AVENC DE SANT ROC Bquea (Barcelona)

Rifael Amat i Carreras Explorat: 14-VIII-1923

Clix6: C E C. IE R E )

Sccch' ABC

EQUlP DE RECERQUES ESPELEOLOGIQUES S E C C I 6 D ' E S P E L E O L O G I A

d e 1

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA

ButIIeti d'informació y relació de I'EOUIP DE RECERQUES ESPELEOLOGIQUES del CENTRE EXCURSIONISTA BE CBTALUNYA

- Els articles proposats s6n publicats segons disponibiliiai i sota I'exclusiva responsabiliiat de l'autor.

- ESPELEOLEG, permet la reproducció dels seus articles seiiipre que s'hagi sol.litai previa- menf, fot fent constar llur proced&ncia.

- Correspond&ncia E. R. E.

E. R. E. del C. E. C.

P a r a d í s , 1 0 i 12 Telkfons 232 45 01

232 45 02 BARCELONA 2 232 45 o3

Dipbsii legal B: 22844 - 1967 Ciclostil C. E C. Impremta V: Cusó. - O S. Artesania núms. 12.216 i 62.221. - Passeig dels TiPlers, 41. - Barcelona 17

I N D E X ==t==e====

E, S ' P E L E O L E G N9 V A B R I L 1968

LA DEFERSA DELS G W S CLUBS E d i t o r i a l

INFORMllCIO GENERAL - 3JOU R E F U G I P E R ESPELEOLEGS - CONDEMIJES P E R ROBAMENT DE CONCRECIONS - DESCENS A LA "TORCA DEL CA.RLISTA" - T O N G R A F I A DE LA "FOU DE BOR" - PBNIS FOT0C;RRFICS

ASPECTOS QUIMICOS DEL PROCESO DE K A R S T I F I C A C I O N A. H e r n a n a

F I T X E S DE CAVITATS - AVENC SUEILS-GODOY O. Escol2 - AVENC DELS O S S O S as a Y: 8 a s ~ e ~ i i OPERACIO SOLSONES - CAEIPANYES 1962-1965 M. U b a c h i .$:"'., ', ,ji,,:.li .> , ., b; v:g:;~.;;.,.?,*. s.,,. . . . , ;:u .- O* E s c o l a

B I B L I O G R A F I A O. E s c o l 2

ESPELEOLOGIA TELURICA i LA COVA INEXPLORADA

F U L L S IWORMALS

RESUMS , R E S ~ E S , ~Ésmms, . .. ,

A. R yentós i SI. A S L ~ 165 A , R i b e r a 167 A , R i b e r a 168

CONSELL DE REDACCIO: O , E s c o l á i B o a d a J . A , R a v e n t ó s i So l e r R . S i t j 2 i C o m a s

IMPREMTAs V, C u s ó i A r m e n g o u

INTERCANVIo J.MB Sala i V i n Ó s

CORRECCIO J , E s t i v i l l

CICLQSTIL s C.E.C.

EDITORIAL

LA DEFENSA. DELS GRANS CLUBS ICC_____I-___________-----l----------C _I_-_-----____---__d-----------e------

Algunes vegades a 1'ERE ens hem s e n t i t una mica complexos davant d ' a l t r e s grups , com s i ens sen t i s s im una mica

S "f i l l s do f ami l i a " , p e l f e t de d i sposar de mit jans ,

Po t s e r a ix6 ha c o n t r i b u l t una mica (que mai no ha pa s sa t d0una mica, afortunadament) que ens a5stingués8irn cnca- r a més de f e r pública o s t en t ac ió d e l s nos t r e s f ' fabulosos ingressosv i ens hem i n c l i n a t i e s f o r c a t a f e r p a r t i c i p a r una mica e l s a l t r e s d'a- 116 que hem aconseguit amb aques t s mi t j ans , csperem que sense l a més p e t i t a t a c a de paternal isme, i en perafectes condieions d ' i & a l t a t ,

Tenim l a gran s o r t que mai no podrem segu i r e l s is tema america ( a no Esser que instaurem un P l a Marshall que re- p a r t e i x i no d o l l a r s s i n 8 deutes) ,

Tot a ixa ho f&iem emb l a sana i t a n ingenua i n t enc ió do f e r quolcom pc r a augmentar e l n i v e l 1 de l ' e spe leo log ia c a t a l ana ,

Evidontement t o t s e n'anava a rodar en oom parar-nos amb l ' o ~ p o l e o l o ~ i a Guropea dc ~ ~ u a l i t a t , E l cop do gr5ei.a i l a j u s t i f i c n c i ó f i n a l va é s s e r 1s s o s p i t a de que e l que féiem r e su l - t ava ba s t an t i ne f i c aq ,

Ens vam p a r a r , po t s e r una mica desanimats, V a m r e c a p a c i t a r , i e l s n o s t r c s maquiavElics c c r v e l l s van pensar t o t a, ix6 t

-- Es absurda l e e x i s t e n c i a ds 30 crups d 'espcleologia a Cataluu nya, unü, p a r t d e l s qua l s vegeten o han mort,

-- Resul ta digne de mirar-se amb u l l e r e s l a cons tan t c r cac ió de i~isiu:: grups ~i'csl.iulc.oLugLa per %lgun Plicuidcri-t-fundador cle mo3$ 95ói1ct

voluntctt, que f a a l a vogada dc ooci de l c lub, ( t o t s 'cnclau en l a fiinr]~.ci 6, b i a a c ~ r izn oscui; i cnvicis f @ l i c i t a c i o n s pcr ~ a d z l ) ,

-- Es t r i s t i s s i r n a l a disseminaciÓ d ' e s f o r ~ o s en tasques absurdos

i n ú t i l 8 o contraproduent S,

m - El n ive l1 mitja d 'a l lb que e s f a és baix, mes per manca d0elaboraciÓ que per manca de matbria prima,

.D La pr inc ipa l ocupació de molts cluba 6s destacar , ac tuar de cara a l a g a l e r i a i n i tan s o l s pensar en 1s formacid de l'equip i e l s seus membres,

La solució a t o t s aquests problemes qua- s i ens atrevim a d i r que l a veiem g r i s , i en t o t cas que no proviz dr2 de cap aigua miraculosa estimulant.

Perb de moment, estem convencuts de l a ne c e s s i t a t de f e r ve r i t ab le s equips d'espeleologia de ca tegor ia i que aix6 6s d i f í c i l i l l a r g , pe r t a n t absorbent,

Que 6s p e r i l l ó s apostan c inc centims per a un grup que manqui de t radicióo pot desapareixer Lan rhpidamant com a aparegut,

I considerem que qui vulgui p rac t i ca r 1 ' ~ s p e l e o l o g i a 6s totalment l l i u r o de t r i a r conscientment e l club que més li convingui, 1 considerem a l s membres de ls c lubs o s g r o g u ~ E t s , moguta per l a inconsci8ncia o l'sgoismo ( que e l l a en diuen indicidualisme) més que pcr cap impuls a l t ' m i s t a , en integrar-se d ins d 'un mini-c lub ,

Barcolona 1966

I

I N P O R M A C I O - G E N E R A L , ..................................... .....................................

Edif i c a t p e l "Gruppo Speleologico Piemontese CAI-UGET1' i dedica,t a l s e s pe le6 legs Saracco i Volan- t e , recentment desapareguts , s'ha inaugurat a I t a l i a un r e fug i especialment acondi c i a t pe r a e s t u d i s c i e n t f - f i c s ,

Es t roba a l a zona de P iagg iabe l , l a (Alps L igurs ) prop de l a f r o n t e r a i t a l i a

-7

no-francesa, a 2200 m, ~ d ' a l t i t u d , Esta d e s t i n a t principalmeiit pe r a l s e spe leh legs que vulguin e s t u d i a r l e s c a v i t a t s d 'aquel la zona, i també p e r a q u e l l s que d e s i t g i n r e a l i t z a r invest iga- c ions que f a c i n nece s sa r i a l l u r p resenc ia a l a muntanya,

E l r e f u g i consta d'una cuina de f e r r o , a i güe ra , i t é v u i t l l i t s a,mb matalas i sis amb f u s t a , Es t a d i s t r i b u l t de forma que permet emma - gatzemar jmpliamont e l s ins t ruments c i e n t i f i c s i equips de d iversa u t i l i t a t ,

Pe r a r e s t a s a l r e f u g i , habitualment t a n c a t , 6 s p r e c i s , a l s grups espo leo l0g ics i assoc iac ions c i e n t f f i q u s s que d e s i t g i n f e r 6s d'aquest , demanar-ho previamen-b a l CAI-UGET, on s e p l s f a c i l i t a r a l a c l au ,

CONDENNES PER ROBA1rlF;NT DE COIVCRECIQNS A LA COVA DE LA BALFI ( A l t a Saboia)

E l t r i buna l de 2i I n s t a n c i a de Bonovil le ha condemnata 8 d e l s 9 a cusa t s de l a subs t racc ió de 300 yuilograrns de " c r i s t a l l s u i concre- c i on s de l a C0V.k DE U& BALflIII ( ~ a g l a n d , Al ta ~ a b o i a ) , e l s qua l s fo ren venudes poster iorment , a penes que t o t a l i t z e n 8 mesos de p res6 i 12,000 f r a n c s de multa, r e s t an s e s c a r a pendent de p e r i l a t g e e l concre ta r e l v a l o r d ' a l l b ~ o b a t , per l a qua l cosa s e ' l c ha condemnat a p a g a s o l i d i r iament l a y u a n t i t a t de 5,000 f r a n c s ,

E s i n t c r e s s a n t aquesta Sent&n.cia, no s o l s per l a quan t i a de l e s penes, que semprs sÓn un f r e a l s tcdi-expeleblegs, s i n 6 tamb6 pcmqu& r e c u l l en e l s "considerandos" i "resul tandosF ' t o t a una d o ~ t r i n a en l a qual e s q u a l i f i c a ePs esmentats f e t s de vandal ias j. s ense j u s t i I i c a c i 6 n i excuses fimdamentades en una f a l s a dc?dicaciÓ a 1 ' e s p e l o o l o ~ ; i a

DESCENS A LA TORCA DEL CARLISTA (BISCAIA)

Durant els d i e s 8, 9 i 10 de desembre de l 'any p a s s a t un grup de ~ ' E R E , compost pero M , J a r d i , E, Pet i t l , M, Sol J. Can ive l l , R , Recuero, M, Alfa ro , M, Mar t í , J O R O L a i r i s a , E, Esc r ich , d e v a l l a a l conegut a,venc anomenat "Torca d e l C a r l i s t a " s i t u a t a Carran- za ( ~ i s c a i a ) .

L'esmentida F'Torcas' t é una p r o f u n d i t a t t o t a l de -362 me arnb un pou i n i c i a l de -154 m. En e l seu i n t e r i o r e s t r o b a l a s a l a s u b t e r r j n i a major d'Europa ( l a sogona d e l mÓn) de 500 x 250 x 90 m.

Aquesta a c t i v i t a t , co inc iden t amb e l 15 a ,n iversar i de l a fwidació de l'ERE, e r a dedicada s 14entrenament d e l grup que l a va r e a l i t z a r , e l qual no s o l s e s tyob3, amb l e s d i f i c u l t a t s p rbp ies de l a magnitud de l 'avenc s i n 6 que va haver de s u p o r t a r una i n t e n s a nevada a l ' e x t e r i o r que d i f i c u l t h l e s operacAons d e l grup de s u p e r f í c i o ,

Es la segona v o g ~ d a que un equip de 1'ERE r e a l i t z a aqucs ta exploraci6 . La pr imera , fou duran t l a Setmana Sant. do 1963 o

TOPOGRAFIA DE LA 'lFOU DE BOR"

Ens 6s g r a t poder comunicar a l s J e c t o r s l'acabament do l a t o p o g r a f i a uomplorta i d e t a l l a d a d e l comploxo sub- t e r r a n i Fou de Bor - Tuta Froda, ( ~ c l l v o r de Cerdanya)

I n i c i a d a l'any 1965, ha r e q u e r i t innume r a b l e s jorns do t r e b a l l p e r p a r t d c l s n o s t r e s wmpanys Josep C a s t e l l , Pere Blancli, V. Cusb, J. Mora, R e Ordoñez i J, ~ a r t i .

PREDiI S FOTOGRAFI CS

E l nostre company Pelix Alabart i TTila ha o& tintlut darrerament varios premis que palesan l a seva dedicació t o t a l a l a fo- tografia sixbterránecl .

En e l XYXIV Saló de fotografies de iliuntanya, organitzat ner l e s Seccions de rotografisi i lllun$ranya del Centre Excursionista de Catalunya, obtingué l a TEIiCRW ~"IEDALLÍ? D'HONOR en l a secció de coleccions dc diapoaitivea cn oolor, i tnmbé c l prcmi copcoial ESBELEOLOCIA.

?n e l IL Concurs Nacionzl d s Dinpositives, organitzat pel Grup dtExnloracions subterraneas del Club iiiuntanyenc 13arcelo- nes, guany8 e l PRIMER P ~ & ~ I I a l p millor diapositiva en hlanc i neire, e l PR- mer PFü3KI a l a se r i e de " j i a ~ o s i t i v e s en blanc i negre sobre una mateixn ca- v i t a t i e l SEGON PRFI\41 9 l a serk de 3 diapositives en color sobre l a mc?teixa cavita t.

TOSCA DEL CARLlSTA

S ecció G l o b a l

10SO ESE 23S0 SW -366

Top . A. Eraio d958

T O R C A D E L C A R L I S T A (BISCAIA)

Entrada del pou de 154 metres

ASPECTOS PROCESO dc k ARSTIFICACION

por Angél Hernanz,

Uno de l o s problemas que primero so plan- tearon en e l es tud io de l a gdnesis y desa r ro l l o de l a s formas k á r s t i c a s fue e l de comprender l o s diversos aspec tos d e l mecanismo de d i so luc ión de l a s oa,lizas y o t r a s rocas solubles . Aunque todavía no e s t a r e s u e l t o por completo, en l a ac tua l idad ya e s pos ib le dar a l menos un esquema genera l d e l proceso, que nos p:oponomos exponer en e s t e a r t í c u l o , l imitándonos a unas consideraciones genera les s i n e n t r a r en e l d e t a l l e de l a s reacciones t a b l a s , a n á l i s i s , e t c , , que e l l e c t o r in te resado puede consu l t a r en l a b_23 b l i o g r a f i a que citamos a l f i n a l ,

11. LA DISOLUCIOH DE IJA CALIZA,

E l agua pura só lo e s capaz de d i so lve r muy pequeñas cant idades de carbonato cá l c i co , menores do l a s que s e en- cuentran normalmente en las aguas k á r s t i c a s , E l elevado poder d i so lven te de é s t a s s e dobe sobre todo a la presenc ia do ác idos$

- ácido carbónico, E l agua de l l u v i a o nieve ya l l e v a una c i e r t a cant idad de anhídr i -

do carbónico C02 que toma de l a i r e , Pero a s t a cant idad aumenta ex t raord i - nariamente a l tomar contacto con e l sue lo , P a r t e de e s t e C02 procede de l o s organismos vegeta les o animales, p a r t e de l o s ácidos producidos por e s t o s mismos organismos, que además de i n t e n s i f i c a r directamente l a diso- lución provocan reacciones con l i be r ac ión de moléculas de COZ, y o t r a paz t e de fenómenos do oxidación-reducción sobre o t r o s minerales (por ejemplo su l fu ros ) ,

- o taos Qcidos inorgánicos, Sobre todo l o s &id-os n i t r i c o y n i t r o s o producidos por reacciones

bioquimicas, y t-ix'=.i-c-? ~ -~ ; l q i i 3 cn i2e:sor ~ z r t e l o s procedentes de l a taque de o t r o s minerales.

- ác idos orgánicos, Producidos por reacciones bioyuímicas, desompenan un gran papel en

l a d isolución.

E l panel de e s t o s &cidos es t r i p l e , pues por un lado disuelven directamente e l carbona,to c&lc ico , por o t r o pueden l i b e r a r mo16culas dr+ C02 y p n r l.'tltimo al d i so lve r o t roa minoro,les d i s t i l ~ - t o s d e l CO3Ca a l t e r a n l a so lub i l i dad de Eatc en e l agua, como se pune de manif ies to sobre todo en e l caso de c i e r t o s c lo ruros ( p , e j e ClNa), s u l f a t o s e j , S04 ~ a ) y o t r o s carbonatos (p . e j e C O ~ N ~ ) .

De e s t o s e desprende que e l procoso e s muy complejo, y en l a mayoria 2.e l o s casos no e s pos ib le oonocer oon exac t i t ud

todas l a s reacciones que t i enen lugar . Dado que e l f a c t o r más importante, y e l mejor estudiado, e s l a presencia de C02 en e l agua, trataremos de 81 con más d e t a l l e ,

111, DISOLUCION POR PRESENCIA DE CO, , b

La reacción básica es C02+112O+C03~ae$ c~(::c( que cuando s e desplaza hac ia l a derecha provoca l a disoltñcibn, y s i 10 ha - ce hac ia l a izqu ie rda l a deposici6n de C03Ca en c r i s t a l e s , correspondien- do l a igualdad d-e l o s dos miembros a l caso de e q u i l i b r i o ,

Esto depende de l a temperatura, de t a l f o z ma que, para una temperatura dada, a cada cant idad de C02 corresponde una c i e r t a cant idad de COjCa, r e l a c i ó n que s e pone de manif ies to mediante t ~ i b l a s nurnericas o representaciones g r á f i ca s (curvas de e q u i l i b r i o ) . E l e- men do e s t a s curvas r eve l a que l a so lub i l i dad d e l C03Ca aumenta a l dismi- n u i r l a temperatura, Algunas veces l a s curvas s e representan en Punción d e l pH en lugar de l C02 l i b r e t o t a l ,

La reacción e s c r i t a t i e n e l uga r en v a r i a s f a s e s sucesivas:

a ) , Disociación d e l C03Ca en contacto con sguax C O ~ C ~ : ca4"+ coz '

b ) , P a r t e de l o s iones carbonato reaccionan a su vez con e l hidr6geno d e l agua: COY f H"* 1-1~03

c ) , E l agua disuelve C02 de l a atmósfera:

d ) , Es te C02 d i sue l t o produce ácido carbónico: COp*H202 ?i2CO3 2 f. HCO

e ) , Con e l HSde l a Última reacción y pa r t e del COg-a de l a primera s o producen. i?ucvos..i .~nes hjcarbonatos

4. coj-,J H 2 HCOJ

E l esquema g loba l s e puede rcpresei i tar a s i s

Puede observarse que l a s f a s e s a ) y b) pue - den t ene r lugar an t e s de que e l agua 'come COZ de l a atmósfera, Ademas l a s reacciones a y b son muy rgp idas y l a velocidad de disolución e s grande, mien-bras que l a s f a s e s pos t e r i o r e s son más l e n t a s en su acci6n, Otra dife_ r e n c i a e s que a y b s e ven favorec idas por o1 aumento de l a temperatura, a l revds que l a s pos t e r i o r e s ,

Del t i p o de acción (según l a tcrrninologia de BOGLI) representado por las f a s e s a y b r e s u l t a n l a s pequeñas c o r r o s i 2 nes en Los bordc de las a r i s t a s d e l l é~p i az y algu.nos -tipos p a r t i c u l a r e s de l a p i a z , rnas fyecuentes en 90s k a r s t .I;ropicales y en zonas de a l t a plu- v j o ~ ~ i d a d , pero dolida l a d i s l r ibución de l a s pzec ip i tac iones e s ba s t an t e r e g u l a r a So lz.rgo dc l año,

l

Las f a s e s a y b suceden cas i i n ~ t ~ a n t a n e a -

mente, pues enseguida e l agua empieza a tomar C02 de l a atmbsfera, y en- tonces aparecen ".as f a s e s c , d y e,

S i s e supone que l a s u p e r f i c i e rocosa es- t á totalmente desnuda, no hay o t r a fuen te de C02 que e l a i r e , y e l Único f a c t o r que inf1u;l.e notablemente e s l a velocidad y e l régimen (laminar o tu rbu len to) d e l agua, So forman asf l o s l ap i ace s en surcos , canales , mea2 dros , e t c , , que son abundantes en zonas de pluviosidad elevada o con pre- c ipi ta .c iones n iva l e s , desarrol landose preferentemente sobre pendientes f u e r t e s ,

I V , CORROSIOIV%S ACELERADAS,

Excepto e l caso de que l a c a l i z a so pre- s en t e totalmente desnuda de vegetaeibn, suelos , e t e , , en cuanto e l agua e n t r a on contacto con e l sue lo t ienen lugar l a s reacciones que citamos en 11 y se ace l e r a notablemente l a corrosión, E l yugoeslsvo GAMS ha sistema- t i z ado e s t o s t i p o s de cosrosiÓn acelerada, da,ndo e l esquema s igu ien tes

- Corrosión bioqulmica, - Corrosión subaluvionar, - Corrosión a,utóctona. - Corrosión de borde, - Corrosi6n por mezcla de aguas,

A e s to s t i p o s de GAMS podemos añad i r l o s s iguientesx - CorrosiSn por aguas de condensación, - Corrosión por fenómenos de oxidaci6n-reducci6n, - Corrosión reog0nica0

Expliquemos brevemente cada uno de e s t o s t ipos:

-Corrosión bioquímica, Debida a reacciones b i ~ l ~ u í r n i c a s cuendo e l agua pasa a t r avés de su2

l o s con organismos (vege t a l e s o a,nimales), o b ien en e l i n t e r i o r de l a s cavidades por l a misma causa , incluso en l a zona de sa tu rac i6n ( p r e ~ e n c i a de microorganismos) .

- Corrosión subaluvionar, E l agua que c i r c u l a a t r a v é s de una cober te ra sedimentaria permea-

b l e o a t r avés de depós i tos d e l t i p o que sean (a luv iones f l u v i a l e s , f l u - v iog l ac i a r e s , morrenas, e t c , ) , eh capa f r e á t i c a , puede provooar in tensas corrosionen a l e n t r a r en con tac to con l a c a l i z a , Se pueden forma3 a s í la- p i ace s ocu l tos , do l inas y a veces verdaderas redes de conductos, Es un f a c t o r que hay que t ene r muy presen te a l exp l i ca r l a génes i s de algunas formas k á r s t i c a s en zonas ya muy evolucionadas, donde l a cober te ra ha po- dido desaparecer to ta lmente o en p a r t e ,

- Corrosión autóctona, Debida a las aguas que s e i n f i l t r a n a t r avés de derrubios , suelos ,

e t c , , s i n l l e g a r a formar capa f r e á t i c a , En genoral son aguas al tamente agresivas, Su e fec to s e pone de r e l i e v e sobre todo en las depresiones k ~ r s t i ~ a s ~ G I . I ~ O fondo ~ u c l e e s t a r ocupado por bloques, d o r r u b i o s , ~ suelos con o s i n vegetación, Dan l uga r a l fen6meno llamado de a u t o c a t á l i s i s : l a mipos f i c i e firigislarlu de 13, v a l i z a prese~i'ca imít ninrta sea i a tonc i a a la

ganes i s de un l ap i az , do l i na , e t c , , pero una vez que ha empezado a formar* s e , e l proceso s e au toace le ra debido a l a corrosión aut6ctona,

- CorrosiBn de borde, En l o s bordes de l o s v a l l e s , grandes do l i na s , uvalas , p o l j e s , e t c , ,

1-a corrosión e s muy in t ensa , sobre tod.0 en cl imas t r op i ca l e s o subtropica- l e s ( p o r la presencia dc &idos org&nicos) , l o que provoca una expansión 12 t e r a l más ráp ida de e s t a s formas, Puede se2 l a cuasa de que s e l leguen a c o n s t i t u i r extensas s u p e r f i c i e s hor izon ta les sobre l a s c a l i z a s , que an t i - guamente s e llamaban su]?crf ic ies de erosión; cuando a& s e c r e í a en l a e x i ~ t enc i a d e l o i c l o k&'7stico.

- Corrosion por mezcla de aguas, Hipótes is debida a BOGLI y muy conocida, por l o que no explicaremos

SU fundamefito, Puede t e n e r lugar e11 l a s u p e r f i c i e , e11 cua lqu ie r confluen- z i a de c o r r i e n t e s subtorr&neas , y sobre todo en l a zona de sa tu rac idn , haz t a e l punto de que e s actualmente l a mejor expl icacibn de que s e dispone ilara que pueda haber disolución en l o s conductos f r e á t i c o s ,

- CorroaiOn por aguas de condensación, E l agua de condcnsaci6n e s pura y por t a n t o poco ogrs iva , pero pue-

de t m a r enseguida COZ de l a atmósfera y conve r t i r s e en agres iva , dando 12 g a r a corrosiones l oca l i z adas en s i t i o s p a r t i c u l a r e s de l a s cavidades,

- Corrosi6n por oxidaci6n-reducci6n, Las aguas en con tac to con o t ro s minerales d i s t i n t o s de l a c a l c i t a

( yo r ejemplo p i r i t n s ) puedcn provocar l a formación de ácidos que i n t e n s i f i can l a cor ios ión , tambien l o c a l y poco importanto, sa lvo en casos excepcig na l e s o

- Corrosión r e o g h i c a , Utilizamos l a pa labra reog6nica ( en gr iego ;. .: s f l u i r ) para d e s i ,

:ipr l o s t i p o s de c o ~ r o s i o n e s cz l o s que i n f l uye fundamentalmente e l t i p o dc f l u j o ( laminar-turbul-un to-turbillonar-cavitacines e t c , ) , Originan una s.;ric de formas muy va r i adas , corno l a s que suelen abundar en l a s cavernas f r c á t i c a s (pcndants, sr ' l l o p s , spongework, tubos y canales anaetomosados, e t c , ) y l a s ce lebre "va, ~ s s d'erosion", que noso t ros llamamos s thue l las de cor r ien tes ' , p resen tes Lnnto en l a s cavernas f r e á t i c a s como en l a s vadosas. La gOnesis de e s t a s formas aún no e s t á di lucidada por en te ro , pero hay una osa segura., y es quo s e debc fuuidamentalmente a l t i p o de f l u j o d e l agua auo c i r c u l a o ha circula,do por l a cavidad, Esto r s debido a que e l f l u j o d-?termina las c a r a c t c r ~ s t i c a s de l a d i fus i6n de l a sus tanc ia d i s u e l t a a t r a - v S d e l lfyuid-o d i so lven te , Puede verse e l e s lud io t e ó r i c o de é s t o en LE- V I C H , (14)

S i llamamos g o ~ - r o s i ó n priini7.ria a l a repro- sentada por l a s t i p o s de acción explicados en c l apar tado 1x1, 78s oorros:g

1

nos ~ e d o r n i n a n t e s en cada zQna hidrogeológica de un k a r s t son: ~, -

148 Zona subaérea, Corrosión primaria- Corrosión bioquírnica- Corrosi6n autóctona- Corrg s ión de borde,

Zona de a i reac i6n , corros ión bioquimica- Corrosión autóctona- Corrosión reogénica- Co- r ro s idn por mezcla do aguas- Corrosión por condensación, En las cavidades s i t uadas en e s t a zona hay v a r i a s c l a se s de agua:

- Aguas de arroyamiento, Circulan en r i o s , arroyos, chorros , c t c , , aunque sean de poco caudal y no permanentes, l'ueden s e r d.e procedencia a lóctona o aut0ctona y son l a s más agres ivas , sobre todo l a s autdotonas. Introducen COZ a l a i r e de l a cavidad, que por e l l o a s más ri- co ex e s t e gas que e l a i r e e x t e r i o r ,

- Aguas de percolación l e n t a , Proceden de l a i n f i l t r a c i ó n a t ravds de las psyueEas f i s u r a s y conductos do di6metro muy pequeiio, No suelen s e r agres ivas , s ino i nc rus t an t e s .

- Aguas de cond-ensación, Forman pequenas bolsas a i s l a d a s sobre las paredes y techos, que pueden l l e g a r a un i r s e formando una pe l í cu l a m6vil o go- t ean a l suelo. Son a l ternat ivamente agres ivas o i nc rus t an t e s a l o l a rgo d e l c i c l o anual , predominando l a acción agres iva .

- Aguas de supuraciÓn. La roca puede "rezumar" agua, que queda en forma do p e l í c u l a f i n a sobre l a s paredes y techos, Pueden s e r agres ivas o in- c ru s t an t e s , prcdoiniiiando l o Último,

De todo e s t o s e dcduce que como l a s hi- cas aguas capaces do e j e r c e r una f u e r t e acción agres iva son l a s de a r roya - miento, son practicamento inexistoniüea l o s llamados ' l lenaros inversoss1, sa lvo en zonas muy loca l i zadas , favorecidas por l a e s t ruc tu r a , En r e a l i d a d l a s formas mencionadas en l a mayoria de las publ icaciones espeleolBgicas como l ena r inverso suelen s e r formas f r e á t i c a s , debidas a l a corrosión r e o g&nica ,

Tainpoco podeiizos admi t i r e l esquema g e n é t i co y evolut ivo basado cn l a h i p ó t e s i s de l a orosión inversa , como ya no s e admite c a s i en n i n g h p a í s , sa lvo e l nuest ro . No vamos a e n t r a r en una c r í t i c a de t a l l ada que nos a l o j a r í a mucho d e l tema que nos ocupa, peso h% remos l a salvedad de que é s t o no qu ie re d e c i r que no haya cavidades con l a forma goométrica de huso.

Zona de sa tu rac ión , Corrosión por mezcla de aguas- Corrosión reogdnica,

V I , CONCLUS ION,

Todo l o expuesto s e apoya en deducciones

t e 6 r i c a s y en da tos empíricos, Estos Últimos son aún escasos, sobre todo en nues t ro p a í s , donde no e s f recuente que s e r ea l i con a n á l i s i s de agxtas, y e s l%st ima porque a s i l o s Únicos da tos d i sponib les proceden de regionos a veces muy dist ; .ntus de l a s nues t ras .

No cues ta mucho t r aba jp hacer arílisis de aguas, La mayoria de l a s veces s e toma simplemente l a temperatura, e l pH y l a dureza t o t a l , Esto os s enc i l l i s imo y l o puede hacer cualquiera ,

Jfejor e s tomar l a temperatura y e l pH, y a n a l i z a r solamente e l COZ l i b r e t o t a l , e l proc-dente de l o s bicarbonatos , g l o s iouios cad'+ y $ l o cua l tainbien e s s o n c i l l o g no r equ i e r e uten- s i l i o s voluminosos n i e s costoso,

Estos dos t i p o s de a n á l i s i s son l o s mini- mos que s e pueden hacer, y e s rocomondable que s e ofecttien i n s i t u sobre 1.8s aguas do escorrentí ; : de un l a p i a s , aguas de sue los , en cavidades en di- versos lugares (especif icando l a profundidad, que c l a se de agua e s , s i e n cima de l a cavidad hay l ap i az , suelos con vegetación, do l inas , o to , ,) en azroyos y r i o s subaereos i subterráneus , on fuen t e s , surgencias , e t c , , ano tando on cada caso l a s i tuac ión , l a a l t i t u d , p res ión , temperatura, e l d í a y l a hora, y todos cuentos datos s e sonsideren Ú t i l e s ,

S e r í a pos ib l e a s í t sne r s u f i c i e n t e s da tos zn pocos años para poder e laborar unos esqueyas sobre l a s pa r t i cu l a r i dades Gn e l aspecto yulmiuo, d e l proceso de k a r s t i f i c a c i ó n cn l a s d iversas zo- nas españolas, cosa que actualmente nos o s imposibls,

V I I , BIBLIOGRAFIA,

1. AoB6g1iz I1Les phases de d i s so lu t i on du c a l c a i r e e t l e u r importante pour l e s problemes kars t iques" . Rass. Spel. I t a l . 4. Como Dic, 1960,

2 , A,Bogli; "La corrosion pa r mélange des eauxtl I n t . Journ. of Spel. Vol 1, Oct, 1964,

3. F. Bauers I1Kalkabtragun~s messungen i n den Osterre ischen Kalkahochal pen1I. Erd'1:mde0 XVIII, 19 64,

4 * I o G 8 m s : ttTypes o f a cce l e r a t ed c o r r ~ s i o n ~ ~ . Problems of t he spc leo lo - g i c a l research, Praga. 1965,

5. F .Trombe 8 "Trai t6 de Speleologie" . Payot. P a r i s 1952.

6. D.Ingle-Blth , D.G.Mead: "The so lu t i on o f lirnestonel'. Proceedings. Un& v e r s i t y of B r i s t o l Spe leo log ica l Society. Vol. 9 nQ 3 1.962

7. H. Schoe l le r i "Les eau:: soutarra ines" . Masson, Pa r i s . 1962

8. M.Schoellerr lfRecherches s u r 1 *aoquis i t ion de l a composition chimiquo des e m x sou te r ra ines t l . These Fac. Sc. Lyon Imp. Droui l l a rd Bordeaux 19 63.

9. H.Roques: lfContribution & l ' é tude s t a t i q u e e t c iné t ique des syst&mes gaz carboniyue-eau-carbonate". ThEse Fao. Sc. Toulouse Cent. Nat. Recher. Sc ien t . P a r i s 1964.

10.oAoD.HowardstrProsesses of l imestone cave developementtt. I n t . Jou r . of Spel , Vol, 1 Oct, 1964.

11 .C.A.Kayes "The e f f e o t of so lven t motion on limeston so lu t i on t t . Jour . Geol, 65. 195T0

1 2 ,P.K.Weylz t lSolution c i n e t i c s of limestonet ' . Jour . Geol. 58. 1958.

13 . Actas d e l Coloquio de Dubrovnik sobre Hidrologia .de las rocas f i s u r a - das, AIHS UTESCO 19670

14 .VG. Leviohs ttPhysicochemical Hydrodynamicstt . Prentice-Hall 1962.

AVENC SUBILS - GODOY -------m------------ .................... ( ~ a n t Lloren? de l Munt) ....................... .......................

F r u i t de l a continuació d e l contacto e s t a b l e r t e n t r e e l Grup dPEspeleologia d e l Centre Excurs ionis ta de T e r r a s a i 1 'ERE ( i n i c i a t amb una exploració de 1°8venc de l a Carbonera, l ' e s t u d i r e s u l t a t d e l qual va 6sse r 2 u b l i c a t a, "ESPELE~LEG"), e l d i a 1 2 d'octubre de 1966 un equip format per rnembres d , l e s duex e n t i t a t s ( 1 ) explorava. un a l t r e avenc descob(trt recentineiit a l massís de Saiit Lloren$ d e l JTunt, ded i ca t p e l s descobridors a l a memoria d e l s nos t r e s companys Josep Su- b i l s i Ferran Godoy,

En e l curs d'aquesta exploració , p r o i i t o s a i agradable t a n t per l 8 ' i n t e r & s de l a c a v i t a t com p e l magnific ambient c ~ " ~ s t o n t en t r e t o t s e l s components de l 'equip, va e s s e r r e a l i t z a t e l p rg s e n t e s t u d i ,

Tenim molt poyues ' ades r e spec t e a l a d e s vober ta i primera exploració d'aquesta c a v i t a t , L'obertura de l a boca (d'ensorrarnent) sernbla & * s e r molt r e cen t , o a l menys engrandida de f a poc p o t s s r a conscqüCncia de Les f o r t e s pluges do 1962, responsables de mol- -';?S descobertes a l massls de Sant Lloren$ de l Munt,

Degut a l a poca r e l a c i ó e n t r e e l s d i f e r e n t s p u p s dc Catnlunya i a l 'absoncia de publ icacions , només sabam que l a E v i t a t va e s se r dcscoberta i explorada per primera vegada cap a f i n a l s de 1965 o comenqaments de 1966, E l CoEe de Sabadell h i va e f ec tua r una ex- ploraciÓ i e l C.E, de Ter rasa una a l t r a , Sombla que primer nomes e s con- xia e l pou d8entrad.a, de 11 m, de p rofundi ta t i va e s se r p r e c í s desobs+- t r u i r una g a t e r a obturada p e l s grdns blocs procedents de l ' ober tu ra de 1 'entrada,

Sembla que t e r c e r a o l a 4.8. exploració va @ s s e r , doncs, efectuada p e l GET i 1'ERE e l 12 - X - 1966,

Coordenades: XP 5Q 40 '31tt Y= 419 40°~.ZS' Z= 670 m.

( 1 ) C,E, de Terrasa: J, B a t l l e , AF Marquez, A, Font, E, P r a t i J , F u l l a c dosa,

EREz N0Ubach, C,,: oré, J , A , RaventÓs, J m I o R a t e n ~ Ó F , A,Miravi t l les i O" Cscc>?-&

En e l t a l v e g d e l t o r r e n t que baixa de l a Falconera cap a l ' W , Una mica abans d ' a r r i ba r a l a confluencia amb e l t o r - r e n t que baixa por l a d r e t a de l a co ta 76Lo

A uns 15 m , més amunt d'un r e s s a l t d e l t a l - veg, Excavat en e l s conglomerats supranummul~t ics ,

Coca de 3 x 2 m, ober ta a l fons de l t a l veg d e l t o r r e n t , pe r ensorrament d'una capa de 1 ,5 m , de t e r r a i a1, luvions i conglomerat d e c a l c i f i c a t i n f e r i o r ,

Primer pou de 11 m, e s t r u c t u r a t sobre d i 2 c l a s s a N 40 E f i n s a una cana de rnargues irnportant, P l an t a de 4,5 x 2 m , ocupada per blocs de no tab le tamany,

Cap a l 'extrsm N NE s'obro un p e t i t pas en - t r e e l x blocs que acusen l a c i r cu l ac ió temporal d'aigua a c t u a l , i que pez met l 'accés a una g a l e r i a de redulda secciÓ excavada en gran p a r t en l a citada, capa de margues, arnb t í p i c a morPologia e ro s iva ,

Aquesta, desemboca, a l cap de 7 m , , en un p e t i t pouet de 2 , 5 m (POU 11) ja e s t r u c t u r a t sobre l a d i ac l a s sa p r inc i - p a l de t o t a l a c a v i t s t N 40 E. En l 'extrem N i a continuació s'obre l a bo - cs d e l Pou 111 de 10 ,5 m, que no 6s sinÓ l ' obe r tu r a en e l s o s t r e d'una ga - l e r i a o r ien tada 17J 40 E 9 de 29 m, de long i tud , 2 a 3 d0amplada i 5 a 10 d'alcada t a l l a d a en l a mei ta t per un r e s s a l t de 2 ,5 m i amb alguns blocs a l l l a t s d'origon c l i i s t i c , AquesLa g a l e r i a i t o t a l a r e s t a dc l a c a v i t s t presenta r e t r o v e r s i d respec te a l t o r r e n t epigeu,

Des d e l comencament d'aquesta g a l e s i a ( a -26 m) comenq& a c i r c u l a r una mica d ' a i ~ u a , producte d ' i n f i l t r a c i ó de l S?

t r e i també de l e s f i l t r a c i o n s que recor ren l ' e s t r e t a g a l e r i a super io r en l a capa de marga, L'aigua e s perd cap a l a rneitat de l a g a l e r i a , e n t r e e l s sediments, En e l seu extrem SW e s conjuga amb una altr8 galer ia , i n f e r i o r de l a metoixa o r i e n t a c i ó a t r avés d'un r e s s a l t de 2 ,5 m, i d'un pou de 8 m, (Pou IV) i s ' a s so l e ix la co t a -4.1 m.

Aquesta nova g a l e r i a , r e c t i l í n i a , de 43 m, de long, , 7 a 3,5 d ' a l t a i 1 a 0 ,5 m, d'ampla, s ' ~ ~ r 0 i . x per una entrada t r i angu la r cap a l s e u extrem SW amb una g a l e r i a obliqua N 50 E que po r t a , 10 m. mée l l uny , a la. boca d e l Pou V, de 12 m. de prof. i reduida secoib , en e l fons d e l qua l e s pot s egu i r l a d i ac l a s sa g e n e r a t r i u de t o t l 'avenc uns 2 m , a l SW i una 10 a l ME, A p a r t i r de -41 m, e l p i s j l e s pa r e t s es- t an recober tes d'una capa de fang amb so r r a .

Aquest 6s e l punt de maxim desn ive l l , a -54 m , r e spec te a La boca.

Cavi ta t ostructurad.a sobrc una f a l l a [\G.?.OE i alguna d i a c l a s s a acompanyant, mes o meliys p a r a l o l e l a , Aquesta f a l l a p r i n c i p a l esta inc l ineda , a 1 rnenys en gene ra l , uns 1(?-15Q a l r e spec t e a l a v e r t i c a l , i son observablss uns m i r a l l s de f a l l a i ma te r i a l s t r i t u - ra,ts en e l p l a de f a l l a en 1 'cx'crcm SW de l a galer ia , a 4 1 m,

La, forma de 18, p l an t a genera l r e f l oc - t e ix ., clarament aquesta s s t r u c t u r a c i ó , Sobre l a c i t a d a f a l l a i. diacl.aases l a t e - r a l s e s van d e s e n r o t l l a r d iversos fusos molt a l l a r g a t s en e l s o n t i t de l a f rac tura . , p o t s e r ~ ~ f a v o r i t s per un i n c i p i e n t b u i t tec tOnic , degu-t a l ' e x i g t evc i a de capes de margues que di f icul taven. l"evacuaci6 de l ' a igua en pro f u n d i t a t i l 'obl igaven a segu i r un cu r s hor i tzon- ta l per l a f r a c t u r a ,

La conjugació de l e s d i f e r en t e g a l c r i e s ig vorscs va donar l ' a c t u a l c a v i t a t , Degut que la, f a l l a t a l l a e l cu r s de l t o r r e n t epigeu e s va formar un f u s a s o t a mateix d e l t a lveg , que f inalment s 'ha ober t pe r e l procés c l & s t i c t i p i c de t o t e s l e s c a v i t a t s 7rerLicals en conglomera%, e l s m a n s blocs r e s u l t a n t s d e l yual són perfectemont observz b l e s a l a plz-nta a -11 m.

Les g a l e r i e s D-G ( a -26 m) i H-J ( a 41 m) e s t an c s t r ~ c t u r ~ ~ d e s sobre l a mateixa f a l l a gene ra t r i u i l l u r dzsplagarnent en p l an t a 6s degut s l a i nc l i nac ió de l a f r a c t u r a , La g a l e r i a d'uniÓ en t ro l a base d c l pou d'entrada i e l s pous 11 i 111 ha e s t a t formada per l e s aiguas d'cscolarnent d e l f u s (i'ou 1) que han excavat. l a capa de rnargues mes toves (fenomen que sembla general scmprs que l ' e ro s ib de l ' a i gua 6s pred2, minantment mecanica) ,

Actuz~lment continua e l procéñ de formaci6 de l a c a v i t a t pc r cor ros i6 , degut a l e s i n f i l t r a c i o n s en d iversos punta i a ld ' a igua de condensació, responsables d e l r o t rocés de l e s p a r e t s por co: roslÓ, de no tab le i ~ p o r - t a n c i a , obertura do I;r. boca a l ' e x t o r i o r ha auga mmta t e l caba l d'aigua que absorbeix l a ca.vita,t en epocjues de pluges i 1 'ha r e joven i t en genera l de manera que e l s poua van adqui r in t s ignes i ca rac t e r t í p i e do l ' e r o s i b d i r e c t a ,

Tota l a c a v i t a t a s de sen ro t l l a des do l a boca saguint subte2r2nlament e l t a lvog epigcu cap amunt, Es probable que e s t r a c t i dd'un ver i . table caa de r e t r o v e r s i ó ,

Po 1 10 ,, ElectrÓ Po 11 i 111 15 m, E , F e IV 15 m. Gorda Po V 15 m, E, i 2 escuTpes l l a r g u e s

Pou 1 Gatera i galeria Pou 11 Pou 111 Ressalt galeria Pou Iv Pou V Pendents galeries de -26, -41 i -53 m. Desnivellu

Prof, total 3

Recorregut o 115 m,

12 - X - 1966 Temperatura exterior a les 10 hores s 12s C Filtracions aigua en el torrent epigeu s 13 1/4-Q C Fons del Pou IV (-41) 13Q C.

A partir de -4.1 m, era perceptible m a elevads concentració de C02 que apagava els llumins perB no la llum de carbur, ( ~ e t general en les cavitats amb carbonic, pero atmosfera encara respirable; 6s impossible mantenir un llumi encés inclusivament mantenint- lo una estona a la flama del carbue). La rcspiració resultava dificultio- sa. L'aire de la gatera del fons (-51 m.) era quasi irrespirable i la pu jada del pou de 12 m. esgotadora,

El carbonic ora problablement degut a 1'a2 tivitat bacteriana sobre resíd.us vegetals arrocegats per l'aigua i diposi tats per las parets, amb Iongs desenvolupats a sobre, Es curiosa la fre- qüencia de C02 en cavitats excavades en conglomerat, probl~bament en rela- ció arnb la fissuració més escassa del conglomesat respecte a les calc&ries,

BIOESPELEOLOGIA,

Material recollit : 1 Tricbpter, Speophi- lus kicsenwetteri, Nova localitat. y-

Sobre els detritus vegotals dipositats per l'aigua a les parets del Últims pous (fulles d'alsina i residus de tots tipus) s'hi havien desonrotllat quantitat do micelis de fongs,

BIBLIOGRAFIA , - Saizt Lloren9 del b1un-t Scrra de l8Obac, Mapa topograf ico Ed, Alpina, FAF A o t i vatis d'oct~ubrc-!. Oontnne i?,x~blraioni~tr-?. do Cati~l~n~y~. C i ~ . c u L a ~

per els socis Desembre 1966 p, 189,

COVA-AVEMC DELS OSSOS .....................

OLIVELLR (~assis de Garraf)

SIN~I~INS: C,Av, de can Suri.01. i C, Av, del Nonas,

SITUP-CI~: Es troba en l'anomena-t Coster de la Bota, a uns 25 metros per sobre la riera, Localitzable prenent des de la fita del Qm. 13 de la carretora do Sant Pere de Ribes a Olivella una visual de rumb 1 x 8 ~ ~ A uns 100 metres en linia recta es troba leentrada de la Cova-Avenc,

HIST~RIA: Coneguda de fa temps pels vexns de Can Suriol d'Olivella, En un principi tenia dues entra,des. La mes baixa fou tapada amb la, construe- ciÓ d'unes antigues feixes,

GEOLOGIAx Excavada en calcaries cset&ciques albienses.

~'iORFOLOGIA i DESCRIPCIÓ~ Boca de 0,5 x 0,8 m. Rampa descendent de 3 m. amb un desnivel1 de 0,5 m, Repla do l,25 x 1 m., on es troba el primer pou de 6 ,3 m, do profunditat estructurat sobre una diaclasa, (ES neeessari l'ús d'una escala o de corda fixa), La planta de 1,5 x 3,65 m. reom- plerta d'argiles, Es l'anomenada "Sala dels Cranis", E1 segon pou do l'avenc, ~zal.lel al gsimer, té una profunditat de 4,25 m, que es baixen sense dificultate El sol d'aqucst pou está ocupat per argiles i pedres de diverses mides degudes als dcsprenimonts, Es la ;!Sala dcls Kocs",

ESPELEOGENESI: Cavitat fussiformc dosenrotllada per 3 fusos; dos d'ells formen el primor pou i o1 tercer fus d. sogon, Els fenbmens reconstrug tius estan rcpresentats per estalao-titcs i estalagmites de diversos rnL dos, alguna colada parietal i al primer pou curioses arboresc6ncies9 toL on estat de descalcificaci6.

ESPELEOI~~TEREOLOGIA: dia 2 1-1-19 68 Temperatures Exterior al sol 22Q C Exterior a 1 'ombra 15,5Q C, Prlnier pou l5Q C Segon pou l5Q C,

ARQUEOLOGIA: Ayuosta covu fou excavada l'any 1959 por J, Bellmunt del 1\/Iu- sou de Balaguer da Vilanova i La Goltrú, D*enJcre cl material trobat cal destacar una punta de sageta de bronze, un bot6 d'os, contes discoYdals, dents de diversos animals perforades i cer2mica0 Aq,uest material. po~met. situar la vida dins dpayucsta cova en el periode compres ontro l'edat del. Bronee 1 a l'edat del Ferro,

B IBLIOGRAFIA 1 CARTOGRAFIA: Pul1 nQ 447 IGC Fsrrer, A,= "Unes primeres mig oblidadestt Agrupació Excursionista Ata-

la&, X Anivorsari Vilanova i La GsltrG, 1965, Agrup, Excurs, dtalaia = Butlletí nQ 19, maig 1960,

OR ZGITJAL FITXA 8

Manuel Gasca i Josep Castell,

TBPOGRAFIA = Josep CASTELL P s r e BLANCH

DIBUIX-P. Blanch i J.A. Raventds.

E.R. E. C.E.C. 2 I - 1-196 8

C ~ ~ E S 1962 a 1965 (PRIKERA ETAPA) . - ..- - " - " " - .- - . "

Per Montserrat Ubach i Oleguer Escol&.

L'Operació Solsonbs e s va i n i c i a r e l 1962, amb 1 'exploració de l a Cova EDES ( canalda) , i una s e r i e de prospeccions s is tem2t iyues por tades a cap per M. Ubach, C . ~ a r r é s i J, Ubach, que van f r u c t i f i c a r amb 1'exploraciÓ d'algunes c a v i t a t s i l a 1ocal i tzaciÓ de m 0 1 - t e s a l t r e s , e n t r e l e s qua l s 1'Avenc de l e s Gra l l e s , i un avenc sense nom, que semblava t e n i r notable importancia,

Per i n i c i a t i v a de J, Sub i l s i M , Ubach, e s va formar e l grup que va i n i c i a r "oficialmenLu l'Operaci6, e l s d i e s 1 a l 3 de juny d.e 1963, a ~ b l 'exploració de l'Avenc de l e s Gra l l e s (-54) i un p r i mer recone ixemnt f i n s a -80 m, de 1 ' ~ v e n c que e s va pensar en un p r i n o i p i anomenar 9'Avenc de l a Boca de l BoixH s i t u a t a l a capgalera d e l Barranc de d e l s P o r t e l l s de l ' l n i e r n , prop de l a c a sa de Cavallera, pera a l yual 11.h~.

%&, l 'equip explorador va donar e l nom de l a xeva descobridora.

~ 'OperaciÓ Solsones va é s s e r organi tzada f i n s e l 1965 per EDES ( d e l Centre Excurs ion is ta de l a Comarca de ~ a g e s ) , EDECA ( d e l Centre Aragonés de Barcelona) i ERE ( d e l Centre Excurs ion is ta dc ~ a t a l u n y a ) . Varen p a r t i c i p a r també en nquesta primera campanya SIBE (de l a Unió Excurs ion is ta de ~ a t a l u n y n ) i Centre Excurs ionis ta Pirinencg i en l ' e tapa compresa f i n s a 1965, qua t re e n t i - t a t s n6s que t o t a l i t z e n 9 grups d i fe ren t s : GZE ( d e l Centre Excurs ionis ta de Gr jo in) , SAS ( d e l Club Gimnjs t i c ~ n r c e l o n é s ) $ GIS (de la Cooperntivn PRU i ~ u s t i c i a ) i SES ( d e l Club d'Esquí ~ u i g m a l ) .

Es va p l a n i f i c a r 1s t a sca de l 'opcraci6 s u i d i v i d i n t l a r e g i 6 en zonas i est ructurant-ne l l u r explornciÓ en d ive r se s etapas. D'aixO en van r o s u l t c r unes s o r i e s d ' exp lo r~c ións imhricades en l ' e spa i 1 en e l temps, que e s van agrupar s o t a e l nom no.massa adequat de "f asss'l , perb que consesvem ac í .

A cyuestes en v~an incorporar l e s 6 primeres campanyes e fec tusdes en 1962 i 6 3 per M. Ubach, C , ~ a r r 6 s i J. Ubach com a. unas

FASE 1NlCIAl;x P r o s ~ ? @ c i d general de 1 "a r cn d 'es tudi ,

1 d iv id in t l e s a l t r e s campanyes d'exploració en: .

FASE 1 8 Cavi tn t s de l a zona S de l s conglomeri-,ts Dividida en dos sub f a s e s e

A) Dedicada íntegrament a l ' e s t ud i de l'Avenc Montserrat Ubach, B ) Destinada n l a r e s t a de l e s c a v i t a t s dpaquestn zona que sO in&

c i a a 1 ' W d e l poble d'odén, f i n s a l l i m i t o r i e n t a l de l a se- gióa Planc d'odén, Oriola , Caval lera , Canalda, Col1 de Jou, e t c , .

159 FASE 11 x In i c i ada e l 1964, i f i n s a r a arnb una s o l a campanya e f e c t u . da,, Compren l a zona NW de l m~~ssíso Alzinn d0Aliny& ( ~ l i n ~ 5 , A l t Ur- g e l l ) ,

FASE 111 s Cornen~a e l mateix any i compr6n l e s dues campanyes e f e c t u l des c. la Val1 de Cab6 ( ~ o u r n o r t ) ,

FASE I V s Iniciada. també e l 1964. Zona SWs des de Cambrils f i n s a l r i u Segre ( zona de conglomerats) l imi tada a l N pe r l a Ser ra d e l Turp.

FASE.V s Comengada sirnultaniament arnb l a f a s e I V , Ha d ' i nc lu i r en p r i g c i p i , l ' e s t ud i de l e s c a l c j r i e s a l t e s de 1 ' W d e l massís erra d'odén, P i c de L l inas , e t c , ) Tres h i y u e s incurs ions efectuades,

FASE V I o Zona basa1 d e l massís de conglomerats, Estudiada p r inc ipa l - ment l a p e r t E: E l Cavall , e t c , , on predominen l e s r e s s o r g ~ n c i e s ,

FASE V I 1 o Pr&cticarnent només a'ha esbossat . Té per o b j e c t i u e l k a r s t dOalcada do l e s supe r f i c i e s dOorosiÓ cap a l s 2000 m, d e l c e n t r e i E d e l massls erra de l Po r t d e l ~ o m t e ) . Encara que l 'única c a v i t a t v i s i t a d a ha e s t a t l a coneguda Bofia d e l Po r t de l Comte, e s tenen ja diversos fenomens l o c a l i t z a t s , o l a qua l s poden conve r t i r aquesta zona en una de l e s do rnés i n t e r e s o

EXTENSIONS DE L "OPERBC 16 SO LSONÉS , - Han e s t a t por tades a cap simultiiniament d i

verses campanyes en zones s i t uades f o r a de l límit de l a comarca d e l Solso- nés , degut a l a proximita t amb e l massís e s c o l l i t en p r i n i c i p i i que h i e s tan re lac ionades per d iversos aspce tes com s6n per exernple el t i p u s de k a r k a r s t i f i c a c i ó , fauna t rog lob ia , e t c ,

Es troben en aquest cas l a Fase 11, 111, i j a en 1966, e l l e s vessants N de l n a s s í s d e l Po r t d e l Cornte (marg@ esque r r a de l a Rie ra de l a ~ a n s a ) i Ser ra d e l Cadí, So tes e l l e s s i tuados d in s de l a Comarca de 1 ' ~ l - t Urgel l , i algunes incurs ions a l Bergueda,

Oferim a cont inuació una l l i s t a oronolbgi e a de l e s e ~ p l o r a c i o n s i campanyes efectuades f i n s e l 1965, com a base pe r una u l t e r i o r elaboxacib &'una r e l a c i ó de t a l l ada d 'aquesta e t apa de 1 'Opcració,

19 a l 22 d ' ab r i l 1962 -"COVA EDES ( canal da) -" COVA DELX MOROS1' ( Canalda) Pere C,Tarrés, J,Ubach i M,Ubach

29 d ' ab r i l a l 1 de maig 1962 -ttCOV'A EDES" ( ~ a n a l d a ) -"BALMA. DE CAN REIG" ( Canalda) -'>AV D$ IJA CANALETA" ( Canal da) -qlAV N Q . 1 DE PUIGAEtNAU" (Canalda) -"AV EQ 2 DE PUIGARNAU" ( ~ a n a l a a ) Pero C,Tarrós, J,Ubach i M,Ubach

8 i 9 de desembre 1962 -"AV DEL RAGES" ( c o l 1 de Jou) -" COVB EDES" ( Canalda) -"COVES DELS MOROS" ( Canalda) Pers C,Tarrés,J.Ubach i M,Ubach

m -"AV DEL BAGESu (Col1 de JOU) -"COVA EDES1' ( canalda) -"AV DELS ENCA~VTLITS~~ ( ~ e r , d'0ddn)

Per C , Tarrés.. J,Ubach i M,Ubach

14 a l 19 d ' ab r i l 1963 27 a l 30 de J u M -IfCOVA DEL POUET" (NavBs) -"hV DELS ENGITTATS~~ ( ~ e r . d#Odefi) -"SORGENCIA DE L'ISARD" (Navés ) -"COVES DELS MOROS" analda da) -"AV DE LES GRALLES" ( S. d '0 d6n ) -11 COVB EDES" ( Canaelda) -"AV Ido UBACH" (Cava l l e r a ) Perg C,Tarrés, J,Ubach i M,Ubach Pers C.TarrOs, J,Ubach i M. Ubach

> a l 3 de juny 1963 (1-A) -qtAV DE LES GRW;LESqt ( s o dOOdQn) --"AV, M , UBACHs' ( Caval lera) Por: C,Tarrés, J,Ubach, MóUbach (EDES) J ,Subil.s, A,Arnal (EDECA) J ,Senent (ERE) F,Alabar t , E,Sa- batE SI RE^ i C,Rostand ( ~ i r i n e n c )

28 a l 30 de jung 1963 (1-A) =-"AV 15, UBACH" (Cava l le ra ) Per: J ,Ubach, C, TarrSs, M, Ubach (EDES) J, Sub i l s , A.Arnal (EDECA) J ,Senen t , O,Escol& (ERE) F,Ala- b a r t , E, Sabate (SIRE) i C, Ros- tand ( ~ i r i n e n c ) .

1 a l 2, d'agost 1963 .- (1-A) -"AV M , UBACR" -Excrzvacions- Pero N,Ubach i C, Tar rés (EDES)

1 6 j u l i o 1 a l 2 d'agost 1963 (1-~13) -"covA DE LES EoLImEsn (canalda) i -"COVA DE LA FADA" (Canalda) -"COVA VOLA" (Canalda) -" COVA PETITAq' ( Canal da) -"AV DE COY! D'ALSINAst (0dén)

I -"COVA DE LES EMCANTADES" ( Cambrils) -"COVA EDES" (canalda) 1 -"COVES DELS MOROSss (cana lda) I

Per: M, Ubach i C,TarrBs (EDES) 1 l

( L-AB) --"AV DE COLL D'ALSII\IA1' (0d6n) --"AV DEJAS ENCAVTATS" (0dén) -"COVA DEL ROSELLO" (Odén) --"AV M, TJBACHq' ( ~ a v a l l e r a ) Pevrz C . T ~ ~ Y ~ V U , M,Ubach ( R T ~ I ~ S ) J, Subi ls ,J .Pint6 ,A0Arnal (EDECA) O0Es co l a , J. Senont ,R,Pet i ' t 9 P 8 r ? 8 r ~ ~ (ERE)

11 a l 13 d'octubre 1963 (1-A) (1-B) -ItAV, MONSERRAT UI)ACHU ( ~ a v a l l e r a ) -"AV. DEL BAGEStt ( Col1 de JOU)

Per M,Ubach, J,Ubach, C,Tarrés (EDES) -ItAV, DE COLL DE JOUETu ( c o l 1 JOU)

J ,Sub i l s , J ,P in tó A, Arnal (EDECA) -ttCOVA EDEStt (Canalda) ' O , E s @ o ~ ~ , J. Senoi:t, E.Armisen (ERE) -"AV M.UBACHW ~Exoavacions- ~ . ~ l a b a r t , (SIRE) F.por ta (GIE) i Per C,Tarrés, M,übach (EDES) J ,Sz V,Llurba ( C , ~ i m n & s t i c ) , b i l s , A,Arnal (EDECA) ,F,Alabart ,

FASE 11 -- 27 a l 30 de mar9 1964 ---

--.ttAV, DE LA FONT NEGRE" ( ~ l i n ~ & ) -"COVA GRAN DE GUARDIOLA" ( ~ l i n ~ a ) -ttBOFIA DE: LA OUACA DEL GRAU ( ~ l i n ~ a ) -"COVA DEL ?'EIxÓtt (0de'n) ."COVA DE LES PfiDRISSEStl ( ~ l i n ~ & ) -"COVA ALZIPJERAtt ( 0dén)

-"COVA PETITA DE LES PEDRISSES" -"COVB GRAIT DE L 'ALZINERA1! (0dén)

-It COVA PETITA DE GUAXDIOLAqI ( ~l inyg -"ESPLUGA SIBIMAtt (0d6n) -."FORAT DELS SOLDASSU ( ~ l i n ~ & ) -ttAV, M. UBACHtf ( ~ a v a l l e r a ) Per M , Ubach, C , Ta r r e s , (EDES) J , Sub i l s , A, Arnal (EDECA), C. Rostand ( ~ i r i n e n c ) i X, I\llola (SIRE).

FASE 111

- . 11 a l 13 d ' a b r i l 1964. -"COTA DE LA CASA SANTA" ( cabe) -"COVA DELS CORBS" ( CabÓ) -"BOFIA DEL TOBSAL DEL MORRO" ( ~ a b ó )

Perv C.Tarrés M,Ubach (EDES) J ,Sub i l s (EDECA) J ,Sena%, O .Escol& (ERE) C ,Ros tand, J ,Bostand i A,Peree (P i r i nenc ) ,

FASE IV-V

1 a l 3 de maig 1964 --l1 COVA DE LES ENCANTADES" ( ~ a m b r i l s ) -"LA. GRALLERA DE LLINAStt ( ~ l i n a s ) -9tAV, DEL XATOTt ( ~ a r n b r i l s ) -"AV, DE L 'OBAC DE MAXCUS" ( ~ l i n ~ s ) -tlCOVA DE LA PARET" ( ~ a m b r i l s ) Pero C.Tarrés, M , Ubach (EDES) J , S u b i l s (EDECA) O * Escol&, J ,Senen t , E,Pe- t i t , J . A , R ~ V ~ ~ ~ ~ S ( E R E ) i C.Rostand (P i r i nenc ) ,

FASE V'I - 17 i 18 de maig 1964

-"SORGEBCId DE L 'ISARD" (Naves ) -11 COVA DEL POUET" (1'avés) Per: I J ! ~ Ubach C,Tarrés (EDES) J ,Sub i l s , A,Arnal (EDECA) J ,Senent, E.Bwnés A , Sucrana (ERE) J ,Rostand, C,Rostand i A. Perez ( ~ i r i n e n c ) ,

10 a l 12 d'octubre 1% -tlAV, MOBTSERRAT UBACHtl ( ~ a v a l l e r a )

Pers M.Ubach, C,Sarrés (EDES) J , S u b i l s , J ,PintÓ (EDECA) O,Escol&, J.Senen% M , Soriano, F,Qodoy, B, Cuevas (ERE) J ,Rostand ( ~ i r i n e n c ) P.Sas ,N,Sayol, J ,Amat i E,Devenat (GIE) .

25 d'octubre 1964 -"AV. DEL XATO" ( ~ a m b r i l s ) -"COVA DE LES ENCANTADESU ( Cambr i l s )

Per: J, Sub i l s , J , P i n t ó (EDECA) i O , Escola (ERE)

FASE 111

28 i 29 de novembre 1964 -rlBOFIA DEL TOSSAL DEL MORRO" (Cab6) -"BOFIA DE LA MATELLA DE LES PLANESw Ter: ~ , T a r r é s M,übach (EDES) J .Subi ls , J ,P in tb (EDECA) O,Escolá, J ,Senent (ERE) J.Rostand, i a Perez (P i r inenc)

FASE I V

28 de maro 1965 -"AV. DEL XATOI1 ( ~ a m b r i l s ) -"COVA DE LES ENC&ITADESn ( Cambrils )

Perx D r , F,Español ( ~ u s e o de zoologia) M.Ubach (EDES) J , S u b i l s i J .Pintó ( EDECA)

1 6 a l 20 d ' ab r i l 1965 -"AV, DEL CLIMENSAv' ( canalda) -"COVA EDESn (cana lda) -"COVA DE LA GUINEU" ~t -"BOFIA DEL PORT" (por& .del Cornte ) -slCOVES DEL CODO" 11 Pe r C,Tarrés i M,Uba&

1 i 2 de maig 1965 -wSORGENCIS DE L 'ISRRDtf ( ~ a v 6 s ) Pers N,Ubach, C .Tarrés (EDES) J .Subi ls (EDECR) i J .Senent (ERE)

29 a l 31 d'agost 19655 -ltCOVA DELS ENCANTATS DE VILAMALA" ( vi lamala ) Pero J ,übach C,Tarrés (EDECA) M,Ubach (EDECA i ERE) i F. Trepat .

10 i 1 2 d'octubre 1965 -llBALTLTiZA DE LA CANALETA" ( canalda) -"SORGENCIA DEL REBEIG1I (Mavés ) -IIBALMA DELS CARBONERS u : I Pers C.Tarr6s (EDECA) M.Ubach (EDE -llA'V. DE LA CANALETAtl 11 CA i ERE) O,Escola,J .A0Ravent6s i -"COVA DEL FORAT DEL PERE" ( ~ a v é s ) A, Torné ( ERE)

FASE I/A

30 d'octubre s 1 de novewbre 1965 -11 AV, MONTSRRRAT TTRACH" ( ~ a v a l l e r a ) Per M.Ubach (EDECA i ERE) C.Tarrrs (EOECA) O.Bncoi&,J.A.Ravent68,A.Torné E,Olt ra (ERE) J,Boronat,R,Lopez (GIS), F.Piqu6 (SES),

Estudio geomorfológico e hidrogoolÓgico d~ l a Cueva de la Cul la lvera . amalo los , ~ a n t a n d c r ) O - Por ?:LONTORIOL POUS , J , , THOIJIIS, J ,Id, , y UDRES BELLET O , Ex"racto de n s t i t u t o Geológiw y

.m------*-- . -.. - Minero de E s ~ a h nQ 89, Madrid 19 66,

Se t r a t a de una completa monografia geos- peleológica de e s t a im2ortante cavidad, cuya publicación, a pesar de ha- berse r e t r a sado desde 1958 has t a 1966, no ha perdido nada de s u va lo r ,

E l t r a b a j o s e i n i c i a con una in t roducción en l a que s e da cuenta de l a s primeras exploraciones n l a cavidad ( t odas e l l a s p a r c i a l e s has ta que, a p a r t i r de 1957, e l GES d e l CPIB i n i c i ó s u e s - tud io s i s temát i@o, precisamente en un aspec to que has ta entonces no ha- b i a s i do t r a t a d o (anteriormente só lo habian r eco r r i do l a cavidad biospe- leológos y p r eh i s to r i ado re s ) ,

Sigue una s i t uac ión geológica de 1 a . c a v e r na y su descr ipción morfológica, que , a l i g u a l que en 1.0s p o s t e r i o r e s ca p í t u l o s de espeleometría y espeleog6nesis, d iv ide l a cavidad en 1 7 zonas individual izada^^. índ ice d e . l a complejidad de l a Cul la lvera , Un Último 05 p i t u l o e s t a dedicado a l estudio. de las formas desar ro l ladas sobre l o s s e - dimentos arc i l loso-arenosos .

Una admirable topograf ia ( p l a n t a gene ra l y 30 secciones t r ansve r sa l e s ) completan e l t r aba jo , que p r e s t i g i a una vez más a l grupo a u t o r d e l es tud io y a , l a espe lo log ia ca ta lana en genera l . 9 Fotograf ias , ninguna de e l l a s super f lua , apor tan datos para l a compren- s i ón de l t r a b a j o , Como dato i n t e r e san t e , v a r i a s de e l l a s permiten comprg bar l a r e a l i d a d de l o s p e r f i l e s t r ansve r sa l e s de las g a l a r i a s ,

En resumen s e trata de un i n t e r e s a n t e e s t z dio de una cavidad, a l a a l t u r a d e l es tado a c t u a l de l a espeloologia en e l mundo, cuyo i n t e r é s t rasc iende ampliamente a l campo de l a geospeleolo g i a en genera l , Unicamente hemos de la.aentar la sscasez de e s t e t i p o de t r aba jo s sn e l pa i s .

Citemos como datos i n t e r e san t e s acerca de l a Cueva de l a Cullalvorao

Reooryiduo 6,350 metros, Fol igonal rnzp c o r t a boca-fondno 4.3 60 mctros. Desnivel 5 151 motros. ~ e c c i ó n máxi~ila de l a s ga l e r i a s s Gal. de l a s Pozas: 70 x 38 m, Sa l a de mayorus dimensiones: Sala dantesca ( ~ r a n Caos):

140 x 80 x 30 m. Lago de mayores dimensiones: Lago d e l Barro: 135 x 20 m, Ind icc de excavación: 240 ( ~ u e según l a c l a s i f i c a c i ó n de Corbel corros?onde a l t i p o de cavidades Efinmensasl', o s ea do Ie mayos de 200).

Extreiern d'un t r s b a l l de Ph, Renault ( 1 ) sobre l'avenc Padirac el següent paragraf , especialment i n t e r e s - s a n t ;

"La 3 s f a s e d-e l ' e s t ud i c i e n t i f i c

l..... de l r i u s u b t e r r a n i comenga e l 1962, amb l 'expedició organitzada p e l --" -. Spéleo-Club de P a r í s i d i r i g i d a p s r M. Couderc, E l s organl tzadors ha-

v ien p r e v i s t un equip geolbgic que no pa r t i c ipava en abso lu t en l a pun - ta a l e s g a l e r i e s desconegudes, pero ajudava a l t r anspo r t de l ma te r i a l f i n s a l a s a l a Beamish i tornava " l e s m n s a l e s butxaques1I examinant tranqui1,lament l e s g a l e r i e s antigament c ~ n e g ~ ~ d e s , ~ ~

Aquest eyuip es tava format, n i més n i menys, que p e l s senyol's Bernard G h e , Andr6 Cavai l ló i e l p rop i Phi l i p p e Xenault!

La c i t a ens l 'ha i n s p i r a t natural - - ment l 'assenlblea de Nembres Act ius de l'E,R,E, de l 3 de novembre pas- s a t , com a exemple de so luc ió d'un d e l s problemes a l l í p l a n t e j a t s : l ' exp iorao ió d'una gran c a v i t a t , d i f í c i l , compaginada amb e l seu e s t z d i i aprof i tament c i e n t i @ i c ,

Per a a r r ibar -h i nomjs cal2 formar rapidament 1 'equip de punta, demaaac 1 'a j u t del s geolegs (en aquest cac) ja formats, i para1,lolament anar forinant (no tan r&Hdainent) geospele6log;. Pero a ixo, que en t e o r i a s.?mbla tan s e n s i l l , e l a p r a c t i c a 6s t an d i f i c i l coro r a p t a r a Llopis Llad6, Mvntoriol e t a l i t e r pe r f e r un e s t u d i h idrolhgic d e l Solencio de Bastaras ,

(1) Remarques s u r l e sesoau ka r s t i yue de l a r i v i e r e s ~ u t e r r a i n e do

Pailirac. ( ~ x p g d i t i on 1962). iuin. de Sp&1&ol o ~ i o , XVIll, 4.1963 yag.423

E S P E L E O F I L A T E L I A ___________________-_______--_ _______I___-_-_-__-_---I-I-

Un nou tema monogrBfic d O i n t e r & s per als espeleblegs.

ANTE CEDE= L*ESPELEOFI LATELIA m e s que una nova t em& t i ca d in s

d e l mÓn de l s o g c l l 6s una nova dirnensió de l 'espeloologia , pcrque pcrmet conBixer c a r a c t e r l s t i q u e s i p a r t i c u l a r i t a t s de fonbmens espo - loo lbg ics de t o t e l món, e l s qua l s degut a c spec i a l s c i rcuns t&ncies han o s t a t ob jec tc do d i fu s ió per l e s respec t ives adminis t racions de Correus d c l s d i f e r e n t s pa l sos ,

De 1 'oxi S t o n c i a de 1 'ESPELEOFIUT~LIA no en tenirn cap antoccdent, n i en l o s publ icacions ospelcolbgiques n i en l c s f i - l a t b l i yues . Malgrat que f o r a de l nos t r c equip no en possolm cap r c - f c r & n c i a , no volem amb aixb af i rmar d'una forma contundcnt quo prb- viament no c x i s t i s s i n a f i c i o n a t s , c a r n'ostem totalment c o n v c n ~ u t s do l l u r existCncia.

La s i s tomat izac ió i f i n s i t o t a f i c i ó a 1'ESPELEOFI - LATELIA ens va ven i r ro la t ivament f a poc, j a quc co inc idc ix amb l a d i f u s i 6 per l a F,Z\S,M,T, de l s ego l l dc l a sOrie t t turismolt ded ica t a l a cova d e l Drac, Posteriorment e s va reafermar amb l ' a p a r i c i ó de l a s e r i e de p in tu r e s r u p e s t r e s dedicada a l p i n t o r desconegut,

Amb aquest punt do p a r t i d a t o t v a & s e r comenqar a r e g i r a r . c a t & l e g s i ampliar a l a r e s t a de l món l a n o s t r a minsa c o 1 , l ~ c c id .

INTERES Aquesta tcm&tica t é un i n t e r e s c o n j m t t a n t p s r a

l ' e spe le6 leg com per a l f i l a t k l i c , Es una nova forma d 'obtenir i n f o z mació g rh f i ca de t o t e l món ( e l s e g e l l 6 s u n i v e r s a l ) , Es c r e a un te- ma nou d in s l a f i l a t e l i a i e s descobroix una nova f a c e t a que ens d6- na una f ont d'inf ormació espeleol0gica .

ELS SEGELLS --Ambit--. -Tenres--

$ua.e;i- totes l e s nwciuna amb c n v í t a t s han c.ditat al- guna sCrio o s e g e l l s o 1 de tema cspeloolbgic ,

Aquests e s poden subdiv id i r segons d i f e r o n t s bran- quos de l 'espcleologiao

a) EsL;tioa de l o s cuves u avcncs, en general , b ) P in tu r e s rupestres.

e ) Instrumonts i u t i l l a t g e s p r e h i s t b r i c s t r o b a t s a l o s coves, d) Animals que han v i s c u t o viuen d in s de 10s c a v i t a t s ,

e) E l k a r s t i t o r r enys kkcs t i c s , f ) A c t i v i t a t s cspeleolbgiques.

Resta por a f c r una, e s t a d i s t i c a que 2 videnc i? d'una forma g r j f i c a o numErica 1% - bundancia o pcnÚria d e l s temes o b6 l a re- p a r t i c i d geogr&fica d'aquosts,

Cololaboraci6 amb a l t r e s c s p o l o ~ l e g s ~ i n t e r canv i d'informoci6, o to , , .

Citem a cont inuaci6 a lguns d e i s ss- gcilSs de toma ospcleolbgic , fcnt, coiis-ttir e l nQ deordre do1 c a t j l e g Yver-t T a l l i e r , el co lo r prcponderant a i x í com e l va lo r f a c i a l , sense d e t a l l a r l l u r v a l o r filatk l i c sub jec te sompc a grans f luctuacions .

a ) - CUBA, na 225, marró, 8c. , Coves d~ Bellamar, any 1936.

b ) - EPIOPLA, nQ 495 , m u l t i ~ o l o r , 35 c, , - Pinturas, 1367 (3'0to~rava-b l.,--) - AEEBIA, nQ 42.4, mul t ico lor , 1 d , P in t u ro s T a s s i l i , 1966 ( ~ o t o g r a v a t 2.)

- AiGmiA, no 438, mul t i co lor , 2 d, P i 2 t u r c s T a s g i l i , 1967 (~o tog ravz l t 3 ,)

- EST AERSCA, nQ 162, mul t i co lor , 50 c , P in tu r a , 1967 ( ~ o t o g r a v a t 4. )

c ) - ETIOPU, nn 4.96, groc, 50 @ o 9 uten- s i l is , any 1967,

d) - XUMhfJiA, nQ 2267, blau-vcrd, tj b , , ursus espeleus , 19 66, - HEPUB LI CA DElW C U T I CA Ai23I~iLU\TYA7 n Q

585, v i o l e t a , 40 p, rata-pinyada, 1962 e) - JAPO, nQ 619, policromat, 10 y , , -

camp de r a s c l e r , 1959, f ) - MONACO, nQ 433 , blau-negro, 10 f , ,

via tgo 31 cen t r e do l a t c r r a , 1958* - LIBAM, nQ 224 cDrrcu aEri, vcrd, 70 p, v i s i t a tu r i s t i ea n ~ u t c s ~ 1961,

Gravats: Filatelia RICARDO DE LAMA

1 Escala i cor'da p e l i o r a t de l 'avenc, Baixa,, , Baixa., , L'jnima tensa , L 'esper i t d e l qu i s'anima a l 'aventuru, en r e p l % ferm, d in s l a cova s ' a t u r a , davant d'un pas e s t r e t o caverna imensa . &bans de cau te loscs primeres pe t jades ,

\

a l f i l d e l pregon de l a Terra ,

x, l ' é s s e r pensa . . . 2 ... En un 8 t a p e l t cosmos,

on, en un r 'ctruc o una xafada, a concepció t r anscende r t a l , s a l t z , d e l t e r r a b a s t a l l , una gusp i ra? com g ra de s o r r a , cos i f i cada , d in s l ' e s p a i s i d e r a l . , , Navegant a l c i r c u i t explorable d ' a l t r e s g rans d'arena, en l a inacabada p l a t j a , d'un temps incomrnensurable, . ,

3 Passes e n l l h , comprirnit, amb temsnga, per t o r t u r a t a camins de suda r i s i tombes, s'aixampla e l p i t , amb l.'ci,lc.neda de l a descobsr ta , De l a bonior de nos t r a c lepsa , on aciengar , nos t r a i n t e r n a 1lumeneLn desper ta , on t o t 6s calma, com en un p r i n c i p i , ,,. i un nou comenqar,

4 Cosniolbgicament cn nc ixer , un geinec i e l p a t i r En l a contracoi6 d'un p a r t de flama, r e s t a marcat, nimbo1 i s igne, en bola enca,ra f o f a , e l ca tacl isme, Esvora,ncs , f osses , arrugues d e l drama, a expenses d'un a l t r e s o f r i r , On, en e l repbs temporal, on canvia l a plana e l l l i b r e , en e l s r e p l e c s , bonys i f o r a t s , t o t e l passa t s ' h i pugui l l e g i r ,

Borra11 tan mins coi11 l louger , en a s t r a l ba te@ f l o t a ae ro lbg ic , grontxant-se, po l s i concer t , e n t r e a l t r e s b o r r a l l s en e1 llurnener, i m e r s o s , en un gres01 b io log ic , d'un iris de f o o que '1s irnpel--18, a l súminum, Zn n o s t r e Omega o1 d e s t i , t o t a l l e i de pensa en A l f a , en haver desc lbs l * e s t a d i primer.

Oh, cova anbnima, avenc o g ru t a , F o r a t s per on r e s p i r a l a t e r r a e ixa , pe r on telolÚricament e s peixa d e l c a l , d'on r ep l a v ida ignota . Corredors i s a l e s sbn e l s pulrnons de l a nau Traquea q,ue envol ta t e s entranyes. Covos, Avencs i gru t e s es t ranyes , pe r l ' espslebleg, sou Olimpic palau!

LA COVA JCCJEXPLORADA z==================

una cova se'n f a h i s t b r i a , de s o c r e t s i f an t aa i e s . Imrnembria. SOlides concrecions ca l c%r i e s , C laus t res do formos imagin2rios0 Ignots a r c m s do p r e h i s t b r i a .

S i l e n c i , Tencbroses concav i ta t s , on i lolumina e l tremebund dcs ig on mai no ha profanat o1 t r cp ig , on e s f an magiyuea t o t e s r e a l i t a t s ,

De l a soca, f i l do p l a t a , Dc g a t e r a l l a r g a , e l f o r a t , P o r t a l de mi s t e r i no cega t , on t o t a d e r i a h i o sc l a t a ,

Amb i r r e d u c t i b l e a t r a c c i ó , l a t e r r a c r i d a a s a entranya, cssen t ospor t i c ihnc i a p e l qu i s 'afanya i, a lhora , go ig i dcvoció,

Una es ta lagmi ta c s f a gcgant, ontrcmig d'un bosc d'onans, immaculats, en camisons blancs , a l'ampar dc f r eda o b s c u r i t a t cobcjant ,

Del c i c l o p i c a s t c l l s o t c r r a t , i ' ex i s t bnc i a d'un s e c r c t n a r c i s a t , en 1 'a rgcn tc r ia do palau, des d e l s temps de l s temps en pau, espera d 'csscr, por l 'ospeleblcg,

a l m6n dc la l l u n a l l i b e r a t ,

Alfons Ribera

21 gcner 1968 1 7 desombre 1967

. . . . j , -$ rJ"j->;:! ,J .?-2-.y,;L*,-a. , t . , . ,, ;,., . !, -!. 4,! J, -: ...a ,.,,, tbTf,'<,+r:-:iv.- v ,.., f J..," ?,, -1.. \ . . ! .- d..

-- A? . . i-g:' .I~.'.:~..~JI_[ ,,~:.r~~~~~.cl~I~~~:i~.:Lj~.i.,-y*~~l~, , F U L ' J ' , S t-&'--.'-\' ej..?, .T.\r..\ -, ,l. .,,.- f .," ;\- !-"; % ,k:

.%. *v:L7.:.:-l .-

UYJ. clC~118 VE doctorar 01: 1;: dificil LBor~icil da1 rü.gpcl aenso ~orda, i~ry.; dor;i3r&s, 01s e i ~ i o s cluc cl trobaven

co.y:r:.or enciisrrr. li sre~ui?te,vz.x~ 2 ~ 2 . s ssus zl~..,-ij?ols . .. Tot vz venixx d d , m sov. de 7 E, que en tef1j.e 12 i ~I'ulla 'b~.cn l:e 7 111, cjuc f a i e 5. r' aegons vc, :~~~j~lict!,x " 80 li VZ, ~ L C C S ) ~ L T 1~ cordi? c l* \d :~~s ii&, c2e~~)rcs la de L "ctltre 1 es 11::. 'tra'bcr aí: lc; ;?,~.::.teiiré: j?u,r,-turc clc rnpy~el i~orb 7 nct ros 1 x 0 ~ ¿it.-if?. 12 , l'

UI:, cus r~olt uids intoroscant e l a Y:: tal Ir,,l&~cic, i~uC O l l a de~;~)or t t l -a t:rL~oroani:iuc~i; cz..dc, iía.l;i,w--.da ci,sb l t s~ubroa la-

r , io~n'j;:].~iol*'$~ t a l s COB: " A i .-t.18 en moro!, Tino [;anea de VOI?I~.%~-LX! 2, c~B'¿%c

2,osin-t ! t'. a:.ilrcl;o,lledes invarictblar:el?.t; i611~j tc.a.riblss b ~ a ; . ~ s ourts i cs- .tridel?."i e

- - - = I = = = =

Un cl"ci.e, cara,,e-i;srif;zi:,t ,xtr una tran~.ui- 1,li-it.l d 'espori t j. iíizci~uitr:-L o::c:!::)l ,ra co vi- for f8116a CQJII a eapocia- l i s t n en yücstions t.k112ti(~uos.

Ui! diz, co stbvc:~ d i ~ ~ s u t i i1l 12~~x.;;2,13en t rrieil

t:io sop&,ven sobre Zca d i f i c u l t 2 . t ~ ; d e l txarr,nu;>or.t; d e Z ~ bot G pnev.r!iBtic~ ger 1'Avniíic ÓC, n través d'estrctos g:'.teres i rnemdres, s?ins a l l l o c 0x1 aren precisos. I)ur~?ilt 10 minuts l 'especiclist~? va escoltar n-l;eri.l;c::tcxl-t on un T cb f i n s iiuc sr-; v : ~ desidir c. 11~1ir,cr l o ~ a l u c i b to.l;tr,l, (nuo do cop I;n,vin troboto "Ea lodon portrsx* dssinf lets , hones 1

S = = = = = = =

Del mal a l laollys duo co.da vsa j ro , ineli.i;re so~ch:~on t s t s d i n s do le tenda msnJr.dor, s 'or~uniaavcn m o a vo-tlladcn me- norables, C~.[,'LIY~E?S C ? . * ~ ~ L C S d. *¿i.llb s;Qs lri0.!6ii'@~~ @F. V.C C. ~ j 3 C O I Z B ; , ~ ~ ~ 08-

g e l e 3 2 0 ~ do .i.'E.X.G. t?.@tuc.v~, do "nodorecLorw vic tl vis d*on tlVciriillc", D'cl-$res, n6a wAcLico, oapnrcts cn la so::liobscurilnt i ec Ic violEncin d.e los discuor,.i.oi:.s, 11cl:vieil orgp,n.itani; wla. c::.c?cn~, ~ u e t e i ~ i ~ C U ~ C d'obrir i &e bi2idc.r aubre,tio:a.u~et 17awem de S qco dOalime~:ts divaraar; 2 ;;o,r- ro.ier; do vi, 'Yot a i sb dinia do lz. 1.16s s í g i d e soriotan?; b ~ i l h 1 i : i . c ~ ~ 1 dcvc!a-t clo i;otj:~or?, L a n U tta.i~t bO i;uo l*ir;?i~lcoi;bl~ Canel2 nor;!6s vti. aouL>it:?,r du- rnfil; to'c e l cnmga;i::::.i; d'ur-;i c?,ltres kua o~g~.ni"cs,v,?n ~ x ~ ? e d i c i o i 2 ~ MC)C%UT-

nos .,: la tc::dc dc guevlwss,

170

" V A I N I L L A "

C a l reconaixer que e l sobrenom no li v$- rem trobax nosa l t res ,

E s Uid ~ O F I E I c16 k!úor cli;i;:~cr. cl*cloi:i dina da 1 'al' ln.:i:,en t i r:, .:?en 6.0 ril l-bj c,,;,j?r-: Izt:iri.ans r:in,torj.i.,lo e:: ,u6 3 ' ~ C I . t-yobi3,.l; yir2si sot:i-,ro. Xne w ~ i c n i;:iccpcuoa de cr;.tiut?.&.l0 a;p~::.:eii-t; C.::, ~ L U O

;l;-. 8,T- ~,~....~-donat ,, I-I 1 *cri.rpolzoSo:;l.ri i I r ) f c;;d 1 fa csi3alco16~r;.ca (ourit:,an 22- ai l ia) , i no ~ o d o ; ~ i Ter tn& c,ue c::3,'-,or'¿ai.-lo a q;ix:i ae:psfz.,l fo::i; do les BC"VO8

ASPECTOS QUIPlICOS UíiL YI1C)CESO DE: WiTIFSCACION . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Mecanismos bás icos de d isolución de l a s c a l i z a s y rocas solublce~,

Agentes químicos que conf ieren agresividad a l agua. Estudio especia l de l a acción de l COs; físico-quimica de l a diaolucibn d e l CO3Ca. Tipoe d\c corrosiones aceleradas (que s e producen siempre que e l agua m t r a en contacto con e l suelo antes de a t aca r l a c a l i z a ) . Esquema general de l a corrosión en e l k a r s t , t i p o s de corrosión. Conclusirin: l a s consideraciones expuestas s e apoyan en buena pa r t e en datos empiricos, todavía muy escasos. Se dan normas generales para l a obtención de es tos datos ( a n á l i s i s elemental de aguas) y s e inteaha fomentar su r@al i%~aiba~

NOTA: En e l próximo n b e r o de ESPELEOLEG se r6 publicado un art ic ,ulo debido a A, Eraso ("Instruccriones para r e a l i z a r a n á l i s i s elementales de aguas k & r s t i m s " ) siguiendo l a l í n e a in ic i ada en e s t e ndmero, encami- nada a formar pequeños equipos de inses t igacibn y a l a d i fus i6n general de tdcnicas de es tudio indispensables actualmente.

AVE@ - gQI_LS=G@OY, - ( ~ a n t Ll orerir; de l klunt )

Xstudio sapeleolÓgico de una cavidad de r e c i e n t e descubrimiento en uno de l o s macizos más conocidos de Cataluna, que ha s i d o posible g rac ias a l a colaboración es tablec ida con e l grupo de espeleologia d e l C.E. de Terrassa, Sima de 53 m. de prof , cuya boca se abre en e l t a l v e g db un t t ;orrenk, ~ i f ,m&:~adc> a0hre nrutk wan aa~acl~$ara principal (no ac, flamfhl.em abailuato & wla sima t e c t ó n i c a j y cons t i tu ida por dos g a l e r i a s pr inc ipales y 3 pozos originados por corrosión por c i r cu lac i6n l e n t a de agua i n f i l t r a d a a t ravds de l a solución de continuidad. Parece t r a t a d s e de un caso de re t rovers ión respecto a l to r ren te epigeo. F u w t e con- eentracihn de COZ en l a atmósfera a p a r t i r de -41 m.

Pequeña sim de 9 m. de profundidad, es t ruc turada sobre 3 oque- dades f ~ s ~ i f o r m e s , ~ n t e r d s arqueológico.

~ e l a c i ó n de l a t o t a l i d a d de campañas efectuadas desde elcomienzo de l a operación has ta 1965, año en que f i n a i i z a l a primera e tapa de es tud io , En e s t a prinicrn e t apa , organizada por EDES, E1PEC.A y EIlEl y m l a que par t ic iparon o t ros 6 grupos de espelcología, s e exploraron 45 cavidades en e l macizo, l a p r inc ipa l de e l l a s , e l Avenc Montserrat Ubach, actualmente l a sima más profunda de Cataluña. Se definen l a s 7 zonas en l a s que s e d iv id ió e l macizo y que fueron ex- ploradas en d i s t i n t a s f a s e s , dos de e l l a s como "Extensiones de l a Opei raci6nIf a zonas colindantes d e l macizo,

Nuema rama de l a f i l a t b l i a de i n t e r é s para e l espeleÓlogo, Se di- v ide l a Hspel .eofi latel ia en grupos preliminares acgÚn su temática y s e s o l i c i t a intercambio y contac to con f i l a t 6 l i c o s y espele6logos.

Mécanismes basiques de l a d i s so lu t ion des c a l c a i r e s e t roches so- lub les , Kgents chimiques rendant l'eau agress ive , étude spéc,ial du 602- Tipes de corrosion acc6ldrée (qu i se produisent quand l 'eau passe a t r a v e r s l e s o l avant, d'ataquer l e c a l c a i r e ) , Types de corrosion dans le k a r s t . Conclusion: l'exposé s'appuie en grande p a r t i e s u r des do,mées empiri- ques, encore t r o p r a r e s . On essa ie l a d i f fus ion de= mdtodes pour obte- n i r ces données (analyse dldmentaire des eauxj en Espagne.

iJO!@J: Dans l e prochain a. de BSPETJ.VOLliG un Lravail de A. Eraso ("lns- t r u c t i o n s pour I n r é a l i e a t i o n d'analyses élémentaires des eaux k a r s t i - 1

ques") s u i v ~ a dans l a voie de t r a v a i l i n i t i d dans c a n o , d i r i g é t W & ~ l a 1

f ormation de p e t i t e s dquipes de recherchc et a d i f f u s i o n géne.L .S

de t e s h n i q nes d"etude indispensables.

Etude s p ~ l é o l o g i q u e d'une camité r ecement ddcouverte dans un des massifs l e s miex connias de l a Catalogne. Gouffre de 53 m. de profon- deur. La bouche s'ouvre au fond du thalweg d'un t o r r e n t . cav i td s t ruc- t u r é e su r une grande f r a c t u r e (mais il ne s ' ag i t pas du t o u t d'une ca- v i t d tectonique) e t forrnée pas 2 g a l e r i e s p r inc ipa les e t 3 p u i t s d'ori- gine due a l a corrosion par l e n t e c i r c u l a t i o n d'eau i n f i l t r é e par l a d iac laase princ i p a l e , 11 s 'agi11ai.t:~ d'un gouff r e avec ré t rower t ion par rapport avec l e t o r r e n t épigé. E'orte cuoncentration de CCOs dans l ' a i r ü parhi r de -41 m.

Rela t ion de t o u t e s l e s campagnes rda l i séen au coura de 1 ' 0 ~ 6 r a t i o n Solsonbs jusqu'a 1965, annde qui. f i n i t l a premiere étape dyétude. Dans c e t t e premiere Qtape , organisée par EDES, E'DPlCA e t NLE: ont p a r t i c i p é 6 au t res groupes spdl&ologiciues catalsens e t on a rxp lo ré 45 cavi tds dans l e massif , l a p r inc ipa le l 'h~renc Montoerra$ Ubnch, aufourd'hui l e plus profon2i de l a Cztalogne, On d d e r i t l e s 7 zones d t a b l i e s sur ie massif , qui furenk explordes en d i f drentes phases , 2 d'entzc e l l e s coame ~Extens ions de 1 'Ophration" dans des zones en bordure du riiassff,

Nouvelle branche de l a p h i l a t d l i e in té ressan te pour l e s spéléolo- gues, On d i v i s e l a SpdlQophi la tk l ie en quelclues groupes p-é l iminai res d'apres l e u r s u j e t c t on demande échange e t contac t avec spéléologues e t p h i l a t d l i s t e s .

EREEQU

IP

D

E R

EC

ER

Q U E S E S PE

LE

OL

ÒG

IP

EL

EO

LÒ

GIQ

UES