Escoltes Catalans

LA F U L A R A D A

NÚM. 2 Juny de 2001

-2 V ^ E

E o

3

X

E Q.

E (O

© d 'Esco l tes C a t a l a n s , 2001

Edita: Escol tes C a t a l a n s Mare d e D é u de l Pilar, 18 08003 B a r c e l o n a te l . : 93 268 91 10 w w w . e s c o l t e s . o r g ec@escol tes .org

En convent

Disseny i impressió:

Ara fa quasi bé un any que des d'Escoltes Catalans ens vam adreçar a tots els pares i mares de l 'associació amb la voluntat de presentar-vos el nostre projecte educatiu. La iniciativa buscava obrir un carni de complici-tat entre vosaltres, eis agrupaments i els responsables associates amb I'objectiu que pogueu viure plenament el nostre moviment.

Ara dones, un cop fetes les primeres presentacions, és un bon moment per fer un pas endavant en la nostra relació. És interessant que els pares i mares sigueu conscients del rol educatiu del eau i t ingueu una bona sintonia amb els caps, però també és molt important que aporteu el vostre granet de sorra al projecte de l'escoltisme.

Les vostres collaboracions en la construcció del projecte son molt valuo-ses. Com veureu en aquest número de la revista, d'oportunitats perqué els pares i les mares formeu part del projecte escolta no en falten. Podeu participar al grup de mares i pares del eau - o , si no en teniu, crear-lo-per realitzar les vostres pròpies activitats i excursions. També podeu crear comissions de suport a la tasca de l'agrupament o fer un recolzament al conjunt de l'associació a través de la Fundado Josep Carol. Totes aqües­tes possibilitats, així com la vostra participació en actes com la passada Fularada, són una mostra que els pares i mares podeu tenir el protago-nisme que us mereixeu a Escoltes Catalans.

En aquest número, però, també us volem parlar d'algunes caractéristi­ques pròpies de la nostra tasca educativa, com ara eis campaments i l'ex-cursionisme. Tots dos són elements essencials de les nostres activitats que permeten l'apropament de l'infant o jove al medi natural mentre es po­tencien uns valors d'estima i respecte a la natura. A més, ofereixen una convivencia excepcional, a través del treball en grup i l'esforç que implica la superació personal. Tot plegat, un eix dins les activitats del eau que cal potenciar pel grau d'enr iquiment personal que suposa per als nois i noies.

Estern convençuts que amb la voluntat de conèixer-nos millor, amb actes com La Fularada, serem capaços d'enfortir eis llaços entre els caps i els pares i mares; en definitiva, que tots plegats puguem fer-nos mes nostre el projecte educatiu d'Escoltes Catalans.

Marta Rosas i Cortada Presidenta d'Escoltes Catalans

G r a m a g r a f , S . C . C . L S a n t A n t o n i , 17 08923 S a n t a C o l o m a d e G r a m e n e t

Dip. Legal: B-37704/2001

Generalität i de Catalunya

- U l > A j u n t a m e n t

de Barcelona

Alguna cosa creixia des de feia temps dins d'Escoltes Catalans..., s'anava perfilant mica en mica, es palpava la ¡Musió, les ganes de gresca..., i de cop i volta, el cap de setmana del 6 de maig va esclatarü Era la... FULARADA, la 1a Trotada amb Pares, Mares, Infants, Joves i Caps d'Escoltes Catalans!!!

Escoltes Catalans ha acabat el seu 25è Aniversari, ¡ la Fularada ha estât l'últim deis actes programats per a aquesta celebrado. Ja fa un temps, vàrem fer un acte a la Generalitat que ens va descobrir com era el Pati dels Tarongers. També ens vam trobar tots a la "Fern Pinya", on tots els infants, joves i caps d'Escoltes Catalans, d'arreu de Catalunya, vam passar plegats un cap de setmana pie d'illusió, molta gresca i emoció. Però ens faltava celebrar aquest gran aniversari amb una part de l'associació que volem que ens conegui encara mes: els pares i les mares. Per això hem celebrai la Fularada, la traca final de l'aniversari, perqué volíem compartir amb tots els pares i mares d'Escoltes Catalans, juntament amb la resta de l'associació, l'alegria de poder complir 25 anys com a entitat.

La festa es va celebrar a Rubi, al Vallès Occidental, on l'A.E. GUSPIRA vem convidar a tothom a participar d'aquest gran esdeveniment. Des del Guspira s'ha dina-mitzat aquesta gran trobada, aprofitant també per a celebrar el 21 è Aniversari. Us preguntareu corn és que no vam celebrar el 20è en comptes del 21 è? (no és pas per destacar...!). Dones bé, pel 20è aniversari vam programar la MACROFESTA DEL GUSPIRA, però després de 2 intents fa 11 its per culpa de la pluja, vam decidir posposar la nostra celebració un anyet més (any més, any menys,... qué més dona, oi?). I aquí vam arribar, celebrant dos aniversaris alhora: el d'Escoltes Catalans i el de l'A.E. Guspira.

Però no us penseu que a l'A.E. Guspira ens ha agafat de nou això de les celebracions; Nooooo! Ja teníem certa experiencia en congressos i assemblées..., i és per això que, com ja vau comprovar els que vàreu venir a

gaudir de l'espectacle, la celebració va ser tôt un éxit.

I en qué va consistir aquesta FULARADA? Dones l'esde-veniment va transformar Rubí en una mena d'espai lúdic-formatiu (més lúdic que no pas formatiu, eh?), on des del matí fins a la tarda es van celebrar per tota la ciutat milers d'activitats, des de tallers fins a exposi-cions i espectacles musicals, on h¡ van poder participar des del follet més menut fins ais més grans.

Les activitats proposades anaven a carree deis Agrupaments i deis equips d'Escoltes Catalans, pero les entitats rubinenques també hi van col-laboraran activa-ment per tal de que tots nosaltres les coneguéssim . Pero tot aixo tenia un objectiu fonamental: volíem que tots els pares, mares, avis, avies, tiets, tietes,...de l'Associació poguessin conéixer d'una manera extensa, clara i directa el que és Escoltes Catalans: qué fem, qué volem, qué pensem,.... Si amb tota aixó ha sorgit la idea de formar un grup de pares i mares al vostre cau, no dubteu en fer el pas, perqué al Guspira ja en tenimü! Sí, ens va costar engrescar-los, pero ha valgut la pena (i ara no hi ha qui els aturi!) Están carregats d'idées, d'illusió, de grescaaaaa!

Així que des d'aquí, donar les gracies a tots i totes aquelles que heu vingut a descobrir Escoltes i Rubí des de dins, perqué només amb el granet de sorra de tots plegats (pares, mares, caps i pobles) podem fer del nostre projecte educatiu una realitat futura.

Gracies a tots.

A. E GUSPIRA

1 1 T FI ' . t i 1

El secret de la participado L'estiu passât, en el marc de l'escola d'estiu de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, Escoltes Catalans va col-laborar en una taula rodona sobre la participado a l'escola democràtica.

A la xerrada, un professor i la presidenta de la Federado d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes van destacar les principáis eines de participado que tenen els alumnes al llarg de la seva vida escolar corn a delegáis de classe, aixi corn la possibilitat d'involucrar les families en aquest procès a través deis Conseils Escolars.

Per acabar, va intervenir l'Eduard Vallory, d'Escoltes Catalans, per explicar com s'entén la participado des de l'òptica de l'escoltisme.

Des de l'escoltisme, la vessant d'implicació i participació activa en la societat és fonamental, ja que sensé aquest treball no es podrien aconseguir molts dels objectius que es pretenen amb les accions que duem a terme.

Però, quin és el secret per assolir l'objectiu de la moti­vado dels infants i joves a participar?

Aquesta pregunta pot tenir moites respostes, però l'escoltisme fa temps que ha trobat la seva. El secret està en la capacitai de decisió que cada persona que participa té dins el projecte que és realitza.

Aixi, en les diferents unitats de l'agrupament és habi­tuai delegar ais nois o noies la capacitai de decidir sobre quines activitats es realitzaran al llarg d'un curs. Gracies a això, els membres de les unitats senten més properes les activitats i hi participen amb més motivado que si aigu les hagués triât en el seu Hoc.

El procediment és anàleg en el eau i a tot Escoltes Catalans. A l'associació, els caps participen en les déci­sions sobre el funcionament de tota l'entitat, ja sigui a

nivell local amb els conseils d'agrupaments o més globalment amb la participació en l'Assemblea General 0 en els diversos forums que es existeixen al llarg de tot el curs.

Però la participació en la presa de décisions no és faciI, ja que darrera hi ha un exercici de responsabilitat i de maduresa que no es pot deixar de tenir en compte. És a dir, en el moment en qué aigu intervé en la presa d'una decisió, ha de ser responsable de tirar endavant aquell acord près i n'ha d'assumir la tasca que li pugui corres­pondre, i també les conseqüéncies.

En l'àmbit del Conseil d'Agrupament un exemple ciar es dona quan els caps preñen la decisió de participar en la festa major del seu poblé o barri. El fet que s'hagi decidit al Conseil -on tothom hi ha pogut dir la seva-ha d'implicar que tots els caps assumeixin la feina a fer 1 que tots collaborin per tirar-la endavant.

Per altra banda, un cap pot també prendre part en l'Assemblea d'Escoltes Catalans on la participació pren altres dimensions. En aquest espai, on assisteixen més de mig miler de joves, es decideix cap on ha d'avançar l'associació, però se segueixen els mateixos paramètres de participació responsable, de respecte a les opinions dels altres, de crítica constructiva i d'implicació que en les décisions preses ais conseils.

Aquesta capacitai que oferim ais infants i joves de deci­dir és un dels secrets per aconseguir la motivado necessària per tirar endavant els diferents projectes proposais, ja sigui a nivell d'unitat, d'agrupament o d'associació. I és que la clau de l'escoltisme no és altre que la meravellosa sensació de fer-te teu projecte de canviar el món.

Josep M. Rodés i Cama Cap Pedagogie

LES ARRELS D'UNS CAMPAMENTS "Quan arribarem?..." diu un Llop impacient quan fa cinc minuts que hem pujat

al tren per anar a descobrir aquell altre mon, l'aventura dels Campaments.

"Cinc minuts..." diu el cap després d'haver sentit trenta très vegades aquesta

pregunta...

Ja hem arribat al Hoc on conviurem, i viurem, les noves experiències del "viat-

ge" que tôt just hem iniciat. Quatre cases mal contades i uns prats plens de

vaques, tôt aixo immers en un mon de cims i muntanyes, algunes florides,

altres nevades.

Un cop aixecat el campament la primera sorpresa és latent, un missatge han

trobat que cap a un trésor els ha enviât. El camf ha començat i un munt d'im-

pediments han de superar per tal d'arribar al Hoc indicat pel missatget trobat.

Han d'anar en compte de no caure en els paranys que la natura posa quan

no se la sap cuidar, per tant hauran de respectar-la tôt sabent que ella ens

pot guiar.

En el missatge una série d'activitats se'ls han proposât, per tal que puguin

cercar el trésor amagat. Per començar ben vestits hauran d'anar per a no

aixecar sospites entre la gent del seu voltant, tôt recordant que ells no son

d'allà, i aixi facilitar la seva participaciô en l'ambientaciô.

El temps passa depressa i les panxes hem d'omplir per agafar forces i seguir,

perô no es pot començar si la taula no s'ha parât i tothom les mans no s'ha

rentat. Ja hi som tots?... s i ! ! ! ! ! . . . " | Nyam, nyam, bon profit... $".

Els estels han sortit i la nit ha arribat. El cansament és présent, pel seu cons­

tant moviment. Tôt i aixi un joc de nit, vetlla o qualsevol histôria contada volen

abans de l'entrada en un mon diferent, el dels somnîs.

Per somniar a la tenda han d'entrar, nens i nenes esverats o mig adormits

hauran de descansar per tal de poder afrontar la sortida de l'endemà, on

trobaran el trésor buscat i desitjat amb "esforç i amistat".

Tôt caminant el trésor hem trobat en el Hoc indicat, una sorpresa s'han endut

quan unes Havors del cofre han aparegut per fer créixer tots junts amb illusiô

el bosc cremat del poble del costat.

Tôt ha anat molt bé i els caps estan contents de com s'han viscut els campa­

ments, la feina no acaba aqui perquè s'ha de seguir, un nou curs s'ha de

preparar i uns nous objectius s'han de treballar.

" | É s l'hora dels adéus... $ " a la vila ja hem tornat, uns campaments ja han

passât i ens hem acomiadat. L'enyorament és présent des del primer moment

en que et sépares dels teus companys i dels infants, als que trobaràs a faltar

fins a l'hora de tornar a començar.

Conseil de l'A.E. Jaume Vicens Vives

L'any passât l'Ajuntament de Barcelona va publicar el Ilibre "Barcelona d'excursió" que fa un repàs historie de l'excursionisme i l'escoltisme al nostre país. El Ilibre clou amb una proposta de futur escrita per Jordi Quera amb el títol "L'excursionisme i

l'escoltisme cap el segle XXI". D'aquest escrit s'ha extret la part que toca mes directament l'excursio­nisme i on es proposen algunes solucions a problè­mes plantejats sovint en aqüestes pagines i en l'àmbit associatiu excursionista.

L'excursionisme (i l'escoltisme) cap el segle XXI

L'excursionisme estructurat ja ha célébrât mes de cent-vint-i-cinc anys i ara s'enfronta a una re-definició, amb el

débat obert de les noves formes i a la recerca del com entrar amb força en un futur pie d'oportunitats, tot tenint en

compte que l'oci és ja un important actiu de la nostra societat i que el desenvolupament deis espais urbans fa

créixer la nécessitât de consumir la natura en el temps lliure.

L'excursionisme ha estât un instrument de la cultura en la nostra historia recent i també, en el seu propi marc cultu­

ral, ha fonamentat el seu desenvolupament a partir d'una important producció escrita que el desmarca -en aquest

sentit- per sobre d'altres esports, havent possibilitat aportacions a d'altres disciplines -científiques i docents- les

quals l'han reconegut com un fet social unie, que s'ha construit la seva cultura propia.

En un document personal per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona amb la tasca de dibuixar el futur de l'excursio­

nisme (publicat en el Ilibre "Barcelona d'excursió"), vaig estudiar quines son les tres principáis vies de combat per a

garantir un excursionisme fort i arrelat a la realitat d'aquest nou segle.

Quan parlem deis problèmes de l'excursionisme associât i collectiu, sovint els centrem en termes de competi-

tivitat, manca de formació, mal traspàs deis relleus per falta de jovent que creixi en la propia entitat... Per buscar

possibles solucions podem agrupar-ho en tres grans blocs: la competitivitat, la formació i la cultura.

1. La Competitivitat

De la mateixa manera que les entitats amb mes recursos -de major nombre de socis, économies, estructu­

ráis...-ja están oferint alternatives de qualitat a la industria de l'oci muntanyenc i han minimitzat l'impacte de

l'intrusisme en algunes activitats -organització d'expedicions i de "treckings", esquí d'esbarjo, descobertes...- i a

mes teñen millor infrastructura i equipaments per oferir -xarxa de refugis, locáis, grups de jovent, tramitació de

permisos i d'assegurances, publicacions, biblioteques... -hauria d'utilitzar-se la via de la FEEC per a les entitats

petites o amb menys recursos, amb la finalitat de vehicular les seves ofertes, i també, entre d'altres, el de seguiment

i de la millora en les activitats quant a formació técnica mitjançant l'ECAM, amb mes cursos -i programació d'activi-

tats- oberts a les exigéncies de competitivitat que marca l'entorn. Aquesta es la via, i si bé ja es fa -amb dificultats-

amb la xarxa de refugis i d'equipaments, s'hauria de potenciar molt més amb una major participado i inversió per

part de les entitats, aixi com la total implicació de les institucions per dotar la FEEC deis millors recursos i poder ser

competitius (amb bones publicacions, servéis de gestió global, agencia de viatges, direcció de l'escola...)

2. La Formació, com a garantía de continuítat

Per assegurar els relleus i el logie traspàs de les responsabilitats en les entitats, calen efectius. Aquest projecte

a llarg termini exigeix una sólida solució i defensem la opció de l'escoltisme excursionista. Aquesta solució, ha estat

prou ben definida anteriorment en altres publicacions i xerrades, i es reforja i s'explica clarament al llibre "Excursio-

nisme i Escoltisme" de la Col-leccio Cavali Bernat -publicat el 1994- i del qual soc coautor amb l'Eduard Vallory. Per

resumir-la molt breument, es tracta de seguir la tra^a iniciada per l'A.E.Pere Rosselló amb el Club Excursionista de

Gracia (partint d'un redregament historie imperdonable), que han assumit amb naturalitat un funcionament conjunt

en el qual l'agrupament escolta es forma en la muntanya mitjangant les seccions de l'entitat - la qual el recolza- i

l'entitat es nodreix de les bases sorgides de l'agrupament, algunes de les quals ja han ocupat llocs de responsabilitat

en el Club. Altres entitats i agrupaments també funcionen en aquesta línia i están demostrant que la simbiosi és

beneficiosa per a tots. Aquesta proposta d'ampliar el mare de collaboració entre Pexcursionisme ¡ el lleure infantil i

juvenil (per a no tancar cap porta), hauria de comentar des de les institucions (d'entrada, entre esport i joventut, i

fins i tot potser se n'adonen que aquesta entesa també és valida per altres esports i per a totes les ofertes de lleure),

amb l'aplicació immediata de collaboració des del nivell federatiu.

3. La Cultura Excursionista

L'element que desmarca l'excursionisme de qualsevol esport, és el component cultural que l'ha acompanyat

sempre. Pompeu Fabra defineíx l'accepció de cultura com el conjunt de coneixences literaríes i científiques que hom

posseeix.

El 1931, F. Pujol i Algueró va publicar: "L'excursionista llegeix. No cal dubtar-ne". El 1992, després d'escalar

el seu cinque cim de més de vuit-mil metres, Caries Valles va escriure en el seu pròleg de "La realitat d'un somni":

"Em vaig iniciar en l'aventura de l'alpinisme inspirât en la lectura dels llibres clàssics de muntanya." Hi ha qui diu

que la cultura és lectura, però sensé anar tan lluny podem afirmar que la lectura és cultura. Que hauria estât

l'excursionisme sensé els llibres, sensé els butlletins de les entitats, sensé les revistes? La cultura excursionista s'ha

véhiculât principalment per mitjà dels escrits. Els itineraris, les vies, les rutes i les topografies s'han publicat per a

la difusió d'un millor coneixement del terreny. L'esperit alpinistic ha arrelat gracies a les grans narracions de les

conquestes classiques i també amb creacions literàries que han omplert els cors de grans escaladors i muntanyencs

i que els han acompanyat en l'assoliment de molts cims, de grans escalades, de descobriments subterranis, de les

millors gestes excursionistes.

I si tot això ho projectem endavant i no defugim la realitat d'una evolució en els mitjans, hem d'aprofitar les

noves eines. Hem de seguir publicant en paper i també omplint pagines a Internet. Els entorns virtuals no son un

objecte de substitució, son un mitjà, com ho és l'escalada per assolir un dm i ara possibilità altres esports d'equilibri

o competitius i només fa cinquanta anys era criticada per sectors de l'excursionisme i, fa menys temps encara, es

debatia sobre la dicotomia entre l'escalada com a medi o com a objectiu

La resposta crée que la trobem en l'esperit, perquè si la tècnica ha evolucionat -i ho seguirà fent- l'esperit ha

crescut amb ella, i per això avui es segueixen escrivint historiés apassionades amb la pràctica de l'excursionisme a la

muntanya. I l'esperit ha de seguir creixent... les ressenyes multimédia seran molt utils per ampliar els coneixements

de tots els practicants excursionistes, però seguirà essent necessària la crida de l'activitat per a viure-la... la muntanya

no es pot viure virtualment, el ser-hi dona sentit a l'activitat excursionista.

Cal seguir, doncs, fomentant les publicacions excursionistes en totes les sèves manifestacions i cal fer-ho des de

casa (especialment ara que hi ha un gran augment d'oferta d'obra muntanyenca des dels països veïns) i tots hi hem

de contribuir... cal seguir llegint i escrivint...i com sempre, cal seguir caminant... mai enrera!

CE Jordî Quera - Febrer 2001

La Fundado Josep Caroli un projecte fet realitat

Sembla increíble quantes coses es poden arribar a desenvolupar en tan poc

temps. No fa massa mes de mig any que us escrivia en el primer número

d'aquesta revista per anunciar-vos, entre d'altres, els canvis i ampliacions

en l'estructura organitzativa de l'entitat. I avui, sense gairebé adonar-nos,

ens trobem amb les maquines a pie rendiment.

Efectivament, l'escola Forca, el servei de formado del moviment escolta laic

i cátala, no només organitza el conjunt de necessitats formatives d'Escoltes

Catalans -val a dir-ho, amb excellents qualificacions-, sino que, a mes,

actualment està duent a terme altres projectes de formado on també hi

teñen cabuda estudiants universitari -cursos sobre cooperació internacio­

nal, pau i desarmament, educació ambiental, técniques d'animació al

carrer, dinàmiques de grups, etc- o professorat d'escoles de primària i

secundaria. Tot plegat per tal de projectar arreu la nostra concepció i meto­

dologia educativa.

Per altra banda, Esca, el servei dedicat principalment a organitzar activi-

tats educatives per a infants i joves no associats, enceta a hores d'ara una

nova campanya d'activitats d'estiu, en la que noies i nois de tot el país

poden participar en estades i intercanvis internacionals, rutes, camps

d'aventura, activitats especialitzades, camps de treball, colònies, casáis

d'estiu,....

I tot això sense oblidar l'elevat nombre d'activitats realitzades durant l'hi-vern, per a ajuntaments, escoles, centres cívics, etc. De totes elles, en des-tacaríem molt especialment l'exposició "Nens i Nenes del Món", dissenya-da per a qué els grups d'infants coneguin com viuen les nenes i els nens de quatre indrets ben diferenciats del planeta, i, alhora, per a qué es desco-breixin elIs mateixos, els seus hàbits, les seves pautes de comportament.

La Fundació també gestiona equipaments per a col-lectius educatius infan-

tils i juvenils, d'entre els que destaca, per una banda, la xarxa de terrenys

d'acampada, i per l'altra, l'alberg del Mas de la Coixa, a la Ribera d'Ebre, el

qual també esdevé un molt interessant allotjament per a famílies o grups

d'amics que vulguin passar uns dies a les terres del sud del país.

No hem d'oblidar que a la Fundació també hi dediquem esforgos en repen­

sar com millorar la nostra tasca educativa. Per això, estem a punt d'editar,

juntament amb EC, el tercer número de la Collecció "Reflexions en veu

alta", que en aquest cas parla de la coeducació, ¡ del que la Marta Rosas,

presidenta de l'Associació, n'és l'autora. Però a mes, també organitzem

xerrades en les que els i les caps, i qualsevol altre associat/da o simpatitzant

interessat/da, puguin aprendre i aportar elements sobre temes d'actualitat

que directament o indirecta afectin el nostre treball amb infants i joves.

En definitiva, molta feina feta... i la que ens queda per fer. I en la qué, a més, comptem amb tots vosaltres per a poder-la dur a terme. Les maneres per poder col-laborar en la Fundació, i per tant en el conjunt del nostre moviment, son múltiples, de manera que us encoratgem a qué contacteu amb nosaltres i us explicarem tot allò que es pot fer per a contribuir en aquest ambiciós projecte educatiu. Un projecte que avui esdevé una sólida realitat.

David Pérez i Martín

Secretari general de la Fundació Josep Carol

Que l'escoltisme és un moviment de nois i noies ningú no ho posa en dubte.

Aleshores, que fem parlant del paper de les mares i els pares?. Per que una

sortida de pares i mares?. Per que una revista ?. Des de la pedagogía es veu

ciar que en l'educació deis infants i els adolescents hi intervé la familia, Tes-

cola i el temps de Heure; perô que difícil és a la práctica que els uns i els altres,

posin en cornu els seus esforços per millorar l'objectiu que tenen en cornu:

l'educació integral del noi o de la noia.

El moviment escolta és un moviment de nois i noies i en un Agrupament la

plena responsabilitat és dels caps que formen el Conseil. També és cert que

els pares i les mares son els responsables mes directes de la formado i de la

seguretat deis seus filis i filles. Entre els caps i els pares en déterminais

moments hi ha certes reticències en la seva voluntat d'influir en els conceptes

i els valors educatius. La frontera entre l'acció dels caps i la intervenció dels

pares i de les mares en el moviment escolta, i mes concretament a

l'Agrupament, ha d'estar molt ben definida, acceptada i respectada per les

dues bandes. És fàcil que alguns pares i mares hagin estât també escoltes i

amb el seu coneixement del mètode ajudin a situar la collaboració entre caps

i pares en la seva justa mida, sensé intromissions impropies o inadequades. Si

aixô s'aconsegueix s'haurà aconseguit quelcom molt important tant pels

aspectes educatius com pel funcionament collectiu.

Els adults, en la seva condicio de pares o mares, o eis amies i antics d'un

agrupament poden participar en eis seus objectius collaborant en la creado

d'un entorn favorable per realitzar en millors condicions les sèves activitats i

projectes. En l'ordre material eis adults amb el seu coneixement, per la seva

practica professional o amb la seva voluntat de participado voluntaria están

en una situació óptima per ajudar ais caps en les seves tasques administrati­

ves, d'aprovisionament, financeres o infrastructurals. En aquesta petita

comunitat educativa hi ha moites formes de participació i comunicado que

poden afavorir la fundó educadora de l'escoltisme. L'organitzacíó conjunta

de xerrades, les reunions entre pares o amb eis mateixos caps, permeten

mediar en eis conflictes que sorgeixen en qualsevol grup i a treure'n expe-

riències positives.

La formació personal del noi i de la noia amb la seva participació activa no

sera efectiva si aquests no veuen en eis adults, siguin caps o pares, la voluntat

de treballar conjuntament amb un mateix objectiu. Si volem educar la

dimensió social de la persona hem de demostrar la nostra capacitat per afron-

tar conjuntament eis problèmes que ens afecten a la nostra comunitat.

Sembla impropi d'una societat de la comunicació com la que vivim que vul-

guem transmetre valors de Solidarität, de justicia i de llibertat treballant aì'lla-

dament, tancats solament en la perspectiva de la nostra responsabilitat. I això

passa sovint.

Perquè l'accio dels pares i de les mares sigui util i eficaç cal una programació

anual volguda i consensuada amb eis caps i establint eis moments d'interven-

ció, les formes de participació i les estratègies mes adients. Aixi ho hem entés

a TA. E. Joan Maragall, on des de fa anys la Comissió de Pares es reuneix

periòdicament, amb mes o menys intensitat i amb mes o menys encert seguim

l'evolució de l'agrupament al llarg del curs. L'organització d'alguns actes a

l'entorn del Nadal, de Sant Jordi o de sortides durant el curs ens ajuden a

conèixer-nos, a debatre moites questions i a practicar, junt amb eis nostres

fills i eis caps, eis valors que l'escoltisme vol transmetre.

Us oferim la nostra experiència i volem animar-vos a cercar en eis vostres agru-

paments la complicitat entre eis caps i eis pares i mares, condicio indispensa­

ble per potenciar la nostra voluntat d'educar als nois i noies en un entorn par-

ticipatiu on tots tenim la nostra responsabilitat i on tots tenim el compromis

de treballar-hi per una societat mes justa, mes democràtica i mes lliure.

Josep M. Villena i Segura

See*

tt

CONEIXES la WEB de la Secretaria General de Jovent t f

SAPS on adrecar-te per buscar fema? „

QUIN * punt dinformacio tens mes a prop? J B B H M M

VOLS compartir pis amb altres Companys? t^,«i*#»* 9 | u v « n 1 , < w C , W l U n y *

TINTERESSA •** treballar a I'estranger?

CONNECTA-T'HI http://www.gencat.esMJ ~" Correu electronic

sgjoventut@presidenul

Generalität d e C a t a l u n y a D e p a r t a m e n t d e la P r e s i d e n c i a Secretaria General de Joventut