ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ SETEMBRE DE 2017 · polítics, i no econòmics. No només per les tensions...

SETEMBRE DE 2017

Entorn de mercats

Renda fixa

Renda variable

Indicador del mes

Visió per actius

ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ

Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol.licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel.lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional a la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de Banca Privada de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l'accés a tercers no autoritzats.

SETEMBRE DE 2017PÀG. 4

Entorn de mercats

• La notícia més important continua sent la continuïtat d’un creixement global cada vegada més sòlid, sincronitzat i persistent

• Els riscos segueixen sent polítics, i no econòmics.• El cicle expansiu actual és el més sòlid dels últims 30 anys.

Renda fixa

• Els inversors no creuen la Reserva Federal, i obren el risc d’un ajust a l'alça en les expectatives de tipus.• Les condicions financeres continuen sent extraordinàriament laxes i donen suport al cicle econòmic.

Renda variable

• L’entorn afavoreix apostar pels mercats més sensibles al creixement global i amb millor valoració relativa.• L’evolució de la borsa està impulsada pels beneficis.

Indicador del mes

• L’alarmant deriva de Corea del Nord incrementa el risc d’un conflicte bèl·lic.

Resum d’estratègia d’inversió


© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.SETEMBRE DE 2017PÀG. 5

Entorn de mercat



Font: Bloomberg i elaboració pròpia

La notícia més important continua sent la continuïtat d’un creixement global cada vegada més sòlid, sincronitzat i persistent.

La proliferació de notícies impactants i amb conseqüències humanes dramà- tiques: terratrèmols, ciclons o tensions polítiques de tota índole, no ens ha de fer oblidar que a la primera part d’aquest any, cap de les 20 principals economies del món ha experimentat un creixement negatiu, cosa que no passava en els últims 6 anys.

El creixement global tant per a enguany com per al 2018 continua revisant a l’alça. Les revisions en positiu venen sobretot de la zona euro i de les economies emergents, però també altres països desenvolupats, com Canadà, han vist com milloraven notablement la seva expectativa.

La sincronització del cicle el dota de solidesa, i l’absència de desequilibris estructurals greus li dona permanència.

Els riscos segueixen sent polítics, i no econòmics.

No només per les tensions amb Corea del Nord o entre Aràbia Saudita i l’Iran, tensions que, lluny d’amainar, s’han intensificat.

Hi ha altres fronts oberts, que si evolucionen malament podrien trencar la confiança dels inversors.

Sense pretendre donar una llista exhaustiva, podem esmentar les negociacions, en fase preliminar, entre els EUA, Mèxic i Canadà per modificar el seu acord de comerç, la política interna dels EUA i, més a prop de casa, les eleccions a Itàlia que se celebraran en els primers mesos dl 2018.

La possibilitat de males notícies en un, o diversos, d’aquests fronts suposaria correccions importants, però fins i tot en escenaris tan catastròfics com les dues guerres del Golf, les commocions produïdes per esdeveniments polítics han estat passatgeres, tot i que profundes, i en el pitjor dels escenaris creiem que passaria el mateix.

Evolució del consens de creixement econòmic per al 2017i contribució a la variació per àrees

2,75 %

2,80 %

2,85 %

2,90 %

2,95 %

3,00 %

3,05 %

-0,01 %

0,00 %

0,01 %

0,02 %

0,03 %

0,04 % EUAZona euroEmergentsJapóAltres desenvolupatsCreixement esperat (escala dreta)

Des

.-16

Gen

.-17

Feb

r.-1

7

Mar

ç-17

Ab

r.-1

7

Mai

g.-

17

Jun

y-17

Jul.-

17

Ag

.-17

Entorn de mercat




El cicle expansiu actual és el més sòlid dels últims 30 anys.

Les reformes estructurals en les economies desenvolupades, i en menor mesura en les emergents, caracteritzen un cicle en què els desequilibris estructurals són molt menors que els que van acompanyar els dos últims cicles expansius i la flexibilitat estructural és molt més gran.

Als països desenvolupats, la depen- dència del crèdit s’ha invertit, almenys per al sector privat, és a dir que el creixement econòmic es produeix a la vegada que es saneja el balanç agregat.

A les economies emergents també, amb la perillosa excepció de la Xina, però fins i tot en aquest país la dependència del crèdit s’està reduint, encara que continua sent massa elevada, i el deute acumulat, un dels majors riscos per al món a mitjà termini.

Les reformes estructurals també han donat fruit en la capacitat de generar ocupació en economies que abans de la crisi eren summament ineficients. És conegut, i crida l’atenció, el cas espanyol.

Altres economies de l’entorn no es queden enrere; Alemanya, com també és sabut, s’ha acostat als EUA en la capacitat de crear ocupació.

Menys conegut però no menys impressionant és el cas italià; des de les reformes del 2015, la seva ocupació ha crescut tant com la de la mitjana d’Alemanya, EUA, Canadà i Regne Unit, amb un creixement econòmic significativament menor.

És a dir, que la capacitat de generar ocupació per a cada nivell de creixement d’aquesta economia probablement és almenys tan bona com la d’Espanya.

Un bon exemple de la virtut de les reformes estructurals i un senyal de com pot millorar França amb les reformes que implementarà el govern del sr. Macron.

Creixement econòmic i de l’ocupació en els dos darrers anys

1,5 %

2,0 %

2,5 %

3,0 %

3,5 %

4,0 %

4,5 %

5,0 %

CR

EIX

EMEN

T D

E L’

OC

UPA

CIÓ

CREIXEMENT DEL PIB NOMINAL

2,0 % 2,5 % 3,0 % 3,5 % 4,0 % 4,5 % 5,0 % 5,5 % 6,0 % 6,5 %

ALEMANYAITÀLIA

ESPANYA

FRANÇA

REGNE UNIT

EUA

CANADÀJAPÓN

Renda fixa




Els inversors no creuen la Reserva Federal, i obren el risc d’un ajust a l'alça en les expectatives de tipus.

L’escenari de tipus d’interès és molt diferent si mirem al mercat o si escoltem les orientacions del Banc Central dels EUA.

La Reserva Federal publica des de finals de l’any passat una estimació de tres pujades del seu tipus d’intervenció enguany, fins al 1,375 %, i d’altres el 2018, fins al 2,125 %.

En el transcurs de l’any ja ha fet dues de les pujades previstes, i ha dut el tipus mitjà del 0,66 % al 1,16 % i, si no canvia radicalment el discurs, tot indica que la tercera es farà efectiva en la reunió de desembre, després d’anunciar al setembre l’inici del programa de reducció del seu balanç. La previsió del mercat, però, no ha seguit aquests anuncis.

Els tipus esperats per a desembre d’enguany són gairebé els actuals, i per a desembre de 2018 recullen només una pujada extra, fins a l’1,40 %.

L’escepticisme del mercat ha anat creixent amb les dades sorprenentment moderades de la inflació als EUA. L’IPC subjacent puja en taxa interanual per sota del 2 % des del mes d’abril i els salaris mantenen un ritme estable del 2,3 % des de fa ja quatre anys.

Una part de la decepció de la inflació ve d’ajustos metodològics en el seu càlcul; en altres àrees més endarrerides en el cicle com la zona euro, la inflació subjacent sí que s’ha accelerat moderadament enguany. El creixement de l’ocupació és sovint lent en produir tensions en els preus, però les lleis de l’oferta i la demanda no s’han abolit i l’evolució de salaris i preus ho acaba- ran reflectint.

Creiem que en aquesta ocasió és la Fed qui té raó i els inversors són els que hauran d’ajustar les seves expectatives. Esperem que en el procés el pèndol no es desplaci massa en sentit contrari i desestabilitzi els mercats.

La Reserva Federal no convenç els inversors

0,00

0,25

0,50

0,75

1,00

1,25

1,50

1,75

2,00

2,25

2,50

Futur Tipus Fed Des 2018Futur Tipus Fed Des 2017

Tipus mitjà esperat per la Fed el Des 2017Tipus mitjà esperat per la Fed el Des 2018

Tipus oficial Fed

Jun

y-16

Jul.-

16

Ag

.-16

Set.

-16

Oct

.-16

No

v.-1

6

Des

.-16

Gen

.-17

Feb

r.-1

7

Mar

ç-17

Ab

r.-1

7

Mai

g-1

7

Jun

y-17

Jul.-

17

Ag

.-17

Set.

-17

Renda fixa



Les condicions financeres continuen sent extraordinà- riament laxes i donen suport al cicle econòmic.

Una conseqüència de l’escepticisme dels inversors sobre la voluntat dels bancs centrals per endurir les polítiques monetàries és que les condicions financeres, és a dir el conjunt de factors pel qual els mercats financers afecten l’evolució econòmica, continuen sent extraordinàriament laxes.

Una manera d’avaluar el nivell de suport que els mercats donen a l’economia és comparar el cost de l’endeutament amb el creixement de la renda. Si el creixement de la renda és superior al cost de l’endeutament, hi ha un incentiu econòmic, a nivell agregat, per endeutar-se.

El servei del deute no s’ha de fer amb la renda actual, sinó amb una part de l’increment futur, de manera que els

projectes d’inversió i consum que exigeixin endeutament es faran fàcilment.

A més dels tipus d’interès, hi ha altres factors que afecten les condicions financeres: els diferencials de crèdit, el preu dels actius financers i la seva volatilitat i l’evolució de les divises són els més importants, però tots apunten en general a la mateixa direcció.

Paradoxalment, les condicions financeres són més laxes als EUA, que ja ha iniciat el procés d’enduriment monetari, que a la zona euro, i a més s’han relaxat bastant des que la Fed va iniciar la pujada de tipus.

En qualsevol cas, en cap país desenvolupat, i en pocs d’emergents, les condicions financeres suposen una restricció al creixement sinó tot el contrari.

La divergència entre l’evolució de les condicions financeres i el cicle econòmic no és sostenible. Si els

mercats no fan un enduriment de manera autònoma, seran els bancs centrals dels que hagin d’actuar de manera més agressiva.

On és més atractiu endeutar-se?

Itàli

a

Suïs

sa

Polò

nia

Po

rtu

gal

Fran

ça

Jap

ó

EU

A

No

rueg

a

Can

adà

R. U

nit

Esp

an

ya

Fin

lan

dia

Ale

man

ya

Din

amar

ca

Àu

stri

a

Ho

lan

da

Suèc

ia

6 %

4 %

2 %

0 %

2 %

4 %

6 %

Creixement de la renda nacional dels últims 12 mesosTipus mitjà dels últims 12 mesos (deute 5 anys)

Diferència


Renda variable



Itàli

a

Suïs

sa

Polò

nia

Po

rtu

gal

Fran

ça

Jap

ó

EU

A

No

rueg

a

Can

adà

R. U

nit

Esp

an

ya

Fin

lan

dia

Ale

man

ya

Din

amar

ca

Àu

stri

a

Ho

lan

da

Suèc

ia

L’entorn afavoreix apostar pels mercats més sensibles al creixement global i amb millor valoració relativa.

Cosa que suposa esbiaixar les carteres cap a mercats emergents i dins dels desenvolupats, cap al Japó i la zona euro.

Una bona manera de capturar la sensibilitat del rendiment borsari al creixement global és calcular la resposta dels índexs a la variació del comerç internacional.

Si fem servir per al comerç internacional un indicador sintètic elaborat per Morgan Stanley i calcu- lem la sensibilitat dels rendiments anuals de cada índex (fent servir mitjanes trimestrals per millorar el senyal) veiem que la sensibilitat dels índexs emergents a la variació de l’activitat global és pràcticament el doble que la dels mercats desen-

volupats, especialment la de l’índex de Llatinoamèrica.

Dins dels mercats desenvolupats Japó i la zona euro són molt més sensibles que els EUA, Suïssa i el Regne Unit. Els resultats corresponen a part al pes dels ingressos internacionals en les empreses cotitzades i, sobretot per a Suïssa i el Regne Unit, la composició sectorial.

En tots dos mercats, dos sectors molt defensius com són Begudes i Tabac i Farmàcia tenen pesos molt elevats, més del 60 % en l’índex suís i més del 20 % al Regne Unit, davant de menys d’un 10 % tant al Japó com a la zona euro.

Si afegim un criteri de valoració, el preu sobre el benefici esperat per als propers dotze mesos, trobem una correlació negativa, els mercats amb més sensibilitat al creixement global són més barats, conseqüència de la prima que s’ha pagat en els últims

anys pel creixement defensiu. El mo- ment cíclic i la valoració es conjuguen per reforçar les nostres preferències geogràfiques.

Sensibilitat al creixement i la valoració dels mercats borsaris

55 %

45 %

35 %

25 %

15 %

12 13 14 15 16 17 18 19 20

SEN

SIB

ILTA

T A

L C

REI

XEM

ENT

GLO

BA

L

PREU / BENEFICI

EUA

EUROZONAJAPÓ

REGNE UNIT

DESENVOLUPATS

SUÏSSA

EMERGENTS

ÀSIA

LLATINOAMÉRICA


Renda variable



L’evolució de la borsa està impulsada pels beneficis.

La pujada de l’índex global de borses desenvolupades en els últims dotze mesos és igual a la variació dels beneficis esperats, és a dir que el preu que es paga pels beneficis ha con- tinuat constant.

Els sectors que s’han encarit, sobretot Tecnologia i Financer, han estat compensats pels que s’han abaratit, Energia i Materials.

La valoració de l’índex d'acord amb els seus beneficis esperats en els propers dotze mesos es troba el valor mitjà dels darrers 20 anys, però aquest valor mitjà amaga una sobrevaloració dels sectors de creixement i una infravaloració dels sectors de valor.

El conjunt de l’estil valor està a prop de valoració relativa mínima malgrat que el sector d’energia, tradicional-

ment associat a valor, està molt per sobre de la seva mitjana pel nivell molt deprimit del preu del cru.

Usant una mesura menys sensible al nivell conjuntural dels beneficis com és el quocient del preu entre el valor comptable de les companyies, la dispersió en la valoració relativa és més clara. Fent servir el preu sobre benefici, els dos sectors cotitzen en el quartil més barat de la seva valoració recent són el Financer i el de Telecomunicacions, però si fem servir el preu sobre valor comptable Energia, és el sector més barat amb diferència.

La valoració amb el valor comptable suposa reversió a la mitjana en els marges de beneficis, el que potser sigui optimista tant per al sector d’energia com per a Telecomunica- cions i Financer, però en sentit contrari la sobrevaloració dels sectors de creixement també suposa uns marges permanentment alts.

La valoració relativa té sentit tant si som optimistes sobre l’evolució dels marges deprimits dels sectors barats com si som pessimistes pel que fa als marges actuals dels sectors cars.

Els índexs globals pugen al ritme dels beneficis, variació en els últims 12 mesosen l’índex de borses desenvolupades

18,312,5 16,3 16,6 16,3 15,9 16,4 16,4 19,4

14,021,8

-25 %

-20 %

-15 %

-10 %

-5 %

0 %

5 %

10 %

15 %

20 %

25 %

30 %

35 %

40 %

Variació en múltiples Variació en el benefici esperat

Variació de l’índex PPER benefici propers 12 mesos

Tecn

olo

gia

27 %

Fin

ance

r 22 %

Mat

eria

ls 1

8 %

Ind

ust

ria

14 %

Índ

x 12 %

Co

ns.

cíc

lic 1

2 %

Salu

t 9 %

Uti

litie

s 8 %

Co

ns.

def

ensi

u 2

%

Tele

com

. -3 %

Ener

gia

-5 %


Indicador del mes



L’alarmant deriva de Corea del Nord incrementa el risc d’un conflicte bèl·lic.

No és l’escenari central ni, probablement, el desitjat pel dictador d’aquest país, però un error de càlcul per la seva part sobre quins són els límits reals a la seva actuació no és inimaginable.

Una cosa similar va passar quan Saddam Hussein va decidir, l’agost de 1990, envair Kuwait. De fet, les dues guerres del Golf ens donen una orientació de la reacció del mercat davant conflictes bèl·lics multinacionals.

L’exemple és potser exagerat per al cas actual, les dues guerres van tenir un component molt nociu pel seu impacte sobre el preu del petroli, impacte que un conflicte amb Corea del Nord, encara que pugui ser igual de desastrós en morts, no arribaria a tenir.

En qualsevol cas és instructiu recordar la reacció del mercat en els dos conflictes.

La primera evidència és que els dos mesos anteriors a l’inici del conflicte el mercat no ho va anticipar, tot i que els senyals eren abundants.

En tots dos casos les caigudes del mercat, acompanyades de pujades vertiginoses en el preu del petroli, no van cessar fins que la comunitat internacional va donar un senyal clar de la seva resolució per al conflicte.

L’inici efectiu de la guerra va marcar en els dos casos la recuperació definitiva del mercat, recuperant el nivell previ a les caigudes inicials en menys d’un mes. Tant de bo que no tinguem ocasió de comprovar-ho, però un conflicte amb Corea del Nord reproduiria probablement un comportament similar del mercat, però en un període temporal molt més breu: caiguda fins que la comunitat

internacional estigui preparada per intervenir, el que en aquest cas implica posar d’acord a la Xina i EUA, estabilització fins a l’inici de la guerra i ràpida recuperació posterior.

Guerres i mercats, evolució de l’S&P 500 en les dues guerres del Golf, variació respectede la mitjana dels dos mesos previs al conflicte

75 %

80 %

85 %

90 %

95 %

100 %

105 %

110 %

115 %

120 %

60 40 40 20 20 60 0 80 100 120 140 160 180

1ª Guerra 1990 - 1991

2ª Guerra 2002 - 2003Iraq envaeix Kuwait

Primers enviaments de tropes dels EUA, Françai el Regne Unit, el petroli corregeix un 30 %

després d’una pujada superior al 100%

Resolució de l’ONU autoritzant la guerra si Iraq no es retira

Enviament de tropes per la coalició internacional

El petroli corregeix un 30 % desprésd’una pujada superior al 50%

Inici de la invasió

Inicio de la guerra contra Iraq


EURNIVELL

ACTUALVARIACIÓMES (P.B.)

VARIACIÓANY (P.B.)

Font: Bloomberg

*D'acord amb els índexs Markit iTraxx.**Al venciment a 10 anys.

TIPUS OFICIAL BCEBO ALEMANY 2 ANYSBO ALEMANY 5 ANYSBO ALEMANY 10 ANYSBO ALEMANY 30 ANYSBO ESPANYOL 2 ANYSBO ESPANYOL 5 ANYSBO ESPANYOL 10 ANYSBO ESPANYOL 30 ANYS

USD

FED FUNDSBO EUA 2 ANYSBO EUA 5 ANYSBO EUA 10 ANYSBO EUA 30 ANYS

HEDGE FUND

HFRI GLOBAL HF INDEX

ÍNDEX BORSARINIVELL

ACTUAL% ÚLTIM

MES % ANY

MSCI WORLD (LOC)MSCI DESENVOLUPATSS&P500NASDAQ COMPOSITESTOXX 600EUROSTOXXIBEX-35NIKKEIMSCI EMERGENTS

TIPUS DE CANVI(VS. EURO)

MATÈRIES PRIMERES

PETROLI (BRENT)OR (SPOT)COURE (FUTUR)

NIVELLACTUAL

% ÚLTIMMES

% ANY

DÒLAR EUAIENLLIURA ESTERLINAFRANC SUÍSDÒLAR CANADENC

ÍNDEXRENDA FIXA

NIVELLACTUAL

MTDCANVI

YTDCANVI

DIFERENCIALGRAU D'INVERSIÓ*

DIFERENCIALHIGH YIELD*

DIFERENCIALESPANYA / ALEMANYA

Renda fixa corporativagrau d'inversió

Renda fixa Espanya

Renda fixagrau especulatiu

Renda variable Europa

Renda variable EUA

Evolució comparada de la rendibilitat dels actius principals l'any 2017

Canvis en els mercats financers

Font: Bloomberg



Dades a 31 de agost de 2017

0,00 %-0,73 %-0,34 %0,36 %1,12 %

-0,34 %0,21 %1,56 %2,79 %

1,25 %1,33 %1,70 %2,12 %2,73 %

0,500,14

-0,23-0,33-0,34

0,00-0,02-0,13-0,18-0,17

0,00-0,05-0,16-0,18-0,18-0,03-0,060,06

-0,03

0,000,040,190,150,18

-0,07-0,060,180,18

1,19130,98

0,921,141,49

52,41.321,4

307,9

-7,8115,1622,89

-0,514,106,48

0,570,312,79

-0,270,59

13,256,517,926,515,17

3.001 4,18 %0,63 %

4781.9602.4726.429

374372

10.30019.6461.088

0,17-0,070,051,27

-1,05-0,48-1,93-1,402,01

13,4111,9110,4019,423,456,33

10,132,78

26,14

55

239

120

3

6

24

-17

-51

2

113

111

109

107

105

103

101

99

97

31-1

2-16

14-1

-17

28-1

-17

11-2

-17

25-2

-17

11-3

-17

25-3

-17

8-4-

17

22-4

-17

6-5-

17

20-5

-17

3-6-

17

17-6

-17

1-7-

17

15-7

-17

29-7

-17

12-8

-17

26-8

-17

2,80,30,10,0

-0,50,80,04,71,44,99,02,7

15,5

2,80,30,10,0

-0,50,80,04,71,44,99,02,7

15,5

3,21,61,91,61,80,32,64,41,93,53,85,84,3

3,21,92,51,82,70,32,14,21,43,64,95,04,6

3,01,61,91,52,00,42,74,01,42,23,66,14,2

3,21,51,71,41,50,52,64,42,13,53,26,24,2

3,51,51,51,51,00,22,84,92,94,83,56,04,1

3,31,72,01,61,50,82,44,32,23,94,33,84,6

3,42,12,91,93,21,12,24,26,97,5

-3,82,7

-2,8

3,42,12,91,93,21,12,24,26,97,5

-3,82,7

-2,8

3,52,12,12,23,11,71,64,56,86,30,71,91,6

3,72,02,22,02,71,01,44,86,37,32,12,11,7

3,42,02,01,93,01,42,04,56,96,1

-0,42,80,5

3,52,22,22,23,12,11,74,56,95,70,31,82,5

3,62,22,12,33,21,91,54,56,76,51,02,01,6

3,62,12,32,33,21,51,14,66,67,02,01,21,9

2015 2016 2017 2018 1T 2017 2T 2017

3,21,51,31,40,60,82,54,52,24,84,54,04,2

3,41,72,01,61,30,62,54,62,64,14,23,84,5

3,82,22,42,23,01,41,24,96,67,02,21,51,6

3,72,02,22,12,80,71,44,86,47,22,02,01,7

1T 2018 2T 20183T 2017 4T 2017

CREIXEMENT DEL PIBMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

Font: CaixaBank Research Previsions

INFLACIÓMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

ECONOMIA INTERNACIONAL

Taula de previsions



Dades a 31 de agost de 2017

En un entorn de creixement que s'accelera i un repunt a les taxes d'inflació, la renda variable continua sent l'actiu amb millors expectatives: la rendibilitat per dividend és elevada i se suporta bé en els beneficis generats. Per geografies, mantenim una preferència per la zona euro, amb una valoració més atractiva que la dels EUA i unes millors expectatives de creixement de beneficis, i aquest mes reforcem l'aposta pel Japó. Per sectors, mantenim el biaix cap a l'estil valor davant de l'estil creixement.

Països desenvolupats

ORDRE DE PREFERÈNCIA

ACTUAL MES ANTERIOR

ZONA EUROJAPÓEUROPAEUA

====

La recuperació del creixement en les economies desenvolupades ajuda totes les economies emergents, però la valoració está més endarrerida a l'Hispanoamèrica que a Àsia.

Països emergents

La bombolla de valoració més gran és avui en dia en els bons del govern alemany, que estan desconnectats de la realitat econòmica. La sobrevaloració dels bons a deu anys pot ser superior al 15 % en preu. Per això, dins del deute sobirà euro, preferim la perifèria. En qualsevol cas, preferim el deute corporatiu que el sobirà.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTECORP. ZONA EURO

DEUTESOB. ZONA EURO

=

=

Euro

ACTUAL MES ANTERIOR

LLATINOAMÈRICAÀSIA EXJAPÓ

==

Els millors fonamentals per a les economies emergents s'haurien de veure reflectits en les seves divises. Preferència pel deute denominat en moneda local.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSDIVISA LOCAL

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSHARD CURRENCY

=

=

Emergents

Renda variable

La renda fixa als EUA ha reprès el contacte amb la realitat. Tot i que els tipus encara són massa baixos, almenys es mouen en la mateixa direcció que les variables fonamentals. Preferim el deute corporatiu, tot i que les expectatives de rendibilitat tampoc són gaire falagueres en aquest actiu.

USD

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE CORP. EUADEUTE SOB. EUA

==

Renda fixa

Visió per actius



ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ SETEMBRE DE 2017 · polítics, i no econòmics. No només per les tensions...

Documents

Transcript of ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ SETEMBRE DE 2017 · polítics, i no econòmics. No només per les tensions...