Les noves Guies de 2005 Suport Vi

Les noves Guies de 2005 de lEuropean Resuscitation Council per al Suport Vital Bsic,la Desfibrillaci externa semiautomtica i el Suport Vital Avanat dels adults, dels nensi dels nou nats. Justificaci, algoritmes i principals canvis (I).

Mestre i Saura, V. Jaume; Nuvials i Casals, Xavier; Domnguez i Sampedro, Pedro; Escalada i Roig,Xavier; Balanz i Fernndez, Xavier; Cerd i Vila, Manel.Consell Catal de Ressuscitaci.

Paraules clau:Guies 2005 en RCPSuport vital bsicSuport vital avanatDesfibrilladors exte

Introducci Una de les finalitatsconeixements i la ples recomanacions dguies dactuaci enabans val la pena cocanviar les guies ? L

a) La malaltresponsable de ms anual 49,5 66 cas

b) No hi harespiratria. Per acaspectes: La detecctorciques. La publicaci duneactual sigui perillosadur a terme la resssupervivncia

La cadena de la vidLes accions que percadena de la vida i sinclou la prevencipost-ressuscitaci (fanelles i els principade lEuropean Resuscitation Council per al Suport Vital Bsic, la Desfibrillaci externa semiautomtica i el tal Avanat dels adults, dels nens i dels nou nats. Justificaci, algoritmes i principals canvis (I).

1

rns semiautomtics

del Consell Catal de Ressuscitaci (CCR) s la dimpulsar i difondre elsrctica del Suport Vital (SV) i la RCP, arreu de Catalunya, dacord ambel European Ressuscitation Councill (ERC). Enguany sha actualitzat les SV, i en aquests article nexposem els canvis ms significatius, perntestar la pregunta que implcita o explcitament es fa molta gent: Perques raons que la comunitat cientfica ha fet servir per son:

ia coronria es la principal causa de mort al mon. La mort sobtada s ladel 60% de les morts per malaltia coronria en adults amb una incidnciaos per 100.000 habitants a Europa. una millora significativa de la supervivncia a una Aturada cardio-onseguir-ho les noves evidencies mostren que hem demfatitzar tresi i alerta preco, la desfibrillaci preco i la realitzaci de compressions

s noves recomanacions teraputiques no implica que la prctica clnica o inefectiva sin que representen una visi amplament acceptada de comuscitaci de forma segura i efectiva amb lobjectiu de millorar-ne la

a: punts a destacar. meten que una vctima duna mort sobtada pugui sobreviure sanomenenest formada per quatre anelles. En les noves guies, en la primera anella i detecci preco de Sndrome Coronari Aguda i en la quarta , les curesigura 1) El terme suport vital bsic (SVB) fa referncia les dos primeresls canvis sexposen en la taula 1.

Figura 1.Imatge de la cadena de la vida.

Les noves Guies de 200Suport

Taula 1. Principals canvis en la cadena de la vida- Una resposta rpida i efectiva pot prevenir laturada cardaca. Aix doncs, en cas demergncia

activi immediatament el sistema demergncies mdiques (SEM) (a Catalunya el telfonsdemergncia sn el 061 i el 112).

- La prctica immediata de maniobres de RCP pot doblar o triplicar la supervivncia en laturadacardiorespiratria (ACR) deguda a FV.

- La RCP + desfibrillaci practicada dins dels 3-5 minuts posteriors al collapse pot aconseguirunes taxes de supervivncia compreses entre el 49 i el 75%.

- Cada minut de retard en la desfibrillaci redueix en un 10-15% la probabilitat de supervivnciaa lalta del hospital.

- La desfibrillaci interromp el procs descoordinat de despolaritzaci i repolaritzaci que esprodueix a la FV. Si el cor encara s viable, els seus marcapassos normals recuperen la sevafunci i produeixen un ritme efectiu i aconsegueixen restablir la circulaci.

- Durant els primers minuts desprs duna desfibrillaci amb xit el ritme pot sser lent iinefectiu.

- Pot ser necessari realitzar compressions torciques fins el restabliment duna funci cardacaadequada.

Lalgoritme univSha intentat crearcardiorespiratria especfiques en penmero. Els princiEls socorristes, decomencen les mani no respira normlhospital, un socotant pels adults coa lmbit hospitalensenyament, pecompressions admdisposa dun desfiuna nica descrrcompressions i vede flux circulatorideu cicles per min5 de lEuropean Resuscitation Council per al Suport Vital Bsic, la Desfibrillaci externa semiautomtica i el Vital Avanat dels adults, dels nens i dels nou nats. Justificaci, algoritmes i principals canvis (I).

2

ersal. uns algoritmes senzills i a la vegada aplicables a les vctimes duna aturadaen la majoria de les circumstncies en adults i nens. Les consideracionsdiatria i les referides a la obstrucci de la via aria es tractaran en altrepals canvis en el suport vital bsic de ladult es resumeixen en la taula 2. scartat el perill i valorada la vctima, activen el sistema demergncia iiobres de reanimaci cardiopulmonar (RCP) si la vctima no esta conscient

alment (especialment, si observen una respiraci agnica). Fora derrista sol utilitza una nica relaci de compressions/ventilacions de 30:2,

m pels nens (excloent els lactants), i la mateixa relaci sutilitza pels adultslari (Figura 2). Aquesta relaci nica sha dissenyat per simplificarr promoure la retenci de les habilitats, per augmentar el nmero deinistrades i per reduir les interrupcions de les compressions. Un cop esbrillador i es comprova lexistncia dun ritme desfibrillable, sadministraega sense tenir en compte quin es el ritme resultant, i es continuen lesntilacions durant dos minuts per intentar minimitzar el perode dabsncia. Un cop aconseguit el control avanat de la via aria es ventilar a ra deut sense interrompre les compressions torciques.

Figura 2. Algoritme del Suport vital bsic

Seqncia dactuaci en SVBSi hi ha perill? soluciona -ho

Est INCONSCIENT?

OBRA VIA ARIA

NO RESPIRA NORMAL ?

ACTIVA 112/061

30 COMPRESSIONS

COMPRESSIVENTILACI

30:230:2

CRIDA: !!AJUDA!!

Continuar fins respiraci normalArribada del DEA o SEM Guies 2005

estimulal

front -ment

mira, escolta 10

truca al 061/112

al centre del Pit

alterna: CompressionsVentilacions

Si hi ha perill? soluciona -ho

Est INCONSCIENT?

OBRA VIA ARIA

NO RESPIRA NORMAL ?

ACTIVA 112/061

30 COMPRESSIONS

COMPRESSIVENTILACI

30:230:2

CRIDA: !!AJUDA!!

Est INCONSCIENT?

OBRA VIA ARIA

NO RESPIRA NORMAL ?

ACTIVA 112/061

30 COMPRESSIONS

COMPRESSIVENTILACI

30:230:2

CRIDA: !!AJUDA!!

Continuar fins respiraci normalArribada del DEA o SEM Guies 2005Guies 2005

estimulal

front -ment

mira, escolta 10

truca al 061/112

al centre del Pit

alterna: CompressionsVentilacions

Les noves Guies de 2005 de lEuropean Resuscitation Council per al Suport Vital Bsic, la Desfibrillaci externa semiautomtica i el Suport Vital Avanat dels adults, dels nens i dels nou nats. Justificaci, algoritmes i principals canvis (I).

3

RCP bsica dels adults i s dels desfibrilladors semiautomtics externs (DEA).La RCP bsica te com objectiu el manteniment de la respiraci i la circulaci sense altresestris que un element de barrera mentre saplica el DEA i arriba lequip del sistemademergncia.

Cal recordar que el 40% de les vctimes duna mort sobtada presenten una fibrillaciventricular (FV) en la primera anlisi del ritme cardac. s probable que un nmero meselevat de vctimes, en el moment del collapse, tinguin una FV o una taquicrdia ventricularrpida (TV), per que el ritme shagi deteriorat a una asistlia quan saconsegueix el primerregistre delectrocardiograma (ECG). Moltes vctimes poden sobreviure si els espectadorsactuen immediatament mentre encara es mant la FV, per la ressuscitaci amb xit es pocprobable un cop el ritme sha deteriorat en una asistlia. El tractament ptim de laturadacardaca (AC) per FV s la RCP immediata, practicada pels espectadors (compressionstorciques i ventilacions de rescat combinades) associada a la desfibrillaci elctrica.

Lasfixia s el mecanisme predominant de lAC a les vctimes dun trauma, una sobredosi dedrogues, un ofegament, i en la majoria de casos als nens. Ladministraci de ventilacions derescat s crtica en la ressuscitaci daquestes vctimes.

Taula 2. Principals canvis en el suport vital bsic de ladult- La decisi diniciar la RCP es pren quan la vctima no respon i no t una respiraci normal.- Sha densenyar als socorristes que, per fer les compressions torciques, han de collocar les mans

al centre del pit, en lloc de trigar ms temps cercant el punt fent servir el mtode de resseguir lavora costal.

- Un cop identificada laturada i avisat el sistema demergncia, en tornar al costat de la vctima noshan de practicar les dues ventilacions de rescat, sin que sinicien immediatament lescompressions torciques, a les que seguiran dues ventilacions.

- Cada ventilaci de rescat tindr una durada dun segon en lloc de dos.- Noms es fa lexamen de la boca si la primera insuflaci no s efectiva, comprovant tamb que

lextensi del coll s ladequada.- La relaci entre compressions i ventilacions s 30:2 per a tots els adults vctimes duna aturada

cardaca. Aquesta mateixa relaci sha dutilitzar tamb per als nens quan sn atesos persocorristes no professionals.

- Es recomana que les persones sense formaci, si no volen o no poden fer ventilacions boca-boca,practiquin RCP noms a base de compressions torciques, a un ritme de 100 per minut.

Una ventilaci amb volum minut redut pot mantenir una oxigenaci i ventilaci efectivesdurant la RCP. A la RCP dels adults, els volums aconsellats sn de 500-600 ml (6-7 ml/kg).Les interrupcions de les compressions torciques tenen un efecte deleteri sobre lasupervivncia. Cal intentar aconseguir una profunditat adequada de la compressi, de 4-5 cmper a un adult. Cal permetre que el trax sexpandeixi totalment desprs de cada compressi.

Cal dedicar aproximadament el mateix temps a la compressi que a la relaxaci. Calminimitzar les interrupcions en les compressions torciques. La freqncia de lescompressions fa referncia a la velocitat amb que sefectuen les compressions, no pas alnmero total de compressions administrades per minut.

La prctica de la posici lateral de seguretat no es modifica respecte a les guies de lany 2000.

Us dun desfibrillador extern semiautomtic. Els DEA estndards sn adequats per utilitzar-los en nens de ms de vuit anys. Pels nens ambedats compreses entre 1 i 8 anys cal utilitzar uns elctrodes peditrics o be un aparell

Les noves Guies de 2005 de lEuropean Resuscitation Council per al Suport Vital Bsic, la Desfibrillaci externa semiautomtica i el Suport Vital Avanat dels adults, dels nens i dels nou nats. Justificaci, algoritmes i principals canvis (I).

4

especfic per s peditric. Per en cas de no disposar ni delctrodes ni daparells especfics,es recomana utilitzar el DEA que es tingui a labast. No es recomana utilitzar els DEA ennens de menys dun any.

Els DEA shan dutilitzar de manera integrada al suport vital bsic sense (figura 3) i lesactuals guies recomanen canvis en la seqncia i intensitat de les descrregues fent mfasi enla continutat en les maniobres de RCP mentre el DEA no estigui preparat (taula3).

Figura 3. Algoritme ds del DEA

Taula 3. Principals canvis en la desfibrillaci externa automtica (DEA)- Els programes daccs pblic a la desfibrillaci es recomanen per als llocs on ls esperat dun

DEA per al tractament duna aturada cardaca presenciada sigui superior a un cas cada 2 anys.- Sadministra una nica descrrega amb el desfibrillador (al menys de 150 J [ona bifsica] o

360 J [ona monofsica]), seguida immediatament per dos minuts de RCP ininterrompuda, senserevisar si sha interromput la FV o comprovar si hi ha signes de vida o pols.

- Sinsisteix en que si ha ms dun socorrista, mentre es prepara el DEA es continun lesmaniobres de RCP.

Suport vital avanat (SVA) dels adults.La secci de SVA dels adults incorpora com a novetat una anlisi de la naturalesa i laimportncia de les aturades cardaques intrahospitalries, i una srie de recomanacions perprevenir-les donada l'escassa supervivncia a l' alta (

Seqncia dacci. Lobjectiu de les maniobres de RCP s mantenir els fluxos coronari i cerebral. Lesinterrupcions en les compressions torciques disminueixen la pressi de perfusi coronria ila probabilitat de sobreviure a lAC. Per aquest motiu, igual que en el SVB, amb la finalitatdaconseguir unes freqncies correctes i de minimitzar les interrupcions en lescompressions, la relaci recomanada s: 30:2 mentre no es tingui la via aria protegida. Uncop intubat el pacient hem dadministrar 100 compressions per minut i no s necessarisincronitzar-les amb les ventilacions de rescat.

Les guies de 2005 introdueixen una nova estratgia de desfibrillaci (DF), basada en 1 soladescrrega, seguida immediatament de RCP, a diferncia de les recomanacions anteriors(figura 4). Tot i no existir estudis en animals o humans que comparin ambdues estratgies,altres consideracions recolzen ls duna sola descarrega. Per una part es minimitza lainterrupci de les compressions torciques, per altra, lelevada eficcia de DF de la primeradescrrega dels desfibrilladors bifsics moderns fan poc probable lxit duna segona quan laprimera fracassa. Tamb es considera que la realitzaci de maniobres de RCP immediatamentdesprs de la descrrega (xoc) augmenta les possibilitats duna DF exitosa posterior.

Es precsament per aquest benefici de la RCP prvia a la DF que es recomana realitzar 2minuts de RCP abans de desfibrillar en les aturades extrahospitalries no presenciades atesesper personal sanitari, i la mateixa consideraci es fa en els casos de FV fina.

Figura 4. Algoritme en Suport vital avanat

AtFV

SUPORT VITAL AVANAT

NO RESPON ? Les noves Guies de 2005 de lEuropean Resuscitation Council per al Suport Vital Bsic, la Desfibrillaci externa semiautomtica i el Suport Vital Avanat dels adults, dels nens i dels nou nats. Justificaci, algoritmes i principals canvis (I).

5

enent a aquestes consideracions, a la branca de ritmes desfibrillables de lalgoritme (TV/), una vegada confirmat el ritme inicial realitzarem una sola descrrega i sense reavaluar el

Causes reversiblesHipxia Tensi PneumotraxHipovolmia Tapament cardacHipo/hiper K TxicsHipotrmia Trombosis,TEP,IAM

Durant la RCP: Corregeix causes reversiblesRevalua elctrodesAconsegueix: accs vascular

via aria i O2No interrompis compressions a

100x si via aria selladaConsidera:amiodarona, atropina, magnesi

RCP 30:2 RCP 30:2 FINS DEA PREPARATFINS DEA PREPARAT

Obra la via ariaSIGNES DE VIDA ACTIVA EQUIP RCP

Guies 2005

Anlisi ritmeAnlisi ritme

DESFIBRILLAR 1 XOC 150J Bifsic; 360J monofsic

XOC INDICATXOC INDICAT XOC NO INDICATXOC NO INDICAT

RCP 2 minRCP 2 min5 VEGADES 30/2

RCP 2 minRCP 2 min5 VEGADES 30/2

Les noves Guies de 2005 de lEuropean Resuscitation Council per al Suport Vital Bsic, la Desfibrillaci externa semiautomtica i el Suport Vital Avanat dels adults, dels nens i dels nou nats. Justificaci, algoritmes i principals canvis (I).

6

ritme ni comprovar la presncia de pols iniciarem maniobres d' RCP de forma ininterrompudadurant 2 minuts, amb una relaci de 30:2. Repetirem la seqncia dactuaci: anlisi descrrega - RCP (2 min.) mentre persisteixi un ritme desfibrillable.

No sha de comprovar el pols desprs de cada descrrega, ja que fins i tot a les situacions ales que es restauri la circulaci s inusual palpar el pols immediatament desprs de la DF, i enles situacions en les que no saconsegueix aquesta comprovaci endarrereix la realitzaci deles maniobres de RCP. Per altra part, si la circulaci sha restablert les compressionstorciques no augmenten la probabilitat de FV recurrent, i en cas dasistlia post-DF podeninduir un FV susceptible de ser tractada.

Tot i aix, si desprs duna descarrega sobt un ritme organitzat (complexos regulars oestrets) intentarem palpar el pols. En cas dobtenir un ritme organitzat mentre sest realitzantuna seqncia de 2 min de RCP no interromprem les compressions per palpar el pols a no serque la vctima mostri signes de vida. Sempre que es tingui dubte sobre lexistncia decirculaci seguirem practicant RCP. Durant la tota la seqncia shan de coordinar lescompressions i les descrregues amb la finalitat de que aquestes siguin administrades el msaviat possible desprs de les compressions ja que aix augmenta la probabilitat dxit de laDF. La persona encarregada de les compressions shauria de rellevar cada 2 minuts per taldaconseguir la mxima eficcia daquestes.

En els ritmes no desfibrillables (activitat elctrica sense pols (AESP) i asistlia) esrealitzaran tamb seqncies de 2 min de RCP amb la mateixa relaci 30:2. Desprs de 2 minde RCP es reavaluar el ritme i noms sintentar palpar el pols en aquells casos en quesobtingui un ritme organitzat i/o quan apareguin signes de vida durant la RCP.

Frmacs durant la RCP Tot i no haver-hi evidncia de que ls rutinari de frmacs a lAC millori la supervivncia alalta, les guies segueixen recomanant ls de vasopresors, antiartmics i altres frmacs,desemfatitzant la seva importncia en comparaci amb la realitzaci duna RCP correcta i unaDF preco.

Ladrenalina continua estant indicada a les dues branques de lalgoritme, i sadministrarcada 3-5 minuts (veure figura 4). L'amiodarona sadministrar en els casos de TV/FVrefractries desprs de la tercera descrrega. No hi ha canvis destacables en les indicacions dela resta de medicaci llevat de la introducci del tractament fibrinoltic, recomanant plantejar-ne ls quan hi hagi la sospita o la certesa dun embolisme pulmonar com a causa de lAC, ode forma individualitzada quan les maniobres inicials fracassen i es sospita una etiologiatrombtica, perllongant la durada de les maniobres de RCP.

Cures post-ressuscitaci Amb la finalitat de millorar el resultat neurolgic dels pacients que recuperen la circulaciefectiva desprs de patir una AC i que estan inconscients, les noves guies recomanen ls dela hipotrmia dins de les cures post-ressuscitaci (Veure taula 4)

Les noves Guies de 2005 de lEuropean Resuscitation Council per al Suport Vital Bsic, la Desfibrillaci externa semiautomtica i el Suport Vital Avanat dels adults, dels nens i dels nou nats. Justificaci, algoritmes i principals canvis (I).

7

Taula 4. Principals canvis en el suport vital avanat de ladult- En l'AC extrahospitalria atesa, per no presenciada, per professionals sanitaris equipats

amb desfibrilladors manuals, cal fer RCP durant 2 min (aproximadament 5 cicles de 30:2)abans de la desfibrillaci.

- No retardar la desfibrillaci si una aturada extrahospitalria s presenciada per unprofessional sanitari.

RCP abans de ladesfibrillaci

- No retardar la desfibrillaci en una AC intrahospitalria.- Tractar la fibrillaci ventricular/taquicrdia ventricular (FV/TV) amb una sola descrrega,

seguida per la represa immediata de la RCP (30 compressions per 2 ventilacions). Noreavaluar el ritme ni el pols.

- Desprs de 2 minuts de RCP cal avaluar el ritme i donar una nova descrrega (si estindicada).

- Lenergia inicial recomanada per als desfibrilladors bifsics s de 150-200 J. Fer lasegona i segents descrregues a 150-360 J.

Estratgia de ladesfibrillaci

- Lenergia recomanada quan susen desfibrilladors monofsics s de 360 J tant en ladescrrega inicial com a les segents.

FV fina- Si hi ha dubtes sobre si el ritme s una asistlia o una FV fina NO sha dintentar la DF.

En comptes daix es continuaran les compressions torciques i la ventilaci.- FV/TV: Administrar 1 mg IV dadrenalina si la FV/TV persisteix desprs de la segona

descrrega. Repetir ladrenalina cada 3-5 min si persisteix la FV/TV.Adrenalina- Activitat elctrica sense pols: Administrar 1 mg IV dadrenalina tant bon punt sobtingui

un accs vens i repetir ladministraci dadrenalina cada 3-5 min fins aconseguir el retornde la circulaci espontnia

- Si la FV/TV persisteix desprs de 3 descrregues, administrar una injecci de 300 mgd'amiodarona en bolus. A ms es pot administrar una segona dosi de 150 mg per a laFV/TV recurrent o refractria, seguida de perfusi de 900 mg en 24 h.

Frmacs antiartmics

- Si no es disposa d'amiodarona es pot administrar lidocana a dosi d1 mg kg-1 comalternativa, per no sha dadministrar lidocana si sha administrat amiodarona. Nosuperar una dosi total de 3 mg kg-1 durant la primera hora.

- Sha de plantejar el tractament tromboltic quan es pensi que l'AC s deguda a un TEPsospitat o confirmat. La tromblisi pot ser plantejada en l'AC de ladult, analitzant cadacas, desprs dun fracs inicial en la ressuscitaci estndard als pacients en que es sospitauna etiologia trombtica aguda de laturada

- Una RCP en marxa no contraindica la tromblisi.

Tractament tromboltic enlAC

- Sha de plantejar el manteniment de la RCP durant 60-90 minuts quan shagin administrattromboltics durant la RCP.

- Els pacients adults inconscients i amb circulaci espontnia desprs duna ACextrahospitalria per FV, han de ser tractats mitjanant hipotrmia moderada a 32-34Cdurant un perode de 12-24 h.

Cures post RCP /hipotrmia teraputica

- Una hipotrmia moderada tamb pot beneficiar als pacients adults inconscients i ambcirculaci espontnia desprs duna AC extrahospitalria per ritmes no desfibrillables odesprs duna AC intrahospitalria.

AC: aturada cardaca TEP: tromboembolisme pulmonar RCP: reanimaci cardiopulmonar

IntroducciLa cadena de la vida: punts a destacar.Taula 1. Principals canvis en la cadena de la vida

Lalgoritme universal.Figura 2. Algoritme del Suport vital bsic

RCP bsica dels adults i s dels desfibrilladoTaula 2. Principals canvis en el suport vital b

Figura 3. Algoritme ds del DEA

Suport vital avanat \(SVA\) dels adults.Seqncia dacci.Figura 4. Algoritme en Suport vital avanatFrmacs durant la RCP

Cures post-ressuscitaciTaula 4. Principals canvis en el suport vital ava

Tractament tromboltic en lACSha de plantejar el tractament tromboltic quanSha de plantejar el manteniment de la RCP durantCures post RCP / hipotrmia teraputicaUna hipotrmia moderada tamb pot beneficiar als