Espai_geoEspanyol_1característiques

19
L'espai geogràfic espanyol: diversitat geomorfològica - RELLEU PENINSULAR I INSULAR: - 1) Característiques - Rocam - Tipus relleu - Evolució geològica - Grans unitats morfoestructurals - Geomorfologia litoral

Transcript of Espai_geoEspanyol_1característiques

Page 1: Espai_geoEspanyol_1característiques

L'espai geogràfic espanyol: diversitat

geomorfològica -  RELLEU PENINSULAR I INSULAR:

-  1) Característiques

-  Rocam

-  Tipus relleu

-  Evolució geològica

-  Grans unitats morfoestructurals

-  Geomorfologia litoral

Page 2: Espai_geoEspanyol_1característiques

1) CARACTERÍSTIQUES ESPAI GEOGRÀFIC ESTAT ESPANYOL

* Excepte Portugal, Andorra i Gibraltar

Max latitud N: Estaca Bares 43º 47'36'' N

Max longitud Peninsular E: Cap Creus 3º 19,05'' E Max longitud Insular E: Punta de s'Esperó (Menorca) 4º 19,29'' E

Max longitud Insular O: Punta Orchilla (El Hierro): 18º 09' 36'' O

Max longitud Peninsular O: (Cabo Touriñán: 9º 17' 46'' O)

Page 3: Espai_geoEspanyol_1característiques

*Relleu: Conjunt de formes que presenta la superfície terrestre resultat de

a) Estructura geològica produïda per

a.1 Moviments tectònics (orogènics)

a.2 Forces externes: Atmosfèriques, climàtiques, biòtiques

En funció del tipus de material

a.1 Moviments tectònics (orogènics)

Moviments de plaques: tipus límits

a.1.1 Divergents o constructius a.1.2 Convergents o destructius - a.1.2.1 Col·lisió litosfera oceànica-litosfera

oceànica - a.1.2.2 Col·lisió litosfera oceànica-continenta - a.1.2.3Col·lisió litosfera continental-continental

a.l.3 Falles transformants o voreres pasives

Page 4: Espai_geoEspanyol_1característiques

a.1.1 Divergents o constructius: són límits en els quals les plaques se separen unes d’altres i, per tant, emergeix magma des de regions més profundes

Page 5: Espai_geoEspanyol_1característiques

a.1.2 Convergents o destructius: - a.1.2.1 Col·lisió litosfera oceànica-litosfera oceànica

Una placa subdueix sota l’altra iniciant-se la fusió i l’activitat volcànica. Els volcans creixen des del fons oceànicoriginant cadenes d’edificis volcànics que emergeixen com a illes, conegudes com arc d’illes volcàniques. - a.1.2.2 Col·lisió litosfera oceànica-continental

Una placa amb escorça oceànica colisiona amb una placa amb escorça continental la qual, en ser més lleugera, sura sobre la oceànica que s’enfonsa (subdueix) en el mantell. En arribar a una profunditat d’uns 100 km es desencadena la fusió parcial, que origina un flux ascendent de magma (roca fosa) que origina volcans que creixen sobre el continent. Es formen així arcs volcànics continentals i grans fosses oceàniques, tots dos paral·lels a la costa.

Page 6: Espai_geoEspanyol_1característiques

a.1.2.3 Col·lisió litosfera continental-continental: Quan una placa oceànica en subducció conté també litosfera continental, la subducció continuada acabarà unint els dos blocs continentals que, atès que tots dos suren en l’astenosfera, col·lisionaran. Això plega i de forma els sediments acumulats al llarg del marge continental originant una nova serralada composta per roques sedimentàries i metamorfitzades.

a.l.3 Falles transformants o voreres pasives: Falla transformant o vora transformant és la vora de desplaçament Lateral d’una placa tectònica respecte a l’altra. La seva presència és notable gràcies a les discontinuïtats del terreny.

Page 7: Espai_geoEspanyol_1característiques

a) PREDOMINI RELLEU ESTRUCTURAL

-Activitat ígnia: El conjunt de processos sobre la generació, el moviment i la consolidació del magma és denominat -Vulcanisme: el magma té accés directe a la superfície, --Plutonisme: quan la consolidació té lloc en profunditat. -La sortida del material fos èformació de corrents de lavaècolades -La fuita dels gasos que acompanyen l’erupció èexplosions, esporàdiques però violentesèprojecció de material fragmentari sòlid (piroclàstic). -L’acumulació sobre la superfície de la lava i el material piroclàstic dóna lloc èvolcans.

Page 8: Espai_geoEspanyol_1característiques

a.2 Forces externes: Atmosfèriques, climàtiques, biòtiques

EROSIÓ: L'erosió és el procés que segueix a la meteorització, encara que també es poden donar simultaniament. Els materials meteoritzats (partícules, composts químics en disolució...) són retirats o eliminats del seu lloc original i ens deixen les roques al descobert. Modelen el relleu i ens mostren unes determinades formes del paisatge. L'aigua, el vent, la gravetat, etc. són els principals agents causants d'aquests processos.

*La meteorització és el conjunt de processos mecànics, fisicoquímics o biològics d'alteració i esmicolament de la roca superficial, el mineral o el sòl o el sediment sota l'acció dels agents atmosfèrics, en que té lloc una disgregació i destrucció completa o parcial dels minerals originals i el seu reemplaçament per un material secundari, cristal·lí o amorf, autòcton o parcialment autòcton, amb uns canvis importants del seu color, textura, duresa o forma.

SEDIMENTACIÓ: L'erosió és el procés que segueix a la meteorització, encara que també es poden donar simultaniament. Els materials meteoritzats (partícules, composts químics en disolució...) són retirats o eliminats del seu lloc original i ens deixen les roques al descobert

TRANSPORT: Els materials dissolts són transportats en dissolució (transport químic), mentre que les partícules sòlides són transportades en forma sòlida (transport físic). En aquest cas les partícules poden ser transportades de diverses maneres: en suspensió, per flotació, per saltació, per rodolament o per arrossegament o reptació.

Page 9: Espai_geoEspanyol_1característiques

Els sediments dipositats poden sofrir processos, més o menys intensos, que els transformaran en roques dures i coherents. El conjunt d'aquests processos s'anomena diagènesi, i el resultat final serà la formació d'una roca sedimentària.

a)Fluvial I glacial

b)marina

c)continental

d)mixtos

Page 10: Espai_geoEspanyol_1característiques
Page 11: Espai_geoEspanyol_1característiques

MODELAT EROSIÓ FLUVIAL

Les terrasses fluvials són acumulacions de graves i sorres que es troben a un nivell molt més alt que el riu que les va portar.

Page 12: Espai_geoEspanyol_1característiques

MODELAT EROSIÓ GLACIAL

Criofracció

Gel/Desgel

Ablació

Abrasió i arroseg

Glaceres en Circ Gel reduït a la capçalera de la vall. És una gran depressió envoltada de muntanyes on s'ha acumulat gran quantitat de gel. En aquesta zona la neu es compacta i es transforma en gel (neu congesta) per efecte de la pressió de les capes superiors. El gel erosiona el terreny que ho conté, formant parets verticals, abruptes , amb becs mol t pronunciats i arestes que originen formes de muntanyes afilades.

De vall o part Llengua Glacial És una gran massa de gel que descendeix pel vessant de la muntanya moguda per acció de la gravetat. La velocitat és major a la zona central i superior de la llengua glacial, sent més lenta en els laterals i en el fons, a causa del fregament que sofreix contra el terreny. El moviment del gel produeix una excavació en la roca. La llengua es va encaixant en el terreny i, quan el gel es retiri, apareixerà una vall amb forma de "O”.

Page 13: Espai_geoEspanyol_1característiques

1) CARACTERISTIQUES ESPAI GEOGRÀFIC ESTAT ESPANYOL

1.1 FORMA MASSISSA 1.1.1 Gran amplària península 1.1.2 Costes rectilínies

Page 14: Espai_geoEspanyol_1característiques

1.2 DISPOSICIÓ PERIFÈRICA DEL RELLEU

1) CARACTERISTIQUES ESPAI GEOGRÀFIC ESTAT ESPANYOL

Page 15: Espai_geoEspanyol_1característiques

1.3 ELEVADA ALTITUD MITJANA

1) CARACTERISTIQUES ESPAI GEOGRÀFIC ESTAT ESPANYOL

Page 16: Espai_geoEspanyol_1característiques

1) CARACTERISTIQUES ESPAI GEOGRÀFIC ESTAT ESPANYOL

1.4 CONSEQÜÈNCIES: a)  Basculament Meseta

cap a W. Tindrà conseqüències en la morfologia i en el rocam.

Page 17: Espai_geoEspanyol_1característiques

1) CARACTERISTIQUES ESPAI GEOGRÀFIC ESTAT ESPANYOL

1.4 CONSEQÜÈNCIES: b) Clima.

1.4 CONSEQÜÈNCIES: c) Alhora determinen: -  Vegetació -  Desenvolupament

antròpic (comunicacions, assentaments etc)

Page 18: Espai_geoEspanyol_1característiques

La continentalitat de la península Ibèrica ressalta de manera evident als mapes, ja que es tracta d’un territori a bastament extens i

compacte perquè les característiques climàtiques continentals s’hi manifestin. La continentalitat no tan sols depèn de l’extensió de l’àrea considerada, sinó que també es pot veure afavorida per les condicions peculiars de l’orografia, com ocorre a la Península, pel que fa a la qual la disposició dels sistemes muntanyosos més importants la defensen en certa mesura de la influència moderadora de la mar, i per altra banda, la presència dels dos altiplans accentua les variacions diària i anual de la temperatura del sòl, a causa de la seva altitud. La presència o absència de vegetació també influeix notablement en la continentalitat: les superfícies àrides l’accentuen, mentre que les cobertes per la vegetació l’atenuen Atès que en una bona part de la Península hi predominen les condicions semiàrides, això contribueix a intensificar-ne la continentalitat. (Font: Tullot, modificat.) A quina característica climàtica de la península Ibèrica fa referència el text anterior? Quins són els seus trets principals? Quins factors provoquen i intensifiquen la continentalitat de la part interior de la península Ibèrica?

ACTIVITAT 1: COMENTA EL TEXT: (Selectivitat 2004)

Page 19: Espai_geoEspanyol_1característiques

ACTIVITAT 2: