Eso programació antonio_portfoli
7
L’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències (III) MARC GIL ANTONIO ROYES Sessió 2: Dels objectius a la seqüència didàctica Màster de formació del professorat de ciències d’ESO i batxillerat UPF-UOC. 2011/2012. Aprenentatge i ensenyament de les ciències (III) Tasca sessions 3-4 i 4-5 FULL DE SÍNTESI DE LA PROGRAMACIÓ DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DE 4 ESO Apartat de la programació La meva o nostra seqüència didàctica d’ESO Cicle, nivell, matèria. Quart d’ESO – Biologia i Geologia: L’herència humana Context: • D’aprenentatge • D’aplicació D’aprenentatge El tema estarà contextualitzat per mitjà del treball de diferents malalties hereditàries, a partir de les quals els alumnes treballaran els continguts de la UD. Aquest context no inclourà només una part científica, és a dir, els motius de que una persona pateixi una malaltia, com s’hereta, símptomes, etc. sinó que també tractarà les repercussions socials de les malalties proposades. Cada grup treballarà un dossier amb un cas clínic referent a la seva malaltia, a on es plantejaran problemes i situacions que no sabrà resoldre. Per fer-ho, el dossier de treball contindrà una sèrie d’activitats de creixent dificultat per mitjà de les quals es realitzarà l’aprenentatge, per retornar després al seu cas i solucionar el problema plantejat. D’aplicació El treball final d’una part de la unitat serà l’elaboració d’un relat de manera cooperativa sobre una de les malalties hereditàries treballades, inserint-hi part dels continguts que s’hagin treballat. Es realitzarà un concurs a l’aula i el grup guanyador representarà la classe al concurs de relats científics del CosmoCaixa. Una primera activitat d’aplicació serà la presentació en PREZI o Powerpoint de la solució al problema plantejat referents a la malaltia d’alteració cromosòmica de cada grup. Referent a l’activitat dels grups sanguinis, el context d’aplicació serà l’ús d’un simulador de transfusions. Treball per competències Aquesta unitat didàctica contribueix a l'adquisició de les competències bàsiques: 1. Competència en comunicació lingüística: es desenvoluparà a través de l'adquisició de vocabulari i terminologia
Transcript of Eso programació antonio_portfoli
L’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències (III) MARC GIL ANTONIO ROYES Sessió 2: Dels objectius a la seqüència didàctica
Màster de formació del professorat de ciències d’ESO i batxillerat UPF-UOC. 2011/2012. Aprenentatge i ensenyament de les ciències (III)
Tasca sessions 3-4 i 4-5 FULL DE SÍNTESI DE LA PROGRAMACIÓ DE LA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICA DE 4 ESO Apartat de la programació
La meva o nostra seqüència didàctica d’ESO
Cicle, nivell, matèria.
Quart d’ESO – Biologia i Geologia: L’herència humana
Context:
• D’aprenentatge • D’aplicació
D’aprenentatge El tema estarà contextualitzat per mitjà del treball de diferents malalties hereditàries, a partir de les quals els alumnes treballaran els continguts de la UD. Aquest context no inclourà només una part científica, és a dir, els motius de que una persona pateixi una malaltia, com s’hereta, símptomes, etc. sinó que també tractarà les repercussions socials de les malalties proposades. Cada grup treballarà un dossier amb un cas clínic referent a la seva malaltia, a on es plantejaran problemes i situacions que no sabrà resoldre. Per fer-ho, el dossier de treball contindrà una sèrie d’activitats de creixent dificultat per mitjà de les quals es realitzarà l’aprenentatge, per retornar després al seu cas i solucionar el problema plantejat. D’aplicació El treball final d’una part de la unitat serà l’elaboració d’un relat de manera cooperativa sobre una de les malalties hereditàries treballades, inserint-hi part dels continguts que s’hagin treballat. Es realitzarà un concurs a l’aula i el grup guanyador representarà la classe al concurs de relats científics del CosmoCaixa. Una primera activitat d’aplicació serà la presentació en PREZI o Powerpoint de la solució al problema plantejat referents a la malaltia d’alteració cromosòmica de cada grup. Referent a l’activitat dels grups sanguinis, el context d’aplicació serà l’ús d’un simulador de transfusions.
Treball per competències
Aquesta unitat didàctica contribueix a l'adquisició de les competències bàsiques:
1. Competència en comunicació lingüística: es desenvoluparà a través de l'adquisició de vocabulari i terminologia
L’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències (III) MARC GIL ANTONIO ROYES Sessió 2: Dels objectius a la seqüència didàctica
Màster de formació del professorat de ciències d’ESO i batxillerat UPF-UOC. 2011/2012. Aprenentatge i ensenyament de les ciències (III)
específica, sobre temes relacionats amb la genètica. (gen, al·lel. genotip, etc). Presentació oral. 2. Competència matemàtica: s'adquireix mitjançant la resolució de problemes sobre encreuaments genètics, la interpretació de gràfics com a arbres genealògics. 3. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic: S'adquireix mitjançant el coneixement i comprensió de conceptes de genètica; establiment de relacions de causalitat, com la relació del genotip i el fenotip i aquest últim amb l'ambient, etc.
4. Tractament de la informació i competència digital: utilització de recursos TIC, per a la realització d'activitats,cerca d'informació en internet, etc. Conèixer i saber usar el PREZI, GLOGSTER, PowerPoint… 5. Competència social i ciutadana: es contribueix a la preparació de futurs ciutadans d'una societat democràtica en conscienciar sobre temes bioetics propis de la genètica actual i de les malalties genètiques. 6. Competència cultural i artística: mitjançant l’apreciació i valoració del coneixement científic com a part del fet cultural en general. Aspecte estètic de les presentacions (PowerPoint, PREZI, Glogster…) 7. Competència per aprendre a aprendre: mitjançant el desenvolupament d'estratègies de resolució de problemes específics de l’herència humana,; elaboració d'esquemes; observació, exploració. 8. Autonomia i iniciativa personal: es desenvolupa a través de la iniciativa i interès per abordar els problemes relacionats amb l’herència humana; foment de l'autonomia, creativitat i esperit crític per enfrontar-se als problemes plantejats
9. Responsabilitat en el desenvolupament de la tasca individual en el context de les tasques cooperatives.
Objectius d’aprenentatge
• Comprendre el fet que determinats caràcters s'hereten de pares a fills. • Relacionar l’heretabilitat dels caràcters amb la informació genètica • Comprendre i relacionar els conceptes de gen, al·lel, genotip i fenotip,. • Aplicar les lleis de la genètica mendeliana a l'espècie humana. • Explicar en què consisteix i com funciona l'herència lligada al sexe • Conèixer alguns casos de gens que presenten dominància, codominància, la relació amb els grups
sanguinis i resoldre problemes relacionats amb ells. • Analitzar el motius i les conseqüències de les principals malalties cromosòmiques més importants • Valorar les diferents aplicacions de la teràpia gènica dins del àmbit mèdic • Tractament dels casos clínics des del punt de vista del respecte i la sensibilitat envers la malaltia
L’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències (III) MARC GIL ANTONIO ROYES Sessió 2: Dels objectius a la seqüència didàctica
Màster de formació del professorat de ciències d’ESO i batxillerat UPF-UOC. 2011/2012. Aprenentatge i ensenyament de les ciències (III)
Continguts
• L’herència humana o La transmissió de malalties per mitjà de l’herència en l’espècie humana. o L’ús dels arbres genealògics o Malalties d’herència heterocromosòmica o Malalties d’herència autosòmica o Les alteracions cromosòmiques
• Els caràcters multifactorials • La teràpia gènica
Apartat de la programació
La meva o nostra seqüència didàctica de 4rt d’ESO
Seqüència d’activitats
• Fase del cicle • Descripció • Gestió d’aula • Atenció a la
diversitat • Avaluació –
regulació • Materials i
recursos
Per tal de que les seqüències proposades tinguin una estructura completa de cicle d’aprenentatge, totes les activitats tenen com a treball final poder resoldre una activitat d'aplicació que tindrà relació amb la seva malaltia. La unitat està programada en 3 blocs S’han dividit el tema en tres seqüències completes: l’herència de caràcters autosòmics i recessius, les malalties per disfunció de la meiosis i els grups sanguinis Cada grup tindrà un cas clínic que per resoldre’l haurà de treballar un dels conceptes proposats (primer i segon bloc). Per el que fa el tema de la sang, cada grup haurà de determinar quin tipus de transfusió son possibles i com s’hereten els grups sanguinis (bloc 3) a partir d’un cas d’un accident.
El dossier tindrà una graella que tindrà la funció d’agenda, a on s’indicarà què es farà a cada sessió, que cal que es porti o entregui i què ha de fer cada alumne dins del repartiment de tasques dels grups.
Sessió 1
Sessió d’idees prèvies i presentació del tema (20’): cada alumne haurà de dir en què s’assembla als seus pares. S’escoltaran les idees prèvies dels alumnes i es relacionarà genotip, fenotip i herència. Seguidament, es farà la presentació del tema.
Presentació dels casos (fina al final de la sessió): per mitjà de diferents mitjans (videos, articles, etc) cada grup començarà a treballar el seu cas clínic. Hi haurà una sèrie de preguntes inicials que deixaran clars els objectius del dossier (es plantejaran de l’estil de si ara no ho saps no passa res, el que és important és que ho sàpigues quan acabem el tema).
L’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències (III) MARC GIL ANTONIO ROYES Sessió 2: Dels objectius a la seqüència didàctica
Màster de formació del professorat de ciències d’ESO i batxillerat UPF-UOC. 2011/2012. Aprenentatge i ensenyament de les ciències (III)
Sessió 2-3
Inici del treball del cas clínic (120’): per resoldre el cas proposat, els alumnes hauran d’anar treballant els dossiers per aprendre a identificar a un arbre genealògic una malaltia dominant, recessiva, autosòmica i lligada al sexe. Els dossier s’han plantejat com una guia d’aprenentatge. Com a síntesi, s’elaborarà un pòster amb l’eina Glogster a on es reculli com es determina el tipus d’herència en uns casos concrets, dels quals hauran hagut de fer una representació amb plastilina i fer-ne una captura fotogràfica. L’aplicació final serà resoldre el seu propi cas.
Sessió 4-5
Es treballarà un cas d’alteració cromosòmica per grup (90’). El tema s’introduirà amb el cas d’una dona de més de 35 anys que s’ha quedat embarassada i a partir d’això, es treballarà la teràpia gènica de diagnosi. Després, es presentarà un cariotip del fetus i cada grup tractarà una malaltia diferent. Es redactarà un petit resum com a activitat de síntesi. Finalment, es farà una presentació en PREZI o Powerpoint com a activitat d’aplicació.
Es reservarà una estona per fer el seguiment de la redacció del relat (30’)
Sessió 6
Lectura dels relats i elecció del guanyador (60’) per mitjà d’un concurs a l’aula, deslligat de l’avaluació (és a dir, per una bana avaluaran el relat i per l’altra decidiran quin creuen que ha d’anar al concurs del CosmoCaixa)
Sessió 7
Activitat sobre l’herència dels grups sanguinis, com a exemple de caràcter multifactorial (60’). Es partirà del procés de donació de sang per acabar treballant un cas concret d’una transfusió. La síntesi serà omplir una taula amb els grups sanguinis i a qui poden donar sang o rebre’n i el perquè. L’activitat d’aplicació es farà per mitjà d’un simulador de transfusions de sang.
L’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències (III) MARC GIL ANTONIO ROYES Sessió 2: Dels objectius a la seqüència didàctica
Màster de formació del professorat de ciències d’ESO i batxillerat UPF-UOC. 2011/2012. Aprenentatge i ensenyament de les ciències (III)
Sessió 8
Examen amb preguntes similars a les treballades als dossiers (60’). El retorn de la prova es farà un dies després.
Escriptura del relat L’elaboració i seguiment del treball d’escriure un relat es farà de manera telemàtica a partir d’una wiki creada expressament i per l’assignació de tasques (guia d’elaboració) Materials i recursos emprats
• Plastilina • Cartolina • Camara digital /mòbil amb càmera • Glogster (http://www.glogster.com/). • power point • http://nobelprize.org/educational_games/medicine/landsteiner/landsteiner.html • http://practiquesmaster1112.wordpress.com/ • http://www.wikispaces.com/
Criteris generals d’atenció a la diversitat
- Diversitat de gènere: quan s’elaborin els grups, per el treball cooperatiu ja s’inclouran mesures d'atenció a les diferents diversitats de gènere, cultura, nivell, etc per mitjà d'un agrupament heterogeni. - Diversitat cognitiva: els alumnes amb més dificultats es distribuiran en grups de nivell heterogenis, sumats a l’atenció personalitzada del professorat.
Criteris generals d’avaluació
Cada una de les activitats tindrà tres elements d’avaluació: una avaluació per part del professor, una autoavaluació i una coavaluació dels treballs presentats. Alhora, els grups hauran d’autoavaluar-se i coavaluar-se internament per valorar com ha funcionat el treball cooperatiu. Hi haurà un examen final individual amb un format similar al de les activitats proposades que contindrà també la resta de matèria de la unitat didàctica,
L’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències (III) MARC GIL ANTONIO ROYES Sessió 2: Dels objectius a la seqüència didàctica
Màster de formació del professorat de ciències d’ESO i batxillerat UPF-UOC. 2011/2012. Aprenentatge i ensenyament de les ciències (III)
Els criteris d’avaluació seran: Avaluació Contínua:
• Dossier de classe i activitats que recull: 20% • Actitud a classe i envers el tema tractat: 5% • Examen Final: 30% (el 20% de la nota serà individual i el 10% serà la mitjana el grup) • Relat: 15% (encara per definir l’avaluació) • Treball glogster (l’herència genètica): 10% (autoavaluació, coavaluació i avaluació professor) • Treball power point (alteracions cromosòmiques) : 10% (autoavaluació i coavaluació) • Funcionament del treball en grup: 10% (mitjana entre l’autoavaluació i les coavaluacions del membres) • Relat guanyador : 1 punt addicional (per mitjà de concurs) • Elaboració d’exercicis complementaris: 0,5 punts adicionals (nota individual)
Connexió amb altres matèries
El conjunt de activitats desplegades presenten diferents connexions:
Matemàtiques • Aplicació de la proporcionalitat i percentatges. • Representacions d’arbres genealògics
Llengua Ús dels diferents tipus de textos per comunicar i argumentar dades i idees oralment i per escrit: descripció, explicació, definició, exposició, justificació, argumentació. sobre aspectes relacionats amb la Genètica humana. L’herència del sexe,L’herència lligada al sexe. Malalties hereditàries. • Lectura crítica de textos amb contingut científic, obtinguts de fonts diverses. sobre l’estudi d’algunes malalties • Elaboració d’un relat • Comunicació oral d’un tema Educació per a la salut • La relació d’aquesta unitat amb aquest tema és important, doncs es tracten aspectes hereditaris bàsics,
imprescindibles per a aplicar-los a l’ésser humà.
L’ensenyament i l’aprenentatge de les ciències (III) MARC GIL ANTONIO ROYES Sessió 2: Dels objectius a la seqüència didàctica
Màster de formació del professorat de ciències d’ESO i batxillerat UPF-UOC. 2011/2012. Aprenentatge i ensenyament de les ciències (III)
Ciències socials • Implicacions ecològiques, socials i ètiques dels avanços en biotecnologia genètica i reproductiva. Tecnologies • Utilització dels dispositius TIC per a l’observació, recollida i tractament de les dades i presentació i
comunicació de resultats.
