Espiral solidària - Inmigració

IMMIGRACIÓl espiralsolidària

IMM

IGRA

CIÓ

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA2

Les MigracionsUna de les característiques de l’ésser humà és la capacitat per desplaçar-se i colonitzar

nous ambients. Això ha estat així des de sempre.

Des de diversos estudis paleontològics ha quedat demostrada la tesi que els humans

som immigrants que procedim d’Àfrica a causa dels canvis climàtics, tot i que des del

bressol del pensament blanc i occidental s’hagi pretès durant anys negar i fins i tot false-

jar les troballes arqueològiques que corroboraven aquesta teoria .

Així, fa uns 7 milions d’anys es va originar a l’Àfrica el primer homínid bípede. Uns 4 mi-

lions d’anys després, aquests llunyans avantpassats es van dispersar per gairebé tot el

continent africà, fins que fa uns dos milions d’anys, els seus descendents es van aventurar

a sortir d’Àfrica, essent aquesta la primera gran migració de la història del nostre llinatge,

arribant en aquest moment tant a l‘Àsia tropical com al sud del continent europeu, i con-

cretament a la Península Ibèrica.

La segona onada migratòria es va produir fa un milió d’anys, amb homínids que van ocu-

par de nou bona part d’Europa i Àsia, posseint en aquest moment una tecnologia que els

va permetre endinsar-se en territoris que fins llavors havien estat vetats per a qualsevol

primat, com les fredes estepes que s’estenien al nord de les grans cadenes muntanyen-

ques, els Alps, el Caucas o l’Himàlaia.

I finalment, i fa uns 500.000 anys, té lloc el tercer gran èxode d’Àfrica, del qual procedim

tots els pobladors i pobladores actuals del planeta. En aquesta migració es va arribar en-

cara més lluny que en les anteriors permetent l’accés a nous continents, com Austràlia o

Amèrica.

Tots aquests moviments migratoris es van produir arran dels canvis climàtics i ambientals

del planeta. La imatge per tant del continent africà com a focus de migracions és correc-

ta, i també com a bressol de la humanitat.

Actualment però sembla que el flux migratori en el cas africà només va de Sud a Nord,

però els moviments migratoris es produeixen tant des d’ell com dins d’ell, essent el lloc

del món on més moviments migratoris es produeixen.

Àfrica és doncs, continent de migracions, i dins d’ell hi ha un moviment de 40 milions de

persones, que són migrants interns. A l’Àfrica Oriental la majoria dels desplaçaments es

produeixen a l’interior, acollint camps de refugiats, desplaçats interns i migrants socials,

resultat de les guerres internes i les friccions entre els estats veïns.

IMM

IGRACIÓ

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA 3

A l’Àfrica Meridional hi ha una diferenciació entre migracions voluntàries i forçoses en

una zona d’intensa circulació de poblacions procedents de l’interior i de l’exterior, bé per

raons econòmiques generades pel major desenvolupament de països com Sud-àfrica i

Zimbabwe, pels conflictes armats a causa de la balcanització dels conflictes ètnics en el

context de les artificials fronteres colonials, o com a trampolí per prosseguir el seu viatge

cap a Europa, Amèrica i Austràlia.

I a l’Àfrica Occidental hi ha una migració interna dinàmica i complexa que es caracteritza

per ser eminentment laboral i comercial i que està molt feminitzada. És també l’origen de

la majoria d’homes joves que arriben a Europa de forma irregular, de manera que la zona

del Sàhara i la zona saheliana, en principi llocs de pas cap a Europa, s’està convertint cada

vegada més en lloc d’assentament de persones immigrants procedents de tota l’Àfrica

Sudsahariana.

Alguns d’aquests països acaben convertint-se en trampes dels que és difícil sortir. Així,

fins fa pocs anys, països com Líbia o Algèria eren els països en què molts dels joves mi-

grants, sobretot homes, s’establien per treballar i treure els fons necessaris per seguir el

seu trajecte, molt majoritàriament en pastera, sovint l’única opció a la qual accedir a cau-

sa del impediment sistemàtic d’una entrada per via legal. Aquestes pasteres, per contra-

dictori que sembli, són a més de molt arriscades, molt més cares del que seria un viatge

regular per exemple en avió. Quan el projecte migratori fracassa i les persones queden

atrapades en països com el Marroc, on el treball és pràcticament impossible, el país acaba

convertint-se en una presó oberta, d’on és molt difícil d’escapar.

Actualment, amb l’afany i la priorització per part de les polítiques migratòries europees

per reforçar la Frontera Sud, externalitzant el control migratori a països com el Marroc,

IMM

IGRA

CIÓ


aquests, més que en països de trànsit, establiment o ratera, s’han convertit en un autèntic

calvari per als i les joves migrants, amb una violació sistemàtica dels drets humans.

En els darrers 13 anys es valora que més de 23 000 persones han mort a les costes medi-

terrànies mirant d’entrar a Europa.

A l’Amèrica Llatina, 30 milions de llatinoamericans i llatinoamericanes són migrants, re-

presentant el 13% del total mundial, on la majoria dels migrants són persones menors

de 30 anys, especialment entre els 20 i 29 anys. El canvi climàtic està accelerant els fluxos

migratoris a Mèxic, Amèrica Central, el nord-est del Brasil, la Serralada dels Andes i les

regions de Patagònia i Cuyo, i cinc milions de persones pateixen les dificultats del des-

plaçament forçat per narcotraficants i altres grups armats il·legals.

De 2003 a 2009, gairebé 950 mil persones per any van emigrar des de les Amèriques cap

a països de la (OCDE), on prop de la meitat d’aquests moviments van ser cap als Estats

Units, i una quarta part cap a Espanya.

El drama de la migració llatinoamericana a les portes del Estats Units és per tots i totes

conegut, i són ja molts anys en que la situació es repeteix.

S’han demostrat extensivament els vincles que hi ha entre l’augment en la seguretat de

la frontera i la mort de migrants. En els anys 1990s i 2000s l’augment de la fortificació de la

frontera entre els EUA i Mèxic coincideix amb l’augment simultani de morts de migrants

reportades. La militarització segmentada de la frontera ha resultat en un “efecte embut”,

que vol dir que el flux migratori s’ha redistribuït a àrees remotes i perilloses, com l’àrea del

sud d’Arizona.

Tot i no saber-se el nombre total de persones mortes en l’intent de creuar la frontera dels

EUA, sí que hi ha nombres aproximats que parlen de 2238 cossos trobats entre els anys

1990 i 2012, havent un augment exponencial de morts a partir del 1999.

Si ens referim al continent asiàtic, la primera dada important és tenir en compte que més

del 50% de la població mundial viu a l’ Àsia, una proporció alta que deixa presagiar l’am-

plitud del fenomen migratori en aquesta regió. De fet, ja el 1990, Àsia comptava amb el

major nombre d’emigrants, un total de 49,8 milions de persones.

Sobre la migració a altres continents; 38 milions d’asiàtics viuen a Europa, Amèrica del

Nord i Oceania.

Hi ha també moltíssima migració interna; on països com Malàisia, Corea del Sud i Tailàn-

dia s’han convertit en països d’acollida, per una banda pel desenvolupament econòmic i

per l’altre per la inestabilitat política dels països colindants.

IMM

IGRACIÓ


Per concloure: Actualment més persones que mai estan vivint fora del seu país. El 2013, 232 milions de

persones, és a dir 3,2% de la població mundial, eren migrants internacionals, a diferència

dels 175 milions registrats el 2000 i els 154 milions del 1990.

El Nord, és a dir els països enriquits, acull 136 milions de migrants internacionals, mentre

que al Sud resideixen 96 milions. La majoria dels migrants internacionals estan en edat la-

boral (20 a 64 anys) i representen el 74% del total. A nivell mundial, les dones representen

el 48% de tots els i les migrants internacionals.

Les dades demostren que la migració Sud-Sud és tan comú com la migració Sud-Nord.

Al 2013, prop de 82.300.000 de migrants internacionals que van néixer al Sud residien

al Sud, xifra que supera els 81.900.000 de migrants internacionals originaris del Sud que

viuen al Nord.

Els asiàtics i llatinoamericans que viuen fora de les seves regions d’origen constitueixen

els grups més nombrosos de la diàspora a nivell mundial.

Europa i Àsia juntes alberguen a gairebé les dues terceres parts del total de migrants

internacionals de tot el món. Europa segueix sent la regió de destinació més popular

amb 72 milions de migrants internacionals el 2013, en comparació amb 71 milions a Àsia.

Des de 1990, Amèrica del Nord ha registrat el major increment en el nombre absolut de

migrants internacionals, que van sumar 25 milions, i ha experimentat el creixement més

ràpid en la quantitat de migrants amb una mitjana de 2,8% anual.(comunicat premsa

NNUU. 11/11/2013)

IMM

IGRA

CIÓ


Activitat : PresentacióEn una cartolina escrivim cadascú el nostre nom i el nom d’una persona estrangera que

coneixem i de qui destacarem un tret, el que vulguem. Després ens posarem en parelles i

cadascú explicarà a la seva parella quatre cosetes sobre ell o ella mateix/a i a quina perso-

na estrangera que coneix ha triat per presentar així com el tret d’ell o ella que hem volgut

destacar. Ens presentarem de manera invertida.

Objectiu: veure si coneixem o no coneixem gent estrangera. Veure si es diferencia entre

estranger/immigrant, veure què es destaca de cadascú (diferent si és estranger que im-

migrant? trets típics? estereotips?) dependrà molt del grup el que surti, i s’haurà de ser

capaç de conduir en funció d’això.

Material necessari: cartolines petites, paper gran, bolígrafs i cinta adhesiva

Activitat : EstereotipsEns dividim en grups de 4 o 5 persones i cada grup escriu en un paper/cartolina 10 pa-

raules/imatges/fets que li venen al cap en parlar d’immigració. S’han de consensuar en

el grup a partir de les imatges més recurrents dins el grup etc. Després cada grup les

exposarà i les comentarem.

Objectiu: veure quin és el nostre imaginari sobre la immigració, i reflexionar sobre com

s’ha construït aquest imaginari (mitjans de comunicació? Viatges? Experiències personals?)

Material necessari: paper gran, bolígrafs

Dinàmiques per conduir un taller sobre Immigració

Comentar-ho. Tenint en compte que en l’àmbit de la immigració, solem quedar-nos

amb una sola versió, amb una sola història, sovint unidireccional i curta de mires, ajudats

i ajudades pels mitjans de comunicació.

Veure el Vídeo de 18 minuts “El peligro de una sola historia” de l’escriptora nigeriana Chimamanda Adichie.

A partir de la lectura, identificar quins trets serien els típics que amb la mirada de “una

sola historia” faríem del Hassan si som un ciutadà o ciutadana de Mataró, on ell viu, i no

el coneixem. I identificar quin són els trets i característiques de la seva vida que només

coneixerem si mirem al Hassan des de la curiositat, si el coneixem.

Lectura de “El meu amic Hassan” Annex 1

Revista QUADERNS. Núm. 114. Cristianisme i Justícia. Octubre 2002

IMM

IGRACIÓ


Activitat : ConceptesEns dividim en grups de 7/8 persones i cada grup ha de definir en una cartolineta (un

concepte per cartolina) els següents conceptes:

Emigrant, Schengen, visa, CIE, CETI, deportació, pastera, passaport, etnocentrisme, estereotip, cayuco, immigrat ,ordre d’expulsió, immigrant, permís de residència, il·legal.

Després per cada concepte mirarem les definicions que ha fet cada grup. Donarem les

definicions correctes ( annex 2 ) i reflexionarem sobre com coneixem ben poc de molts

conceptes tot i sentir-los habitualment als mitjans de comunicació.

Les definicions de cada concepte són:

• EMIGRANT: Persona que deixa el seu país per anar a viure a un altre

• SCHENGEN: Conjunt de països de la comunitat europea pels quals hi ha llibertat de

circulació sense cap control amb el visat Schengen. El pacte es firma l’any 1985 i entra

en vigor l’any 1995.

• VISAT: Permís per a legalitzar l’ entrada o estada de persones en un país on aquest

no tingui nacionalitat o lliure trànsit, ja sigui per convenis bilaterals entre el país de la

nacionalitat de la persona i el país que autoritza l’entrada.

• CIE: Els Centres d’Internament d’Estrangers són establiments no penitenciaris

dependents del Ministeri de l’Interior destinats a la custodia preventiva dels estrangers

per a garantir la seva expulsió o devolució en virtut de l’expedient administratiu. Molt

criticats per les condicions en les que es troben les persones recloses i per la seva

opacitat.

• CETI: Els Centres d’Estança Temporal d’Immigrants de Ceuta i Melilla són establiments

de l’administració pública creats per a la primera acollida i destinats a donar els

serveis socials bàsics als immigrants i sol·licitants d’asil polític que arriben a les ciutats

autònomes.

• DEPORTACIÓ: Expulsió d’un individu o grup de persones fora d’un determinat territori,

habitualment per qüestions polítiques.

• PASTERA: Embarcació de fusta petita i descoberta amb el fons pla utilitzada per a

pescar.

• PASSAPORT: Document oficial expedit per un país, que certifica i serveix per identificar

a una persona individualment. Te validesa internacional, expedit per les autoritats d’un

país, acredita el permís o autorització legal per a que surti o ingressi al país.

• ETNOCENTRISME: Actitud o punt de vista per el qual s’analitza el món segons el punt

de vista de la pròpia cultura.

• ESTEREOTIP: Creences mantingudes per individus o grups de persones sobre altres

individus o grups de persones, creades i compartides. Són generalitzacions inexactes

concebudes sense una base adequada. Formes errònies de pensament que no

coincideixen amb la realitat.

IMM

IGRA

CIÓ


• CAYUCO: Embarcació índia d’una peça, més petita que la canoa, amb el fons pla que

es governa i es mou amb el canalet.

• IMMIGRAT: Persona que s’estableix en un país que no és el seu.

• ORDRE D’EXPULSIÓ: Sanció que s’imposa als estrangers en situació irregular que

ordena la expulsió del territori nacional.

• PERMÍS DE RESIDÈNCIA: Document que autoritza a una persona extrangera a residir

en un país.

• IL.LEGAL: que no està permès per la llei. (aclariment: una persona no pot ser mai

il·legal).

Material necessari: cartolines petites, paper gran, bolígrafs i cinta adhesiva.

Activitat : El viatgeEns dividim en grups de 5/6 persones i cada grup mira de respondre a les 7 preguntes

següents. Després ho posem en comú i anem conformant les respostes correctes.

A l’annex 2 hi ha una guia per treballar les preguntes.

1.Com creus que un jove africà de Guinea Conakry, Ghana o Mali que vol viatjar a Europa ho pot fer/ho fa?

2. Què és un visat? Què creus que es necessita per a que el donin?

3. Si no et donen un visat, què fas?

4. Quant creus que pot costar un viatge en pastera?

5. Assenyala els possibles perills que pots trobar durant el viatge per terra i mar.

6. Un cop s’han superat les fronteres i s’ha arribat al nostre país, què passa?

7. Què podem fer nosaltres davant d’aquesta realitat?

Material necessari: mapa d’Àfrica

IMM

IGRACIÓ


Activitat : Les fronteres

Basta de violencia en las fronteras és una campanya realitzada per associacions marroqui-

nes defensores dels drets humans: ALECHA, GADEM, FMAS, AMDHA.

Objectiu: conèixer quina és la realitat a les fronteres i quina és l’actuació policial espanyo-

la i marroquina, i com responen a una política clara de fre a l’entrada de persones.

Comentar el vídeo.

Visualitzar el vídeo: “Basta de violencia en las fronteras” (Sara Creta, Sylvin Mbarga, Picas Abessolo, Eric William) (17 min)

Activitat : CIES

Visualitzar el vídeo: “Sobren raons. Sobre els CIE” (tanquemeslcies.blogspot.com.es) (30 minuts)

Comentari del vídeo.

Lectura “Déu és negra i sense papers” Annex 3

Una gàbia sense sortida. La realitat de les persones immigrades a Ceuta.

Document ACAT Num.27.

Lectura conjunta de “Per què tanquem els immigrants? ” Annex 4

Suplement de la revista PAPERS. Quadern núm. 188 de CJ -(n.222)-Març

2014.

IMM

IGRA

CIÓ


Altres punts geogràfics amb drames migratoris:

Tot i que ja ho hem explicat a l’inici, volem remarcar que els controls de fronteres es

cobren vides arreu del món. Allà on es troben el “primer” món amb el “tercer” món, a les

fronteres, és on es produeixen els drames. Des del nord només es treballa pel control, les

causes de la pobresa que generen migració no es treballen, perquè la pobresa del Sud

és la riquesa del Nord.

Malgrat tots els drames, en el cas per exemple d’Àfrica, el major fluxe migratori és intra-

continental, la major part de desplaçats i refugiats africans són dins el continent, on paï-

sos sense recursos han d’assumir des de la precarietat l’acollida de persones desplaçades.

“(...) Se estima que el número de migrantes en el mundo “son 214 millones y 14 mi-llones son de África’’. Pero, “contrariamente a lo que se piensa, el 47 por ciento de los africanos se queda en África y el 10 por ciento va al Oriente Medio. Sólo un pequeño porcentaje llega a Europa. En resumen, los africanos se encuentran en África’’, (...)

En resumen, el continente africano se caracteriza por la menor tasa de migración ex-terna y mayores tasas de movilidad en su interior.“

(Mario Giro, Comunidad de San Egidio, 2011)

Contrapunt

La bestia. Muerte y explotación de migrantes en México (4 min15)

Apresan a migrantes ilegales rumbo a Puerto Rico (55 seg)

Buscan desaparecidos de naufragio en Nagua, R.Dominicana.(3min 12)

La policía rusa realiza redadas masivas para detener a inmigrantes clandestinos (1 min 05)

Europa busca evitar la inmigración ilegal tras la tragedia de Lampedusa(2 min 24)

IMM

IGRACIÓ


La pel·lícula toca els diferents temes que hem anat treballant al dossier.

Al llarg del viatge, i en diferents llocs del món, hi ha una violació sistemàtica de diferents

drets humans sota la mirada impassible de la comunitat internacional. Convidem a llegir

la Declaració Universal dels Drets Humans Adoptada i proclamada per l’Assemblea Ge-

neral de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de10 de desembre de 1948, i assenyalar

aquells drets humans que arrel del visionat de la pel·lícula veiem no es respecten.

(Annex 5)

Proposta de pel·lícula per cinefòrum:

Pel·lícula: 14 kilómetrosDirecció i guió: Gerardo Olivares.Fotografía: Alberto Moro. Música: Santo Vega. Any: 2007. País: EspanyaDurada: 95 minuts. Intèrprets: Adoum Moussa, Iliassou Mhamadou Alzouma, Aminata Kanta.

IMM

IGRA

CIÓ

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes12

AnnexesIMMIGRACIÓl espiralsolidària

IMM

IGRACIÓ

L’ESPIRAL SOLIDÀRIA - Annexes 13

Annex 1: El meu amic Hassan

I. UNA APROXIMACIÓ DES DE LA VIDA

Els fenòmens migratoris ens porten a parlar de processos socials complexos que tenenllurs repercussions polítiques, econòmiques, socials i culturals. Tanmateix, malgrat lacomplexitat d’aquests fenòmens, no ens podem deixar emportar únicament per les dadesquantitatives, indiscutiblement necessàries per a la comprensió d’aquests fenòmens, però,d’altra banda, massa freds per a donar-nos raó del rerefons humà que envolta tot projectemigratori.

Per això, en aquesta primera part, em centraré en la manera com es va anar gestant laidea d’emigrar d’un jove de Larache (El Marroc), com va perdre el seu status de ciutadà pera convertir-se en estranger en una terra estranya. Es tracta només d’un apunt, d’un flash quepot ajudar-nos a posar un rerefons personal a aquests rostres anònims que ens trobem pelsnostres carrers, i que tendim a amagar sota un clixé estereotipat.

Em proposo, doncs, de relatar-vos el projecte migratori de Hassan per terres catalanes(1). El vaig conèixer a Mataró (Barcelona) fa vuit anys, al Centre Sant Pau, de CàritesDiocesana de Barcelona. Hassan va entrar en contacte amb nosaltres, com tants d’altresimmigrants, per tal de seguir els diferents cursos que impartim en el nostre centre.

La decisió d’emigrar

Avui, remuntant-nos en el temps, li demanem que ens relati com es va anar gestant en elseu interior aquella decisió motivada per un “ja n’hi ha prou!” Aquell dia en què les portesd’Europa es dibuixaren per primer cop en el seu horitzó. La seva vida començava a restaralterada pel fatalisme de la realitat quotidiana. En la seva ment, s’anava gestant una decisióque havia de marcar definitivament la seva vida personal i familiar: l’èxode cap a Europa.

Hassan es troba a Espanya des de l’estiu del 1990. La gestació de la idea de deixar elseu país va seguir el mateix camí que el de molts altres compatriotes seus: un amic quetreballava a Espanya, en un dels seus viatges de vacances al Marroc, li va parlar de lesexcel·lències de la vida a Europa. Semblava que tot eren facilitats. Els relats fantàstics esmultiplicaven, en aquests mesos d’estiu. Hassan veia centenars de joves que arriscaven llursestalvis i llurs vides en un viatge en fràgils pateres amb destinació a la costa espanyola. Foullavors quan es va dir: Per què no aventurar-me jo, també? Tanmateix, un cop en terraeuropea, la realitat que es trobaria seria molt diferent...

Hassan, amb 30 anys, és el més petit de quatre germans. Es va casar als 16, i, en elmoment de deixar el Marroc, acabava de néixer la seva tercera filla. Durant anys havia estat

5

IMM

IGRA

CIÓ


treballant a les terres del seu pare. Un treball que no donava prou per a una família queaugmentava, ni per a l’inconformisme d’un jove inquiet que no s’acontentava a quedar-setancat en els limitats feus familiars. El seu inconformisme el va portar a entrar en contacteamb els traficants de droga marroquins: “amb poca feina et feies d’or”, em comentava. Però,en la vida de Hassan, la influència del seu pare tenia el seu pes, fins al punt que el vaconvèncer que abandonés aquell camí on s’estava posant, i que, a la llarga, li haguéscomportat seriosos problemes. Aquest canvi de plans li suposaria complicar-se un xic lavida. Arribat a aquest punt, es va plantejar, per primer cop, saltar a Europa, puix que al seupoble no hi havia futur.

Per a milers de marroquins, Europa és un somni que es presenta com a proper, pel quefa a la distància física, però els Acords de Schengen (2) el converteixen en molt més distant,quant a la seva possible realització. La difícil situació econòmica en què es trobava Hassan elva portar a emigrar, per primer cop, cap a terres de l’Est del Magreb. Una llarga travessiaper Algèria i Tunísia, fins arribar a Líbia, resultà poc exitosa. Les coses no van anar bé; demanera que va haver de replantejar-se de nou el salt vers la somniada Europa.

A l’estiu, els pobles marroquins es veuen alterats per la presència de milers de paisansresidents a l’estranger que tornen de vacances al seu país. És un temps en el qual els veïnsdel poble resten enlluernats amb els cotxes i les històries que els arriben d’Europa: totsembla tan fàcil!... Un d’aquests estius, Hassan va connectar amb un veí del poble que feiacinc anys que es trobava a Espanya. Li va parlar de les excel·lències de la vida a Europa. Licomentava que aquí hi havia moltes més oportunitats per a trobar feina.

Sol i lluny de la família

Amb el visat de “turista”, va entrar a Espanya l’agost del 1990. Per a aquestaacreditació va necessitar demostrar que tenia recursos econòmics per al seu sosteniment. Lafamília va col·laborar amb els estalvis necessaris per a poder passar la frontera. Però, un copa l’altra banda, com tants d’altres immigrants que entren mitjançant aquest procediment,s’oblidà de la “il·lusió turística” del país que l’acollia, per tal d’iniciar la penosa ruta de larecerca d’un treball amb què guanyar-se dignament la vida. La seva primera destinaciólaboral fou Premià de Mar (Barcelona), població on es trobava “l’amic” que el portà aaquestes terres. Ben aviat es va començar a adonar que les coses no serien tan senzilles. Quèlluny quedava aquell estiu i les xerrades que va tenir amb “l’amic”!. La realitat es presentavamolt més crua que no pas aquell somni d’una nit d’estiu. A la seva arribada, “l’amic” el vadeixar plantat. Els primers mesos van ser molt difícils. Vivia en una barraca, on l’aigua de lapluja els visitava sovint. Les seves primeres feines foren d’allò més dur: cavar claverons enles obres públiques, viure enmig de la pols i de la calor sufocant de l’estiu. Mai no haviatreballat tan durament, em confessava. Sense la força i la resistència dels seus 20 anys, no lihagués estat possible d’aguantar en aquelles condicions.

La verema, a 50 Km de Barcelona, fou la seva segona destinació laboral. Des d’allí vamarxar cap a València, on treballà en un circ que el portà de gira per tot Espanya. Però, latranshumància no era pas l’ideal per a un jove forjat en el sedentarisme de l’agricultura. Enuna estada del circ a Barcelona, va aprofitar l’escala per tornar de nou a Premià de Mar. Enel seu horitzó no hi entrava viatjar d’una banda a l’altra, però el possible canvi no es podiafer a qualsevol preu. D’aquesta manera, arribà, el juny del 1991, al seu treball actual, unagranja de Vilassar de Mar (Barcelona). Va fixar el seu lloc de residència a Mataró, ciutat on

6

IMM

IGRACIÓ


viu actualment, a uns 12 Km del lloc de treball.Després de la dura experiència que va viure a la seva arribada a Premià de Mar, on no

va trobar persones de confiança per a compartir el seu projecte migratori, va preferir laincomoditat de residir una mica lluny del treball, però compartint el mateix projecte de vidaamb un grup de companys amb qui tenia confiança. Per a Hassan, la confiança és una de lesparaules clau per a afrontar el projecte migratori. Quan estàs lluny de la família –em deia– ésmolt important trobar companys amb qui poder compartir un mateix projecte. Això demanaun mínim de confiança, per tal de compartir els moments bons i dolents, estar disposat aajudar-se mútuament, quan la situació ho requereixi.

El fantasma del fracàs

Els dos primers anys van ser els més durs. El gran problema era el desconeixement de lallengua i la duresa de les condicions de treball. En certa manera, es sentia com si haguéstornat a néixer. En desconèixer l’idioma, no podia expressar el que pensava. Experimentavala impotència de no poder comunicar-se amb la gent. Durant aquesta època, li passà pel capdiverses vegades la idea de retornar al Marroc. Per primera vegada s’enfrontava al fantasmadel fracàs. Si no ho va fer, va ser perquè s’havia gastat tots els diners en el viatge d’anada.Es tractava, en principi, d’un viatge d’anada sense retorn.

Durant el temps que visqué en situació irregular, foren tan dures les condicions de vida,que l’amenaça policial que podia comportar la seva situació irregular no la vivia pas amb capaclaparament especial. No temia ser detingut per la policia i ser expulsat del país. Hassan emconfessava que, en el fons, i en cert sentit, ho desitjava, perquè era la manera de tornar alpaís de “forma involuntària”. Ell es sentia obligat a romandre aquí, malgrat les durescondicions de vida: no podia fracassar, davant els seus familiars i veïns del poble; hi havia unimperatiu que l’obligava a restar on era, malgrat les dificultats i la pròpia voluntat. Però, si elretorn al país es feia d’una manera forçada, a causa d’una expulsió policial, podia salvarl’honor, un aspecte que compta molt en la seva cultura.

En la societat magribina, la qüestió de l’honor és la base del codi moral de l’individu,fins al punt que un sempre es veu a si mateix a través dels ulls dels altres. La concepciósocial (grupal) que es té d’una persona pesa molt sobre l’individu. La imatge que tenen d’ellsmateixos depèn, en gran mesura, de la imatge que donen als altres. La respectabilitatdefineix la persona, que té necessitat dels altres per poder captar la seva pròpia identitat. Lagent de l’entorn es converteix en testimoni i jutge del que fa o deixa de fer l’individu. Quanalgú, per qüestió d’honor, deixa d’existir per als altres, deixa d’existir per a si mateix.

Va estar dos anys treballant “sense papers” fins a regularitzar la seva situació. Al capde dos mesos d’obtenir el permís de treball i residència, va viatjar, per primer cop, alMarroc, per tal de retrobar-se amb la seva família. Havien passat més de dos anys: “unaeternitat”.

La família al Marroc

Fàtima, la seva dona, provenia d’una família de setze germans, de la qual només ensobrevivien vuit. La majoria van morir quan tenien pocs mesos d’edat. A casa dels seuspares hi viuen cinc germans, i tres són casats. Als catorze anys es va casar amb Hassan. Talcom mana la tradició, fou un acord entre famílies. En casar-se va passar a viure amb el seu

7

IMM

IGRA

CIÓ


marit, a la casa del seu sogre.En el món islàmic, la família és de matriu patrilineal, de manera que l’home, amb el seu

cognom, atorga línia de continuïtat familiar. La dona, per contra, en casar-se abandona laseva llar, per tal de passar a formar part de la família del marit.

Mentre Hassan es trobava a Espanya, Fàtima i les seves filles vivien a casa del seu sogre,el qual se’n féu càrrec. Van passar uns mesos, fins que Hassan pogués enviar uns quantsdiners. Mentrestant, Fàtima i les seves tres filles depenien del pare de Hassan. Quan Hassanpodia estalviar uns quants diners, els enviava directament al seu pare. Fàtima no va veuremai els diners que enviava el seu marit, però tampoc no li mancà res.

És important de remarcar la incidència que tenen els moviments migratoris sobre el teixitfamiliar tradicional. L’estructura familiar actual es troba enfront de la situació totalmentnova que suposa la crisi del model familiar tradicional. La cohesió i seguretat que dóna elpare a la família resta totalment alterada quan aquest ha d’abandonar la llar per a emigrar aEuropa. La seva partença provoca una reestructuració familiar que afecta, d’una maneraespecial, la mare i els fills.

Fins al moment de la reagrupació familiar, Fàtima va passar per una llarga espera.Durant dos llargs anys va viure en una situació que no era normal, puix els sogres ocupaven,en certa manera, el lloc del marit absent. Aquest temps d’espera suposava un desgastimportant, ja que els criteris del marit i els dels sogres eren sovint diferents. En aquest sentit,Hassan és una persona oberta, i mai no tingué cap inconvenient a deixar anar la seva dona acasa de la seva família.

En cas que els esposos, en casar-se, disposin de casa pròpia, quan el marit se’n va, moltsovint la dona s’ha de posar a treballar. Tant per a la dona com per als fills, aquesta novasituació suposa, a la família, un canvi molt important. Sovint la sogra passa temporades acasa de la nora per a protegir-la. En els casos que la dona és analfabeta, els diners que enviael marit els rep un familiar d’aquest (pare, germà...), el qual, al seu moment, els farà arribar,mitjançant la sogra, a l’esposa. Com en el cas de Fàtima, és molt habitual que la dona notingui cap notícia dels diners que envia el seu marit.

En els casos en què el matrimoni disposi de fills adolescents, el més gran pot passar aexercir, en cert sentit, el paper de pare. Aquests canvis en l’estructura familiar, amb eltemps, es poden convertir en problemes que es van acumulant en la dona i els fills. Enaquestes alteracions es fonamenten molts fenòmens psicopatològics que s’esdevenen en elsprocessos migratoris.

La reagrupació familiar: per fi, novament junts!

El 1995, cinc anys després de la seva arribada a Espanya, Hassan va aconseguirreagrupar tota la seva família. Per fi, novament junts! Hassan em confessava que, si haguésarribat a Espanya solter, mai no s’hagués casat; i això per la duresa que li representava tenirlluny la dona i els fills.

L’arribada de la família no es va improvisar. El procés de reagrupació familiar és llarg ifeixuc. Comporta tota una llarga llista de requisits: tenir els papers en regla, disposar d’untreball estable i d’un contracte de lloguer de pis amb les condicions d’habitabilitat aprovadesper una inspecció. Hassan va començar el procés de reagrupació familiar al cap de tres anysde tenir els papers en regla.

Com hem vist, es necessita una certa estabilitat econòmica per a complir tots els

8

IMM

IGRACIÓ


requisits del procés de reagrupació. Hassan va estar vivint sol només durant dos anys, eltemps que va tardar a arribar la seva família. Durant aquest temps no va voler compartir elpis amb altres companys, per por de tenir problemes amb ells al moment de l’arribada de laseva família. Això li va suposar molts diners, en no poder compartir les despeses del lloguerdel pis.

El temps que va estar separat de la família el va viure anímicament des de la tristesa i lasolitud. L’arribada de la seva dona i de les seves filles li retornà la tranquil·litat, malgrat ladespesa econòmica es disparés ràpidament. Quan estava sol, trucava per telèfon un cop cada3 o 4 mesos. Ara, la seva dona truca un cop a la setmana al Marroc per a tenir notícies de lafamília.

Els dubtes enfront del retorn

Ja fa dos anys que s’ha començat a construir una casa a la seva terra natal, al costat dela vivenda dels seus pares. En aquesta llar s’hi troba reflectit el somni del retorn. Hassancomenta que, si un té ganes de treballar al Marroc, ho pot fer; la diferència rau en els sousde misèria; però, d’altra banda, a Espanya la vida és molt més cara. Enfront del possibleretorn al Marroc, les raons que el porten a dubtar-ne no són tant d’ordre econòmic com unaqüestió de drets humans i de democratització de la societat: “Allà hi ha molta injustícia; elsrics cada cop ho són més, perquè llurs drets i obligacions són diferents dels de la granmajoria del poble”. Quan ell vegi que hi ha una major igualtat d’oportunitats, es plantejaràde tornar al seu país. De tota manera, no li agrada de fixar-se terminis, puix diu que hi hamolts imponderables que fan canviar de plans a l’hora menys pensada.

D’altra banda, està content de viure a Espanya, perquè, com a estranger, té més dretsque al seu propi país. “Al Marroc no hi ha drets, els pobres queden sempre els últims”, “aquíes respecta més la persona, hi ha més igualtat”, “posem l’exemple d’una fila de persones queesperen llur torn: aquí la gent respecta el lloc de cadascú; al Marroc, això és impossible,‘l’amiguisme’ funciona diàriament i a tots nivells”. Hassan considera que aquí es viu méstranquil, “ningú no es posa amb ningú”. Al Marroc, qui té diners és el blanc de totes lesmirades, motiu d’enveges. La gent que progressa econòmicament, si no entra en el joc de lescorrupcions o de “l’amiguisme”, no la deixen tranquil·la. “Allí et demanen els diners o te’lsroben”. L’ambient social, al Marroc, està molt malament; la gent no vol treballar i, llavors,s’aprofiten dels qui tenen diners.

Malgrat tot, Europa no és pas el paradís, em confessa; el sou és molt just per a tirar lafamília endavant. Generalment, en el tema econòmic, els membres de la família extensas’ajuden entre ells. Hassan, en no disposar d’altres familiars a Mataró, quan necessita dinersdemana un crèdit al banc. En aquest sentit, no té cap problema; com a aval, respon amb elpis que té en propietat.

Vacances: viatge d’anada i tornada

Quan se’n va de vacances al Marroc, s’adona que la situació del país no millora, alcontrari. Una de les coses que més li dolen és que la gent del seu mateix poble el tracti coma estranger. Sembla com si la seva condició d’estranger a Espanya assolís carta de ciutadaniaarreu on vagi. La gent del poble que no marxa sent enveja dels qui se’n van i s’obren camí aEuropa. Per aquest motiu, quan se’n va de vacances al seu poble ho fa en autobús o en tren,

9

IMM

IGRA

CIÓ


mai amb el seu cotxe. A l’estiu, l’ambient del poble s’enrareix a causa de l’arribada de moltsveïns que vénen d’Europa. És un temps en què la gent del poble aprofita l’ocasió perdemanar diners “als nous rics”.

La vida continua...

Amb la reagrupació familiar, Fàtima va arribar a Espanya amb les seves tres filles. Avui,quatre anys després, la família s’ha vist incrementada amb dues menudes més. Hassanesperava el fill que no ha arribat. És conscient que no pot tenir més fills, puix el seu sou nodóna per a més. El fet de no tenir cap noi, el viu amb un cert dolor, perquè, a mesura que lesseves filles es vagin casant, passaran a formar part de les famílies dels respectius marits.

Hassan és una persona força oberta i no vol imposar res a les seves filles. Ell és del’opinió que forçar les persones no porta enlloc, “les coses s’han de fer amb gust”, diu. Pelque fa a la formació de les seves filles (de 2 a 13 anys), Hassan considera que han d’aprendreles coses d’aquí, però també tenint cura dels aspectes culturals i religiosos de la seva terra.De tota manera, és molt conscient que hi ha força aspectes, com la història del seu país, queels perdran. Respecte a l’aprenentatge de la llengua àrab, li sap greu que les seves filles novulguin fer-lo; diuen que és difícil i que ja en tenen prou amb l’escola. Quant a la religió,considera que la formació de les nenes és molt més lliure que la dels nens, els quals hand’anar a la mesquita a aprendre l’Alcorà.

Hassan continua construint la seva casa al Marroc, però la situació social, política ieconòmica del país el desperten del bell somni del retorn. Li caldrà, encara, esperar; la llargaespera de tants homes i dones que un dia van deixar llur terra per a viure el mite del retorn acasa.

10

IMM

IGRACIÓ


Annex 2: Guia de respostes per a l’activitat “ EL VIATGE”

Resposta 1: Aquí el grup decidirà si diu avió, pastera, o què diu, i en funció del que digui

es conduirà. El grup ha d’arribar a saber que la majoria dels i les joves decideixen sortir

“per terra” direcció a Europa, sovint amb molta desinformació, i que ho fan així perquè

per volar en avió es necessita un visat, i que aconseguir un visat és quasi impossible.

Resposta 2: Un VISAT és un segell que et posen al passaport que et permet viatjar a un/

uns país determinat durant un temps acotat. El concedeix l’ambaixada del país de desti-

nació. Allà on es vol anar.

Resposta 3: No queda altra que anar “per terra”.

Agafa un mapa i tria el que creguis és el millor camí, raona-ho.

(entreguem mapa polític africà i del sud d’Europa)

Un cop hagin triat camí, consensuat amb el grup, han d’explicar-ho i argumentar la tria.

Explicar després les rutes més habituals cap a països del Magreb on treballar i treure di-

ners per pagar les pasteres.

Resposta 4: Entre 800€ i 3000€.

Excepcional: els casos dels cayucos que surten des de Senegal i Mauritània, on els propis

africans que volen navegar s’ajunten, reuneixen els diners i compren el cayuco, i la ben-

zina. Solen ser comunitats de pescadors.

Resposta 5: Que el grup enumeri i raoni possibles perills.

Referir després: quedar-te sense diners en el camí, els perills del desert a peu, els perills de

la pastera, els abusos policials en cada un dels països i les fronteres, etc.

Resposta 6: Després que el grup hagi fet la seva reflexió explicarem com un cop arriba-

des, les persones han de tenir el passaport, empadronar-se i esperar tres anys, per demos-

trar que han estat empadronades de manera ininterrompuda per tal de poder buscar

una oferta de feina, i quan algú els hi ofereixi presentar-la a subdelegació de govern.

Explicar que hi ha pocs recursos per a aquestes persones i que moltes malviuen al carrer

o en condicions molt precàries i és perquè la llei els deixa en situació irregular durant

anys.

IMM

IGRA

CIÓ


Annex 3: Déu es negra i sense papers

IMM

IGRACIÓ


Annex 4: Perque tanquem els immigrants?

papers

CRIS

TIAN

ISME

I JU

STÍC

IA

Suplement del Quadern núm. 188 de CJ - (n. 222) - Març 2014Roger de Llúria, 13, 08010 Barcelona - Tel. 93 317 23 38 - [email protected]

Per què tanquem elsimmigrants?

1. Detinguts i tancats per no tenirpapers

A la majoria dels països d’immigració hi hacentres on els immigrants indocumentats sóntancats, generalment com a mesura prèvia ala seva expulsió. Són institucions caracterit-zades per un funciona ment opac, les precà-ries condicions de vida dels interns, el seutractament com a delinqüents i la seva defi-cient assistència legal i sanitària.

A Espanya, els Centres d’Internamentd’Estrangers (CIE) són un dels punts mésqüestionats i repressius de la política migra-tòria, amb elevades xifres d’internament imales condicions d’estada. El model espa-nyol dels CIE afecta molt negativament lespersones, posant en evidència que la neces-sitat de controlar i desmotivar la immigra-ció indocumentada es du a terme sovintamb un cost molt alt en termes de dretshumans.

El desembre del 2013 va morir una per-sona al CIE de Barcelona1 i hi van havermolts disturbis que motivaren visites delDefensor del Poble, de diputats del Congrési dels jutges encarregats del control i la vigi-lància; aquests últims van dictar una reso -lució remarcant les deficiències d’aquestcentre.2 El gener del 2014 el Fiscal va inter-posar una denúncia contra tres policies peragredir un intern del CIE de Madrid.3 Fetsaixí posen en relleu la polèmica sobreaquests centres i la necessitat d’un debatsocial i polític sobre la seva conveniència iidoneïtat.

2. Qui s’hi està. Quant de temps

Als CIE hi ha persones estrangeres acaba-des d’arribar a les nostres costes en pastera,així com persones que ja fa molts anys queestan al nostre país. El motiu de l’expulsió

IMM

IGRA

CIÓ


és, en la majoria dels casos, l’estada irregu-lar, és a dir, no tenen el permís de residèn-cia. L’estada irregular és una infracció ad -mi nistrativa, no un delicte. Més de seixantamil persones han passat pels CIE aquestsdarrers cinc anys, de les quals poc més dela meitat són finalment expulsades. L’esta -da màxima en un CIE són dos mesos.

3. Què és un CIE

Espanya té uns quants CIE especialment des -tinats per a retenir a immigrants, mentre se’ngestiona l’expulsió. La majoria d’aquestscentres estan situats al llarg de la costa me -diterrània, més un a Madrid.

Creats per la primera Llei d’Estrangerial’any 1985 com a institució cautelar per a ladetenció de sense papers prèvia a la sevaexpulsió, els CIE han estat objecte de críti-ques recurrents d’ONG, Defensor del Po -ble, Fiscalia i instàncies judicials i interna-cionals. Les crítiques principals apunten alfet de ser un model policial, gestionat entots els aspectes pel Cos Nacional de Po -licia (cos aliè a aquesta funció), i a la con-vivència de persones indocumentades (res-ponsables d’una falta administrativa) ambdelinqüents. Això es podria evitar si alsindocumentats se’ls apliqués la multa comassenyala la Llei d’Estrangeria en comptesde l’expulsió, sent factibles altres mesures,com ara la retirada del passaport, la presen-tació en seu policial o l’assenyalament dedomicili, utilitzant l’expulsió forçosa no -més com a últim recurs.

La Directiva europea 2008/115/CE,coneguda com a Directiva de Retorn, recullen el seu article 16 que «com a normageneral, l’internament es durà a terme encentres d’internament especialitzats. En elscasos en què un Estat membre no puguiproporcionar allotjament en un centre d’in-ternament especialitzat i hagi de recórrer ales presons, els nacionals de tercers països

subjectes a l’internament estaran separatsdels presos ordinaris».

La Llei d’Estrangeria recull en el seuarticle 62 bis que els CIE «són establimentspúblics de caràcter no penitenciari; l’ingrési l’estada en els quals tindrà únicament fi -nalitat preventiva i cautelar, salvaguardantels drets i llibertats reconeguts en l’ordena-ment jurídic, sense més limitacions que lesestablertes a la seva llibertat ambulatòria,con forme al contingut i la finalitat de la me -sura judicial d’ingrés acordada».

A més, l’art. 15.1 de la Directiva de Re -torn afegeix que l’internament té com a fi -nalitat «únicament preparar el retorn o dura terme el procés d’expulsió».

Per tant, els elements que defineixenl’es sència dels centres d’internament són elseu caràcter no penitenciari i la seva funcióex clusivament preventiva o cautelar, ambla finalitat de garantir l’execució d’unaexpulsió.

4. Els CIE traeixen el seu caràcter nopenitenciari i són pitjors que presons

Tanmateix, hi ha més garanties en un centrepenitenciari que en els CIE. Per increï ble ielemental que sembli, els CIE fa dècadesque estan sense una regulació completa, ifuncionen amb una breu Ordre Ministerialdel 1999. El Govern va començar el procésd’elaboració d’un Reglament a principisdel 2012, procés que a la data de redacciódel present Paper (gener del 2014) encarano ha finalitzat. Aquest buit legal no fa sinoabonar l’arbitrarietat i això que estem par-lant de la restricció d’un dret fonamental, lallibertat, molt regulat en el cas de les pre-sons. La regulació transparenta les conduc-tes, les fa previsibles i comprensibles. Lamanca de regulació produeix obscurantis-me, opacitat, inseguretat i sospita.

És probable que en el moment de difon-dres aquest Paper s’hagi publicat (per fi!)

IMM

IGRACIÓ


un reglament dels CIE.4 Tot i que aquest ésnecessari, serà superficial si els seus arti-cles no inclouen les garanties dels drets de les persones privades de llibertat, i siaquestes garanties no són posades en pràc-tica.

I això té relació amb la segona raó perla qual els CIE van trair el seu caràcter nopenitenciari: les condicions de vida a l’inte-rior dels CIE són pitjors que les que esdonen en una presó. Així ho van reconèixeren un auto judicial els jutges d’instruccióde Barcelona encarregats del seu control ivigilància.5

La Llei d’Estrangeria reconeix expres-sament que l’internament només limita la«llibertat deambulatòria» i que el gaudi dela resta de drets i llibertats està garantit. Ala pràctica, això no és així:

– Al seu ingrés en el CIE, a les personesinternades se’ls proporciona informacióescrita sobre l’establiment i la seva or -ganització en castellà, anglès o francès.Però no en altres llengües, malgrat que lamajoria de persones ve de països on esparla àrab, turc, kurd, farsi, woloj, man -dinga, xinès, tagal, bangla, urdú, etc.Moltes persones no comprenen el quereben a l’entrada perquè no està escriten una llengua que entenguin, perquèno saben llegir o perquè la informacióestà redactada en llenguatge tècnic.– Les persones internades no reben in -formació comprensible de la seva si tua -ció jurídica, de les gestions que es farandurant el seu internament i de la datad’expulsió, la qual cosa genera angoixa,ansietat i desconfiança vers l’Estat es -panyol. Les persones no comprenen lafreda lògica legal que les ha dut al CIE.Sovint desconeixen fins i tot el nom i el telèfon dels seus advocats. Aquellesque sí tenen aquestes dades, pateixendificultats i obstacles per a contactaramb els seus advocats. Tan freqüent és

la falta d’informació que el primer pasen l’acompanyament de les organitza-cions socials als interns acostuma a serla laboriosa reconstrucció de l’itinerarijurídic que ha dut cada persona al CIE.

–No hi ha servei de traductors intèr-prets.

– La comunicació amb l’exterior ésmolt limitada. L’accés al telèfon és pos-sible només a través de cabines depagament, en horaris i torns d’ús moltestrictes, la qual cosa genera sovintcompetència i discussions. Als internsse’ls retiren en entrar els telèfons mò -bils. No hi ha ordinadors o terminalsd’Internet; no hi ha accés a correu elec-trònic ni a fax. Les persones internes notenen accés a les fotocopiadores delscentres i no poden enviar/rebre docu-ments o entregar còpies als seus advo-cats i familiars.

– Les persones privades de llibertatreben visites en una sala dividida encabines, separades per mampares devidre que impedeixen el contacte físicamb aquells que les visiten. La comuni-cació es du a terme per telèfon i durantun temps que oscil·la entre deu i vintminuts. Funcionaris de policia contro-len visualment les visites i revisen iescorcollen la roba i els articles de curapersonal que els visitants entreguen alsinterns. En el règim de visites es reve-len els aspectes més carceraris delsCIE.– L’assistència social i l’atenció sanità-ria són deficients. No tots els CIE comp -ten amb atenció social; no hi ha meca-nisme establert d’identificació i atencióa persones vulnerables o necessitadesde protecció; no hi ha activitats estruc-turades d’oci, joc i esport, formació ieducació: no hi ha res a fer dins d’unCIE. L’atenció mèdica es realitza en

IMM

IGRA

CIÓ


Imprime: Edicions Rondas S.L. - ISSN 1135-7584 - D. L. B-45397-95

horaris limitats i per una empresa priva-da contractada per la Policia, de quidepèn. No hi ha infermera, no hi haatenció psicològica.– Les cel·les d’uns quants CIE no teneninodors. Durant la nit, els interns han decridar un policia perquè els obri la cel·lai els acompanyi al bany. A Madrid esvan emprendre obres per a dotar lescel·les d’inodors per insistència delsJut jats de Control. A Barcelona, aques-ta situació inacceptable no ha canviat,malgrat la denúncia dels jutges d’ins-trucció.– Les expulsions, quan es produeixen,es duen a terme sense avís previ alsinterns, tant si és de dia com de nit. Alque serà ex pulsat no se li facilita data,hora, localitat de destinació o dades delvol. Tam poc no es comuniquen aques-tes dades a la família ni al lletrat. Quanno es produeix l’expulsió, la persona ésposada en llibertat a la porta del CIE,sense facilitar diners per al transport.Penseu, per exemple, que les personesdetingudes a les comunitats autònomesdel nord d’Espanya van a parar als CIEde Madrid i Barcelona, a centenars dequilòmetres del seu lloc de residència.

5. Què demanem

Que a mitjà termini es redueixi la poblacióinternada als CIE. Que sigui, com marca lallei, l’últim recurs i atenent les circums -tàncies particulars de cada cas. No n’hi haprou amb una ordre d’expulsió per a privarde llibertat una persona.

Demanem JA un reglament garantistaque millori substancialment les condicionsd’internament i revisi el model policialactual, en el qual gairebé tot està prohibit itot requereix autorització. Aquest model decontrol i seguretat deteriora la vida delsinterns.

Demanem un debat rigorós sobre l’ex-pulsió com a eix de la política migratòria,de l’internament com a instrument d’aques-ta política i de la mateixa existència dellocs com els CIE. Perquè el model actualresulta una deshonra i un descrèdit per a lanostra societat i perquè produeixen pati-ment gratuït als qui hi estan reclosos.

Cristina ManzanedoCentro Pueblos Unidos (Madrid)

Josetxo OrdóñezFundació Migra Studium6 (Barcelona)

1. Una altra, Idrissa Diallo, va morir el gener del 2012 en el mateix CIE, i Samba Martine havia mort quinzedies abans (el desembre del 2011) al CIE de Madrid.

2. Auto de 15/1/2014 dels Jutjats d’Instrucció núms. 1 i 17, en funcions de control i vigilància del CIE deBarcelona.

3. El País, 18 de gener del 2014.4. Després de dos anys de tramitació, a la data de redacció d’aquest Paper, el Reglament es troba en la seva fase

final i s’espera la seva imminent aprovació en Consell de Ministres.5. Auto del 15 de gener del 2014, dels Jutjats d’Instrucció 1 i 17 de Barcelona.6. Tant el Centro Pueblos Unidos (www.pueblosunidos.org) com la Fundació Migra Studium (www.migrastu-

dium.org) pertanyen al Servei Jesuïta a Migrants Espanya (SJM).

IMM

IGRACIÓ


Annex 5: Declaracio universal dels drets humans

Adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A (III), de10 de desembre de 1948

Declaració Universal de Drets Humans

PREÀMBUL

Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de totsels membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,

Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes debarbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiració méselevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria,puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença,

Considerant que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret per talque les persones no es vegin forçades, com a últim recurs, a la rebel_lió contra la tirania il'opressió,

Considerant també que és essencial de promoure el desenvolupament de relacions amistosesentre les nacions,

Considerant que els pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els dretshumans fonamentals, en la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dretd'homes i dones; i que han decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dinsd'una llibertat més àmplia,

Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació ambl'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i lesllibertats fonamentals,

Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la més gran importànciaper al ple compliment d'aquest compromís,

L'Assemblea General

Proclama aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per a tots elspobles i nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment enaquesta Declaració, promoguin, mitjançant I'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests dretsi llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixementi aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els delsterritoris sota llur jurisdicció.

Article 1

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i deconsciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

IMM

IGRA

CIÓ


Article 2

Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça,color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social,fortuna, naixement o altra condició.

A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o delterritori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administraciófiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.

Article 3

Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Article 4

Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits entotes llurs formes.

Article 5

Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

Article 6

Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Article 7

Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Totstenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contraqualsevol incitació a una tal discriminació.

Article 8

Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'emparicontra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.

Article 9

Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

Article 10

Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justíciaper un tribunal independent i imparcial, per a la determinacio dels seus drets i obligacions o per al'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.

Article 11

1. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins queno es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi

IMM

IGRACIÓ


assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.

2. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen éssercomesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposaràcap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.

Article 12

Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seudomicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a laprotecció de la llei contra tals intromissions o atacs.

Article 13

1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres decada Estat.

2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

Article 14

1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.

2. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada perdelictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.

Article 15

1. Tota persona té dret a una nacionalitat.

2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar denacionalitat.

Article 16

1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motiusde raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets igualspel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.

2. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.

3. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de lasocietat i de l'Estat.

Article 17

1. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col_lectiva.

2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.

IMM

IGRA

CIÓ


Article 18

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou lallibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament, enpúblic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica,el culte i l'observança.

Article 19

Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat acausa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees perqualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

Article 20

1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.

2. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

Article 21

1. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà derepresentants lliurement elegits.

2. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seupaís.

3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat had'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament persufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixila llibertat del vot.

Article 22

Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançantl'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, lasatisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliuredesenvolupament de la seva personalitat.

Article 23

1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicionsequitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.

2. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.

3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per aell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, ambaltres mitjans de protecció social.

4. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.

IMM

IGRACIÓ


Article 24

Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornadade treball i a vacances periòdiques pagades.

Article 25

1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut iel benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i alsserveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat,viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.

2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots elsinfants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.

Article 26

1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instruccióelemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic iprofessional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual pera tots en funció dels mèrits respectius.

2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment delrespecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, latolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà lesactivitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.

3. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada alsseus fills.

Article 27

1. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir deles arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.

2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de lesproduccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Article 28

Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats enaquesta Declaració puguin ser plenament efectius.

Article 29

1. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible ellliure i ple desenvolupament de la seva personalitat.

2. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacionsestablertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i elrespecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la

IMM

IGRA

CIÓ


moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.

3. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principisde les Nacions Unides.

Article 30

Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a ungrup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió dequalsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.

IMM

IGRACIÓ


l espiralsolidàriaAutoria: Laura Garcia

[email protected]

Amb el suport de:

Agraïment:

Espiral solidària - Inmigració

Documents

Transcript of Espiral solidària - Inmigració