'Est tut de Catalunya al arla ent - Fundació Josep Irla · reconquesta per part dels Reis...

... :. ..

/011' li : Núm. 161 Barcelona, 17 de matg de 1932

Redacció i Administració, Pelayo. 56 segon :.: Telèfona 16407 i 16408 I.npremta: Muntaner, 49 :-: Telèfon 31518 Fundador: LLUIS CO~lPANYII

p-

'Est tut de Catalunya AL CtSTAT DF. CATALUNYA

Els federals de Oijon, fan seves les nostres

aspiracions al arla ent L'Ajuntament de València protesta de la cam

panya injusta contra Catalunya

Els federals de Gijón han adreçat al senyor Azafia el .següent telegrama:

.. 8efí.or presidente Con.sejo m1nistros. _Partida reDubI1cano democràtico federal de Gijón hace suyrs las muy 1egitimas a.spiraciones ncf:" lales de Cataluiia, región nobilisim.a, de cuya lealtad hacia Espnfia nadIe puede dudar, pues que, habiéndose con.stitufdo en República independ1ente 14 abril 1931, tan pronto tuvo conocimtento del triunfo

democràtica en resto de la patria, b~ció lazos de solidaridad paternal con las demàs regiones, recoglcndo después la convocatoria hecha desde Madrid nal'a Cortes Constituyentes, y ocupando sus repl'esentantes, con Macià a la cabeza, los escaños correspondientes en la Càmara nacional. - Vocal presidente, G. Alfredo Fernàndez; secretario, Elias Bajo."

ANDALUSIA I L'EST A TUT GRANADA

Granada, cap que tou del regnat alarb, on tingué fi l'empresa de la reconquesta per part dels Reis Católics, que determinà la unita~ nacional, sembla que tindria à'ésser un dels llocs d'Espanya on més haUria de preocupar Z'Eltatut i, en canvi, no és així. No hi manca, però, qui parU de "la unión nacional, consegu1da a costa de tantos ~iglos y sacrlficlos". Però aquestes veus semen buides, i no troben l'ambient que desitjarien els que les llancen.

No hi manca a Granada l'órgan cavernfcola que porta per titol "Ideal" i en quines pàgines es detil·la tota la bilis anticatalana com un pretext, puix Que en el fam va contra el règim. Per cert que el número d'ayui porta un ar«cle del senyor Joaquim M. de Nadal que ataca la Generahtat amb una sèrie de jal3etats.

No hi 1nanQuen a Granada veus de comprensió i cordialitat. "El Defensor de Granada" publica avui mateu un article de Ions del qual reproàu~m aquestes ratlles:

"Convocado el Parlamento se ha promulgada una Con.stltución. en la que estàn determ1nadas especiticamente las atri:Juciones conferidas a las regiones. Toda se reduce, pues. a cotejar el conteiüdo del Estatuto y a adaptado a las normas constituclonales."

Un altre fet que és digne de menció és l'ocorregut ahir a la Universitat. Un grup d'estudiants fixà uns cartells en les columnes del pati de l'esmentat Centre docent, invitant els estudiants a manífestar-se al carrer contra l'Estatut. El3 alumnes, a mesura que anaven entrant llegien els cartells i qu~daren indiferents, no aconseguint els seus propòsits els joves reaccionaris.

Granada, com tota Andalusia, té una sola preocupació que és el problema de la manca l1.e feina. Dels pObles de la "província" arriben noticies dolorcne6. Això ha estat causa de què la misèria s'hagi fet mestressa a les llars del3 obrers i camperols, i la fam i la dessolació fan presa en milers de gents pobres, creant-los una situació desesperada, sense que C3 pugui preveure un esdevenidor millor.

E13 ncs d'Andalusia fan tot el que poden per tal d'aguditzar més aquesta anguniosa situació i comunalment ajuden a engrandir aquest estat de misèria. Pobles hi ha. C07n el de Montefrio, on els grups de camperols 28 lleuen Obligats a recórrer diàriament els "cortijos" implorant la caritat.

Els capitaU8te.! d'Andalusia són uns suïcides, católics i 11.onàrqufcs, fan el que poden per a posar dificI¿lto.ts al rè.gim. El Govern no pot tolerar un moment més que les coses continuïn d'aquesta faisó. Encara no he vfst que la Llei de Defensa de la República hagi estat aplicada a cap d'aqUe8ts "señoritos" enemics ~e la República. Davant d'aquesta incomprentió de la burgesia andalusa, es comprè.n la irritació i les ànsies de ven;ança dels de baix.

Andalusia estd malament, molt malament,' el camperol a l'igual de l'obrer, tenen que men1ar, i si no mengen, amb quin dret se'ls pot demanar comprensió?

Que donin treball a l'obrer andalús i el panorama tràgic d'aquella re~ 016 desapareixerà.

JOSEP GRAU JASSANS. Granada, maig 1932. ---------------------------

«Catalunya tindrà la seva autonomia, i Espanya experimentarà un notable alleujament en la seva preocupació»

El diari La Vanguardia. dedica ell la conciencia espa11ola. Si no lo canseu editorial del diumenge a les ses- siguiera. llevaría el desengaño al alma stona parlamentàries en les q..t.als es de millon.es de españoZes-zntre allos tracta de l'Estatut de Catalunya.

Dit article acaba així: "Sl; el problema de Catalurla ten

dril adecuada 8oluct6n en la forma de "conllevarnos", que tan sutilmente ha sabido definir el ilustre filóSOlo Ortega 11 Gasset. Por un momento, vicndo como se íba haciendo cada dta mlU C;:nsa la atmósjera for-7Ilada en torno del Estatuto. tem.imos qut estallara la dlscordia. Pera aho~':- unte la serentdad de que està dan\OU fecunr? pruebas el Parlamento, ~SJnlé.! de los dtscursos templados de l' que se tienen por ene11l.igos del pff::uto 11 también después d? la réTe PTUdente 11 discreta de nuestros ... }!:esentantes, hemos recobrada la ""nfta1&Za: Cataluña tendrà $U auto~fa 1/ España experimentarà un ?ltd ab!e alivto en 111 que ha sida su C~~ mqutetante 11 dolorosa preocupa-

los cataZanes-que viven esta hora solemne de la historia de ES¡la11a con profunda ·loctón."

Gatos se le prohibe organizar t;.na manifestación ... No, no màs cord1altdad porque esa cordialidad se convertir~ en cobardía!" "Yo diga, como Unamuno, que 10 de la Hacienda es un atraco al Erario español." "Vamos a ver sl industrlalizamos Castilln., que no basta decir que hay que comprar los paños a Inglaterra si no tenemos telares," (Senyor Garcia Lozano.)

Diuen de València qu:: el regidor de In Dreta Regional senyor Simó ha dl' a la sessió que l'Ajuntament no havia de renunciar a la iniciativa de la presentació de l'Estatut valencià., afegint que la Dret3. tenia ~-~ el projecte.

I algunes altres, tan divertides com aquestes. Com podeu veure, tot són arguments de pes.

L'alcalde contestà que preCisament el Partit RepUblicà. Autonomista ha pN sentat també un projecte perquè l'estudiés el partit i presentar-lo despréa a l'Ajuntament. Afegi que' l'Ajuntament rebria amb gust quants projectea 11 presentin 1 a propòsit d'això censurà la campanya injusta que ea ra contra Catalunya per l'Estatut.

NO ÉS SERENITAT: ÉS CONFIANÇA

la confiança al •

Caure des de desengany, sena terrible

El ministre de Justícia, senyor Albor-

::;~ed~lb:~~::,:r:~::~~~~ ~: fer un discurs poUtic al Círcol Radical

Socialista. de Barcelona

ENS VOLEN PASSAR LA FAIJTURA

Uns quants arguments dels que empraren els oradors

de Palència El periodista català senyor Duch 1

Salvat, ha recollit, del famós míting anticatalà de palència, unas quantes frases que mereixen ésser conegudes 1 divulgades.

Són aquestes: "España es una. nación desde todos

los puntes de vista ... " (Fernàndez de Velasco, catedràtic.>

"Las conclusiones de la Asamblea de Palència deben tener caràcter imperati ... o .... ' "Soria no ha dada órdenes a nadie para pactar la deslll.embración de la patria." (Sainz de RabIes, regidor .)

.. Aunque la Càmara de la Propledad Urbana de ValladOlid es una ent1dad apolítica, ello no es obstàculo para que yo os dIga que es necesarlo que nos conduzcamos como buenos esp9,ñoles y les digamos a los catalanes: .. ¡Nada de fe pública, nada de orden pública, nada de Hacienda. nada de trlbunales de jusUcta, nada de enseñanza!" (Ildefons Lozano, de VaUadolid.)

"Pasaron aquellos tiempos de cnc1ques" (President de la Diputació de Segòvia.)

"Los catalanes nos tasan el trigo y nosotros ria tasamos los paños de Tarrasa." "Si se'n van els passarem la factura ... ·' (Senyor Santamar1a.)

"La Voz", de Madrid, publica un article de Josep Escafet, que acaba amb les següents paraules:

"A la calma barcelonesa, que contrasta con la agltaclón antiestatut1sta de una buena parte del resto de EsP.J.ña, la llaman los periód1cos "serenldad", 1 es alga mas todavla: es conf1anza absoluta en..]o por ,'enir, es la conviccIón de que el paso decisiva 1a està dado, es casi indifereI,lcia por un ruido que se considera extemporaneo y !undamentadamente inefica.z. ¿No hay un precepto constitucional de la República que adm1te las autonomfas regionales y sefiala cómo deben ser ésk:; y hasta dónde pueden llegar? Pues con adaptar el Estatuto al molde que le o!rece la Constitución ya tenemos r .tonomfa, mas amplia o restringIda, pera suficiente.

El catalanista media o temp1ado, ese cludadano que sigue la polltica desde su casa, que no concurre a las man1-festaciones, se le olvida paner una bandera en su balcón el dIa de San Jorge y no Iee los peri6dlcos escrites en catal8.n~ pera que votó el Estatuto y volvería a votarIa cien veces si fuera. necesarto; el catalanista que mM abullda, contemplativa y sentimental. a

"Ni se pueden admitir ni tolerar cosoberanias compartidas." "Esquerra" es pa1nbra vasca, lo que demuestra. la pobreza del dialecta catalàn." .. ¡Aqui estamos los' tenderos - como nos lla~ mau los de "La Voz" - para comba.tir contra todo estol CordiaUdad? Ya no!" "Un diario como "El Imparcial", que da la voz de alarma, es objeto de un proceso; a la madrilefia Casa de los

"Desde 1uego, se comprende blen la host1ltda.d contra la autonomia catalana de 1:.: gentes que mandaron en España hasta el 12 de abril. Ellos no velan otra soluciÓn. No qulsieron oir hablar de Catalufia autónoma. Les pa.recía mejor que se separara de Wl& vez, y quieren seguir gobemando desde la ..... trema oposición, procurando enrarecer el ambiente e impedir que nosotros salvemos la sltuación que elios no supleron salvar. Cuando invocan el patriotismo contra el Estatuta de Cataluña, siguen siendo lo que eran antes: ciegos y testarudos. Esta es una forma, a mi julcl0 la mejor, de desarmar al separatismo catalàn; pera, ademas, el sistema de autonomias regiona1es creo que es el mas adecuado al caracter de algunas partes de Espafia. Ni veo que se rompa con ella la verd~dera untdad, nI pue-

.-P~raules de Lluís Bello

«La 'concessió de l'autonomia a Catalunya té un profund sentit patriò-

tic»

quien asustan las amonestaciones de los arrebatados, nl siquiera se entera de la campaña que se v1ene hac1endo contra las asp1raciones autonómicu que defendió con SU voto. Y cuando te llegan los ecos cree que toda se redu .. ce a las genialidades de 40n Miguel de Unamuno, a la testarudez del señ.~ Rayo Villanova y a los desplantes bi .. liosos de Emmano Iglesias. Pólvora gastada· en salva.s, plataformas pou.. tlcas, ganas de perder el ttempo.

El otro catalanista ,el de acción. el cal1ejero, el manifestante, el exaltada, de buena gana responderfa al ataque bizarramente; pera se aguanta porque es disciplinado. Este si que està. dando pruebas de serenidad ., aUD de abnegaclón, porque 5ó10 él sabe lo que le cuesta contenerse. ¡Si no fuera porque el Estatuto esta ya a dos pa-sos!... '

Los lectores pueden imaginarse el estupor que a ambos catalanistas. • dec1r, a toda Cataluña, produclrfa UD cambiQ repentino de situación o Ull nuevo aplazamiento en la resoluciÓll del problema catalan. Caer desde la conflanza clega al desengaño seria terrible. y asusta pensar en las consecuenclas del batacazo."

do creer que los grandes destinos nacio naIes dejen de cump11rse. Al con .. trario. Cuando llegue el momento espero demostrar1o con el ejemplo dei la ensefianza, que duplicarà su actual rendtmiento útil gracias a. la autono .. mia.

-¿ Qué opina usted de la campañ.& contra el Estatuto?

-Sa has fei la suma que et 'fai&'

-La de los monArquicos no me sorprende. La de muchas gentes de buena fe que les hacen caro, porque no han vis~o aÚll-¡ya 10 verAn blen prontol--el sentida profundamente patriótico que tiene la concesión de hautonomia a Cataluña, tampoco puede sorprendernos, aunque nos duela tanta lentitud con hacerse cargo de la realidad. Pera la. campafí.a que mia quebranta es la de otros buenos republicanos, que 5610 quleren ver una faz del Munto: los que responden a la voluntad de Cataluñ.a con la. soberania. del Estada español. Yo creo que los d ~ térr-' .105: voluntad y sobera_ nia, ttenen bastante superficie de re ... zamlento. No puedo verlos como términos a.bsolutos. Por eso qu1siera qUI los enemlgos del Estatuto-los de buena fe, no los que quieren eehar la República al hoyc>-, vin1eran a de .. c1rnos cómo se d~senlaza. sin el Estatuta el perlada histórico abieno el dia 14 de abril Esa tlene alguna lmportancia para los que tratan de realldades. de hechos, de sucesos poUtlC08 que se produzcan, por razón de sua precedentes, pero que determinan consecuenclas. Yo creo que nunca un ré ... gimen nuevo. rec1én instaurada. se ha conduddo con la prudeneia; el-acterto y el patriot!smo que BUPO tener en esa fecha. el Oobierno del señor Alcalà Zamora y que desarrolló 1uego

encarrerar'! ~t"iX: . .RepúvLlca necesita este nuevo .. c::'O Para demostrar su capacidad t Mentre

l4r .... rafce • .,. lo mà. llanda cie :la font rari hi haurà cantis

per a omplir ... "

Madrid. - El president de la Co~ missió parlamentària de rEsta.tut, don Lluís Bella, ha fet unes declarac1o~ de les quals en reproduIm els següents ¡¡aIà¡raf.i'

-Sí. L'he feta ols sia ..... Iials.

sis vegades. Ací té

el Oobiemo del señor Azafia. Cun.ndo la evolución haclo. la autonomia esté

Oliés informació a la pàc\JUI ,..

I

"'¡ina 2

• cinema Antena cinernatogràiica

AMER ICA

-El nou 111 rode Buster Keaton es titularà. "La. rampa",

-Nora Shearer 1 Clark Gable filmen "Un curiós intermedi",

-John Barrymore 1 Dolors del Ria rodaran en un mateix film.

FRANÇA

-Jean Dehelly i Jacques de Casembroot acaben el "dceoupage" d'un f1lm que començaran aviat a Niça 1 que es titularà "T'estimo".

-O. F. Tavans ha realitzat "Un client provincià." amb Jean Galland 1 MaTthe Mussine.

-Jean Kemm prossegueix la realització de "Cotfret de la que",

-Es René Hervil qui rodarà "La vinya del Senyor", amb Víctor Boucher.

-J. Fai\'re ha acabat el muntatge ~------------III! I de "Poemes de la muntanya", documental sobre el Tirol.

Avial veureu

amb BEBE DANIEL S

en

Para alcanzar la luna rilmdels

AH fISTES AS~OCJATS

-Hom ignora encara la decisió que prendrà Greta Garbo per a la :renovaM c16 del seu contracte. Retornarà a SUècia? En té totes les possibilitats, car la seva fortuna ha d'ésser molt elevaM da, tenint en compte la Vida ordenada. que sempre ha menat.

-Joan Crawford filmarà "'COnfusió ....

-El darrer balanç de la Paramount acusa una sensible reducció de bene-ficis. .

-Un nou rumor a HoHywood... Ara. diuen que el cantant Paul Gregorq plau força aGreta Garbo.

-Us emprenen en els carrers d'Hollywood amb: "Com! Esteu ací?!" _ Crisi...

ALEMANYA

-Hom roda a Munlc j'EI príncep Seppl".

-Brigitte Helm ha estat contractada per a rodar dos films consecutius.

-Liane Hald ha efectuat una tr10mM fal "tournée" teatral, especialment en ~l Burg Theatre de Viena ..

-Hom presentarà. aviat a Berlin ]a versió alemanya de "Creus de fusta.'9, el famós fUm. francès,

-Gustav Froel1ck s'ha casat amb Gltta Alpar.

-Frltz Lang se n'anirà a Hollywood a rodar '(El testament del doctor MaM buse".

U. R. S. S.

-Hom prepara a KIe! un film parlant i sonor, "OCeà". l'acció del qual es desenvolupa en el curs de al guerra civil. .

ILLES HAWAI

-Per ordre del procurador general dels Estats Units, la censura d'HonoluM lú s'ha de mostrar molt severa. envers els films de "sex appeal".

ARGENTINA

-Heu-vos aci un fet curiós a assenyalar. En els cinemes de Buenos Aires. han concedit uns preus especials als espectadors no desitgen 'veure

ANTONI MORENO MARIA ALBA

AVUI, DIMARTS al

URQUINAONA Gran èxit de la. producció

WARNER BROSS

LO~ ijUE DANZAN

el gran

Totalment parlada en espanyol

Exclusiva: Cinematogràfica Almira

part, cal consignar públic per Charlie Chaplin, Keaton, Laurel 1 Hardy.

ANGLATERRA

-"La tragèdia de la mina", de Pabst, obté un. èxit esclatant a. Londres.

-Un atac violentissim contra el CiM nema ha estat desencadenat en el Congrés de l'Església ll1ure de Blackpool.

-S'acaba de rodar "Atter ornce Hours", gairebé totalment en el metro londinenc.

-S'està. construint a Bristol un ciM nema de dues mll places.

VOLEU ESSER ARTISTA DE CINEMA? NOMBROS PERSONAL BEN RETRlBUIT MANCARA EN BRE\. PER ALS ESTUDIS QUE S'ESTAN INSTAL-LANT A ESPANYA. NO PERDEU EL

TEMPS, ,sURS('RlVIU-VOS AVUI MATEIX A LA

SOCIETAT ESPANYOLA PREPARATORIA D'ARTISTES CINEMATOGRAFICS, S_ L.

CORTS, telO : Hores, de deu a dotze i de qua.tre a vuit : TELEFON 34.281 _- ece

Demà, ESTRENA, al

Fantàsio •

DE LA PRODUCCIO ESPECTACULAR DE "LA FIRTS NATIONAL"

KISMET FANTASIA ORIENTAL, INTERPRETADA PER

OTIS SKINNER, DAVID MANNERS, LORETIA YOUNG i MARY DUNCAN

LA PANTALLA SONORA SUPERANT LA MES GENIAL fANTASIA

LA. HU~lANITAT Any Il. - NúJl¡tro t't

IIIIIIII~la jove i virtuosa dama Sara Zuker, esposa de Mr. J. Edelsteln, conseller delegat de la Metro Goldwyn Mayer, I. S. A.

TEATRE COMI C

Douglas Fairba.nks que avla.t reapareixerà a Barcelona amb "Para a1canzar la luna", film dels Artistes Associats,

que s'estrenarà. al Fèmina.

1111111111 ~' :'~';¡¡¡¡

ot es cinernatogràf iques

NOTICIARI FOX

Si la casa Hispano Foxftlm 110 tingués donades tantes proves de la seva. capacitat productiva, fóra prou l'osM tenta.ció que realitza en els actuals moments a la nostra ciutat per evidenciar-ho.

En efecte: salons de tanta i.mporM tància com Tívoli, Fèmlna. i Cata1uM nya, exh1beL"{en actualment pe¡'Ucules Fox, en altres tants programes dobles.

Per les grans simpaties amb què comptava el Jove matrimoni a BarceM lona, la trIsta noticIa ha causat doloM rosissima impressió entre tots els que havien tingut ocasió de tractar tan distingiaa familia.

Ens associem de tot cor a la pena que aclapara a Mr. Edelstein per pèrM dua tan irreparable, 1 des d'ací trametem a ell i la seva distingida faM mUia l'expressió del nostre més sentit condol. \

• eJ govern f:lVl SOLUCIO D'UN CONFLICTE

Els obrers de la casa Prats 1 Querol de Sabadell, han tingut una reunió per tal de solucionar el contlicte plantejat arn) motiu dels dos dies que feren vaga de braços caiguts. Si bé no se sap encara quin ha estat el resultat de la reunió, sembla Que s'ha arribat a la solució del conflicte.

PALAU DE LA ttEVIS'l'h Gran Companyia. mexicana de

revistes típiques LUPE RIVAS CACBO

Avui, nit a un quart d'onze7 1.er Obertura, AIRES MEXIChllS per l'orquestra que -iirige1x el pro.. fessor mexicA M. Angel Navarre 2.on La revista en set quadros,

BAJO EL CIELO AZTECA 3.er La gran revista d'espectacle

en nou quadros i un pròleg, '

ZaraBCS, castorcs y rc~oz~~ 4.rt COLOSAL EXlTAS de la GRANDIOSA REVISTA d'espect.... cIe netament mexicà, en un acte d1v:tdit en onze quadros, lletra S musica de Nepomuceno Cabrera, tltol.da

LA TlERRA DE LUPE Grandiosa ~reació de l'eminent artista LUPE RIVAS CACBO

Pompín IgIesJa-s i Lluïsa R. Cacho Dijous, estrena de la revista. tri ..

VAGA EN PERSPECTIVA vola: A TRAVES DE AMOIC.!. Ha dit el Goverm,dor que Es despatxa a la gutxeta 1 centres

està anunciada la vaga de tr'UlSPOt"l.s I de localltats que afecta. tots els vehicles que I.-----.:.....:.....::;.:::.::.. ___ J zen gasolina. j' ____________ _

El motiu és protestar de la puja del preu de la benzina. Segon; sembla casa Alsina Gra.ells i altres han an·un .. 11 ciat que no secundarien la vaga.

PUBLI-CINEMA

TRANQUIL.LITAT AL PORT Aquest matí ha regnat la més com-

Sessió. continua. Butaca9 1 Pta.: NoticIariS, documentals, Viatres, eta

plerta lranqu¡¡'Utat en tot el moll lla-I ¡ ____________ _ vent entrat tothom al treball com costum i sense que, per tant, es complissin per part de certs obrers les a.menaçes tetes pel dia d'avui. en el que segons ells, la contractació tenia d'ésser teta. a base de uchapas" amb el qual sistema quedaven exclults tots els que no eren de la C. N. T.

Durant tot el dia d'a.vui s'ha nota.t gran luxe de precaucions, a. les quals pot dir-se que es deu el que no hagi passat res greu.

ESPECTACLES PUBLICS

COLISEUM Avui, nit a les deu:

REVISTA PARIIMOONT - DI_ BUIXOS I

EL HOMBRE QUE ASESINO per Roseta lt[oreno i Ricard Puga

CINE PARIS &vda. Pla. ADret, 11-13. TeL UoU

Tarda, 4'30. Nit, 9'45:

Al Sa16 Catalunya es projecten des I r--------------: de divendres passat els films ((Rasca-

TEATRE CATALA ROMEA

EXTRAORDL~ARI PROGRAMA REVISTA PARAMOONT (en espanyol. - Gary Cooper en el seu cielos", per Thomas Melghan i Mima.

Loy. i "El salto decisivo", J.. 1 gran George O'Brien; al Tívoli s'estrenaren dilluns, amb èxit fel1cÍS5im, ''E!nM baJadores siD cartera.", pel graciós actor WUl Rogers i Oreta N1ssen, 1 "Amargo idil1o", per l'incomparable Charles Farrell amb Madge Evans. I, per últim, ahir s'estrenaren també al Fèmina. "¡Rfndasel", per Warner Ba.xM ter 1 Lella Hyams, l "Intr1gas per1odist1cas", pel' James Dunn 1 L1nda Watins, una encisadora comèdia que refiecteix les inquietuds d'aquests abnegats de la. ploma.

DEMA, DIMECRES,

ESTRENA al

Capito

No 6; una. pe}lícula truCUM lenta.._ Es un drama tons, d'nn desconcertant i dur realisme.

Exclusives: Cinnamond Film

Necrològica Quan encara. no havia minvat el

dolor en el qual quedà submergit per la mort de la. seva filleta. Joaquima, el nostre volgut amic I company JOM sep Sagré. redactor d'HEI Mundo Deportlvo" i cap de publicitat de la ca¡"a,

Gaumont, torna a veure's novament adolorit pel traspàs del seu fillet Joan Enric, el qual ocorregué a Ja matinada d'ahir.

A l'acte de l'enterrament han assistit nombroses elements del ram cinematogràfic, on el pare del fnalaguaM nyat nen és molt estimat, 1 nombrosos amics particulars.

Al nostre volgut amic 1 company, a.ixi com a la seva distingida famllia, ela desitgem la necessària resignació per tal de suportar aquest cop fatal i des d'aquestes columnes ens as50M ciem al seu dolor que, sincerament, compartim.

Companyia VILA - DA VI TelèfoD 19691

Avui I demà tarda, no hi ha funció per tal de donar lloc als darrers

assaigs de

ANGELICA GRELOT, estrella de moda tres actes de broma, de Francesc Presas, que s'estrenarà demà, di .. mecres, a un quart d'onze de la rut Dijous, tarda Infantil: LA CA-

PUTXETA VERMELLA

GRAN TEATR~ ESPANYOL AvUi, nit a les deu: L'obra BOMBA, el VODEVIL

SONOR d'ALFONS ROURE I música del mestre TORRENTS

LA REINA HA RElLISCAT Demà, Benefici d'ALFONS ARTEAGA. Formidables programes

tarda I nit

Teatre POLIORAMA A vul, nit, a. un quart d'onze:

Grandiós èxit de LLUISETA ESTESO

Primera part: Sll\lFONIA

THR CRON\VALS LOS ORFEOS

FINA AND LEWlS \VINE EWISA ALBENIZ

lUATILDE SANTACRUZ Segona part:

SDlFONIA THE HUNGARIA

TROPE BURLAKOF ADELlNA DURAN

LLUISETA ESTESO la més famosa estreUa de varietés Demà, tarda I rut, dos grans pro-

grames de var1etés

HATR~ BARCELONA Companyia de Comèdia del Teatre

Maria Isabel, de Madrid

AVUi, nit a un quart d'onze: GRAN EXlT de la dlver\ldlsslma comèdia en tres actes, de Carles Arnlelles,

El señor Badanas

gran triom!

CARAVANAS BElICAS amb LI1y Damlta

El sensacional superflIm li Ufa 11:

DILEMA pel' A.nnabeUa

Propvinent divendres: eh. Chasse en SERORITA CmCAGO. _ Joan

Cra.wford en PAGADA Es despatxa a la gU1xeta per a la sessió numerada del diumenge,

~da a les sis

FANTASIO Avui. nit a les deu:

REVISTA "PARAMOUNT" .. DIBUIXOS - ATRACCIO SONORA t Estrena del meravellós film es-

pectacUlar :

KISMET

BROADWAY CINEMA Uni6, 7 -- Telèfon 199"

Avui, CINEMA SONOR: EL PRE. SlOIO DE TORN-BILL. _ EL Ml.

LLON. .. NoticIari I Dibuixos.

MAlSON DOREE 6 a 8 TES DANCING

Orquestra Burrull 3/1 de 10 a ZIl d'l1 CONCERTS

clàssics f moderns

Quintet Burru)) Dimecres i divendres:

TE SURPRISE

Fro ntó NOVETATS

Avui, dúnarts, nit, a un q~ dlonze: OLAZABAL _ cAZALl n contra ERDOZA meDor .. GVX" LLERMO. Demà, tarda: EC!IE' V ARRIA - AZPmI contra OS~v:

Inesperadament,. quan res no fela. suposar tan funest desenllaç, ha mort

Demà, dúnecres,~da: LADIOSA BlE. Nit, Estrena de la comèdia en tres actes, de Jordan de Urr1es,

UN SEROB t;. __________________________ ~= I en aquesta ciutat, a la clínica on fou

• assistida durant el .. u 1Dt..n1~'e",i;"'-!.~------------_

NAVAS. Nit: GABRIEL I - ~ RIOLA contra LARRUSKAIN -NAVARRETE. _ Detalls als cartells.

0 111

e •

~ :

Any 11. Número 161 LA HUMANITAT Pàcfruj I ~

ANECDOTARI Esplais de dilluns de la humanitat Pels passadissos de la Cambra

Pasqua (No parlem de política!)

La nuua més esgotadora i feixuga de totes és la Uuita. contra els mites.

..

lla.rcelon~ 17 de maig de 1932 Núm. 161

NOTES ALS DEBATS SOBRE L'ESTATUT

No tot han d'ésser mals de cap i tensió de Jervis en relació amb les

's que passen a la Cambr de Diats. Està U que s'intercaHt a les

nostres impaciències i irritacions, la nota cómfca. Heus acl alguns incidents, no recollits per la premsa.

Tot passa, tot mor; sols les llegendes perduren. Penseu només en el perto-c de milenar! transcorregut des d'aquella hora meravellosa en què, per pn", mera vegada, una ment humana tingué la infinita audàcia d'enfocar la llum divinal de la ra6 damunt dels intangibles dogmes totèmics nascuts en els dies prehistòrics. Des d'aquell magne moment crucial s'installà en el món. individualment, l'època moderna i des d'aleshores, en el dia d'avui, com en tots els dies que la história compta, subsisteixen, simultàniament, homeI de totes les èpoques, començant pel misslng-link i l'hominide inicial.

Parlava dies passats un diputat noPer Jaume Aiguader Miró vel!. Va començar el discurs amb gran

Aquesta simultània convivència d'estructures mentals (no em refereiXO ara per a res a la somatologia) í no altra cosa, ens explica la permanèncfCl en els nostres dies de tantes i tantes puerils i absurdes superstidons na.!oo: cudes en els dies en què, socialment arborícola, l'home no havia passat e7k cara d'ésser un animal frugívor (no teniu, per ventura, cap sl.mpàtic amio que se sent atret per l'impulr atàvic de retornar al nodriment ancestral?). En. aquelt moment de lluita per l'Estatut de Catalunya, la veu dels

seus representant" és al Parlament on pot tenir la 1nd.:tima eficàcia. Però al Parlament és difícil que tots puguin parlar en cada moment i no és tampoc recomanable perquè aleshores seriem nosaltres mateixos qui allargaríem la discussió.

Potser la més difícil de les virtuts parlamentàries és la de saber callar, cal que una estricta disciplina l'obligui. Però la contenció estudiada i disciplinada és substituïda pel periodista que, fidel a l'an.1tel popular que vol estar en contacte constant am"b els seus homes, interroga amb insistèn~ cia.

Té el delecte aquest procediment que fa dir coses que en veritat no s'han dit ni l'han pensat, o són interpretades les paraules de manera dilerent.

Tinc per costum no fer~me solidari d'altres declaracions que les que portin la meva signatura. I dta això perquè la Premsa d'aquests dies ha publicat une" manífestacions meves sobre el discurs d'Ortega f Gasset que, en molts punts. no són més que una interpretació personal del perto~ dista.

• • • Dins del Parlament les veus contràries II Z'Estatut no s'han posat d'a~

cord. Es MUic; venen per distints camins els enemics i és dtlíctl que con~ cordin. En altres tentps els concertava el poder governamental. Des d'al!! es dirigia el combat i emparats per la doctrina i la tècnica monàrquica les forces anticatalanes es dtsciplinaven en una acció comuna.

Avui, això és imposrible. El poder ha traspassat, no a ltt Reptiblica so~ lament, sl.nó a la Revolució i el lligam opositor s'ha desfet per sempre.

Entre e! que ha dit Sànchez Roman i el que ha dit Ortega i Gasset, hi ha una diferència doctrinal bastant, grossa. Un argumentava sobre una ficció; l'altre reconeixia el fet viu, àdhuc el declarava indomal)le i el creia insoluble; però després s'esverava davant d'aquell excés de vivor i la volia reduír amb una lògica arbitrària.

El mal està que molta gent no s'ha donat compte, o vol procurar que nosaltres no ens en donem, dels temps que vivim. No ha comprès que és una revolució el que hem fet i que si s'entrebanca o es falseja es perdran totes les possibilitats i eficàcies.

El que ara sura i demana resolució o convivència, com vol Ortega i Gasset, són totes les inquietuds del poble, i una d.'elles és la llibertat de· Catalunya organitzada com mia força revolucionària, no com un pes conservador.

S'ha parlat molt del Pacte de San Sebastian. Se n'ha parlat en tons agres i pels elements anticatalans com una malifeta. A San Sebastian, peró, no es féu altra cosa que estructurar la labor revolucionària.

Podia no haver-se realitzat aquella reunió que donà tantes esperances al poble, o no assistir-hi els catalans, o no ptesentar-hi et 1tOstre plet; el resultat hauria estat el mateix: Catalunya hauria posat, l'endemà de la victòria, el problema de les seves llibertats. Els elements d'Estat Català formaren fins a les quatre de la matinada en aquella nit d'hivern que Sànchez Guerra havia de St!blevar~se a València contra la dictadura. I Sànchez Guerra no es proposava altra cosa que convocar unes Constit _ :nts. No s'havia compromès ni a enderrocar prèviament el rei. Peró abans de les Constituents i en les Constituents, el plet català hauria exigit una solució.

No ~s qilestió à.e pa~tes ni de compromisos, és una realitat, un let viu. Aquesta és la labor de les revolucions, destapar els fets vius, obrir-los am~ plament, perquè si reproduïm el tòpic de comparar la revolució a una. operació quirúrgica, cal fer avinent que en Cirurgia és axiomàtic que val més un bon drenatge que un bon antisèptic; la manca d'espai i aire és el millor viver per als microbis.

No retreguin textos ni definiciolJ.s de la sobirania de l'Estat. No serveixen per a res en aquests temps que tot està trasbalsat. Ara escrivim sobre matèria viva les normes i els nous sistemes. Ja s'11a dit moltes vegades que el vencedor és qui escriu la Història. Es una veritat relativa, però en aquest cas justa, perquè aTa és el pOble vencedor qui escriu la història i dicta la llei.

De les coses velles només en podem treure: una experiènCia, molt important peró, t és la de fer tot el contrari del que recomanen, perquè sota el seu tmperi hem sofert in;usticies, opressions, dolors i ara tenim la pretensió de bandejar-los.

• • • Els adversaris de l'Estatut i les llibertats de Catalunya argumenten

que desfan la unitat espanyola. Se'ls escapa que tot just en aquests moments representa tot el contrari. La Revolució és qui pot retornar a l'Estat espanyol una unitat moral sense la qual la geogràfica no té cap valor. I Revolució és el nostre Estatut i les llibertats de tots els pobles de la Penfnsula que en tingUin necessitat. Ara pactem de nou la unitat perquè ens proposem una alta finalitat, donar compliment a la set de justícia que sentien els pobles i els estaments sotmesos als Barbons. Cadascú hi aporta els seus desficfs i tots ens confabulem a donar conhort al company en establir justicta.

Els contrarevolucionaris juguen brut, cant sempre, i per a impedir Z'obra conjunta es valen de males arts, i una d'elles és exagerar el guany del germà de lluita i no parlar ni valorar el benefici propi. Aviven l'enveja perque amb ella creen la desconfianç a. Per això està bé AZ41ïa en dir que l'Estatut és un problema nacional d'autmwmia, no un cas particular de Catalu7llla. Es el problema, o un de tants problemes de la Revolució. Aza~ 1ïa és un revolucionari, els altres no.

Catalunya té dret a la llibertat perquè se l'ha guanyada amb més de quatre segle! de resistència a la dominació. El! nostres enemics tenien a les seves mana tot~ els mitjans opressiUS i que intentaven dissoldre l'esperit ca!alà. Hi ha hagut llargues temt>OTades, segles, que la Catalunya dels poderosO! l'havia lliurat per enter a ells. 1 no han vençut. Per sota les tramoies i deserclons el poble català vivia intensament la pròpia vida. Es que érem més forts que tot el seu poder i cal esperançar que ho serem sempre.

Convindria que això els servis de Uiçó i d'escarment. I no és un cas de partiCUlarisme amb el to pejoratiu que ho diu Ortega i Gasset... Però aquest és Utt punt molt interessant i Uarg de debatre i ho deiXarem per a Un altre dia.

EL SENYOR ALBORNOZ A CATALUNYA

am.pulositat, saludant la premsa, saludant els diputats, el PresIdent i cI públic de les tri Junes, les senyores, etc.

Un diputat el va interrompre, irò-nic:

-¿Y a los curas? -Los curas no son personas. Basilio Alvarez. - ¡Mama1Tacho!

Ja recordareu que Melquíades AI

varez, el darrer dia que va fer ús de la paraula en un (lels seus discursos

eloqüentíssims i buits, que ja no te_ nen èxit, va parlar de "navegar por los campos .....

La Cambra va esclatar en una gran rialla que va descompondre l'orador.

Després, en un altre pamgraf, va d~':-: "Porque el tlm6n de .....

lnd4lecio Prieto. - j Ahora va a naUfragar en secor

Un diputa~, que és capellà i advo· cat, deia:

-Porque yo vengo aquí revestido con la sant '1ad de mi traje eclesiàstlco, con mi toga de abogado, con mt toga de legislador ...

Els calorílers funcionen a fl.ran pres~ sió i Pérez Madrigal diu:

-Lo que va a sudar este Uo ...

A causa d'un conflicte produït entre els obrers que confeccionen LA HUMANITAT i l'empresa. dels tallers on és editada, no poguérem publicar el número corresponent al dJa d'ahJr.

Solucionat dit conflicte - en el

qual no hi ha tingut cap intervenció la propietat, ni la direcció del nostre diari - avui LA HUMANITAT reem~ plen Ja. seva vida normal, tot i pregant els seus lectors que perdonin la. forçada deficiència.

Estimulant l'autodeterminació de Catalunya, enlairant la seva idealitat i treballant pels seus ideals 1 anhels, Catalunya no serà el que molts creuen, puix qüe serà més espanYOla que mat, perquè serà mé,s lliure que mal.

El poder públic no pot oposar-se a. l'articulació autonòmica de Cata.lunya dintre el nou Estat espanYOl, la sobirania del qual no serà mat el que fou sota els Austria i els Barbons. En aquesta nova Espanya, el Partit Ra· dical Socialista crea un ambient que no hauria estat possible de trobar en altres circumstàncies, t és aquest par-

Contra un enemic d; carn i ossos, contra un enemic amb exí8tèn.cítl¡ real, sempr2, per remota i feble que sigui, hi ha una esperança de victòria. Contra el mite, no hi pOden les armes: és invulnerable. Fou submergit U1l dia a la llacuna Stigia, "agafat pels cabells". Els fantasmes són imnwrtals. La ciència ha pogut individualitzar talo qual microbi i descobrir-ne la va_ cuna o el remei específic. Però la ciència no ha pogut fer res encara per a fer desapan!ixer les bruixes que - com sabeu - tots els dissabtes, eBcabeUadcs, volen que és un gU8t a cavall d'una escombra. Ja digué el savi, ple de seny - coneixent el tarannà de les gents - que, u per dificultats que hi hagin per a descobrir noves veritats, n'hi han sempre de majors per a ferles reconèixer". Per això els "tòpics" tenen la pell tan dura. Per això, la calúmnia, que comença essent escaducer murmuri (de puntetes i amb veu baixa) lleu venticello, acaba atronadora, com l'allau del cimal. més alterós. Per això la malícia del !otk-Iore trobà la in!alible recepta: "Si vols mal" un gos, digues que es rabiós". No falla mai,' com el darrer model d'encenedo!,: automàtic.

• • • Un bon dia entre els dies, un plaga qualseVOl tingué Z'acudit sa.barós

de penjar-nos als catala11.S la llufa del "tot o res" i ;a teniu -als tnfinttl "homes de bona fe" de què parlava el rei Salomó, convençuts de qUè el tot-o-resisme és una característica eminent del poble català. Si convé, el subjecte serà un v~ritable esperit lort, d'aquells que no creuen - com diu el meu car doctor BelU - ni amb la tintura de iode,' peró el tot-o~resisme dels catalans tindrà major per ell força, provatòria que l'Evangeli de Sant Marc.

Es inútil que us afanyeu amb ler-li veure que es tracta, simplement .. d'una característica fonamental de tota mena d'esperits pr,marisi i que res no hi ha- tan semblant a un. primari del pla de la Boqueria com un primari de la Puerta del Solo de la Pampa, che! No us creuria. Ni la his ... tòria ni el folk-Iore de cap altre poble us larien cap servei per a reforçar¡ la vostra argumentacfó. El tòpic és sempre extremadament soluble t u desfà com t.:n bolado a la massa de la sang.

No hi la res que, per graciosa t casual coincidència, s'esdevingui qu~ la major part de les dites íncorporades al domini de la història, decez.zado .. res de mentali.tats pròplament tot-o-res1stes, no stguia pas en llengua ca.; talana (ja quemar las navesl Màs pref1ero ser reina una hora que duquesa toda la vida. Mejor 'honra sin barcos que barcos s1n honra. El ú1t1mo hombre y la última peseta, etc.). Es igual. 1 si del camp M la històr14 passem al del fol.k.-lore, l'inesgotable tresor del sornaguer escudero de l'Im .. mortal Don Quixot, ens durà, com l'anell al dit, la seva exclamació sen .. tendosa: Màs vale esperanza que ruin posesión.

Bastà que un dia - t no en fa gaires - el nostre admirat don. Ramon ens retragués el que a mitjans de segle XV uns delegats catalans haguessin implorat a Enric IV de Castella que acceptés la corona d'Aragó (per 11 llturar~se del jou de Joan 11, amb el -qual estaven en guerra, i de les tèr .. boles intrigues de la seva muller, lilla de l'almiraU (I) de CasteUa) , perqu4 quedés consagrada la nova caracterfstica nostra d'ésser un poble ingover .. nable, in cerca di Re. (El cas recent d'Amadeu de Sqvoya, no compta per d res.)

Com sl. la vida social i política del segle XV pogués jutjar-se amb l'esoo: cala de valors avui consagrada! Recordem que en "El Zapate.ro y el 1Uy", Zorrill4 en! dóna ;0. un assenyat canseU per a no tf'a..spassar temeràfia.i ment d'un" època a una altra el criteri judicatori:

. Hoy no podemos juzgar aquel modo de vivir, ni aquel modo de reinar, ni aquel modo de morir, ni aquel modo de matar."

Ara sembla que es vol posar de moda un altre tòpic magn!jic: el na. .. c1onal1smo particularista. Ja tindrem feina per estona, puix (c'est bien la. cas de le dire) "11 grandira, car 11 est espagnol". Qualsevol de nosaltres podrà haver corregut tot el planeta i parlar cinc o sis llengtles; 710 es po .. drà treure ja mai més la llufa de sobre: seriL un infeUç particularista.. Aixó és evident; l'esperit universal i cosmopolita, a Barcelona estarà sempre representat pel pobre analfabet, acabat d'arribar del seu cort1Jo anda .. lús o de la pleta extremenya - foragitat per la 8Upermvència feudal del caciqUisme - amb un lèxic elemental, corromput pb les metàtesi!.

Vos i ;0 - estimat lector - no passarem mai, en el nostre rtnc6n ¡yrovinciano, d'ésser uns pobres pa.rticularistes.

R. CAMPALANS. tit precisament el que lluita per a \. ____________________ -:--:-:-::-::-::-::::-__ _ aconseguir que tots els pObles penin- ... OU suJars s'uneixln en una abraçada fra- A PORT DE LA SELVA I A PORT B ternal."

El :senyor Albornoz, referint-se a e . JAT b I I les banderes calalana 1 republicana Lluís ompanysl osep . ra a par en que portaven els infants, digué: d I 1'&· I I

"Jo sal~do unides, enllaçades, les e momenl po blC ac ua dues banderes, que és el signe d'un estat de nova planta, estat que ve a destruir tot el que va fer Felip V, ultratjant els sentiments dels catalans.

Jo no en SÓC partidari d'una sobirania rígida, que ofegui la persona.lltat dels diversos pobles que formen la. República.

Jo estic ben cert que no han de complir-se els pressagis dels partidaris que a tothora mercadeigen amb la frase de la unitat nacional, i que volen igncar que l'única. sobirania que h.i ha hagut a Espanya abans del 14 d'abril era la d'una. casta, d'una. fa.milia, . 1. dels Borbons 1 Austria, que volien fer un Estat uniforme i monòton en ple segle XX, que més que res resultava una caricatura. dels po~ bles civilitzats."

En arribar a Barcelona el senyor Albomoz es dirIgí, acompanyat dels

Ha tingut lloc, amb extraordinari èxit, l'excursió del cap de la minoria cr.talana al Parlament espanyol, sc· nyor Lluís Companys, a Port de la Selva 1 Port-Bou.

A Port de la selva. se celebrà un míting a la tarda, fent la presentació dels oradors el nostre company Dalmau Costa. Lluls Companys i Josep A. Trabal dissertaren sobre els proble· mes que estan plantejats en el moment polític actual.

A la. nit, al Casino :;.spanya, de Pot-Bou, atapeït de públic, donaren sengles conferències els senyors Companys i Traba1, els quals foren rebuts pel poble en massa amb estendards 1 banderes, essent victorejats 1 molt aplaudits.

dre la. realitat autonòmica que és pe~ fectament compatible amb la nova es-tructuració que es vol donar a l'Estai espanyol.

Parlà extensament sobre el probl~ ma agrari i de les caracter1st1quea t( ...

piquès que presenta en cada regió. afirmant que la seva resolució és imprescindible per afiançar la República.

Acabà- advocant per la necessitat que el poble de Catalunya s'enfronti arn!» els moments actuals, amb serenitat, 1 que confiï amb els seus representants. aconsella.nt a tots que enfoquin lea resolucions que es puguin donar al plet a.utonomista amb la. mirada po~ sada a la posteritat.

El ministre de Justícia diu que el seu parlit recolzarà, al Parlamenl, l'Eslatut

dirigents del Partit Radical Socia11s- El senyor Companys, en el seu dista d'aquesta ciutat, al local d'aques- curs, gloEsà les qüestions que figuren ta entitat. en primer pla de l'actualitat, dest'a-

En aquest local, el senyor Albornoz cant, d'una manem espeCial, la &1gnlva dir, referint-se a. l'Estatut de Ca~ ficac!ó del pacte de San Sebastià.n, fent

En acabar el seu discurs esclatà una gran ovació, que encara durava en ca .. mençar el senyor Trabal el seu pa.r-: lament. Aquest, eloqüentment, es referi als problemes que actuen d'elx eD. la vida, dels pobles moderns. Analitzà. la biologia deIs pobles, estudià les tórmules de la cultura, es refer1 al val0t: de les minories selectes en la història, contrastà la capacitat de comprens1!) dels pobles i la gent, glossà. la. fonna estatal d'Espanya, elogià l'apo~tactó

que ha vingut "t fer la dona en matèria. pol1tica. soc';.al, 1 exposà, per Ult~ quina. ha d'ésser la missió de la joventut que entra ara a intervenir en les lluites c1viques, exhortant aquestes for .. ces noves de reserva que vénen a nodrir les files del republicanisme cats... là a què lluitin sempre amb noblesa 1 amb decisió en defensa dels ideals di

DIumenge, al mati, amb l'exprés de Madrid, arribà. a la nostra ciutat el Dlin1stre de JusUcia, senyor Albomoz.

El. senyor m1n1stre fou saludat per les autoritats, 1 seguidament pujà al cotxe del governador civil, t.compallYat del senyor Moles, dirigint-se a Blan ...

Des de l'Ajuntament s'inicià la eo~ Dlit1va, que es dirigí a inaugurar la represa de les obres d'aquell port.

Un cop coUocada la primera pedrJ., PronuncIaren discursos l'alcalde de Blanes 1 el Lnyor Albomoz, el qual féu un extellR parlament, del qual en reproduïm els fragments següents:

"De manera molt destacada veiem

l'Estatut de Catalunya, que sel'à. apro~ vat, no r dubteu, en la !orma més cordial i liberal1ss1ma que hom pugUi esperar."

L'orador, després d'anunciar, per a un cop aprovat l'Estatut, una actua_ ció intensa del Partit Radical Socia~ lista. a ( talunya, alegi:

"Aquells que no es donen compte del que el problema català significa, podran creure que es tracta d·una. des~ vinculació de Catalunya i d'Espanya, i és ben al revés. La nova organitzaci6 autonòmica de Catalunya obre nous horitzons 1 possibilitats per a. resol~ dre els problemes generals amb maJor ef1cKcla que .fins ara.

talunya: "Ha passat algun temps en què n1n- remarcar la seva vinculació en aquest

gú del partit no actuà a Catalunya. extrem, eIs Decrets del Govern de la I és que cal emmotllar-se a les cir- República creant la Generalitat 1 d1ccumstàncies i al moment. Aquest mo- tant normes per a l'aprovació de l'Esment, però, ja ha arribat, pUiX que tatut. tan prompte Catalunya tingui apro- li I i h à d vat el seu Estatut--que nosaltres re. Exposà el sentit bera um eIs colzarem i defensarem al Pa.=lament- desigs de Catalunya, analitzant ei vindrem ac! a ajudar~\'os amb les nos- concepte de sobirania com a element tres forces. L'opinió de les persones coadjuvant i no contraposat per a la directores del Partit Radical Socla- plenitud de l'aprovació de l'Estatut. lista d'tnhibi:~ó a Catalunya, no era. Lloà el sentit de comprensió 1 de per manca d mterès envers vosaltres: tol..Jt. 1 d' i rt selectes del era el respecte que tenlem nI moment eu .. nc a e _w m no es polft!c català." I Parlament espanYOl, amb Azafta, Ortc-

El senyor Alborfl ha tornat a Ma- ga. i Gasset 1 altres am.ics de Catalu~ drid en l'exprés de la nit. nya, que s'esforcen per fer compren .. llibertat. .-

Pp&ina 4. LA HU~IANITAT

L'EST ATUT DE CATALUNYA' AL PARLAMENTI (Coniinua.c'io de 1;, primera. pàgina.)

terminada, el plebi::.cito, la entrega .solemne del Estatuto a la.~ Cortes, los trabajos dc la Comisión y 1::. ; debates del Congreso podran verse a una IIOla luz, enfocada desde lo alto. con proyecc16n histórica. Por hoy tenemos que dejar que unos insensatos irresponsables juzguen de nuestro patriotismo con arreglo a sus prejuicios. Por lo que toca a la Comisi6n, y parUoularmente a mí, crea usted que pocas veces se habré. trabajado con tanta celo ni con tanta seguridad de que por mucha. medida que pusiéramos habiamos de ser combatidos con igual pasión desde Cataluña Y desde toda Espatia."

ELS SOCiALISTES DAVANT L'ESTATUT

«La República donarà a Catalunya les llibertats que la Constitució fa possible»-ha dit Jiménez de Asúa.-I el senyor de los Ríos contesta, a Zamora, al

discurs del senyor Ortega i Gasset A Zamora, el Partit Socialista ha Catalunya i altres regions que ho de

celebrat un míting a la Plaça de braus manin, la ll1bertat que la Constitució en el qual han pres part els senyors fa possible. Això no va fer-ho la mo-Jhnénez Asua i de los Rio.:;. narquia i ho farà la República.

En parlar dels problemes regionals, El senyor de los Rios, mentre par-

\, UN QUE NO ES FIA DE LA GENT el senyor Jiménez Asua ha fet sobl'e- lava va ésser interromput per una veu sortir que des del ~egle XIX ~'ha vin-I que' digué: "Fora l'Estatut'''. Molta gut emmetzinant I ànima nacional. I cura amb aquesta exclamació respon· -ol DE LA MEDITERRANIA

Els periòdics venuts .. a la reacció vo- gué el ministre, que està fO~'a de la Ien donar a aquesta questió l n to sen- meva ànima 1 de In meva consciència tim,ental en nom d'un castellanisme ' l aprofito l'ocasió _ afegi _ per ~ i d una unitat mal entesa. contestar des d'ací, al meu amic Orte-

!

; Pio Baroja creu que -t:. tanim una carta .~ guardada "

La gent de Castella tenen una pl'e- ga i Gasset., dient que el Partit 5ociavenc1ó injusta contra. els catalans. l1sta parlarà o no parlarà. Si no parQuan els inteHectuals espanyols visi- la ho farà en nom seu el cap del Gotaren Catalunya, aquesta els rebé í vern, amb qui s'han entrevistat les tractà amb tals mostres d'afecte, que minories parlamentàries després de les comprenent nosaltres que no anavl.!n seves reunions pel' a tractar de l'Esa tenir igual corespondènci:l no ens tatut Per tant serà el cap del Go" vàrem atrevir a invitar-los a què ens vern,' com a c~nseqüèncla del sentir, visitessin. Res de federalisme, dígu~, en aquesta qüestió, el qui parlarà en que està en crisi, però si complir el nom dels elements que composen el que diu la Constitució 1 concedir a mate~.

Un periOdista. madrileny ha parlat amb l'escriptor Pio Baroja sobre l'Estatut de Catalunya. Heus ací un tros de la conversa:

man? Ya se conformaràn si les obligan. No han de ser ellos los que estén

ELS FEDERALS DE MADRID

H_¿Qué le parece a usted, don Plo? -¡Hombre! En parte blen y en pal'

te mal. Esa de que los catalanes hablen lo que qUieran, me parece bien. Allora, eso del dinero habrà que mlrarlo mucho. Yo, ademàs, no sé lo que me pasa; no es por tener mala idea; pero la lealtad de la gente del Mediterràneo no es nunca muy clara. Yo tengo mis dude.s. Ademàs, los catalanes guardan siempre una última carta, que no muestl'an, y aquí también tendràn su carta guardada. i Cualquiera sabe quàl serà! ¿No le parece?

conformes, slno el resto de España." Celebren dÍ\'ersos actes a. fa.vor de Cal preguntar quin concepte té el

senyor Astrana del federalisme... O l'Esta.tut

En los catalanes hay, sin embargo-afiade-, un evidente deseo de hacer obra. de cultura, una cultura suya. Al revés de los vascos, que se conforman con San Ignacio y con Mateo Múg1ca. Los catalanes querrfan que fuesen catalanes Cervantes, Velàzquez 1 Greco.

-Entonces, el Estatuto ... -Ya le digo. Dudo de la gente del

Mediterràneo, y los catalanes guardan s1empre una carta última, que ahora, como otras veces, no sabemos cuàl es."

ELS RADICALISMES DE "INFOR!\IACIONES"

potser es mUlor no preguntar-li.

UN OBLIDAT

També es permet opinar el Sr. Yanguas Messia

El senyor Yanguas Messia, president d'aquella. grotesca Assemblea Nacional de la dictadura, també s'ha permès opinar sobre l'Estatut de Catalunya. I a "La Naclón" ha dit el següent:

"Nadie en España se apone a la concesión de una autonomia administrativa, que no atente a la unidad nacional, ni a la efectiva 19ualdad de derechos entre todos los españoles. Pero Espafia entera rechaza, con enérgica mdignación, todo intento de mermar su soberania y de vulnerar, en su daño, normas unlversales de derecho, y de l'omper en lo moral y en 10 efectivo,

Que els catalans no en lo eultur.l y en lo jurídieo, en lo financlero y en 10 económico, en 10

'h o ... J politico y en lo social, en lo gepgràS 1 con torm en 'f a .11eo y en lo hist6rieo, la unidad sagra-

ho f ol da de la Patria. - José de Yanguas

S' 1 con ormaran Sl Messia." Fóm curiós saber què entén per au-

els hi oblig uen tonomi. administrativa el senyor Yanguas Messia.!

Un tal Astrana Marin, a "Informa- ---------------ciones" diu les següents genialitats: EL SENYOR CALDERON DE1\IANA-

ff Aplicada la demencia catalana, si RA QUE EL GOVERN NOMENI UN a Cataluña se le concede su parlamen-I DELEGAT to y sus ministros y sus leyes, ¿por qué . no se, ha de conceder a Gallcia o a Madnd. - El senyor Calde-Castilla O a Andalucfa si asi 1'; qui- l'On presentarà demà noves esmenes s1era.n Y asi lo votaran?'y ¿a qué, pre~ al prOjecu; d'Estatut de Catalunya. sunto, quedaria red.ucida España si En ~ma d elles demana. com Ja es d1.chas reglones, y para no ser menos, P~'eclsa en el ?rojecte de Constitu-8iguen (como pueden si qUlsieran) el CIÓ de la Republica de 1873 que procedim1ento de Ca.t.aluña? I d'acord amb tot el que es consigna

¿Ven ahora los politicos españoles I en totes les constitucions federals, con eBte senci1lo ejemplo, la enormldad enCM"a que l'espanyola no arribi a que van a votar? ¿Ven cómo Espa- aixÒ, sigui nomen.a.r un delegat del fia no se puede federar; cómo eso no Govern a Cataaunya qUe vigili el es federar, porque federados ya lo esta- compliment de la Constitució i a.1-mos? Pues lo que asi.ento no es una tres lleis i reglaments i naturalment utopia.. Para destl.'Uir a España no hay de l'Estatut. Creu el senyor Ca.ldemàs que federarIa con arreglo al Esta-I l'On que no correspon delegar aquest mto catalàn. No se puede conceder comès a la pròpia Generalitat, ja a CataIufta lo que pide, porque no se que seria jutge i part de la mateixa podria conceder a las demàs regio- i sl es trametés al Tribunal de ganes que 10 pid1eran, o lo que es 10 mis- m..nt1es, com que aquest sols pot in.mo. no se lea podria negar sl a ella terven1r en les qüestions litigioses, 'J8 1e otorgase. la vulneració d'una llei, per exem-

Lo contrario seria establecer una ple, subsistiria mentre no recaigués dea1gualdad que no tolerarían los es- el fall. »&fioles. En una altra de les esmenes se

De suerte que la única soIuclón al sollicite que la reforma de l'Est8."problema" catalàn es hacer del Es- tut pugui fer-se per iniciativa del tatuto un conc1erto económico seme- Parlament espanyol o perquè alXl j8Dte al de ¡as provinc! .. vaseas. ho demani la Generalitat de 0ata-

¿Que 108 catala.nes no se confor-· lunya.

UNA RAO DE PE S

L'ex-comte de Vallellano és enemic de les aspiracions de -Catalunya.oo perque

podrien perjudicar Madrid .El qui tou alcalde monàrquic de Ma- para nuestra ciudad quebl'anto enorme,

drid, comte de Vallellano, ha tramès como ya preveia y pronost1caba en el a OlLa NacIón" la. seva "vallo.sa." opl- d1scurso que en el mes de abril del 31 n1ó sobre l'Estatut de Catalunya. pronunciara. en el teatro de la Come-

Vegi's qu1ns són els seus arguments: dia, la aprobación del Estatuto de Ca-'Pues como maclrileño, h1jo de pa- taluffa, que abre la puerta a otros Es

àre y mad.re madrUeños, como concejal tatutos, de los cuaIes se habla, y con del Ayuntam1ento, como ex diputado, el mlsmo derecho podràn ser elegidos a Cortes por Madrid i como ex alcalde ¡ o impuestos vascos, aragoneses, va1entitul .j._..:t ' cianos, gallegos; andaluces, etc., infe-

os !NUOS que reunirAn y s~peraràn r1rfan a nuestra ciudad her1da de muerseguramente los conoc1dos dlputados te, retrotrayéndoJa. a la simple cabeza de las ConsUtuyentes, que tanto se del Cantón Federal de Castilla la Nuehan distinguid~ por la defensa de los va, ni siquiera de las dos Castillss¡ intereses de la misrna. la reiteración Una preciosa perspectiva, en suma, made que si el cambio de régimen supuso. dr11efiosl"

Madrid. - Ahir, al matí, es van celebrar, simultàniament, tres actes en pro de l'Estatut català o"'Tanltzats pels federals de Madrid. -

Un d'aquests actes es va celebrar al Cercle Federal i tots els oradors es prQnunciaren vivament a favor que sigui concedida l'autonomia a Cata.lunya.

Al Centre Fedel'al de la Inclusa par~ laren també diversos oradors en el mateix sentit.

Va tancar l'acte el vice-president del Consell federal del partit, Manuel de la Torre, el qual va censurar les campanyes realitzades contra l'Estatut per determinats sectors polítics i va afirmar que si es nega l'autonomia a Catalunya, els federals demanaran la revisió constitucional.

ELS ENEMICS DE L'ESTATUT

Una conferència a la Confederació Mercantil Patronal de Madrid

Madrid. - Al Cercle de la Confederació Mercantil Patronal donà ahir una conferència sobre l'Estatut de Catalunya Pere Redondo.

Va remarcar la importància del Mma que atany i fereix l'ànima nacional, i va fer un estudi dels valors lt:. gals de l'Estatut per tal {~'assegurar que el Parlament té facultats per modificar el que s'a¡:-ov1.

En l'aspecte f1nancier de l'Estatut va afirmar que en tots els pobles els impostos són administrats per l'Estat central i digué que creia que la cosa més encertada seria l'administració lm la mateixa forma que en l'actuaI1tat es fa, lliurant la regió catalana l'import dels serveis que a la mateixa es deleguin per mitjà de les fórmules 'lue s'exposen.

L'orador fou molt aplaudit.

"LA NACION", ENS AM:ENAÇA

La Nación se sent farruca. Vegeu el que ens diu:

"Lo que hacc falta no es una solu~ ci6n, sina un contraveneno.

Prima de Rivera e?;contr6 uno, qu.e permitt6 a Cataluña vitrir en paz 11 en pr6spe: a situación durante siete años, si.: que los separatbtas la envenenaran.

Tal vez el contraveneno que ahora habrfa que aplicar tuviera que ser màs enérgtco.

Pero contraveneno, en fin, porque de envenenamfento se trata."

DIU EL DIARI D'EN MARCH

lnformaciones palesa l'afecte que ens té amb les segUents ratlles:

"El discurso pronun.ciado aver por don Jcu, ~ Ortega y Gas!et acerca del Estatuto cat.. tuvo la perjc::ct6n de forma que es habttual en el insigne ret6rico. Pero $US conclusiones no correspondíeron a las premisas. Si el llamado "problema cataldn" nace de una acUtud vanídosa de ese pueblo, de una tendencía "a ser lo que no puede ser", es decir, de algo origina. rtam.ente absurda, la qué conduce contemporuar con eso, acepUI.rlo, u con_ Uevarlo?" Es como .n un padre, cugo hifa mostí~(, inclinaciones censurables, en vez de oponerse a ellas 11 tratar de corregirla.s, por buenas o por mala.s, discurriese el modo dt. aceptarlos y "conllevarlas". Desprovista de S1LS aTTeos literarÍQS y oratorios, esa es, en Urminos corrientes, la política de "ir tfrando". Resulta que al cabo de tanta a.Togancia y tanta inmode_ rada altanerla hemos vuelto a lo que era el efe 11 el nervia de la politicc. de Sagasta."

Any H. N úm.ero 161 --EL PROBLE~1A 1LANTEJAT PER LA D1SCUSSIO DE L'ES'rAT

GIRA, PRINCIPALMENT, ENTORN DEL CONCEPTE DE LA SOBIRA"Ul, O ORDRE SUPREM DE L'ESTAT. I~

L'AUTONOMIA, EN EFECTE. ES, TAN SOLS. UNA DELEGACIO Ut LA SOBIRANIA ESTATAL A L'ORDRE PARTICULAR D'UNA PAi\

DEL MATEIX, J, PER AIXO, ES UN ORDRE SECUNDARI O SUBORD 't NAT, EN RELACIO Al\ffi EL SUPERIOR DE L'ESTAT. I.

AQUESTA AUTONOMIA, PEnO, PER A PODER ESSER ATORGAU.\, CAL QUE SIGUI PREVISTA ZN LACONSTITUCIO DE L'ESTAT EN FI.

XAR AQUEST L'ABAST DE LA SEVA PROPIA SOBIRANIA I Lts

FORMES O MANERES COM PODRA ESSER EXERCITADA; SIGNIFI. CA, PEL FET D'HAVER ESTAT PREVISTA EN L'ORDENAMENT JU.

RIDIC I\IAXIM DE L'ESTAT, EL RECONEIX:t"I\lENT D'UN DRET Q'L'l: EN ESSER FORMULAT EN LA REALITAT DE LA VIDA ESTATAL, s; 2N FER-HO ES RESPECTEN LES PRESCRIPCIO"'S EXIGIDES EN L.\ CONS'I'ITUCIO, NO POT, EN REALITAT DE VERITAT. ESSER NEG.\'t,

NI, TAMPOC, ESSER DISCUTIT, JA QUE ABANS HA ESTAT RECO.

NEGUT I POTENCIALMENT ATO~GAT, EN LA LLEI ~IAXIMA Ol¡

QUEDA FIXADA I ESTABLERTA LA SOBIRANIA DE L'ESTAT SUPE. RIOR, UNA PART DE LA QUAL ES DELEGA EN REGIM AUTO. ~Ol\IlC.

ARA BE, LA NOR~1A FONAI\!ENTAL DE L'ESTAT, LA CONSTITU. CIO, ESTABLEIX LA UNITAT DEL MATEIX I LA SEVA SOBIRANU,

ESSENT, COM ES, EL PRINCIPI JURIDIC SUPERIOR, EL GERMEN AU.

TOR DEL DRET ESTATAL FUTUR, NO POT RECOLZAR SOBRE UN

FET DE FORÇA Q DE VIOLENCIA, SINO QUE HA D'ESTABLIR ELS

SEUS BASAMENTS DAlIIUN'r EL CONSENTIMENT MUTU D'AQUELLS

QUE EL DETERMINEN, O SIGUI, EN DEFINITIVA, DAMUNT EL PAC.

TE LLIURE I VOLUNTARI. L'AUTONOMIA DE CATALUNYA ES, EN EL CAS CONCRET DE

L'ESTAT ESPANYOL, EL RECONEIXEMENT D'UN DRET PREVIST EN LA CONSTITUCIO D'AQUEST, I SIGNIFICA EL PACTE EN VIRTUT

DEL QUAL CATALUNYA VA SUBORDINAR-SE VOLUNTARIAMENT A

L'ORDRE SUPERIOR DE LA REPUBLICA - LLUITANT AI\IB ELS AL. TRES POBLES ESPANYOLS PER A ENDERROCAR LA ~IONARQUIA -

PER TAL QUE, EN RECONSTITUIR-SE DE BELL NOU L'ORDRE POLl.

TIC DE L'ESTAT ESPANYOL, SE LI ATORGUES EN LA NOVA CONS_

TITUCIO, UNA PART DELS DRETS QUE VA CEDIR A PROFIT DE LA SOBIRANIA ABSOLUTA DE LA NOVA ORGANITZACIO DE L'ESTAT

ESPANYOL, SOTA EL REGIl\I DE LA REPUBLICA_

PARAULES D'''A B C"

Unes ratlles d'A B C, el diari borbònic:

"';'ràtese de una mayorfa o de una m.inoria; de tal o cudl origen del problema, de u.na realidacl incontrastable o de una ficcl6n traba1acta a. la vista Ce los espa:floles, ¿qué se debe hacer? Conllevar al enfermo, està bÏén; pero tlusionarlo. 11 entreteneTZe o jomentarle la dolençia, no. Desengañarlo y conllevarlo serfa màs piadoso."

EL QUE DIU EL SENYOR SANCHEZ

ROMAN

Madrid, 17. - "El SOl" publica una. nota, segons la qual el senyor Sà.nchez Roman se li ha ofert la d1recció d'un nou grup constituït a la Cambra.

Intel'rogat per un dels nostres com· panys, el senyor Sànchez Roman contestà que desconeixia en absol .. ~ la noticia.

Explicada aquesta pe1 nostre company manifestà que carelxia en absolut de fonament.

-Puix que diu "El 501" - afegí fI per10dista - que s'ha insistit prop de vós per a la formació d'aquest partit i

prefectura CAUEN 4.000 PESSETEn I ES

CONVERTEIXEN EN 3.800

En passar, ahir al mati, pel carrer de Mallorca una camioneta., caigué de l'esmentat vehicle un sac que contenia quatre mil pessetes en monedes de plata, les quals s'escamparen per terra. Per W1S transeünts foren recollides.3.810 pessetes que foren lliurades a un agent de policia que passà per l'expressat lloc.

Els ocupa.nts del vehicle no es dona.ren compte de la pèrdua, pèrò una bora més· tard es presentà el gerent deli} Autòmnibus Roca. a. la Quefatura

que el grup parlamentari abscl'it a la jefatura el composen 30 diputats.

-Res - contestà el senyor Sànchez Roman - tot aixó són fantasies.

-Intervindreu novament en el de .. bat sobre l'Estatut de Catalunya? -Seguramen~, si no canv1en ells ja.

que jo no canvio, tantmateix, el meu criteri. Intervindrà quan es p< • a dJ.s.. cuss16 alguna esmena que crec jo que s'ha d'apoiar.

-El teniu alguna presentada per la vostra part?

-No, esperaré a veure com es des .. enrotlla el debat.

"EL Il'rIPARCl.AL" I UNA REUNIO DE LA MINORIA

Madrid, 17. - "El Imparcial" diu que ahir. al mati, en una de les ha .. bitacions de l'Hotel Palace es reunl· ren els senyors Companys, Abadal i altres diputats de l'esquerra catalana.

Això no tindria res de particular, estan en primer pla la discussió de l'Es .. tatut, però a aquesta reunió se 11 ha de concedir una. extraordinària impor. tància pel' haver concorregut a ella el ministre d'Hisenda, senyor Carner, qui portava. nombrosos pape:'::; ~ seu de4

parlament, segurament per a discutir la part d'Hisenda de l'Estatut.

practicaren la detenció dels llogatera de la casa.

UNA PROTESTA INJUSTIFICADA

Ahir, els presos de la cinquena galeria iniciaren una protesta pel creure que un company seu era objec. te' de mals tractes_ L'origen deIs crill era que a un pres foll li havia agafa' un atac.

Com sigui que de moment s'armà una. mica de contusió una sentinella d1sparà diversos trets, i en aquells mo-ments un pres llançà una pedra con· tra un dels soldats, el qual també dis .. parà el seu fusell.

Aclarit el motiu qlje donà lloc a l'al .. darull, els presos deixaren llur actitud de protesta.

de Policia, acreditant que el dit sac ------__________ _ era de la seva propietat.

DETENCIO DE TRES CARTERISTES

Al Baixador de l'Autòdrom de Sitges, foren detinguts Domènec Bermejo Manzanares "El Borla"; Antoni Mas Valls; Pere de Bimboli, i Antoni Esmarats, conegut per Antoni el de la Mllagro. Aquest darrer, el dia 8 de juliol de l'any passat, en ocasió que era portat per uns guàrdies al gabinet d'iqentificació, es féu escàpol, sense que pogués ésser detingut fins aquests moments.

BEN ARMAT

Al carrer de les Tàpies, uns agents afectes a la Brigada d'Investigació Social, detingueren a Fèlix Cuevas Saura, al qual li foren ocupats dos re\·òl· vers que, segons digué, portava per a vendre.

LleC!iu cada dia

L~OPINIÓ .,

el teatre . ESTRENA D"'HUMANITAT"

Aquest és el titol del drama original de Xa.vier Sabater, que la companyia d'Enric Jiménez ha estrenat fa poc eD una soclaetat de la. nostra ciutat.

En l'obra. es posen de relleu els hor" rors de la guerra 1, per tant, const!" tueix una diatriba contra els conflicteS armats.

L'esmentat individu té antecedents com a professional de delictes contra la propietat. Encara -que el tema no és noU, re"

OCUPACIO DE RODES DE RECA..~VI suIta. interessant, i el seu autor, que ho és d'altres produccions escèniques,

En W1a casa del carrer de Vilanova, la policia sorprengué un dipòsit de 1'0- aconsegueix en aquesta un falaguer des de recanvi, procedents de robato- èxit. ris. La concurrència, molt nombrosa. per

La. policia hagué de fer servir una cert, aplaudí en diverses ocasione rau" catnÍoneta per al trasllat del dits etec~ 1'0" tos'a la Jefatura Superior de Policia. tor i els artistes que interpretaren

Els agents que realitzaren el servei bra amb vertader amor a l'art.

Al

!tDY n. - Número 161 LA HUMANITA'l -Inform cions de adrid -~ ~tADRID VOLEN ACABAR AMB ~ES ~IANIFESTACIONS PUBLIQUES

:Madrid. - Per trobar-se fo:a el director general de Seguretat, aquesta ]llatinada ha rebut els periodistes el cap superior de Policia, el qual els na dit que les noticIes rebudes de prol'Úlcies acusen tranquUlitat.

JI& afegit el senyor Aragonès que estaven disposats a acabar amb els crits que es donen al carrer, unes vegades a favor del règim 1 d'altres en pro, la qual cosa dóna lloc 1 originen aldaruJ1S entre el públic.

Es desconeixen els autors del salvatge a temptat.

La. benemèrita custòl'ia les despulles valuoses dels creuers mentre determinen prop d'a.ixj l'Acadèmia de Belles Arts i la Junta provIncial de monuments.

EL CONFLICTE MUNICIPAL DE SEVILLA

quest Francesca Giménez Arenilla, I EL CONFLICTE DE LES DRASSANES d'aquesta de deu anys, també greu~ ment ferit. A més hi han tres menors El Ferrol, 17. - Per a1'a, 110 s'ha amb ferides lleus. rebut cap contestació a les proposicions

L'amo del pis, Ildefont Oiménez, re- fetes al Govern per l'Assemblea d'ensultà amb una mà. seccionada 1 no po_ titats locals per a remeiar la greu crisi gué declarar. que s'iniciarà demà, en començar els

Tots els ferits han estat traslladats acomiadaments dels obrers de les a l'Hospital de Sev1lla. Dra.ssanes.

Més bombes trobades en dita casa 8i no es troba una solució, es po-foren dipositades entre matalassos .fins saran a la prà.ctica els acords presos que hi anés a recollir-les el cotxe pels sindicats 1 que seran secundats blindat. per la Cambra del comerç, e18 Ajun

UN ATEMPTAT

taments del Ferrol, els comarcans 1 10,000 obrers particulars.

MES DETALLS DE L'EXPWSIO DE LES BOMBES

~! CAUSA CONTRA L'INDIVID1] QUE TIRA UNA PEDRA DES DE

LA TRmUNA DEL CONGRL .

uadrld. - S'ha qualificat ja I. causa. seguida contra Angel Escr1bano vaquero per haver tirat una pedra de.~ de l~ tribuna pública del Congrés conÇ¡'a el banc blau.

Sevilla, 17. - L'alcalde ha man1f~tat que van prestant servei tots els camions de què disposa. l'Ajuntament per al transport d'escombraries i regament. També circulen 29 carros amb un total de 132 homes. A l'escorxador públiC es realitzen totes les tasques normalment 1 a l'estació, on es filtra l'aigua, també s'han normalitzat els treballs.

Al sortir del seu domicili el President del gremi de transports, Joan Sea, uns individu8 li dispararen diversos trets. Resultà. iHès.

Les notícies rebudes avui semblen demostrar la impossibilltat de trobar una 601ució al conflicte que s'apropa. Els obrers mallÜesten que si s'insisteix a deixar els sense feina, declararan la vaga dintre dels vaixells de la fac

Sevilla, l7.-Ahlr, a dos quarts <\: nou de la nit, a Montellano, en el domicili d'un individu, que ha estat president de la O, N. T., esclataren dues bombes. Resultà morta la mare d'aquest individu, de 58 anys, 1 1er1i1 el seu 1111, de 28, anomenat Ddefonso 01ménez Arenllia. També resultareu ferits greument Pedro F1gueroa, cu .. nyat de l'anterior, i la seva esposa Franctsca Giménez. Un nen d'aqueltl matrimoni, de deu anys, resultà greument ferit i de menys gravetat al ... tres tres nens petjts.

Els ferits foren traslladats a l'ROl-!

pital Mll1tar de Sevilla. Es creu que en el domicm d'IIdefonso G1ménez N

fabricaven les bombes i petards què darrerament havien fet explosió a sevilla i es preparava la construcció d'altres per tal de cometre actes de sabotatge per la vaga anunciada. L'explosió degué ocórrer quan els que habitaven a la casa es dedicaven a la construcció d'aquests aparells.

El fiscal l'acusa de la comissió d'un doble delicte d'atemptat contra l'autoritat emprant la torça contra ella, demanant sis anys i un dia de presó i la multa de dues mll pessetes.

El defensor, senyor Barena, diu que is obra d'un pertorbat i soHicita l'absolució.

La vista se celebrarà el dia 29.

EL SENYOR BESTEIRO," INDISPOSAT

Madrid. - Degut a una lleugera indisposIció del senyor Besteiro, s'ha ajornat l'esmorsar amb què aquest rolla obsequiar avui els periodistes que ran informació al Congrés.

Es creu que demà. no podrà. acudir a la Cambra. el senyor Besteh'o, i probablement no presidirà. fins el dijous.

EL NOVEL-LlSTA ANGLES WELLS, A MADRID

Madl'd1. - Es troba a Madrid on és molt obsequiat el nove1.Usta anglès Herberto Jorge Wells. Ahir passà el dia. a Toledo on visità detingudament tots els monuments i aquesta tal'da ha sigut obsequiat amb un banquet a la Embaixada del seu pais.

LA LLEI DE DEFENSA DE LA REPUBLICA ES APLICADA A SET

DETINGU1.'S GOVERNATIUS

Melilla. - A la una de la matinada, el cap de ¡>QUeia, acompanyat d'un metge civil, d(un tinent de seguretat i alguns agents, es presentaren a la pre-50 de Maria Cristina 1 demanaren al cap de la presó que e)s lliUl'és sis detinguts governtius per qüestions socials, als quals se'ls }.la aplicat la llei de Defensa de la. República i seran deportats a diterentes ciutats de la Península.

Els deportats són: PauU Diez, president de la FederaciÓ de Sindicats Unies el qual marxal'à a Burgos; Josep Ledochwsk.y, a Madrid; Valerià Riobo, a Santiago de Cospostela; Francesc i Manuel Tàrrago, a La Lfnea de la Concepció 1 Salvador Cana, a Almeria.

Els detinguts no oposaren resistènda. Després de vestir-se i preparar els maletins, recorregueren diverses celles I S'acomiadaren dels quI estan detinruta per les mateixes causes que ells. Una vegada. emmanillats, muntaren a una cam10neta descoberta, custodiada Per quatre guàrdies de seguretat.

L'alcalde ha facilitat una enèrgica. nota dient que ni les violències ni les amenaces el farien canviar de conducta, puix que l'Ajuntament defensa l'interès públic, àdhuc el dels veïns que neutralitzen l'acció municipal oposant-se a la neteja dels carrers 1 escampants les escombraries. Afegeix l'alcalde, en la nota, que està disposat a decretar totes les cessanties que Cl'egui precises, fent qüestió d'honor mantenir als seus llocs definitivament cls obrers que han ingressat al treball durant la vaga.

Acaba la nota dient que cinc vagues muniCipals plantejades durant l'espai de ters mesos demostren qu lea ciutat està perseguida., assediada 1 maltractada pels revoltosos.

ELS ALBINYAN1STES FAN UNS FUNERALS

Madrid, 17. - El Director general de Seguretat ha dit als perIodIstes que s'havien celebrat sense incidents a la. parroquia. de Santa Bàrbara uns funera ls en sufragi de l'ànima de la reina Cristina. Al dit lloc acudiren aJguns quàrdies d'assalt per tal d'evitar que ocorreguessin incidents, però afortunadament no ha estat necessària la seva Intervenció, puix els concurrents a la sortida s'han limitat a donar visques a Albinyana.

VISITES AL SENYOR ALCALA ZA~IORA

Madrid, 17. - El President de la República ha rebut aquest mati en audiència la Junta de Govern de l'Acadèmia Nacional de Jurisprudència, presidida pel senyor Pintés; el President del Congrés Hispano-Americà de Cinematografia, senyor Ferran Viola; l'enginyer senyor Juli Alvarez, director tècnic del parc mòbil de seguretat, i el president de la DIputació de Salamanca, senyor Marc Eccribano, amb la comissió gestora de la dita corporació, que ha fet lliurament d'un artistic pergami acompanyat d'una memòria explicativa de l'orientació que ha seguit el elit organisme des del 14 d'abril fins a. la data.

ALDARULLS A VALENClA

València, 17. - AnIt es reproduïren els aldarulls a la plaça de Castelar, havent-hi d'intervenir els guàrdies d'assalt que donaren repetides càrregues.

El Director de "El Diario de València" ha. manifestat que havia estat re .. querit pel governador civU perquè donés el nom de la persona que disparà el dissabte a la ntt, amb ocasió dels aldarulls ocorreguts davltl1t el dit periòdic. El senyor Lucia 11 contestà. qu~ els periòdics es limiten a realtar els fets i no tenen perquè fer ni de fiscal ni de poUcia.

NOVES BASES PER ALS SEGADORS torla naval, sense aldarulls ni escàndol.

Ciudad Real, 17. - Han acabat llurs del1beraci6ns els patrons 1 obrers, respecte la sega a aquesta provincia. S'acordaren les següents bases: Jornada de vuit hores i sou de 8'50 ptes; proh1-ció de l'empleu de màquines segadores 1 que no trebalin les dones mentre hi hagi homes sense feina, respectant, però, les que siguin cap de famiI41.

~. .

A SANTANDER S'OCUPEN DE L'ESTATUT

Santander, 17. - Se celebrà, a l'Ateneu, una reunió de corporacions i entitats par a tractar de l'Estatut caalà. S'aprovà una conclusió en el sentit que l'Estatut sigui sotmès al referèndwn de la resta d'Espanya.

ELS "JUERGillSTES" INSOLVENTS LES VISITES AL PRESIDENT

411C11enC1a D'acord amb el disposat pel senyor Per negar-se a pagar unes consu- Anguera, avui s'ha dedicat el mati a

macions que importaven 375 pessetes, ASSENYALAl\IENTS PER A DEMA al cabaret "Hollywood", foren det1n-

Audiència territorial guts Josep Orellana Mart1nez i EUsta-Sala primera. - Pobresa. - Antò- qui Fernàndez Soriano, un altre que

nia SeUés contra Antònia Pons i Ad- els acompanyava anomenat Marian vocat de l'Estat.

Competència. _ Joan Abel contra Ortiz Repiso, que és féu cscà.pol. Adela Bal1bona. Els detinguts es fingiren empleats

Sala segona. - Menor quantia. - del Palau de Justicia per a excusar-se Escalona Pedrero Santos i Companyia contra Lluis Arrué. de pagar les despeses fetes.

rebre les persones i comissions que tInguessin assumptes a exposar-ll.

Com es recordarà, per aquest fi van assenyalar-se els dimarts i diverdres.

Avui l'han. visitat els següents se .. nyors: Francesc Montseny, Caietà Calzado, Josep Maria Pareja, Josep Porta, senyora Zua, Josep 01ménez, Encarnació Filiat, Pere Camats, Josep Pasqual, Gregòria Samarra de Oa-

Incident. - S. A. Cros contra Fede- '------------------------------ració Agrària Catòlica de BadaJoç.

Menor quantia. - Plàcid SagaJersa contra Antoni Garcia Ricart.

Audiència. provincial

secció primera. - Nord 1 Audiència. - Dos orals per alçament de béns I furt contra Llu!s Moix I Antoni Jové.

secció segona. - Oest 1 Barceloneta. - Dos orals per robatori contra Pere Navarro i Didac Silventos.

secció tercera. - Granollers. - Un oral per lesions 1 danys contra Joan Josep Ferrer.

Secció quarta. - Sant Feliu i Manresa.. - Dos orals per furt i lesions contra Esteve Batista i Miquel Alsina.

VISTA DE CAUSES

A la secció primera es va veure una. causa contra· Francesc OOm.1la Vidal, acusat d'haver estafat un partida de gallines, valorades en 700 pessetes, que no pagà i vengué a sota preu.

La pC:l.a soHicitada tou la de sis mesos i un dia de presó.

-Davant el tribunal de la secció segona comparegué lJlisa Pérez acusada. d'haver fur'.~t un anell de la casa on servia.

La pena que li demanà el fiscal fou la de dos anys, quatre mesos 1 un dia de presó.

-El processat Antoni Frias Torres considerat com autor d'un furt, es conformà amb la pena de dos mesos 1 un dia que li demanà el fiscal en modificar les conclusions 1 considerar que era furt frustrat.

Els estudiants de Tolosa visiten el Palau de la GeneraÏlat

Aquest migdia., han visitat el Pa.lau de la Generalitat els estudiants tolosencs que des del diumenge es troben a la nostra ciutat. Anaven acompa.nyats del degà de la Facultat de Ciències de Tolosa, senyor PaUl Sabat1er, director de l'Institut de Ch1m1e d'aquella ciutat i de M. Camichel, director de l'Institut Electrotechn1que. Figuraven també entre els vIsitants, M. Nadal, president de l'Associació d'Alumnes i Enginyers de l'Institut de Chimie i els professors MM. Brus, Gaudion i Pixot, de l'Institut esmentat, i MM. Escandé, Dupin, Plaganet, Dolort 1 Ba.ubiae, de l'Institut E1ectrotechnique.

Foren rebuts els visitants pel cOlUlelleI' de Cultura de la Generalitat, senyor Gassal, en nom i representació del President Macià.

M. Sabat1er pronuncià \la discurs de salutació dient que cada vegada que ve a Barcelona s'adona. amb veritable plaer que els lligams espirituals entre Catalunya 1 França són més nombrosos 1 forts. Manifestà. també que els tolosenes es complauen en visitar Barcelona perquè consideren aquesta clutat g::':'IDa.na de Tolosa. 1 que senten sempre les nostres coses com a pròpies,

tant en els moments de goig com en els de dolor.

El senyor Gassal expressà la satisfacció que tenia en donar la benvinguda als estudiants tolosencs. Creu també, com M. S.batler, que entre els catalans i els francesos, sobretot els francesos meridionals, existeix Ull' fons comú que ens fa. vibrar a l'unison davant tots els esdeveniments. Tenim un mateix tolk-lore, que ens proporciona iguals moments d'emoció. La festa. dels Jocs Florals és també una manifestació cUltUl'al que ens és comuna.

Féu després vots perquè Catalunya assoleixi ràpidament la seva autonomia i pugui establir amb França noUs llaços de germanor. Declarà que els catalans sorn internacionalistes, però del veritable internacionalisme, que és el que parteix dels veritables nacionalis .. mes. Finalment es congratulà de què la visita dels estudiants tolosencs a Barcelona coincideixi en aquests instants d'alegria per haver-se instaurat el règim republicà J d'esperança en la llibertat de Catalunya que s'apropa.

SegUidament, els estudiants tolosenCS visitaren les diverses dependències del Palau de li) Generalitat i foren obsequiats amb un cok-tail.

Aquest migdia a la Generalitat Es d1r1giren al moll, ou embarcaren

en el vapor "Espai\a ~úmero 5 ", que salpà a dos quarts de quatre "e la Illatl.na.da. El capità dt!l vaixell porta liII plec tancat, que obrIrà a alta mar. llom creu que el vaixell es dirigeix a Almeria. A bord van UQ. , capOral i dues P&rellea de la guàrdia civil.

ATEMPTAT CONTRA UNA OBRA D'ART

Els guàrdies d'assalt detingueren a Vicents Pérez China, Joan S .!:· . ~ Maestre i Alons Garcó. A cadascún d'aquests Individus se'ls ha imposat 500 pessetes de multa.

~ -A la secció quarta es va veure una causa contra Josep Juanen, qui s'apropià. de quatre mil pessetes que 11 lliurà la senyora Agapita Ibàtiez per a realitzar uns pagaments d'un negoci que ambdós anaven a començar.

Interessants manifestacions del senyor Lluhí i Vallescà

El Perrol, 17. - Signada per persoQea de totes les classes socials s'ha elelat una respectuosa protescta al ministre de la Governació, contra la des-1roça d'Uns creuers arqueOlògics que l'alçaven a Beta.nzos i constituïen l'adIlllració de quants els visitaven.

La ciutat de Beta.nzos es dlrlgl proteat.ant a la comissió provincial de monlUnenta 1 al ministre d'Instrucció. La indignació del veïnat, sense distinció de Classes, fou unànime intentant celebrar una manUesta.c1ó que l'alcalde no va Pennetre.

Diversos dels creue.rs destroçats estaven coronats per imatges que d'antic eren Venerade8 pel ve'ínat.

DONES

EXPWTEN DUES BGnmES A SEVILLA

Una dona morta : Tres ferits greus Cinc ferits més

Madrid, 17. - El ministre de la Go\'ernació manifestà. als periodistes que ahir a la nit a MonteUano (sevilla) havien esclatat dues bombes al domicm d'un significat anarquista 1 ex-pre-sident de la O. N. T. .

Resultà mort. la sogra del subjecte en qüestió, Concepció Arenilla Moreno, de 58 anys; ferits gravissims, Ddefons Giménez 9ren1l1a, de 27; Pere Figueroa Alvarez, de 40; la dona d'aamb profondes ferides al pit, i un !in

HOMES VICT1MES D'ALMORRANES, FISSURES, ECZEMES, UIXC-. PICORS, HEMORRAGIE' INTERIORS I ALTRES MALALTIES HE

MORROIDALS DEL Rl'CTE I A.l'W, I DE LA PELL Ca:ren de veritat radicalment i ràpidament amb

~ROKTOSOL .J E I L Fabricats ¡...c:. "Chem1scle Fabrik :-!enrry COhrs", Hannover

DARRERA PARAULA DE LA CIENCIA MEDICA ALEMANYA gap¡sa, 12 supositoris ... ... ." .00 ... 0. 0 000 0.0... 7'"'5 pessetes

aP8a, amb un tub d'engüent ... ." ... ... ...." 5'75 .. De venda : als Centres d'Espec1fics i principals Farmà.cies

Representant general: N. Sallés. Apartat 199 (Barcelona). Telèfon 55.859 on podeu dirigir-vos en cas de DO trobar-lo a la vostra localita.t.

~~~~~"~,~~,~~~~~,~~~~~~~

La pena soH1citada pel fiscal fou la d'un any, vuit mesos i 21 dies de presó Correccional.

3UTJATS

VOLEN EQUIPARAR-SE ,LS DE PRlMERA INSTANCIA

Una comissió de secretaris municipals visità. el president de l'Audiència per a ter-li present que en les actuals demarcaCions de districtes n'existeixen tretze ja de tet, puix que a més dels deu el mateix que ~ls de primera instància, hi han les d'Horta, Sant Ger~ vasi i Sarrit. qu~ tenen el ~eu jutge i secretart municipal corresponent.

Per tant, segons els visitants el ncmbre de vacants a augmenta}· serà a Barcelona el de tretze.

ELS VALENTS D'OFICI

Aquesta matinada en un bar del carrer Santa Madrona estaven di\'ersos mariners, quan entrà. un inci1vidu anomenat Llllis López i acarant-se a un dels mariners li demanà dues pessetes.

En ésser-li negades el Lluís l'agredi a cops de pun~r, intervenint un tal Manuel Ramírez, el qual va rebre del López una ganivetada al ventre de pro~ nòstlc gravfssim.

L'agredit fou traslladat a l'Hospital, on se l'auxilià convenientment.

L'agressor passà. als cal' bOços del Palau de Justícia.

Els repòrters que fan in1ormac16 a la Generalitat han trobat aquest migdia al Saló de Sant Jordi el diputat a Corts senyor Llum i Val1escà i li han fet diverses preguntes.

Ha dit el senyor Lluh1 que tenia ple_ na confiança en els homes liberals de l'actual Parlament per la. qual causa sentia un gran optimisme referent a l'aprovació del nostre Estatut.

segui manüestant que creia que el debat sobre la totalitat de l'Estatut seria acabat aquesta mateixa setmana amb el discur ~ del senyor Azafia que donarà la pauta de l'oricntació del Parlament en aquesta qüestió.

En realitat - ha afegit - els únics parlaments que són esperats amb expectaciÓ són els dels senyors Lerroux i Azatia. Hom ignora. encara 51 el senyor Lerroux hi intervindrà, car podria creure que aquest Govern pel que té relació amb l'Estatut és continuació de l'anterior 1 per aquesta causa renWlciar" a fer ús de la paraula considerant-se representat pel senyor Azaña. També es podria donar el cas que aque~t mateix criteri l'adoptés la. minoria catalana, per creure que forma part de 1J. majoria actual i per aquesta causa. estar representada pel cap del Govern.

Preguntat per un periodista ha dit el senyo ' LIuh' que el vot particular presentat per ell 1 el senyor Xira.u seria mantingut pels dos signants. Per

més-ha a!egit-que entre el vot particular i el dictamen hi ha ben poca. diferència. ro ha solament un punt de discrepància que és el que es re .. fereix ')1 Fiscal de la. República que es vol mantenir representant tot el pals en la qüestió de l'Ensenyament 1 en la d'Hisenda.

En el referent a Ensenyament gal .. rebé estern d 'acord tots els diputats acceptant la Universitat bilingüe amb les càtedres desdoblades. La qüestió de l'idioma la considerem essencial per a ln primera ensenyança, mes pel que fa. referència a la Unh'ersitat l'eti .. cà.cio. depèn més de la qualitat del protessor que de l'idioma en el qual expliqui l'assignatura. Crec que s'arri .. barà a donar el cas en aquest aspecte que quan el professor castellà. Un .. . gut més capacitat que el català els alumnes catalans el preferiran i el! altres igualment.

El més important en aquest cas és que quan un professor expliqui quimica conegui bé la matèria. 1 sàpiga ensenyar-la t '.nt si és en català com en castellà. Q en francès.

El senyor Lluhi ha acabat la seva conversa. dient que la. cultura r.,atatana no ha de tenir por de cap altre ni ha de prevaldre a causa de cap privilegi, puix que en aquest cas. si no tingués força pròpia, tampoc tin ... dr!a raó d'éX!st!r,

Pà.c1nO\ 6 LA HUMANITAT Any 11,-

Informacions e l'eslran e TEMPS PERDUT

Un aviador argentí, arriba aefecluar318100pings

Els feixistes creuen que França els antifeixistes

. " perseguIra Un article de Blum

Buenos Aires. - L'aviador militar Cairo ha efectuat ahir a Còrdova, un vol, al curs del qual, ha repetit 318 vegades el looping 30 baiXades en Urs bu.1xó, 1 un sens 11 d'acrobàcies, amb un avió de construcció argentina.

Roma. - La noticia que el Govern Com és sabut, el feixisme és molt pel que se refeix a la qüestió i cap francès va a prendre diverses mesures sensible a l'actuació d'aquests emigrats dels diaris té en compte que França per posar 11 a l'activitat delictuosa de als quals acusa de treballar consta.nt-certs estrangers, és comentada exten- ment per a perjudicar la pàtria. Però no és responsable en cap manera que sament per tota la Premsa feixista. és més sensible al fet que aquesta emi- entrin en el seu territori els milers d'e-

Pans, 16. - El cap del partit Usta, Lleó Blum, publ1c. un el periòdic "Le Populaire" en es pregunta. si és possible la pació del partit soc1aUsta en Un vern d'esquerra.

Es tracta de saber sl el Govern fran- gració italiana pot obrar agrupar-se I migrats politics itaUans. cès estendrà les seves mesures a l'ac- manifestar-se a França e~ virtut d'un~ En els círcols pol1t1cs es comenta cIó, que a Itàlia és jutjada de criml- " ,

M. Lleó Blum afirma que possible, però sota tr:ee:s

é I~~~~¡C!~~

presses: immediata r~ UNA ONADA DE CALOR A ALEMANYA

nal i subversiva, de certs mitjans de interpretació del dret d'asil respec- també vivament aquesta qüestió 1 s a-l'emigració italiana a França. La tesi tuós a tot pensament poliUc, sigui el firma que tant a Paris com a Roma feixista planteja la qüeStió dels "fuo- que sigui. U interessa molt afrontar 1 resoldre el risciti", és a dir, dels emigrats poU- El que la Premsa feixista. reprotxa a problema de l'emigració poljtica ltal1atics que en nombre de molts milers França és mostrar-se massa tolerant na a França, amb la qual cosa totes s'han refugiat a l'estranger, i partl- dues nacions hauran aconseguit vèncularment a França, per no voler re- davant els "fuor1sciti"; els comen- cer un dels principals obstacles que

cial de les despeses rrl~~~,~&,:~ d'un sistema nacional

Berlin. - Les festes de pasqua, han estat afavorides per un temps magnific 1 per unes fortes calors.

per a combatre l'atur lftzació de les assegurances dels ferrocarrils.

' .. Berlin, s'han registrat 35 graus sobre cero.

Els berlinesos han aJ:>andonat la capital. Les companyies de ferrocarrils, han creat uns bitllets valables per a 8 dies, amb una reducció d'un terç del seu valor.

conèixer el règim feixista. i taris perlodlstics són quelcom exaltats s'oposen a la eva entesa cordial. M. Blum fa demandes Referint-se a la PO~~lt~IC:":~¡~~~ contentant-se amb

RL NOnmRE DE FALLIDES, AUGMENTA CADA DIA A ITALIA

L'ASSASSINAT DEL PRIMER MINISTRE JAPONES

tres a l'esplonatge.;en favor dels soviets. nls dos homes han estat condemnats

a mort, i la seny;qreta Majeoska a presó perpètua.

Si el president de la República no concedeix el seu indult, els condemnats seran penjats.

tendència socialista en aquest pecte.

L'Associació socialista del ment del Sena - una de les organitzacions socialistes de ha celebrat a \l'ui una nomenent el Comitè que ha

Roma. - Una alta personalitat de la magistratura, ha fet remarcar, en el curs d'una discussió referent al pressupost de Justícia sostinguda al Senat, que les fallides, augmenten d'un quant temps ençà, i d'una manera impressionant, tant en nombre, com en importància.

Regna una gran intranquil"litat al Japó EL PRESIDENT DE LA REPUBLlCA

FRANCESA, INDULTA UN CONDEMNAT A MORT

tar el text de les r~"'~~~~~~:e~~d~ ran sotmeses al grup dia 27 del corrent. Es

UNA GUERRA XINO·JAPONESA elació afavorirà. la c~ir:~:"~~n".:~~~t radicals mitjançant certes especialment la l'educció de les ses m1lltars. Toquio. - Als cercles polltics exis

teix veritable expectació per a conèixer qui serà el successor d'Inukai.

UNA GUERRA XINO - JAPONESA? El president de la República ha concedit 1'1ndult d'Eugeni Boyer, condemnat a mort, junt amb el seu germà, pel crim que cometeren al carrer CusUne.

Es creença general que es formarà

No obstant, avui M, Herrlot ha manifestacions alB periodistes, Durant els últims deu anys, sobre

870 fallides, un centenar, acabaven per a donar als acreedors un 10 per 100. Aquesta solució, es avui dia, ben 1:ara.

A l'any 1930, les fallides, s'eleven a 2.500 poc més o menys.

o bé un govern de coaUció o bé un d'unió nacional. No obstant, el partit Seyukai ·sembla ten1r esperances que pugui formar-se un Gabinet presidit pel cap del partit.

Ginebra. - El Secretariat general de la Societat de Nacions ha publicat avui les notes xinesa 1 japonesa, en le3 quals es dóna la impressió que a Mar_~ia regnen totes les possibilitats que esclati una guerra.

La nota. xinesa reprodueix un telegrama del general Ma al Govern de Nanquín, en el qual el general anun· cia que les tropes japoneses, després d'ocupar Tung-Ho, a 105 milles a l'est de Carbln, saquejaren els mercats 1 incendiaren la ciutat. A més, un altre telegrama, referint-se també al Saqueig ilncend1 de Tung-Ho, afirma que els Japonesos feren presoneres les autoritats de la clut.t.

Eugeni Boyer, havia d'ésser executat el passat dissabte.

L'assassinat de Paul Doumer va ajornar aquesta execució.

mostren .la . dificultat de una cooperació, els dicals. M. Herriot, nou Govern, ha dit que els comprometeran mai la nal, per a la qual cosa és sable un raonable pressupost de ra i Marina..

L'HIVERN RETORNA A RUlIIANIA

Bucarest. - Una onada de fred, ha. passat per Rumania.

La neu ha caigut en abundància en les regions muntanyoses on la seva espessor, medeix més de 2 metres.

En diversos pobles, els llops afamats, han fet la seva aparició, causant molts estralls entre els remats de bens, 1 altres animals.

Sembla que les diligències polic1aques per fi. descobrir les' ramificacions que pugui tenir l'assassinat d'Ioukai no s'efectuen amb la rap1desa 1 intell1gèncla desitjades, la qual cosa fa suposar a determinats sectors polltics que l'assassi devia estar en combinació amb les altes esferes governamentals. La gravetat d'aquesta acusació és susceptible de reaccions politiques, dimissions, etc.

LA TORRE INCLINADA DE PISA AMENAÇA ESFONDRAR-SE

Roma. - La comissió encarregada d'estudiar els mitjans de. garantir la solidesa de la famosa Torre Decantada de :?isa., ha dictaminat: Primer, que la torre es troba encara aplomada; segon que sils torre continua lentament la. seva inclinació passaran molts anys aba.ns que es pugui tèmer un esfondrament, i tercer, que poden continuar els treballs de consolidació que s'efectuen a la base de la torre encara que la seva eficàcia sigui molt dubtosa.

ENCARA HI HA ALEMANYS QUE CREUEN EN L'EX-KAISER

Berlin. - El programa dels militaristes alemanys es redueix a restablir en el tron els Hohenzollern.

En el Congrés anyal de l'Associació d'oficials alemanys, que acaba de celebrar-se a Berlin, s'han dil'igit comunicats a. l'ex-Kaiser, al pr1ncep Rupert de Baviera, al princep Christian de Xaxònia, al du& Alrrecht de Wurtenderd, al gran duc d'Hesse i al príncep d'Hohenzollern.

El president de l'Associació, general Von Metzsch, ha pronunciat un discurs preconitzant un canvi total de la política. interior del ReiCh amb el fi de satisfer els desigs dels milers d'alemanys que hi ha per defensar la pà.tria.

MEXlC I PERU, TRENQUEN LES SEVES RELACIONS DIPLOMATIQUES

Mèxic. - De resultes d'un petit conflicte sobrevingut entre MèxIc i Perú, les relacions diplomàtiques entre aquests dos països, han quedat rom-pudes avui. ?

Perú, acusa. la missió diplomàtica mex.lcana a Lima de barrejar~se en la seva. pol1t1ca interior, ajUdant els elements comunistes peruans.

CHARLOT AL JAPO

Toqul0. - Al arribar a Toquio el gran artista de la. pantalla, CharUe Cha pUn, ha estat rebut per una multitud imposant d'admiradors, els quals 11 han tributat una formidable ovació.

S'INTERROMP UNA. EMISSIO DE R4DIO I ES PROFEREIXEN INSULTS I AI\IENAÇES CONTRA EL

DICTADOR PILSUDSKI

Varsòvia. - Poca estona -a.bans de mitja nit i durant una emissió de l'estació de ràdio d'aquesta capital, un desconegut ha interromput l'emissió 1 ha proferit insults i amenaces al ma· rlscal Pilsudski. La interrupció ha durat només 21 segons.

Lo nova fou comunicada immediatament al President del Consell de ministres, el qual s'ha dirigit al president d~l Consell Muló\1clpal de Varsòvia a 11 que obri la informació corresponent.

L'audic1ó interrompuda se celebrava amb motiu del sisè aniversari del Cop d'Est.t de maig de 1926,

Se sospita que l'atemptat fou comès a instàncies de l'anomenada "Germandat de la Sang" i que es tracta. d'alguna venjança personal.

MES ACTES DE VIOLEN CIES

Toquio. - L'atemptat contra el primer ministre sembla. obeir B Un complot, perquè l'agressor es presentà acompanyat d'altres deu individus, els quals s'obriren pas a la força disparant els seu.s revòlvers 1 ferint quatre policies, un criat i un visitant que esperava ésser rebut pel .President,

Independentment d'aquest atemptat han estat llançades algunes bombes contra. la residència. principal del partit Seiyukai, a la Comissaria de la policia 1 al domicili del comte Makmo, ministre, del Banc del Japó i del Banc Mit5ubisch1. No hi ha hagut víctimes.

DivUit homes, dels quals hi ha cinc oficials de Marina. i 13 cadets de l'exèrcit s'han consti1uït presoners.

ELS ASSASSINS

Toquio. - La sèrie d'atemptats registrats ahir ha. causat una enorme sensació en les esferes polítiques del pais. El gabinet es reuni immediatament en Consell extraordinari, i s'han adoptat extraOl'dinàrles mesures de precaució davant el temor que s'estenguin els atemptats.

Se sap que els agressors del senyor Inukai anaven tots" vestits d'uniforme i feren irrupció d'una manera violent a la resIdència del President. Els sortiren al pas els quatre policies de guàrdia, però eis o.gressors engegaren ràpidament les armes, sense donar temps a aquells a defensar-se. També resultà. lleument ferida una minyona que intentà barrar-los el pas.

La nora del senyor Inuka1 declara que aquest havia tingut temps de sortir de la sala de treball on es trobava 1 burlar eIs agressors, però prefer1 plantar-los cara totalment desarmat. Però quan entrà. un dels agressors, U engegà diversos trets. Inukai calgué a terra. i perdé la sang en abundància. Els metges U practicaren la transfusió de sang, però tots els recursos emprats foren estèrils.

Poc abans de cometre's l'atemptat contra el cap del Govern fou agredit al seu domicm el tinent Nish1da, el qual resultà ferit greument. El seu agressor, anomenat Kawasak1, ha estat detingut.

FORMA CIO D'UN GOVERN NACIONAL

Toquio. - Fins ata la situació sembla tranquIH.a. Es preveu la formació d'un govern de concentració naciona!.

Sembla que en el pla dels conspiradors figurava, a. més de l'assassinat de diverses personalitats contràries a la seva polit1ca, que tenien per fi portar el malestar en la situació po1itlca, fer volar la Oen~~'al Elèctrica de Toqwo 1 tallar les aigües,

HAif ESTAT TROBADES LES RESTES DEI VAIXELL ESPANYOL "MAR

ADRIATIC" Un moviment de terres

Per altra part, la nota japonesa enureera alguns centenars de casos en què les tropes japoneses foren atacades pels irregulars xinesos, a la zona del ferrocarril manxú, durant els mesos de març i abril.

Royan. - Les restes del vaixell espanyol "Mar Adriàtic", que l'any 1917 fou torpedejat per un submarí, prop del far de Laconbre, acaben d'ésser trobades.

S'HA REGISTRAT A LES ILLEi CELEBES, I HA CAUSAT DANYS

MATERIALS D'IMPORTANCIA

Batàvia . ..;.... Un violent moviment

Acusa els oficials xinesos d'organitzar una sistemàtica campanya de destrucció i pertorbació de l'ordre en tota la Manxúria.

L'esmentat vaixell portava un important Cl1rregament de COUl·e. Van a començar immediatament les tasques per tal de posar a. flor d'aigua l'es· mentat carregament i les restes del vaixeli.

terres s'h. registrat a la regió de

resultat cinc persones mortes i ferides. Els danys materials són considerab~s.

SON TANCADES LES BORSES DE VALORS

Toquio. - A mitja nit es presentaren alguns individus, diversos dels quals duien unüorme, al domicili par· teular del ministre de la Guerra, mentre aquest es trobava reunit amb els seus companys de govern, en consell extraordinari. Els agressors, davant la negativa del servei a obrir-los pas, els amenaçaren amb revòlvers,

S'espera que a conseqüència d'aquests successos el govern es veurà obligat a a.doptar severes mesures contra el partit mllItarlsta, a! qual s'atribueixen els successos amb l'objecte de donar un cop d'Estat i escaIar el Poder.

Ha estat decretat el tanca.ment de totes. les borses de valors i mercaderies que existeixen all'ais. El pànic al Japó és enorme, es considera. que si l'emperador no es mostra enèrgic, s'acosten d~:s molt difícils per al govern del pafs, donada l'actitud en què s'ha coHocat el partit militarista, que vol a tot preu una dictadura.

L'OBRER QUE COLPEJA L'EX-REI SERA EXPULSAT I VINDRA

A ESPANYA

Marsella. - Segons les declaracions que ha prestat davant el Jutge l'obrer espanyol que agredí, al port d'aquesta ciutat, a l'ex-rei d'Espanya, Alfons de Borbó, és natural d'un poble de la província de Logronyo, és solter i habita des de fa dos anys a Marsella.

En un escorcoll que la policia ha practicat en el seu domicm, s~an tr0-bat periòdics 1 llibres de caràcter extremista. A més, ha estat trobat tam· bé un manuscrit del qual és autor, t1-tolat .. El progreso obrero".

Sembla que se 11 indicà. que proba· blement seria expulsat de França, a la qual cosa ell contestà:

-Tornaré a Espanya, on segurament trobaré treball, i ingressaré en un partit polit1c, perquè ara no pertanyo a cap.

Referint-se a aquesta agressió, el dIari parisenc .. Le Matin ot diu que en ésser agredit l'ex-rei, el seu fill Joan de Borbó, intentà castigar l'agressor, però el seu pare l'agafà pel braç, I U digué, en francès, mentre el portava a l'automòbil: "No, és inútil".

TRES ESPIES CONDEMNATS A MORT A POLONIA

Varsòvia. - El 30 d'abril proppassat la policia va detenir a. l'enginyer BOnkowsld, el senyor Wladislas Borakowosky, I la dansarln. Theodosla MaJevosk., inculp.ts de dedicar-se tots

El vaixell «Oeorges de les Missatgeries

s'ha incendiat . Malgrat haver-hi xells, el nombre

acudit diversos' de víctimes

que és crescudíssim Aden. - Al vapor "Georges Phtli- EL VAIXELL SINISTRAT SOLS 110

par" de les Missatgeries Maritimes, de NIA DOS ANYS I ERA EL SEU p¡¡' 21.000 tones, i que anava. de Xina a l\lER VIATGE A YOKOBAMA Marsella, se 11 ha declara.t un violent incendi a. bord, a cinc mUles del Cap Guardafu1.

Els 600 passatgers que anaven a bord es veieren en la precisió d'abandonar el vaixell en alta mar, i en mig de la gran confusió.

Paris. - El paquebot "Georges lipp.ar", fou botat a l'aigua l'any 1 ara tomava del seu primer viatge Yokohama.

Podia dur 500 passatgers 1 300 hon:!$ de tripUlació. Aba hi natjaven DCC' broses persones que es dirigien a Pft,t.

ça, procedents de l'Iodo Xina. El vapor rus "Kauneft" i els anglesos "Contrac10r" i uMassud", han recoll1t en els llocs del sinistre diverses LA CATASTROFE OCORREOtJI 1

embarcacions amb passatgers. se sap LES S'M DEL MATI que tres d'aquests sofreixen ferides molt greus.

S'ignora la magnitud del desastre, però es tem que el nombre de vfctimes sigui molt gran.

SE SAP QUE HAN ESTAT SALVATS 263 NAUFRAGS

Aden. - Els vapors "Contractor" i "atsud" telegrafien que es dirtgeixen envers aquest port, portant en total 263 nàufrags del vapor "Georges Ph1l1ppar" •

No es tenen notícies de la resta de passatgers i tripulants, encara que es confia que molts d'aquests hauran pogut ésser recol11ts pels vaixells que han estat advertits per T. S. F. de la importància del sinistre.

UN VAIXELL SOVIETlC SALVA EL CAPITA DEL "GEORGES

PHILIPPAR"

Londres. - S'ha rebut un ràdio dient que el capità del vaixell "Georges Phillppar"ha estat salvat per un vaixell soviètic.

EL VAPOR "HAKON MARU" SOLS HA TROBAT UNA BARCA BUIDA

Aden. - El vapor japonès "Hakon Maru" ha recorregut els llocs on es desenrotllà l'inced1 i naufragi del "Georges Ph1lipp.r", I tan sols ha trobat una. barca buida.

Diversos vainlls continuen la recetd de nàufrags

Aden. - " La catàstrofe del paqueu.'4 "Georges. Phllippar" ocorregué a ~ 5'52 del mati, hora en què fou u: çada des del navili la primera manda de socors,

A més deis dos vaixells anglesos: vénen cap a aquest port amb ~ • frags. d'altres vapors recorren eIS ~ en què es produf el sin1.stre, amb fi de veure si troben més nàufrags.

HA ESTAT ABANDONAT n VAIXELL INCENDIAT

Paris. - Segons noticies rebud:; aquesta capital, el vapor rus ~ iBJl' Ka.1a" 1 el vapor anglès cc Ka1sar V unI~ de la COmpanyia PenInsular, co" ~ quen per ràdio que es d1getxen a dtl i que porten tripulants i passatgers "Georges Phillppar". e~

Aquest vapor, que està completaOl encès, ha hagut d'ésser abandoDa~

El salvament del «Georges Philipat'

Paris, 17. - Segons el cap d~¿;; sonal de les Messageries Ma p s'han salvat ja 650 persones de l~, que conduïa el "George phlUpper .

• • • ~G

Un comunicat deMail.dJ.sCt~o1J... que manquen 100 ~e, d sinistrat,

•

• ""y Il. :'IJúmero ltJ ... -

ELS -Equips espanyols a la Amèrica del S\ld

El Madrid, probablement reforçat per l'Espanyol, jugarà aquest estiu a l'Ar

gentina, Uruguai i Brasil L'amic CebaJlos, que és la persona

Ilde ha posat en relació els ch1bs d'aei amb eIs d'Amèrica, per ésser el representant d'aquesta a Espanya, fa. ja dies que' ens havia fet la prometença de dir-nos una notícia d'interès. Més ))en dit, la notícia la sabíem ja fa dies, però publicar-la llavors no era prudent perquè, com diu el refrany català, "el més calent era l'aigüera", Avui ja és una altra cosa; avui ja podem donar tota mena de detalls, perquè les negociacions no és de creure que tardin moltes hores a quedar deftn1tivament arranjades.

-No cal dir-ens ha dit l'amic Ceballo&-que l'eliminació del Madrid precipitarà molt les coses; tant és aiX1 que crec que el' dijous tot quedi arranjat.

-Tanta pressa corre la marxa.? -Sí, perquè a.bú permetrà poder

disputar altres partits tora de programa, que al Madrid li l'eportaran molts mllers de pessetes.

-Això vol dir que el Madrid surt d'Espanya. amb un nombre determinat de partits contractats ja.

-Naturalment. El Madrid surt amb el compromls de jugar deu partits entre Argentina, Uruguai 1 Brasil, i per aquests partits té assegurades 140,000 pessetes netes. Es a dir, surt de Bar~ celona amb despeses de viatge d'anada 1 tomada. pagades i amb 60.000 pessetes al comptat. -I el Madrid accepta aquestes con

dicions? -En principi, sl; però manca dei

tar esclarits alguns punts per tal que l'afer quedi del tot arranjat,

-Quan tindria. de sortir d'Espanya? -A meitat del mes de Juny, ço que

vol dir que les coses tenen d'ésser portades amb ·molta rapidesa.

-Coneixeu Ja l'equip que desplaçarà el Madrid?

-A mitges perquè encara té de doDar-se el nom d'alguns dels titlll""s que portarà. crec que desplaçarà uns vint homes l, entJoe ells, Zamora., CIríaca, Quincoces, Hila.rio, Rubio, Olivares, Regue1ro, Lazcano 1 Quesada. Sembla que el Madrld. en principi, tenia la intenció de retorçar l'equip

amb Soler, Cristià, Prat t Jové, de l'Espanyol, ,però la cosa. no és certa.

-Per qUins motius? -Home, en primer lloc perquè l'Es-

panyol segueix jugant el Campionat d'Espanya i després.,. després perquè el Madrid diu que probablement no 11 seran necessaris aquests reforços, puix segurament podrà. anar a Amèrica amb els dos mitjos. i dos extrems que enguany li han mancat, 1 que seran els titulars de l'equip per l'any que ve.

-Quins són aquests jugadors? -Jo nmnés sé el nom d'un d'ells,

però no el puc dir perquè fóra revelar un secret. El que sí puc dir-vos que aquest és un exceHent mig cen· tre, e I mig centre que li mancava al Madrid, l, segons les meves referèn· cies. l'altre mig i els dos extrems no desm~reL'{en res al costat seu.

-Sabeu si aquests jugadors són catalans?

-No puc dir res més. Potser dintre tres o quatre dies pugui ésser més explícit. Ara una pregunta.

-Digueu, -Què en sabeu de Samitier? -No en sé res. Què voleu dir? -No, no, res, Deu ésser un rumOl'

infundat, -Un rumor en quin sentit? --Que tenia ganes d'anar a Amè-

rica amb el Madrid. -Només es tracta d'un rumor O bé

és que en sabeu quelcom més? -No, no, és una noticia que va ar

ribar a mi ahir 1 que ara he volgut veure si vós em podieu confirmar alguna cosa.

-Tot podria ésser. Potser sí que el Barcelona. II donaria ¡>ermis una vegada acabada. la temporada. -I com que ell és tan amic de Za

mora i dels directius del Ma.dr1d ... El fet cert és que el Madrid va a

Amèrica i que hi anirà. refol'çat amb els elements nous que està adqUirint o que a aquestes hores ha adquirit ja. Com a cosa probable, queda el reforç dels jugadors de l'Espanyol i l'anada de 8am1t1er. TOt plegat no trigarem molts dies a posar-ho en clar.

Una altra temporada de grans combats a Barcelona

La revenja Gironès-Al. Brown, pot ésser la iniciació d'un ampli programa d'or

ganitzacions internacionals S'acosta. el bon temps i a.1xò vol dir I de pocs dies podré solucionar-ne al

que Ja temporada de boxa a l'aire guns. Per cert que acabo d'oferir-ne lliure està a punt de començar. Ja un de magnífic a l'empresa del Baren teníem ganes, perquè fins que no celona-BJng. La revenja Gironès-Al. a.rrtba l'estiu, no és possible veure Brow. grans combats. Els grans combats no -Creieu possible la celebl'ació d'a-JlOden celebrar-se en locals tancats, 1 quest comba.t? I!. l'hivern no pot fer-se res a l'aire -Jo gairebé us diria que la crec se-lliul'e. gura. Al. Brown està disposat a venir

LA HUMANITAT

s p o Veurem, per fi, jugar un equip anglès

}aLc}lona? que la selecció dependrà de l'eqUip que vingui; en :fi, el nostre seleccio ... na~or ja sap on té la mà dreta, i ell fara el que en el moment precís cregui oportú, que sempre serà el més necessari. En aquest punt, nosaltres estem descansats perquè Torrents té la confiança de tots.

Les negociacions per la vinguda del «N ewcasile» han entrat novament en curs

Les coses estan en aquest punt. deixar-nos sorprendre. El senyor Torrents ja fa un mes que va fent v1sites d'inspecció i suposo que ell tindrà ja formada la seva op1nló de ls forma de cada t:i..l dels jug&:ors &eleccionables. Està. clar que jo suposo

Veurem si encara ens serà possible veure jugar el Newcastle o un equip professional de la primera Lliga anglesa. L'afició Ja en té una mica de ganes.

ROGER

Durant uns dies tothom dubtava Ja. que el dia 26 es jugués el partit Internacional que tenia pl'eparat la. Fe_ deració Catalana de Futbol, Durant uns dies no se sabia res absolutament que fes referència a les negoclacions que tenia iniciades la Federació Ca.talana. de Futbol per tal d'assegurar la vinguda a Barcelona d'un equip El anglès de la primera divisió. president de la República, M. Le

brun, amena cat de mort? Varen fer-se gestions prop del New

castle, l'equip guanyador de la Copa, pel'Ò aquestes a darrera hora varen fracassar. Després va parlar-se del Birmingham i del Scheffield United, però res no tenia confirmació i els dies anaven passant.

Ahir varen arribar a Barcelona noUcies esperançadores. Per 1ma. part, el Scheffield, class1.ftcat en cinquè lloc, està disposat a. reemprendre les negociacions per venir a jugar a Barcelona, encara que, segons sembla, la data. del 26 no li va ga.ire bé, 1, per

• París, - Corren rumors que el nou President de la República. ha re

but diverses cartes, noU/kant-U que estava destinat a ter la mateixa fi que el seu predecessor. el President Doumer ...

Els uns creuen que 801s es tracta d'a11lenaces proferides per algu.n exaltat.

D'altres, pensen que es vol aconseguir intimidar el nou President, ell. el! debuts de l'exercil..:i de la seva alta ¡nagistratura.

I són molts els que recorden, amb e3pant, les parajlles de Gougul.oJ/. en ésser d-;tingut moment! després de l'atemptat: "Atxó nb .s més que .u començament".

altra part, el Newcastle ha demanat" dl. t I un aclariment de les darreres ofer- ;.asa ... a. ... U .... tes que li varen ésser fetes que per- ... "" _ " meten sentir-se optimista.

missió Commemoradora de l'ExposIció Universal de 1888, constituïda pels senyors Clarasó. PirOzzini, Bartra, Bassegoda, Masriera, Martínez, Freixa i Frelxa i Puix i Alfonso, els quals han invita.t e' senyor easa.noves a les festes commemoratives que tindran lloc el dia 20, al peu del monument a Rius i Taulet,

El campió anglès ha dit que té de jugar el dia 22 a Paris 1 el 29 a Francfort; que si la Federació Catalana de FutbOl trobav~ una combinació les despeses de la qual anessin pel seu compte, a l'objecte de poder jugar el 26 a Barcelona i el 29 a la ciutat alemanya, que estaven disposats a. acceptar.

Aquest mati hem parlat breus momeuts amb el senyor Francesc Costa, president de la Federació Catalana, 1 ens ha dit:

-En rebre la carta del Newcastle vàrem fer les gestions per veure quina. combinació podíem oferir-los per tal de poder jugal' aci i a FrancfOlt, 1 ja l'hem trobat. Naturalment és una combinació cara, pUix hem de posar un vagó-llit especial d'ací a. la ciutat alemanya, a la qual pOdran ~rribar el dia. 28 a la. tarda, però nosaltres faríem amb gust aquest sacrifici i els que fossin neces.saris per tal de poder oferir a l'afició catalana una exhibició de l'equip campió d'Anglaterra.

-Creieu que això serà possible? -Per 1& nostra part hi na. els mi-

llors desigs. Demà tindrem una conferència telefònica i d'ella depèn tot.

-On es jugaria aquest partit? -No hem decidit res en aquest sen-

tit encara. Uns opinen que a l'Estadi perquè permetria una entrada més nombrosa a preus més populars. Altres opinen que a Les Corts. Veurem. -I si no es pot arranjar l'assump_

te amb el Newcastle? -IJavors miraríem d'entendre 'ns

amb el Scheffield que porta una excel·lent classificació.

-El cinquè lloc, no? -luxò és, i un equip que ,·a en

cinquè lloc de la Lliga anglesa ja pot anar sol.

-De totes maneres el seleccionador continua la seva tasca?

-NatUlalment. Nosaltres no vo!em

REGIDORS A ~IADRID

En l'exprés d'ahir sortiren cap a Madrid els regió.ors senyors Duran t Guàrdia i Oller, els quals es propa.. sen gestionar del Govern Ulla solució pel' al prOblema que ofereix a l'Ajuntament de Barcelona l'aval pel' 30 milions d~ pessetes que aquest donà, en te'l1ps de la Dictadura, al Patronat de l'Estança.

ELS PERIODIS~'ES PRENEN POSSESSIO DEL SALO DESTINAT

PER A ELLS Aquest migdia, eIs periodistes que

fan informació municipal han quedat definitivament instaHats al sumptuós saló, a l'últim tram de l'escala de marbre negre, de l'Ajuntament, el qual saló, durant la dictadura, servi per a les reunions de 1a Comissió Perma-nent.

L~alcaldE: a.ccidentAl, senyor Casanot'es, ha donat poszes6ió als periodistes i ha tingut la gentilesa de retratar-se amb ells

I .. A 44" COl\1MEl\IORACIO DE

L'EXPOSICIO UNIVERSAL DE 1888

EL SE."TOR VINYAJ~S, TINENT D'ALCALDE ACCIDENTAL

Havent-se absentat de Barcelona el tinent d'alcalde del districte VIII, senyor Vilalta, s'ha encarregat de la Tinència accidental el regidor senyor Vinyals.

ELS NOUS GRUPS ESCOLARS

DE LA PLAÇA D'ESPANYA En compliment d'un acord consisto

rial, el darrer dissabte tingué lloc el lliurament a la Comissió Municipal de CUltura, i amb les forma.litats pròpIes d'aquest cas, dels quatre Hotels de la. plaça d'Espanya. per tal de destinar-los a fins d'ensenyament.

Tot seguit de ter-se càrrec dels esmentats Hotels, la ComissIó Municipal de Cultura ha començat l'estudi de la millor manera de destinar aquests ed!ficis a Escoles pl'imàries 1 de formació professional, a l'objecte que el gran nombre d1nfants de tots els barria propers a la Plaça d'Espanya, que actuahnent es troben mancats d'Escoles, puguin trobar l'ensenyament al qual tenen dret i que la Comissió de Cultura, pel' tots els mitjans que té al seu abast, procura proporcionar-los,

Per donar idea del nombl'e d'infants que podran concón-er a aquest..o:s nO'ies escoles de la ciutat, cal dir que solament l'Hotel Central té una cabuda per a 6.000 escolars. _

Ja tenim, doncs, els empresaris bar- una. f\ltra vega.da.. Dlckson, que és qui eelOn.ins fent projecte'i 1 començant les el t1 contractat per a Europa, està Les vacances del negOCiacions, l en començal' aquesta disposat a venir a. ajudar els nostres feina, ja. ens trobem amb la. primera organitzadors. i Artero ha dit que si Iloticia. important. Es tracta d'ol'gallit- les condicions eren bones com l'altra. tar el combat de revenja entre Giro- veg&da. per ell no hi havia dificultat Ilès i el campió del món del pes gall de cap mena..

La Comissió Commemoradora de l'Expo..<:ició Universal, celebrada r.mb tar,t d'èxit l'any 1888, a Barcelona, fa publica la següent aHocució, amb motiu del XLIV aniversari d'aquell gran Certamen Internacional: ., Aque'5tp. Comissió constant I fidel guardadora de l'honor i la glOria que a Barcelona donà la primera ExposiCió Unh"ersal, celebrada fa prop de mig c;egle, recorda avui a tots els seus habitants el tribut de profunda gratitud a què es feren acreedol's aquells 1Hustres patrici!:> que l'organitzaren, el record dels Quals va perpetuar-se més i més a mesura que pB.S!;€n els anys. La nostra ciutat, necessitada. de nous dlri[{entf' que amb pOderós impuL" i nobles afanys tluguin prosseguir aquells camins t:'ln ~ncerta1.s, dreturers i ;->rofitosos, troba un model perfecte en aquells benemèlits ciutadans. que amb llur activitat. desInterès i patriotisme saberen obtenir per a Barcelona cI crèdit i el renom de ciutat moderna i progressiva que d'encà d'aC{uella rpoca 11 ha estat reconeguda per tot ei món ch·mtzat. Aquesta ComtS<;ió Commemoradora. espera, doncs, CQ1e tot el poble de Barcelona, sense distinció de classes i opinions, i especialment les Corporacionr i societats de tota mena que represen·-en la in~eHigència, el treball 1 la vida ;OCiR. en totes les seves nombroses i "arlades manifestacion.s, acudiran el prl'pv1nent clivendres. dia 20, data en 1uè s'escau el XLIV Aniversari C.'aquell .e-t tan gloriós, a "isHar el monument del gran alCfi.lde Franc~sc Rius i Taulet. símbol recol'o.at01i d'aquella memorable Exposició Univer~al, posi 110-rer~ en ofrena afectuosa de gl't:.titlld ¡ bon record!' contribuint d'n.questa manera a. ql1è la cordial J e::ltus1asta ma·· nifestació del pOble de Barcelona resulti com sempre, en la seva modf'sta. ?acffica i sel!zl!la fO!Tna, una gr~tndjo.sn

A la planta baixa d'aquesta escola s'instaHen les guarderies per a infants des d'un any d'edat, a fi. que les marcs obreres puguin atendre degudament. els seus afers sense neguit de cap mena, durant la jornada. de treball. Ultra els ensenyaments corrents de caràctel' primari, s'establiran també en aque$tes no\'es Escoles, cursos d1uiciació per els oficis o Escoles de pre-aprenenta.tge.. per tal de contribuir n què els alumnes d'aquestes instituciom; esdevir.gu1n uns conscients coHaboradors del desenrotllament industrial de la nostra urbs. També es posal'an en coneyJó, aquests nous Grups escolars, amb l'Institut Escola, pel' tal que els alumnes més ben dotats puguin cursar estudis secundpxis per tal de poder-los continuar més tard a la Universitat, així com els prOfessionals de tipus superiors, tal com són els de les Escoles d'ArqUitectes, d'Enginyers, etc.

Al. Brown. Com pot veure el lector, -Aleshores, si tots estan d'acord.,. no es tracta d'Wl combat qualsevol; -Només és qüestió de què uns 1 els organitzadors no semblen disposats altres es posin d'acol'd, i que l'orga.nitl &nar pas per coses petItes sinó tot zac1ó es posi en marxa. el. contrari. -CreleU pOS!lble que Dickson torni

Anit vàrem pa.rlar a.mb Taxonera., el a. organitzar a Barcelona? roncgut ex-organitzador 1 actual "ma- -Per què no? No oblideu que ell Ilager" d'Ignas1 Ara, que ha arribat resta molt content del públic barceloní, de Viena, de fer disputar el campionat i puc assegurar-vos que del retorn d'Europa al seu "pou1ain" Ara. Taxo- d'Al. Brown a Barcelona, pot dependre nera ha. vingut content del triomf del la iniciació d'un ample programa d'orseu home, i amb molt projectes em- ganitzaclons internacona.ls. Dickson baatats, alguns dels quals, els ha ofret vol tornar a organitzàr & la. nostra als organitzadors bal.-celon1ns perquè ciutat i tomarà. ela pOsin en pràctica, I Taxonera. va Taxonera, durant la conversa, no ha tUr-nos: discutit amb ningú, ha mastegat un

-Per descomptat que no trigal'eu caliquenyo i s'ha arranjat quatre ve~e a veure boxar novament a. Ara, gades la trin."'I:a del pantaló. '-\JIltra Un home de classe que quan eoaegueu el seu nom estic ~egur que

ORIE~TACJOl\'S ESPORTIVES

celona» JUGARA PARTITS A SUECIA, FU,

LANDIA I, PROBABLEMENT, A ALTRES CIUTATS DEL

NORD D'EUROPA

El "Barcelona" està preparant el seu programa de vacances, que segons els nostres informes serà nodrit i força interessant.

Ja se sap que el club blau~~·ana. té contractats partits a jugar a Estocohn, però a darrera. hora ha arribat a un acord per a celebrar quatre partits més. Un a Estocolm, un a Gotemburg, un a Malmó i un altre a Helsing1'ors.

De manera, que efectuarà una excursió per tot Suècia 1 s'arribarà ta.mbé fins a Finlàndia.. Però a.profitant la I..¡,)rtida, sembla que el .. Barcelona" té el propòsit de jugar altreJ partits, i les nostres reíerencies són, que està (n tractes amb equips de Bl'u"seHer.. Amsterdam, Varsòvla, BerJin i Kaunal, 1 que aquestes negoci '1011S pOI:tcn bon camí.

: Slitisfarà. El seu. triam!, m'ha. obert fft, portes de tot Europa. Es curiós el , .. e 11 succeïa a Ara. A Amèrica el con:!,!:ren un dels cinc millors homes del ·····'U dintre el seu pals, 1 a Europa, no to. feien cas. Però les coses han can:;t. A Paris mateix, que era. fins ara la alaUAJ1; on es feia tort Marcel Thll,

Alb .... I ci . I No cal dir que so el •. Bal"Celona" ert lv&B uquer anara l' porta a cap ~quesu.. excursió tal i com demà una conferència la.,é planejada, desplaçant un bon

l ~tn d~manen a Ara, volen veure'l, Demà R. les deu del '·espre, Albert 1rl ofereuen combats 1nsigu1!icants Maluquer, el secretari de la Confede-

ttue Jo no he acceptat. ració Espanyola d·Atletis. ... ne, donarà -t'er què? una conferència al Jocal de l'Agrupa-

equip, com sembla que és el seu propò.!.it, no sols pot anar amb la pretenció de recollir llorers, sinó que també a resoldre un important Mer financier. El que no farà serà Yuances.

esplÈ.:ld:C:a demostració recordatòl·la." Us ofrenes seran rebudes durant tot

tl maU de l'esmentat rua. 20, :\1 pen del monument, l curaran de llur adeq11p.da acceptaciÓ, personal del benemèrit cos de ·Bomber!'; i la Brib"ada 1funlcipal èe Parec:: i Jard~ns dI> h "tuhl.t.

lruLTES PER YC'DR.E LLET »OLE~TA

Per vendre llet d'inferior qualitat, han estat penyorats pel tinent d'aJcalde del disbiete m, senyor Casa-nellf's, els següents indust.rials d'aqUE"st

»e;PerqUè jo no vull combats fàcils ció Excursionista Tag&.m.anent _ cnreeti a un home de la classe d'Ara. No rer del Carme, 56 _ versant el lema tf1ne distlosat a. portar a Ara a Pa..ris "El moment atlètic català", "El qUE ~ tra homes de classe, 1 sobretot con- es ia i el que tindria de fer-se". \'Ut ~1l si aquest ho vol. Però dubto Aquesta confe::-ència ha despel.tat

o VUJgui. I molt d'interès, per ésser coneguda la I A districte: Josep Lladó, eaJTer Creu del nUnríetl il Padró, 16: Granja Novau. carrer Mun-·~n"!'. 4"7

::~Olts projectes? competència de l'orador, en el tema Olt$ en e~1.lIdi. Cl'ec (;'-'.1: èíntre I que ha anunciat. i'UP/NIO¡ Jl'<TfT .• ero A L·.U,CA LDE

L·rü,"~lde ha rebut la visita de la Co-

En aquests nous edificis s·iastaH~"':l.n les actuals Escoles Complementaries d'Oficis del barri de Sans, ampl!aQ('s amb els ensenyaments que requereixin les necessitats industrials d'aquell sector de població de Barcelona,

També es procedeix actualment a. !ns tallar-hi novament les cl1ines que hi havia en aquest edifici. per a poder establir un servei de cantines que arrodonirà. l'organitz'lció escolar q.u.ê: es projecta pel· part de la Corporació Municipal Barcelonina.

LA "OVA COLOSIA ESCOLAR DE 1\L<\RTORE!..LES

En la darrera Sessió C;:)Dsistorial es prengué l'acord de concedir a la. Comissió de Cultura la Utilltz.aClO de la flnca que en poble de Martorelles de Dalt posseeix l'Ajuntament de Barcelona.

La Comissió de Cultura ha acordat tot .segmt la instal.J.ació de due-s t:~ les grans masies que existeixen. a l'esmentada finca, d'altres tantes colònies escolars de caràcter perma.nent, procedint tot seguit a l'habilitarió de les mateixes, a l'objel!t.e de podtr il1st.rular-hi, aquebi estiu, i. en ~xceHents ron.:1J.cloru;, uns quatre-cents ~c(.oj"lE. aprm.illlaua wen\..,

•

A LA BARCELONETA

Diumenge tingué lloc la inauguració de la plaça que ocupava la caserna

de Sant Carles Dissabte propassat fou ina.ugure.da

orlclalmellt la nova plaça de Sant Carles, de la Barceloneta, grandiós i magniftc espai lliure que ha. resultat desprès de l'enderrocament de la caserna del mateix nom."

podrem moure'ns amb amplitud de mOe viments i de faculta.ts.

L'obrer necessitat, treball, esplaI i espai. En a.questa plaça. serà construït un grup escolar on els infants, sense distinció de classes, sense privilegis, seran educats 1 lnstruUs d'acord amb el.s mètodes més moderns de la moderna pedagogia.

El President, en aquest punt, exposà. el projecte de la construccIó de cases per a obrers, les quals cases passara.n a ésser propietat dels obrers al

• LA HUJl.-\~l'lAT Any H. - .súnlero lfi -

rceloni I. politica AL CENTRE D'ESQUERRA REPU·

BLICANA DEL DISTRICTE 11

El proper dijous, dia 19, a les deu de la nit donarà una conferència públ1ca <-n el n08tre estatge social (Tapiolas, 27) En Josep Armengol de Llano, re~ ,idor de l'Ajuntament, sota el tema: "L'obra de l'Esquena a l'Ajuntament".

DE L'ALIANÇA D'ESQUERRA

Per acord pres en el ple del Comitè Nacional de 1'AUança d'Esquerres, el Comitè Regional de Catalunya de In. dIta Auança el constitueixen els dlputats t\ Corts senyors, Jlmèncz, Frane co i Samblancat.

Inauguració d'uns banys a Sant Adrià

Barcelona compta per aquest estiu, a.mb un nou establ1ment de ba.nYI o, millor dit, amb una platja més on passar unes hores a~adoses lluny del trà .. tec xafogós de la ciutat. Amb els banys de Sant Adrià es conquereIx una nova platja, puix que un bRtnesri' és t'urbanització que fa possible el màxim rène d1ment del gaudi de la natura. en adjuntar-li el confort.

L'assemblea de les Call¡. bres de la Propietat Ur.

bana d'Espanya Diumenge. a les onze del lIlatL

amb el loca.l atapeït de Pl'OPlet.al'i~ tingué lloc l'anunciada dS8Cmblea de Gambres de la Propietat Urba_ na d'E...'q)B.nya, per tal df' protestar i prendre acords contra la legisla,. cló vIgent sobre finques urbanes, que a judici dels assembleistes êa. perjudicial per als Interesso! de la propietat, l, en especial, contra el. vigent decret d.e. lloguers i centri les càrregues contr1but1ves.

A l'escenari es constitut la presi~ dència, Que fou ocupada pel senyo:

A les deu de la nit, hora en què la. Baneta Municipal de Barcelona va iniciar l'anunciat concert popular, la llova Plaça de Sant Carles, esplèndido.e ment i1-1umtnada, presentava Un Q.spece te magnific, plena de gent, amb els balcons endomasGats amb els colors caLalans i republicans. ca.p d'uns anys. El President recorda, CONFERf.:NCIA DEL DR. ARM:ENGOL

El problema dels ba.nys de mar és un problema que ~mbla trresoluble per a Barcelona, Les aigUes brutes, pestilents de la Barceloneta els dies que hi ha llevant; les males condicions de la platja, cada cop més reduïda, fan que molts s'hagin de passar de prendre banys de mar per no disposar del temps neces!inri pels lla.rgs desplae çaments que exigeixen les platges properes amb cara i ulls.

Joan Plch I Pon, president de la Cambra de Barcelona, 1 pel~ senyors Llui, de la Pella, de la de Madrid; Joan B, Valqecabroo, de la de Va. lència: Ddefons Lozano, de la de Valladolid; Claramunt, de la de S,. ragossa; Caro, de la de Sevilla I el senyor Mans. de la Cambra de

A le>:: onze arribà a la nova Plaça de Sant Carles el President de Catalunya, P'rallC€se Macià, acompanyat del seu secretari po1itic, senyor Alavedra; del conseller de Sanitat 1 tinent d'alcalde del districte, senyor Jover, i del regidor del mateix districte senyor .~loma.l'.

sobre aquest punt, que durant les guer- ·DE LLANO

La. presència de Fra.ncesc Macià fou acollida amb una gran ovació, que va durar una llarga estona.

Finit el concert per la Banda Munictpal, va adl·eça.r la paraula a la gentad3 que ompUa la plaça el president de l'Ateneu Pi t Margall, de la Barceloneta, !enyor Baides, en nom de les eutitah unIdes de la barriada. L'or&~ dor "a fer un breu resum de les gest10ns portades a terme pels l-epresene talit.5 de les entitats polítiques i cultural3 de la Barceloneta, per tal que l'Ajuntament ljie la ciutat portés: a terme la l'¿iol'ma d'a.quell lloc. L'orador remarcà les fac1Htats que els representants han troi:>at en tot moment en la majoria de l'Ajuntament de Barcelona.

De.¡prês, en un breu parlament, el tinent d'alcalde del districte, senyor JOV¿l', va prometre que l',AJW1tament df' Barcelona atendt1a les justes peticions dels veïns ee la Barceloneta, i d!g\4é que aeria. construït un grup escolar, a aquella plaça, on podran anarhi el$ infants de la barriada.

En alça.r·se per parlar el President de la Genera1ito.t, una ovació unànime ~'3 esclatar.

Fet el silenci, el President va dir: -Amics: Ja fela algun temps que

no m'havia posat en contacte amb vosaltres, ciuta.dans, catalans de la Bare celoneta. l és, Qrnics, a més d'altres motius. perquè no volia portarevos esperance3, sinó viure amb vosaltres realitats, i mngnU'1ca, és a<¡uesta. gran plaça de la qual a.1rut, amics, preneu po~ló.

res tothom lluita per la terra, però, remarcà. amb paraula. emocionada, que una vegada 1& lluita h& finit, el$ terratinents, els propietaris, els posee'(dors d'un tros de terra, resulta que han lluitat, realment, per la pàtria amb un tros de terra, i l'humil obrer, en canvi, ha lluitat per una pàtria en la qual no hi posseeiX res, no hi té res, sinó el treball, mal compensat, de C&e da dia.

El President, acabà amb aquestes paraules::

-Perdoneu que acabi. Com us he dit, l'amic Jover ha sofert aquests dies el dolor d'una pèrdua famll1ar. Però ha volgut venir a retre un homenatge a aquest barri obrer, treballador, a retre~us un hom.enli.tge de cOrdialltat, d'afecte 1 de germanor. Allà on sigueu vosaltres, !el'é sempre jo. T1n¡ueu la seguretat, am:cs, que sempre em trobareu al vostre costat, aJ. lloc que em correspon. Comol1ré e~ vostres mandats. Adéu-siau!

Les darreres para.ul~ de Francesc Macià van é&ser subratllades pet una gran ovació, que va acompanyar el President fins a l'automòbil.

En començar a parlar el President, va arribar a la. Pla.çt'. de Sant Carles el conseller de Justicia de la Generae lltat, senyor Pere Comes, al qual acompe.nyo.ven el regidor Jaume Vàchler i el nostre company Xavier Regàs.

El conseller de Justícia i Dret del Govern de la Generalitat va. saludar el President i va. acompanyarelo fins a l'automòbil.

En el trajecte de l'estrada del mig de la Pla~a al lloe on e I.!rava l'automòbil del President, homes, dones i infants s'aprctaven pel' aconseguir veUe re de més a la vora el President per encaixar-li la mà, per besar-lo els infants. Va costar d'obrir pas per ene

Ahir el Dr. Armengol de Llano donà l'anunciada conferència al "Casal Lleie datà" dissertant sobre el tema "Ca~ ta.lunya davant l'Estatut ...

El Dr. Armcnaol estudi" ampl1ae ment l'Estatut en els ecus actuals ase pectes: Estatut votat pel poble de Catalunya, dictamen de la Comi581ó Parlamentària de les Corts Consti e tuents 1 el vot pQrticular dels repl'ee sentants de Catalunya a les COrts d'Espanya. Explica amb grall competència les parts de l'Estatut més discutides: ensenyalnent, jurisprudència 1 finances. i combat tot seguit els arguments dels enemics de Catalunya t de- la RepúbUca quan aleguen que Cae talunya deu la· seva exiStència a ESe panya, quan Catalunya real1tat, és la manufacturera de quasi tots els proe ductes d.'Espanya. Es evident - diu-, que gairebé tots els que combaten a Catalunya són els antics monàrqui(,-3 com 19ual suceef quan la Repúbl1ca del 1873, quan es parlava de fede~ ra1isme.

Exposa el programa de l'Esquerra Republlcana de Catalunya per quant s'implanti l'Estatut, especialment en el seu aspecte cultural, l'objecte principal del qual, serà Que tote!> les clQ.Se ses SOCials puguin assolir l'ensenyan. çan superior segons la seva capacttat mental.

REFORMES AL SETMANARI "FORNAL"

A l'objecte de procedir a una refor· ma en el format, admlnistt'9.ció 1 re~ dacció dc "Fornal", aquest setmanari ha suspès per poc temps lli. publicació.

Oportunament s'anunciarà la reaparició amb importants millores en el text j gravats.

L'establtment inaugurat el diumenge, ve a tapar en part aquest buIt posant una platja, relativament tocant al nu~ cU urbà, a disposició del públic barcelont

A més del Eervei de banys, casetes, dutxes, etc., han muntat el. propleta. ris un exceHe:lt sèrvei de reataurant, el qual fou també inauaurat ahir S8l'

vint-se un dinar, dedicat, pels propietaris senyors Poch, Oasstó i Aymerlc, als representants de la premEa local.

Assistiren també a l'àpat, l'alcalde de Sant Adrià, senyor Micheli i el primer tinent d'alcalde; el ca.pità de ca.rrabiners de la demarcació i el tinent de la guàrdia civIl.

El senyor Poch oferi el banquet amb paraules d'agraïment per l'Qssistència i explicà els motius que els dugueren a aprofitar aquella magn1flca platja 1 el que es propoFaven ter en ella en benefici de la ciutat.

Es pronunciaren diversos brindis, fee licitant l'empresa. i desitjant al nou eetab1iment tota mena de prosperie tats. I

tal d'avassallar les consciències barrant el pas als avançOl mOrals i al progrés inteHectual dels pobles.

El parlament del senyal' Bertran de Quintana fou molt aplaudit pel púbUc nombrosi8sim, De retorn a Barcelona, el senyor Bertran de Quintana, :Cou objecte a les atores de la població d'unè sorollosa manifestació hostil per part d'a.lguns elements catòlics, ço Q.ue palesa la ,osadia dels advel'$arL') de la República 1 la 1ltbertat de pensa~

ment.

BLOC OBRER I CAMPEROL

Obri l'..,te, el Pre.ident de I. Cambra de la Propietat de Barce. lona, senyor Pich i Pon, el qual féu un parlament moU ponderat, Que fou llargament aplaudit.

Seguiren parlant els diversos re .. presentents vinguta d'arreu de 1& Península. mostra.nt·se 00145 ella molt enèrgics i donant Ol'lent.aciom pel' tal de defensar la propietat urbana, contra les mesUl"e6 que els aplica el Qovern. tant en la legi.s la<:ló com amb el. Importos.

Acabada 1'A9I5emblee., es l'euniren tots els delegaU; a la Font del Lleó, 011 els fou servit Wl banquet.

JOIES VERITABLE OCASIO pel .1 ('ompn~ 1.1 00'0 preu anesa •

.f()jt'ria Ma..-riñs. Tal1ers U

nada definitivament el dijous dla 19, a dos quarts ·de vuit del vespre, en el local de "Palestra". L'entrada serà. lliure.

Dita conferència forma part del ci· cIe "L'Exemple dels altres pobles" t sel'à donada pel senyor Josep M. Ba.tiJta i Roca, secretari general de l'organització. Més endavant serà donada la darrera conferència d'aqueat cicle que versarà sobre "Irlanda !o, pel teix conferenciant.

PARLA ROC BORONAT

En la Joventut del Centre Republicà

Pem una. altra realitat - digué amb una gran energia - que desitjo amb tota l'ànima !.lgu1 ben propera, és la de donar treball, b. joia del treball, als homes, als treballadors que han patit fam i que en pateixen encara, i lla poden donar pa. als seus nus. A act.ue!lt problema dedicarem totes les ll<»tres energies i facultats, el dia que

tre aquella multi~ud atapeïda. i entue CONFERENCIA DE DOMENEC PLA siasta. No cessaven els aplaudiments 1 els visques. AI Centre Republicà Català del d~;

La Secretaria d'Organització dei Català d.el districte cinquè donà l'ae Bloc Obrer I Camperol ha acordat ce- nunclada conferència En Roc Boronat lebrar un ple de tots els Blocs de la qui desenrrotllà el tema "Monarquia, provincia de Tarragona. La reunió Un- República?"

L'automòbil presidencial va obrir:'se trlcte cinquè, "Esquerra R~publlcana . pas amb dificultats entre la multitud ha organitzat una conferencia públlque el voltava 1 el seguia. El President I ca a càrrec del ciutadà regidor del saludava dret amb la. mà. la gent que districte En Domènec Pla, amb el teel v1ctor~java'des de les ~oreres i des ma "Un any de tasca municipal", dels balcons. Dita conrerèncla tindrà lloc dissab-

drà lloe en el local del Bloc de Reus El conferentlant en la seva ciissere (Arraba} de Nicolau Salmeron, nú- tació. exposà la diferència que deu exi¡· met.), 5), el pròxim diumenge dia 22 'tir entre un i l'altre ~gim, exp1iean~ a les deu del mati. els actes que tenen de demostrar aquest

UNA CONFERENCIA canvi per<\uè el poble no es vegi enganyat, fent recalcar també, l'esforÇ poaat 'per tots elS catalans per le'sdeveniment de la Repúbli.ca, amb lA confiança de veure ressalt, no tu' sols el problema de les seves 1l1bertuts. sinó tam~ les de tots els pobles tbèrics.

¿Una importalltíssitna coi:lecció particular

d'art, a la Junta de Museus?

PelJ 'cercles artístics ha corregut la '\''!u que ha estat oterta a la Junta de Museus la coHece1ó d'art més impore tant de Barcelona.

Es tl'acta d'una coHecció coneguda al món enter. en la Qual hi ha exemplarli 110tablli:òslms d'art romànic, de \1àres. di! ceràmica, capes fluvials únlque5 i teles incolllparables de Picasso .l de Nonell. 1 d'altres artlstes el nom del.¡ quals perdw·arà.

En conèixer's la noUe1a tothom ha desitjat que hi pugui haver avinenteça i que aquesta famosa coHeccló quedi propietat de la ciutat, fent l'esforç que calgut per tal que passi a en. grossir el nostre patrimoni artístic col· lectiu.

Ha el!.,," posat a la Tenda l'jnteres.5ant llibre de "FREDERIC FRUCTIDOR"

Origen, desarrollo •

y trascendencia del movimiento sindicalista obrero

Et;¡ l'obra d'un antic mlUtant de la C. N. T .. en la Qual es reflexer, les llu1t.es de les primeres societats de reststència tln, a culmln!lr en

ela Irans moviments !indicals "FR~lJEnlC FRUCTIDOR", amb el seu llibre "Ori¡en, dcsarrollo y tt'aSf:e11tlencla del mO"imlento .lndicalista obrero". demostra que era

el m~s autoritzat continuador de l'obra d'Anselmo Lorenzo Aquest llibre \'3 avalat amb un Interessant pròlea de Josep Prat. Es

l'obra que no ha de mancar en cap Biblioteca dels Sindicats Ea el lUbre Que tot obrer ha de posseir. -- 332 pàgl12es, "'51) 'Pessetes Comandrs comra l'eemborsam~nt: Joan Garcia, URGELL, 42, Barcelona DEM.'XEl'·LO A QUIOSCOS I LLIBRERIES

Avui, a les deu del vespre el senyol' Joaquim Maurin donarà una confe

JOSEP D.E':NCAS AL CEN'fltE D'ESe rènclJ. a l'cstntge social de l'Ateneu QUERRA DEL DtSl.'RICTJ~ CINQUE Polytechnlcum. Alt de Sant Pere, 27,

Avui dimarts a les deu de la vetlla prinCipal" . i al seu estatge tindrà. lloc una Con- I Sobre, La criSi. econòmica m~.ndlal ferència Pública on l'lHustre President des del punt de vlSta comunistn .

te dia 21 a les deu de la vetUa.

de les Joventuts d'Esquerl'ít d'Estat Català i diputat a l orts Dr. Josep Den- LA QtJESTIO COI\IARCAI. DAVANT càs desenrotllarà el tema. "Catalunya L'ESTATUT davant l'Estatut... Demà,' dimeci'eJ, a un quart de vuit UN.\ CONFERENCIA DE BERTRAN del vespre, el senyor Miquel Carreras 1 DE QUINTANA A SANT VICENT S CostajuM., dissertarà a l'Ateneu :Barce-

DELS HORTS lonès sobre uLs. qüestió comarcal da-A Ja Societat Vicent1na de Sant Vi- vant l'Estatut ...

cents dels Horts don" el regidor de: L'Qcte sen\. organitzat per 18. Casa Barcelona Bert!'~n de Quintana, una' del Vallès 1 serà púb1tc. conferència desenvolupant el tema: I "Comentaris 50bre la Bíblia o" CONFEIlEN(;IA SOBRE

Feta la pre8entació pel president de; "TXECOSLOVAQUlA" l'entitat senyor Francesc Mostres, 00-1 Aquesta conferència que ha tingut

I mençà el senyor Bertran de Quintana d'ajornar-se diferents vegades serà doposant de relleu les contradicciOns que

L'orador fou ovacionat.

L'HOMENATGE A NA ELIONOR SERRANO

L'homenatge que la S. A. M. O. d~ dica a la iHu.stre inspectora i advocat per la seva actuació cultural i ciutadana ( 1 al qual es convida tots eU mestres i simpatitzants> ha qued.3t det\nitivamel1t organitzat per al dia f de juny a dOi quarts de sl! de la tardi en el seu estatge &octal "Centre di Lleida i ses Comarques" 1 conststUi en un "lonx" d'honor. nI que teneI promesa la sen asslItèncLa les ¡nt'I ~ cipal! pe-rsonalltat6 lnteHeetun1s I pitlttlquea.

ex.tsteixetl entre el! diferents textos de """,","~M'~~""""""""",,"'~""~"""""""''''''''''''M',",,'''''',..tM lles Sagrades Escrlptltl'es i els errors ~ científics que contenen. El veritable

I sentit del cristia.nisme, afegf el 8e- A t b · I- t nyor Bertran de Quintana, està. bae U O mOlIs a

¡ ~~~sggcsel~ePrl~~it:ill:~S e~e ::::n: I • I catolicisme, no es més que una re-I I forma del cr13t1o.nlsmc, que s'inspira més que en altra COsa en les coneupise I cèncles del! seus fundadors i en }'afany de dominar el món sotmetre :es consci~ncies individuals i coH.ecth-es.

¡ Res ho prova mtllor que les persecucion" que ets Pontlfex" i els tribunals eclesiàstics emprengueren en tot temps contra eis homes de ciència, entre les Qua~ destaca amb horror la cèlebre nit de Sant Bartomeu a França. Sempre l'EsglésIa de Roma amb les seves tràgiques empreses demostrà. Que el seu esperit ua contrari a la màxima cristiana: "no mataràs", apl1cant turments j llançant a la foguera els homes que posaven en evidència el seu ab!Olutlsm. I I. seva IntolerAncla Es per ab:ò. afegi l'orador, que les dree tes foren sempre reUlioses; l'Esglé-

Compri sempre a

Service Station S. A. Preus immillorables Oualitats garaniizades

Aragó, 270 i 272 I Passeig de Gràcia, Telèfons 11550 I 11559

45

sia ha mantingut lo. seva. tradicional A*MtIt' a1iallça lhlb els poder" de l'Estat per ;.~",M'~M~~"M'\IM"~""""''''''"'''.''''''''''''''''

)I. - ~umero 161 LA HUMANITAT

UN SERVEI DE LA POLICIA f t ~ I d· Manifest adreçat a l'opi. I "ed • al , , e s U.e 14 nió pública per les enti. .,.1 a JBUSI( detingut un dels suposats com ph- tals catalanes de

l, l'h b'l' UN NEN DE QUATRE ANYS VICTI- ELS CONCERTS DE L'ORQUESTRA cats en atracament a a 1 ltat MA D'UN AUTOCAMIÒ transports SIMFONICA DE MADRID

G . Ahir vespre a l'Avinguda del 14 d'a- " Els transportistes per carretera. Hem tingut ocasió dc veure els pro-senyor are1a bl'U xamfrà Casanoves, un autoca- d'Espanya, van a la vaga del trans- gramcs dels dos concerts que 1'0r-m1ó atropellà una crlatUl'eta de quatre port el dia 18 d'aquest mes, i a aquests questra Simfònica de Madrid donarà, anys que fou recollida per uns tran- efectes han presentat ja en els di!e- els dies 19 i 21 del corrent, al Palau seünts 1 portada al Dispensari munl- rents Governs Civils els corresponents de la Música Ca.talana, exclusivament

una casa de camp del terme mu- I bomba al registre de la TelefÒnica de Vendrell fou detingut per I a l'atracament del Banc Urquijo.

I>"':,.,",. un individu que digué ano- Sembla, també, que la finca on fou 1."..,-'" Pere Martí i Regat, de tren- I detingut l'havia comprat per amagat'

La detenció obeeix a con- ¡ se ell 1 Ja seva banda. cada vegada que

clpal del carrer Sepúlveda, oficis, per als socis de l'Associació de Musi-Presentava el dissortat infant, el nom Els de Barcelona i Tarragona no ca da Carnera. Són dos programes es-

de l'atracament co- realitzl.ven alguna mal1teta.

I ;~.:";~~"~~~~~~t senyor Garcla. ! Després d'aquesta detenció la po_ semba, es tracta d'un dels . .

del qual s'ignora així com el domi- secundem aquest moviment. Cal, doncs, plèndids, dignes de la. gran expecta .. cUi, probable fractura dels parietals 1 que diguem a l'opinió públ1ca--jutge cló que han desvetllat aquests concommoció cerebral de pronòstic grcu. definitiu en tota mena de qüestions- certs.

Després de la cura d'urgència fou el per què de la nostra conducta, per El repei'tori clàssie està. representat Peri~os<)s atracadors que han pas- llcla creu que no trigaran molt de Barcelona, ja que se sap que temps a detenir els altres autors d'apart en la coHocac16 de la. I quell atracament,

traslladat amb l'ambulància a l'Hos- tal que en fallar sobre ella, bo faci per dues Simfonies, que bé podem pital Clínic. en ple coneixement de causa i, per quaI..:.ficar de monumentals: la "Vu1 ..

EI.xòfer del camió va ésser detingut tant, amb tota justícia, tena", de Beethoven, 1 la "Segona", i lliurat a la delegaCió de policia. Justos a més no poder són els mo- de Brahms, n més d'una obra de Co-

Més tard els seus pares alarmats per Uus que determ.inen la manera d'o- relU, per a. corda sola, de gran lluï_ la tardança de l'infant recorregueren brar dels transportistes espanyols. Els ment per a l'Orquestra, i la. trans_ els Dispensaris i en saber que hi ha- vehieles d'auto-transport, abans d'és- cripcló de la. "Passaca.glia", de Bach, via un nen ab:opellat corregueren a ser posat a la pràctica el nou pres- feta per Re!';pi3hi, que és encisadora. l'Hospital reconeixent l'infant com a supost, tributaven per impostos direc- La música moderna. està represen-

noticies curtes ANUN CIS OFI CIALS P;;à, dimecres, a. les set de la tar

al Centre Excursoinlsta de Cata- BANC VITALICI D'ESPANYA seu. tes-patent nacional. eonservació de tada per obres de tanta fama com S'anomena Marti Rubió Arnau. carreteres, cànon d'inspecció, tbnbre, "Les aventures de 'nU Eulenspiegel .... OTga.nJ :zada per la seva. Sec-

d':r~~'~~~~~::I~ i Histèria., donarà (:j al senYOl' Pelegrí Ca-

Gramatxes, sobre el t ·::ta convent ,Sie Sant Miquel d'Es-

En compliment del que disposa l'ar_ ticle 23 dels Estatus socials, hom convoca a Junta General ordinà.ria d'ac. cionistes, pel' al dhnarts dia. 31 de l'actual, a dos quarts de dotze del matí, al domicili social: Rambla de Catalunya, 18,

quota corporativa, etc,-i per impos- de Richard e~rauss; el prelUdi d"'Els CREMA TOTA UNA SERRADORA tQs indirectes-gasolina i 011 (sobre- mestres ,cantaires", de Wagner; "Ihe-

l\lECANICA puig del Monopoli)-i impostos aran- ria", de Debussy, i la segona "suite" zel:u:is d'entrada-neumàtics i aeces- del "Dafnis i CIO!)", de Ravel. Els au

Ahh cap aI tard s'inicià un incendi SOri5-110 ja més que arreu del món, , .. I/Agrupació Mutus del Comerç i de Industria, la conegudissima ger

de socorsos mutus a la deIa invalidesa i a la ma.lalorganitzant per al pròxim

Per a pOder assistir a la Junta hauran de deposi tar els senyors accionistes llurs accions o resguards de dipòsit qUi' els representin, a la Caixa Social, vuit dies abf;l.l1S, com a mínimum, del fixat per a la celebraci6,

en el taller de fusteria mecànica del sinó que, dins d'Espanya, era l'eina tors contemporanis aporten un Stra .. carrer Llacuna, 94, propietat d'Indus- de treball més gravada pel fisc. Avui, vinskl magni ~ .: "El cant del rossltrial Comercial Plauver, S. A., a con- despl'és dels nous impostos-el de nyol", i dues primeres audicions de seqüèneia d'haver-se escalfat els coixi- transport i augment de deu cêntlms nets de les màquines que encengue- el litre de gasol1na-que sumen de sis ren les serradures que queden entre- a vuit mil pessetes anuals sobre aquells mig. gravàmens. la tributació dels vehicles 1:~e;~:eB;d~i~a~1~22~:,~,al Restaurant del II up. àpat ~'home-

seu secretari general, senyor , Soler i Bru, en ocasió d'haacomplert el vint-i-cinquè anide la seva meritòria actuació

l'entitat. · . , Segons l'article 22 dels Estatuts, so

lament tenen dret d'assistència els posseïdors de vint-i-cins accions.

Barcelona, 12 de maig de 1932, El direc[-or General, V. MUNTADAS.

Es cremaren gran quantitat de fus- d'auto~transport no sols ha passat tes i el foc causà seriosos danys a la tots els 11mits possibles. sinó que senmaquinària. Es calcula que les pèr. z1llament es pot dir que és netament dues són importants, expoliadora. En fer notar tan sols

Seguidament acudiren al lloc del sl- que un vehicle que faci un recorrenistre els bombers de dl!erents cen- gut de 50.000 quilòmetres anuals, rentrals que aconseguiren dominar el foc deL'>{ a l'Estat, a.mb . impostos d.irecdesprés de grans esforços, tes i indirectes, més del que repre

gran importàneia: "Fundict6 d'acer", del rus Mos.solov, un dels darrers gl'8J1S

èxits de la Simfònica de Madrid, I l'audició integra del ballet "I..a. romeria de los comudos", de Gustavo Pittaluga., la. qual serà executada sota la d1recció del seu propi autor, coRallomnt-hi l'exquisida sopran Mercè Plantada. Per l'entitat Federació Obrel'a. cata

(F. O. C.) s'ha. cursat a Madrid teleIP:ama:

r ~:~~~':r,;T~raba.jo. I que hermanos nuestros,

Mesures proteccionistes d e l'alsina surera

Tot el taller era un inmens braser. senta el seu cost de compra, a. preu El mestre A.rb6s, del qual figura Nombrós públic presenciava el poc de nou. està. al nostre entendre ma- també una de les seves admirables or

habitual espectacle. Els guàrdies de Se- n1festada. la injustícia amb què el flsc questracions, "Navarra". d'Albéniz. ha guretat 1 urbans que acudiren mante- el tracta., i la injustícia amb què les

1l\1PORTANT REUNIO AL GOVERN nien el públiC a una prudent distàn- Companyies ferroviàlies encoratgen \;':1 volgut retre tribut a la música cat;. .. empleados Jurados mixtos estén sin cobrar sueldos ini-

y abril. Esperamos darà inmed1ato baberes y evi

tanta anomalia, - Comité de Federaclón Obrera Ca-

CIVIL DE G1RONA cia. que permetés el l11ure desenvo- dia i altre a l'Estat perquè el gravi lana amb l'exeeució de "La sega", de lupament de les maniobres d'extinció. encara més amb el pl'etext que no Zama.cols, obra de repertori. que ha

Al despatx del governador civil de - paga res o que encara paga poc. interpretat a Madrid i províncies una Girona s'ha reunit amb assistència del Tenen, doncs, raó els transportis-senyor IrIa, comissari de la Generalitat Una qüestió arranjada tes espanyols en dir eom diuen que 1nfln1tat de vegades, sempre amb el una. Comissió de representants dels ja. no poden més, i que és hora que major èXit.

• •• La secció de Ciències Morals i Po

de l'Ateneu Barcelonès es redemà, dimecres. a les quatre

tarda, per a procedir a la renoreglamentària 1e càrrecs.

mateix dia, a les cinc de la tar-reunirà. amb igual objecte la de Ciències Exactes i Natu-

• • • Demà, dimecres, a dos quarts de

del vespre, tindrà lloc a Unió Cauna conferència tècnica a càr

del professor senyor Francesc SinOlives sobre "El problema de l'e

a Espanya. Solució regio-

alcaldes dels poblcs interessats en la. Entre l'Ajuntament 1 la Generalitat s'acabi aquest estat de coses. talla de boscos. L'objecte de la reunió de Catalunya ha estat fonnalitzat un Però no la tenen en presentar otl.era tractar dels interessos de tots, re- conveni per tal d'arranjar la qüestió cis als Governs Civils per anar a la. lacionats amb els boscos de sureres. existent entre ambdues entitats amb vaga dintrc vUit dies 1 voler, per a

S'han pres els següents acords: motiu de l'obligació que va. contreure desistir d'aquest propòsit. que en Primer. _ No permetre la devasta- l'Ajuntament ,d'adquirir de la desapa· aquests vuit dies se solucioni un pro

ció radical dels boscos. Els alcalde's ho reguda Diputació de Barcelona, els so- blema tan delicat i a la vegada tan vIgilaran i denunciaran les infrac- lars necessaris per a completar les dl!ícU com és el transport í que tants cions. Wes integrades per l'Avinguda del 14 d'interessos afecta. No la tenen tam

Segons. _ Demanar a la GeneraU- d'Abril i carrers de Villarroel, Urgell poc en voler promoure un conmcte tat un tècnic informatiu, i Buenos Aires, una, i per aquests tres més d'ordre públic de caràcter patro-

Tercer. _ Nomenar una comissió darrers carrers i el de Londres, les nal, quan tants i tants confi1ctes de formada pels senyors Lluís Oliver, de altres. tota. mena ha tingut de resoldre la Cassà. de la Selva; Rafael Donatiu, en República en el primer any de la se-representactó dels fabricants de taps va vida. l menys la tenen encara en de Sant Feliu de Guixols; JoaqUim Ju- gada sanitària, i aixf com el que fa no voler fer-se càrrec que, en canbert, ¡epresentant dels fabricants de referência a totes les qüestions pen- viar de règim, s'ha canviat quelcom conglomerat de suro de Cassà de la dents entre l'Ajuntament 1 la. GeneR més que una forma de Govern, 1 que,

• • • Selva, en representació dels propleta- raUtat, àdhuc el pagament que l'A- regits avui amb normes de demacrà-I .~~~:,a~.~ d'Artistes Gravadors de ris dels boscos de sureres; Ramon Agu- juntament li pertoca en l'impost de cia i de publi~itat, és al poble i al I: ha fiXat el dia 23 de l'ac- yé, pels tractants en carbó de suro. les cèdules personals i al cobrament Govern on primerament hem d'acu

a tancar l'admissió d'obres Quart. _ Cadascun haurà de nome- del recàrrec del 100 per 100 de l'al'bi- dir, demostrant-los-hi la justícia de dI'> figurar en la IV Exhibició nar un suplent que respongui per ell tri municipal de solars. les nostres demandes i la raó que ens

de Gravat que s'inaugurarà el qua:1 estigui absent. assisteix, amb la seguretat,ue un de Juny a la Sala. Busquets. Es Aquesta. Comissió serà presidida pel COL-LEGI OFICIAL DEL SECRETA- cop feta nostra 1'0pl.n1ó pública, no els treballs en la Secretaria de governador de la demarcació, i en for- RIAT LOCAL DE LA PROVINCIA pot h;aver-bi cap Govern republiCà.

I nnst!'tut C:ltalà. de les Arts del Lli- marà part l'alcalde del poble on esU- DE LLEIDA '- ~ ens la negui, i menys el que avui Amat, 6). Cal donar els . 1 d 1 fi b 1 1 tenim, que per la voluntat del poble gUl enc ava a a nca. so re a. qua es Davant l'estudi de la nova estruc- està. en el :Poder.

de figurar en el catà- faci la sollicitud per a la talla d'arR turació del rêgim polític administra- La vaga de transport que avui vol • • • bres. tiu de Catalunya i després d'una. prè- fer-se, l'estimem prematura, poc meR

Rem. rebut el segon número del but- Via entrevista entre els representants ditada, i fUla del mateix criteri s1m-de l'Institut-Escola de la. Gene- dels altres CoBegis Catalans, el Col- pl1sta que tant de mal ha fet sempre

Estòmac, iDtest1ns, diabetea, ete AlIment.. especials vegetarians

CASA SORRWAS Laurla, 62. ¡ Sa1meroD, ZZZ

VOLEU VENDRE

Hotel Segur

Claris, 8 : Telèfon 21525

RESTAUIW\NT

CAP I CUA Diputació, 202 -- Coberts DES DE 3'50 A 15 Ptes. Banquets a la carta. Abonament insuperable

VOLEU CO~lPRAR

Hotel Segur

Subhasta, sis tarda

PORTES de CataJunya. Conté, ultra un.J I 1 ~ leg! Otlcial de Secretaria, Interventors al nostre poble, Per això. tot i estant

que reflecteix la marxa pro- lIe pa 4U U.e i Dipositaris d'Administracló Local de conforme amb els antecedents que FINESTRES: COLUMNES I BIGUES d'aquesta nova institució de . ! la provincia de Lleida, ha cregut con- l'originen, no la seguim. DE FERRO : l\olATERIALS articles de Josep Estalella, la Ut t I venient celebrar una Assemblea "!e. Però la conformitat amb aquests D'ENDERROC

Claravalls i Enric Begué. IDne ... a 4 neral extraordinària el dia 25 d a- antecedents, ens obliga a d1r noble- CARRER D'ALMOGAVERS, '8 • • • '- & ... 1 quest mes, a les deu del maU, al Saló ment i terminant que aquest estat de

A. l' sta.tg 2) b I...... de Sessions de la Comissaria de la Oe- coses no pot Ja continuar i que és (xamfrà al de Marina) A. e e social (Euras, aca. n I neralitat d'aquella provincia. precís que s'acabi per bé de tots." 'C COnstituir-se el Círcol d'Autors de VISITES

Oatalunya. la Junta. directiva del qual ~""'':M""""""",'''''''~'",,'''''",,"M"'''''''''~''''''''''''''",M"'''''" ..... """",," ..... """'M ..... ""'"'"' ..... J : estat votada per l'assamblea que Aquest. maU, el President Macià. ha

lIOsà. la designació de càrrecs, re- rebut nombroses Vis1J;es entre les quals IJltant elegits els . .!nyors següents: la d'una comissió d'estudiants bascos ~dent, per aclamació, senyor En- que 11 han demanat l'ajut de la Oene

:titeto de Molina, l, per majoria ralitat per a celebrar un festival a. be· vots, vice-president senyor Adolf nefici de la Universitat Basca.

secretari, senyor M1q,uel Diaz; El senyor Santamaria ha presentat senyor Ferran Pastor; comp· al senyor Macià. els repres:ntants del

Rafael Bardas; vocals: Casal Català de Saragossa. els quals Ramon Rodríguez, Rossend han sol'licitat de la Generalitat de Ca-

, Francesc Carreras i Isidre Ba- talunyf. una subvenció per a seguir

• •• ,: dissabte, dla 28 de l'Mtual, a les

de la vetlla, tindrà lloc a l'Ate'trnporda.nès (Pi, 11) Wla con

PÚbl!ca a càrrec del distlnI :~_ P~)fe,~or i director del Grup Es

Vives", Josep Barceló i versarà sobre el tema

I~~~o.g¡,ltèr¡-català. Quelcom h'h1s-

• •• ne~ dimecres. 18 del ('orrent, a les

~e la vetlla, tindrà lloc la 12 con· corresponent al primer curs ;,,,,,'''''nia Pol!tica organitzat per l'Ins

Ciències Econòmiques sota els de l'Ateneu EnciClOpèdic Po

Canne, 30 1 32. dissartació correrà a càrrec del ~ de l'Institut En Joan P. Fàta la IOta, el tema "Normes 1 funció -....... raclona.l1tz8ció",

tlegiU

mantenint l'ensenyament en català del qual té cura l'esmentada entitat,

El senyor Jorba, ha visitat el President de la Generalitat pel' a manifestar-li que no és cert que els catàlegs editats pels Magatzems del ma· teix nom. els quals, segons s'ha dit, presenten a la coberta l'efigie de dos dels. ex-infants i la bandera monàrquica, siguin fets amb doble intenció.

UNA comSSIO MIXTA

Pel Consell de la Generalitat han estat nomenats els consellers senyors Ventura Gassol, Josep Taradelles 1 Manuel Serra i Moret. per tal que, juntament amb els senyors Joan Casa· noves, Ca.ssim1r Giralt i Andreu BausUi, regidors nomenats per l'Ajuntament, formin la Comissió Mixta de regidors i consellers que ha de resoldre totes les qüestions pendents entre l'AjuntaL-ent I la Generalitat, amb motiu dels recursos contenciosa-administratius que l'Ajuntament té formulats davant del Tribunal Suprem CODw

tra els Pressupostos de l'extingida Diputació de Barcelona en la part me'rent a l'aportació municipal forçosa I

Casa de Caritat de Barcelona SERVEI PUBlIC DE POMPES FUNEBRES

Direcció i Oficines: EDIFICI DE LA CASA DE CARITAT. carrer de Torres Amat, n1ÍDlero 8; Telèfons 16524, 16525 i 16526.

Subcentrals: Carrer del Clot, núm. 71; Telèfon 50461. Carrer Creu Coberta número 91; Telèfon 33761

Sucursals: Carrer de Sant Andreu, núm. 221; Telèfon 51051. Plaça del Centre (Sans), núm. 4; Telèfon 334?1. Passeig del Triomf, núm. l?; Telèfon 52012. Carrer de Sarrià, núm. '12; Telèfon 73632,

Badalona: Carrer Reial, núm. 110; Telèfon 8? B. Carrer de Fermi Galan (S. Adrià), 26; Telêlon 248.

Hospitalet: Central: Laure~ MIrO, núm. 60; Telêlon 33 H. Sucursals: l'I I Margall, número 90; Telèfon 31226. PrOgrés (COll Blanc), núm. 58; Telèfon 31227.

Santa Coloma de Gramanet: carrer d'Anselm. Clavé, n(unero 13. I cada vespte 'a humanitat" contribució a les despeses de la Bri- ~"""""''''''v..,,''''''''''''''''''''''''''''''''''' ....... M'''''''''''''''''''''''''''''VA'''''~''~~'''~''''''''~'M",,",,4

LES VIDES PINTORESQUES

De com l'estafador Rubio Fernàndez, «El Chichilo», va fer de periodista a Barcelona i va publicar un llibre sobre

la tragèdia del Marroc Ha estat detingut, a Càd.iç. el co

negut estafador Eduard Rubio Fernàndez, nomenat el "Chichito", pintoresc subjecte, el qual, malgrat haver comès nombroses estafades 1 haver estat processat més de quaranta vegades, no ho. estat mai condemnat. donant-se el cas paradògl0 de no tenir antecedents penals.

Eduard Rublo Fernàndez, el "Chichlto". quan encara tenia amagades les seves qualitats per enganyar el proïsme, tingué uns dies de popularitat a Barcelona.. Quan eIs que el tractaren tingueren ocru;ió d'assabentar-se de com les gastava el "Ch1ch1to", l'estorament fou general.

Eduard Rublo Fernàndez vingué a Barcelona a començos de l'any 1921 1 procurà ésser presentat a les Redaccions d'alguns diaris, la qual cosa aconsegui sense cap dificultat. En produir-se el desastre del Marroc, el Rubio, com sempre vestit amb elegància, simpàtic en el tracte, palesant una gran cultura, ' es presentà al director de "El Dia Gràfico", que llavors er el' senyor Antoni Cullaré, oferint-se per anar a Africa en concepte d'enviat especial. Es posaren d'acord i el "Chichito", a qui ningú no coneixia, sortí cap a MeUlla. D'aUi envià una caUecció d'articles lnteresantíssims, molt periodístics, en els quals pintava amb

El «Brusi» fa un elo-I gi de Cambó

I DIU UNES COSES MOLT DIVERTIDES

........ Copiem de l'editorial del "Diario; de Barcelona": I

"A partir del momento en que surgió en las Cortes españolas (1898) la aspiración regionalista catalana, artt-! culada en un grupo de parlamentarios que se Jlamaban Abadal, Soler i March, ! Cucurella, etc. (No hay porque aludir ¡ al "Estat Català." de don Baldomel'o I Lostau, desaparecido al nacer en 1873>. el movlmiento pasó por visicitudes, al- !

gunas de elIas br1llantes, como por! ejemplo la que v1vió el doctor Robert; ¡ pero precisa reconocer que tal aspiración no tomó estado e infiuyó de manera directa en la política nacional hasta con rapidez inusitada adquirió verdadero relieve la figura de don Franclsco Cambó. Cierto que el doctor Torras y Bages, por un lado, y Prat de la Riba, por otro, elaboraron la moderna doctrina, pero ¡qué hubiera sido de ella .sin el aguda taIento del ex ministro de Fomento y de Hacienda!"

Després d'això, tan substancial, creiem que no cal fer cap comentari...

frases dures i encertades el desastre marroquí. Però a l'ensems que dites cròniques començaren a arribar a la redacció del diari barceloní certes queixes. Hom parlava d'un afer d'aigües minerals i d'altres cases en les quals la serietat del periodista no quedava gaire bé. Davant d'això, se 11 donà. l'ordre de tornar a Barcelona. Rubio Fernàndez tornà i tingué tanta traça en sIncerar-se, que fins se 11 va dedicar un sopar carn a premi a la seva tasca informativa. I, ultra això, l'editorial "Cervantes" l'ecoIli en un volum titulat "Al margen del desastre", els reportatges del " Chichito", precedits d'un entusiasta ptòleg del tinent coronel Fernàndez Tamarit, i d'un epíleg de Ribera i Rovira.

La sorpresa a la redacció de "El Dia Gràfico ", uns mesos després, en saber-se que Rubio Fernàndez havia estat detingut contl'auto:r d'una estafa de joies a l'artista Anita Lopetegui, fou anorme. Després s'esbrinà que el .. Chichito" era subjecte perillós i d'una moralitat força dubtosa. A despit d'això, el veiérem a la nostra ciutat, posteriorment, més d'una vegada, sempre rumbós, sempre "senyor", sempre elegant.

Els tribü.nals han estat sempre benèvols amb ell. Veurem aquesta vegada.

lNUKAl

pl"esident del Govern japonès que ha.

esta.t assassina.t. Aquest crim s'atri-

bueix al militarisme nipó, al qual ha,.

desplagut la solució donada pel seu Go

vern a la qüestió de Xang-Hai

L'assassinat del president M. Doumer DETALLS SOBRE AQUEST

TENEBROS 'IAFFAIRE"

París. - L'''af1aire'' Gorguloff, ha remogut totes les policies i po1itiques d'Europa, d'aquesta Europa on, sota. les diplomàcies oficials, hi ha una altra. oculta i verrnosa diplomàtica soterrànIa, d'agents secrets, d'espies, de confidents, de pro\'ocadors, etc'., etc.

Quan un fet com l'assassinat de Paul Doumer es produeix, removent el \'ell arbre, podrit i corcat, de l'Occident, es poden veure entre les seves arrels descompostes, bellugar-se, inquiets i sorpresos, aquests interns 1 actius subjectes.

Podrà, la policia, posar en clar el vertader mòbil d'aquest inqualificable crim, i aclarir també la boira que envolcal1a la personalitat de l'assassí?

Podrà arribar a detenir el fugitiu Alexandre Brovare, l'amic de Gougoloff, desaparegut pocs dies abans de l'assassinat?

Aquesta detenció té una gran importància, segons ha manifestat la pa_ lleta.

GOUGULOFF HA ESTAT • SOLDAT SOV1ETIC?

Tunis. - Un rus empleat en una explotació agricola ha declarat haver reconegut en les fotografies de l'assassf d.el president Doumer, un antic soldat de l'armada soviètica, amb el qual havia tingut amistat l'any 1918, el qual, 8mb falsos papers, }>Ogué desaparèixer sense deixar cap rastre d'ell.

EL QUE Dm "UHUMANITE", POR~ T4VEU DEL PARTIT CO~STA

FRANCES

l'assassl i de les seves activitats comunistes a Praga, fa el següent comentari:

•• A Praga, es tramita una maquinació. Esperem a veure aparèbr::er un sens fi de falsos documents, fabricats pels guardes blancs de Txecoslovàquia, per la policia de Massarik 1 el comissari de Tardicu. - Henl1et."

UNA PROFECIA DEL REI D'ANGLATERRA QUE S'ACO~IPLEIX

Les bufetades de Marsella

DlUen de Madrid que en ésser caneguda al Congrés la nova de l'agressió al Borbó, fou motiu d'animad1ssims co~ mentaris.

Un iHustre poHttc recordava davant diversos periodistes que quan el Borbó implantà. a Espanya la dictadura del general Primo de Rivera, durant un viatge que féu després a Londres, el seu parent el rei Jordl li digué:

"-Es desencertada la teva conducta. Si segueixes per aquest carni, arribarà un dia en què sols podràs caminar lliurement per les teulades ... "

Ignorem ~ el pronòstic s'a.complirà en tota la seva extensIó 'i arribarà un dia en el qual no pugui anar tranqUiI-

Paris. - "L'Humanité", comentant lament pels carrers; l'incident de Maret que tota ela diaris diuen respecte sella, però, convida a sospitar-ho.

PREUS .DE SUBSCRIPCI O

Barcelona, un mes . Ptes l'50 Peninsula, un trimestre.. .. 150 Amèrica, un trimestl'e. . 95(1 Altres r ':sos, un trimestre .. 25'00

No es tornen els originals ni es man té correspondència sobre els qUe n~ hagin estat demanats.

Els benedictins espanyols de Manila greument la República

• 1

I el nostre representant diplomàtic ho deixa passar sense dir res Madrld.-El diari Hera1do de Ma

drid publica el següent cablegrama. rebut de M anUa:

"En su editorial la revista mensual Ecos, editada por los jralles españoles benedictinos, 1tabla de la República española '11 dtce que es lea, repugnante, perversa, cu.bierta de andrajos, coronada de fgnomtnias, rezumando por sus por08 espeso pus pestilente;

retrae, repele, subleva el est6mago a ruantc la contem1)~ :tn. Llama a la Constitución cúmulo de monstruosi_ dades e intquidades, y al1ade que nadie que se estimara acudió a la recepción del ]' " abril, repeUdos por tales inmundicias. El mutismo del cónsuZ ante estos ataques causa e; mayor desprestigio a la Repúbltca, mu.cho màs que el citada articulo dtjamato-

ACTES EXCURSIONISTES

PER A PERPETUAR LA MEMORIA DE FELIX FONT JACQUES

Les entitats excursionistes de Catnlunya, que han èontribuït a la subscripció organitzada a favor dels pares de l'excursionista Fèlix Font Jacques, mort a conseqüència d'haver~se estimbat en pujar el pic de Gra de Fàjol, fa un parell de mesos, pel' tal de perpetuar la memòria del malaurat ex~ cursionista, organitzen un acte que tindrà. lloc el 12 de juny, i que consis~irà en coHocar dues creus: una al lloc on morí, l'altra, a la tomba del poble de Set Cases, que és on reposa.

També aquell dia tindrà. lloc en l'p.s~ mentat poble, l'acte decoHocació d'uua placa que amb la següent inscripció: OIL'excursionisme català. al poble de Set Cases", es :fixarà en un lloe del poble, per tal de demostrar el sincer agraïment de tots els excursionistes de Catalunya pel pOble que sabé complir

amb el deure d'humanitat, envers a l'excursionista Font i als altres companys que anaven amb ell.

Els que vulguin assistir al momem de la col·locació de la primera crcu, que es farà al lloc on morf el company excursionista, o sigui a la Coma d'Orri, és precís que surti .el dissabte, dia 11 de juny. per a fer nit al poble de Set Cases, a l'objecte de sortir a primera hora del diumenge en direcció a l'esmentat lloc. Una vegada portada a cap l'esmentada· gestió es retornarà a eSt Cases i llavors, junt amb els excursionistes que hagin arribat aquell dia a Set Cases, es procedirà a la coHocacló de l'altra creu i la corona al cementiri on l'eposa l'esmentat jove i finalment es coHoeRrà la placa que els excursionistes catalans faran ofrena al poble.

La policia sitia una secta de nudistes

DOS ADEPTES MOR TS A TRETS Viena. - Un centenar d'homes i do

nes, pertanyents a una secta de nu~ distes, estan actualment sUats per la policia, dintre d'una caverna prop de Peturnia (Bessaràbia).

L'acte, començat lL nit passada, ha prosseguit durant tot el dia, i ha revestit durant certs moments caràcters de gran gravetat.

Molt nombrosos els nudistes han pres l'ofensiva, 1 han voltat la policia, la qual, no havent rebut encara re· forços, s'ha. trobat en gran perill.

Per a. poder sortir del cercle que Ja voltava, ha hagut de fer foc, matant

a dos nudistes i ferint greument altres quatre.

Els nudistes han hagut de recular i s'han retirat dintre d'una caverna, on, a hores d'ara, es troben encara si~ ti.ts.

Aquesta secta, anomenada dels "innoscer.tistes" s'és mostrada particularment activa i plena d'",,-\dàcla durant aquests darrers mesos, tant, Que ha acabat per a alarmar a les autoritats les quals han donat ord' a la policia de detenir, costi el que costi, tots els membres d'aquesta tribu de nudistes.

L/ASSASSINAT· DEL FILL DE LINDBERGH

UNA PRIMA DE 100.000 DOLARS

Washington. - El senyor Douglas, diputat de l'Estat de Massachussets ha proposat a la Cambra de Representants que sia oferta una recompensa de cent mil dòlars a la persona que pugui donar informacions,. que facilitin la detenció dels assassins del fill de Lindbergh.

~LS PRESUMPTES ASSASSINS

Nova York. - El "New York Times", en la seva edició d'nvui assegura que cinc homes i una dona, que són perfectament coneguts de la policia, són els únics responsables del rapte i assassinat del fiU de L1ndbergh.

L'esmentat periòdic afirma que dintre de molts pocs dies la policia podrà detenir almenys un dels dits individus, els quals formen part d'una banda on hi ha nacionals d'Alemanya, Brasil i Itàlia.

Deduint aquestes afLrmacions, amb determinades declanclons fetes avui a l'Oficina central de Policia, sembla que aquesta té una petjo. que es considera segura, i obtinguda per mitjà de les declaracions fetes per un individu que fou detingut immediatament després de la troballa del petit Lindbergh.

LA DONA MISTERIOSA

Nova York. - La policia francesa ha efectuat una enquesta, relaciona~ da amb UllP. dona desequilibrada, que la pollcia de Nova Jersey creu ha estat la instigadora del crim comès so~ bre la persona de l'infant de Lindbergh la. qual s'haurà refugiat a Paris.

La policia francesa. diu, que té la certitud que aquesta dona, que diverses vegades havia amenaçat al matrimoni Lindbergh, no es troba ja a. França, 1 qU! creu que deu ésser buscada. ja a Bèlgica, o a Alemanya, on les recerqt:es han ja començat.

descobrir els autors de la mort del fill de Lindbergh.

Hr. Emerzon Richard, cap de la majoria de l'Estat d~ Nova Jersey, ha declarat que exigirà que s'óbIi una. enquesta per tal d'aclarir l'actuació pollcmca en aquest afer. La (Ata persona.litat diu que sospita que hi hagi alguna combinació entre la. poUaa i els segrestadors.

l!.l president de l'Atlantic City Detectives Association ha demanat al coronel Schawartzkopf, cap superior de la policia de l'Estat de Nova Jersey, que dimiteixi el seu càrrec, aHegant que la seva insuficiència ha estat demostrada pel fet que l'infant Lindbergh hagi estat trobat precisament molt a prop del domicili dels seus pares, 1 ningú no se n'hagués adonat.

LES RECERQUES DE LA POLICIA S'INTENSIFIQUEN

N?va York. - Les recerques iniciades

UN CURIOS AN1VERJARI

El «Dia de la Vergonya Nacionab>, a Xina ,

Pequin. - Amb ocasió de l'aniversari de la signatura del "Tractat de les 21 imposicions", 500 estudiants de Pequin han saquejat reditici del Knomitang destroçant les banderes, els emblemes i ~ls cartells t pancl"rtes ue propaganda.

Les clàusules del "Tractat de les 21 imposicions", imposades pel Japó a la Xina, durant la guerra, havien estat acceptades per YYuan-Xe-Kai, després del lliurament de l'ultimàtum Japonès del 8 de maig de 1915.

Aquest dit'!. ha estat decla. st pels xinesos, dia de vergonya nacional

A1uest tractat va sotmetre pràcticament tota la Xina al poder del Japó.

CENSURES A LA POLICIA Aquest degué renunciar a les seves pretencions, a la conferència de Was

Hopewel1. - Són molt censurats els hington, l'ar,y 1921 que va garantir ln procedlments emprats per la pollcia per independència de polftica de la Xina.

ria. ¿Ha..sta cuàndo va a consentit Gobierno de l.l República estOl sos, que indignan y hacen a los españoles de verdad?"

El diari madrileny s'C8tranlla el nostre representant diplomàtic Manila hagi deixat passar aquests sults a la República sense ler ' tuna reclamació.

l''

S

• DlAURICE DE FERANDY

nota.ble actor francès que t.a. mort Paris

PETICIO DENEGADA

No serà autoritzat el tabliment del joc

Madrid. - L. Comissió de nació del COngrés, que tenia la petiCió favorable a la r.el¡t~ura~ 1 del joc feta per uns diputats, format en sentit negatiu.

Pot, doncs, assegurar-se, que no permès el restabliment del joc a panya.

per aconseguir la detenció

sí o assassins del fill de ;~;~r~:~~1 prossegueixen amb tota Hom espera tenir dades

a establir l'acusació, aViat, contra individus els noms dels quals han t tat donats pel senyor Curt1s i pel dx' tor Comdon.

Des de fa. 24 hores es busca Boston 1 Cap Map un navil1 m!~te" I amb el qual, el coronel Ltndbergh via comunicat dimecres darrer.

Les autoritats semblen inc)l~rl.d'~; 1 admetre l'eventualitat d'un involuntari, car, en efecte, es ra. possible que el nen sofrís una guda que li Produfs la mort.

A Hopewell la fúria popular és cop més gran; els habtiants ren unànimement que llur major tistacció fóra· poder donar mort assassins de l'infant.

L'Attorney de Bronx ha que havia donat ordres perquè COIll!" regui davant d'ell el Dr. Comdon, lfJ va pagar el rescat i d'altres d1veI8!l persones, entre elles, el propietari ~ restaurant on acostumava a menjar doc~or, el boxador Al. Rey que bIS' tant sovint acompanyava el d~ Comdon.

""ots compareixeran la setmana et' trant davant el jutge encarregat ~ fer una informació sobre la com van ésser pagats els lars als raptors. 0.1 cementiri Raymond.

Comuniquen de Hopewell que b8 tat trobat sobre el lloc on tou cobert el cadàver del nen, un trOS pte: ferro procedent d'Ul\a pala, que ~~! senta senyals d'haver estat uttUii" recentment.

EL RAPTE, SERA CASTIGAT f¡jJ LA PENA DE nl0RT

Washington. - El diputat coc¡ut> autor del projecte de llei contra rsr tès, ha declarat als perlodl..stes vista del cas ocorregut al lill de bergh, no dubta que el Senat lla bra. de Representants projecte de llei,' pel qual e~ .-...... " .. un delicte castigat pel Govern amb la pena de mort.

Algunes personalitats, a les s'ha preguntat llur optnió sobte proJecte de llei, opinen que seri~~ constitucional. ja que 1& %Da ~'" de competència. dels diverSOS

l1\();

'Est tut de Catalunya al arla ent - Fundació Josep Irla · reconquesta per part dels Reis...

Documents

Transcript of 'Est tut de Catalunya al arla ent - Fundació Josep Irla · reconquesta per part dels Reis...