número 16 - primavera’08

revista del projecte rius

www.projecterius.org

l’ dim nisespia

>

>>“Volem acostar la gent al riu”

El retorn de la llúdriga

Projectes d’adopció Jesús Soler

2 SUMARI 3 EDITORIAL

D es del Projecte Rius encetem aquest 2008 amb Menció a part són les Xarxes de Conca. La prova pilot de un munt de reptes per tirar endavant. Després la Xarxa Besòs ha evidenciat la necessitat d'articular d'un 2007 carregat d'actes de celebració del espais de treball que incideixen a nivell de conca

desè aniversari, enguany cal posar-se de nou a treballar hidrogràfica. Després de més de dos anys obrint nous de valent per avançar en la millora dels espais fluvials. camins amb la Xarxa Besòs, amb el 2008 s'ha iniciat el Projecte Llúdriga, que proposa eines per a l’anàlisi del L'Associació Hàbitats, mare del Projecte Rius, inicia retorn d'aquest mamífer als rius de la Conca del Besòs. enguany l'aposta pel creixement, tot impulsant diversos A més de la ja consolidada Xarxa Besòs, l'articulació de projectes de protecció del territori des de la participació i la Xarxa Llobregat i la Xarxa Ter són, sens dubte, reptes la implicació de la ciutadania. Així, a més del Projecte importants per enguany. Rius, el Seguiment d'Amfibis de Catalunya i el Projecte Boscos de Muntanya faran, de ben segur, passos ferms Un altre aspecte destacable per al Projecte Rius és cap a la seva consolidació. l'aposta per l'educació ambiental. Conscients que la Nova Cultura de l'Aigua és Tornant al Projecte Rius, les quelcom que cal treballar, inspeccions de riu guanyaran l'educació de grans i petits per pel que fa a qualitat i quantitat, tal que coneguin l'entorn i s'hi gràcies al suport d'adminis- relacionin des del respecte i la tracions i empreses com Caixa protecció serà un eix estratègic de Terrassa i Aigües Ter clau per a l'entitat.Llobregat. Les analítiques són una tasca bàsica dels grups de Per acabar el repàs de feina que voluntaris i cal, doncs, treballar des del Projecte Rius estem per dotar al voluntariat de més eines, per conèixer millor impulsant, cal no oblidar la Xarxa Projecte Rius. Un el seu tram de riu i poder treballar per a la seva millora. treball en xarxa que fa bo el lema de “Pensa globalment i actua localment” i que està donant els seus fruits amb També les adopcions de riu s'incrementaran a partir l'expansió del Projecte Rius al País Valencià, Madrid, d'enguany. El nombre de projectes de custodia dels Cantàbria i Galícia, a més d'Andorra. espais fluvials sofrirà enguany un creixement arreu de la geografia catalana. Per tal que aquests projectes Ja ho veieu, un 2008 carregat de bones propostes i rep-d'adopció siguin el màxim de beneficiosos per als espais tes que, de ben segur, podrem portar a bon port. Conti-fluvials, des del Projecte Rius s'està elaborant una nova nuem avançant i creixent, amb la força dels voluntaris i versió del Manual d'Adopció. L'actualització del manual voluntàries, que treballen unint rius i persones.s'està realitzant d'una forma participativa, per tal de

Equip tècnicrecollir les propostes, opinions i necessitats dels grups Associació Hàbitats - Projecte Riusde voluntaris.

NOUS REPTES

una iniciativa portada a terme per:

www.projecterius.org

en ’t amb elxarxaProjecte Rius

PROJECTE RIUSc/ Guadiana 30, baixos08014. Barcelona

3 14

Nous Reptes 15

4 Francesc Asperó

16

17

18

El Xúquer

20 5

CIMA6

8

Jesús Soler, 9 President del GDT

10

12

Editorial Associació Hàbitats

Opinions

Notícies

Soci@

Esquitxos

Territori

SinergiesProjectes

AdopcionsEntrevista

Fauna

Flora

Coneguem els grups

Informe Anual

22

Dipòsit legal: B- 18098-200298-2002

Han col·laborat en aquest número: Francesc Asperó, Alfred Bellès, Lluís Bosch, David Campos, Sílvia Gili, Roger Gili, Elisabet G. Bordas, Carmina Graells, Andrea Munita, Cécile Parra, Carme Pujol, Elena Rallo, Jesús Soler, Sales Tomàs, Sergio Tejón, Escola Sagrat Cor de Jesús i IES Eugeni Xammar

2 SUMARI 3 EDITORIAL

D es del Projecte Rius encetem aquest 2008 amb Menció a part són les Xarxes de Conca. La prova pilot de un munt de reptes per tirar endavant. Després la Xarxa Besòs ha evidenciat la necessitat d'articular d'un 2007 carregat d'actes de celebració del espais de treball que incideixen a nivell de conca

desè aniversari, enguany cal posar-se de nou a treballar hidrogràfica. Després de més de dos anys obrint nous de valent per avançar en la millora dels espais fluvials. camins amb la Xarxa Besòs, amb el 2008 s'ha iniciat el Projecte Llúdriga, que proposa eines per a l’anàlisi del L'Associació Hàbitats, mare del Projecte Rius, inicia retorn d'aquest mamífer als rius de la Conca del Besòs. enguany l'aposta pel creixement, tot impulsant diversos A més de la ja consolidada Xarxa Besòs, l'articulació de projectes de protecció del territori des de la participació i la Xarxa Llobregat i la Xarxa Ter són, sens dubte, reptes la implicació de la ciutadania. Així, a més del Projecte importants per enguany. Rius, el Seguiment d'Amfibis de Catalunya i el Projecte Boscos de Muntanya faran, de ben segur, passos ferms Un altre aspecte destacable per al Projecte Rius és cap a la seva consolidació. l'aposta per l'educació ambiental. Conscients que la Nova Cultura de l'Aigua és Tornant al Projecte Rius, les quelcom que cal treballar, inspeccions de riu guanyaran l'educació de grans i petits per pel que fa a qualitat i quantitat, tal que coneguin l'entorn i s'hi gràcies al suport d'adminis- relacionin des del respecte i la tracions i empreses com Caixa protecció serà un eix estratègic de Terrassa i Aigües Ter clau per a l'entitat.Llobregat. Les analítiques són una tasca bàsica dels grups de Per acabar el repàs de feina que voluntaris i cal, doncs, treballar des del Projecte Rius estem per dotar al voluntariat de més eines, per conèixer millor impulsant, cal no oblidar la Xarxa Projecte Rius. Un el seu tram de riu i poder treballar per a la seva millora. treball en xarxa que fa bo el lema de “Pensa globalment i actua localment” i que està donant els seus fruits amb També les adopcions de riu s'incrementaran a partir l'expansió del Projecte Rius al País Valencià, Madrid, d'enguany. El nombre de projectes de custodia dels Cantàbria i Galícia, a més d'Andorra. espais fluvials sofrirà enguany un creixement arreu de la geografia catalana. Per tal que aquests projectes Ja ho veieu, un 2008 carregat de bones propostes i rep-d'adopció siguin el màxim de beneficiosos per als espais tes que, de ben segur, podrem portar a bon port. Conti-fluvials, des del Projecte Rius s'està elaborant una nova nuem avançant i creixent, amb la força dels voluntaris i versió del Manual d'Adopció. L'actualització del manual voluntàries, que treballen unint rius i persones.s'està realitzant d'una forma participativa, per tal de

Equip tècnicrecollir les propostes, opinions i necessitats dels grups Associació Hàbitats - Projecte Riusde voluntaris.

NOUS REPTES

una iniciativa portada a terme per:

www.projecterius.org

en ’t amb elxarxaProjecte Rius

PROJECTE RIUSc/ Guadiana 30, baixos08014. Barcelona

3 14

Nous Reptes 15

4 Francesc Asperó

16

17

18

El Xúquer

20 5

CIMA6

8

Jesús Soler, 9 President del GDT

10

12

Editorial Associació Hàbitats

Opinions

Notícies

Soci@

Esquitxos

Territori

SinergiesProjectes

AdopcionsEntrevista

Fauna

Flora

Coneguem els grups

Informe Anual

22

Dipòsit legal: B- 18098-200298-2002

Han col·laborat en aquest número: Francesc Asperó, Alfred Bellès, Lluís Bosch, David Campos, Sílvia Gili, Roger Gili, Elisabet G. Bordas, Carmina Graells, Andrea Munita, Cécile Parra, Carme Pujol, Elena Rallo, Jesús Soler, Sales Tomàs, Sergio Tejón, Escola Sagrat Cor de Jesús i IES Eugeni Xammar

4 NOTÍCIES 5 PROJECTES

EL RETORN DE LA LLÚDRIGAEl Projecte Rius també planta futur als rius

Ja circula l'exposició fotogràfica "Imatges del Besòs"

L'exposició recull el testimoni gràfic de més de mil voluntaris de tot

Catalunya i hi han col·laborat l'Arxiu El Projecte Rius va participar el Fotogràfic de Barcelona, l'Arxiu passat diumenge 30 de març en la Municipal de Sant Adrià del Besòs, plantada d’arbres de ribera a la riera l'Ajuntament de Montcada i Reixac, d’Amer i al Torrent Gran d’Abrera, en l'Ajuntament de Sant Coloma de col·laboració amb els grups locals i Gramenet, el Consorci del Besòs, el els ajuntaments que des de fa 3 anys CEIP el Viver de Montcada i Reixac i porten a terme iniciatives de custò- la Fundació Cultural Montcada. dia per a la millora i preservació d’aquests espais naturals a través de L'exposició, que s’acompanya amb Projectes d’Adopció de rius. un audiovisual amb totes les imatges

obtingudes, s'exhibirà, després, en altres equipaments del districte de

L'Associació Hàbitats - Projecte Rius Sant Andreu i dels municipis col·la-ha començat a treballar en el nou boradors.Manual d’Adopció, gràcies al Departament de Treball de la De moment l’exposició s'ha pogut Generalitat de Catalunya. Per tal visitar els centres cívics de Bon d’adaptar-lo a les necessitats dels Pastor i de Trinitat Vella de la capital grups de voluntaris, s’estan recollint catalana, però, de ben segur, visitarà les aportacions derivades de les Les plantades van ser possibles grà- molts més indrets de la conca del experiècies, necessitats, iniciatives, cies a que dues entitats, Catalunya Besòs, al llarg dels propers mesos.propostes d’activitats, suggeriments Ràdio i la Fundació Territori i i opinions dels diferents grups.Paisatge (Obra Social de Caixa

Catalunya), amb motiu dels seus 25è El Manual d’Adopció és una eina bà-i 10è aniversaris respectivament, sica que ha de servir de guia a l’hora van organitzar la campanya “35 d’abordar noves iniciatives i projec-Boscos. Plantem el futur”, un acte de tes a nivell tècnic, metodològic i ad-celebració con es van realitzar plan-ministratiu en les adopcions de riu.tades simultànies, de fins a mil ar-

bres, a 35 punts del nostre territori.

Amb les 35 plantacions, Catalunya Els visitants trobaran en l'exposició ha contribuït al repte “Plantem pel una eina per recuperar mitjançant la planeta”, campanya dels mil milions memòria històrica el passat i el pre-d'arbres del Programa de les sent del riu Besòs, un lloc de trobada

Des del novembre de l'any passat Nacions Unides pel Medi Ambient dels seus habitants que es vol redes-que l'exposició “Imatges del Besòs” (PNUMA). cobrir per recuperar-lo com un s'està exposant en diferents centres "ecosistema viu".cívics de Barcelona.

En marxa el nou Manual d’Adopció

ACTIVITATS NOTÍCIES ACTUALITATles tècniques de seguiment, dins el marc de l'educació ambiental verte-brada al voltant del voluntariat am-biental. Aportarem, doncs, nous co-neixements que permetin millorar la visió crítica del territori i la valorit-zació dels elements naturals. Aquesta voluntat divulgadora i cien-tífica es complementa amb l'objectiu de concienciar ambientalment la ciu-tadania i apostar per la seducció

olts esforços s'han des- forços en l'estudi de la viabilitat del ambiental. El manual respira aquesta til·lat des que es van co- retorn de l'espècie a les nostres con- voluntat i cerca la complicitat del mençar a moure fils per trades. Aquest nou projecte s'enca- gruix de lectors i voluntaris. M

reintroduir i fomentar el retorn de la mina cap aquest ideari i ens dóna les llúdriga al Aiguamolls de l'Empordà. eines necessàries per determinar si Tot just ara finalitzem la primera de D'aquelles primeres fites va sorgir, l'hàbitat pot ser propici per allotjar de les tres campanyes anuals de segui-l'any 96, el Projecte Llúdriga, que va nou aquest vell conegut. ment i comencem a rebre les respos-permetre una expansió d'aquest tes que els grups han articulat al vol-vertebrat més enllà de l'àrea La iniciativa pilot, que compta amb el tant del manual de seguiment i de les prevista. Avui, les po-blacions que suport de la Fundació Territori i Pai- sortides formatives: la dirigida pel sorgiren d'aquelles reintroduccions satge i el Departament de Medi Am- Dr. Ruiz-Olmo el 24 de novembre al ocupen les conques del rius Muga, bient i Habitatge de la Generalitat de Pont de Muntanyana i el simulacre Fluvià, Ter, Tec i Tet. També s'hi han Catalunya, es fa a la conca del Besòs i d'inspecció del 16 de febrer a la detectat rastres a la Tordera, a la pretén perfilar-se com una eina per a Garriga.conca de l'Ebre, al Llo-bregat i, fins i conèixer el medi físic i biològic de la tot, al riu Congost. conca. Aquestes primeres incursions van

permetre desvetllar la metodologia L'absència de la pressió cinegètica Mirarem de caracteritzar les zones que proposem, posar en comú les del passat, conjugada amb l'esforç del Besòs on la llúdriga podria es- impressions dels participants vers vers la millora de la qualitat de les tablir-se, disposant de prou aliment i aquesta i trastejar amb la guia de aigües, ha permès, sens dubte, espais on fer-hi els caus. En aquest Seguiment de la Llúdriga per tal que aquesta rauxa conqueridora per sentit, s'ha editat una guia de camp tothom se la fes seva.recuperar el seu territori i els seus que permet als grups de voluntaris nínxols tròfics. seguir la metodologia proposada, Comença, doncs, un nou viatge del així com facilitar la identificació dels Projecte Rius que ha de permetre Cal, però, continuar treballant per fo- rastres dels possibles exemplars de discernir si la conca del Besòs es mentar aquest retorn i, en aquest llúdriga que existeixin la zona. perfila com un hàbitat idoni pel sentit, l'any 2008 ha vist néixer una progressiu retorn de la llúdriga.nova iniciativa del Projecte Rius: la La guia de seguiment pretèn aproxi-

David Campos i SuchCampanya de Seguiment de la Llú- mar-nos de forma amena i entenedo-Responsable de la Xarxa Besòsdriga, on proposem centrar els es- ra a la biologia d'aquesta espècie i a

4 NOTÍCIES 5 PROJECTES

EL RETORN DE LA LLÚDRIGAEl Projecte Rius també planta futur als rius

Ja circula l'exposició fotogràfica "Imatges del Besòs"

L'exposició recull el testimoni gràfic de més de mil voluntaris de tot

Catalunya i hi han col·laborat l'Arxiu El Projecte Rius va participar el Fotogràfic de Barcelona, l'Arxiu passat diumenge 30 de març en la Municipal de Sant Adrià del Besòs, plantada d’arbres de ribera a la riera l'Ajuntament de Montcada i Reixac, d’Amer i al Torrent Gran d’Abrera, en l'Ajuntament de Sant Coloma de col·laboració amb els grups locals i Gramenet, el Consorci del Besòs, el els ajuntaments que des de fa 3 anys CEIP el Viver de Montcada i Reixac i porten a terme iniciatives de custò- la Fundació Cultural Montcada. dia per a la millora i preservació d’aquests espais naturals a través de L'exposició, que s’acompanya amb Projectes d’Adopció de rius. un audiovisual amb totes les imatges

obtingudes, s'exhibirà, després, en altres equipaments del districte de

L'Associació Hàbitats - Projecte Rius Sant Andreu i dels municipis col·la-ha començat a treballar en el nou boradors.Manual d’Adopció, gràcies al Departament de Treball de la De moment l’exposició s'ha pogut Generalitat de Catalunya. Per tal visitar els centres cívics de Bon d’adaptar-lo a les necessitats dels Pastor i de Trinitat Vella de la capital grups de voluntaris, s’estan recollint catalana, però, de ben segur, visitarà les aportacions derivades de les Les plantades van ser possibles grà- molts més indrets de la conca del experiècies, necessitats, iniciatives, cies a que dues entitats, Catalunya Besòs, al llarg dels propers mesos.propostes d’activitats, suggeriments Ràdio i la Fundació Territori i i opinions dels diferents grups.Paisatge (Obra Social de Caixa

Catalunya), amb motiu dels seus 25è El Manual d’Adopció és una eina bà-i 10è aniversaris respectivament, sica que ha de servir de guia a l’hora van organitzar la campanya “35 d’abordar noves iniciatives i projec-Boscos. Plantem el futur”, un acte de tes a nivell tècnic, metodològic i ad-celebració con es van realitzar plan-ministratiu en les adopcions de riu.tades simultànies, de fins a mil ar-

bres, a 35 punts del nostre territori.

Amb les 35 plantacions, Catalunya Els visitants trobaran en l'exposició ha contribuït al repte “Plantem pel una eina per recuperar mitjançant la planeta”, campanya dels mil milions memòria històrica el passat i el pre-d'arbres del Programa de les sent del riu Besòs, un lloc de trobada

Des del novembre de l'any passat Nacions Unides pel Medi Ambient dels seus habitants que es vol redes-que l'exposició “Imatges del Besòs” (PNUMA). cobrir per recuperar-lo com un s'està exposant en diferents centres "ecosistema viu".cívics de Barcelona.

En marxa el nou Manual d’Adopció

ACTIVITATS NOTÍCIES ACTUALITATles tècniques de seguiment, dins el marc de l'educació ambiental verte-brada al voltant del voluntariat am-biental. Aportarem, doncs, nous co-neixements que permetin millorar la visió crítica del territori i la valorit-zació dels elements naturals. Aquesta voluntat divulgadora i cien-tífica es complementa amb l'objectiu de concienciar ambientalment la ciu-tadania i apostar per la seducció

olts esforços s'han des- forços en l'estudi de la viabilitat del ambiental. El manual respira aquesta til·lat des que es van co- retorn de l'espècie a les nostres con- voluntat i cerca la complicitat del mençar a moure fils per trades. Aquest nou projecte s'enca- gruix de lectors i voluntaris. M

reintroduir i fomentar el retorn de la mina cap aquest ideari i ens dóna les llúdriga al Aiguamolls de l'Empordà. eines necessàries per determinar si Tot just ara finalitzem la primera de D'aquelles primeres fites va sorgir, l'hàbitat pot ser propici per allotjar de les tres campanyes anuals de segui-l'any 96, el Projecte Llúdriga, que va nou aquest vell conegut. ment i comencem a rebre les respos-permetre una expansió d'aquest tes que els grups han articulat al vol-vertebrat més enllà de l'àrea La iniciativa pilot, que compta amb el tant del manual de seguiment i de les prevista. Avui, les po-blacions que suport de la Fundació Territori i Pai- sortides formatives: la dirigida pel sorgiren d'aquelles reintroduccions satge i el Departament de Medi Am- Dr. Ruiz-Olmo el 24 de novembre al ocupen les conques del rius Muga, bient i Habitatge de la Generalitat de Pont de Muntanyana i el simulacre Fluvià, Ter, Tec i Tet. També s'hi han Catalunya, es fa a la conca del Besòs i d'inspecció del 16 de febrer a la detectat rastres a la Tordera, a la pretén perfilar-se com una eina per a Garriga.conca de l'Ebre, al Llo-bregat i, fins i conèixer el medi físic i biològic de la tot, al riu Congost. conca. Aquestes primeres incursions van

permetre desvetllar la metodologia L'absència de la pressió cinegètica Mirarem de caracteritzar les zones que proposem, posar en comú les del passat, conjugada amb l'esforç del Besòs on la llúdriga podria es- impressions dels participants vers vers la millora de la qualitat de les tablir-se, disposant de prou aliment i aquesta i trastejar amb la guia de aigües, ha permès, sens dubte, espais on fer-hi els caus. En aquest Seguiment de la Llúdriga per tal que aquesta rauxa conqueridora per sentit, s'ha editat una guia de camp tothom se la fes seva.recuperar el seu territori i els seus que permet als grups de voluntaris nínxols tròfics. seguir la metodologia proposada, Comença, doncs, un nou viatge del així com facilitar la identificació dels Projecte Rius que ha de permetre Cal, però, continuar treballant per fo- rastres dels possibles exemplars de discernir si la conca del Besòs es mentar aquest retorn i, en aquest llúdriga que existeixin la zona. perfila com un hàbitat idoni pel sentit, l'any 2008 ha vist néixer una progressiu retorn de la llúdriga.nova iniciativa del Projecte Rius: la La guia de seguiment pretèn aproxi-

David Campos i SuchCampanya de Seguiment de la Llú- mar-nos de forma amena i entenedo-Responsable de la Xarxa Besòsdriga, on proposem centrar els es- ra a la biologia d'aquesta espècie i a

6 ADOPCIONS 7 ADOPCIONS

prova pilot de recuperació de la Actuacions previstes: n els últims anys, alguns grups La tortuga de rierol Senyalitzar del camí vora riu i ins-han decidit comprometre's en , on van participar E tal·lar passeres. Aquest any Amer la conservació i millora dels els grups i pescadors locals i el

col·labora i participa en la campanya seus trams de riu, a partir d'iniciati- CRARC (Centre de Recuperació “35 Boscos. Plantem el futur”.ves de revalorització de caire d'Amfibis i Rèptils de Catalunya).

ambiental i/o social, amb voluntat Sortides, plantacions i col·locació de d'implicar a tota la ciutadania. És a caixes-niu. L'any 2006 es va editar el dir, han decidit adoptar trams de riu. butlletí L'Areny, que va ser el primer

Antecedents? butlletí mediambiental del municipi. L'acord d'Adopció entre l'Associació L'Adopció de riu vol dir respon-

Actuacions previstes Hàbitats-Projecte Rius, l'Associació sabilitzar-se i involucrar-se en la pro-Naturalista d'Abrera (ANDA) i l'Ajun-Es continuarà amb la recuperació de tecció i conservació d'un o més tament d'Abrera. L'objectiu: invo-la tortuga de riu autòctona i el man-trams. Es tracta d'una fórmula de lucrar les entitats locals i la ciuta-teniment de la bassa. Es preveu edi-custòdia del territori, aplicada a l'àm-dania en la protecció, restauració i tar un nou butlletí de l'Areny i senya-bit fluvial, que es formalitza amb un divulgació dels valors del Torrent.litzar l'itinerari vora riu. Ara també acord d'Adopció.

participarà el CEIP Ferrà i Esteva fent Quines actuacions s'han realitzat?inspeccions de riu.Alguns projectes d'Adopció del Pro-Estudis previs, programació de sor-jecte Rius són:tides naturalistes, caminades popu-lars i tallers. S'han realitzat neteges i aclarides selectives Com es va originar? del camí vora riu. Anualment s'organitzen tallers i un Amb l'acord entre el Grup Excur-cicle de conferències ambientals a la sionista Esquelles, l'esplai La Tera-Com es va originar? “Setmana de la Terra”.nyina, la Societat Esportiva de Caça Amb un acord entre l'Ajuntament

d'Amer, l'IES Castell d'Estela, el d'Olesa, l'Escola Povill, l'Associació Actuacions previstes CEIP Gaspar de Queralt i la Societat Revolució Verda i Projecte Rius per La senyalització del camí i la difusió a de Pesca d'Amer. Els objectius: treballar, millorar i preservar el bosc les escoles i ciutadania, a més de millorar l'estat de conservació de la de ribera al Llobregat i donar a col·laborar en la campanya “35 Bos-riera i recuperar-la socialment.conèixer els seus valors i beneficis a cos. Plantem el futur”. També s'edi-

la població. tarà un nou tríptic del camí del Actuacions realitzadesTorrent Gran.Inventaris de patrimoni, la campa-Actuacions realitzades

nya de difusió i educació ambiental L'estudi previ i diagnosi ambiental a “Un riu viu que riu”, amb neteges po-càrrec dels alumnes d'ESO de l'Esco-pulars, caminades, tallers i exposi-la Povill i l'Assoc. Revolució Verda. cions fotogràfiques. Anualment se Antecedentscelebren les jornades “Coneguem (i La recuperació d'una bassa a la riera El projecte “Planificació i dinamit-netegem) els nostres rius''.de les Parellades, a càrrec dels ma- zació de la riera Gavarresa al seu pas

teixos alumnes. pel terme municipal d'Avinyó”,

El Projecte d'Adopció d’Abrera

El Projecte d'Adopció d’Amer

El Projecte d'Adopció d’Olesa de Montserrat

El Projecte d'Adopció d’Avinyó

Actuacions realitzades elaborat pel Grup Ecologista d'Avi- Cànoves, com ara la gestió de que-nyó (GEA) i l'Associació Hàbitats- lonis al·lòctons, amb el suport i Un procés participatiu amb sessions Projecte Rius va començar el 2004. col·laboració del CRARC i del Pro- informatives i sessions de treball, L'Ajuntament d'Avinyó també hi jecte Rius, que també va participar s'ha creat una web i s'ha treballat en col·labora. amb formacions. altres eines comunicatives per faci-Actuacions realitzades El projecte de gestió i recuperació litar la difusió i participació en el pro-

de la tortuga de rierol a Martorell jecte. Estudis previs i de seguiment i una campanya de sensibilització i I ara? S'ha publicat la proposta de Gràcies a la col·laboració del CRARC, divulgació mesures de gestió i queda pendent la local. Per recuperar el grups locals com Martorell Viu i el

sessió de retorn en la que l'Agència bosc de ribera, s'han fet neteges, suport de l'Ajuntament s'ha iniciat Catalana de l'Aigua i els ajuntaments aclarides selectives i plantacions. un projecte de recuperació de la tor-

passeres dels municipis implicats presentaran També s'han instal·lat per tuga de rierol en el Llobregat al seu camí del les propostes que s'implementaran.fer el recorregut sencer del “ pas per Martorell.

riu” i s'ha repartit un tríptic de l'itine-rari del camí del riu. S'han fet cami- El projecte de gestió participada de

La proposta de rehabilitació am-nades per donar a conèixer a la ciu- la Riera de Vallvidrera (Collse-biental i revalorització social de la tadania el patrimoni natural i arqui- rola):Riera de Martinet tectònic de l'entorn. Aquest projecte no es defineix com El Grup de defensa fluvial Martinet ha Actuacions previstes un projecte d'Adopció del Projecte presentat enguany una iniciativa per Rius, però té punts en comú que Senyalitzar el camí del riu i realitzar el a la rehabilitació i millora ambiental expliquem a continuació:pla de seguiment i manteniment. El de la riera de Martinet a Aiguafreda.

Centre Excursionista i el CEIP Barno- AntecedentsLa Proposta d'actuacions de re-la participen fent inspeccions de riu. El projecte va néixer arrel d'un treball cuperació i millora de l'entorn flu-

publicat pel Dept. d'Ecologia de la vial a DosriusUniversitat de Barcelona (UB), on es

Aquesta iniciativa, impulsada pel plantejaven propostes de gestió de la El Camp de Treball Jove i projecte grup El Roure, s'inclou en un pro-riera de Vallvidrera. L'Associació Hà-d'eradicació de quelonis al·lòc- jecte de recuperació ambiental i pai-bitats, el Consorci del Parc de Coll-tons en la riera de Cànoves satgística. serola i la UB van decidir impulsar la El Casal de Joves de Cardedeu (CJC) creació d'un Consell de gestió parti-amb el suport de l'Ajuntament, va cipada i portar a terme una cam-organitzar el Camp de Treball Jove panya que facilités la creació d'una Internacional d'Estiu, amb activitats xarxa ciutadana en favor de la riera.de restauració i recuperació am-biental d'un tram de la riera de

Projectes futurs

Altres Projectes

Andrea Munita i L’HuissierResponsable d’Adopcions

del Projecte Rius

DE LA INICIATIVA ACCIÓA L’

6 ADOPCIONS 7 ADOPCIONS

prova pilot de recuperació de la Actuacions previstes: n els últims anys, alguns grups La tortuga de rierol Senyalitzar del camí vora riu i ins-han decidit comprometre's en , on van participar E tal·lar passeres. Aquest any Amer la conservació i millora dels els grups i pescadors locals i el

col·labora i participa en la campanya seus trams de riu, a partir d'iniciati- CRARC (Centre de Recuperació “35 Boscos. Plantem el futur”.ves de revalorització de caire d'Amfibis i Rèptils de Catalunya).

ambiental i/o social, amb voluntat Sortides, plantacions i col·locació de d'implicar a tota la ciutadania. És a caixes-niu. L'any 2006 es va editar el dir, han decidit adoptar trams de riu. butlletí L'Areny, que va ser el primer

Antecedents? butlletí mediambiental del municipi. L'acord d'Adopció entre l'Associació L'Adopció de riu vol dir respon-

Actuacions previstes Hàbitats-Projecte Rius, l'Associació sabilitzar-se i involucrar-se en la pro-Naturalista d'Abrera (ANDA) i l'Ajun-Es continuarà amb la recuperació de tecció i conservació d'un o més tament d'Abrera. L'objectiu: invo-la tortuga de riu autòctona i el man-trams. Es tracta d'una fórmula de lucrar les entitats locals i la ciuta-teniment de la bassa. Es preveu edi-custòdia del territori, aplicada a l'àm-dania en la protecció, restauració i tar un nou butlletí de l'Areny i senya-bit fluvial, que es formalitza amb un divulgació dels valors del Torrent.litzar l'itinerari vora riu. Ara també acord d'Adopció.

participarà el CEIP Ferrà i Esteva fent Quines actuacions s'han realitzat?inspeccions de riu.Alguns projectes d'Adopció del Pro-Estudis previs, programació de sor-jecte Rius són:tides naturalistes, caminades popu-lars i tallers. S'han realitzat neteges i aclarides selectives Com es va originar? del camí vora riu. Anualment s'organitzen tallers i un Amb l'acord entre el Grup Excur-cicle de conferències ambientals a la sionista Esquelles, l'esplai La Tera-Com es va originar? “Setmana de la Terra”.nyina, la Societat Esportiva de Caça Amb un acord entre l'Ajuntament

d'Amer, l'IES Castell d'Estela, el d'Olesa, l'Escola Povill, l'Associació Actuacions previstes CEIP Gaspar de Queralt i la Societat Revolució Verda i Projecte Rius per La senyalització del camí i la difusió a de Pesca d'Amer. Els objectius: treballar, millorar i preservar el bosc les escoles i ciutadania, a més de millorar l'estat de conservació de la de ribera al Llobregat i donar a col·laborar en la campanya “35 Bos-riera i recuperar-la socialment.conèixer els seus valors i beneficis a cos. Plantem el futur”. També s'edi-

la població. tarà un nou tríptic del camí del Actuacions realitzadesTorrent Gran.Inventaris de patrimoni, la campa-Actuacions realitzades

nya de difusió i educació ambiental L'estudi previ i diagnosi ambiental a “Un riu viu que riu”, amb neteges po-càrrec dels alumnes d'ESO de l'Esco-pulars, caminades, tallers i exposi-la Povill i l'Assoc. Revolució Verda. cions fotogràfiques. Anualment se Antecedentscelebren les jornades “Coneguem (i La recuperació d'una bassa a la riera El projecte “Planificació i dinamit-netegem) els nostres rius''.de les Parellades, a càrrec dels ma- zació de la riera Gavarresa al seu pas

teixos alumnes. pel terme municipal d'Avinyó”,

El Projecte d'Adopció d’Abrera

El Projecte d'Adopció d’Amer

El Projecte d'Adopció d’Olesa de Montserrat

El Projecte d'Adopció d’Avinyó

Actuacions realitzades elaborat pel Grup Ecologista d'Avi- Cànoves, com ara la gestió de que-nyó (GEA) i l'Associació Hàbitats- lonis al·lòctons, amb el suport i Un procés participatiu amb sessions Projecte Rius va començar el 2004. col·laboració del CRARC i del Pro- informatives i sessions de treball, L'Ajuntament d'Avinyó també hi jecte Rius, que també va participar s'ha creat una web i s'ha treballat en col·labora. amb formacions. altres eines comunicatives per faci-Actuacions realitzades El projecte de gestió i recuperació litar la difusió i participació en el pro-

de la tortuga de rierol a Martorell jecte. Estudis previs i de seguiment i una campanya de sensibilització i I ara? S'ha publicat la proposta de Gràcies a la col·laboració del CRARC, divulgació mesures de gestió i queda pendent la local. Per recuperar el grups locals com Martorell Viu i el

sessió de retorn en la que l'Agència bosc de ribera, s'han fet neteges, suport de l'Ajuntament s'ha iniciat Catalana de l'Aigua i els ajuntaments aclarides selectives i plantacions. un projecte de recuperació de la tor-

passeres dels municipis implicats presentaran També s'han instal·lat per tuga de rierol en el Llobregat al seu camí del les propostes que s'implementaran.fer el recorregut sencer del “ pas per Martorell.

riu” i s'ha repartit un tríptic de l'itine-rari del camí del riu. S'han fet cami- El projecte de gestió participada de

La proposta de rehabilitació am-nades per donar a conèixer a la ciu- la Riera de Vallvidrera (Collse-biental i revalorització social de la tadania el patrimoni natural i arqui- rola):Riera de Martinet tectònic de l'entorn. Aquest projecte no es defineix com El Grup de defensa fluvial Martinet ha Actuacions previstes un projecte d'Adopció del Projecte presentat enguany una iniciativa per Rius, però té punts en comú que Senyalitzar el camí del riu i realitzar el a la rehabilitació i millora ambiental expliquem a continuació:pla de seguiment i manteniment. El de la riera de Martinet a Aiguafreda.

Centre Excursionista i el CEIP Barno- AntecedentsLa Proposta d'actuacions de re-la participen fent inspeccions de riu. El projecte va néixer arrel d'un treball cuperació i millora de l'entorn flu-

publicat pel Dept. d'Ecologia de la vial a DosriusUniversitat de Barcelona (UB), on es

Aquesta iniciativa, impulsada pel plantejaven propostes de gestió de la El Camp de Treball Jove i projecte grup El Roure, s'inclou en un pro-riera de Vallvidrera. L'Associació Hà-d'eradicació de quelonis al·lòc- jecte de recuperació ambiental i pai-bitats, el Consorci del Parc de Coll-tons en la riera de Cànoves satgística. serola i la UB van decidir impulsar la El Casal de Joves de Cardedeu (CJC) creació d'un Consell de gestió parti-amb el suport de l'Ajuntament, va cipada i portar a terme una cam-organitzar el Camp de Treball Jove panya que facilités la creació d'una Internacional d'Estiu, amb activitats xarxa ciutadana en favor de la riera.de restauració i recuperació am-biental d'un tram de la riera de

Projectes futurs

Altres Projectes

Andrea Munita i L’HuissierResponsable d’Adopcions

del Projecte Rius

DE LA INICIATIVA ACCIÓA L’

8 FAUNA

CRANC AMERICÀ

9 FLORA

la Península Ibèrica hi tro-En tota mena bem el cranc de riu autòc-A Austropotamobius d'aigües con-tons

papilles t inentals (r ius, al qual l'espiadimonis ja va torrents i basses), tole-dedicar un article.

rant molt bé la contaminació de les aigües i la degradació dels espais També trobem espècies al·lòctones:

Astacus astacus, Procambarus riberencs. Mostra una certa prefe-clarkii, Procambarus zonangulus, rència pels rius i basses de fons Pacifastacus leniusculus, Cherax fangosos amb molta matèria orgà-destructor i Astacus leptodactylus. nica.De tots ells, Una de les característiques més el cranc de riu americà Procambarus clarkii marcades del cranc de riu americà es és l'espècie que

troba a les plaques del cefalotòrax, Literalment tot el que troba: petits in-ha demostrat més èxit adaptatiu.parlant en termes col·loquials hem vertebrats, plantes aquàtiques, pei-de mirar-li les plaques de l'esquena. xos morts, plantes terrestres i restes El cranc de riu americà és una Si les dues plaques de l'esquena de carronyes i detritus de tota mena, espècie introduïda portada des de la s'ajunten en una sola sutura es tant a dins com a fora de l'aigua.conca del Mississippi pensant en tracta del cranc de riu americà cultivar-ne poblacions artificials Procambarus clarkii, mentre que si degut al seu ràpid creixememt.les plaques de l'esquena estan Els mascles posen l'esperma als separades i tenen dues sutures es receptacles seminals de les femelles Però els efectes de la seva tracta del cranc de riu autòcton on pot romandre viable durant introducció a rius i basses han estat Austropotamobius pallipes, o bé diversos mesos. Quan arriba el mo-desastrosos, ja que el cranc de riu alguna altra espècie introduïda com ment de pondre els ous, la femella americà és portador d'una malaltia el cranc senyal (Pacifastacus s'ajeu sobre un costat, expulsant anomenada afanomicosi causada pel leniusculus),Aphanomyces astaci amb les plaques de més d'un centenar d'ous pels fong . El cranc l'esquena separades i amb dos oviductes i fecundant-los amb l'es-americà portador, es mostra sutures, però que es distingeix de perma retingut. Un cop fecundats resistent als seus efectes mentre que l'autòcton per unes taques blanques aquests ous s'enganxen als el cranc de riu autòcton mor a causa que té a la unió de les pinces. pleopodis de la femella.de l'afanomicosi. Aquesta malaltia

portada pel cranc de riu americà, junt Un altre tret diferencial és la Durant la incubació la femella es amb la degradació ambiental dels coloració: mentre el cranc de riu mostra agressiva, defensant els ous nostres rius i torrents, han portat al americà és d'un color roig molt viu que porta enganxats a la part inferior cranc de riu autòcton a una situació quasi grana, el cranc de riu autòcton de l'abdomen. molt precària que ens permet afirmar i el cranc senyal tenen un color que hores d'ara és una espècie terrós i menys cridaner. Alfred Bellès i Mitjansamenaçada que sobreviu a dures

Naturalista i voluntari penes en els trams alts dels rius.del Projecte Rius

On i com viu?

Com podem distingir el cranc de riu americà del cranc de riu autòcton?

Què menja?

Com es reprodueix?

Ordre:Família: Nom científic:Nom en castellà:

DecàpodesCambaridae

Procambarus clarkiicangrejo de río

americano

RANU

NCLE

DE

FULL

ES C

APIL

·LAR

S La seva flor hederaceus).és menuda i d e c o l o r -Fulles planes amb lòbuls i fulles blanc, amb com cabells dins la mateixa uns pètals planta: Ranunculus tripartitus o que no to- bé ranuncle aquàtic Ranunculus quen els uns aquatilis. Cal esmentar que amb els al- Ranuculus aquatilis és una

tres i que rarament superen els 6 espècie molt variable que, segons a família de les ranun- mm. Les fulles, sempre submer- la Flora dels Països Catalans, pre-culàcies compta amb gides, es caracteritzen pel seu co- senta fins a 5 subespècies.Lgairebé 2000 espècies, la lor verd oliva molt intens.

majoria a les regions temperades i -Fulles totes com cabells: Ranun-boreals. culus trichophyllus o ranuncle de

Amb altres espècies de ranuncles fulles capil·lars espècie a la que aquàtics en el que s'anomena Als Països Catalans en trobem dediquem aquest article.subgènere Batrachium. unes 80 espècies d'aquesta

família, la majoria d'elles terres-Aquests ranuncles aquàtics són Les seves flors blanques i menu-tres i algunes d'aquàtiques. força difícils de diferenciar entre des les podem veure florides des ells. En el cas del ranuncle de del mes de març fins ben bé el mes Majoritàriament es tracta de fulles capil·lars ens hem de fixar de novembre. plantes herbàcies anuals o vivaces en que no tingui fulles planes con-que sovint són verinoses o vencionals, ja que dins els ranun-tòxiques degut als alcaloides i

Arreu del Principat, des del Piri-cles aquàtics és freqüent el que glucòsids que contenen. Podem neu fins les comarques tarragoni-s'anomena heterofíl·lia on trobem esmentar com a exemple la tora

Aconitum napellus nes, tot i que manca a les terres fulles capil·lars (com cabells) sub-blava que pot del Baix Ebre i el Montsià.mergides i fulles planes flotants, ser mortal en molt petites dosis.

de limbe força ample i lobat, dins Prefereix les aigües estagnants o la mateixa planta.El ranuncle de fulles capil·lars

Ranunculus trichophyllus bé de corrent lent, tant a la terra és un baixa com a l'estatge montà. El Per tal d'aclarir la diferenciació ranuncle de caràcter totalment podem trobar en alçades que van dels ranuncles aquàtics que viuen aquàtic que viu sempre a dins de des del nivell del mar fins als 1600 dins l'aigua podem fer servir la l'aigua; és fàcil de reconèixer per metres. següent clau:les seves fulles ramificades com a

cabells que, en treure-les de l'ai-Alfred Bellès i Mitjans-Fulles totes elles planes i lobula-gua, s'agrupen formant com una

Naturalista i voluntari des semblats a l'heura: ranuncle mena de pinzells.Ranunculus del Projecte Rius de fulles d'heura (

Amb qui el podem confondre?

Quan el veurem en flor?

On el podem trobar?

Família: Nom científic:Nom en castellà: Altres noms en català:

Ranunculàcies

Ranúnculo acuáticoRanuncle aquàtic

Ranunculus trichophyllus

8 FAUNA

CRANC AMERICÀ

9 FLORA

la Península Ibèrica hi tro-En tota mena bem el cranc de riu autòc-A Austropotamobius d'aigües con-tons

papilles t inentals (r ius, al qual l'espiadimonis ja va torrents i basses), tole-dedicar un article.

rant molt bé la contaminació de les aigües i la degradació dels espais També trobem espècies al·lòctones:

Astacus astacus, Procambarus riberencs. Mostra una certa prefe-clarkii, Procambarus zonangulus, rència pels rius i basses de fons Pacifastacus leniusculus, Cherax fangosos amb molta matèria orgà-destructor i Astacus leptodactylus. nica.De tots ells, Una de les característiques més el cranc de riu americà Procambarus clarkii marcades del cranc de riu americà es és l'espècie que

troba a les plaques del cefalotòrax, Literalment tot el que troba: petits in-ha demostrat més èxit adaptatiu.parlant en termes col·loquials hem vertebrats, plantes aquàtiques, pei-de mirar-li les plaques de l'esquena. xos morts, plantes terrestres i restes El cranc de riu americà és una Si les dues plaques de l'esquena de carronyes i detritus de tota mena, espècie introduïda portada des de la s'ajunten en una sola sutura es tant a dins com a fora de l'aigua.conca del Mississippi pensant en tracta del cranc de riu americà cultivar-ne poblacions artificials Procambarus clarkii, mentre que si degut al seu ràpid creixememt.les plaques de l'esquena estan Els mascles posen l'esperma als separades i tenen dues sutures es receptacles seminals de les femelles Però els efectes de la seva tracta del cranc de riu autòcton on pot romandre viable durant introducció a rius i basses han estat Austropotamobius pallipes, o bé diversos mesos. Quan arriba el mo-desastrosos, ja que el cranc de riu alguna altra espècie introduïda com ment de pondre els ous, la femella americà és portador d'una malaltia el cranc senyal (Pacifastacus s'ajeu sobre un costat, expulsant anomenada afanomicosi causada pel leniusculus),Aphanomyces astaci amb les plaques de més d'un centenar d'ous pels fong . El cranc l'esquena separades i amb dos oviductes i fecundant-los amb l'es-americà portador, es mostra sutures, però que es distingeix de perma retingut. Un cop fecundats resistent als seus efectes mentre que l'autòcton per unes taques blanques aquests ous s'enganxen als el cranc de riu autòcton mor a causa que té a la unió de les pinces. pleopodis de la femella.de l'afanomicosi. Aquesta malaltia

portada pel cranc de riu americà, junt Un altre tret diferencial és la Durant la incubació la femella es amb la degradació ambiental dels coloració: mentre el cranc de riu mostra agressiva, defensant els ous nostres rius i torrents, han portat al americà és d'un color roig molt viu que porta enganxats a la part inferior cranc de riu autòcton a una situació quasi grana, el cranc de riu autòcton de l'abdomen. molt precària que ens permet afirmar i el cranc senyal tenen un color que hores d'ara és una espècie terrós i menys cridaner. Alfred Bellès i Mitjansamenaçada que sobreviu a dures

Naturalista i voluntari penes en els trams alts dels rius.del Projecte Rius

On i com viu?

Com podem distingir el cranc de riu americà del cranc de riu autòcton?

Què menja?

Com es reprodueix?

Ordre:Família: Nom científic:Nom en castellà:

DecàpodesCambaridae

Procambarus clarkiicangrejo de río

americano

RANU

NCLE

DE

FULL

ES C

APIL

·LAR

S La seva flor hederaceus).és menuda i d e c o l o r -Fulles planes amb lòbuls i fulles blanc, amb com cabells dins la mateixa uns pètals planta: Ranunculus tripartitus o que no to- bé ranuncle aquàtic Ranunculus quen els uns aquatilis. Cal esmentar que amb els al- Ranuculus aquatilis és una

tres i que rarament superen els 6 espècie molt variable que, segons a família de les ranun- mm. Les fulles, sempre submer- la Flora dels Països Catalans, pre-culàcies compta amb gides, es caracteritzen pel seu co- senta fins a 5 subespècies.Lgairebé 2000 espècies, la lor verd oliva molt intens.

majoria a les regions temperades i -Fulles totes com cabells: Ranun-boreals. culus trichophyllus o ranuncle de

Amb altres espècies de ranuncles fulles capil·lars espècie a la que aquàtics en el que s'anomena Als Països Catalans en trobem dediquem aquest article.subgènere Batrachium. unes 80 espècies d'aquesta

família, la majoria d'elles terres-Aquests ranuncles aquàtics són Les seves flors blanques i menu-tres i algunes d'aquàtiques. força difícils de diferenciar entre des les podem veure florides des ells. En el cas del ranuncle de del mes de març fins ben bé el mes Majoritàriament es tracta de fulles capil·lars ens hem de fixar de novembre. plantes herbàcies anuals o vivaces en que no tingui fulles planes con-que sovint són verinoses o vencionals, ja que dins els ranun-tòxiques degut als alcaloides i

Arreu del Principat, des del Piri-cles aquàtics és freqüent el que glucòsids que contenen. Podem neu fins les comarques tarragoni-s'anomena heterofíl·lia on trobem esmentar com a exemple la tora

Aconitum napellus nes, tot i que manca a les terres fulles capil·lars (com cabells) sub-blava que pot del Baix Ebre i el Montsià.mergides i fulles planes flotants, ser mortal en molt petites dosis.

de limbe força ample i lobat, dins Prefereix les aigües estagnants o la mateixa planta.El ranuncle de fulles capil·lars

Ranunculus trichophyllus bé de corrent lent, tant a la terra és un baixa com a l'estatge montà. El Per tal d'aclarir la diferenciació ranuncle de caràcter totalment podem trobar en alçades que van dels ranuncles aquàtics que viuen aquàtic que viu sempre a dins de des del nivell del mar fins als 1600 dins l'aigua podem fer servir la l'aigua; és fàcil de reconèixer per metres. següent clau:les seves fulles ramificades com a

cabells que, en treure-les de l'ai-Alfred Bellès i Mitjans-Fulles totes elles planes i lobula-gua, s'agrupen formant com una

Naturalista i voluntari des semblats a l'heura: ranuncle mena de pinzells.Ranunculus del Projecte Rius de fulles d'heura (

Amb qui el podem confondre?

Quan el veurem en flor?

On el podem trobar?

Família: Nom científic:Nom en castellà: Altres noms en català:

Ranunculàcies

Ranúnculo acuáticoRanuncle aquàtic

Ranunculus trichophyllus

10 ELS GRUPS 11 ELS GRUPS

entitats col·laboradoresDepartament de Medi Ambient i Habitatge, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Agència Catalana de l'Aigua, Aigües Ter Llobregat, Departament de Treball, Fundació Territori i Paisatge, Caja de Ahorros del Mediterraneo i Caixa Terrassa.

Carmina Graells i Elisabet G. Bordas

Ja fa més de 8 anys que prenem les dades, dues vegades per any, d’un tram prou significatiu del riu Ripoll al seu pas pel terme de Sabadell. Vam començar amb alumnat des dels nostres respectius instituts i hem acabat fent-ho nosaltres a nivell personal.En aquest període l’aspecte morfològic del riu, en el nostre tram, ha variat poc. En canvi, les característiques físico-químiques de l’aigua han millorat força, però el més significatiu ha estat la major diversitat de fauna, especialment macroinvertebrats, peixos i ocells.

CONEGUEM ELS GRUPS DEL PROJECTE RIUSIES Eugeni Xammar Els alumnes de 1r d’ESO de l’IES Eugeni Xammar de L’Ametlla del Vallès realitzen les inspeccions al torrent del Barder. Es tracta d’un petit rierol a tocar del centre en el què, malgrat l’escàs cabal aportat, podem trobar una abundant vegetació de ribera i, a la darrera campanya, alguna cria d’amfibi (concretament d’un tritó). Posteriorment a la inspecció han de presentar un treball-resum que serveix de complement als seus estudis de ciències naturals.

Carme i Lluís d’Amer

Si el riure és fruit de l’alegria i la felicitat, fem riure el riu. Si el riu riu, és que és feliç i l’alegria s’encomanarà a tot el que l’envolta, nosaltres inclosos. Mentrestant donem raons al riu per ésser feliç. Ens ho agrairem. Quan aconseguim l’enamorament de la gent de la nostra vila i els nostres rius i rieres, ja no caldrà la intervenció decidida i feixuga de cap grup de voluntaris. Mentrestant, seguirem fent de “Celestines” o “Cupidos”.És un goig haver treballat aquests anys amb el Projecte Rius.

Escola Sagrat Cor de Jesús

Hem viscut moltes experiències en totes les inspeccions fetes al llarg d'aquests anys: observem el nostre entorn, mesurem el cabal del riu, analitzem l'aigua, recollim mostres i ens conscienciem del respecte i la conservació del medi ambient. Aquest any el grup de 5è de primària hem realitzat una nova proposta: observar uns crancs que hi havia a la vora del riu.

10 ELS GRUPS 11 ELS GRUPS

entitats col·laboradoresDepartament de Medi Ambient i Habitatge, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Agència Catalana de l'Aigua, Aigües Ter Llobregat, Departament de Treball, Fundació Territori i Paisatge, Caja de Ahorros del Mediterraneo i Caixa Terrassa.

Carmina Graells i Elisabet G. Bordas

Ja fa més de 8 anys que prenem les dades, dues vegades per any, d’un tram prou significatiu del riu Ripoll al seu pas pel terme de Sabadell. Vam començar amb alumnat des dels nostres respectius instituts i hem acabat fent-ho nosaltres a nivell personal.En aquest període l’aspecte morfològic del riu, en el nostre tram, ha variat poc. En canvi, les característiques físico-químiques de l’aigua han millorat força, però el més significatiu ha estat la major diversitat de fauna, especialment macroinvertebrats, peixos i ocells.

CONEGUEM ELS GRUPS DEL PROJECTE RIUSIES Eugeni Xammar Els alumnes de 1r d’ESO de l’IES Eugeni Xammar de L’Ametlla del Vallès realitzen les inspeccions al torrent del Barder. Es tracta d’un petit rierol a tocar del centre en el què, malgrat l’escàs cabal aportat, podem trobar una abundant vegetació de ribera i, a la darrera campanya, alguna cria d’amfibi (concretament d’un tritó). Posteriorment a la inspecció han de presentar un treball-resum que serveix de complement als seus estudis de ciències naturals.

Carme i Lluís d’Amer

Si el riure és fruit de l’alegria i la felicitat, fem riure el riu. Si el riu riu, és que és feliç i l’alegria s’encomanarà a tot el que l’envolta, nosaltres inclosos. Mentrestant donem raons al riu per ésser feliç. Ens ho agrairem. Quan aconseguim l’enamorament de la gent de la nostra vila i els nostres rius i rieres, ja no caldrà la intervenció decidida i feixuga de cap grup de voluntaris. Mentrestant, seguirem fent de “Celestines” o “Cupidos”.És un goig haver treballat aquests anys amb el Projecte Rius.

Escola Sagrat Cor de Jesús

Hem viscut moltes experiències en totes les inspeccions fetes al llarg d'aquests anys: observem el nostre entorn, mesurem el cabal del riu, analitzem l'aigua, recollim mostres i ens conscienciem del respecte i la conservació del medi ambient. Aquest any el grup de 5è de primària hem realitzat una nova proposta: observar uns crancs que hi havia a la vora del riu.

13 INFORME ANUAL

Presentació

Una visió global

consisteix en una inspecció bàsica per a conservar els nostres rius, i del riu, on els voluntaris fan una s'han obtinguts resultats tan

El passat 2007 va ser motiu de descripció general del tram de riu de inesperats com poder veure com la celebració pels 10 anys del Projecte 500m del qual es cuiden. La segona llúdriga tornava a la conca del Besòs Rius. Deu anys des que un grapat de part, consisteix en l'anàlisi dels o descobrir nàiades en un dels grups de voluntaris van començar a col·lectors, en el cas que hi siguin torrents del Cardener, a la conca del inspeccionar rius i des de llavors presents. I finalment, la tercera part Llobregat.aquest nombre ha anat creixent, així de la inspecció es basa en l'estudi de com la millora dels rius catalans. l'ecosistema aquàtic, on s'analitzen És en aquest sentit, doncs, que els

les característiques físiques, rius han estat els beneficiaris de les Els resultats que vam presentar en químiques i biològiques de l'eco- nostres accions, ja que en deu anys, aquest informe es van elaborar a sistema. Des del Projecte Rius faci- a part de vetllar pel seu estat de salut, partir de les dades de camp que els litem a tots els voluntaris aquestes també hem desenvolupat diversos grups de voluntaris del Projecte Rius tasques, tant per l'assessorament projectes d'adopció de riu on s'han van prendre al l larg de les tècnic com per l'aportació dels ma- recuperat camins vora riu, col·locat campanyes de primavera i tardor, i terials necessaris. passeres, restaurat basses i realitzat que es van realitzar al llarg del 2007. reforestacions i neteges de lleres. Les dades incorporaven els comentaris i suggerències de Maria Totes aquestes accions han Rieradevall, profesora titular del Si analitzem les dades que els desembocat en una millora i Departament d'Ecologia de la voluntaris han obtingut al llarg conservació dels espais fluvials, així Universitat de Barcelona, a qui d'aquests darrers deu anys, podem com també han apropat la ciutadania agraïm l'assessorament. observar que l'estat de salut dels al riu fomentant, d'aquesta manera,

rius ha millorat de forma tímida però la custòdia del territori. Com a objec-Cada any, els grups de voluntaris generalitzada. Tot i que els canvis no tius més immediats a desenvolupar r e a l i t z e n d u e s c a m p a n y e s han estat significatius, a nivell local en els propers deu anys, ens mar-d'inspecció on, en cada una d'elles, es detecten millores puntuals en quem com a prioritari el fet que cada els grups prenen dades de molts dels rius inspeccionats. Però cop hi hagi més persones que es paràmetres que són de fàcil mesura i val a dir que ha estat gràcies a la cuidin de la terra i que, per tant, es comparables. La inspecció de riu es tasca realitzada per tots, així com portin a terme més projectes d'adop-basa en tres parts; la primera també a la sensibilització creixent ció.

Resultats de participació

Resultats de qualitat

El nombre de grups que formen part del Projecte Rius ha augmentat de forma contínua al llarg dels darrers anys. Durant l'any 2007 s'han fet 83 grups de voluntaris nous que han realitzat inspeccions en les diferents conques catalanes.

Quant a la tipologia dels grups, cal descatar que el 26% dels grups del Projecte Rius són particulars (famílies, grups d'amics,...). El 24% Finalment, i en referència a la qualitat del bosc de ribera, les dels grups de voluntaris són mem- participació per campanyes, s'ha obtin- dades han estat similars. Això ha bres del món educatiu (escoles de gut major nombre de respostes durant estat degut a la poca variabilitat secundària i primària) i, en darrer la campanya de primavera (55%) que metereològica que ha tingut lloc lloc, el 15% dels grups són associa- durant la de la tardor (45%). I pel que fa durant l'any 2007.cions (ecologistes, AAVV, centres a la participació per conques, a la pri-excursionistes,...). mavera, els grups que han participat Si fem l'anàlisi per conques, ens

més han estat els de la conca del Besòs trobem que a la conca del Llobre-Pel que fa a la participació per de- (30% de respostes) mentre que a la tar- gat, del Besòs i del Segre la majo-marcacions, donat que la demar- dor han estat els de la conca del Llobre- ria dels rius presenten primers cació de Barcelona és la que compta gat (28% de respostes). El nombre de símptomes de malaltia mentre amb més grups de voluntaris també respostes a la tardor ha estat menor, que a la conca del Ter, la majoria fa que hagi estat la demarcació amb fruit de la manca de pluges en molts del rius inspeccionats es troben més participació. rius. en bon estat de salut.

De forma general, però, cal dir que Finalment, i pel que fa a la qualitat la participació ha augmentat de del bosc de ribera, el 55% dels forma proporcional a la seva pobla- En base a la participació dels grups de rius inspeccionats presenten un ció en totes les demarcacions del voluntaris, el 46% dels rius catalans bosc de ribera amb alteracions territori català però sobretot a la presenten primers símptomes de importants, els quals es troben demarcació de Lleida. malaltia, la majoria dels quals es troben principalment a la conca del Llo-

a les conques del Llobregat i del Besòs. bregat. El 33% dels boscos de En la participació per conques s'ha El 26% es troben en bon estat de salut ribera analitzats es troben en bon observat un augment del nombre de (principalment a la conca del Ter) i el estat de salut, concentrats princi-voluntaris a la conca del Segre, com 21% estan malalts, aquests darrers palment a la conca del Besòs i del a resultat de les campanyes de localitzats a les conques del Llobregat i Segre i, finalment, només un 12% difusió del projecte que s'han portat del Besòs. Quant al nombre de rius dels rius inspeccionats presenten a terme en aquesta demarcació greus o molt greus, només són un 3% i un bosc de ribera molt degradat, durants els anys 2006 i 2007. Les un 4% respectivament. sobretot a les conques del Llobre-conques del Llobregat i del Besòs és gat i Besòs.on es detecta una major participació Analitzant les dades per campanyes, es (major nombre de voluntaris que pot observar que, tant per l'index de responen). qualitat de l'aigua com per l'índex de

Elena Rallo i SolàEquip tècnic del Projecte Rius

12 INFORME ANUAL

INFORME ‘07 ANUAL

13 INFORME ANUAL

Presentació

Una visió global

consisteix en una inspecció bàsica per a conservar els nostres rius, i del riu, on els voluntaris fan una s'han obtinguts resultats tan

El passat 2007 va ser motiu de descripció general del tram de riu de inesperats com poder veure com la celebració pels 10 anys del Projecte 500m del qual es cuiden. La segona llúdriga tornava a la conca del Besòs Rius. Deu anys des que un grapat de part, consisteix en l'anàlisi dels o descobrir nàiades en un dels grups de voluntaris van començar a col·lectors, en el cas que hi siguin torrents del Cardener, a la conca del inspeccionar rius i des de llavors presents. I finalment, la tercera part Llobregat.aquest nombre ha anat creixent, així de la inspecció es basa en l'estudi de com la millora dels rius catalans. l'ecosistema aquàtic, on s'analitzen És en aquest sentit, doncs, que els

les característiques físiques, rius han estat els beneficiaris de les Els resultats que vam presentar en químiques i biològiques de l'eco- nostres accions, ja que en deu anys, aquest informe es van elaborar a sistema. Des del Projecte Rius faci- a part de vetllar pel seu estat de salut, partir de les dades de camp que els litem a tots els voluntaris aquestes també hem desenvolupat diversos grups de voluntaris del Projecte Rius tasques, tant per l'assessorament projectes d'adopció de riu on s'han van prendre al l larg de les tècnic com per l'aportació dels ma- recuperat camins vora riu, col·locat campanyes de primavera i tardor, i terials necessaris. passeres, restaurat basses i realitzat que es van realitzar al llarg del 2007. reforestacions i neteges de lleres. Les dades incorporaven els comentaris i suggerències de Maria Totes aquestes accions han Rieradevall, profesora titular del Si analitzem les dades que els desembocat en una millora i Departament d'Ecologia de la voluntaris han obtingut al llarg conservació dels espais fluvials, així Universitat de Barcelona, a qui d'aquests darrers deu anys, podem com també han apropat la ciutadania agraïm l'assessorament. observar que l'estat de salut dels al riu fomentant, d'aquesta manera,

rius ha millorat de forma tímida però la custòdia del territori. Com a objec-Cada any, els grups de voluntaris generalitzada. Tot i que els canvis no tius més immediats a desenvolupar r e a l i t z e n d u e s c a m p a n y e s han estat significatius, a nivell local en els propers deu anys, ens mar-d'inspecció on, en cada una d'elles, es detecten millores puntuals en quem com a prioritari el fet que cada els grups prenen dades de molts dels rius inspeccionats. Però cop hi hagi més persones que es paràmetres que són de fàcil mesura i val a dir que ha estat gràcies a la cuidin de la terra i que, per tant, es comparables. La inspecció de riu es tasca realitzada per tots, així com portin a terme més projectes d'adop-basa en tres parts; la primera també a la sensibilització creixent ció.

Resultats de participació

Resultats de qualitat

El nombre de grups que formen part del Projecte Rius ha augmentat de forma contínua al llarg dels darrers anys. Durant l'any 2007 s'han fet 83 grups de voluntaris nous que han realitzat inspeccions en les diferents conques catalanes.

Quant a la tipologia dels grups, cal descatar que el 26% dels grups del Projecte Rius són particulars (famílies, grups d'amics,...). El 24% Finalment, i en referència a la qualitat del bosc de ribera, les dels grups de voluntaris són mem- participació per campanyes, s'ha obtin- dades han estat similars. Això ha bres del món educatiu (escoles de gut major nombre de respostes durant estat degut a la poca variabilitat secundària i primària) i, en darrer la campanya de primavera (55%) que metereològica que ha tingut lloc lloc, el 15% dels grups són associa- durant la de la tardor (45%). I pel que fa durant l'any 2007.cions (ecologistes, AAVV, centres a la participació per conques, a la pri-excursionistes,...). mavera, els grups que han participat Si fem l'anàlisi per conques, ens

més han estat els de la conca del Besòs trobem que a la conca del Llobre-Pel que fa a la participació per de- (30% de respostes) mentre que a la tar- gat, del Besòs i del Segre la majo-marcacions, donat que la demar- dor han estat els de la conca del Llobre- ria dels rius presenten primers cació de Barcelona és la que compta gat (28% de respostes). El nombre de símptomes de malaltia mentre amb més grups de voluntaris també respostes a la tardor ha estat menor, que a la conca del Ter, la majoria fa que hagi estat la demarcació amb fruit de la manca de pluges en molts del rius inspeccionats es troben més participació. rius. en bon estat de salut.

De forma general, però, cal dir que Finalment, i pel que fa a la qualitat la participació ha augmentat de del bosc de ribera, el 55% dels forma proporcional a la seva pobla- En base a la participació dels grups de rius inspeccionats presenten un ció en totes les demarcacions del voluntaris, el 46% dels rius catalans bosc de ribera amb alteracions territori català però sobretot a la presenten primers símptomes de importants, els quals es troben demarcació de Lleida. malaltia, la majoria dels quals es troben principalment a la conca del Llo-

a les conques del Llobregat i del Besòs. bregat. El 33% dels boscos de En la participació per conques s'ha El 26% es troben en bon estat de salut ribera analitzats es troben en bon observat un augment del nombre de (principalment a la conca del Ter) i el estat de salut, concentrats princi-voluntaris a la conca del Segre, com 21% estan malalts, aquests darrers palment a la conca del Besòs i del a resultat de les campanyes de localitzats a les conques del Llobregat i Segre i, finalment, només un 12% difusió del projecte que s'han portat del Besòs. Quant al nombre de rius dels rius inspeccionats presenten a terme en aquesta demarcació greus o molt greus, només són un 3% i un bosc de ribera molt degradat, durants els anys 2006 i 2007. Les un 4% respectivament. sobretot a les conques del Llobre-conques del Llobregat i del Besòs és gat i Besòs.on es detecta una major participació Analitzant les dades per campanyes, es (major nombre de voluntaris que pot observar que, tant per l'index de responen). qualitat de l'aigua com per l'índex de

Elena Rallo i SolàEquip tècnic del Projecte Rius

12 INFORME ANUAL

INFORME ‘07 ANUAL

14 ASSOCIACIÓ HÀBITATS 15 OPINIÓ

FRANCESC * ASPERÓa idea de fer participar activament els membres i seu entorn”. La pregunta que ens sorgeix a la majoria alhora voluntaris del Projecte Rius (PR) en és, com fer-ho? Doncs ras i clar, endinsant-nos en el L act iv i ta ts complementàr ies a l pare l l medi fluvial per desenvolupar-hi accions concretes amb

d'inspeccions anuals que bona part de vosaltres la condició que siguin respectuoses amb l'entorn. Per coneixeu, em sembla una idea molt encertada. Faig sobre de tot, crec que la clau de l'èxit del PR rau en la aquesta afirmació perquè, com a membre i portaveu del base, és a dir, a promoure el compromís social de la Grup de Recerca Ambiental Meditèrrania (GRAM) de la població per emprendre accions directes i concretes Universtitat de Barcelona (probablement un dels darrers sobre els espais fluvials del Principat. Aquest contacte grups d'entrada en el PR), he pogut comprovar de tan immediat transmet coneixements i, per tant, primera mà la pila d'actes i activitats interessants que satisfacció de conèixer millor llocs propers però sovint organitza l'entitat; activitats a través de les quals cerca llunyans; crea i forja sensibilitats territorials a partir comunicar arreu el seu propi projecte, i així mateix d'un substrat comú que és “el riu”; i en definitiva difondre d'una manera activa els valors ambientals i contribueix a fomentar una societat civil més crítica també socials que promou per mitjà d'activitats amb el seu entorn i, de manera més extensiva, crítica complementàries (xerrades, sortides naturalistes i amb la resta del territori.trobades, entre d'altres).

De manera que, connectant amb el que apuntava a l'inici, el fet de fer sentir la veu dels grups de voluntaris per als mateixos voluntaris, i fer-ho en aquest cas a través del fil conductor d'una revista (l'Espiadimonis) és, des del meu parer, positiu i constructiu per fer avançar el pro-jecte entre tots plegats.

El GRAM, grup al qual estic vinculat professionalment, està dedicat a la investigació hidrològica, edafològica i d'erosió, ecologia del foc i gestió forestal en ambients mediterranis. De manera que una de les nostres àrees de recerca concorda perfectament amb l'objecte de treball i difusió del PR. Quan el setembre passat vàrem entrar en Per acabar, voldria animar els prop de 700 grups de contacte amb l'equip del Projecte (concretament amb la voluntaris, de base militant i solidària, escampats arreu Sílvia Gili) i ens van explicar detalladament els objectius i de la geografia catalana (i també els del País Valencià, filosofia del Projecte, de seguida ens vàrem engrescar a Andorra, Galícia, Madrid i Cantàbria) a continuar aquest participar-hi. En el nostre cas, aprofitarem l'àrea d'estudi camí que un dia us vàreu animar a emprendre. Perquè del grup a les Gavarres, dins de la conca de l'Onyar, per els nostres torrents, rieres i rius són trossets de territori inspeccionar tres trams fluvials (l'alt, el mitjà i el baix) plens de vida. Trossets de vida de cadascú de nosaltres. amb usos del sòl força diferenciats. I això fa que la seva cura sigui responsabilitat meva,

teva, de tots plegats.Em sembla, personalment, molt interessant el Projecte

Francesc Asperó i Masachsd'Adopció de Rius, que es presenta com un exercici de Voluntari del Projecte Riuscustòdia real del territori amb els objectius de

conservació i millora “exhaustiva i decidida del riu i el

ENCETEM LA SEGONA DÈCADA

esprés d’un 2007 carregat pament de la prova pilot realitzada l’entitat que impliqui a socis, vo-de celebracions comencem l’estiu passat al Pallars Sobirà, luntaris i col·laboradors per tal de fer D una nova dècada des de aquest estiu es faran 4 tandes de 12 una diagnosi i potenciar els aspectes

l’Associació Hàbitats. A partir d’ara el participants per tal que més perso- democràtics i participatius de l’en-repte està en mantenir les ganes i les nes puguin conèixer i viure el bosc de titat per enfortir-la i seguir avançant energies per continuar fent la feina manera directa. entre tots. ben feta.

El projecte de Seguiment d’Amfibis També cal destacar les sinergies Enguany, l’entitat compta amb un pla de Catalunya, que es realitza amb d’altres entitats que s’estan director que pretén fer de guia pels conjuntament amb Adianthus, la duent des de l’ Associació Hàbitats. projectes i accions en els propers 2 Fundació Emys i la Universitat de Començant per totes les entitats que anys (2008-2009). Barcelona, compta ja amb una formen part de la Xarxa Projecte

metodologia testada i amb resultats R i u s , p e r t a l d e t r e b a l l a r Al llarg del 2007 es van iniciar dos que permeten veure com evolucio- conjuntament entre els diferents projectes nous dins l’entitat; el nen les poblacions d’amfibis en el Projecte Rius d’arreu de la Península Projecte Boscos de Muntanya i el nostre territori. Ibèrica i millorar entre tots pel que fa Projecte de Seguiment d’Amfibis de a metodologies i noves propostes. Catalunya (SAC). Ara esdevé ne- I finalment el Projecte Rius, que es Actualment ja són 6 els territoris on cessari endreçar i prioritzar totes les consolida i inicia any amb noves s’està implantant el Projecte Rius: a iniciatives que s'estan duent a terme. propostes: l’elaboració d’un nou Ma- Galícia de la mà d’ADEGA, a Can-

nual d’Adopció de Rius que s’està tàbria des del CIMA, a la conca del Així doncs, l’Associació Hàbitats realitzant de forma participativa, el Xúquer des de la Fundació Limne i a inicia any amb tres iniciatives ben nou Projecte de Seguiment de la Madrid des de l’Asociación Terri-diferents però, això sí, basades totes Llúdriga a la conca del Besòs o la torios Vivos.en el voluntariat ambiental i la nova línia de treball amb les empre-conservació dels espais naturals. ses a través del voluntariat corpo- L’associació es va enfortint amb el

ratiu són algunes de noves línies de pas dels anys , madurant i dotant-se El Projecte Boscos de Muntanya, treball d’aquest 2008. de més eines per tal de tirar endavant basat en la idea de l’ entitat suïssa noves iniciatives i continuar treba-Bergwald Projekt, té l’objectiu Amb els diversos projectes, el llant per apropar les persones al d’apropar les persones als boscos nombre de socis i el nombre de territori. per tal de conèixer, a través de la voluntaris ha crescut considera-

Sílvia Gili vivència més directa, el seu funcio- blement al llarg dels darrers mesos, Gerent de l’Associació Hàbitatsnament i la seva gestió. Després de cosa que ens ha animat a començar a

i Coordinadora del Projecte Riusl’èxit de participació i desenvolu- elaborar un pla de participació de

S CASeg iment d’ude atalu yaC n

mfibisA

14 ASSOCIACIÓ HÀBITATS 15 OPINIÓ

FRANCESC * ASPERÓa idea de fer participar activament els membres i seu entorn”. La pregunta que ens sorgeix a la majoria alhora voluntaris del Projecte Rius (PR) en és, com fer-ho? Doncs ras i clar, endinsant-nos en el L act iv i ta ts complementàr ies a l pare l l medi fluvial per desenvolupar-hi accions concretes amb

d'inspeccions anuals que bona part de vosaltres la condició que siguin respectuoses amb l'entorn. Per coneixeu, em sembla una idea molt encertada. Faig sobre de tot, crec que la clau de l'èxit del PR rau en la aquesta afirmació perquè, com a membre i portaveu del base, és a dir, a promoure el compromís social de la Grup de Recerca Ambiental Meditèrrania (GRAM) de la població per emprendre accions directes i concretes Universtitat de Barcelona (probablement un dels darrers sobre els espais fluvials del Principat. Aquest contacte grups d'entrada en el PR), he pogut comprovar de tan immediat transmet coneixements i, per tant, primera mà la pila d'actes i activitats interessants que satisfacció de conèixer millor llocs propers però sovint organitza l'entitat; activitats a través de les quals cerca llunyans; crea i forja sensibilitats territorials a partir comunicar arreu el seu propi projecte, i així mateix d'un substrat comú que és “el riu”; i en definitiva difondre d'una manera activa els valors ambientals i contribueix a fomentar una societat civil més crítica també socials que promou per mitjà d'activitats amb el seu entorn i, de manera més extensiva, crítica complementàries (xerrades, sortides naturalistes i amb la resta del territori.trobades, entre d'altres).

De manera que, connectant amb el que apuntava a l'inici, el fet de fer sentir la veu dels grups de voluntaris per als mateixos voluntaris, i fer-ho en aquest cas a través del fil conductor d'una revista (l'Espiadimonis) és, des del meu parer, positiu i constructiu per fer avançar el pro-jecte entre tots plegats.

El GRAM, grup al qual estic vinculat professionalment, està dedicat a la investigació hidrològica, edafològica i d'erosió, ecologia del foc i gestió forestal en ambients mediterranis. De manera que una de les nostres àrees de recerca concorda perfectament amb l'objecte de treball i difusió del PR. Quan el setembre passat vàrem entrar en Per acabar, voldria animar els prop de 700 grups de contacte amb l'equip del Projecte (concretament amb la voluntaris, de base militant i solidària, escampats arreu Sílvia Gili) i ens van explicar detalladament els objectius i de la geografia catalana (i també els del País Valencià, filosofia del Projecte, de seguida ens vàrem engrescar a Andorra, Galícia, Madrid i Cantàbria) a continuar aquest participar-hi. En el nostre cas, aprofitarem l'àrea d'estudi camí que un dia us vàreu animar a emprendre. Perquè del grup a les Gavarres, dins de la conca de l'Onyar, per els nostres torrents, rieres i rius són trossets de territori inspeccionar tres trams fluvials (l'alt, el mitjà i el baix) plens de vida. Trossets de vida de cadascú de nosaltres. amb usos del sòl força diferenciats. I això fa que la seva cura sigui responsabilitat meva,

teva, de tots plegats.Em sembla, personalment, molt interessant el Projecte

Francesc Asperó i Masachsd'Adopció de Rius, que es presenta com un exercici de Voluntari del Projecte Riuscustòdia real del territori amb els objectius de

conservació i millora “exhaustiva i decidida del riu i el

ENCETEM LA SEGONA DÈCADA

esprés d’un 2007 carregat pament de la prova pilot realitzada l’entitat que impliqui a socis, vo-de celebracions comencem l’estiu passat al Pallars Sobirà, luntaris i col·laboradors per tal de fer D una nova dècada des de aquest estiu es faran 4 tandes de 12 una diagnosi i potenciar els aspectes

l’Associació Hàbitats. A partir d’ara el participants per tal que més perso- democràtics i participatius de l’en-repte està en mantenir les ganes i les nes puguin conèixer i viure el bosc de titat per enfortir-la i seguir avançant energies per continuar fent la feina manera directa. entre tots. ben feta.

El projecte de Seguiment d’Amfibis També cal destacar les sinergies Enguany, l’entitat compta amb un pla de Catalunya, que es realitza amb d’altres entitats que s’estan director que pretén fer de guia pels conjuntament amb Adianthus, la duent des de l’ Associació Hàbitats. projectes i accions en els propers 2 Fundació Emys i la Universitat de Començant per totes les entitats que anys (2008-2009). Barcelona, compta ja amb una formen part de la Xarxa Projecte

metodologia testada i amb resultats R i u s , p e r t a l d e t r e b a l l a r Al llarg del 2007 es van iniciar dos que permeten veure com evolucio- conjuntament entre els diferents projectes nous dins l’entitat; el nen les poblacions d’amfibis en el Projecte Rius d’arreu de la Península Projecte Boscos de Muntanya i el nostre territori. Ibèrica i millorar entre tots pel que fa Projecte de Seguiment d’Amfibis de a metodologies i noves propostes. Catalunya (SAC). Ara esdevé ne- I finalment el Projecte Rius, que es Actualment ja són 6 els territoris on cessari endreçar i prioritzar totes les consolida i inicia any amb noves s’està implantant el Projecte Rius: a iniciatives que s'estan duent a terme. propostes: l’elaboració d’un nou Ma- Galícia de la mà d’ADEGA, a Can-

nual d’Adopció de Rius que s’està tàbria des del CIMA, a la conca del Així doncs, l’Associació Hàbitats realitzant de forma participativa, el Xúquer des de la Fundació Limne i a inicia any amb tres iniciatives ben nou Projecte de Seguiment de la Madrid des de l’Asociación Terri-diferents però, això sí, basades totes Llúdriga a la conca del Besòs o la torios Vivos.en el voluntariat ambiental i la nova línia de treball amb les empre-conservació dels espais naturals. ses a través del voluntariat corpo- L’associació es va enfortint amb el

ratiu són algunes de noves línies de pas dels anys , madurant i dotant-se El Projecte Boscos de Muntanya, treball d’aquest 2008. de més eines per tal de tirar endavant basat en la idea de l’ entitat suïssa noves iniciatives i continuar treba-Bergwald Projekt, té l’objectiu Amb els diversos projectes, el llant per apropar les persones al d’apropar les persones als boscos nombre de socis i el nombre de territori. per tal de conèixer, a través de la voluntaris ha crescut considera-

Sílvia Gili vivència més directa, el seu funcio- blement al llarg dels darrers mesos, Gerent de l’Associació Hàbitatsnament i la seva gestió. Després de cosa que ens ha animat a començar a

i Coordinadora del Projecte Riusl’èxit de participació i desenvolu- elaborar un pla de participació de

S CASeguiment d’

de Catalu yanmfibisA

16 FES-TE’N SOCI@ 17 ESQUITXOS

L'Associació Hàbitats – Projecte Rius va organitzar en el Un cop més volem que aneu al riu a captar les vostres 2007, any del seu desè aniversari, el concurs fotogràfic imatges!“Esquitxos porta'ns el teu riu”.

El concurs pretén que amb les vostres fotografies es Des de l'entitat ens hem de felicitar per la bona acollida reflexi la relació que ha tingut i té la societat amb els del concurs. Es van rebre 97 fotografies d'uns 35 seus cursos fluvials. Volem que les vostres càmeres participants diferents, amb un alt nivell de qualitat. siguin testimoni de la interacció entre l'ésser humà i

l'aigua, que es capti aquesta intensa relació que ha El dia 26 d'octubre de 2007 es van atorgar els premis. donat tot tipus de manifestacions, tant positives com David Tapias Baqué, president de l'Associació Hàbitats, negatives i ... neutrals?va lliurar els 3 primers premis corresponents a les següents fotografies: Amb el vostre ull fotogràfic volem obtenir un ventall

d'imatges que retratin els efectes, impactes, beneficis, 3r premi “ Río Rojo” del fotògraf Francisco de Paula que situacions, espais o elements que ha deixat la va rebre una targeta de memòria i un premi en metàl·lic PRESÈNCIA de l'ésser humà al costat dels rius, de 200 € l'aprofitament d'uns i altres, els contactes i senyals que

s'hi han imbricat i es continuen veient. Com la 2n premi “Ebremazònia” del fotògraf Joel Messas que va PRESÈNCIA de l'un al costat de l'altre, ha tingut una rebre uns prismàtics i un premi en metàl·lic de 400 € influència en l'evolució singular de cadascú.

1r premi “Miratges de colors” del fotògraf Ferran Amb el vostre esforç crític i artístic segur que obtenim Aguilar, que va rebre un trípode i un premi de 600 €. un conjunt d'imatges que es presten a la reflexió.

Aquesta reflexió també volem que sigui compartida. Donat l'èxit es planteja tornar a convocar el concurs de Una selecció de les millors fotografies formarà part fotografia. L'Esquitxos 2008 tindrà com a objectiu captar d'una exposició que tindrà lloc en l'últim trimestre de la PRESÈNCIA: imatges de la relació entre la societat i els l'any on volem que es faci palesa la intensitat de la rius. convivència entre els rius i la humanitat.

+ informació: www.projecterius.org

NO ET QUEDIS AL MARGE!es del Projecte Rius s'està treballant per consolidar la feina feta durant aquests 10 anys, Amb una col·laboració anual de 30€ (menys de 10 Ddonar un salt qualitatiu en els projectes cèntims al dia) contribuïu a la marxa dels projectes, a la

engegats i tirar endavant nous projectes. El 2007 va compra del material d'inspecció, a la edició i distribució suposar un gran pas endavant per a l'entitat en diversos dels materials i a les sortides formatives de les que sentits. Amb el desè aniversari es va encetar el canvi gaudiu durant tot l'any. d'imatge corporativa, es van iniciar nous projectes, es van millorar els materials (noves làmines identificatives), es va implantar el sistema GIS, s'ha A banda, gaudiu d'un seguit de beneficis: incrementat la plantilla de l'equip tècnic, etc. Totes aquestes actuacions han de millorar la qualitat del Teniu dret a fer sentir les vostres opinions en les servei i de la formació que oferim als voluntaris amb els assemblees de socis i altres drets reconeguts pels que treballem plegats per a la conservació dels espais estatuts de l'Associació. fluvials

Teniu a l'abast totes les activitats del projecte i Enguany, es continuarà en aquesta línia: s'està participeu en el desenvolupament de nous projectes.treballant en el nou manual d'adopció, s'iniciarà la tasca de revisió del manual d'inspecció, es reeditaran les Podeu gaudir d'avantatges i promocions en fitxes de macroinvertebrats i del bosc de ribera. botigues i serveis d'interès..Aquesta millora no es pot assolir sense la col·laboració dels grups, ja que sou la base del Projecte Rius. Rebeu semestralment els materials d'ins-Aquesta col·laboració pren la forma de la vostra tasca pecció. com a voluntaris però és necessària també en l'assoliment d'una major autonomia financera. Rebeu el butlletí Espiadimonis.

presènciasocietat i rius

CONCURS 2008ESQUITXOS

16 FES-TE’N SOCI@ 17 ESQUITXOS

L'Associació Hàbitats – Projecte Rius va organitzar en el Un cop més volem que aneu al riu a captar les vostres 2007, any del seu desè aniversari, el concurs fotogràfic imatges!“Esquitxos porta'ns el teu riu”.

El concurs pretén que amb les vostres fotografies es Des de l'entitat ens hem de felicitar per la bona acollida reflexi la relació que ha tingut i té la societat amb els del concurs. Es van rebre 97 fotografies d'uns 35 seus cursos fluvials. Volem que les vostres càmeres participants diferents, amb un alt nivell de qualitat. siguin testimoni de la interacció entre l'ésser humà i

l'aigua, que es capti aquesta intensa relació que ha El dia 26 d'octubre de 2007 es van atorgar els premis. donat tot tipus de manifestacions, tant positives com David Tapias Baqué, president de l'Associació Hàbitats, negatives i ... neutrals?va lliurar els 3 primers premis corresponents a les següents fotografies: Amb el vostre ull fotogràfic volem obtenir un ventall

d'imatges que retratin els efectes, impactes, beneficis, 3r premi “ Río Rojo” del fotògraf Francisco de Paula que situacions, espais o elements que ha deixat la va rebre una targeta de memòria i un premi en metàl·lic PRESÈNCIA de l'ésser humà al costat dels rius, de 200 € l'aprofitament d'uns i altres, els contactes i senyals que

s'hi han imbricat i es continuen veient. Com la 2n premi “Ebremazònia” del fotògraf Joel Messas que va PRESÈNCIA de l'un al costat de l'altre, ha tingut una rebre uns prismàtics i un premi en metàl·lic de 400 € influència en l'evolució singular de cadascú.

1r premi “Miratges de colors” del fotògraf Ferran Amb el vostre esforç crític i artístic segur que obtenim Aguilar, que va rebre un trípode i un premi de 600 €. un conjunt d'imatges que es presten a la reflexió.

Aquesta reflexió també volem que sigui compartida. Donat l'èxit es planteja tornar a convocar el concurs de Una selecció de les millors fotografies formarà part fotografia. L'Esquitxos 2008 tindrà com a objectiu captar d'una exposició que tindrà lloc en l'últim trimestre de la PRESÈNCIA: imatges de la relació entre la societat i els l'any on volem que es faci palesa la intensitat de la rius. convivència entre els rius i la humanitat.

+ informació: www.projecterius.org

NO ET QUEDIS AL MARGE!es del Projecte Rius s'està treballant per consolidar la feina feta durant aquests 10 anys, Amb una col·laboració anual de 30€ (menys de 10 Ddonar un salt qualitatiu en els projectes cèntims al dia) contribuïu a la marxa dels projectes, a la

engegats i tirar endavant nous projectes. El 2007 va compra del material d'inspecció, a la edició i distribució suposar un gran pas endavant per a l'entitat en diversos dels materials i a les sortides formatives de les que sentits. Amb el desè aniversari es va encetar el canvi gaudiu durant tot l'any. d'imatge corporativa, es van iniciar nous projectes, es van millorar els materials (noves làmines identificatives), es va implantar el sistema GIS, s'ha A banda, gaudiu d'un seguit de beneficis: incrementat la plantilla de l'equip tècnic, etc. Totes aquestes actuacions han de millorar la qualitat del Teniu dret a fer sentir les vostres opinions en les servei i de la formació que oferim als voluntaris amb els assemblees de socis i altres drets reconeguts pels que treballem plegats per a la conservació dels espais estatuts de l'Associació. fluvials

Teniu a l'abast totes les activitats del projecte i Enguany, es continuarà en aquesta línia: s'està participeu en el desenvolupament de nous projectes.treballant en el nou manual d'adopció, s'iniciarà la tasca de revisió del manual d'inspecció, es reeditaran les Podeu gaudir d'avantatges i promocions en fitxes de macroinvertebrats i del bosc de ribera. botigues i serveis d'interès..Aquesta millora no es pot assolir sense la col·laboració dels grups, ja que sou la base del Projecte Rius. Rebeu semestralment els materials d'ins-Aquesta col·laboració pren la forma de la vostra tasca pecció. com a voluntaris però és necessària també en l'assoliment d'una major autonomia financera. Rebeu el butlletí Espiadimonis.

presènciasocietat i rius

CONCURS 2008ESQUITXOS

EL XÚQUER

18 TERRITORI 19 TERRITORI

l Xúquer és un riu de la Península Ibèrica, situat en l'est d'Espanya. Té una longitud de 497,5 km, E travessa les províncies de Conca, Albacete i

València, i desemboca en el mar Mediterrani. Naix a 1.700 metres, en la vessant meridional del turó de Sant Felip (Serra de Tragacete) i prop també del naixement del riu Corb (conca del Tajo), del Guadalaviar o Túria i del propi Tajo, en la Serralada Ibèrica, i mor en la població de Cullera.

La Conca del Xúquer posseïx un elevat valor ecològic i social. La fertilitat de les riberes d'esta conca ha sigut motiu d'una gran ocupació humana des de molt antic, de forma que la vegetació ripícola ha sofrit agressions més Conca. Des d'ací el riu va disminuint la seua qualitat fins o menys lentes i més o menys fortes però constants des passats uns quilòmetres després d'Albacete, on la de temps immemorials, fins a arribar a la situació actual qualitat de les aigües torna a ser molt bona-bona fins a de la seua pràctica inexistència, especialment en la abastar els voltants d'Alzira, on torna a disminuir a província de València. Les zones de muntanya causa de les indústries alimentàries, conserveres, de conserven mostres de vegetació en cert estat de papers i tints. Pràcticament tots els afluents del riu conservació, particularment en els grans rius Xúquer i Xúquer, tenen una qualitat de les aigües per davall de Cabriel, però són àrees on, de forma natural, la vegetació bona, a excepció del riu Cabriel, el qual presenta una de ribera té poca entitat, al ser valls estretes i no existir bona qualitat en pràcticament tot el seu curs.normalment planures d'inundació.

Els factors d'alteració en la conca del Xúquer que ocasionen un deteriorament de la qualitat de les seues aigües i una pèrdua de biodiversitat són:

Agricultura. L'agricultura, molt antiga en les fèrtils riberes del Xúquer i els seus afluents, és la causa principal de la situació de generalitzada degradació descrita anteriorment. Els cultius han anat guanyant terreny als rius a poc a poc fins a reduir-los al mínim imprescindible. Els terrenys propis d'estes estan ocupats per

l'agricultura, que es manté en les mateixes marges dels Regulació de canals. La conca del Xúquer té 10 rius gràcies a tot tipus de canalitzacions i defenses que embassaments, que produïxen greus efectes sobre la convertixen als rius en mers canals sense vida. S'estima fauna a causa de les oscil·lacions dels cabals.que gran part de la vegetació natural de ribera està

desapareixent, amb la conseqüent degradació dels Canalitzacions. El règim torrencial i molt irregular dels corredors ecològics, els rius. rius d'esta conca ha propiciat també la construcció d'obres de canalització i defensa contra avingudes, les Pel que fa a la qualitat de les aigües, el riu Xúquer quals no sempre tenen el resultat desitjat.presenta una molt bona-bona qualitat fins a la ciutat de

“la Conca del Xúquer posseïx un elevat valor

ecològic i social”

“Els cultius han anat guanyant terreny als rius fins a reduir-los al mínim”

Plantacions de xops. Les plantacions de xops híbrids (Populus x euramericana) són abundants en esta conca i es van implantant en terrenys on antigament es cultivava o en els no aptes per a cultius agrícoles.

Extraccions d'àrids. És una activitat alteradora important que afecta principalment a les rambles.

Activitats esportives. El fet d'existir moltes rambles, propicia la seua utilització esportiva amb vehicles tot-terreny, el que ocasiona una greu afecció sobre estos ecosistemes.

Abocaments. Són habituals els vessaments de tot tipus, en particular dels residus sòlids a les rambles, que produïxen grans sinistres en èpoques d'avin- Per la qual cosa creiem fermament en la necessitat gudes. d'impulsar i aplicar Projecte Rius en el nostre àmbit

d'actuació, tal com des d'altres territoris (Catalunya, Des de la Fundació Limne, entitat que està impulsant Galícia, etc.) s'està realitzant des de fa més de 10 anys, Projecte Rius en gran part de la Comunitat Valenciana i obtenint-se excel·lents resultats: altes quotes de en territoris limítrofs amb esta (Albacete, Conca i participació i un major nivell de conservació i millora Terol), pensem que és fonamental crear una cons- dels ecosistemes fluvials.ciència respectuosa amb els ecosistemes fluvials, per

Sales Tomàs i Pons, gerent de la Fundació Limnepoder protegir-los, conservar-los i recuperar-los.

el Xúquer en dadesLlargada: 500 km El principal afluent és el Cabriol, però també en Altitud del naixement: 1.506 m destaquen el Magre i el riu d'Albaida, amb els Cabal mitjà: 49 m³/s seus afluents Cànyoles i el riu Clarià. Queda Àrea conca: 23.000 km² embassat en dos grans pantans, el de Tous Naixement: Ojuelos de Valdeminguete (Ribera Alta) i el d'Alarcón (Castella – la Manxa).Desembocadura: Mediterrani

Font: Viquipèdia - L’enciclopèdia lliure-Territoris de la conca: Aragó, Castella-la Manxa i al País Valencià: Vall de Cofrents, Canal de Navarrés, Ribera Alta i Ribera Baixa

EL XÚQUER

18 TERRITORI 19 TERRITORI

l Xúquer és un riu de la Península Ibèrica, situat en l'est d'Espanya. Té una longitud de 497,5 km, E travessa les províncies de Conca, Albacete i

València, i desemboca en el mar Mediterrani. Naix a 1.700 metres, en la vessant meridional del turó de Sant Felip (Serra de Tragacete) i prop també del naixement del riu Corb (conca del Tajo), del Guadalaviar o Túria i del propi Tajo, en la Serralada Ibèrica, i mor en la població de Cullera.

La Conca del Xúquer posseïx un elevat valor ecològic i social. La fertilitat de les riberes d'esta conca ha sigut motiu d'una gran ocupació humana des de molt antic, de forma que la vegetació ripícola ha sofrit agressions més Conca. Des d'ací el riu va disminuint la seua qualitat fins o menys lentes i més o menys fortes però constants des passats uns quilòmetres després d'Albacete, on la de temps immemorials, fins a arribar a la situació actual qualitat de les aigües torna a ser molt bona-bona fins a de la seua pràctica inexistència, especialment en la abastar els voltants d'Alzira, on torna a disminuir a província de València. Les zones de muntanya causa de les indústries alimentàries, conserveres, de conserven mostres de vegetació en cert estat de papers i tints. Pràcticament tots els afluents del riu conservació, particularment en els grans rius Xúquer i Xúquer, tenen una qualitat de les aigües per davall de Cabriel, però són àrees on, de forma natural, la vegetació bona, a excepció del riu Cabriel, el qual presenta una de ribera té poca entitat, al ser valls estretes i no existir bona qualitat en pràcticament tot el seu curs.normalment planures d'inundació.

Els factors d'alteració en la conca del Xúquer que ocasionen un deteriorament de la qualitat de les seues aigües i una pèrdua de biodiversitat són:

Agricultura. L'agricultura, molt antiga en les fèrtils riberes del Xúquer i els seus afluents, és la causa principal de la situació de generalitzada degradació descrita anteriorment. Els cultius han anat guanyant terreny als rius a poc a poc fins a reduir-los al mínim imprescindible. Els terrenys propis d'estes estan ocupats per

l'agricultura, que es manté en les mateixes marges dels Regulació de canals. La conca del Xúquer té 10 rius gràcies a tot tipus de canalitzacions i defenses que embassaments, que produïxen greus efectes sobre la convertixen als rius en mers canals sense vida. S'estima fauna a causa de les oscil·lacions dels cabals.que gran part de la vegetació natural de ribera està

desapareixent, amb la conseqüent degradació dels Canalitzacions. El règim torrencial i molt irregular dels corredors ecològics, els rius. rius d'esta conca ha propiciat també la construcció d'obres de canalització i defensa contra avingudes, les Pel que fa a la qualitat de les aigües, el riu Xúquer quals no sempre tenen el resultat desitjat.presenta una molt bona-bona qualitat fins a la ciutat de

“la Conca del Xúquer posseïx un elevat valor

ecològic i social”

“Els cultius han anat guanyant terreny als rius fins a reduir-los al mínim”

Plantacions de xops. Les plantacions de xops híbrids (Populus x euramericana) són abundants en esta conca i es van implantant en terrenys on antigament es cultivava o en els no aptes per a cultius agrícoles.

Extraccions d'àrids. És una activitat alteradora important que afecta principalment a les rambles.

Activitats esportives. El fet d'existir moltes rambles, propicia la seua utilització esportiva amb vehicles tot-terreny, el que ocasiona una greu afecció sobre estos ecosistemes.

Abocaments. Són habituals els vessaments de tot tipus, en particular dels residus sòlids a les rambles, que produïxen grans sinistres en èpoques d'avin- Per la qual cosa creiem fermament en la necessitat gudes. d'impulsar i aplicar Projecte Rius en el nostre àmbit

d'actuació, tal com des d'altres territoris (Catalunya, Des de la Fundació Limne, entitat que està impulsant Galícia, etc.) s'està realitzant des de fa més de 10 anys, Projecte Rius en gran part de la Comunitat Valenciana i obtenint-se excel·lents resultats: altes quotes de en territoris limítrofs amb esta (Albacete, Conca i participació i un major nivell de conservació i millora Terol), pensem que és fonamental crear una cons- dels ecosistemes fluvials.ciència respectuosa amb els ecosistemes fluvials, per

Sales Tomàs i Pons, gerent de la Fundació Limnepoder protegir-los, conservar-los i recuperar-los.

el Xúquer en dadesLlargada: 500 km El principal afluent és el Cabriol, però també en Altitud del naixement: 1.506 m destaquen el Magre i el riu d'Albaida, amb els Cabal mitjà: 49 m³/s seus afluents Cànyoles i el riu Clarià. Queda Àrea conca: 23.000 km² embassat en dos grans pantans, el de Tous Naixement: Ojuelos de Valdeminguete (Ribera Alta) i el d'Alarcón (Castella – la Manxa).Desembocadura: Mediterrani

Font: Viquipèdia - L’enciclopèdia lliure-Territoris de la conca: Aragó, Castella-la Manxa i al País Valencià: Vall de Cofrents, Canal de Navarrés, Ribera Alta i Ribera Baixa

20 SINERGIES 20 SINERGIES

PROYECTO CANTABRIA RÍOS

Proyecto Ríos Cantàbria

942 108 448 / 666 435 686proyectorios@medioambientecantabria.com

www.proyectorioscantabria.com

Centro Investigación del Medio AmbienteAvda. Rochefort sur mer s/n

39300 Torrelavega Cantabria

La coordinació del Projecte a Cantàbria.

La particularitat administrativa

lligats al medi aquàtic, tal com demanda la DMA.

A Cantàbria la coordinació del Altres activitats d'educació ambien-Proyecto Ríos es realitza a través del tal estan lligades als Centre de Visi-Centro de Investigación del Medio tants o a l'Observatori Astronòmic Ambiente (CIMA), organisme que la Conselleria posseïx en diver-autònom dependent de la Consejería ses localitats de Cantàbria.de Medio Ambiente.

Enmig d'aquest panorama de Des del CIMA es desenvolupen, a recursos i activitats sorgeix l'interès més, diversos projectes d'educació pel Projecte Rius, per a cobrir una ambiental i participació ciutadana demanda en voluntariat ambiental com ara: predita per l'Estratègia d'Educació

Ambiental i una oportunitat més per L'Agenda 21 local que, a través de la a assegurar l'educació ambiental i la Xarxa Local de Sostenibilitat de participació ciutadana en eco-Cantàbria, agrupa a 82 ajuntaments sistemes fluvials. En paraules del (dels 102 existents a Cantàbria) i 3 Director del CIMA, Juan Carlos mancomunitats, la qual cosa suposa Guerra: “era una necessitat, volíem el 94,6% de la població càntabra. crear un espai d'intervenció ciuta- cretament des de la Conselleria de

dana que tingués, com a eix fona- Medi ambient. Això podria ser L'Estratègia d'Educació Ambiental mental, el compromís que posseeix objecte de crítica per part del de Cantàbria, dissenyada per un la figura del voluntari”. col·lectiu més conservacionista, ja centenar de col·lectius socials en el que pot semblar poc oportú el fet que 2002 i que en el 2006 va ser aprovada Per aquesta raó el CIMA va signar al sigui el propi organisme gestor del per la Conselleria de Medi ambient. gener del darrer any un conveni de recurs, al que es responsabilitza

col·laboració amb l’Associació sovint dels problemes que es puguin El Centre de Recursos per a Hàbitats, per a adaptar i aplicar el detectar en els rius, qui coordini la l'Educació Ambiental, en conveni Projecte Rius a la realitat de Can- tasca dels voluntaris.amb l'Associació per a la Promoció tàbria. de l'Educació Ambiental (APEA), des Aquest aparent escu l l s 'ha d'on es dóna formació i recursos solucionat, tal com comentava educatius als educadors ambientals i abans, a l'integrar el Proyecto Ríos a la població en general. El Proyecto Ríos a Cantàbria en les accions d'educació ambiental i

presenta una peculiaritat enfront del participació ciutadana dirigides des L’Oficina de Participació Hidrològica conjunt d'experiències germanes del CIMA. A part dels objectius de Cantàbria (OPHIC), és el canal a desenvolupades a Catalunya, inherents al Projecte, des del CIMA través del qual la societat de Galícia, Madrid o País Valencià. Aquí ens en plantegem un de molt clar, Cantàbria intervé en la planificació de l'impuls sorgeix des de la pròpia que és realitzar una tasca de media-la gestió de l'aigua i dels ecosistemes administració autonòmica, con- ció per a la resolució dels conflictes i

problemes, socioambientals, que pateixen els nostres rius. Tot això partint dels principis essencials de l'educació ambiental, com la forma-ció i capacitació de la ciutadania en la identificació dels problemes am-bientals i la proposta d'eines per a contribuir a la seva resolució.

També aquesta situació aporta avantatges, no només des de la dotació de mitjans (sense oblidar la responsabilitat de tractar amb parti-des de diners públics) sinó, sobre-tot, pel canal obert a la informació i comunicació directa entre el volun-tari i la pròpia administració.

El resultat és un manual de camp i 22 conques importants de Cantà-A l'hora d'engegar el Proyecto Ríos fitxes d'identificació d'espècies: des de bria, tant en les deu que aboquen hem hagut d'adaptar els materials plantes flotants fins a macro- al Cantàbric, com la de l'Ebre i la de Catalunya a la nostra realitat. El invertebrats, passant per arbres, rèptils del Duero. A més s'ha de destacar treball ha estat dur, sis mesos de o espècies al·lòctones, a més del portal l'entusiasme dels grups, amb feina per part d'una dotzena de web i altres materials idèntics als moltes ganes de seguir formant-persones (la meitat d'ells desinter- originals de Catalunya. se i d'entrar als rius.essadament) que han elaborat, qüestionat i revisat els textos, meto- Una altra de les activitats dologies i il·lustracions afegides. previstes en aquesta primera

Des de la presentació pública a la campanya d'inspecció de prima-Aquestes tasques d'adaptació han ciutadania, el passat 14 de febrer, fins a vera és la celebració d'una consistit en: la traducció del català l'actualitat s'estan realitzant diverses “romería fluvial” que se celebra-al castellà, l'elecció d'espècies més jornades englobades en el primer cicle rà a principis d'estiu, on ajuntar-pròpies de la realitat cantàbrica, el formatiu, a càrrec de ponents que nos tots els voluntaris i realitzar lleuger canvi en alguna metodo- col·laboren amb el projecte: xerrades un acte lúdic – cultural, de confra-logia, la verificació en camp, la crea- sobre peixos, amfibis, invertebrats o ternització i comunicació, amb ció de noves il·lustracions, de- flora estan sent les primeres activitats i, l'objectiu clar de conèixer-nos, senvolupament del portal web, el de nou, la resposta és fantàstica, una crear teixit social i gaudir d'una disseny dels materials…això ha mitjana de cent persones per jornada. jornada en alguna ribera de Can-significat moltes hores de plante- tàbria. Estaríem encantats, a més, jaments i discussions, per a tenir al També s'estan signant els documents de comptar amb la presència de final un material que creiem respon de compromís i en l'actualitat més de voluntaris d'altres llocs de l'estat.a la filosofia del Proyecto Ríos, és a 60 grups ja s'han compromès amb el dir, que sigui accessible per a Projecte, xifra que augmenta dia a dia. tothom i que mantingui un cert rigor Paral·lelament, van triant els seus científic. trams, dispersos ja per totes les

L'engegada del projecte

Activitats i expectatives

Sergio Tejón García Coordinador de Proyecto Ríos

Cantàbria

20 SINERGIES 20 SINERGIES

PROYECTO CANTABRIA RÍOS

Proyecto Ríos Cantàbria

942 108 448 / 666 435 686proyectorios@medioambientecantabria.com

www.proyectorioscantabria.com

Centro Investigación del Medio AmbienteAvda. Rochefort sur mer s/n

39300 Torrelavega Cantabria

La coordinació del Projecte a Cantàbria.

La particularitat administrativa

lligats al medi aquàtic, tal com demanda la DMA.

A Cantàbria la coordinació del Altres activitats d'educació ambien-Proyecto Ríos es realitza a través del tal estan lligades als Centre de Visi-Centro de Investigación del Medio tants o a l'Observatori Astronòmic Ambiente (CIMA), organisme que la Conselleria posseïx en diver-autònom dependent de la Consejería ses localitats de Cantàbria.de Medio Ambiente.

Enmig d'aquest panorama de Des del CIMA es desenvolupen, a recursos i activitats sorgeix l'interès més, diversos projectes d'educació pel Projecte Rius, per a cobrir una ambiental i participació ciutadana demanda en voluntariat ambiental com ara: predita per l'Estratègia d'Educació

Ambiental i una oportunitat més per L'Agenda 21 local que, a través de la a assegurar l'educació ambiental i la Xarxa Local de Sostenibilitat de participació ciutadana en eco-Cantàbria, agrupa a 82 ajuntaments sistemes fluvials. En paraules del (dels 102 existents a Cantàbria) i 3 Director del CIMA, Juan Carlos mancomunitats, la qual cosa suposa Guerra: “era una necessitat, volíem el 94,6% de la població càntabra. crear un espai d'intervenció ciuta- cretament des de la Conselleria de

dana que tingués, com a eix fona- Medi ambient. Això podria ser L'Estratègia d'Educació Ambiental mental, el compromís que posseeix objecte de crítica per part del de Cantàbria, dissenyada per un la figura del voluntari”. col·lectiu més conservacionista, ja centenar de col·lectius socials en el que pot semblar poc oportú el fet que 2002 i que en el 2006 va ser aprovada Per aquesta raó el CIMA va signar al sigui el propi organisme gestor del per la Conselleria de Medi ambient. gener del darrer any un conveni de recurs, al que es responsabilitza

col·laboració amb l’Associació sovint dels problemes que es puguin El Centre de Recursos per a Hàbitats, per a adaptar i aplicar el detectar en els rius, qui coordini la l'Educació Ambiental, en conveni Projecte Rius a la realitat de Can- tasca dels voluntaris.amb l'Associació per a la Promoció tàbria. de l'Educació Ambiental (APEA), des Aquest aparent escu l l s 'ha d'on es dóna formació i recursos solucionat, tal com comentava educatius als educadors ambientals i abans, a l'integrar el Proyecto Ríos a la població en general. El Proyecto Ríos a Cantàbria en les accions d'educació ambiental i

presenta una peculiaritat enfront del participació ciutadana dirigides des L’Oficina de Participació Hidrològica conjunt d'experiències germanes del CIMA. A part dels objectius de Cantàbria (OPHIC), és el canal a desenvolupades a Catalunya, inherents al Projecte, des del CIMA través del qual la societat de Galícia, Madrid o País Valencià. Aquí ens en plantegem un de molt clar, Cantàbria intervé en la planificació de l'impuls sorgeix des de la pròpia que és realitzar una tasca de media-la gestió de l'aigua i dels ecosistemes administració autonòmica, con- ció per a la resolució dels conflictes i

problemes, socioambientals, que pateixen els nostres rius. Tot això partint dels principis essencials de l'educació ambiental, com la forma-ció i capacitació de la ciutadania en la identificació dels problemes am-bientals i la proposta d'eines per a contribuir a la seva resolució.

També aquesta situació aporta avantatges, no només des de la dotació de mitjans (sense oblidar la responsabilitat de tractar amb parti-des de diners públics) sinó, sobre-tot, pel canal obert a la informació i comunicació directa entre el volun-tari i la pròpia administració.

El resultat és un manual de camp i 22 conques importants de Cantà-A l'hora d'engegar el Proyecto Ríos fitxes d'identificació d'espècies: des de bria, tant en les deu que aboquen hem hagut d'adaptar els materials plantes flotants fins a macro- al Cantàbric, com la de l'Ebre i la de Catalunya a la nostra realitat. El invertebrats, passant per arbres, rèptils del Duero. A més s'ha de destacar treball ha estat dur, sis mesos de o espècies al·lòctones, a més del portal l'entusiasme dels grups, amb feina per part d'una dotzena de web i altres materials idèntics als moltes ganes de seguir formant-persones (la meitat d'ells desinter- originals de Catalunya. se i d'entrar als rius.essadament) que han elaborat, qüestionat i revisat els textos, meto- Una altra de les activitats dologies i il·lustracions afegides. previstes en aquesta primera

Des de la presentació pública a la campanya d'inspecció de prima-Aquestes tasques d'adaptació han ciutadania, el passat 14 de febrer, fins a vera és la celebració d'una consistit en: la traducció del català l'actualitat s'estan realitzant diverses “romería fluvial” que se celebra-al castellà, l'elecció d'espècies més jornades englobades en el primer cicle rà a principis d'estiu, on ajuntar-pròpies de la realitat cantàbrica, el formatiu, a càrrec de ponents que nos tots els voluntaris i realitzar lleuger canvi en alguna metodo- col·laboren amb el projecte: xerrades un acte lúdic – cultural, de confra-logia, la verificació en camp, la crea- sobre peixos, amfibis, invertebrats o ternització i comunicació, amb ció de noves il·lustracions, de- flora estan sent les primeres activitats i, l'objectiu clar de conèixer-nos, senvolupament del portal web, el de nou, la resposta és fantàstica, una crear teixit social i gaudir d'una disseny dels materials…això ha mitjana de cent persones per jornada. jornada en alguna ribera de Can-significat moltes hores de plante- tàbria. Estaríem encantats, a més, jaments i discussions, per a tenir al També s'estan signant els documents de comptar amb la presència de final un material que creiem respon de compromís i en l'actualitat més de voluntaris d'altres llocs de l'estat.a la filosofia del Proyecto Ríos, és a 60 grups ja s'han compromès amb el dir, que sigui accessible per a Projecte, xifra que augmenta dia a dia. tothom i que mantingui un cert rigor Paral·lelament, van triant els seus científic. trams, dispersos ja per totes les

L'engegada del projecte

Activitats i expectatives

Sergio Tejón García Coordinador de Proyecto Ríos

Cantàbria

22 L’ENTREVISTA 23 L’ENTREVISTA

Jesús SolerPresident del Grup de Defensa del Ter

“VOLEM LA GENT ” ACOSTAR AL RIU

Jesús Soler

1954 - Manlleu. President del Grup de Defensa del Ter des de l’any 2005. Treballa com a químic i és pare de dues criatures d’onze i tretze anys, a qui ja ha encomanat la passió cap al riu Ter.

Per què neix el Grup de Defensa del Ter?

l'evolució dels rius a casa nostra? Quina és la tendència?

Què destacaries d'aquests anys de lluita del GDT?

Com valoreu des del GDT les polí-tiques que s'estan seguint a Cata-lunya en matèria de gestió de l'aigua i dels espais fluvials?

dels pobles riberencs. A Manlleu hem aconseguit algunes coses importants, l'Embarcador que vam

EL GDT va néixer com a resposta tirar endavant dels del GDT, l'impuls natural a la indignació davant l'estat del Museu Industrial del Ter o el del riu Ter. L'any 1976 hi hagué una Centre d 'Estudis de ls Rius gran mortalitat de peixos que va Mediterranis han ajudat a que la gent encendre els ànims de la gent. torni a mirar el riu.

Sense pretendre-ho d'entrada, el Una altra iniciativa ha estat el camí GDT ha realitzat grans accions. vora ter. És un itinerari molt bonic Segurament una de les grans victò- que permet redescobrir la bellesa del ries va ser la denúncia a Puigneró pel Ter. Estem entestats en que la gent cas de la Riera del Sorreigs. entengui que viure vora del Ter és

una gran sort.El GDT va denunciar l'empresari i el van condemnar a presó. Va ser, sens dubte, una fita important ja que, a més, la sentència va anomenar el GDT com a garant de la recuperació

En general hem millorat molt amb de la riera. L'altre problema té a veure amb la els rius de tota Catalunya, però no quantitat. Si bé la qualitat de les podem perdre de vista que veníem Va ser amb les denúncies pel cas aigües ha millorat, cada dia hi ha més del fons del fons. Els anys 70 van ser Puigneró que vaig començar a impli- problema amb els cabals. Aquest fet dramàtics per als nostres rius.car-me amb el GDT, fent tasques sí que serà difícilment millorable.

d'assessorament.Sense anar més lluny s'han instal·lat Quan algú comença a consumir depuradores, que anys ençà eren aigua no acostuma a deixar de fer-impensables. ho. A més, el canvi climàtic ja

incideix, minvant els cabals: és un Crec que una de les coses que es van No som on volíem, ni de bon tros, efecte gradual però inexorable.escriure als estatuts en el moment de però tampoc podem obviar que hi ha la fundació del GDT va ser que l'en- hagut una evolució notable.titat es dissoldria quan la gent es po-gués tornar a banyar al riu. De fet ara Falta molt per fer i potser haurem hi ha gent que s'hi banya però més d'acabar assumint que mai els rius com acte d'heroïcitat que de plaer. recuperaran el seu estat natural, ja

Des del meu punt de vista mai hi que l'acció humana hi deixa petjada. El nostre objectiu ha estat i és tornar havia hagut a Catalunya una política Però, malgrat tot, encara hi ha a acostar la gent al riu, que de tan d'acord amb el que pensem des moltes coses a fer.sempre havia estat l'eix del lleure del GDT com fins ara.

Quina valoració feu de

Aquest és el nostre somni des dels anys 70. Caldrà veure si s'acaba acomplint o no, però la base hi és.

S'ha obert un procés participatiu molt exitós i això ha de donar a la llarga bons resultats. Amb la DMA no sols opina de l'aigua qui se n'aprofita, sinó també aquells qui l'estimem.

Sense anar més lluny, es va aprovar Malgrat tot, sí, el moviment ecologista A mi m'agrada parlar des del cor. un Pla Sectorial de Cabals de ho tenim difícil però som necessaris.Als voluntaris els vull dir que esti-Manteniment, derivat de l'aplicació min el riu. Viure d'acord amb la de la Directiva Marc de l'Aigua a La nostra feina és destriar el gra de la terra i amb l'entorn, amb harmo-casa nostra. Doncs vam reconèixer palla. Cal demostrar que no és ecolo-nia, és l'únic que pot fer feliç.la importància d'aquest pla, tot gisme tot el que se’n reivindica. Ara

donant-los un premi des del GDT. tothom és ecologista i ens estem carregant els rius, la terra i el planeta a

Sembla que s'estan tenint en una velocitat brutal.compte els principis de la Nova Cultura de l'Aigua. Qui dirigeix Crec sincerament que el Projecte Rius l'Agència Catalana de l’Aigua està en es troba en aquesta situació. No tinc aquesta direcció. clar com s'ha de fer però cal

desenmascarar els que jo en diria El que es fa des del Projecte Rius "ecologistes del capital" són professio-d'adoptar un tram de riu, estimar-nals de la disfressa i es posen en cada lo i adonar-se de l'espectacle de la moment el vestit que més ven. natura a prop del rius, és genial.

Nosaltres, al nostre favor tenim imagi-I sí que existeix la felicitat. Està nació, bona voluntat i la raó.

Això ens preguntem sovint des del feta de "felicitadetes" i en podeu GDT. Té futur l'ecologisme? Al seus trobar moltes, amagades rera ca-orígens sembla que sí, però ara da fulla de vern, sota cada còdol o tothom es reivindica com a espurnejant al mig del corrent del ecologista i això ha devaluat el riu...Descobrir això dóna més feli-Per una cop a la vida, aquesta directiva potencial de les entitats ecologistes. citat que tota la parafernàlia de la ens obliga a complir coses. La Directiva societat de consum. Marc podria anar més enllà però és un Sovint s'assenyala les entitats punt d'inflexió claríssim en la gestió de ecologistes com a sonades. Ens Quan la gent s'estima l'entorn, es l'aigua. S'assumeix per primer cop que tracten com si estiguéssim bojos. dóna el primer pas cap al canvi.és prioritari preservar l'estat ecològic.

Què adreçaries als centenars de grups de voluntaris i voluntàries que treballen al voltant del Projecte Rius?

El Projecte Rius i el GDT han treballat des dels orígens colze a colze per millorar els espais fluvials. Quin creus que és futur d'entitats com les nostres?

Quina lectura en feu des del GDT de la Directiva Marc de l’Aigua?

“Al nostre favortenim imaginació,

bona voluntat ila raó”

22 L’ENTREVISTA 23 L’ENTREVISTA

Jesús SolerPresident del Grup de Defensa del Ter

“VOLEM LA GENT ” ACOSTAR AL RIU

Jesús Soler

1954 - Manlleu. President del Grup de Defensa del Ter des de l’any 2005. Treballa com a químic i és pare de dues criatures d’onze i tretze anys, a qui ja ha encomanat la passió cap al riu Ter.

Per què neix el Grup de Defensa del Ter?

l'evolució dels rius a casa nostra? Quina és la tendència?

Què destacaries d'aquests anys de lluita del GDT?

Com valoreu des del GDT les polí-tiques que s'estan seguint a Cata-lunya en matèria de gestió de l'aigua i dels espais fluvials?

dels pobles riberencs. A Manlleu hem aconseguit algunes coses importants, l'Embarcador que vam

EL GDT va néixer com a resposta tirar endavant dels del GDT, l'impuls natural a la indignació davant l'estat del Museu Industrial del Ter o el del riu Ter. L'any 1976 hi hagué una Centre d 'Estudis de ls Rius gran mortalitat de peixos que va Mediterranis han ajudat a que la gent encendre els ànims de la gent. torni a mirar el riu.

Sense pretendre-ho d'entrada, el Una altra iniciativa ha estat el camí GDT ha realitzat grans accions. vora ter. És un itinerari molt bonic Segurament una de les grans victò- que permet redescobrir la bellesa del ries va ser la denúncia a Puigneró pel Ter. Estem entestats en que la gent cas de la Riera del Sorreigs. entengui que viure vora del Ter és

una gran sort.El GDT va denunciar l'empresari i el van condemnar a presó. Va ser, sens dubte, una fita important ja que, a més, la sentència va anomenar el GDT com a garant de la recuperació

En general hem millorat molt amb de la riera. L'altre problema té a veure amb la els rius de tota Catalunya, però no quantitat. Si bé la qualitat de les podem perdre de vista que veníem Va ser amb les denúncies pel cas aigües ha millorat, cada dia hi ha més del fons del fons. Els anys 70 van ser Puigneró que vaig començar a impli- problema amb els cabals. Aquest fet dramàtics per als nostres rius.car-me amb el GDT, fent tasques sí que serà difícilment millorable.

d'assessorament.Sense anar més lluny s'han instal·lat Quan algú comença a consumir depuradores, que anys ençà eren aigua no acostuma a deixar de fer-impensables. ho. A més, el canvi climàtic ja

incideix, minvant els cabals: és un Crec que una de les coses que es van No som on volíem, ni de bon tros, efecte gradual però inexorable.escriure als estatuts en el moment de però tampoc podem obviar que hi ha la fundació del GDT va ser que l'en- hagut una evolució notable.titat es dissoldria quan la gent es po-gués tornar a banyar al riu. De fet ara Falta molt per fer i potser haurem hi ha gent que s'hi banya però més d'acabar assumint que mai els rius com acte d'heroïcitat que de plaer. recuperaran el seu estat natural, ja

Des del meu punt de vista mai hi que l'acció humana hi deixa petjada. El nostre objectiu ha estat i és tornar havia hagut a Catalunya una política Però, malgrat tot, encara hi ha a acostar la gent al riu, que de tan d'acord amb el que pensem des moltes coses a fer.sempre havia estat l'eix del lleure del GDT com fins ara.

Quina valoració feu de

Aquest és el nostre somni des dels anys 70. Caldrà veure si s'acaba acomplint o no, però la base hi és.

S'ha obert un procés participatiu molt exitós i això ha de donar a la llarga bons resultats. Amb la DMA no sols opina de l'aigua qui se n'aprofita, sinó també aquells qui l'estimem.

Sense anar més lluny, es va aprovar Malgrat tot, sí, el moviment ecologista A mi m'agrada parlar des del cor. un Pla Sectorial de Cabals de ho tenim difícil però som necessaris.Als voluntaris els vull dir que esti-Manteniment, derivat de l'aplicació min el riu. Viure d'acord amb la de la Directiva Marc de l'Aigua a La nostra feina és destriar el gra de la terra i amb l'entorn, amb harmo-casa nostra. Doncs vam reconèixer palla. Cal demostrar que no és ecolo-nia, és l'únic que pot fer feliç.la importància d'aquest pla, tot gisme tot el que se’n reivindica. Ara

donant-los un premi des del GDT. tothom és ecologista i ens estem carregant els rius, la terra i el planeta a

Sembla que s'estan tenint en una velocitat brutal.compte els principis de la Nova Cultura de l'Aigua. Qui dirigeix Crec sincerament que el Projecte Rius l'Agència Catalana de l’Aigua està en es troba en aquesta situació. No tinc aquesta direcció. clar com s'ha de fer però cal

desenmascarar els que jo en diria El que es fa des del Projecte Rius "ecologistes del capital" són professio-d'adoptar un tram de riu, estimar-nals de la disfressa i es posen en cada lo i adonar-se de l'espectacle de la moment el vestit que més ven. natura a prop del rius, és genial.

Nosaltres, al nostre favor tenim imagi-I sí que existeix la felicitat. Està nació, bona voluntat i la raó.

Això ens preguntem sovint des del feta de "felicitadetes" i en podeu GDT. Té futur l'ecologisme? Al seus trobar moltes, amagades rera ca-orígens sembla que sí, però ara da fulla de vern, sota cada còdol o tothom es reivindica com a espurnejant al mig del corrent del ecologista i això ha devaluat el riu...Descobrir això dóna més feli-Per una cop a la vida, aquesta directiva potencial de les entitats ecologistes. citat que tota la parafernàlia de la ens obliga a complir coses. La Directiva societat de consum. Marc podria anar més enllà però és un Sovint s'assenyala les entitats punt d'inflexió claríssim en la gestió de ecologistes com a sonades. Ens Quan la gent s'estima l'entorn, es l'aigua. S'assumeix per primer cop que tracten com si estiguéssim bojos. dóna el primer pas cap al canvi.és prioritari preservar l'estat ecològic.

Què adreçaries als centenars de grups de voluntaris i voluntàries que treballen al voltant del Projecte Rius?

El Projecte Rius i el GDT han treballat des dels orígens colze a colze per millorar els espais fluvials. Quin creus que és futur d'entitats com les nostres?

Quina lectura en feu des del GDT de la Directiva Marc de l’Aigua?

“Al nostre favortenim imaginació,

bona voluntat ila raó”

dissabte!

7 de juny2008

www.projecterius.org

jornadaespais

de neteja dels

fluvials