La despesa energètica per mantenir el confort de les nostres llars, oficines ocomerços, equival a la meitat de tota l'energia que es consumeix a Espanya alllarg de l'any.

De tota aquesta gran quantitat d'energia, una part important es desaprofita. Ésl'energia que es perd de forma inadequada a través de la pell dels nostres edificiso del mal ús que fem dels electrodomèstics. Val a dir que l'energia que s'estalviaés la més ecològica.

Introducció

Estalviarenergia a casa

Completar aquesta activitat ha de ser als/les alumnes per a:

• Associar el consum d'energia a la majoria d'hàbits quotidians que realitzem a les nostres llars.• Identificar llocs i accions en els quals és habitual malbaratar energia.• Avaluar quina quantitat es podria estalviar si féssim les coses d'una altra manera, és a dir, considerant, al mateix temps, el fet de sentir-nos còmodes i el de gastar l'energia i els diners.

Objectius docents

• Una làmpada amb una bombeta incandescent.• Una làmpada amb una bombeta de baix consum• Un clip.

Materials

• Un quartilla de paper.• Unes tisores.• Una goma d'esborrar.• La fitxa de treball per a cada alumne/a copiada de la que s'adjunta en aquesta fitxa.

Introduir el concepte d'energia i lautilització que té cadascuna de lesdistintes energies mitjançant el girde l'espiral de paper sobre lalàmpada d'incandescència.

Demostrar que la cartolina no giraquan es posa sobre una làmpadade baix consum.

Mètode de treball

Distribuir la fitxa de treball entreels/les alumnes.

Fer la “llista dels deu pitjors” ambels vots dels alumnes. Aquests hand'escollir allò que consideren pitjordel que es fa a les llars.

1

2

3

4

F I T X A

2

PREP

ARA

CIÓ

1

Estalviarenergia a casa

F I T X A

2

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

2

EnergiaÉs la font que fa créixer, moure, il·luminar, escalfar o jugar els habitants d'aquest planeta,també els components principals d'aquest com els rius, mars, muntanyes o boscos, i lesmàquines que ha creat l'ésser humà per ajudar-nos a viure més confortablement. Encaraque l'energia està sempre al voltant nostre, difícilment la podem veure de forma directa.El que notem és la transformació o el moviment que es produeix a causa de l'energia.L'energia que necessita una persona és distinta de la d'un cotxe, tot i que ambduesserveixen per a que una i altre es moguin.

Encara que puguem veure tantes formes diferents d'energia (els aliments, la fusta, labenzina, el carbó, etc.) gairebé totes tenen un mateix origen i el que percebem no és resmés que una forma transformada derivada d'aquesta energia original. En aquest origenhi trobem l'energia solar.

Transformació de l’energiaDemostrar el gir de l'espiral de paper per efecte de l'escalfor de la bombeta.

La Llei Universal de l'energia diu que l'energia no es crea ni es destrueix, només estransforma. L'energia d'una poma no es destrueix quan ens la mengem sinó que estransforma en d'altres que unes vegades es veuen a simple vista i altres vegades no, peròque sempre van alimentant el cicle de la vida. Cada vegada que una energia es transformaen una altra, perd quelcom del seu valor inicial. Encara que poguéssim ajuntar tota lallum i tota l'escalfor que ens dóna un llumí en encendre's, no podríem reconstruir maiel mateix llumí.

Per exemple, l'electricitat es converteix en llum a les bombetes. Però no tota l'energiaque arriba a la bombeta es transforma en llum. Una part es converteix en calor que ésuna altra forma d'energia però que no fa llum. Quant més color desprèn una bombetasignifica que aprofita menys l'electricitat per fer llum i que per tant, estarem emprantuna energia i uns diners en va.

Encara que el cicle de l'energia i les formes en les que es va transformant és molt complicat,hi ha alguns exemples que ajuden a veure com és aquesta transformació.

L'energia del sol la transformen les plantes de la terra i el mar en fulles i troncs que a lavegada són l'aliment d'animals la força dels quals és utilitzada per l'home per transportarcoses d'un lloc a un altre. També l'energia del sol es transforma en diferent grau de calorde la terra i del mar afavorint la creació del vent i aquest, per la seva part, mou els vaixellsde vela o els molins de vent que produeixen electricitat.

A l'antigor, els arbres que creixeren gràcies a l'energia solar, quedaren enterrats i acabarenformant el carbó, el petroli i el gas natural. El carbó es transforma en calor, el calor envapor, i el vapor en electricitat. El petroli es transforma en benzina que es crema i estransmuta en el moviment del cotxe.

Hem de saber que la millor forma d'utilitzar una energia és aquella que més s'adapta ala forma en què l'anem a emprar. Per exemple, si el que volem és bullir aigua, usar gaso llenya és molt millor que no pas l'electricitat. L'electricitat, per contra, pot fer llum oengegar un ordinador mentre que el gas o la llenya no ho poden fer directament. Peròen el cicle de l'energia i en l'equilibri del medi ambient, usar gas o llenya per produir calorés molt millor que fer-ho a base d'electricitat.

Estalviarenergia a casa

F I T X A

2

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

3

L’energia a la llar

On gastem energia?A casa volem estar còmodes, no passar ni fred ni calor, tenir llum de dia i de nit, poderutilitzar l'aigua freda i la calenta per dutxar-nos o rentar, poder endollar els electrodomèstics,els jocs, etc. i quan sigui necessari sortir amb el cotxe a comprar o de vacances.

Per fer tot això, la casa cal “alimentar-la” amb una o varies formes d'energia i segons comestigui construïda i d'acord a com ens comportem nosaltres mateixos, haurem de gastarmés o menys quantitat d'energia. A més, segons quin sigui el tipus d'energia que emprem,contaminarem més o menys.

Igual que tenim cura amb els diners i no els tirem, hem d'intentar usar l'energia necessàriaper a cada cosa i no més. Però com que l'energia no és com els diners que es podencomptar, hem d'aprendre a conèixer on i quanta se'n gasta.

Una part important de la despesa és la que necessitem fer per mantenir el fred de l'hiverni la calor de l'estiu fora de la casa. És la despesa en calefacció i refrigeració que se'nsescapa per les finestres, teulada, terra i parets. Una vegada la casa queda confortable, hemde fer funcionar els electrodomèstics i la llum. Aquesta despesa d'energia té la particularitatque no es pot fer amb qualsevol altre tipus d'energia sinó amb electricitat. Tot i que noen totes les cases això sigui d'aquesta manera, es pot dir que la despesa primera és la decalefacció i refrigeració, i la segona, la de la llum i els electrodomèstics. L'energia i elsdiners que se'ns escolen per la pell de casa nostra ho fa pel següent ordre d'importància:

1- Primer a través de les finestres.2- Segon per la teulada, en el supòsit de que visquem en una casa aïllada o adossada.3- Tercer les parets, encara que si vivim en una casa de diferents altures, aquest punt passa en segon lloc.4- Per últim el terra que és el que menys contribueix a la despesa energètica.

ConsumEn referència al consum que fan tots els nostres aparells, la llista dels “deus pitjors” depènmolt de quantes persones sigueu a la casa, si s'utilitza molta o poca aigua, del tipus dellums i electrodomèstics que es tinguin, entre moltes altres coses. Els canvis són tan gransque qualsevol element de la llista pot pujar o baixar dos o tres llocs per a cada cas particulartot i que de manera general la llista s'assemblaria a la següent:

13

2

4

Estalviarenergia a casa

F I T X A

2

DES

ENVO

LUPA

MEN

T

4

LL'espiral que gira amb l'escalfor que desprenen les làmpades que utilitzenbombetes d'incandescència és una manera de veure com l'energia es vatransformant en altres que tenen diferents formes i que serveixen per a aplicacionsdistintes a l'original.

18%

3% 9%

1%

10%

18%8%2%2%2%

4%

1%

7%

15%

LuminacióAigua calenta

Cuina elèctrica

Calefacció

Petitselectrdomèstics

Televisor

Nevera

RentadoraRentaplats

MicroonesAsecadora

Fornordinador

Ordenador

Airecodiciionat

retalla

1- La llum de tota la casa. 2- La nevera i el congelador. 3- El televisor. 4- La cuina, si és elèctrica del tipus vitroceràmic. 5- La rentadora. 6- L'aigua calenta en el cas d'utilitzar-se un escalfador elèctric. 7- Els petits electrodomèstics (la planxa, la torradora, etc. ). 8- El forn. 9- La cuina, si és de gas.10- L'aigua calenta en el cas d'utilitzar-se un escalfador de gas.

Estalviarenergia a casa

F I T X A

2

CON

TRO

L�

5

Com podem estalviar energia a la llar?Fixeu-vos en el dibuix de cada habitació. Trobareu les coses més habituals i,assenyalat de color gris, els elements que afecten a que hi hagi més o menysconsum energètic. Afegir els comentaris que creieu pertinents a la llista.

Co r t i ne s : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Bombe te s : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .C a t i f e s : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Portar jerse i s : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Vent i lador : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .A i r e c o n d i c i o n a t : . . . . . . . . . . . . .Radiador e lèctr ic : . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Rentaplats : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .N e v e r a s : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .M i c roones : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .T o r r a d o r a : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .C a f e t e ra : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .L lums: . . . . . . . . . . . . .

Lámpades : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .O rd inador : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Pa n t a l l a : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Radiador: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . �

Rentadora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .As secadora : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .P l a n x a : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .R a d i a d o r : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .B a n y : . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .Aixeta: . . . . . . . . . . . . .L lums: . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Recomanat per a: Primària, Secundària i Batxillerat

Estalviarenergia a casa

F I T X A

2

CON

TRO

L

6

Imagineu-vos com és casa vostra. Poseu per ordre d'importànciaels elements de la “seva pell” que més influeixen a la despesaenergètica.

La meva casa perd energia per aquest ordre

Nº:

Nº:

Nº:

Nº:

1

2

3

4

1.000 ¤ Persianes i cortines.3.000 ¤ Finestrers amb vidres i sistemes de tancament millorats.

2.000 ¤ Aïllament als teulats

3.000 ¤ Aïllament a les parets

1.000 ¤ Aïllament al soterrani

Podeu gastar 5.000 d’entre la següent llista de millores en la vostracasa. Trieu aquelles que siguin les quals us donin millor resultat.

Per on perd energia l ameva casa?

On cal gastar avui per poder estalviar demà?

Recomanat per a: Secundària i Batxillerat

Estalviarenergia a casa

F I T X A

2

CON

TRO

L

7

Poseu el nom que correspon a cada un dels consums d'una casa típica ifixeu-vos en la responsabilitat que tenen en la despesa d'energia.

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

FES UNA LLISTA AMB ELS 10 ELEMENTS QUE MÉS ENERGIACONSUMEIXEN DE CASA TEVA

18%3%

9%

15%

1%

10%

18%

8%2%

2%2%

4%

1%

7%

Il·luminació, ordinador, aigua calenta, aire condicionat, forn elèctric, cuinaelèctrica vitroceràmica, microones, assecadora, calefacció, rentaplats, petitselectrodomèstics, rentadora, televisor, nevera.

El consum d’energia dins de la llar

Recomanat per a: Primària, Secundària i Batxillerat

Estalviarenergia a casa

F I T X A

2

CON

TRO

L

8

Pinta de color vermell les coses que gasten energia.Pinta de color groc les coses que estalvien energia.Afegeix les teves pròpies idees als quadres buits i pinta'ls correctament.

Degoteigd?una aixeta

d’aigua calenta

Posar eltermòstat unamica més baix

a l’hivern

Llums encesosen una habitació

desocupada

Accelerar ofrenar el cotxe

bruscament

Cultivarel jardí

Mantaelèctrica

Apagar eltelevisor quan

ningú noel mira

Obrellauneselèctric

Llumsfluorescents

Bombetesincandescents

de 50 WCotxe amb

un únicpassatger

Dutxar-seen lloc debanyar-se

Portar robad’abric a l’hivern

Anar enbicicletas enlloc d’anar en

cotxe

Raspall dedents elèctric

Encendre elsllums del carrer

durant el día

Conduir a mèsde 100 km/h

Obrir lespersianes a lazona sud de la

casa

Omplir larentadoraal màxim

Utilizar les duescares d’un

paper

Tancar portesi finestres quan

usem lacalefacció

Baixar delcotxe deixant

el motorengegat

Ganivetelèctric

Esendre la robaen lloc de fer

servirl’assecadora

Reciclar paper,vidre i metalls

Coses que gasten i coses que estalvien

Recomanat per a: Primària

Estalviarenergia a casa

F I T X A

2

CON

TRO

L

9

Les bombetes converteixen l'electricitat en llum. La majoria estan fetes amb vidremolt lleuger i tenen un gas al seu interior. A les de baix consum, aquest gas,és del tipus neó i fa que es vegi la llum. Les d'incandescència empren un gas comel nitrogen que evita que el filament es cremi. Aquí tens els dibuixos d'una bombetaincandescent típica i d'una de baix consum.

Guia informativa dels tipus de bombetes:

Tipus de bombeta:Fluorescent compactaFluorescent normalIncandescent

Pòtencia consumida (W)7W- 32W40W60W – 1500 W

Les bombetes que estalvien energia utilitzen un 80% menys d'energia i duren10 vegades més que les normals. Això, a més, suposa un estalvi de diners considerable.Les bombetes d'estalvi d'energia es denominen normalment com a CFLs, sigles que fanreferència al terme “Compact Flourescent Lamp” (làmpada fluorescent compacta, en català).

Preguntes:

- Quantes bombetes de baix consum pots encendre amb el que gasta una d'incandescència normal de 100W?- Quin tipus de bombeta es fon abans?- Quin tipus de bombeta és més eficient?- Quin tipus de bombeta triaries per instal·lar a casa teva?

FUSIBLESi alguna vegada hi hamassa electricitat ala bombeta, el fusible esfondrà per evitar que s'espatllila làmpada o la resta del circuitelèctric de la casa.

FILAMENTEl filament és onl'electricitat estransforma en llum i calor.El filament està fet d'unfil de metall molt fi.

CABLESEls cables transportenl'electricitat de la baseal filament i després laretornen a la base.

SUPORTEls cables de dins unabombeta són molt primsi necessiten un suportper a que no es belluguinmassa ni caiguin l'unsobre l'altre.

BASEL'electricitat ve dela làmpada i es transfereixa la bombeta a través de la base.

Les bombetes per dins

Bombeta d’incandescència Bombeta de baix consum

Recomanat per a: Secundària i Batxillerat

Estalviarenergia a casa

F I T X A

2

CON

TRO

L

10

EnquestaMira els tipus de bombetes que hi ha a la teva escola i completa el següent quadre(afegeix les línies necessàries):

Fes un estudi comparatiu del consum elèctric que hi hauria al teu col·legi si utilitzessisbombetes de cadascun dels tipus que s'han descrit a l'activitat anterior.

¿Quina de les bombetes que hi ha al teu col·legi podria substituir-se per una altra de majorduració i menor consum? Si trobes algun lloc on es podria estalviar energia pots comunicar-hoals teus professors.

Fes un estudi sobre quanta energia s'estalviaria al col·legi si s'apaguessin els llums quehi ha a prop de les finestres, durant les parts del dia en què hi ha sol.

Tipus de bombetes PòtenciaNº de bombetesd’aquest tipus

Consum elèctric en kWh. kWh=bombetes x hores x potència/1000

Recomanat per a: Secundària i Batxillerat