Manuel de PedroloManuel de Pedrolo

Esther Giménez PérezRebeca Castro García

BIOGRAFÍAManuel de Pedrolo Molina (Aranyó, Els Plans de Sió, Lleida, 1918 - Barcelona, 1990) va ser un escriptor català a llengua catalana.Paral·lelament a la seva carrera|cursa d'escriptor va ser un notable personatge públic amb un fort compromís social, molt crític amb els partits catalans, sent considerat un intel·lectual de l'Esquerra Independentista.Va passar la seva infantesa i l'adolescència a Tárrega, i el 1935 es va traslladar a Barcelona. Durant la guerra civil espanyola es va afiliar a la CNT-FAI i va fer de mestre en la població de Fígols de els Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular Republicà i va estar als fronts de Falset, Figueras i Barcelona.El 1950 va publicar el seu primer llibre, un poemario. De 1953 data la seva primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va obtenir el premi Joanot Martorell, la qual cosa va consolidar la seva posició com un dels valors més sòlids, alhora que més prolífic, de la novel·lística catalana actual i més tard el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per Crèdits humans.Pedrolo va assajar tota sort d'innovacions a les seves novel·les. Sigui cual sigui el tema, reflecteix un fort realisme, que aborda l'aventura de l'home subjecte a la seva condició humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va practicar també en altres gèneres, en especial el conte i el teatre. Destaca per sobre de tots la seva novel·la de ciència-ficció el Mecanoscrit del segon origen, que a més va ser portada a la televisió per la cadena autonòmica TV3 en una sèrie de gran èxit.Va morir a Barcelona l'any 1990.

CARACTERISTIQUES DE LES NOVEL·LES POLICIAQUESLa novel·la policial, també novel·la policíaca o novel·la detectivesca és una classe de texts o subgènere dins de la novel·la, que és al seu torn un subgènere de l'èpica o narrativa. El seu principal mòbil el constitueix la

resolució d'un enigma, que és generalment de tipus criminal. Per tant, es tracta d'una estructura novel·lística tancada. Durant el transcurs de la història es descobreix al culpable i la seva forma de realitzar el crim. El protagonista, un policia o detectiu, resol el cas usant la raó (segles XVIII - XIX), basant-se en la indagació i

observació, o usant la intuïció , els sentiments i la deducció (segles XX - XXI). La novel·la policial que va començar sent un enigma que es proposava al lector, un desafiament a la seva

imaginació i la seva capacitat deductiva, amb el pas dels anys el gènere va anar evolucionant cap a formes molt més complexes que incumbeixen a la descripció de la societat en general, les seves parts més fosques, i

els tipus de persones que prosperen en aquests ambients. Durant el segle XIX, el detectiu d'aquestes novel·les va fer triomfar la raó per sobretot, a més de demostrar

la seguretat i tranquil·litat de posseir el món. La figura del detectiu privat neix com una crítica a la policia institucional de l'estat, ja que es considerava que havia fracassat amb les seves responsabilitats.

La novel·la policial s'apropa a la naturalesa humana d'una manera molt més crua que altres gèneres, mostrant la part amarga tant de les persones com de les societats. El detectiu, que va començar sent un

personatge burgès, elegant i ociós (policial anglès), va anar evolucionant cap al tipus dur que bussejava en la immundícia del seu temps (policial nord-americà o negre). Mentre al principi només es mostraven els fets i

les investigacions del detectiu, després es va anar posant major èmfasi en la vida i motivacions del delinqüent i les arrels socioculturals de la delinqüència.

La novel·la negra va evolucionar i es va vulgaritzar gràcies al seu èxit en col·leccions populars cap al subgènere del thriller, on es barreja de novel·la policíaques i la novel·la d'aventures. Hi ha tires còmiques

com a aquesta en tot el màniga de Detectiu Conan dissenyat pel rebatejat de mangaka Gosho Aoyama

(1829), amb la Policia Metropolitana a Scotland Yard. En aquells anys també es va prohibir la tortura per a la confessió dels criminals i va començar a buscar-se indicis perquè un sospitós confessés la seva culpabilitat.