Jordi Bernácerla nostra fita musicalÉs la nostra referència en la direcció musical internacional. Jordi Bernácer és la nostra fita i ho tindrem

el pròxim dia 20 en el Teatre Calderón clausurant el 30 aniversari d’Amics de la Música amb l’Orquestra

de la Comunitat Valenciana. Un consolidat artista que seguix emocionant-se en cada concert i que troba

en les notes al piano de Carlos Palacio la proximitat de casa.”

D e presència modesta i, alhora, tremendament

accessible i proper. “Sempre vaig carregat de partitures”, em diu com disculpant-se. De sobte, eixa borsa de plàstic que porta a la mà em pareix massa xicoteta per a suportar trenta anys de carrera musical; quatre anys de formació en el, com ell diu, “rovell de l’ou” de la música que és Viena; més de huit assistències a directors d’orquestra de la talla de Lorin Maazel o Zubin Mehta; i ja incomptables direccions que l’han portat arreu del món fins a Berlín, Praga, Qatar, Estats Units, Gènova o Madrid, entre altres. Als seus 37 anys, Jordi Bernàcer és el més jove d’una generació de directors d’orquestra compromesos amb la música contemporània i de tots els temps, el primer alcoià en dirigir l’Orquestra Nacional d’Espanya i el primer valencià en fer-ho amb una Òpera al Palau de les Arts de València.

– Els diferents compromisos professionals t’han conduït a ciu-tats de la talla de Viena, Bratisla-va o Bilbao; inclús fora d’Europa a San Petersburg o Los Angeles. Què et suposa tornar a Alcoi el pròxim dia 20 de desembre?

– “Sempre és especial tornar a ca-sa, tot i que en el fons mai me n’he anat. De fet, en els últims anys he estat a Alcoi amb la Jove Orquestra Nacional i fa dos anys vam organit-zar un concert junt amb l’Associació d’Amics de la Música d’Alcoi que a més aquest any ha celebrat el seu 30 aniversari. Per una altra banda, quan estàs dirigint t’oblides d’on ets, qui està, qui no... Però sí, sempre és especial tornar a Alcoi”.

– En quin lloc del món t’has sen-tit més còmode a l’hora d’exercir

el nostre ciutat

Martes, 10 de Diciembre de 2013 5entrevistaMAR SANJUÁN

Passa a la pàgina següent

Martes, 10 de Diciembre de 20136 el nostre ciutatla entrevista

la teua professió?– “Depèn, perquè normalment quan

vaig a treballar a un lloc és per pocs dies i no et dóna temps a gaudir molt de la ciutat. Però he de reconèixer que sóc molt urbà i que si he de dir un lloc en especial, doncs Viena. Allí vaig es-tar formant-me durant quatre anys, va ser un somni”.

– És la música clàssica universal?– “És universal la música, tota. És

universal en l’aspecte que és una manera de comunicar-nos, d’expres-sar-nos i trobar-nos tots. La clàssica com a tal no és diferent. Una altra co-sa és el poder apropar-nos a la mú-sica a través dels concerts, tot i que això hui per hui ha canviat molt”.

– I pel que fa a la recepció?– “Si som oberts, encara que es

tracte d’una cultura llunyana, la música ens arribarà i emocionarà. I he pogut viure aquest sentiment recentment perquè he dirigit l’Orquestra Nacional d’Espanya amb la novetat d’introduir un sitar, un instrument indi de 26 cor-des molt complex, en el concert, i la resposta del públic ha sigut especta-cular”.

– Perceps cap diferència entre països a l’hora d’apreciar la música d’orquestra? Està més o menys va-lorada en comparació a Espanya?

– “No. Jo crec que ací s’ha treballat moltíssim en els últims trenta anys. S’han creat moltes orquestres simfò-niques, molts auditoris... inclús més que en altres llocs. Hi ha una cultura i unes ganes de cultura equiparables a la d’altres països, i és algo que podem veure també a Alcoi”.

– Aquesta pregunta hui és obli-gada; afecta la crisi econòmica a aquests estrats de la cultura?

– “La crisi, per desgràcia, és global i ens afecta a tots. Vinc de dirigir d’al-tres països i es nota també. El que és important, el que no s’ha de perdre de vista, és que la cultura ha d’estar pre-sent en la societat com un element de primer ordre. Perquè una societat que no siga capaç d’expressar-se a través de qualsevol tipus de cultura com ara la poesia, el teatre, la música... és una societat sense parla, sense capacitat de transmetre ni créixer”.

– I pel que fa a les innovacions tecnològiques, a aquesta percep-ció de canvi constant, de velocitat i immediatesa del dia a dia ... podem parlar també de crisi en la música?

– “Hi ha una cosa que s’ha de tenir en compte, i és que la immediatesa que proporciona la tecnologia no po-drà mai suplir l’assistència a un con-cert. Hui en dia pots escoltar qualsevol peça musical en tan sols uns segons des del teu mòbil, però res pot equipa-rar-se al sentiment de compartir una acció en el moment present. Una so-cietat en la que la gent viu enganxada a les xarxes socials, a Internet... no se n’adona que hi ha moments irrepeti-bles, efímers que ja no podran retenir en la memòria, doncs parlem de sen-tir una acció en el moment present i gaudir-la”.

“Afortunadament encara em pose nerviós quan he de dirigir”

Ve de la pàgina anterior

– Des dels sis anys, podríem dir, que arranca la teua carrera musi-cal... tan clar ho tenies?

– Començar tan prompte no és una cosa estranya, però òbviament la mú-sica té un punt de vocació important.

– Sí, però és una carrera molt sa-crificada, mai t’ha paregut que has hagut de renunciar a res?

– “Mai ho he entès com un sacrifici, és una paraula molt negativa. No en-tens que estàs renunciant a altres co-ses perquè reps molt a canvi. Quasi em dóna vergonya dir-ho en veu alta, però em senc un privilegiat”.

– Creus que si hagueres dedicat el teu temps a una altra formació, hagueres rebut un suport diferent per part de la teua família?

– “La meua família no m’ha donat suport per estudiar música, sinó per fer el que m’agradava”.

– Dirigir és una responsabilitat molt gran. Sempre et sents satisfet?

– “Sempre pense que hi ha moltes coses a millorar cada dia, no per per-feccionisme, sinó per superació. Hi ha molta gent que depèn de tu: els músics, el públic que escolta... Ja porte uns quants anys dirigint i els nervis, afortunadament, mai han des-aparegut. Encara no ha desaparegut aquest sentit de la responsabilitat”.

– Va ser una responsabilitat diri-gir l’Himne de Festes d’Alcoi?

– “Això va més enllà dels nervis, és inoblidable i incomparable, sobretot perquè saps el que significa per a tantes persones”.

–A banda de passió i professió, què significa la música en la teua vida?

– “Jo no entenc la meua vida sense la música, és difícil verbalitzar-ho, de-finir-ho. Em fa entendre moltes coses de la vida. Això sí, és molt acapara-dora, pren molt però dóna molt”.

– Un moment de la teua carrera que recordes especialment

– “La primera vegada que vaig to-car una obra en flauta com a solista, de Telemann, va ser amb l’Orquestra Simfònica Alcoiana al Círcul Industrial amb Gregori Casasempere, un bon amic. Recorde que abans de l’últim moviment, vam sentir com una dona del públic començava a patir un ama-go de infart. Jo em vaig quedar de peu amb la flauta, paralitzat. Afortuna-dament no va ocórrer cap desgràcia.

Realment conte aquesta anècdo-ta perquè, pel que fa als concerts, m’agrada pensar en ells com en moments irrepetibles i tots són es-pecials. M’agrada pensar que cada actuació es renova, perquè mai és el mateix; jo no estic igual, el públic no està igual... Repetir va en contra de la música en sí, va en contra de l’art”.

– En alguna entrevista has co-mentat que Mozart, Beethoven y Brahms ocupen sempre un lloc destacat entre els teus compo-sitors favorits. Però deixant de banda la música clàssica, quines

altres perversions musicals tens?– “La veritat és que sóc un incult en

aquest aspecte (riu). A mi m’agrada qualsevol tipus de música, el jazz per exemple m’agrada, però dins del jazz hi ha un món. Em prenc tan a pit la música que em costa identificar-me, no seria capaç de concretar”.

– Quina “banda sonora” li poses a ta casa?

– “Hi havien dos discs que sonaven molt en ma casa quan era xicotet. Un era “Una noche en el monte pelado” de Moussorgsky; i l’altre era el disc de la música per a piano de Carles Palacio, alcoià també i molt present en la meua família. Una música de piano que, a més, és molt íntima... em recorda molt a casa”.

– És la música clàssica una mú-sica que mai passa de moda?

– “La música està molt per damunt del concepte de moda. Però és cert que la música clàssica sempre està ahí, és la base de tot”.

Inicia sus estudios musicales a la edad de seis años, cursando estudios de flauta, dirección de coro y dirección de orquesta en el Conservatorio “Joaquín Rodrigo” de Valencia.

Asiste en Viena a los cursos internacionales de dirección de orquesta de Ervin Acél en la “Universität für Musik”, diplomándose con las máximas calificaciones (Auszeichnung) en el “Konservatorium Wien” con Georg Mark y Reinhard Schwarz. En 1997 obtiene el Premio en Dirección de Orquesta del “Verein Wiener Musikseminar”. En 2004 dirige en el “Beethoven Workshop” impartido por Daniel Barenboim en el Musikverein de Viena. Ese mismo año es nombrado director asistente del Cor de la Generalitat Valenciana.

Ha sido asistente de Lorin Maazel, quien le invita en 2007 como director asociado al “Castleton Festival” en Virginia (EEUU). Colabora asimismo con Riccardo Chailly, Sir Andrew Davis, Valery Gergiev, Zubin Mehta y Georges Prêtre entre otros.

Ha dirigido la Orquesta y Coro Nacionales de España, Orquesta Sinfónica de RTVE, Orquestra de la Comunitat Valenciana (“Palau de les Arts Reina Sofía”), Sinfónicas de Galicia, Asturias, Bilbao, Euskadi, Navarra, Castilla y León, Murcia, Tenerife, Orquestas de Valencia, Extremadura y Comunidad de Madrid.

Ha dirigido asimismo la Baden-Baden

Philharmonie en gira por Bahréin con Plácido Domingo, la Orquesta de la Radiotelevisión Eslovaca de Bratislava (Eslovaquia), Orquesta y Coro de los teatros Carlo Felice de Génova, San Carlo de Nápoles así como las orquestas de cámara de Berlín, Praga y Qatar.

Dirige Manon de Massenet en el Palau de les Arts Reina Sofía de Valencia, Tosca en Los Angeles Opera, Carmen en el Teatr Wielki de Poznan (Polonia), The Beggar’s Opera de Britten en el Castleton Festival (EEUU), El rey que rabió en el Festival Castell de Peralada, el estreno absoluto de Nûr de Marco Taralli en el “Festival della Valle d’Itria”(Italia), El gato con botas de Montsalvatge en el Palacio Euskalduna de Bilbao y L’occasione fa il ladro de Rossini en Pamplona.

Invitado por prestigiosas instituciones musicales como Abu Dhabi Classics, Festival de Música Contemporánea de Alicante o el Festival Mozart de La Coruña entre otras.

Realiza grabaciones para la RNE, RTVE y Abu Dhabi Classic FM y RAI.

Entre sus últimos compromisos cabe señalar actuaciones al frente de la Orquesta y Coro del Teatro Mariinsky de San Petersburgo, Orquesta y Coro del Teatro di San Carlo de Nápoles, Orquesta Sinfónica de Bilbao, Orquesta Nacional de España y Orquestra de la Comunitat Valenciana (Palau de les Arts Reina Sofía).

el nostre ciutat la entrevista Martes, 10 de Diciembre de 2013 7

Un currículum internacional

Martes, 3 de Diciembre de 201324 el nostre ciutatpublicidad