchis, publicada per l’editorial Tabarca, València, 2006.

56L l i b r e I n f a n t i l 56

Panoràmica del castell de Xàtiva.

5757 Falla Plaça de la Malva

“Qui desconeix la història està condemnat a repetir-la”: entrevista a Vicent Sanchis,

un narrador amb molts projectesRobert Cortell

Escriptor

DADES BIOBIBLIOGRÀFIQUES

Vicent Sanchis va nàixer a Rafelguaraf l’any 1955, però viu a Carcaixent des del 1981. Després d’haver treballat per a una

empresa dedicada al conreu taronjaire i de planters de jardineria va accedir a l’administració pública: primer a l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, després al de Carcaixent, i, finalment, a les Corts Valencianes, on va treballar de primeres com a oficial de gestió parlamen-tària i, després, com a transcriptor i corrector del Servei de Publicacions, que és la seua dedicació actual.

Li interessa la història, la geografia, la toponímia, l’etnografia, etc., sobretot dels àmbits local i comarcal que li són més pròxims. Fruit d’això són diversos ar-ticles i estudis que tracten de la Comuna de l’Énova, la Ribera del Xúquer, la Valldigna i la Costera, que ha publicat en revistes locals i comarcals, així com en les Actes de les assemblees d’Història de la Ribera cele-brades a Sumacàrcer, Benifaió, Antella i Corbera en què va presentar comunicacions. També va participar en el 1er. Congrés d’Història de la Costera (Xàtiva) i en el XX-XII Col·loqui de la Societat Valenciana d’Onomàstica (Algemesí), on igualment va presentar comunicacions. És autor del fullet de toponímia de Rafelguaraf editat per la Conselleria de Cultura i Educació. Ha col·laborat en revistes locals i comarcals (Llavor, Sénia, Índex, Aguaits, L’Aiguadolç, La Bellota i Terra), i en programes de festes (Alcoi, Alzira, Barxeta, Benilloba, Carcaixent, Castelló de la Ribera i Rafelguaraf). Però sobretot des-

taca un estudi monogràfic local: Introducció a la his-tòria de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull (Ajuntament de Rafelguaraf, 1995), que és l’obra bàsica que el va motivar a continuar escrivint.

Des del 1996 es dedica amb certa preferència a la narrativa històrica, i és per això que té publicada una tri-logia de temàtica morisca: Adéu a Berfull (La Xara Edici-ons, 1998), Memòries d’un alamí (Premi 25 d’abril Vila de Benissa, 1998; Columna Edicions 1999), i Aventura al desert (Premi de narrativa juvenil Valldigna, 2000, La Xara Edicions). Amb El repòs del sobirà va guanyar el Premi de narrativa juvenil Ciutat de Torrent (Tabarca Llibres, 2003), editorial en què també li han publicat Fàtima de Berfull (Tabarca Llibres, 2005), que és una reedició revisada d’Adéu a Berfull, i més recentment Vespres de foc, (Tabarca Llibres, 2006).

Pel que fa a contes i relats curts té publicats El tresor del vereder (finalista en el Premi Mossèn Còdol d’Igua-lada, 1999); El mosaic de Carcassius (Premi Terra de narrativa curta, Carcaixent, 2001); El geperut del Buix-carró i altres contes (La Xara Edicions, 2002), i Enyo-rança magribina (finalista en el Premi Rafael Comenge, Alberic, 2002, i publicat el 2005 per l’Ajuntament de Barxeta). I es mantenen inèdits els relats Un caçador de trellat (Segon Premi Mossèn Còdol d’Igualada, 2002, que publicarà l’ajuntament d’aquella ciutat); un llibre de contes i relats titulat Contes del crepuscle; un relat titulat El quadre que es publicarà l’any 2007, i un conte infantil titulat El conte de Laia.

58L l i b r e I n f a n t i l 58ENTREVISTA

Els qui gaudim de l’amistat de Vicent Sanchis sabem que no és molt amant d’entrevistes, perquè no li agra-da sentir-se important. En efecte, Vicent és una perso-na de tarannà modest, que a poc a poc ha anat bastint una obra notable, amb constància, esforç i dedicació. Ho fa, però, tan discretament que sols aquells que te-nim la sort de tractar-lo habitualment coneixem el seu compromís tenaç amb la literatura i la història. Qui es refie de les aparences potser pensarà, d’una persona que manté un comportament tan normal, que al seu si no pot albergar una passió tan punyent. Tanmateix, la passió existeix, en done fe, i la ferma voluntat de servir-la dia a dia, tot i que Vicent necessite de la intimitat per sentir-se a gust i continuar escrivint.

Ens trobem, doncs, davant d’un escriptor interessat tant per la història com per la literatura, la qual cosa ex-plica perfectament que dintre de la literatura s’haja de-cantat fonamentalment per la narrativa històrica, que d’alguna manera conjumina els dos sabers que més s’estima. Per això, resulta quasi obligat que la meua primera pregunta tracte sobre les relacions entre la his-tòria i la literatura, tot i que després parlarem d’altres qüestions menys teòriques.

ROBERT CORTELL (RC): Sempre has dit que arribares a la literatura a través de la història. Tanmateix, es trac-ta de dos camps molt distints, ja que la literatura és ficció i la història implica coneixement i interpretació d’uns fets reals. A parer teu, de quina manera la veritat històrica condiciona la creativitat literària en la novel-la històrica? Quins són els límits que la ficció no pot sobrepassar?

VICENT SANCHIS (VS): La novel·la històrica no hauria de trair mai allò essencial de la veritat històrica, i, per tant, el límit que la ficció no hauria de sobrepassar és el res-pecte a aqueixa veritat històrica. I dic allò “essencial” perquè, tot i aqueix respecte, l’escriptor sempre s’ha de prendre uns certs marges de llibertat. Ara, dit això, de vegades és difícil precisar què és la veritat històrica, perquè la història és una mena d’investigació perma-nent dels fets passats, i sempre pot haver aportacions dels historiadors que poden fer canviar, almenys en part, aspectes sobre la veritat històrica que es donaven per inamovibles.

RC: Una part important de les novel·les que han aconseguit en els últims temps un èxit de vendes ex-traordinari són novel·les que miren cap al passat, tot i que el seu rigor històric és qüestionable. Per què obres d’aquesta mena han trobat tants milions de lectors i, en canvi, altres més fidels a la història passen desaper-cebudes? Consideres que és un problema de qualitat literària o que juguen altres factors?

VS: Potser serà un poc de tot. Sembla que hi ha obres ben escrites que atrauen i fascinen els lectors/es com els millors guions cinematogràfics, tot i que coixegen pel context històric. També pot ser que molts lectors/es no tenen uns coneixements bàsics dels fets que s’hi narren, i potser per això és que no són exigents en el seu rigor històric. Pareix que sols els interessa una tra-ma que els enganxe i res més. De manera que, entre unes coses i altres, a més de la força del màrqueting i les promocions de les grans editorials, fan que el resul-tat siga el que és: obres ben escrites i rigoroses amb la història passen sense pena ni glòria, i en canvi altres obres no tan rigoroses amb els fets històrics triomfen i són grans èxits de vendes.

RC: Les teues primeres obres literàries foren tres novel·les que formen una trilogia morisca: Fàtima de Berfull, Memòries d’un alamí i Aventura al desert. A més has escrit el recull de contes Enyorança magribina. Per què t’interessa tant el tema morisc?

VS: Jo vaig començar a escriure amb una obra d’història local de Rafelguaraf, on vaig nàixer, perquè tenia un gran interés en conéixer el passat del “meu” poble. Per a mi va ser una sorpresa la quantitat d’informació puntual que anava descobrint, que entre altres coses em va permetre saber que la cultura musulmana havia sigut la predomi-nant allà fins l’expulsió dels moriscos. Quan es va publicar aquella monografia em vaig plantejar continuar escrivint història, però fent-la viure a uns personatges més o menys imaginaris, perquè en la mesura que puc m’agrada ba-sar-me en persones reals que visqueren una determinada conjuntura històrica. I, òbviament, un tema molt destacat d’aquell llibre d’història eren els moriscos, per això és que vaig escriure aquelles obres. M’imagine que si jo haguera nascut a Sagunt o a l’Énova, per exemple, potser m’hauria decantat per escriure sobre els romans.

RC: A quin tipus de lectors va dirigida la trilogia mo-risca? Quan t’adreces a un públic juvenil, quins ele-

5959 Falla Plaça de la Malva

ments sols tenir en compte per arri-bar millor a aquests lectors?

VS: En realitat jo no escric qua-si mai pensant exclusivament en un públic juvenil ni en la possible eixida que puga tenir el que faig; és a dir, no pense en modes passatgeres o en si allò serà comercialment rendible. De fet, escric sempre de temes que m’atrauen a mi i pensant en un públic adult, o si vols, un públic madur per llegir tota mena de coses, per això crec que el que faig és escriure novel-la curta. Ara bé, per qüestions edito-rials, un recurs que utilitze perquè si-guen publicables les meues novel·les és intentar donar-los un toc juvenil; és a dir, bàsicament que algun dels protagonistes principals siga jove. Aleshores el que faig és intentar po-sar-me en la mentalitat d’un jove de l’època de què tracte la narració… O siga, pura ficció, perquè ves a saber com pensarien els joves en èpoques pretèrites, encara que l’imaginari col-lectiu accepta uns determinats cà-nons o estereotips de com ho farien.

RC: Hi ha qui pensa que els temes conflictius, com la Guerra Civil de 1936-1939, és millor no remoure’ls. Què penses tu sobre aquesta qües-tió?

VS: Crec que cal parlar de tots els temes i sense censures prèvies, i si és d’uns fets tan lamentables com la Guerra Civil, doncs també, encara que siga solament per allò que hom diu: qui desconeix la història està con-demnat a repetir-la. Bé, siga així o no, supose que una cosa en què tothom estarem d’acord és què sempre serà bo aprendre dels errors del passat per intentar no tornar-los a cometre en el futur. Tanmateix, recorde que això s’hauria de fer amb la major rigoro- Foto de Vicent Sanchis amb la seua dona a Saragossa.

60L l i b r e I n f a n t i l 60sitat possible; és a dir, basant-nos en un context gene-ral de fets demostrats i documentats; allò que deia de l’essencial dels fets històrics.

RC: Últimament han aparegut moltes novel·les so-bre la Guerra Civil. Penses escriure sobre aquest tema? Quin tractament li donaries?

VS: Ara mateix no tinc cap projecte sobre aqueix tema. Si de cas, un poc tangencialment, en tinc una que comença el mateix dia que acaba la guerra; és a dir, que tracta sobre la postguerra. De fer-ne una sobre la Guerra Civil, com he comentat abans, hauria de ser intentant respectar al màxim la veritat històrica, amb totes les consideracions que hom puga fer, com he dit al principi, sobre el que es pot entendre per aquest concepte.

RC: Altres temes que t’han interessat són els cos-tums, oficis i tradicions populars. Així, has escrit el re-cull de contes El geperut del Buixcarró i altres contes, a més d’altres relats esparsos. Quines diferències més importants et planteja com a escriptor la novel·la i la narrativa breu?

VS: Els aspectes etnogràfics m’interessen moltíssim, sobretot per la “por” que em fa el rapidíssim avanç de la globalització en què sembla que anem a parar a una cultura uniforme per a tothom i amb uns determinats pa-ràmetres que a mi no em convencen. Pense que cal fer sempre compatibles els avanços tècnics amb el major respecte pels costums i tradicions, per la diversitat de llengües, pobles i cultures. Pel que dius de les diferèn-cies, ara mateix sols se m’ocorre dir-te que per a mi bà-sicament en són dues: tenir bastant informació sobre el tema i que aquest t’engresque més o menys; això fa que m’isca un relat o conte curt, o bé una novel·la.

RC: L’última obra literària que has publicat és Ves-pres de foc i està dedicada a la desfeta d’Almansa i la crema de Xàtiva per l’exèrcit borbó. M’agradaria que contares un poc quins són els aspectes que més t’ha interessat destacar en aquest llibre.

VS: Jo vaig estudiar el batxillerat a Xàtiva, perquè quan era un xiquet hi havia comunicació diària amb au-tobús de Rafelguaraf a aquella ciutat, amb la qual com-partim una història comuna per haver sigut part del seu terme en època foral; per això és que li tinc a Xàtiva un lligam afectiu bastant gran. Quan vaig començar a

escriure narrativa una idea que em va vindre a la imagi-nació va ser un relat sobre l’incendi de la ciutat. Doncs bé, ja posats en la trama, el que volia sobretot era cen-trar-me en llocs pròxims a Xàtiva i en els dies previs a aquell desastre, intentant, en la mesura possible, posar de relleu la tragèdia tan gran que aquell fet criminal va suposar a través de les diferents opinions i interessos que hi havia entre la societat d’aleshores.

RC: A banda de l’expulsió dels moriscos i de la des-feta d’Almansa, quins altres fets de la nostra història consideres d’interés literari?

VS: Home, n’hi ha moltíssims. Ara, a mi els que més em mouen a prendre llapis i paper són aquells que em toquen de més a prop. Vull dir, abans citava el cas de l’Énova. Doncs bé, estic desitjant llegir algun llibre o publicació científica sobre les importantíssi-mes troballes de la vil·la romana d’aquella població, amb la qual també em sent lligat per qüestions de proximitat geogràfica al meu poble de naixença. Crec que, en la mesura que anara llegint sobre el tema, és probable que a partir d’ací la imaginació començara a fer la resta i em plantejara alguna narració al res-pecte.

RC: Finalment, et pregaria que ens parlares una mica sobre els teus projectes actuals o més immediats.

VS: El meus projectes actuals són que ara mateix estic acabant una obra que tracta d’un frare dominicà titulada Terra de frontera. Aquest any que ve em pu-blicaran un conte que va ser finalista en el premi Feli-pe Ramis de la Vila Joiosa d’enguany (2006) titulat El quadre. He fet un conte infantil dedicat a una veïneta meua i també intentaré que es publique. Quant als projectes més immediats et diria que tinc una vintena de projectes o idees a desenrotllar en un futur, però no tots són de narrativa perquè escric també algun que altre estudi d’història. Pel que fa als projectes de narrativa m’agradaria posar-me pròximament en una novel·la sobre bandolerisme. Una altra idea –que de fet era la primera novel·la que jo volia escriure– seria una que tracta sobre la Inquisició. Una altra seria una novel·la negra. Una altra sobre les relacions de poder i privilegis en la societat centrada en la classe política. Un altra seria un llibre recull de relats sobre excursions fetes amb amics, etc., etc.