ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ SETEMBRE DEL 2018 · 2018. 9. 18. · del 2013 i el desembre del 2016 els...

SETEMBRE DEL 2018

Entorn de mercats

Renda fixa

Renda variable

Indicador del mes

Visió per actius

ESTRATÈGIA D' INVERSIÓ

Aquest document l’ha elaborat CaixaBank, SA (CaixaBank) amb la finalitat de proporcionar informació general en la data d’emissió de l’informe. Les opinions que s’hi expressen, la informació i els aspectes financers, econòmics i/o de mercat no són en cap cas definitius, i poden variar sense avís previ. Ni CaixaBank ni cap de les empreses del Grup assumeixen el compromís de comunicar aquests canvis ni d’actualitzar el contingut d’aquest document. Ni el document ni el contingut són cap oferta, invitació o sol.licitud de compra o subscripció de valors o d’altres instruments, ni de realització i cancel.lació d’inversions, ni tampoc poden servir de base en contractes, compromisos o decisions de cap mena ni es poden interpretar com a assessorament legal, financer, comptable o fiscal. Aquest informe no presta assessorament financer personalitzat. S’ha elaborat independentment de les circumstàncies i els objectius financers particulars de les persones que el reben. La informació que s’hi inclou s’ha obtingut de fonts públiques que es consideren fiables i, tot i que s’ha tingut una cura raonable per garantir que no sigui incerta ni inequívoca quan es publiqui, no manifestem que sigui exacta ni completa i no s’hi ha de confiar com si ho fos. Ni CaixaBank ni les empreses del grup assumeixen cap responsabilitat per pèrdua, directa o indirecta, que pugui resultar de l’ús de la informació que ofereix aquest informe. Addicionalment, ni CaixaBank ni les empreses del Grup accepten cap responsabilitat per la utilització que faci d’aquest informe qualsevol tercer que no sigui el destinatari. Els comportaments de variables en el passat poden no ser un bon indicador de resultat en el futur. Si vol informació addicional a la informació que conté aquest informe, la pot demanar en qualsevol oficina de Banca Privada de CaixaBank, SA © CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l'accés a tercers no autoritzats.

SETEMBRE DEL 2018PÀG. 4

Resum d’estratègia d’inversió


© CaixaBank, SA. Tots els drets reservats. En particular, se’n prohibeix la reproducció, la comunicació i l’accés a tercers no autoritzats.SETEMBRE DEL 2018PÀG. 5

Entorn de mercat

• El cicle econòmic continua sent sòlid i coordinat.

• Acceleració a Àsia i el Pacífic.

Renda fixa

• Una bona notícia i una de dolenta: la inflació es normalitza.

• L’escenari és favorable per a l’euro davant del dòlar.

Renda variable

• La borsa europea està en màxims.

• El marge de benefici torna al seu nivell màxim a la borsa dels EUA.

Indicador del mes

• Turquia. Punta de l’iceberg o esdeveniment aïllat?

Entorn de mercat



El cicle econòmic continua sent sòlid i coordinat.

El ritme de creixement continua sent elevat i excepcionalment ben coordinat. Utilitzant la base de dades dels països de l'OCDE, i afegint els principals països emergents, el per- centatge d'economies en què l'atur es redueix supera el 90 %, un nivell desconegut en la sèrie històrica i que es manté des de fa ja 12 mesos.

El nivell de creixement és molt sòlid, però la fase d'acceleració ha passat.

Els indicadors avançats apunten que en les principals economies desenvolupades el ritme de creixement no s'accelerarà, almenys a curt termini.

En les economies emergents el panorama és mixt: Índia, Mèxic i la Xina mostren una clara acceleració, mentre que les més dependents de les exportacions de matèries primeres, com Xile, Sud-àfrica, Rússia i fins a cert punt Brasil s'estabilitzen o desacceleren.

El grup més lligat a l'activitat industrial (Corea, Polònia, Taiwan...) mostre incipients senyals de reacceleració, però encara sense confirmar, i Turquia, per descomptat, es desploma.

No són males notícies que les economies desenvolupades estabilitzin el seu creixement, en cas contrari, podria accelerar la lentíssima normalització de la política monetària.

Per a l'evolució dels mercats financers, més important que el nivell de creixement és la seva desviació respecte a les expectatives prèvies. Les dades durant la primera part de l'any van sorprendre en positiu als EUA i en negatiu a la zona euro, i la diferència de sorpreses va assolir màxims històrics, fet que en part explica la fortalesa del dòlar davant l'euro.

L'explicació en els dos casos té a veure amb la incertesa generada per les polítiques fiscals. Als EUA l'impacte de l'increment de la despesa pública va ser més ràpid del que s'esperava.

A la zona euro la decepció va venir per França, on la política, que creiem apropiada, del president Macron de carregar la major part de les reformes estructurals a l'inici del seu mandat ha tingut la conseqüència previsible d'alentir el creixement, tot i que és també previsible que l’accelerarà en els propers trimestres.

En resum, un cicle sòlid, coordinat i sostenible, que en les economies desenvolupades estabilitza el seu ritme de creixement, i en el conjunt de les emergents el pot accelerar pel pes d'Àsia.

La inflació prossegueix la seva norma- lització, amb translació als salaris, però de moment no obliga a una acceleració de les pujades de tipus pels principals bancs centrals.

Font: Bloomberg i elaboració pròpia

Evolució de l'ocupació a l'OCDE

0 %

15 %

30 %

45 %

60 %

75 %

90 %

% Països evolució positiva

Ag

o.-

84

Ag

o.-

86

Ag

o.-

88

Ag

o.-

90

Ag

o.-

92

Ag

o.-

94

Ag

o.-

96

Ag

o.-

98

Ag

o.-

00

Ag

o.-

02

Ag

o.-

04

Ag

o.-

06

Ag

o.-

08

Ag

o.-

10

Ag

o.-

11

Ag

o.-

12

Ag

o.-

14

Ag

o.-

16

Ag

o.-

18

Entorn de mercat



Acceleració a Àsia i el Pacífic.

Els indicadors avançats de l’OCDE mostren molt pocs països en clara fase d’acceleració, 7 dels 39 per als quals hi ha indicador. Quatre són en aquesta zona: Índia, Xina, Austràlia i Nova Zelanda, i els altres tres són Mèxic, Hongria i el nostre veí, Portugal.

Els indicadors avançats de l’OCDE són molt útils per avançar la tendència del cicle econòmic, però no la seva magnitud (és a dir, marquen si hi ha creixement o caiguda, i els punts d’inflexió, però no de quant serà el creixement o la caiguda), amb avan- çaments d’entre dos i tres trimestres.

La seva precisió és molt bona, amb correlacions que superen el 80 %. Crida l’atenció la divergència actual entre el que mostren aquests indicadors i les expectatives dels inversors.

La correlació (també de sentit, no de magnitud) dels indicadors avançats amb l’evolució dels índexs borsaris és raonable; en agregat, la correlació anual de l’índex borsari i de l’indicador avançat és propera al 80 %.

La divergència entre el que apunten els indicadors i el comportament recent dels índexs borsaris rau, creiem, en el continu temor a la "guerra comercial".

La relaxació en dos dels focus de tensió, al juliol, i de manera molt sorprenent, després de la reunió del president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, amb Trump, i a l'agost amb el nou acord comercial entre Mèxic i els EUA, que no canvia en gairebé res l'anterior, no ha dissipat el temor que l'escalada amb la Xina continuï. Seguim pensant que les guerres aranzelàries han estat histò- ricament reaccions desesperades en

situacions desesperades, i que és per tant molt improbable que l'administració Trump s’embarqui seriosament en aquesta aventura.

Donada la conducta del president dels EUA, entenem que els temors es mantinguin. Caldrà esperar una sorpresa com la trobada amb Juncker perquè tots recobrem la confiança.

Un procés similar passa en la política europea; les declaracions de responsabilitat del govern italià han relaxat una mica la prima de risc d'aquest país, el diferencial amb Alemanya en els bons a dos anys, que va arribar a tocar 4 punts percentuals, se situa ara en 1,3, però encara molt lluny dels nivells d'Espanya (0,3) o Portugal (0,4).

Els inversors esperen l'aprovació dels pressupostos abans de tornar la confiança a Itàlia.

La Xina, creixement i indicador avançat


-0,1

3,2

4,75

5,25

5,75

6,25

6,75

7,25

7,75

Variació anual del PIB Xina (miliards, escala logarítmica)

Indicador avançat OCDE (avançat 9 mesos, escala dreta)

Ag

o.-

93

Ag

o.-

94

Ag

o.-

95

Ag

o.-

96

Ag

o.-

97

Ag

o.-

98

Ag

o.-

99

Ag

o.-

00

Ag

o.-

01

Ag

o.-

02

Ag

o.-

03

Ag

o.-

04

Ag

o.-

05

Ag

o.-

06

Ag

o.-

07

Ag

o.-

08

Ag

o.-

09

Ag

o.-

10

Ag

o.-

11

Ag

o.-

12

Ag

o.-

13

Ag

o.-

14

Ag

o.-

15

Ag

o.-

16

Ag

o.-

17

Ag

o.-

18

Renda fixa



Una bona notícia i una de dolenta: la inflació es normalitza.

Les dades d’inflació mantenen el procés de normalització. És positiu des del punt de vista econòmic, però molt negatiu per als estalviadors.

El procés deflacionista que va comen- çar el 2103 va ser un risc econòmic important, però va suposar un guany per als estalviadors. Entre el desembre del 2013 i el desembre del 2016 els preus no van pujar a Espanya.

Deixar els diners immobilitzats en un calaix, o un compte corrent, no suposava cap pèrdua. De fet, fins al febrer del 2016 fins i tot va fer guanyar diners, gairebé un 4 %, que va ser la caiguda màxima de l’índex de preus. Aquesta bonança es va produir a més en l’inici d’un període de volatilitat sense tendència als mercats financers de la zona euro.

L’índex EuroStoxx va fer un màxim l’abril del 2015 que no va superar,

fugaçment perquè s’ha tornat a situar per sota, fins a l’octubre del 2017.

Per als estalviadors, la combinació suposava un fort estímul per no fer res. Guanyar diners, o almenys no perdre’n, deixant els diners quiets semblava una solució molt millor que viure amb la tribulació dels vaivens constants dels mercats.

Afortunadament, per a l’evolució econòmica, el procés deflacionista s’ha superat. Des dels mínims de febrer del 2016, els preus ja han pujat un 6 %, o un 2 % anualitzat.

La tendència a més s’accelera, no només a Espanya sinó en el conjunt de l’economia global. El problema s’agreuja pels tipus d’interès negatius imposats pel Banc Central Europeu. Des de fa tres anys les Lletres del Tresor tenen un tipus per sota de zero i els bancs han de pagar al Banc Central Europeu un 0,4 % l’any pels dipòsits dels clients.

El BCE, conscient del problema que suposa el deute acumulat fins a la crisi,

no sembla tenir cap pressa a apujar els tipus. El mercat descompta que els tipus no seran negatius fins al 2020.

El resultat és que deixar quiets els diners ja ens fa perdre diners, un 6 % des del febrer de 2016, i ens en farà seguir perdent en els propers anys.

L'alternativa existeix, les pèrdues màximes, també tenint en compte la inflació, dels fons d'inversió són comparables a les de l'estalvi.

No obstant això, la seva capacitat de mantenir el poder adquisitiu dels estalviadors és incomparablement més gran.

De fet, des de febrer de 2016, davant el 6 % de pèrdua dels diners en compte corrent, els fons conservadors perden entre un 2 % i un 4 % i els mixtos flexibles guanyen per sobre d'un 10 %. Planificar tenint en compte la inflació comença a ser un exercici urgent.


Rendibilitat després de la inflació. Valors mitjans mensuals per als fons

-7 %

-9 %

-6 %-5 %

0 %

5 %

10 %

15 %

20 %

25 %

30 %

35 %

40 %

Iter

Albus

Dipòsits

Gen

.-13

Jul.-

13

Gen

.-14

Jul.-

14

Gen

.-15

Jul.-

15

Gen

.-16

Jul.-

16

Gen

.-17

Jul.-

17

Gen

.-18

Jul.-

18

Renda fixa



L’escenari és favorable per a l’euro davant del dòlar.

El tipus de canvi de l'euro respecte al dòlar segueix, des de la crisi, raonablement bé el moviment relatiu dels tipus d'interès esperats.

El tipus de canvi va experimentar un salt en l'inici del programa d'expansió del balanç del Banc Central Europeu, però va mantenir la relació amb els tipus. El salt es va corregir a partir de setembre de l'any passat, anticipant la reducció de les compres de bons del BCE.

El moviment de principis d'any fins a 1,25 va ser en part una sobrereacció i en part l'anticipació d'una reducció en el diferencial de tipus.

Les sorpreses econòmiques, positives als EUA i negatives a la zona euro, més la crisi provocada pel govern de coalició a Itàlia, van desfer el moviment i ens van portar fins a 1,135 a mitjan agost.

Les sorpreses, per la seva pròpia naturalesa, tendeixen a revertir.

El creixement continua sent molt sòlid a banda i banda de l'Atlàntic, però els inversors només esperen bones notícies dels EUA i mediocres, en el millor dels casos, a la zona euro.

És molt probable que amb aquestes premisses el diferencial de tipus esperats es redueixi. El programa de compres del BCE es comença a reduir al setembre i acabarà, si no hi ha

sorpreses majúscules, el desembre d'enguany.

Després d'una sortida en fals, l'escenari torna a ser favorable per a l'euro respecte al dòlar, encara que no hem d'oblidar ni que tenir dòlars encara ens paga un interès inimaginable a la zona euro ni, sobretot, el paper del dòlar com a element diversificador a les carteres.


€ / $ i diferencial esperat de tipus d'interès

-3,25 %

-2,75 %

-2,25 %

-1,75 %

-1,25 %

-0,75 %

-0,25 %

0,25 %

0,75 %

1,25 %

1,75 %

2,25 %

1,04

1,08

1,12

1,16

1,20

1,24

1,28

1,32

1,36

1,40

1,44

1,48

1,52

1,56

1,60

€ / $

Diferència de tipus esperats (escala dreta)

Diferència de tipus esperats + efecte expansió de balanç del BCE (dreta)

Set.

-07

Mar

ç-08

Set.

-08

Mar

ç-09

Set.

-09

Mar

ç-10

Set.

-10

Mar

ç-11

Set.

-11

Mar

ç-12

Set.

-12

Mar

ç-13

Set.

-13

Mar

ç-14

Set.

-14

Mar

ç-15

Set.

-15

Mar

ç-16

Set.

-16

Mar

ç-17

Set.

-17

Mar

ç-18

Set.

-18

Renda variable



La borsa europea està en màxims.

L’afirmació pot semblar xocant. Tots sabem, o creiem saber, que els índexs de la zona euro no han tornat als màxims del 2007 i que en els últims tres anys s'han mogut en un rang sense tendència.

La realitat és que això es deriva de fer servir els índexs en preu, oblidant-nos d'una cosa tan important com els dividends, que són una font de rendibilitat més important que l'evolució dels preus.

En els últims 10 anys l'índex de borsa de la zona euro no ha pujat, però la rendibilitat anualitzada dels dividends

ha estat del 3,7 %, que capitalitzat vol dir que la borsa està un 44 % més alta que el 2008.

Passa el mateix amb el rang dels últims tres anys, el preu de la borsa europea encara no ha superat clarament els màxims d'abril de 2015, però si tenim en compte el dividend, estem un 10 % per sobre.

La política de dividend també explica en part la divergència en preu dels índexs.

Al mercat dels EUA la retribució a l'accionista es fa més amb programes de compra d'accions que amb dividends, per això la rendibilitat per dividend és gairebé dos punts més baixa.

És a dir, que la borsa als EUA ens paga més via preu que via dividend, i la diferència es fa més gran amb el pas dels anys. Si la convenció canviés i els índexs es publiquessin amb el dividend acumulat, com passa a Alemanya amb el DAX, la nostra percepció sobre la rendibilitat i el risc de la inversió borsària també canviaria.

Rendibilitat de l'índex de la borsa de la zona euro


-10 %

0 %

10 %

20 %

30 %

40 %

Preu

Preu + dividend

Jul.-

14

Mar

ç-15

No

v.-1

5

Jul.-

16

Mar

ç-17

No

v.-1

7

Jul.1

-8

Renda variable



El marge de benefici torna al seu nivell màxim a la borsa dels EUA.

Coneguts els resultats fins al juny, el marge de beneficis sobre vendes de l’S&P 500 se situa de nou al seu nivell màxim, 9,7 %. L’impacte de les baixa- des d’impostos no explica el nivell, fent servir el marge operatiu també estem molt a prop dels màxims històrics. La capacitat de les empreses cotitzades als EUA per mantenir marges tan alts en un moment tan avançat del cicle encara no és ben compresa. Les explicacions indiquen un increment en la concentració de les quotes de mercat que afavoreix la fixació de preus i la contenció de costos.L’origen de la concentració pot tenir causes en la “vella economia”, menor pressió dels reguladors sobre els efectes nocius per a la competència de la concentració, o en la “nova economia”,

pels efectes de xarxa en moltes de les noves empreses tecnològiques, sense oblidar la capacitat de la globalització per millorar les economies d’escala en els processos productius. Si des- componem el marge de beneficis sectorialment, les explicacions més encertades semblen les lligades a la “vella economia”. El marge per al conjunt de l'índex es troba un 2 % per sobre de la seva mitjana històrica. Els sectors amb marges superiors a aquesta mitjana no són ni els més globalitzats ni els més afectats per la tecnologia digital. Transports, per línies aèries, Media, amb productors de contingut, Bancs (i Serveis financers) i Alimentació i Tabac són alguns dels sectors que més contribueixen a l'increment de marge i al nivell actual.Dins de la Tecnologia, els sectors més afavorits no són els més disruptius. Hardware, on pesa molt Apple, i Semiconductors, amb Intel, NVIDIA o

Broadcom incrementen el marge mitjà i contribueixen a la seva expansió.Software també apuja el nivell, però no ajuda l'increment, ja que es troba per sota de la seva mitjana històrica. En Distribució minorista, Amazon suposa un 50 % del sector, però amb un marge del 3 %, la seva aportació al nivell agregat és negativa. Sembla que mentre que els reguladors americans no tornin a inquietar pel poder dels oligopolis dels marges de l’S&P 500 no corren perill.Hi ha alguns senyals de perill, encara que molt preliminars; el fòrum de Jackson Hole, on es congreguen durant l'última setmana d'agost els bancs centrals i una bona part dels eco- nomistes més importants del món, li ha dedicat enguany molta atenció al problema. En els propers anys podem esperar un interès creixent en els riscos de la concentració empresarial, i és fàcil que s'acabi traduint una agenda legislativa més dura.

Benefici / Vendes a l'S&P 500


BANCS

BÉNS EQUIP

FINANCES

ENERGIA

ALIMENTACIÓI TABAC

SALUT

SERVEIS CONSUM

CONSUMPERSONAL

ASSEGURANCESMATERIALS

MEDIA

FARMA

IMMOBILIARI

DISTR. MINORISTA

SOFTWARE

SEMICONDUCT.

HARDWARE

TELECOM.

TRANSPORTS&P 500

0 %

5 %

10 %

15 %

20 %

25 %

-8 % -4 % 0 % 4 % 8 % 12 % 16 %

NIV

ELL

AC

TUA

L

DESVIACIÓ RESPECTE DE LA MITJANA DELS DARRERS 28 ANYS

Indicador del mes



Turquia. Punta de l’iceberg o esdeveniment aïllat?

La crisi de Turquia té el seu origen en una economia sobreescalfada, en part per l'estímul fiscal i monetari preelectoral. La conseqüència del sobreescalfament és un excés de demanda interna, del sector privat, que ha portat a un dèficit per compte corrent proper al 7 %.

No és un problema difícil de solu- cionar; una combinació de pujades de tipus i austeritat fiscal reconduiria la situació ràpidament. El problema és la deriva autoritària del president Erdogan, que ha aplicat lliurement una "política" econòmica absurda.

Després d’acabar amb la indepen- dència del banc central i declarar que "Els tipus d'interès són la mare de tots els mals", va nomenar Ministre d'Hisenda el seu gendre, la qualificació per al càrrec del qual sembla que resideix únicament en aquesta relació de parentiu.

Cap d'aquestes mesures anima que els creditors renovin la confiança a Turquia, i aquesta confiança és molt necessària en un país que acumula una posició deutora neta davant la resta del món de 400 miliards d'euros i amb necessitat de finançar, en l'esti- mació de l’FMI, una mica més de 200 miliards cada any. Quina capacitat té la crisi turca de contagiar-se a altres mercats? El país destaca tant pel seu dèficit exterior com pel seu deterio- rament en els últims anys.

Turquia és un fenomen singular en el món de les economies emergents, creiem que l'arrossegament que la crisi ha produït sobre altres divises hauria de ser passatger. D'altra banda, la manca de respostes polítiques agreujarà la crisi, amb conseqüències molt negatives per al creixement, i produirà un augment considerable de les fallides d'empreses. El pes de Turquia, i la solidesa del cicle global, fan gairebé irrellevant l'impacte de la crisi per a la resta del món, però els

vincles financers poden amplificar l'efecte de les fallides. Els països més exposats en aquest terreny són els europeus, i molt singularment, Espanya. Les xifres són, però, mane- jables. Si la situació provoca pèrdues per exposició creditícia similars a altres episodis en els mercats emergents, l'efecte en les ràtios de capital (CET1) dels bancs més exposats (ING, BBVA i UniCrédito) pot oscil.lar entre 0,5 % i 1 %, dolorós però ja més que recollit en els preus.

Un efecte més perniciós es podria derivar d'una continuació de la crisi que afectés els fluxos migratoris, però la probabilitat és baixa.

Turquia no és Veneçuela, els enemics exteriors i interiors del país aprofitarien la debilitat, i els poders fàctics del país són conscients. Erdogan no gaudirà de tanta impunitat com Maduro per mantenir les seves absurdes teories.


Evolució dels desequilibris externs dels països emergents des del 2015

-6,75 %

-6,25 %

-5,75 %

-5,25 %

-4,75 %

-4,25 %

-3,75 %

-3,25 %

-2,75 %

-2,25 %

-1,75 %

-1,25 %

-0,75 %

-0,25 %

-55 % -50 % -45 % -40 % -35 % -30 % -25 % -20 % -15 % -10 % -5 % 0 % 5 % 10 % 15 %

SALD

O E

XTE

RIO

R /

PIB

DEUTE EXTERN / PIB

Turquia

Brasil

Indonèsia

Romania

Argentina

Colòmbia

Mèxic

Sud-àfrica

EURNIVELL

ACTUALVARIACIÓMES (P.B.)

VARIACIÓANY (P.B.)

Font: Bloomberg

*D'acord amb els índexs Markit iTraxx.**Al venciment a 10 anys.

TIPUS OFICIAL BCEBO ALEMANY 2 ANYSBO ALEMANY 5 ANYSBO ALEMANY 10 ANYSBO ALEMANY 30 ANYSBO ESPANYOL 2 ANYSBO ESPANYOL 5 ANYSBO ESPANYOL 10 ANYSBO ESPANYOL 30 ANYS

USD

FED FUNDSBO EUA 2 ANYSBO EUA 5 ANYSBO EUA 10 ANYSBO EUA 30 ANYS

HEDGE FUND

HFRI GLOBAL HF INDEX

ÍNDEX BORSARINIVELL

ACTUAL% ÚLTIM

MES % ANY

MSCI WORLD (LOC)MSCI DESENVOLUPATSS&P500NASDAQ COMPOSITESTOXX 600EUROSTOXXIBEX-35NIKKEIMSCI EMERGENTS

TIPUS DE CANVI(VS. EURO)

MATÈRIES PRIMERES

PETROLI (BRENT)OR (SPOT)COURE (FUTUR)

NIVELLACTUAL

% ÚLTIMMES

% ANY

DÒLAR EUAIENLLIURA ESTERLINAFRANC SUÍSDÒLAR CANADENC

ÍNDEXRENDA FIXA

NIVELLACTUAL

MTDCANVI

YTDCANVI

DIFERENCIALGRAU D'INVERSIÓ*

DIFERENCIALHIGH YIELD*

DIFERENCIALESPANYA / ALEMANYA

Renda fixa corporativagrau d'inversió

Renda fixa Espanya

Renda fixagrau especulatiu

Renda variable Europa

Renda variable EUA

Evolució comparada de la rendibilitat dels actius principals l'any 2018

Canvis en els mercats financers

Font: Bloomberg



Dades a 31/08/2018

110

108

106

104

102

100

98

96

94

92

0,00 %-0,60 %-0,23 %0,33 %1,01 %

-0,26 %0,45 %1,47 %2,63 %

2,00 %2,63 %2,74 %2,86 %3,02 %

0,500,740,530,450,28

0,00-0,04-0,11-0,10-0,06

0,13 %0,44 %

0,00-0,03-0,10-0,12-0,080,050,090,070,14

0,000,02

-0,03-0,10-0,260,080,06

-0,09-0,22

5232.1762.9028.110

382379

9.39922.8651.056

0,591,043,035,71

-2,39-2,68-4,781,38

-2,90

1,923,438,52

17,47-1,78-1,58-6,420,44

-8,85

1,16128,84

0,901,121,51

77,41.201,2

264,9

15,78-7,80

-19,74

4,27-1,88-6,45

-0,76-1,490,52

-2,91-0,51

-3,36-4,760,84

-3,930,26

68

297

115

6

14

19

23

65

1

31-1

2-17

14-1

-201

8

28-2

-201

8

31-3

-201

8

30-4

-201

8

31-5

-201

8

30-6

-201

8

31-7

-201

8

31-8

-201

8

3.070

4,12,12,82,13,2

-0,31,96,72,64,57,35,2

14,2

3,91,61,71,51,50,42,66,02,78,06,24,19,5

3,01,72,11,52,00,52,74,01,63,33,56,03,7

3,42,12,41,71,70,72,54,42,04,83,64,52,9

3,32,02,01,71,80,82,14,52,44,94,13,83,9

2,80,81,30,2

-0,2-0,10,74,32,04,98,82,87,1

4,52,62,72,33,81,52,86,6

11,79,73,62,47,2

3,31,11,40,2

-0,40,31,05,28,66,72,32,01,1

3,21,71,61,83,31,01,84,46,77,9

-3,52,9

-0,2

3,72,42,22,53,11,71,74,76,96,21,02,01,5

3,82,32,82,12,70,91,34,96,57,41,52,11,7

3,72,12,31,92,31,11,74,86,26,92,12,32,0

3,61,81,91,72,20,61,94,76,06,22,02,32,0

3,21,92,11,82,01,22,14,02,44,64,13,44,0

Font: CaixaBank Research Previsions

Taula de previsions



Dades a 31/08/2018

CREIXEMENT DEL PIBMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

INFLACIÓMUNDIALPAÏSOS DESENVOLUPATSESTATS UNITSZONA EURO ESPANYAJAPÓ REGNE UNITPAÏSOS EMERGENTSXINAÍNDIABRASILMÈXICRÚSSIA

ECONOMIA INTERNACIONAL MITJANA2000-2007

MITJANA2008-2015

2016 2017 20202018 2019

En un entorn de creixement que s’accelera i un repunt a les taxes d’inflació, la renda variable continua sent l’actiu amb més bones expectatives: la rendibilitat per dividend és elevada i se suporta bé en els beneficis generats. Per geografies, mantenim una preferència per l’Eurozona, amb una valoració més atractiva que la dels EUA i unes expectatives més bones de creixement de beneficis. Per sectors, mantenim el biaix cap a l’estil valor davant de l’estil creixement.

Països desenvolupats

ORDRE DE PREFERÈNCIA

ACTUAL MES ANTERIOR

ZONA EUROEUROPAEUAJAPÓ

La recuperació del creixement a les economies desenvolupades ajuda totes les economies emergents, però veiem una major oportunitat en la valoració d'Àsia ex Japó.

Països emergents

La bombolla de valoració més gran avui és als bons del govern alemany, que estan desconnectats de la realitat econòmica. La sobrevaloració dels bons a deu anys pot ser superior al 15 % en preu. Per això, dins del deute sobirà euro, preferim la perifèria. En qualsevol cas, preferim el deute corporatiu que el sobirà.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTECORP. ZONA EURO

DEUTESOB. ZONA EURO

=

=

Euro

ACTUAL MES ANTERIOR

ÀSIA EXJAPÓLLATINOAMÈRICA

Els millors fonamentals per a les economies emergents s’haurien de veure reflectits a les seves divises. Preferència pel deute denominat en moneda local.

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSDIVISA LOCAL

DEUTE PAÏSOSEMERGENTSHARD CURRENCY

=

=

Emergents

Renda variable

La renda fixa als EUA ha reprès el contacte amb la realitat. Tot i que els tipus encara són massa baixos, almenys es mouen en la mateixa direcció que les variables fonamentals. Preferim el deute corporatiu, tot i que les expectatives de rendibilitat tampoc són gaire falagueres en aquest actiu.

USD

ACTUAL MES ANTERIOR

DEUTE CORP. EUADEUTE SOB. EUA

==

Renda fixa

Visió per actius



====

==

ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ SETEMBRE DEL 2018 · 2018. 9. 18. · del 2013 i el desembre del 2016 els...

Documents

Transcript of ESTRATÈGIA D'INVERSIÓ SETEMBRE DEL 2018 · 2018. 9. 18. · del 2013 i el desembre del 2016 els...