GENER ’14 / n. 34

www.jovesij.cat

Trobada de taizé a estrasburg A principis d’aquest mes de gener, prop de

noranta joves dels bisbats amb seu a Cata-

lunya i l’Aragó tornaven a casa després de

participar a l’encontre europeu que cada

any organitza la comunitat ecumènica de

Taizé en una ciutat diferent. Enguany va ser

del 28 de desembre a l’1 de gener a Estras-

burg i els joves van estar acompanyants pel

bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell.

La propera trobada, a finals d’aquest any,

serà a Praga. Continuar llegint

Meditacions del germà Alois (dia a dia)

Fotos

LES BENAURANCES En els evangelis hi trobem una bona notícia. Una bona notícia que no s’iguala a cap d’aquelles que depenen de l’acció de l’home. Déu mateix et fa una promesa i t’assegura que no et defraudarà. Si con-centres la teva atenció i escoltes la Paraula troba-ràs el tresor més gran que pot trobar una persona humana. Aquí tens Les Benaurances que, com diu el Sant Pare, són un dels protocols que tot cristià ha de seguir.

PONÉ FE El papa Francesc ens estimula al seguiment de Jesucrist, però no ho fa de qualsevol manera. Durant la JMJ de Río de Janeiro ens va dirigir als joves un seguit interpel·lacions i missatges. Aquí tens el missatge titulat ‘Poné fe’.

materials previs (gener)

MARE TERESA DE CALCUTA Sense algú que cregui no puc creure. Sense algú que tingui fe, jo no puc tenir fe. Els testimonis són això: persones que «han vist al Senyor» i viuen la seva vida segons el que significa aques-ta visió. Submergeix-te en la biografia de la Mare Teresa de Calcuta que trobaràs en aquest web. T’ajudarà a deixar-te portar per l’Esperit de

@

A la vora del llac

repassant aquelles xarxes

vaig sentir com em cridaves pel meu nom.

S’hi aplegà tanta gent

que volien escoltar-te

que vaig fer-te un lloc, per sempre, en el meu cor.

I malgrat el temporal

que amenaça d’enfonsar-me

jo confio que tu ets sempre al meu costat.

I, com sempre, estens la mà

i em treus d’un mar de dubtes,

i puc dir ben fort que Tu ets el Senyor!

És el Senyor qui m’ha donat la vida.

És el Senyor qui em crida pel meu nom.

És el Senyor qui mai no m’abandona.

L’alegria del meu cor és el Senyor!!!

Contemplant les multituds

vas pujar a la muntanya

i em vas mostrar el camí per a ser feliç.

I si no puc caminar

em convides a aixecar-me

carregant amb tot el pes dels meus

pecats.

I malgrat el temporal

que amenaça d’enfonsar-me

jo confio que tu ets sempre al meu costat.

I, com sempre, estens la mà

i em treus d’un mar de dubtes,

i puc dir ben fort que Tu ets el Senyor!

És el Senyor...

Escolta l’himne

RESSO de DELEGACIONS les

Joves TARRAGONA

‘Déu existeix?’ Aquesta gran pregunta que des de sempre

s’ha plantejat la humanitat va ser el tema del segon Cafè

Youcat, organitzat per la delegació diocesana de joves de

l’Arquebisbat. En aquesta ocasió, Pablo Muñoz, laic de la

parròquia de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, va ser l’e-

ncarregat de presentar el tema i plantejar un seguit de refle-

xions i recursos, entre els quals hi ha el Youcat. Tot plegat va

donar lloc a una estona de debat on es va tractar la llibertat

de les persones per creure, raó i fe, la importància de fer-se

preguntes, què diuen els que no hi creuen, la creença en

Déu en un món autosuficient, el concepte de Déu-amor, l’-

experiència personal de Déu... Una interessant activitat, que

va néixer de la mà de la Delegació de joves de Barcelona, i

que engresca als joves a convidar-hi d’altres amics seus, cre-

ients i no creients. + Info ●

Joves SANT FELIU DE LLOBREGAT

Amb el lema «Regala’t una experiència nova», uns tres-cents adolescents i joves del bisbat de Sant Feliu de Llobregat han participat a la trobada diocesana aquest passat dissabte 25 de gener, festa de la Conversió de Sant Pau, a Sant Boi de Llobregat.

La trobada s’ha centrat en descobrir com la fe és motor per al servei. Amb l’ajuda dels germans de Sant Joan de Déu i de les germanes Hospitalàries els joves han pogut conèixer experiències de servei i voluntariat. ●

Fotos

Joves GIRONA

La diòcesi de Girona ja ha fet una primera reunió amb tots aquells voluntaris que volen donar un cop de mà a l’Aplec de l’Esperit. A la trobada hi va assistir el bisbe de Girona i responsable de la pastoral de joves a les diòcesis amb seu a Catalunya qui va engrescar a tots a participar-hi. ●

Fotos 1r Cafè Youcat / 2n Cafè Youcat

Joves TERRASSA

El dia 10 de gener, encara en temps de Nadal, es va celebrar

una nova sessió de l’escola de pregària diocesana. Per prime-

ra vegada es va fer pregant en comunió, simultàniament en

tres llocs del bisbat contemplant el misteri del baptisme del

Senyor. A Terrassa va presidir Mn. Fidel Catalan, secretari

canceller, en absència del Sr. Bisbe. A Sabadell, Mons. Salva-

dor Cristau, bisbe auxiliar, va presidir en nom del bisbe titular

i a Granollers ho va fer Mn. F. Xavier Farrés, delegat episco-

pal de joventut. En acabar la pregària els joves van poder

compartir encara una estona fraternalment. ●

REFLEXIO sobre l’entrega

De diferents llocs i per diversos camins, van arribar tres «caminants» al seu destí, el pou de Sicar. Mentre estaven asseguts a l’ombra del pou i assaborint l’aigua fresca, es van posar a parlar de l’ENTREGA. –Jo li he donat prous voltes a aquest tema. I quan parlem d’una entrega em sembla que el primer plantejament que es

deu fer és: «Des d'on ho faig?». Des del cor, des de l'espera de la torna, des de la gratuïtat, des d'un plantejament d'in-

versió? De pensar que un cop surt de tu... ja no pots decidir què fer-hi i com fer-ho, obres una porta i... de fet, quina

entrega o donació no és vàlida? Vingui d'on vingui?

L'entrega d'una mare a un fill, de dos enamorats, d'un voluntari, d'una filla a una mare, d’un desconegut a un altre,..

L'entrega d'un servei, de fet, d'una vida en vocació de servei, d'aquell missioner o missionera que construeixen una no-

va manera de viure en família i que finalment, resulta que el s'ha reconstruït és el Regne i una família per a les dos

parts. L'entrega més senzilla: un somriure al matí, potser a qui tens proper, una picada d'ull, una abraçada; el somriure

al desconegut o senzillament, la bondat i la felicitat que s'anirà escampant.

La donació o entrega més profunda: Aquell, SÍ, ho faré; ocuparé el meu temps per l'altre, pel fill/a d'algú que no conec i

que... finalment, SÍ, coneixem al Pare. L’entrega no la reconec si no ve des de l'enamorament de l'altre, del proïsme, de

Déu, de la creació, des d'aquesta etapa de la vida tan bonica en la que, tot i fent les mateixes coses, les fas des d'aquest

estar enamorat... Tampoc la puc reconèixer sense un trencament, trencar en l'actitud d'aferrar-nos a les coses materi-

als i als sentiments, als lligams que ens fan esclaus sense ser-ne conscient. I no la sé llegir tampoc sense la generositat

d’ambdues parts, ni des de l'amor de qui

ens regala els dons a repartir.

– Bonica i complicada paraula entrega, em

sembla que no té propietari, potser un, el

que ens va donar la llibertat per poder en-

tregar-nos a l'altre o entregar allò que se'ns

ha donat. No sé mai, en aquesta relació de

donació qui rep i qui dóna.

–Sembla molt interessant el què dius. Jo sóc

molt jove i amb el temps desitjo entregar-

me més, però ja he tingut alguna experièn-

cia que m’ha marcat. Jo crec que podem

interpretar la paraula entrega de moltes maneres, però la primera que em ve al cap quan la sento es que cadascú apor-

ta les seves qualitats als demés. La meva experiència en l'entrega va ser com a voluntari en l'acollida prèvia a la JMJ. Per

a mi va ser molt interessant poder comunicar-me amb ells sense saber parlar el mateix idioma. Aquella experiència

m’ha ajudat a pensar diferent. ●

«Els meus ulls han vist el Salvador» (Lc 2, 30)

Segons les normes de la Llei, Jesús va ser un més dels que pas-

saven desapercebuts i només el van reconèixer el vell Simeó i

la vella Anna, símbols del poble humil i pobre que espera un

Salvador.

Però la llum de l’infant Jesús no queda tancat en cap Temple i

s’escampa a tots els pobles del món. “Els meus ulls han vist el

Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els po-

bles; llum que es reveli a les nacions”, diu Simeó, home just i

bo com Josep, tot prenent-lo en braços.

Continuar llegint

La Candelera

- Pels joves que participarem a l’Aplec de l’Esperit de

Banyoles, que el Senyor ens ajudi en el nostre camí de fe.

- Per les nostres Esglésies diocesanes, pels nostres bisbes,

pels preveres, els diaques i els laics i laiques compromesos,

que sapiguem construir el Regne a Casa nostra.

- Com els deixebles a la barca nosaltres et demanem Senyor

saber reconèixer-te i trobar-te en el nostre dia a dia i

assenyalar-te perquè tothom et pugui veure i experimentar.

(Segueix tu mateix/a amb una pregària que et surti del cor...)

Últims dies!! (Contacta amb la delegació de joventut del teu bisbat!)