Eric Moya, Valentina Angulo i Vanessa Mejía 17/11/2014 · La ceràmica conca es va introduir al...

Alumnes: Eric Moya, Valentina Angulo i Vanessa Mejía

Professora: Rosa Mº Capdevila

Assignatura: Processos constructius

Data d’entrega: 17/11/2014

Façanes amb ceràmica com estructura no portant 17 de noviembre de 2014

Vanessa, Valentina i Eric.

1

ÍNDEX

1. Introducció 1.1. Principis del maó caravista

2. Evolució de la ceràmica no portant.

2.1. Façanes ventilades (segle XIX) 2.2. El moviment modern. 2.3. La façana de la postguerra (la incidència de la nova normativa).

3. Façana ventilada amb ceràmica com a estructura no portant.

3.1. Introducció a l’estructura no portant ventilada. 3.2. Elements de la façana ventilada. 3.3. Procés constructiu de la façana ventilada. 3.4. Funcionament de la façana ventilada.

4. Avantatges

4.1. Desavantatges.

5. Comportament enfront les exigències normatives establertes per el CTE.

6. Procés constructiu.

7. Conclusió.

8. Bibliografia.



2

1. INTRODUCCIÓ

Les façanes, són les primeres barreres arquitectòniques que protegeixen l’habitatge de les

agressions exteriors. El tancament estètic aporta lluminositat, autoneteja i expressivitat

donant la possibilitat de crear “museus a l’aire lliure”. Apart d’aquesta funció, han de satisfer

altres requisits: han de ser impermeables a l’aigua, i aïllar l’interior tèrmicament i

acústicament.

Parlant arquitectònicament, la façana és la identitat que mostra l’edifici a la gent. És la única

part de l’edifici que es veu des de l’exterior. Motiu pel qual mereix un bon aspecte i qualitat.

Des de l’antiguitat s’han utilitzat els revestiments ceràmics en moltes aplicacions com element

arquitectònic. D’antigues civilitzacions, com la grega, egípcia i romana conservem restes de la

utilització de rajola esmaltades en revestiments exteriors principalment com a decoració.

La funció bàsica d'una estructura no portant es suportar càrregues, és a dir, que és un

element subjecte a compressió. Han de poder resistir esforços tallants, traccions i

compressions per flexió.

L’aplicació tradicional de ceràmica adherida a la façana recentment ha sigut complementada

amb la col·locació mitjançant ancoratges mecànics que ha permès la col·locació de majors

formats i la separació del revestiment respecte el tancament, deixant una càmera d’aire que

pot conformar una façana ventilada.

En aquest treball parlarem sobre la façana amb ceràmica com a estructura no portant des de

els anys 70 fins a l’actualitat, i després de la façana ventilada, el seu procés constructiu, el

funcionament i, avantatges i desavantatges.



3

2. EVOLUCIÓ DE LA CERÀMICA NO PORTANT

(Des de l'any 70 fins l'actualitat)

La gran diferència entre les façanes dels anys 70 i les d'avui són els requeriments tèrmics.

En 1979 es va publicar la primera normativa que va obligar a que les façanes tinguessin

aïllament tèrmic.

Per aconseguir-ho, es necessita que les façanes tinguin dues capes de totxo amb una

càmera d'aire que porta aïllament tèrmic. Abans d'això, es podia fer façanes amb una o

dues capes de totxo, amb un grossor de12-15 cm si era una capa I si eren dues de 28-30

cm amb càmera.

2.1 FAÇANES VENTILADES (SEGLE XIX)

Optimització d'espessors

Fa uns 20 anys mes o menys que es fan façanes ventilades. La capa exterior penja de

l'interior mitjan una subestructura I les juntes entre les peces queden obertes per a que la

calor del sol que es queda a la càmera, se’n porti aquesta ventilació I no arribi a l'interior.

La construcció fins a mitjans del segle XIX era tota de murs de carrega: les façanes I

algunes parets interiors sospesaven els forjats (sòl) I per tant tenien de ser molt grosses.

(eren portants).

A mitjans del segle XIX es va inventar el formigó armat (amb acer), que va permetre que

cada cop més edificis tinguessin estructura vertical amb pilars I per tant que les façanes no

fossin portants. Gracies allò I al invent de l'ascensor es van construir els primers rasca cels.

Als anys 70 era massa generalitzada la construcció d'estructures amb pilars de formigó I en

aquests cassos la façana no era portant I per això podia ser més lleugera, ja que no



4

sospesava tot el pes de l'edifici.

La ceràmica conca es va introduir al segle XIX per una baixada econòmica a la construcció,

que va donar pas a noves transformacions constructives, les urbanitzacions van

incrementar les altures I els edificis van augmentar el seu volum, també es van haver

reduïts la seva espessor a façanes d'un peu, mitjaneres de mig peu i tàbiques.

Durant les primeres dècades d'aquest segle la difusió de les estructures de formigó I acer

van sofrir canvis, les façanes es van aprimar més I la poca preocupació per l’aïllament

tèrmic I la estanqueïtat van permetre solucions d'avui.

Els tancaments exteriors es van instal·lar sense gaire coneixement en el comportament

mecànic de l'edifici. La flexió dels fotjats I més als “ voladís”, va provocar carregues

descontrolades dels murs. Suposant que la junta entre murs I estructures podien a garantir

la estanqueïtat, una junta difícil que devia que quedar oberta per a que el mur no entres

en carrega I tancada pel pas de l'aire I l'aigua. Allò va fer que la convenció imposessin una

norma de que els tancaments devien construir-se d’a dalt a baix un cop acabada

l’estructura, per evitar que els murs inferiors entressin en carrega per la flexió dels forjats

sota la carrega dels superiors.



5

2.2 EL MOVIMENT MODERN

Aquest moviment es va impartir amb molta exigència professional, els nous tancaments

devien oferir a la protecció d'espais.

Els primers anàlisis teòrics dels objectius de tancaments van obrir pas a les façanes

“multicapa” amb suggeriments de doblatge de suro, càmeres d'aire, tendits

impermeables, etc.

hi havia moltíssima qualitat, rigor I amplitud de solucions.

Fenetre en longeur, va radicalitzar la consideració de façana com protecció tèrmica I

d’estanqueïtat. Es van fer tota mena d'experiments constructius, des del bloc de formigó

que va ser utilitzat amb freqüència per Le Corbusier, fins al doble septe de l’àtic de J.L.

Sert.

2.3 LA FAÇANA DE LA POSTGUERRA

La incidència de la nova normativa

Es va consolidar la solució de les càmeres d'aire modernes, el mur convencional d'un peu

de grossor format per una fulla exterior de mig peu i un tàbiques interior de 4 a 6cm de

grossor. Entre les mateixes fulles es forma una càmera d'un espessor residual.

A l'entorn dels forats la fulla exterior gira cap al interior formant el telar o “jamba”. Aquest

gir és la única raó que justifica que l'espessor total de la façana sigui d'un peu. Els

engranatges entre les dues fàbriques, soges al exterior i pandereta a l’interior des del punt

de vista constructiu són pèssims.



6

Aquesta solució gaire bé no va evolucionar fins l'increment del cost d'energia, va obligar a

limitar les pèrdues tèrmiques que es produïen a traves d'un tancament escàs. La norma

CT79 al limitar les pèrdues tèrmiques a través de les façanes va obligar en la pràctica a

introduir a les càmeres uns materials específicament aïllants que fins al moment no hi

havien.



7

3. FAÇANA VENTILADA AMB CERÀMICA COM A ESTRCUTURA NO PORTANT

3.1 INTRODUCCIÓ A L'ESTRCTURA NO PORTANT VENTILADA (QUÈ ÉS?)

La façana ventilada és un sistema constructiu format per ancoratges i com expressió

arquitectònica, és per el seu disseny i materials, volums i proporcions, el que determina la

identitat de l'edifici. És l'única part de l'edifici que es veu des de l'exterior, per aquest

motiu ha de tenir una estètica adequada. És un paràmetre exterior format per una fulla

externa, on el seu pes es transmès a un tancament convencional o a la pròpia estructura

de l'edifici.

Comparat amb els sistemes convencionals, la ventilada es considera més eficaç per

solucionar el aïllament de l'edifici. És una solució constructiva, d'altes prestacions i

d'aplicació en edificacions verticals. S'utilitza en habitatges unifamiliars i en edificis

comercials. Un exemple d'un edifici comercial, és L'IKEA.

Pot ser tant de tancament exterior com de tancament vertical que serveix de protecció

enfront els agents atmosfèrics següents:

A l'estiu, eviten el escalfament dels paràmetres exteriors dels edificis per a que les

temperatures de l'interior no s'elevin. Això és gràcies a la corrent renovadora que tenen

aquest tipus de façanes. Per altre costat a l'hivern, és el propi edifici que intenta escalfar

l'aire exterior, és a dir, fa d'acumulador de calor. Quan el vent o la pluja colpegen les

façanes, aquestes eviten que contactin amb els paràmetres evitant com per exemple,

humitats, envelliment de materials, etc.



8

3.2 ELEMENTS DE LA FAÇANA VENTILADA

La façana ventilada es compon per diversos elements:

Fulla interior: suport on estarà la façana ventilada.

Material aïllant tèrmic: no hi ha transmissió tèrmica entre l'exterior i l'interior de la

façana.

Sistema d'ancoratge: el revestiment final queda totalment fixat a l'estructura portant.

Fulla exterior: defineix la cara exterior de l'edifici, formant la càmera d'aire.

Càmera d'aire ventilada a tota la façana: tanca el pas d'aigua de l'exterior i evacua la

humitat gràcies a la seva continua ventilació.

Material: Gres porcellànic en façanes ventilades El gres porcellànic té una alta precisió

dimensional; una alta homogeneïtat; no presenta expansió significativa per humitat; té

valors reduïts del coeficient de dilatació; té la capacitat de resistir a la corrosió; té alta

resistència a àcids; a la radiació solar; gelades; i es neteja fàcilment.

3.3 PROCÉS CONSTRUCTIU DE LA FAÇANA VENTILADA

A sobre de la façana de l'edifici, es fixa una capa d'aïllament o morter adhesiu. Aquesta

estructura va separada de la façana per esquadres regulables que deixen una càmera

d'aire entre la superfície d'aïllament i les plaques que conformen la segona pell.

El procés que s'ha de seguir per construir-la és el següent:

1. Replanteig de la façana i col·locació d’esquadres.

2. Col·locació de l'aïllament tèrmic.

3. Col·locació de l'estructura. Les esquadres sobresurten una mica per poder crear la

càmera d'aire entre elles.

4. Fixació de les plaques ("segona pell") a l'estructura mitjançant rebló o adhesius

especialment dissenyats per aquesta aplicació.



9

3.4 FUNCIONAMENT D’UNA FAÇANA VENTILADA

Aquest tipus de façana crea una càmera d’aire en moviment tèrmic entre la paret

revestida i el parament exterior de revestiment.

L’objectiu principal, és que l'escalfament de l'aire de la càmera, degut a la radiació incident

sobre la fulla exterior, afavoreix la ventilació continua i crea un efecte xemeneia, lo qual

garanteix una reducció considerable a les transmissions tèrmiques per la diferència de

densitat o de pes específic que apareix degut a les diferents temperatures. Això produeix

que el fluid més fred circuli fins avall i el més calent cap amunt, produint una corrent

ascendent. Aquí és on participa la força de gravetat.



10

4. AVANTATGES

• Fa circular el aire entre la capa exterior i la interior per a que hi hagi un

aïllament tèrmic.

• Aïllament tèrmic tant a l’estiu (menys calor), com a l’hivern (menys fred) :

desenvolupament sostenible.

• Protegeix de les humitats i millora el rendiment acústic de la façana.

• Té una importat funció estètica i arquitectònica, ja que n’hi han molts

materials.

• Eliminació de la condensació superficial.

• Millora les condicions ambientals.

• Preu baix del manteniment. És la més econòmica del mercat.

• Aïllament tèrmic tant a l’estiu (menys calor), com a l’hivern (menys fred)

desenvolupament sostenible.

• Independència de les toleràncies i deformacions dels elements

estructurals.

• Eliminació de forjats i pilars.

• Optimització del procés constructiu. No fa falta instal·ladors ni personal

especialitzat. La mà d’obra necessària és la mateixa que per a façanes

convencionals d’obra vista.

• Eliminació de forjats i pilars.

4. 1 DESAVANTATGES

• Seguretat física (despreniments). Controlar acuradament la instal·lació de

l'obra.

• Tenir en compte com envelleix el material sobretot als lloc on hi predomina

el clima humit. L'aigua de pluja pot originar taques a la façana.

• No suporten impactes.

• La substitució de peces trencades és complicada amb determinats

sistemes.



11

5. COMPORTAMENT ENFRONT LES EXIGÈNCIES NORMATIVES ESTABLERTES PER EL

“CTE”

• DB HE1: Limitació de demanda energètica (és limita en funció el clima de la

localitat on s’ubiquin, zona climàtica i carrega interna dels seus espais).

• DB HS1: Protecció enfront la humitat (grau d’impermeabilitat)

• DB HR: Protecció enfront el soroll aeri (tancament de façana entre 30 i 47

dBA).

• DB SI: Seguretat en cas d’incendi (limita l’ús de materials que contribueixin a la

transmissió de l’incendi per l’exterior. Aïllants tèrmics incombustible o no

inflamables).



12

La primera setmana de l’obra, tot començarà amb el muntatge de panells de la planta baixa i amb el forjat del sostre de planta soterrània d’una part de l’edifici.

A la quarta setmana de l’obra, es començarà amb el muntatge de panells de la primera planta Nord i amb el forjat de la primera planta Sud.

La cinquena setmana de l’obra, començarà amb el forjat de la primera planta Nord i amb el muntatge de panells de la primera planta Sud.

La setena setmana de l’obra, es començarà amb el muntatge de panells de la tercera planta Nord i amb el forjat de la segona planta Sud.



13

La tretzena setmana de l’obra, es començarà amb el forjat de la setena planta Nord i amb el muntatge de panells de la sisena planta Sud.

La quinzena setmana de l’obra, es començarà amb el muntatge de panells de la novena planta Nord i amb el forjat de la vuitena planta Sud.

La setzena setmana de l’obra, es començarà amb els muntatge dels àtics.

Edifici acabat.



14

7. CONCLUSIÓ

En conclusió, com hem dit anteriorment, la ceràmica no portant ha evolucionat molt en el

temps. Independentment de quin sigui el sistema al que pertany, les característiques que

tinguin, els seus components i també el procés constructiu utilitzat per la seva execució, tots

tenen la mateixa funció principal; resguardar i preservar l’ambient interior de l’edifici.

Dit això hem fet una introducció a la façana no portant ventilada, explicant els seus elements,

el seu procés constructiu i el funcionament.

Comparant la façana convencional del maó caravista és un dels més utilitzats en la construcció,

amb la façana ventilada, deixarem molt clar que una de les diferències fonamentals, és que la

façana del maó caravista forma part directa de l’esquelet de l’edifici mentres que la façana

ventilada és la segona pell d’una façana i independentment de l’estructura.

Per finalitzar el treball, hem comprovat que la façana ventilada té més avantatges que

desavantatges, i per tant creiem que és una bona opció.



15

8. BIBLIOGRAFIA

- Document “CTE”. - Revistes “Tectònica” núm 15. - Pàgines web:

http://www.aplacadosfecomar.com/es/fachada_ventilada.html

http://www.fenster.es/productos/fachadas-muros-cortina-alucobond/fachadas-ventiladas-alucobond-trespa/

http://es.slideshare.net/masife/tipos-de-estructuras-8559071

http://www.imat.cat/es/cerramientos_fachada.html

- Video del sistema constructivo de una fachada ventilada:

https://www.youtube.com/watch?v=_qDPVGyr0Ks

- Video del sistema constructivo de ladrillo caravista:

https://www.youtube.com/watch?v=jZ9mK60AU3A

http://www.aplacadosfecomar.com/es/fachada_ventilada.html



http://es.slideshare.net/masife/tipos-de-estructuras-8559071

http://www.imat.cat/es/cerramientos_fachada.html

https://www.youtube.com/watch?v=_qDPVGyr0Ks

https://www.youtube.com/watch?v=jZ9mK60AU3A

Eric Moya, Valentina Angulo i Vanessa Mejía 17/11/2014 · La ceràmica conca es va introduir al...

Documents

Transcript of Eric Moya, Valentina Angulo i Vanessa Mejía 17/11/2014 · La ceràmica conca es va introduir al...