ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ FEBRER DEL 2018 · en deute extern. El deute intern pot ser un llast per al...

FEBRER DEL 2018

Entorn de mercats

Renda fixa

Renda variable

Indicador del mes

Visió per actius

ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ

Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol.licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel.lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional a la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de Banca Privada de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l'accés a tercers no autoritzats.

FEBRER DEL 2018PÀG. 4

Resum d’estratègia d’inversió


© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.FEBRER DEL 2018PÀG. 5

Entorn de mercat

• Queda molt per fer a la zona euro.

• La Xina accelera el seu creixement tot i frenar l'endeutament.

• Es mantenen els riscos polítics, i reapareix la volatilitat en el mercat.

Renda fixa

• La política fiscal als EUA incrementa el risc per a la renda fixa.

• El petroli mou el dòlar o el dòlar el petroli?

Renda variable

• L'alça dels tipus no justifica la correcció borsària.

• La reforma fiscal als EUA dispara les expectatives de beneficis, però es paga menys per ells.

Indicador del mes

• La correcció borsària amb prou feines ha afectat la valoració relativa dels EUA.

Entorn de mercat



Queda molt per fer a la zona euro.

El moment a la zona euro és òptim: el creixement és fort, sostenible i amb mínima dispersió entre països.

La voluntat i capacitat política per avançar en el procés de construcció institucional és, per part de l'eix francoalemany, la millor que hem conegut des del 1990 amb Helmut Kohl i François Mitterand.

L'entorn explica que les primes de risc perifèriques es troben en mínims, tot i la reducció de compres del BCE i la turbulència en els mercats borsaris.

Els moments bons són els adequats per avaluar la magnitud de la tasca pendent i en el cas de la zona euro la tasca és encara ingent.

La fragilitat essencial del projecte de moneda única és haver convertit el deute, i l'estalvi dels països integrants en deute extern.

El deute intern pot ser un llast per al creixement, i així ho mostra el cas del Japó, però no produeix les variacions en esglaó, el que els economistes anomenen "frenades brusques", que es produeixen quan s'interromp el flux de crèdit internacional.

El deute extern, subjecte als vaivens emocionals dels mercats financers, està sempre en risc de convertir un problema de refinançament en un de solvència.

Els desequilibris més grans en posició financera externa, positiva i negativa, es concentren, si excloem els exportadors de petroli, a la zona euro.

La posició deutora, en termes de PIB, dels quatre països perifèrics és poc sostenible, i per lògica comptable, el mateix passa amb la posició creditora dels països del nucli.

Cal resoldre el problema abans de la propera crisi.

La solució òptima és internalitzar el deute i estalvi comú com un saldo intern de la zona euro, i suposaria donar al BCE (o a un organisme creat amb aquesta funció) la possibilitat d'actuar com ho fan els bancs nacionals del Japó, el Regne Unit o els EUA. Tant de bo veiem iniciatives en els propers mesos.

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Queda molt per fer a la zona euro: situació financera neta davant de la resta del món, % PIB

Irla

nd

a

Grè

cia

Port

ug

al

Esp

anya

No

va Z

elan

da

Au

strà

lia

Mèx

ic

Turq

uia

EUA

Bra

sil

Índ

ia

Itàl

ia

Fran

ça

Reg

ne

Un

it

Can

adà

Co

rea

Rú

ssia

Xin

a

Ale

man

ya

Bèl

gic

a

Ho

lan

da

Jap

ó

Suïs

sa

-175 %

-150 %

-125 %

-100 %

-75 %

-50 %

-25 %

0 %

25 %

50 %

75 %

100 %

125 %

Entorn de mercat



La Xina accelera el creixement tot i frenar l'endeutament.

Sembla que està aconseguint el difícil exercici de reduir la dependència del crèdit sense afectar el ritme de creixement. Les últimes dades mostren que la utilització de deute manté el ritme de contracció, mentre que els indicadors de creixement assenyalen una lleugera acceleració. La reducció de l'ús de deute és un bon senyal, encara que una vegada aconseguit, si el procés no descarrila, queda la segona part del problema, la neteja de l'inventari de “deute dolent” acumulat en els últims anys. Sense saber si el procés culmina amb èxit, no deixa de ser irònic que les autoritats d'un país comunista hagin estat més sensibles, i més resolutives, al problema que suposa l'excessiu endeutament que les del món capitalista. La confiança cega en els mercats, en l'instint dels bancs per a

la seva autopreservació com va declarar Greenspan, ha demostrat ser un dogma de fe no menys irracional, i sí més perillós, que la idea de la planificació centralitzada. La Xina està aprofitant el bon to de la conjuntura internacional per millorar els seus desequilibris interns mitigant l'impacte en creixement.

La demanda internacional pal·lia l'efecte de la contracció del crèdit sobre la inversió interna.

Les autoritats econòmiques d'aquest país són clarament oportunistes, en el bon sentit de la paraula, en l'ús de polítiques internes en funció del context internacional. En aquest sentit, fins ara han suposat un paper molt positiu d’"estabilitzador del cicle global".

Potser enguany any el món es lliuri d'un reescalfament econòmic gràcies a la Xina, com també va evitar un refredament excessiu el 2015 per la seva actuació.

Es mantenen els riscos polítics, i reapareix la volatilitat en el mercat.

Les negociacions entre EUA, Mèxic i Canadà per modificar el seu acord de comerç, la política interna dels EUA i, més a prop de casa, les eleccions a Itàlia que se celebraran al març són esdeveniments rellevants, però sens dubte el factor que hem de vigilar amb més atenció en els pròxims mesos és l'impacte de la normalització de la política monetària en uns mercats, els dels bons lliures de risc, que encara no l'han descomptat.

El risc ha empitjorat ara per una política fiscal expansiva extraordinària, i inne- cessària, als EUA que pot obligar la Fed a accelerar les pujades de tipus.

En els primers dies de febrer vam tenir una mostra de la capacitat d'aquest risc per sobresaltar els mercats.

La Xina redueix la dependència del crèdit, sense afectar el creixement


0 %

5 %

10 %

15 %

20 %

0

1

2

3

4

Intensitat de crèdit: unitats de nou crèdit per unitat de creixement

Indicador avançat de creixement OCDE

Des

.-94

Des

.-95

Des

.-96

Des

.-97

Des

.-98

Des

.-99

Des

.-00

Des

.-01

Des

.-02

Des

.-03

Des

.-04

Des

.-05

Des

.-06

Des

.-07

Des

.-08

Des

.-09

Des

.-10

Des

.-11

Des

.-12

Des

.-13

Des

.-14

Des

.-15

Des

.-16

Des

.-17

Renda fixa



La política fiscal als EUA incrementa el risc per a la renda fixa.

En un nou i sorprenent gir, el Senat dels EUA ha aprovat un pressupost bianual que incrementa la despesa pública al llarg d'aquest any i el que ve en gairebé dos punts del PIB per any.

La mesura s'afegeix a la retallada d'impostos aprovada el desembre i té com a resultat un increment molt considerable del dèficit públic.

El partit republicà, que va posar totes les traves possibles a una expansió fiscal en el pitjor moment de la recessió, ens lliura ara els dèficits més elevats que s'han conegut en una fase d'expansió, 4 % del PIB per a enguany i 5 % per al 2019.

Com a comparació a la zona euro, el dèficit se situarà per sota de l'1 % del PIB. La mesura, a més d'innecessària, corre el risc d'accelerar l'ajustament en els tipus de llarg termini dels bons del Tresor als EUA.

Els tipus d'interès sempre tenen dos components: el tipus real i la inflació. Tradicionalment el component d'infla- ció és menys volàtil, excepte en els dos últims anys en què es va des- plomar pels temors deflacionistes. El tipus real és més volàtil, ja que recull les expectatives de creixement a mig termini, i ha estat el principal res- ponsable de la caiguda dels terminis més llargs de la corba després de la crisi. La nostra hipòtesi de base era que la recuperació de les expectatives d'inflació seria ràpida, com està passant, però que els tipus reals s'ajustarien més lentament.

La política fiscal de Trump obre el risc que també l'ajust en els tipus reals s'acceleri, tant per la necessitat de vendre més bons per finançar el dèficit com, sobretot, per les expectatives que la Reserva Federal haurà d'actuar amb més agressivitat en les pujades de tipus per compensar l'estímul fiscal, contraproduent en una economia que ja és a prop de la plena ocupació.

Una vegada més queda clar que l'erràtica política interna als EUA és un dels principals factors de risc i que la seva capacitat per sorprendre'ns és lluny d'haver-se exhaurit.

Tipus de llarg termini als EUA,component d’inflació i tipus real de desviació respecte de la mitjana des del 2004


-2,5 %

-2,0 %

-1,5 %

-1,0 %

-0,5 %

0,0 %

0,5 %

1,0 %

1,5 %

2,0 %

2,5 %

Inflació implícita

Tipus real

Tipus nominal

Jul.-

04

Jul.-

05

Jul.-

06

Jul.-

07

Jul.-

08

Jul.-

09

Jul.-

10

Jul.-

11

Jul.-

12

Jul.-

13

Jul.-

14

Jul.-

15

Jul.-

16

Jul.-

17

Renda fixa



El petroli mou el dòlar o el dòlar el petroli?

Ja coneixem la relació inversa que hi ha entre el preu del petroli i el tipus de canvi del dòlar.

Resulta difícil establir, però, quina de les dues variables és causa i quina efecte.

L'anàlisi purament estadística mostra que és el petroli el que mou el dòlar, però la realitat és més complexa.

D'una banda, el dòlar té un impacte directe sobre el preu del petroli. Com que és la divisa en què es denomina aquest mercat, una apreciació del dòlar encareix el petroli per als països importadors, fet que pressiona a la baixa el preu del barril.

D'altra banda, el preu del petroli també té un impacte sobre el dòlar, ja que els països exportadors reben dòlars però després els converteixen

parcialment en altres divises, bé per pagar importacions, bé per diversificar les seves reserves centrals, de manera que el preu del barril afecta en sentit contrari el tipus de canvi del dòlar.

Finalment, hi ha factors que poden moure tant el dòlar com el petroli, creixement global, tipus d'interès, primes de risc, etc. L'explicació que ens sembla més raonable és que la causalitat és bidireccional i la intensitat en un sentit o un altre variable en el temps i, sobretot, en funció de si els moviments en el preu del petroli estan més determinats per l'oferta o la demanda.

La pujada actual del preu del petroli, afavorida pels països de l'OPEC que necessiten l'increment en ingressos per finançar-se (Aràbia Saudita té un dèficit públic pròxim al 10 % del seu PIB) i que per tant reciclen els dòlars rebuts per pagar importacions, es tradueix més ràpid en debilitat del

dòlar que si els ingressos es dedi- quessin a incrementar les seves reserves de divises.

El nostre horitzó per al petroli és, des dels nivells actuals, més d'estabilitat que de fortalesa, fet que també hauria de reflectir-se, en sentit contrari, en el dòlar.


El petroli mou el dòlar, o tot al contrari

4,2

4,3

4,4

4,5

4,6

4,7

2,4

2,9

3,4

3,9

4,4

4,9 Petroli (West Texas)

Dòlar contra les divises principals (dreta)

Des

.-87

Des

.-88

Des

.-89

Des

.-90

Des

.-91

Des

.-92

Des

.-93

Des

.-94

Des

.-95

Des

.-96

Des

.-97

Des

.-98

Des

.-99

Des

.-00

Des

.-01

Des

.-02

Des

.-03

Des

.-04

Des

.-05

Des

.-06

Des

.-07

Des

.-08

Des

.-09

Des

.-10

Des

.-11

Des

.-12

Des

.-13

Des

.-14

Des

.-15

Des

.-16

Des

.-17

Renda variable



L'alça dels tipus no justifica la correcció borsària.

El detonant de l'últim moviment borsari va estar en l'acceleració de l'alça dels tipus d'interès.

El risc que els tipus repunten més ràpid del que s'esperava és real, com hem vist, però és difícil que per si sols justifiquen una forta correcció borsària.

La valoració relativa de la borsa i els tipus d'interès es pot establir utilitzant la diferència entre la rendibilitat per benefici de la borsa (el quocient de benefici per acció dividit pel preu) i la rendibilitat dels bons.

Aquesta diferència, coneguda com a prima de risc borsari (o ERP per les seves inicials angleses) amb prou feines ha variat en els últims mesos. Històricament la relació ha estat molt

fluctuant, i ha estat negativa quan els tipus eren elevats i positiva en moments de tipus baixos com els actuals.

La prima de risc borsari és un indicador útil de la rendibilitat relativa de la borsa contra els bons a llarg termini, per a horitzons d'inversió de deu o més anys, però no per explicar la rendibilitat futura de la borsa de manera aïllada.

Hi ha moments excepcionals en què sí que ha servit per anticipar una caiguda borsària; quan l'ERP ha patit una caiguda molt brusca, ja sigui per l'alça en els tipus o baixada en la rendibilitat per benefici o totes dues, les possibilitats d'una correcció posterior dels índexs borsaris són molt elevades. Tenim un bon exemple en el 1987, on el crash d'octubre va ser precedit d'una caiguda en l'ERP de

gairebé quatre punts percentuals. La caiguda de la prima borsària va ser una combinació d'una pujada de tipus i un fort ral·li de borsa que va estressar la valoració de les accions. El 1994, però, un moviment similar en els tipus d'interès no va provocar un moviment tan fort en la primera, ja que la valo- ració borsària va mitigar en part el moviment, i la borsa no va patir correccions.

Aquest any el coixí de la valoració borsària ha millorat mentre pujaven els tipus, de manera que la prima de risc borsari amb prou feines ha variat.

Amb els nivells actuals de beneficis i preus borsaris, el moviment necessari en els tipus per situar-nos en un escenari comparable al de 1987 suposaria un tipus del 5 % en el bo a 10 anys, un malson no impossible però difícilment imaginable.

La correcció borsària no s’ha produït, encara, per l’alça en els tipus


1 %

3 %

5 %

7 %

9 %

11 %

13 %

15 %

6 %

5 %

4 %

3 %

2 %

1 %

0 %

1 %

2 %

3 %

4 %

5 %

6 %

Prima risc borsari ((Benefici/Preu)-TIR 10 anys)

TIR Bo Tresor 10 anys (dreta)

Borsa més barataen relatiu als bons

Borsa més caraen relatiu als bons

Des

.-54

Des

.-56

Des

.-58

Des

.-60

Des

.-62

Des

.-64

Des

.-66

Des

.-68

Des

.-70

Des

.-72

Des

.-74

Des

.-76

Des

.-78

Des

.-80

Des

.-82

Des

.-84

Des

.-86

Des

.-88

Des

.-90

Des

.-92

Des

.-94

Des

.-96

Des

.-98

Des

.-00

Des

.-02

Des

.-04

Des

.-06

Des

.-08

Des

.-10

Des

.-12

Des

.-14

Des

.-16

Renda variable



La reforma fiscal als EUA dispara les expectatives de beneficis, però es paga menys per ells.

L'impacte de la reducció de l'impost sobre societats als EUA ha portat a una forta revisió a l'alça dels beneficis esperats.

El creixement previst per als propers dotze mesos és superior al 20 %, un nivell més propi de la sortida d'una recessió que d'un cicle ja molt madur.

La pujada dels beneficis, i la correcció en preus, ha portat a una caiguda del quocient de preu sobre beneficis fins a nivells inferiors a 17 vegades, que no vèiem des de fa tres anys. Per una vegada ens sembla que el moviment del mercat té un fonament molt racional.

La millora dels beneficis derivada de la reforma fiscal sembla poc sostenible.

No passarà molt temps abans que els voluminosos dèficits públics posin en dubte l'estructura d'ingressos i despeses públiques als EUA.

La possibilitat d'una tornada a nivells impositius per a les empreses previs a l'últim canvi, o pitjors, queda a l'atzar de decisions polítiques, que ni són fàcilment previsibles ni, si segueix la tendència actual, es pot anticipar que es prendran de manera ponderada i reflexiva .

Si mantinguéssim la previsió de creixement de beneficis prèvia a la reforma fiscal i el múltiple que se’n pagava, podem deduir el preu dels beneficis extres obtinguts per la reducció d'impostos.

El nivell actual de mercat suposa que pels beneficis derivats de la baixada impositiva es paga un múltiple d'11 vegades, o dit d'una altra manera, que vam trigar 11 anys a recuperar el preu pagat. Potser resulti fins i tot exce- ssivament optimista assumir que el nou marc fiscal durarà tant de temps...

Evolució de l’índex S&P 500 base 100 1992


10

12

14

16

18

20

22

24

100 %

200 %

300 %

400 %

500 %

600 %

700 %

Beneficis esperats en els propers 12 mesosÍndexPreu / Benefici (dreta)

Gen

.-92

Febr

.-93

Mar

ç-94

Abr

.-95

Mai

g-96

Juny

-97

Jul.-

98

Ag.

-99

Set.

-00

Oct

.-01

Nov

.-02

Des

.-03

Gen

.-05

Febr

.-06

Mar

ç-07

Abr

.-08

Mai

g-09

Juny

-10

Jul.-

11

Ag.

-12

Set.

-13

Oct

.-14

Nov

.-15

Des

.-16

Gen

.-17

Indicador del mes



La correcció borsària amb prou feines ha afectat la va- loració relativa dels EUA.

La correcció en el mercat americà ha estat superior a la de la zona euro, però no prou com per reduir significativament la prima a la qual cotitza la borsa dels EUA.

El múltiple de rendibilitat per benefici de l’S&P500 ha tornat a nivells propers al 6 %, però a la zona euro està en el 7 % i la diferència propera als màxims.

Ens sembla raonable el moviment als EUA pel que hem explicat ante- riorment, però aquests motius no es donen en els índexs de la zona euro.

Si el múltiple de valoració a la zona euro no hagués corregit el diferencial entre els dos mercats, se situaria en els nivells que tenia el 2014, abans de l'encariment relatiu dels tres últims anys.

Ens sembla que és un nivell no només assolible sinó raonable, i que justifica

la nostra aposta relativa pels valors de la zona euro davant dels EUA.

Rendibilitat per benefici, fent servir benefici esperat en els propers dotze mesos


0,25 %

0,50 %

0,75 %

1,00 %

1,25 %

1,50 %

5,25 %

5,75 %

6,25 %

6,75 %

7,25 %

7,75 %

8,25 %

8,75 % Diferència (dreta)

EuroStoxx

S&P 500

Febr

.-13

Mai

g-13

Ag.

-13

Nov

.-13

Febr

.-14

Mai

g-14

Ag.

-14

Nov

.-14

Febr

.-15

Mai

g-15

Ag.

-15

Nov

.-15

Febr

.-16

Mai

g-16

Ag.

-16

Nov

.-16

Febr

.-17

Mai

g-17

Ag.

-17

Nov

.-17

Febr

.-18

EURNIVELL

ACTUALVARIACIÓMES (P.B.)

VARIACIÓANY (P.B.)

Font: Bloomberg

*D'acord amb els índexs Markit iTraxx.**Al venciment a 10 anys.

TIPUS OFICIAL BCEBO ALEMANY 2 ANYSBO ALEMANY 5 ANYSBO ALEMANY 10 ANYSBO ALEMANY 30 ANYSBO ESPANYOL 2 ANYSBO ESPANYOL 5 ANYSBO ESPANYOL 10 ANYSBO ESPANYOL 30 ANYS

USD

FED FUNDSBO EUA 2 ANYSBO EUA 5 ANYSBO EUA 10 ANYSBO EUA 30 ANYS

HEDGE FUND

HFRI GLOBAL HF INDEX

ÍNDEX BORSARINIVELL

ACTUAL% ÚLTIM

MES % ANY

MSCI WORLD (LOC)MSCI DESENVOLUPATSS&P500NASDAQ COMPOSITESTOXX 600EUROSTOXXIBEX-35NIKKEIMSCI EMERGENTS

TIPUS DE CANVI(VS. EURO)

MATÈRIES PRIMERES

PETROLI (BRENT)OR (SPOT)COURE (FUTUR)

NIVELLACTUAL

% ÚLTIMMES

% ANY

DÒLAR EUAIENLLIURA ESTERLINAFRANC SUÍSDÒLAR CANADENC

ÍNDEXRENDA FIXA

NIVELLACTUAL

MTDCANVI

YTDCANVI

DIFERENCIALGRAU D'INVERSIÓ*

DIFERENCIALHIGH YIELD*

DIFERENCIALESPANYA / ALEMANYA

Renda fixa corporativagrau d'inversió

Renda fixa Espanya

Renda fixagrau especulatiu

Renda variable Europa

Renda variable EUA

Evolució comparada de la rendibilitat dels actius principals l'any 2018

Canvis en els mercats financers

Font: Bloomberg



Dades a 31 de gener de 2018

0,00 %-0,53 %0,10 %0,70 %1,33 %

-0,35 %0,40 %1,43 %2,52 %

1,50 %2,14 %2,51 %2,70 %2,93 %

0,000,260,310,300,19

0,000,260,310,300,19

3.141 2,38 %2,38 %

0,000,100,310,270,07

-0,010,00

-0,14-0,33

0,000,100,310,270,07

-0,010,00

-0,14-0,33

5422.2132.8247.411

395398

10.45223.0981.255

5,585,225,627,361,613,204,061,468,30

5,585,225,627,361,613,204,061,468,30

1,24135,54

0,871,161,53

69,11.345,6

319,6

3,263,25

-3,18

3,263,25

-3,18

3,410,19

-1,50-1,221,31

3,410,19

-1,50-1,221,31

44

237

73

-1

5

-41

-1

5

-41

109

107

105

103

101

99

97

31-1

2-17

2-1-

2018

4-1-

2018

6-1-

2018

8-1-

2018

10-1

-201

8

12-1

-201

8

14-1

-201

8

16-1

-201

8

18-1

-201

8

20-1

-201

8

22-1

-201

8

24-1

-201

8

26-1

-201

8

28-1

-201

8

30-1

-201

8

2,80,81,30,2

-0,2-0,10,74,32,04,98,82,87,1

3,11,72,11,52,00,42,73,91,63,33,56,03,7

3,21,92,01,81,80,92,34,32,34,94,33,64,0

3,01,61,91,52,00,42,73,81,42,23,66,14,2

3,01,62,01,51,70,62,83,81,63,02,66,53,4

3,21,72,11,41,40,53,04,11,84,62,86,62,6

3,21,92,21,41,61,02,44,42,14,63,84,03,6

3,21,71,51,83,30,91,94,46,77,9

-3,52,9

-0,3

3,72,32,32,53,11,71,84,76,96,30,92,11,7

3,92,32,52,22,41,31,54,96,57,32,32,21,8

3,81,92,01,72,31,01,95,06,37,52,72,42,1

3,72,32,22,43,11,71,94,66,95,70,41,92,5

3,92,52,32,83,12,11,74,86,86,31,41,51,8

3,82,52,52,73,11,71,54,86,87,01,81,82,0

2016 2017 2018 2019 2T 2017

3,21,82,01,21,11,22,44,42,44,73,34,92,9

3,32,02,51,31,61,02,54,42,44,53,93,83,2

3,32,12,51,51,91,12,34,52,24,94,03,84,0

4,02,52,82,62,81,71,55,06,67,01,61,91,9

3,92,32,62,32,51,21,54,96,57,22,32,21,8

1T 2018 2T 2018

3,82,12,42,12,30,91,54,96,47,42,52,31,6

3T 20183T 2017 4T 2017

CREIXEMENT DEL PIBMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

Font: CaixaBank Research Previsions

INFLACIÓMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

ECONOMIA INTERNACIONAL

Taula de previsions



Dades a 31 de gener de 2018

En un entorn de creixement que s'accelera i un repunt a les taxes d'inflació, la renda variable continua sent l'actiu amb millors expectatives: la rendibilitat per dividend és elevada i se suporta bé en els beneficis generats. Per geografies, mantenim una preferència per la zona euro, amb una valoració més atractiva que la dels EUA i unes millors expectatives de creixement de beneficis, i aquest mes reforcem l'aposta pel Japó. Per sectors, mantenim el biaix cap a l'estil valor davant de l'estil creixement.

Països desenvolupats

ORDRE DE PREFERÈNCIA

ACTUAL MES ANTERIOR

ZONA EUROJAPÓEUROPAEUA

====

La recuperació del creixement en les economies desenvolupades ajuda totes les economies emergents, però la valoració està més endarrerida a Hispanoamèrica que a Àsia.

Països emergents

La bombolla de valoració més gran és avui en dia en els bons del govern alemany, que estan desconnectats de la realitat econòmica. La sobrevaloració dels bons a deu anys pot ser superior al 15 % en preu. Per això, dins del deute sobirà euro, preferim la perifèria. En qualsevol cas, preferim el deute corporatiu que el sobirà.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTECORP. ZONA EURO

DEUTESOB. ZONA EURO

=

=

Euro

ACTUAL MES ANTERIOR

LLATINOAMÈRICAÀSIA EXJAPÓ

==

Els millors fonamentals per a les economies emergents s'haurien de veure reflectits en les seves divises. Preferència pel deute denominat en moneda local.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSDIVISA LOCAL

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSHARD CURRENCY

=

=

Emergents

Renda variable

La renda fixa als EUA ha reprès el contacte amb la realitat. Tot i que els tipus encara són massa baixos, almenys es mouen en la mateixa direcció que les variables fonamentals. Preferim el deute corporatiu, tot i que les expectatives de rendibilitat tampoc són gaire falagueres en aquest actiu.

USD

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE CORP. EUADEUTE SOB. EUA

==

Renda fixa

Visió per actius



ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ FEBRER DEL 2018 · en deute extern. El deute intern pot ser un llast per al...

Documents

Transcript of ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ FEBRER DEL 2018 · en deute extern. El deute intern pot ser un llast per al...