Estats Totalitaris
-
Upload
paupalbors -
Category
Education
-
view
206 -
download
0
Transcript of Estats Totalitaris
Estats Totalitaris
Pau Pérez Albors Marc Alapont Raga Yael Lopez Casero 4t ESO B
1
TEMA 4: ELS ESTATS TOTALITARIS
INTRODUCCIÓ.
LA PAU DE PARIS
Condicions i conseqüències.
Alemanya es sent humiliada.
LA CONSOLIDACIÓ DE LA PAU:
Les democràcies.
La societat de nacions.
Crisi econòmica.
Inestabilitat política i social.
Tensions entre potències.
La recuperació econòmica.
LA CRISI DE 1929:
Causes de la depressió.
El crac de WallStreet.
La gran depressió.
La lluita contra la crisi: EEUU i
Alemanya.
L’ASCENS DELS TOTALITARISMES:
Totalitarisme feixista.
El feixisme Itàlia.
El totalitarisme nazi.
Els jueus sota el nazisme.
CONCLUSIONS.
2
Els anys vint van ser una època de llums i ombres. En un principi, es va
patir una forta crisi econòmica per les conseqüències de la guerra, i
subsistiren les tensions entre França i Alemanya. Però a partir de 1924
l’economia presentava símptomes de millora i es va crear un clima
d’enteniment entre les potencies que pareixia que allunyava la guerra.
Aquesta era una època d’entreguerres, marcada pels contrats. D’una banda,
la societat es modernitza: la situació de la dona va millorar i els mitjans de
comunicació van començar a tindre un paper destacat. Però el crac de la
borsa de Nova York en 1929 va provocar una greu crisi mundial que originà
fortes tensions socials.
Al mateix temps, van triomfar diversos sistemes totalitaris: la Rússia
soviètica, la Itàlia feixista i l’Alemanya nazi. Aquests règims dominaren les
seues societats amb el terror i van dur a terme una política exterior
agressiva, que aguditza la tensió internacional.
Despres de la primera guerra mundial, els països vencedors varen firmar un
tractat per el que ja no tornarien a combatir. Aquest tractat es va signat el
1919 a Paris.Les principals propostes de les quals eren: el dret dels pobles a
l'autodeterminació; la defensa d'un desarmament general i per ultim la
creació d'una organització política per evitar la guerra.
Alemanya va ser tractat en ell amb especial duresa. Va quedar estipulada la
condemna moral a aquesta nació i es la va declarar responsable de l'inici de
la contesa.
La democràcia es va convertir en el règim majoritari entre les nacions europees; i
es va construir la societat de nacions, amb el propòsit de evitar una guerra.
Aquesta societat es basava en establir un organisme internacional que assegurés el
compliment dels tractats,s'ajustaren les fronteres d'acord amb aquests acords
ipermeté la limitació de l'armament mitjançant la resolució diplomàtica dels
conflictes internacionals.
Enmig de la prosperitat dels anys vint van sorgir signes de debilitat que van ser
decisius en el desencadenament i en l'aprofundiment de la crisi.
Aquesta crisi socialment va suposar la destrucció massiva de llocs de treball en tots
els sectors econòmics. El contrast entre rics i pobres era cada vegada més gran , i
les diferències entre els que conservaven la feina i els que l'havien perdut eren
enormes.
La democràcia havia fallat al poble, per tant, la majoria de gent començà a fer-se
membre de partits amb polítiques molt mes radicals, tant de dretes com
d’esquerres.
Va haver una falsa millora en la economia, ja que els bancs havien concedit molts
crèdits a les empreses, les quals utilitzaven aquests diners per a falsejar els seus
comptes i així fer vore que tenien beneficis econòmics. A més, molts particulars
demanaven crèdits per a invertir en la borsa. Tot aquest capital no productiu va
3
provocar un augment d’interès; les empreses i els bancs buscaren diners per
afrontar els pagaments, i vengueren les accions. El dijous negre (24 d’octubre de
1929) tingué lloc una venda massiva d’accions, que va portar l’afonament del valor
de les empreses i la ruïna dels inversors: va ser el crac de WallStreet.
Enfront a aquesta crisi els governs van adoptar mesures immediates de protecció
del mercat i per facilitar treball i ingressos als pobles . Els estats van recórrer al
proteccionisme com a forma de defensar la producció pròpia enfront de la
competència externa .
I Estats Units, que elevava les tarifes d'entrada de productes estrangers, i Regne
Unit va adoptar mesures similars . Tots els països augmentaven els seus aranzels ,
posaven quotes a les importacions , imposaven el control al moviment de capitals o
tancaven els seus mercats a l'exterior . Totes aquestes mesures van limitar el
comerç mundial , el que va aprofundir i va allargar la depressió ..
Els països es transformaren en individualistes. Basant-se en les solucions
tradicionals, els economistes i els governs van aplicar polítiques de deflació davant
la crisi. Però la generalització del proteccionisme comercial i de les pràctiques
devaluadotas convertir en inútils aquestes mesures.
Les polítiques deflacionistes van tenir grans conseqüències. A Alemanya, van
afavorir el triomf de Hitler i el seu ascens al poder. Als Estats units, van provocar
una estrepitosa derrota electoral d'Hoover el 1932, enfront del seu oponent
demòcrata Roosevelt.
La mesura de la recuperació economica que es va instalar va ser El New Deal.
Als Estats Units ,propiciada pel president Roosevelt.Aquestes mesures de caràcter
econòmic i social, pretenien rellançar la producció, reanimant la demanda . Es va
reformar la banca , reforçant el control de poders públics sobre ella, alhora que es
millora la protecció de la clientela. L'administració va contractar obrers en atur per
realitzar tasques d'equipament.
El New Deal va imposar una legislació encaminada a eliminar les situacions més
injustes . Es va crear el primer sistema federal d'assegurança d'atur i de pensions,
va establir el salari mínim i l'horari màxim de treball.
La situació política a Europa era molt diferent, implantar règims democràtics. Els
primers anys es van desenvolupar en un moment de crisi econòmica, que va
generar greus tensions socials. En aquest context de crisi econòmica i política, en
alguns països es van imposar règims dictatorials. El cas mes destacat va ser el
d’Italia, on en 1922 Mussolini, el líder del Partit Feixista, va emparar-se del poder.
La crisi econòmica de 1929 va provocar la pèrdua de confiança de la població en la
democràcia i en els partits tradicionals, que eren considerats responsables de la
situació. En aquest ambient, els partits extremistes van guanyar suport i molts
partits es radicalitzaren.
Itàlia vivia una situació de forta cirsi. D’una banda, el nivell de vida dels italians va
empitjorar. El país s’havia endeutat fortament per finançar la guerra.
la població va començar a donar suport a partits extremistes: el Partit Comunista a
l’esquerra i el FasciItaliani di Combattimento, dirigit per Benito Mussolini, a la dreta.
4
Mussolini va aconseguir pocs escons. Per això, va fer una mena de marxa sobre
Roma, on el rei li va donar tot el poder polític.
El feixisme a Itàlia va ser un regim on la base era una ideologia antidemocràtica i
anticomunista, l’estat intervenia en l’economia, amb l’objectiu d’aconseguir
l’autosuficiència del país. L’estat també dominava la societat; i qualsevol oposició
era reprimida amb duresa.Aa més a més, es controlava fèrriament l’educació i els
mitjans d’informació
Alemanya va ser un dels països mes afectats pel crac de 1929. va incrementar el
descontent i la tensió social. Va començar a guanyar força el Partit Comunista i el
Partit Nacionalista.
Davant del temor d’una revolució, els industrials i financers donaren suport al partit
nazi l’únic capaç de restablir l’ordre En les eleccions de 1932 els comunistes i els
nazis van ser els mes votats, però cap dels dos no arribà obtindré la majoria
absoluta i, per tant, no podien formar un govern en solitari, van anomenar canceller
a Hitler al gener de 1933.
En pocs mesos, Hitler va acaparar tot el poder, en 1934 va ordenar assassinar els
seus rivals dins de la NSDAP en la que s’anomena nit de llargs coltells.
Aquesta política a Alemanya, va produir un holocaust a tota Europa, ja que els
nazis es varen imposar a qualsevol altra rasa, com els judeus, exterminant-los en
camps de concentració.
Amb tot açò podem apreciar com, després d’una guerra, el voler fer veure al poble
que tot està perfecte, tant política com econòmicament, sols ens porta a una crisi,
on tots els ciutadans es radicalitzen; i si no es troba una via d’escape d’aquesta
crisi, es facilita que puje al poder un líder tan radical com Hitler o Mussolini, i porte
al poble a una gran ruïna.
BIBLIOGRAFIA.
Història 4t ESO. 2012. Santillana.
História 1er BATX. 2012. Santillana