Esborranybutlleti vdef
-
Upload
cristina-gabarro-frances -
Category
Documents
-
view
227 -
download
1
description
Transcript of Esborranybutlleti vdef
Butlletí núm.: 1 – El Barroc. Curs 2013 - 2014
Benvolguts i benvolgudes,
Ens plau presentar-vos aquest butlletí fruit del següent projecte: el Barroc.
Enguany, s’ha fet per primer cop un projecte interdisciplinar: els diferents
grups de Llenguatge Musical, l’orquestra “Trèmolo”, les diferents corals... tota
l’escola ha participat de ple en aquest repte. Seguint diferents mètodes més
curriculars com anàlisis d’audicions i partitures per obtenir un coneixement
extraient-ne així conclusions pròpies i obtenir una visió crítica.
Però, a més a més, el Barroc no s’ha quedat immers en una aula sinó que
hem apostat per mirar més enllà, així hem fet una sortida per trobar una luthier i
conèixer en primera persona el significat d’aquest ofici i, com a colofó, un gran
concert a l’església dels Josepets de Gràcia....
Des de l’escola ens n’enorgullim gratament d’haver convertit una època
musical en una tasca autèntica; és a dir, viure l’esperit del Barroc.
Gràcies per la vostra col·laboració i bona disposició que ha facilitat la
realització d’aquesta idea, i, per descomptat, per la vostra participació que han fet
possible aquest projecte.
Bernat Padrosa, Director
Mil gràcies ¡ ¡ ¡
En primer terme, us vull donar les gràcies a tots i totes per haver conduït aquest projecte titulat el Barroc cap a l’èxit.
L’elecció d’aquesta època conjuga dues vessants: en primer terme, perquè suposa el naixement del sistema tonal, i d’altra banda, per acostar-la als alumnes que no s’hi senten atrets d’una manera espontània. Calia canviar aquests prejudicis, i... dit i fet! Els alumnes han conegut els grans compositors ( Bach, Rameau, Vivaldi, Haendel...) i les formes que li són pròpies (preludi i fuga, cantata, concerto...), han analitzat partitures, escoltat interpretacions històriques i conegut el clavicèmbal com a instrument original de l’època del Barroc. Tot aquest coneixement ha servit com a plataforma per desenvolupar constructivament un pensament propi i una visió crítica del Barroc. Defugim la percepció simplista per donar pas a l’argumentació.
Evidentment, per embriagar-nos del perfum del Barroc havíem d’anar més enllà. És per aquest motiu, que vam llogar un clavicèmbal per veure’l, entendre’l i escoltar-lo en directe; per copsar el so tan peculiar que transmet. Un ofici, el de luthier, arribà al clímax amb els Amati i Stradivarius; aquesta tasca tan minuciosa continua fent-se i la vam voler descobrir personalment. L’oïda, la visió, el tacte, l’olfacte... anaven agafant noves sensacions. Però ens faltava un òrgan per sensibilitzar: el cor. I, crec que el cor se’ns va obrir una mica tots en aquell concert on la música, la dansa i el teatre es van unir per atorgar al Barroc el lloc que es mereix. Aquell concert fou molt especial: es llogà una orquestra professional, es feu una obra de teatre, els nens petitons feien les danses, els alumnes cantaven (en anglès, francès, italià i, fins i tot, alemany!) en una gran coral... només la interpretació ens podia fer arribar a viure plenament el Barroc. I, ho vam gaudir, tots (jo, el primer!).
Penso que aquest projecte ha resultat molt positiu tan a nivell educatiu com emocional. I, acabo, tal i com he començat l’article, MIL GRÀCIES!!! I BON ESTIU!
Jordi Lalanza, Cap d’estudis
Si voleu, podeu veure un fragment de la Cantata a l’enllaç següent: http://www.youtube.com/watch?v=auLZzVQv7c8&feature=em-upload_owner
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
2
Els Luthiers
Durant aquest projecte del Barroc de l'escola, els alumnes de preparatori II es van encarregar de ser uns petits detectius.
Sabeu què? vam estudiar i aprendre molt sobre els luthiers. Ara us ho expliquem!
Els Luthiers són persones que construeixen, ajusten i reparen instruments de corda fregada i també pinçada, però nosaltres ens hem centrat més en els primers. Dins
d'aquests trobem els violins, violes, violoncels, contrabaixos i violes de gamba. Aquest últim instrument va ser molt important en el Barroc. Avui en dia els Luthiers encara existeixen i nosaltres juntament amb més companys del Trémolo vam tenir l'oportunitat de conèixer una noia que es dedica a això. El seu taller està per la Barceloneta i allà vam poder aprendre moltes coses com les pautes per a fer un instrument, quin tipus de fustes utilitzen i un llarg etcètera!!
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
3
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
4
Cadascú de nosaltres ha fet un petit escrit de les coses que vam aprendre i també un petit dibuix! Esperem que us agradi molt!!!
Preparatori II
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
5
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
6
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
7
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
8
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
9
El Rondó de PreparatoriDe com hem passat d’una peça de Bach a la nostra pròpia composició
Sabeu què? Aquest any ens hem convertit en compositors! Per aprendre’n ens hem servit d’un dels més grans i importants compositors del Barroc: Johann Sebastian Bach. Per sort, no ho hem fet sols! Tots els grups de Preparatori 2 de l’escola ens hi hem abocat per acabar fent la nostra pròpia peça. Ens han ajudat l’Olga i la Caterina i poc a poc hem anat construint el ritornello, el tema A, el tema B, etc. Perquè, sabeu? No hem fet una peça qualsevol, no, hem composat un Rondó com els que es feien al Barroc!
Voleu saber com ho hem fet? Els de dimarts de Preparatori 2 us hem fet un vídeo per a que ho pugueu seguir pas per pas. Us convidem a mirar-lo a l’enllaç següent:
http://www.youtube.com/watch?v=2EUX7r9KWvQ
Per a que pugueu veure bé el nostre rondó, us en deixem la partitura:
Una part del grup, aquell dia van faltar l’Iker, la Maria i el Pau
Preparatori II
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
10
Ens hem fet experts d’escoltar VivaldiGuia d’audició d’algunes peces de Vivaldi
Hola a tots! Som el grup de Llenguatge I dels dijous de l’escola Tremolo i som el grup que ha treballat Vivaldi durant tot aquest temps. N’hem sabut moltes coses.
Antonio Vivaldi era italià, va néixer el 1678 i va viure 63 anys. Hem sabut que de jove, Vivaldi era capellà i li deien el capellà roig pel color del seu cabell. Com que era religiós, no va tenir fills. A part de la seva feina a l’església, Vivaldi era professor de música d’un grup de noies orfes. Els hi ensenyava música i violí, ja que aquest era el seu instrument principal. A més, li agradava molt l’òpera, cosa que va fer que en composés algunes. També va composar molta música religiosa, però la seva peça més famosa és Les Quatre Estacions, que té un moviment per cada estació de l’any.
Quan Vivaldi va morir, no era un compositor famosíssim i per tant no era gaire ric, però anys després, Bach el va descobrir, i gràcies a ell, Vivaldi es va fer més conegut.
Una de les peces que nosaltres hem escoltat i que ens ha agradat més ha estat l’Adagio de l’Estiu de “Les quatre estacions”. En aquesta peça, hi ha dues parts que es van alternant: una part tranquil·la on l’instrument solista és el violí i la part de tempesta. Vivaldi volia fer com si la música tranquil·la ens portés a la calma de l’estiu i ens anés repetint “ai, que bé, que estic” fins que de cop i sense avisar, arribava una tempesta molt forta.
Per a que la pugueu escoltar, us n’hem preparat unes partitures:
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
11
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
12
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
13
Després de tanta escolta de Vivaldi i després de fer el concert, vam fer una revisió i cadascú va triar el que més li havia agradat de tots aquests mesos envoltats de música barroca:
«El que m’ha agradat més ha estat poder cantar algunes cançons de Vivaldi i poder escoltar les Quatre Estacions», Felipe
«El que m’ha agradat més ha estat poder cantar el Gloria de Vivaldi, perquè era molt alegre», Ramon
«El que m’ha agradat més ha estat poder conèixer de prop el clavicèmbal», Maria Domingo
«El que m’ha agradat més ha estat conèixer la música de Vivaldi, perquè les cançons són molt maques. Ja coneixia el nom de Vivaldi però no les cançons, a part de la Primavera, que si que l’havia escoltada», Maria Barceló
«El que m’ha agradat més ha estat conèixer la vida de Vivaldi», Maria Manzanal
«El que m’ha agradat més ha estat escoltar l’Estiu i la Primavera», Laia
«El que m’ha agradat més ha estat conèixer la música de Vivaldi», Bruno
«El que m’ha agradat més és cantar les cançons de Vivaldi», Xesco
«A mi m’han agradat dues coses: escoltar la Primavera de Vivaldi i poder cantar l’Hallelujah al concert», Jana
«A mi el que m’ha agradat més ha estat poder compartir l’amor cap a la música del Barroc i passar-m’ho bé cada classe», Caterina
Llenguatge musical I
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
14
L'aigua sona – experiment musical
A la nostre classe de llenguatge musical amb la Lucia vàrem estar aprenen la música barroca i se'ns va acudir de fer un experiment amb copes, gots i aigua.
L'objectiu era fer sonar uns instruments de cuina, és a dir, copes i gots.
Els passos del mètode científic que vàrem seguir són:
Observació: Aigua i gots. Got de vidre ple d'aigua, sona.
Formulació d'hipòtesi:
Menys aigua = Més agut
Més aigua = Més greu
Experimentació: Vàrem agafar els gots
i les copes i les vàrem omplir d'aigua.
En cada got vàrem posar una quantitat
d'aigua diferent. A continuació vam
afinar els gots en 8 tons i vàrem
improvisar una melodia amb
acompanyament.
Conclusió: Amb les copes vàrem descobrir que es pot fer un instrument musical i tocar diferents
melodies.
Joel, Adriana i Marc
Llenguatge musical II
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
15
Bach, un gran compositor del BarrocVoleu saber el que hem après de Bach?
El grup de Llenguatge 2 del dimarts hem estat investigant i aprenent sobre Bach i els concerto grosso, un gènere musical que Bach va utilitzar per fer el concert de Brandenburg núm. 2. Us hem fet un resum de tot el que hem après per a que pugueu estar tant informats com nosaltres.
Biografia de Bach
Johann Sebastian Bach va néixer el 1685 a Alemanya i va morir al 1750 al mateix país quan tenia 65 anys. Tenia set germans i ell era el vuitè. Era religiós com la seva família. Els seus pares van morir quan ell tenia 10 anys, i per tant va quedar orfe quan era molt petit. Ell va anar a viure a casa del seu germà gran. Com la gent de la seva època, Bach portava perruca.
La seva famíliaBach era un compositor del Barroc. La seva mare es deia Maria Elisabetz Lamuhirt i el seu pare Johan Ambrosius Bach. El seu pare feia música i ell li va començar a ensenyar.Va tenir dues dones: la primera, Maria Barbara, la segona Anna Magdalena. Va tenir 20 fills. Anna Magdalena va ser molt important perquè tenia un diari on apuntava algunes de les composicions de Bach i els seus fills i gràcies a ella ara podem escoltar i tocar algunes de les seves cançons.
Les seves músiquesA part de amb el seu pare, va aprendre música a l’escola de música de Sant Miquel de Lüneburg. Bach va fer moltes músiques: cantates, misses, concerto grosso etc. De fet, era tant bo que mentre ell vivia també tenia molt èxit. Ell sabia tocar el violí, el clavecí i l’orgue.
Concerto grosso
Els concerto grosso són uns concerts tocats per una orquestra. Aquest tipus de concerts van alternant entre el tutti (melodies que toca tota l’orquestra) i el solo (melodies que toca un instrument solista). El solo va canviant d’instrument, no sempre és el mateix.
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
16
Els concerts de Brandenburg
El rei de Brandenburg li va demanar a Bach que composes una música per ell i Bach va agafar la idea de peces que ell ja s’havia inventat. D’aquí en van sortir els 6 concerts de Brandenburg. Es diuen el concerts de Brandeburg però, tot i així, no estaven composats en aquesta ciutat alemanya. El concert de Brandenburg núm. 2 és un concerto grosso molt bonic. A classe l’hem escoltat molt atentament i n’hem mirat la partitura. Us convidem també a escoltar-lo per a poder-lo gaudir!
Totes les preguntes que ens vam fer sobre Bach.
A més, el nostre grup us convidem també a escoltar aquest coral de Bach que nosaltres hem après i que vam cantar al concert. Ja veureu què bonic!
Cliqueu aquí i anireu a l’enllaç ¡
Llenguatge musical II (dimarts)
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
17
El Barroc. Preguntes i respostes.Tot el que no sabíem i ara sí que sabem de l’època del Barroc
Es va acabar Nadal i vam tornar a la nostra rutina habitual: escola, esport, anar a dormir d’hora, veure menys la família i..., és clar: Trémolo!
I després de tot l’empatx dels menjars i les emocions dels Reis d’Orient, la Caterina ens va explicar que a partir d’aquell moment i fins que fins al concert que faríem al maig, a l’escola Tremolo hi treballaríem el Barroc. Aquest nom ens sonava i vam estar parlant de que era l’època de Bach, de Vivaldi, del clavicèmbal, etc.
Però, com era la societat del Barroc? Com eren les ciutats? De quina època parlàvem? Hi havia tantes coses que no sabíem que vam fer una sèrie de preguntes per a poder buscar-ne la resposta. Algunes d’aquestes preguntes van ser:
Quin batibull de preguntes oi? Si en voleu saber la resposta ens ho haureu de preguntar!
Però, què és el que més ens ha sorprès de tot el que vam aprendre? Aquí us ho expliquem:
Sabíeu que...... al Barroc encara no existia el piano, hi havia un altre instrument semblant anomenat clavicèmbal.... els burgesos solien portar perruca, tot i que tots tenien cabell. Era una qüestió de la moda del moment.... es tenien molts fills. Per exemple, Bach en va tenir 20!... els orígens de la paraula “barroc” no estan molt clars.... a l’època del Barroc, tots els carrers de la ciutat anaven a parar a una plaça i no hi havia edificis, només cases fetes de pedra o maons.
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
Existien els faristols?
Quin va ser el compositor més important del Barroc?
Hi havia instruments de metall?
Havia nascut Mozart?
La gent portava perruca? Perquè?
Hi havia edificis o només hi havia cases?
Tots els nens i nenes anaven a l’escola?Hi havia Rei?
On es va originar el Barroc?
Quan va durar el Barroc?
18
... com que no existia encara l’electricitat, al Barroc no hi havia ni telèfons, ni televisions, ni focs elèctrics, etc. I tampoc cotxes!... el Messies de Haendel és una de les peces barroques que més s’interpreta.... hi havia Rei.... Bach i Vivaldi són compositors del Barroc.... els faristols, enlloc de ser de metall com ara, eren de fusta.... el Barroc va durar aproximadament 150 anys.
Ara que ja sabeu més coses del Barroc, us volem explicar que després de saber tot això, a classe vam començar a aprendre tot el que després havíem de cantar al concert.
I què és el que més ens va agradar del concert? Doncs us ho expliquem:
«El concert em va semblar preciós. Una gran moguda, això si. Va ser impressionant amb tantes veus diferents cantant i amb els músics tocant. Em va agradar molt», Èlia
«A mi, el concert em va agradar perquè crec que tant els adults com nosaltres vam cantar bastant bé. Jo m’ho vaig passar molt bé tocant l’hivern de les quatre estacions de Vivaldi. Va ser molt divertit! », Ares
«Al concert m’ho vaig passar molt bé i va ser una experiència molt bona», Carla
Llenguatge musical III
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
19
La signatura de Bach. La música d’un nom
Hola a tots. Som el grup de dijous de Llenguatge 2, i durant aquest temps hem estat estudiant el Barroc i més concretament el compositor Johann Sebastian Bach. Voleu saber més coses d’ell? Nosaltres en volíem saber moltes! Ens vam fer moltes preguntes sobre Bach i algunes les vam poder respondre. Us les posem aquí per a que pugueu saber el mateix que sabem nosaltres sobre aquest gran compositor:
1. On i quan va néixer? On i quan va morir?Va néixer el 21 de març de 1685 a Eisenach, Alemanya i va morir el 28 de juliol de 1750 als 65 anys a Leipzig
2. Tenia pares o era orfe? Com es deien?Els seus pares es van morir quan ell tenia 10 anys.
3. Tenia germans? Algun d'ells també va ser compositor?Tenia set germans i ell era el vuitè.
4. On va viure?A moltes ciutats, però sempre d’Alemanya.
5. De quin color era el seu cabell? Com era físicament?Portava una perruca de color blanc llarga i arrissada. Era rabassut, tenia els ulls foscos, tenia papada i no tenia bigoti.
6. Com anava vestit?Anava amb una jaqueta llarga: levita de color fosc amb molts botons, una armilla del mateix color, una camisa blanca i un fulard. Portava pantalons fins als genolls i mitges.
7. Es va casar? Quantes vegades?Es va casar dues vegades, la primera amb una cosina seva i la segona amb una senyora que es deia Anna Magdalena.
8. Va tenir fills? Com es deien?Va tenir 7 fills amb la primera dona i 13 amb la segona. En total, 20.En aquella època era habitual tenir més fills que no pas ara, però no tants com en va tenir Bach.
9. De petit li agradava la música?Sí, el seu pare li va ensenyar a tocar el violí i el clavecí.
10. Tenia algun parent músic? Sí el seu pare era músic i la família de la mare tenia més de dos-cents anys de tradició musical.
11. Va estudiar música en algun lloc?A l’escola de Sant Miquel de Lüneburg.
12. Va cantar algun cop?Sí, va cantar a cors com el cor de l’església d’Ohrdruf.
13. Com és que va ser músic? Com se li va ocórrer la idea de ser compositor?Perquè el seu pare va ser músic i li va ensenyar música i a ell li va agradar. No se li va ocórrer, quan va anar a viure amb els seu germà, ell li va ensenyar.
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
20
14. Quina mena de música li agradava?La música barroca, perquè era la del seu temps.
15. Tota la vida va ser compositor?Sí.
16. Quantes peces va composar exactament?1127!
17. Quin estil de música feia?Música barroca.
18. A la gent li agradava la seva música?Sí, per això és tant famós.
19. Totes les cançons que va fer, tenien lletra?No, perquè només va fer 525 peces vocals. Les altres no ho eren.
20. Tenia els seus músics o anava contractant a músics cada vegada que composava una música?(no ho sabem)
21. Quants anys va viure? Eren molts o pocs anys per aquella època?65 anys. Eren bastants per l’època.
22. Què era el que li interessava més de la música?Li agradava la música perquè pensava que així contactava amb Deu.
23. Va ser ell el més important del Barroc?Sí, o un dels més importants.
24. Actualment, quina és la seva obra més coneguda?N’hi ha unes quantes: La Passió segons Sant Mateu, l’Oratori de Nadal, el Minuet en Sol Major, Jesus Bleibet Meine Freude...
Després de tot això, també hem sabut que Bach va signar algunes de les seves obres amb el seu nom. Com ho va fer?A Alemanya, les notes no es diuen com nosaltres les coneixem, sinó que utilitzen les lletres de l’abecedari. Ho fan d’aquesta manera:
la=A , sibemoll=B , do=C, re=D , mi=E , fa=F , sol=G , si natural=H
Bach va notar que totes les lletres del seu nom i va fer una melodia amb les notes: si bemoll, la, do, si i així va poder signar amb música! D’aquesta petita melodia, se’n diu el “motiu Bach”, i nosaltres l’hem escoltat a l’última peça que Bach va composar, però també la podeu sentir en obres d’altres compositors, que li fan un homenatge al compositor alemany.
I per acabar, us recomanem un vídeo que vam veure a classe de música on podeu conèixer més sobre la segona dona de Bach, Anna Magdalena. Cliqueu aquí (minut 12:43 - minut 14:38).
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
21
El Barroc. Preguntes i respostes.Tot el que no sabíem i ara sí que sabem de l’època del Barroc
Es va acabar Nadal i vam tornar a la nostra rutina habitual: escola, esport, anar a dormir d’hora, veure menys la família i..., és clar: Tremolo!
I després de tot l’empatx dels menjars i les emocions dels Reis d’Orient, la Caterina ens va explicar que a partir d’aquell moment i fins que fins al concert que faríem al maig, a l’escola Tremolo hi treballaríem el Barroc. Aquest nom ens sonava i vam estar parlant de que era l’època de Bach, de Vivaldi, del clavicèmbal, etc.
Però, com era la societat del Barroc? Com eren les ciutats? De quina època parlàvem? Hi havia tantes coses que no sabíem que vam fer una sèrie de preguntes per a poder buscar-ne la resposta. Algunes d’aquestes preguntes van ser:
Quin batibull de preguntes oi? Si en voleu saber la resposta ens ho haureu de preguntar!
Però, què és el que més ens ha sorprès de tot el que vam aprendre? Aquí us ho expliquem:
Sabíeu que...... al Barroc encara no existia el piano, hi havia un altre instrument semblant anomenat clavicèmbal.... els burgesos solien portar perruca, tot i que tots tenien cabell. Era una qüestió de la moda del moment.... es tenien molts fills. Per exemple, Bach en va tenir 20!... els orígens de la paraula “barroc” no estan molt clars.... a l’època del Barroc, tots els carrers de la ciutat anaven a parar a una plaça i no hi havia edificis, només cases fetes de pedra o maons.
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
Existien els faristols?
Quin va ser el compositor més important del Barroc?
Hi havia instruments de metall?
Havia nascut Mozart?
La gent portava perruca? Perquè?
Hi havia edificis o només hi havia cases?
Tots els nens i nenes anaven a l’escola?Hi havia Rei?
On es va originar el Barroc?
Quan va durar el Barroc?
22
... com que no existia encara l’electricitat, al Barroc no hi havia ni telèfons, ni televisions, ni focs elèctrics, etc. I tampoc cotxes!... el Messies de Haendel és una de les peces barroques que més s’interpreta.... hi havia Rei.... Bach i Vivaldi són compositors del Barroc.... els faristols, enlloc de ser de metall com ara, eren de fusta.... el Barroc va durar aproximadament 150 anys.
Ara que ja sabeu més coses del Barroc, us volem explicar que després de saber tot això, a classe vam començar a aprendre tot el que després havíem de cantar al concert.
I què és el que més ens va agradar del concert? Doncs us ho expliquem:
«El concert em va semblar preciós. Una gran moguda, això si. Va ser impressionant amb tantes veus diferents cantant i amb els músics tocant. Em va agradar molt», Èlia
«A mi, el concert em va agradar perquè crec que tant els adults com nosaltres vam cantar bastant bé. Jo m’ho vaig passar molt bé tocant l’hivern de les quatre estacions de Vivaldi. Va ser molt divertit! », Ares
«Al concert m’ho vaig passar molt bé i va ser una experiència molt bona», Carla
Llenguatge musical III
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
23
Giovanni de’ Bardi i la Camerata Fiorentina
Giovanni de’ Bardi va néixer el 5 de febrer del 1534, a Florència, i va morir al setembre de 1612.
Va ser el “Duque di Vernio” un italià crític literari, escriptor, compositor, científic i soldat. Va tenir una educació clàssica (llatí i grec), així va aprendre el art de la composició musical. Va passar molts anys com un soldat, fins hi tot va lluitar en alguna guerra.
Al voltant de 1570 va reunir un grup de gent que van fer “La camerata Florentina” que intentava reviure l’antiga musica grega i el drama, formant l’opera. Bardi va col·laborar amb aquestes persones per l’entreteniment de l’acord des de l’any 1579 fins el 1608. El grup incloïa a Vincenzo Galilei (pare del astrònom Galileo), Giulio Caccini, Pietro Strozzi i deriva la seva inspiració en Girolamo Mei.
El resultat de l’associació va ser la invenció de la monodia, i poc després l’òpera, amb les innovacions presentades per Bardi, van ser una de les característiques definitòries del que avui coneixem com la música barroca.
Òscar Pons, Quart de Grau elemental
Vincenzo GalileiVincenzo Galilei (1520 - 2 de juliol de 1591) va ser un llaütista italià, compositor i teòric de la música. Pare del famós astrònom i físic Galileo Galilei, va esdevenir una de les figures més importants de finals del Renaixement musical i contribuí de manera significativa a la revolució artística que donaria lloc a un nou estil: el Barroc. Va néixer cap al 1520 a Santa Maria a Monte, a prop de Florència (Itàlia). L'any 1560 s'instal·là a Pisa –on nasqué Galileo– i a començaments dels 70 marxà cap a Florència, on morí el 1591. Com Galilei era un músic
molt preparat –bon intèrpret del llaüt, luthier, cantant i compositor–, aviat rebé el suport econòmic de la noblesa. En una estada a Venècia conegué Gioseffo Zarlino, el teòric de la música més important del segle XVI, i estudià amb ell. Més tard es va incorporar a la Camerata Fiorentina, grup de poetes, músics i intel·lectuals guiats pel Compte Giovanni de'Bardi, que pretenien recuperar la música de l'Antiga Grècia i el teatre clàssic. Entre 1570 i 1580 es dedicà especialment a la teoria de la música i a la composició.
Arnau Codina, Quart de Grau elemental
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
24
Giulio CacciniGiulio Caccini (Roma, 8 d'octubre de1551 – 10 de desembre de 1618) fou un compositor del
Barroc italià.Fou deixeble d'Escipió della Palla, i al 1564 passà a
Florència, on va obtenir una plaça de cantor en la capella de música del gran Duc de Toscana, i al 1604 a París , retornant després a Florència, on va morir. Durant força temps ha estat considerat com l'inventor del cant recitatiu i com el creador de l'Òpera moderna. Però, en realitat, aquesta gloria només li correspon a mitges, perquè abans que ell, Pieri, i també Cavaliere, havien donat a conèixer bones obres en aquest tema. No se li pot discutir l'honor d'haver donat justa expressió al cant dramàtic, fent-lo correspondre amb el text literari, fins al punt que un eminent crític,
coetani seu, li deia que era el pare d'un nou gènere, d'un cant recitat, noble i superior als cants populars, que no permuta ni altera les paraules que els pren la vida i el sentiment, sinó que, per contra, els augmenta, afegint-hi més ànima i més força.
Caccini no coneixia gaire la part científica del seu art, però restava admirablement dotat pel sentiment melòdic, i tenia sobretot una rara intuïció dramàtica. Abans de llançar-se al teatre, escriví alguns assaigs que assoliren el més complet èxit, i quan donà al públic el Combattimento d'Apolline col serpente. Havia madurat el seu pla, que introduí una vertadera revolució en l'art musical. Poc temps després l'associació es traslladà de Florència a Roma, i allà compongué, la música de Dafne 1594, d' Ottavio Rinuccini, contribuint aquest força en fixar la forma definitiva de la declaració musical o recitativa.
Santi Medina Loubet, Quart de Grau elemental
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
25
Traverso/flauta travessera
La flauta travessera és un instrument de vent fusta però actualment és de metall. Això es degut a que al principi era un instrument de fusta anomenat traverso, un instrument inventat a França a principis del S XVII.Principals diferencies entre flauta travessera i traverso:
Material de construcció (fusta/metall)El sistema de claus (abans eren forats). El sistema de claus el va inventar BÖEHM.Extensió de notes:
Traverso: Re 3 a Mi 5.Flauta travessera: Do 3 a Do 6.
El traverso és més fluix i dèbil però al mateix temps el so és més càlid. És més gruixut i el forat és més petit i rodó que el de una flauta moderna. El traverso és una mica més curt que la flauta travessera.
Gal·la Massana1er Grau Professional
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
26
El concert de Barroc que vam fer a l’escola
Aquest curs, a l’auditori de l’escola Trémolo, vam fer un concert de tecla de música Barroca. L’Àngel, el meu company de música, i jo érem els qui presentàvem aquest concert. Primer de tot l’Àngel va parlar sobre l’instrument que tots tocàvem, el clave, i que aquell en concret era elèctric i podia tenir sons diferents. Seguidament jo vaig explicar dos dels llibres d’on molta gent en tocava peces. Aquests dos llibres són: el llibre d’Anna Magdalena Bach i el de El Clave ben Temperat.
Llibre d’Anna Magdalena Bach
El quadern d’Anna Magdalena és un dels regals que va fer Johann Sebastian Bach a la seva segona esposa pel seu aniversari. Consisteix en petites peces com ara
minuets, rondós, poloneses, sonates, preludis, marxes i algunes peces vocals en forma d’ària. Aquest llibre o quadern però no va ser fet només amb obres de Bach sinó que molts altres grans compositors d’aquella època, entre d’altres quatre dels seus fills, van fer peces curtes per aquest regal. Més tard, aquest regal que havia estat d’Anna Magdalena s’ha trobat i ha estat publicat. Actualment és un llibre que utilitzen molts dels estudiants de piano, o de qualssevol instrument de tecla.Per més informació cliqueu aquí.
El Clave ben temperat
És un llibre de Johann Sebastian Bach que conté preludis i fugues. Té 24 preludis i fugues ja que volia demostrar que es podien fer obres amb totes les tonalitats, és a dir, do M, do m, do b M, do b m, etc. Després d’aquest llibre en va fer un altre, el clave ben temperat 2 o el segon volum del clave ben temperat, i aquest va ser molt més complicat.
Per més informació aquí. En aquest enllaç també podeu trobar-hi i escoltar totes les cançons d’aquest llibre.
Després d’aquesta presentació i explicació, a part, jo també vaig tocar una peça també: el preludi i fuga en si b M de Bach.
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
27
Preludi i Fuga de Bach
És el preludi en si b M del 1er volum del clave ben temperat.
Johann Sebastian Bach fou un organista i compositor alemany de música barroca, membre de la família de músics més extraordinària de la història. Les seves obres es consideren de les millors de la música barroca i fonts d’informació per a músics posteriors com el famós Mozart o Beethoven.
Un preludi són passatges improvisats que s’interpretaven abans de l’execució de peces instrumentals. Més tard, el preludi va ser compost juntament amb la resta de la composició instrumental a la qual preludiava, però mantenia el seu caràcter improvisador.
I per últim dir vos que jo al concert només vaig tocar el preludi, la fuga no, però si voleu escoltar la peça sencera cliqueu aquí que us portarà a un enllaç del youtube.
Marina Dalmau , 1r GP
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
28
Introducció al Barroc
El Barroc neix a Itàlia, a finals del segle XVI i es
desenvolupa a Europa. Més tard, en els segles
XVII i principis del XVIII arriba a les colònies
americanes.
El terme “Barroc” en un principi és utilitzat
en sentit pejoratiu, com una degeneració del
Renaixement. Al segle XIX Jacob Burkhardt
(1818-1897) el revaloritza i en el segle XX, el
seu deixeble Heinrich Wölfflin (1864-
1945) és el primer teòric de l’art que
considera el Barroc com un estil independent,
diferenciat del Renaixement, contraposant
entre ambdós estils els següents cinc parells
de conceptes:
1. Mentre el Renaixement cerca la línia i el
dibuix, el Barroc cerca lo pictòric, la
massa, el volum. Exemple: El Naixement de
Venus (1484) de Sandro Botticelli (1445-
1510), L’escarpolette (1767) de Jean-
Honore Fragonard (1732-1806).
2. El Renaixement es queda a la superfície,
mentre que el Barroc busca la profunditat.
Exemple: Madona (1433-1435) Fra
Angelico (1395-1455), Les filadores (1656)
Diego Velázquez (1599-1660).
3. El Renaixement defineix unes formes
tancades, simètriques i ordenades mentre
que el Barroc prefereix les formes obertes i
lliures. Exemple: L’Escola d’Atenes (1510-
1511), Rafel Sanzio (1483-1520), El rapte
de les Sabines (1650) Valerio Castello
(1624-1659).
4. El Renaixement produeix composicions
múltiples on les parts s’articulen sense
perdre la seva autonomia mentre que en
el Barroc les composicions son unitàries,
les parts estan sotmeses a l’hegemonia
d’una d’elles. Exemple: La visió de San
Bernardo (1480) Filippino Lippi (1457-
1504), La vocació de San Mateo (1599-
1600) Caravaggio (1571-1610).
5. El Renaixement representa una claredat
absoluta, la il·luminació és uniforme per a
totes les figures mentre que en el Barroc la
claredat és particular. Hi ha un focus de
llum que il·lumina a les parts segons la
seva situació i la seva importància.
Exemple: L’Anunciació (1400-1455) Fra
Angelico ((1395-1455) Lliçó d’anatomia
(1632) Rembrant (1606-1669).
El Barroc sorgeix en un moment de canvi
de poder a Europa. L’Espanya Imperial,
econòmicament enfonsada, cedeix la seva
hegemonia a una França absolutista, centrada
a Versalles on és troba el màxim poder polític,
social, cultural i econòmic que serveix de
model a les monarquies europees.
Quant a la religió, és el moment d’explosió
de la contrareforma i Roma, que ja és el
referent artístic del cinquecento, passa a ser
també el centre del poder religiós. La ciutat
experimenta una gran transformació
urbanística promoguda pel papa Sixte V i
planificada per l’arquitecte Domenico Fontana
per tal de convertir-la en la capital del
catolicisme. Versalles i Roma son els dos
nuclis principals del Barroc.
En l’àmbit de les idees hi ha una transició
de les teories antropocèntriques de
l’humanisme renaixentista (la raó humana el
centre de l’univers) cap a un heliocentrisme
del barroc (el sol el centre de l’univers) basat
en la filosofia i la ciència que s’estan
desenvolupant en aquell moment i que
afecten a les idees estètiques. Es replanteja la
centralitat, la importància en el ordre, les
proporcions, l’harmonia... donant cabuda a
allò més lliure, més imaginatiu, menys
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
29
reglamentat, excessiu, misteriós, infinit i a la
vegada més unitari.
El Barroc és mou entre el classicisme [(La
Columnata de la Plaça de Sant Pere (1656-
1667)(Gian Lorenzo Bernini (1598-1680)] i la
imaginació [(Façana de San Carlo alle Quattro
Fontan (1665-1667) (Francesco Borromini
(1599-1667)]. S’oposa a l’equilibri, a la
sobrietat i al racionalisme del Renaixement
amb fantasia i emoció. Es basa més en els
sentits que en la raó. Es continuen utilitzant
els cinc ordres arquitectònics i les normes
clàssiques de proporcions i simetries encara
que s’utilitzen amb imaginació i creativitat.
El Barroc és un art propagandístic, tant per
l’Església Catòlica com per les Monarquies
Absolutes que l’utilitzen per magnificar i
difondre el seu poder. Les formes del Barroc
afavoreixen la transmissió de missatges
contundents, seductors, emotius, evocadors,
irreals, imaginaris... ho fan a través de
l’arquitectura, l’escultura i la pintura
conjuntament, creant una atmosfera unitària i
per tant més potent.
El geògraf de Johannes Vermeer
El Barroc no és un estil uniforme, és un estil
regionalista. En els països protestants té un
caràcter més civil [(El geògraf (1668-1669)
(Johannes Vermeer (1632-1675)] i en els
països catòlics més religiós [(La Immaculada
(1678) (Bartolomé E. Murillo (1617-1682)] . A
Itàlia és més monumental i es mou dins del
classicisme i a França és més ostentós i frívol.
L’Art Barroc és un estil naturalista que
supera al naturalisme renaixentista mitjançant
la recerca del moviment i de l’infinit. Al
Renaixement la idea de la naturalesa és
estàtica, equilibrada, ordenada, múltiple i
acotada [(La Primavera (1477-1478) El Sandro
Botticelli (1445-1510)], mentre que en el
Barroc és dinàmica, exuberant, imaginativa,
unitària i infinita [(La Kermesse (1635-1638)
(Peter P. Rubens (1577-1640)].
Per tal d’aconseguir la sensació de
moviment i d’infinit, es produeixen il·lusions
òptiques. A l’arquitectura s’utilitzen parets
ondulades, irregulars i poligonals més
imprevisibles i lliures [(Planta San Carlo alle
Quattro Fontane (1638-1641) Francesco
Borromini (1599-1667)] en comptes dels murs
ortogonals i rectilinis propis d’estils anteriors.
[(Església de San Lorenzo (1422-1470) Filippo
Brunelleschi (1377-1446)]. Els sostres, ja siguin
plans, de voltes de canó o cúpules de distintes
formes, estan pintats amb temàtiques
religioses, històriques, mitològiques i
al·legòriques, i incrementen la sensació de
moviment i profunditat amb les
representacions dels cels i els escorços de les
figures [(Pintures de la Sala dels miralls de
Versalles (1678-1684) Carles Le Brun (1619-
1690)]. Tant en escultura com en pintura,
s’utilitzen composicions en diagonal i
helicoïdals que suggereixen l’infinit gràcies a la
seva direccionalitat [(Rapto de les filles de
Leucipio per Castor i Pólux Peter P. Rubens
(1577-1640)].
La llum juga un paper molt important a l’hora
de crear un espai imaginari. A l’arquitectura es
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
30
fa a través de finestres i tot tipus d’obertures
situades en llocs estratègics que il·luminen
indirectament l’espai per tal d’aconseguir
efectes concrets i predeterminats [(Església
del Gèsu a Roma (1568) Jacopo Vignola (1507-
1573)]. També es juga amb miralls que
multipliquen els focus de llum i l’espai fins
l’infinit [(Sala dels miralls de Versalles(1678-
1684) Hardouin-Mansart (1646-1708)]. A la
pintura la llum és, en molts casos, un dels
elements principals de la composició que
s’utilitza per establir el seu ordre intern [(Les
Menines (1656) Diego Velázquez
(1599-1660)].
El Barroc és un art urbà, la ciutat barroca
és hereva de la renaixentista amb una intenció
propagandística que la fa especial. Es basa en
aconseguir uns grans espais urbans en llocs
emblemàtics, comunicats per amplies vies
que proporcionen importants perspectives
trencant els traçats anteriors. En el cas de
Roma, Domenico Fontana projecta la ciutat
mitjançant grans avingudes que uneixen les
places on estan situades les set basíliques
principals, meta dels peregrins. A cada plaça
hi ha la basílica, una font i un obelisc, tres
símbols sagrats que l‘església catòlica vol
capitalitzar (Piazza Navona, Plaça de San
Pere).
L’arquitectura Barroca és una arquitectura
monumental. Les façanes són molt
importants, estan considerades com una gran
obra escenogràfica amb elements que
sobresurten com columnes, frontons, figures,
medallons... que configuren una gran unitat
[(Façana del Obradoiro de Santiago de
Compostela (1750) (Fernando Casas y Novoa
(?-1750)]. Les parets ondulades o irregulars venen
definides per unes plantes ovals, el·líptiques o
de formes geomètriques variades, que
contribueixen a donar la sensació de
moviment i afavoreixen una il·luminació no
uniforme de l’espai [(San Carlo alle Quattro
Fontane (1634-1644) Francesco Borromini
(1599-1667)].
S’utilitzen els ordres clàssics barrejant
indistintament dues proporcions una
gegantina que s’aplica bàsicament als
entaulaments i una altra natural, a la mida
humana, per les obertures, les portes i altres
elements funcionals. La coexistència de les
dues proporcions incrementarà l’efecte de
monumentalitat. [(San Carlo alle Quattro
Fontane (1634-1644) Francesco Borromini
(1599-1667)].
Borromini, San Carlo alle Quattro Fontane, 1637
A l’escultura Barroca cal destacar els grups
escultòrics, que permeten a l’artista plasmar
una escenografia on el realisme, la sensació de
moviment, la captació de l’instant i la
capacitat d’emocionar son las característiques
principals. [(Apolo i Dafne (1622-1625) i
L’Èxtasi de Santa Teresa (1647-1651) de Gian
Lorenzo Bernini (1598-1680)].
La pintura Barroca també busca
impressionar a l’espectador ja sigui degut al
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
31
seu caràcter religiós [(Martiri de San
Bartolom” (1644) José de Ribera(1591-1652)]
com profà [(“ Les tres gracies” (1636-1639)
Peter P.Rubens (1577-1640)]. La temàtica
històrica és molt freqüent en els ambients de
la cort per tal d’enaltir a les monarquies
absolutes [(Les llances (1634-1635) Diego
Velázquez (1599-1660)] i la religiosa als més
catòlics [(Crist de la creu (1627 Francisco de
Zurbaran (1598- 1664)] . El retrat [( Retrat de
Lluis XIV(1701) Jacint Rigaud (1659-1743)] i la
pintura de gènere [(Nens menjant meló i raïm
(1650) (Bartolomé E. Murillo (1617-1682)]
també és molt estesa. Els impulsors de la
pintura son l’església, la monarquia, els nobles
i els burgesos rics afeccionats al
col·leccionisme que moguts pel seu afany de
notorietat i l‘interès per diferenciar-se del gust
popular faran de mecenes de l’art més
innovador.
BibliografiaHeinrich WÖLFFLIN:
Conceptos fundamentales de la historia del
arte, Editorial Austral
Renacimiento y Barroco, Ed. Paidós.
Ana Iglesias
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
32
La ciència en el Barroc
Vist des de la perspectiva actual, on cada dia
llegim notícies científiques que ens sorprenen
i fan pensar que el nostre progrés és màxim i
imparable en totes les disciplines, el barroc, o
si voleu el segle XVII, ja que ambdós conceptes
son més o menys coincidents- sembla un
període poc significatiu en aquest àmbit. Però
cal tenir en compte que si avui som on som, és
perquè en algun moment, les coses van
començar a canviar. I aquest moment va ser
justament durant el barroc. I si aquest període
fou important en el devenir de la música, no
ho fou menys en el de la ciència. Fins el punt
que els canvis que va generar foren i son
coneguts genèricament com Revolució
Científica.
Què feu possible aquella revolució? Cal dir
que la confluència i coincidència d’una colla
de factors, el primer dels quals, el més
important, fou l’aparició del pensament
racionalista com a conseqüència de les crisi
religioses que en els anys precedents havia
patit Europa. Alliberat el pensament humà
dels lligams de la religió que l’obligaven a
moure’s en base a la fe catòlica i als preceptes
i explicacions dictades per aquesta, l’home va
poder començar a pensar per ell mateix.
Però tot això no hauria estat possible –si més
no amb la potència que ho va fer- sense la
presència d’un segon factor. La impremta.
L’avenç tecnològic posat a punt per Gutenberg
va suposar la possibilitat de comunicació entre
les persones per damunt del temps i l’espai.
Una comunicació, a més, exponencial, ja que
cadascun dels exemplars dels llibres impresos
era una llavor que podia germinar en un altre
lloc. I si en el camp de la música, la impressió
de partitures, en superar la còpia a mà, va
suposar la major difusió de les composicions,
en el camp de la ciència, la impressió de llibres
sobre el coneixement científic va implicar la
difusió ràpida i massiva dels coneixements que
contenien a través d’Europa.
La coincidència d’ambdós factors va donar
peu a un efecte secundari importantíssim. El
científic va perdre, si més no parcialment, la
seva condició de llop solitari. De pensador
aïllat del món que avançava a les palpentes,
només amb les seves eines i reflexions, en els
seus intents d’entendre i interpretar el món.
Certament, sense arribar a crear els actuals
equips d’investigadors perfectament
compenetrats, però ja en comunicació escrita
amb els seus col·legues que és movien pels
mateixos àmbits del coneixement. I ja se sap.
Quatre ulls hi veuen més que dos. Era doncs
lògic que la ciència, fruit d’aquella situació
nova, fes un gran salt endavant. Creant les
primeres escoles de pensament científic filles
d’aquell intercanvi facilitat d’idees entre les
ments inquietes del món més o menys
acadèmic. Un salt que fou força més
important en els països de fe protestant, més i
millor alliberats de la tirania de pensament
únic imposada per l’església catòlica. No és
doncs casualitat que Holanda i Anglaterra
siguin dos dels principals focus del
coneixement científic d’aquell temps. De la
mateixa manera que el centre de gravetat de
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
33
la música es desplaçà, també durant el barroc,
d’Itàlia cap al nord del continent.
Tres àmbitsCom era d’esperar, el més o menys sobtat
alliberament del pensament, va dur les ments
pensants cap als conceptes bàsics i més
generals del coneixement. I, sobretot, cap a la
necessitat d’aportar arguments contundents
que justifiquessin les seves conclusions. En
definitiva, cap a la quantificació i l’ex-
perimentació. Ja no n’hi havia prou amb
l’observació, sovint condicionada, dels
fenòmens naturals. Calia poder-la quantificar,
sistematitzar i analitzar aquelles observacions
i descripcions. Per això, aquells primers
moments del nou sistema de pensament es
varen caracteritzar pel desenvolupament de
tres àmbits molt abstractes (pel moment
aquell) i especialitzats. La matemàtica, la física
i l’astronomia. Sense menystenir, però, els
primers avenços en el coneixement del cos
humà (per exemple amb l’aplicació del
microscopi) i en les aplicacions d’allò que
s’anava descobrint. Fets que durien, per
exemple, a les primeres màquines de vapor.
Però no seria fins més tard, ja un cop superat
el barroc, quan es produiria la veritable
eclosió d’aquests darrers àmbits. Quan la
Revolució Industrial prendria el relleu a la
Revolució Científica.
En matemàtiques, ressorgeix i s’implanta
la vella idea pitagòrica que tot el que hi ha i
passa a la natura pot ser expressat
matemàticament. Precisament, la música en
serà un dels exponents més evidents quan
quedi clar que les notes, els acords, etc..
segueixen models estrictament matemàtics.
Fruit de tot això, la matemàtica passarà a ser
la ciència més veraç i exacta, basada en una
sèrie de raons universalment acceptades.
Perquè els seus resultats son exactes i
necessaris en el sentit que només poden ser
els que son. Els seus procediments son
igualment necessaris i a més, objectius en
només poder funcionar d’una manera. Però,
sobretot, perquè els seus resultats i mètodes
son útils i aplicables a molts àmbits de la vida
quotidiana.
És precisament aquesta utilitat la que farà
que les altres dues disciplines, la física i
l’astronomia, surtin del seu relatiu
estancament per entrar plenament en l’anàlisi
i interpretació científica. Abandonant les
explicacions deterministes imposades durant
segles per la religió.
De la mà de la matemàtica –on, per cert,
s’abandonen els números romans i s’imposen
els números aràbics inclòs el zero fins
aleshores inexistent- els fenòmens físics
deixaran de ser expressions de la voluntat
d’un ésser superior per esdevenir
automatismes que funcionen segons unes lleis
immutables que no requereixen la intervenció
de cap ésser superior i que, per tant, son
completament previsibles en el seu resultat.
Un fet que, per exemple, encantarà als
artillers encarregats de bombardejar les
posicions enemigues i que, a partir de Galileo,
podran calcular la trajectòria dels seus
projectils en base a les lleis i fórmules
proposades per aquell. O als encarregats de
les obres públiques quan Torricelli formuli el
concepte de pressió atmosfèrica i aquest
pugui ser extrapolat a la dinàmica de fluids i,
per tant, a les obres de canalització de les
aigües.
També de la mà de les matemàtiques,
l’astronomia, i en concret les noves teories
sobre l’estructura de l’univers -abandonant els
conceptes de terra plana i terra com a centre
de l’univers per entrar en el model
heliocèntric i de sistemes solars- es veurà
reforçada pels estudis de Kepler sobre la
trajectòria el·líptica dels planetes al voltant del
sol i les lleis que la condicionen. Unes lleis que,
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
34
treballades amb posterioritat des del prisma
matemàtic, acabaran conduint a la teoria de la
gravitació universal.
Però és evident que tot això no hauria
estat possible sense una millora substancial de
les pròpies matemàtiques, tant des del punt
de vista conceptual com procedimental. En el
primer, amb la introducció de conceptes tan
bàsics com els nombres negatius o la
probabilitat (amb la seva capacitat de
predicció de resultats futurs), i tècniques tan
potents com el càlcul infinitesimal o els
logaritmes (amb la seva capacitat de
simplificació de càlculs complicats o feixucs).
Cinc figuresNaturalment, no farem una enumeració
exhaustiva de tot el que la ciència ens va
aportar durant el període del Barroc. Però no
seria just, en la línia del que fa la música,
exemplificant els períodes en base als autors
més prolífics o representatius, que no
evoquéssim algunes de les figures més
representatives de l’àmbit científic. En concret
cinc. De diversos orígens, àmbits de treball i
transcendència però que justifiquen clarament
tot el que hem apuntat fins ara.
John Napier era escocès i es va decantar
clarament per les matemàtiques. Donant
forma a principis del segle XVII al que avui
coneixem com a logaritmes. Uns números als
que ell anomenava números artificials i unes
formes de càlcul que, mitjançant unes taules,
permetien convertir qualsevol multiplicació en
una suma, qualsevol divisió en una resta,
qualsevol potència en un producte i qualsevol
arrel, quadrada o d’ordre
superior, en una divisió.
Simplificant així els càlculs
complexos o llargs i facilitant el
pas a les màquines de calcular.
Blaise Pascal era francès i
l’exemple vivent de científic
pluridisciplinar al marge de
precoç. Amb només onze anys, ja
havia formulat un tractat sobre
les vibracions que va fer que el
seu pare, atent a la seva formació
convencional, li prohibís treballar
les matemàtiques. Per sort per
tots, Pascal no li va fer cas i, als
setze, treia a la llum un tractat
sobre les línies còniques.
Però, com a bon científic integral,
estava obert a totes les
disciplines. I quan al seu pare fou anomenat
cobrador d’impostos, es va afanyar a
construir-li la que alguns consideren la
primera calculadora mecànica. La pascalina.
Però si alguna cosa especialment important va
fer Blaise Pascal fou obrir camí en el fins
aleshores desconegut món del càlcul de
probabilitats, amb el seu popular Triangle de
Pascal i altres aportacions posteriors. I tot
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
35
sense oblidar altres aplicacions més
prosaiques com la xeringa o la premsa
hidràulica.
Christiaan Huygens era holandès i provenia de
l’artesanat. En concret de l’art de tallar el
vidre i materials similars en forma de lents.
Una pràctica manual que li va servir per
construir telescopis de gran qualitat que
permetrien als científics avançar en el camp
de l’astronomia, tot experimentant i mesurant
sobre el terreny les teories de Galileo i
Copernic. Però que també li permetrien, en el
camp de la física, avançar una teoria que
explicava la llum. En concret la teoria
ondulatòria d’aquesta, encara avui vigent, i els
mecanismes de la seva transmissió.
René Descartes era francès i s’interessava
fonamentalment per la física i la matemàtica.
Però, com Pascal, es movia en el territori de la
interdisciplinarietat. Un fet que li permeté
proposar amb èxit un sistema de notació únic i
simplificat de les operacions matemàtiques al
costat de la creació de la geometria analítica
de la qual son paradigma els eixos cartesians
que permeten ubicat qualsevol punt dins
d’aquest sistema de coordenades. Sense
oblidar la seva gran aportació. La unificació
causal que, per primer cop, establia relacions
entre fenòmens de diverses disciplines com
òptica o magnetisme, atribuint-hi una causa
comuna. Demostrant, per tant, que la física
era una disciplina unitària en la seva
interpretació, al marge que els humans
poguessin haver-la fraccionat en una colla de
disciplines fins aleshores independents.
Isaac Newton era anglès i representa el
súmmum del moment científic mundial durant
el barroc. En clar paral·lelisme amb la figura
de Bach en el món de la música, Newton era
també practicant de la interdisciplinarietat.
Les seves grans aportacions (llei de la
gravitació universal i lleis de la dinàmica) solen
amagar les seves igualment importants
aportacions a la matemàtica –cas del binomi
de Newton amb la seva aplicació al càlcul- i a
la física –cas de l’espectre de la llum blanca o
la llei de conducció tèrmica.
Perquè Newton ha passat a ser el científic del
temps del barroc que va establir les lleis
matemàtiques que explicaven i ració-
nalitzaven el sistema solar proposat per
Copernic i Galileu. El que va determinar i
calcular primer com es comportaven els
cossos enfront la gravetat terrestre i desprès
com ho feien enfront a qualsevol de les forces
que actuaven sobre ells, establint els
conceptes d’inèrcia i acceleració, i el binomi
acció/reacció.
Aurora Danés
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
36
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
37
L’Església de la Mare de Déu de Gràcia i de Sant Josep
L’Església de la Mare de Déu de Gràcia i de
Sant Josep, és coneguda amb el nom de
l’Església dels Josepets de Gràcia degut a què
el convent al qual pertanyia estava destinat als
joves novicis de l’ordre dels Carmelites
Descalços.
Està situada a la Plaça de Lesseps en
el districte de Gràcia de Barcelona. Es va
construir el segle XVII. Primerament es va
edificar el convent (1628-1630) i més tard
l’església ( 1658-1687) tot gràcies a la donació
de Josep Dalmau, conseller de Barcelona i
gran benefactor dels Carmelites Descalços.
Al segle XIX, amb la guerra dels francesos,
l’església va patir grans destroces i amb la
desamortització de Mendizabal el convent va
ser subhastat (1837). Degut a tot això,
l’església restà gairebé abandonada fins al
1848 que començà la seva reconstrucció i el
1868 passà a ser parròquia.
Al segle XX, durant la guerra civil (1936-
1939), un gran incendi inhabilità l’església i
no va ser recuperada fins al 1961. Al 1998 va
tenir lloc la darrera restauració dedicada
principalment a la façana.
El projecte originari de l’església es del tracista
i arquitecte de l’ordre fra Josep de la
Concepció (1626-1690) , considerat com un
important arquitecte del Barroc. Al seu
catàleg hi figuren tant obres de caràcter
religiós com de caràcter civil, ubicades no
solament a Catalunya . En son exemples: el
Convent de Sant Josep i Santa Anna
d’Enguera a València ,el Convent de Sant
Josep a Perpinyà, el Convent de San
Hermenegildo a Madrid, la remodelació del
Palau del Virrei a Barcelona, l’Ajuntament de
Vic...
L’església dels Josepets de Gràcia és una
magnifica obra representativa del Barroc
religiós de la contrareforma que respon al
model conventual dictat per Santa Teresa de
Jesús, reformadora de l’ordre el segle XVI. Es
caracteritza per la seva monumentalitat
barroca i per l’austeritat pròpia dels
Carmelites Descalços que consistia en eliminar
tota l’ornamentació per tal que el fidel
concentrés la seva atenció en l’oració, el
recolliment i la meditació. Aquesta
monumentalitat austera es manifesta tant en
la façana com en el seu interior.
La façana presenta una tipologia tripartida,
marcada per pilastres de proporcions
monumentals sobre els quals hi ha acroteris.
La part central està rematada per un frontó
triangular amb ócul i consta de tres nivells:
El primer nivell correspon a la portalada
que dóna accés al temple a través del nàrtex.
Sobre la portalada hi ha un nínxol amb una
imatge de la Verge, a la qual va dedicat el
temple, i a banda i banda l’escut de l’ordre
dels Carmelites Descalços. El nínxol està
emmarcat per dues pilastres adossades amb
capitells que sustenten un petit entaulament i
frontó en forma d’arc trencat, tot el conjunt
molt típic del Barroc.
En el segon nivell hi ha un finestral que
dóna llum a la nau central de l’església
En el tercer nivell hi ha un gran frontó
triangular amb ócul que remata la façana.
Les dues parts laterals presenten dos
nivells, en el primer nivell hi ha les portes
d’accés als passadissos de les capelles laterals
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
38
i en el segon nivell hi ha un aleró a cada costat
que serveix per acostar visualment el primer
nivell d’accessos al temple al tercer on es
troba el frontó triangular que remata la
façana. Aquesta solució es també molt típica
del Barroc. A la teulada hi ha un campanar
d’espadanya.
L’interior de l’església consta d’una sola
nau coberta amb volta de canó amb llunetes
laterals que il·luminen el temple. A banda i a
banda es troben les capelles laterals
intercomunicades totes elles i cobertes per
cúpules individuals amb la seva pròpia lluerna.
Aquesta solució arquitectònica és molt
característica de fra Josep de la Concepció que
la solia aplicar en molts dels seus projectes. A
l’entrada del temple, sobre el nàrtex es troba
el cor. A l’altre extrem del temple es troba el
creuer cobert per una gran cúpula i al fons ,el
presbiteri amb l’altar major. Als murs laterals,
intercalats amb els arcs de mig punt
corresponent a les capelles, hi ha unes
pilastres gegantines que sustenten un
entaulament que recorre tot el perímetre del
mur.
Ana Iglesias
BibliografiaCASES NARVAEZ, C: El tracista fra Josep de la
Concepció i l’arquitectura carmelitana a
Catalunya (tesi doctoral). Universitat
Autònoma de Barcelona, Departament d’Art
CONTEL RUIZ, J.Mª: “Gràcia, coses i apunts
d’història”
(graciaapuntshistoria.blogspot.com)
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
39
La música de les esferes
Un dels temes recurrents en el Barroc, heretat d’èpoques antigues, era preguntar-se si els planetes emetien algun tipus de música.
L’harmonia de les esferes és una antiga teoria d’origen pitagòric que es basa en la idea de què l’univers està governat segons proporcions numèriques harmonioses i que el moviment dels cossos celestes segons la representació geocèntrica de l’Univers –el Sol, la Lluna i els planetes– es regeix segons proporcions musicals; segons aquesta teoria les distàncies entre planetes correspondrien als intervals musicals.
Un dels grans científics del barroc, Johannes Kepler, figura clau en la revolució científica, astrònom i matemàtic alemany conegut sobretot per les seves lleis sobre el moviment dels planetes en la seva òrbita al voltant del Sol, va mostrar gran interès per aquest tema.
Gràcies a la seva sòlida formació musical va escriure el tractat De Harmonices Mundi on va intentar descriure, des d’un punt de vista matemàtic, com deuria ser la música que generaven els planetes coneguts fins aleshores.
Malgrat que en la seva època mai es va representar, donada la complexitat que presentava, avui hi ha algun intent de
recrear la música que va composar per il·lustrar la seva teoria.
En aquest sentit, l’interès per la música dels planetes encara perdura fins als nostres dies i avui sabem, gràcies a un satèl·lit especial que va enviar la NASA els any 90 anomenat TRACE (Transition Region and Coronal Explorer), que els nostres avis tenien raó i els planetes emeten una música inaudible per a la nostra oïda.
El satèl·lit va confirmar que l’atmosfera del Sol emet realment sons infrasònics i que interpreta una partitura formada per ondes que son aproximadament 300 vegades més greus que els tons que poden captar l’oïda humana. Aquí us deixo un enllaç per als que tingueu curiositat per escoltar la música dels planetes:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=-MmWeZHsQzs#t=55.
Maurici Tovias
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
C/ Vallirana 79-81 08006 BarcelonaTel: 932 371 379
Trémolo, formació musicalC/ Vallirana 79-81. 08006 Barcelona / Tel: +34 932 371 379 / [email protected]
41