ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA del Camí ... · Il·lustració 3: Representació...

ADEDMA Consultoria i Serveis, S.L. C/ València, 460 1er pis Barcelona 08013

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

del Camí perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Uniland Cementera S.A.

en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola

ADEDMA Consultoria i Serveis, S.L. C/ València, 460 1er pis Barcelona 08013

2 de 79

Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola

ÍNDEX

1. DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE PREVI ......................................................................4

1.1. ÁMBIT D’ESTUDI.................................................................................................5

1.2. FACTORS DE VISIBILITAT ............................................................................... 10

1.2.1. CONQUES VISUALS.................................................................................................. 10

1.2.2. PUNTS D’OBSERVACIÓ............................................................................................ 13

1.3. COMPONENTS I VALORS DEL PAISATGE...................................................... 20

1.3.1. DESCRIPCIÓ DE LES COMPONENTS DEL PAISATGE.......................................... 20 1.3.1.1. COMPONENT BIÒTIC ...................................................................................................20 1.3.1.2. COMPONENT ABIÓTIC.................................................................................................22 1.3.1.3. COMPONENT ANTRÒPIC.............................................................................................27

1.3.2. ELEMENTS VISUALS DEL PAISATGE ..................................................................... 29

1.3.3. TIPUS DE PAISATGE................................................................................................. 30

1.3.4. VALORACIÓ DEL PAISATGE EXISTENT ................................................................. 31

1.3.5. QUALITAT PAISATGÍSTICA ...................................................................................... 34

1.3.6. FRAGILITAT PAISATGÍSTICA DEL PAISATGE PREVI ............................................ 37

2. PROPOSTA I ESTAT DE PLANEJAMENT.............................................................. 42

2.1. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA I ALTERNATIVES........................................ 43

2.2. ESTAT DEL PLANEJAMENT............................................................................. 46

2.2.1. PLANEJAMENT D’ABAST TERRITORIAL................................................................. 46

2.2.2. PLANEJAMENT SECTORIAL .................................................................................... 51

2.2.3. PLANEJAMENT MUNICIPAL ..................................................................................... 55

2.2.4. DIRECTRIUS SOBRE EL PAISATGE........................................................................ 60

3. CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ ................................................................. 62

3.1. CRITERIS D’INTEGRACIÓ................................................................................ 63

3.2. MESURES D’INTEGRACIÓ............................................................................... 64

3.3. ANÀLISI D’ALTERNATIVES .............................................................................. 69

3.4. IMPACTE PAISATGÍSTIC.................................................................................. 71

4. SÍNTESI................................................................................................................... 74

3 de 79


4 de 79


1. DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE PREVI

5 de 79


1.1. ÁMBIT D’ESTUDI

L’àmbit d’estudi correspon al camí perimetral situat al sud de la pedrera d’Uniland

Cementera S.A. ubicada en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola

(els quals pertanyen a la comarca de l’Alt Penedès).

Il·lustració 1: Localització geogràfica de l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any: 2007)

ALT PENEDÉSALT PENEDÉSALT PENEDÉSALT PENEDÉS

Santa Margarida i els Monjos

Olèrdola

ALT PENEDÉSALT PENEDÉSALT PENEDÉSALT PENEDÉS

Santa Margarida i els Monjos

Olèrdola

Àmbit d’estudi

6 de 79


La pedrera propietat d’Uniland Cemetera S.A. es troba travessada pel límit dels termes

municipals de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola. Les coordenades UTM de la

pedrera són X = 390.250 i Y = 4.573.000.

Actualment està prevista l’ampliació de la zona d’explotació de la pedrera, de manera

que haurà de ser suprimit el camí actual d’ús privat que connecta les instal·lacions de

planta de l’empresa amb un altre camí (Fondo de Sant Andreu). Aquest camí és

utilitzat actualment per la propietat com a via de servei així com pel cos forestal com a

pista de vigilància i extinció d’incendis. La proposta de nou vial es troba al perímetre de

la zona d’ampliació de la pedrera i presenta desnivells que van des dels 300 metres

(en el barranc de Sant Llorenç), als 370 m d’alçada sobre el nivell del mar (al turó

situat al sud-est dins la pròpia zona d’Ampliació).

La Direcció General de Qualitat Ambiental va emetre resolució aprovatòria en data 19

de gener de 2007 de la futura ampliació condicionada al compliment d’un seguit de

requeriments generals i específics. Entre aquests requeriments, la Direcció General de

Qualitat Ambiental determina que:

� La zona d’extracció que llinda amb el bosc disposarà d’un vial perimetral per

facilitar l’arribada dels vehicles d’extinció disposant d’accessos d’amplada

adequada, ferm en bona disposició i mantenint durant tot l’any una franja de

seguretat de 2 metres lliure de vegetació baixa i arbustiva a ambdues bandes

del vial.

� En el cas que les pistes interiors d’accés a la pedrera restin tancades al

públic, Bombers, Agents Rurals, Cossos de Seguretat, l’Ajuntament o l’ADF

disposaran de claus d’accés per poder fer front a un incendi forestal.

Gran part de la zona afectada per l’ampliació de la pedrera així com per la proposta de

modificació del camí perimetral dins dels límits del terme municipal de Santa Margarida

i els Monjos, i una superfície menor es troba dins del terme municipal d’Olèrdola.

7 de 79


La distància als nuclis més pròxims es recull a la següent taula:

Taula 1: Orientació respecte la pedrera i distàncie s aproximades dels nuclis habitats pròxims a la pedrera (Elaboració pròpia. Any: 2007 ).

Les vies de comunicació principals dels termes municipals de Santa Margarida i els

Monjos i Olèrdola són la carretera nacional N-340, l’autopista AP-7 així com els

ferrocarrils que connecten Barcelona amb Tarragona. A més d’aquestes vies

principals, els nuclis habitats de la zona es troben comunicats a través de carreteres

comarcals i locals, així com camins i pistes forestals.

VIES Distància aproximada a la pedrera (km)

Nacional N-340 2,5 Autopista AP-7 4 Carretera Comarcal C- 244 5 Carretera BV-2158 3’5 Carretera BV-2443 1’5 GR-92-3 0’5 Camí forestal provenint de Sta. Margarida Enllaça amb la pedrera Camí forestal provenint de Can Rossell Enllaça amb la pedrera Camí forestal de direcció bifurcada cap a Moja i Daltmar Enllaça amb la pedrera

Taula 2: Distàncies aproximades de les vies de comu nicació pròximes a la pedrera (Font: Elaboració pròpia. Any: 2007).

Habitatges i nuclis pròxims Distància ap roximada a la pedrera (Km)

Orientació respecte a la pedrera

Municipi de Santa Margarida i els Monjos

2’5 nord-oest

Municipi de Sant Miquel d’Olèrdola

3’5 est

Municipi de La Ràpita 2 nord-oest

Municipi de Moja 2 nord

Urbanització Daltmar 0’5 sud-est

Urbanització les Masuques 2 sud-oest

Nucli urbà La Sanabra – Santa Maria

1 sud-oest

Les Cases de la Vall - Can Castellví

0’5 est

Mas Granell 0’6 nord

Cal Rossell 0’8 nord-oest

Cal Pere Joan 1 oest

8 de 79


Cal esmentar la presència de tres línies elèctriques d’alta (220 kV) i mitjana tensió (110

kV), el recorregut de les quals discorre prop de la pedrera. La línia de mitja tensió

travessa la zona afectada per la proposta de modificació del camí perimetral de la

pedrera.

Línies elèctriques Distància aproximada a la pedrera (km)

220 kV 0’5

220 kV 1

110 kV 0’5

Taula 3: Taula de distàncies aproximades de les lín ies elèctriques pròximes a la pedrera (Font: Elaboració pròpia. Any: 2007).

La zona d’ampliació de l’explotació de la pedrera propietat d’Uniland Cementera es

troba envoltada per elements geogràfics com el Turó del Colomer, el Turó del Pi de la

Jeia, el Turó de la Senabra, el Barranc de Sant Llorenç, el Fondo de la Vall, el Turó de

les Tres Partions, el Puig de l’Àliga, la Penya de l’Escofet, la Serra del Cavall, el Fondo

del Pomerar (que es situa en la part ja explotada de la pedrera) i el riu Foix, el qual

travessa el municipi Santa Margarida i els Monjos, entrant al terme pel nord i sortint pel

sud-oest, després de diverses sinuositats o petits meandres.

9 de 79


Il·lustració 2: Localització de l’àmbit d’estudi i dels límits municipals de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola (Font: Elaboració pròpia a pa rtir de l’ortofotomapa escala 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.)

TERME MUNICIPAL

d’Olèrdola

TERME MUNICIPAL

de Santa Margarida i

els Monjos Urbanització

Dalmar

Santa Margarida

Pedrera

10 de 79


1.2. FACTORS DE VISIBILITAT

1.2.1. CONQUES VISUALS

La determinació de la superfície visible de l’àmbit d’estudi és una eina important per a

avaluar la fragilitat paisatgística del medi, així com els impactes que el projecte pot

ocasionar sobre el paisatge.

Amb la determinació de les conques visuals es pot establir la visibilitat de l’àmbit

d’estudi des dels punts d’observació més rellevants.

A l’apartat 2.2 PUNTS D’OBSERVACIÓ es realitza una anàlisi dels punts d’observació

identificats per l’àmbit d’estudi. S’ha considerat adient realitzar la representació gràfica

únicament d’una conca visual, malgrat s’han estudiat in situ totes les conques visuals

rellevants des de punts elevats de l’entorn de l’àmbit que corresponen als punts

d’observació descrits en l’apartat 2.2 PUNTS D’OBSERVACIÓ. La conca visual que

s’ha representat gràficament és la única que permet visualitzar la zona del futur traçat

del camí des d’una zona habitada. Aquest punt d’observació s’ha identificat com a punt

d’observació 4 i s’ubica en la urbanització Daltmar que pertany al municipi d’Olèrdola,

concretament en els habitatges més pròxims a l’àmbit d’estudi.

S’ha de tenir en compte que, donades les característiques del projecte, el camí només

serà visible quan el seu recorregut sigui per les vessants dels turons i a aquelles zones

on hi hagi talussos, donat que no hi ha elements que sobresurtin de la superfície al

llarg de tota la proposta del camí.

S’ha representat la conca visual de forma gràfica, diferenciant les zones amb visibilitat

de les zones sense visibilitat.

11 de 79


Il·lustració 3: Representació gràfica del punt d’ob servació i perfils visuals des d’aquest

punt (Font: Elaboració pròpia. Any: 2007)

Atenent només a la orografia del terreny, el camí és visible des de l’angle representat

al perfil visual 4, i no és visible des dels angles dels perfils visuals 1, 2 i 3

Concretament, és visible la baixada del Tram VI cap el Torrent del Colomer (veure

descripció de la proposta a la memòria del projecte per a una millor comprensió dels

trams del camí).

12 de 79


Il·lustració 4: Representació gràfica de l’esquema de la conca visual considerada en l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any: 200 7)

La conca visual de l’àmbit d’estudi presenta forma el·líptica amb un 27% de

compacitat. Cal tenir en compte a més que les zones no visibles coincideixen en molts

punts amb la ubicació de la proposta de modificació del camí. Tota la zona presenta

aquest tipus de conca visual, que, juntament amb el pendent que presenta tot l’àmbit,

determina que el camí serà visible només des de punts molt concrets.

13 de 79


1.2.2. PUNTS D’OBSERVACIÓ

El recorregut del camí proposat discorre entre els turons i barrancs de la zona, de

manera que el camí serà visible només des d’alguns punts elevats. Concretament, és

visible des dels turons més elevats propers i un nombre reduït de cases més pròximes

de la urbanització Daltmar (la qual pertany al terme municipal d’Olèrdola).

Els punts d’observació es descriuen a continuació i queden localitzats en a la

il·lustració següent:

Il·lustració 5: Punts d’observació de l’àmbit d’est udi (Elaboració pròpia. Any: 2007)

Punt d’observació nº 1

S’ubica a la zona nord i oest de la pedrera. Des d’aquest punt no hi ha visibilitat

de la zona que correspon a la proposta del camí, donat que la mateixa pedrera

actua com a pantalla visual. Aquesta zona inclou possibles punts d’observació

que corresponen a masies i habitatges aïllats (la Ràpita, Vilafranca del

Penedès, Santa Margarida i els Monjos i altres punts com Cal Rossell, Cal Pere

Joan, Mas Granell, La Sanabra), les edificacions de caire religiós de Santa

Punt d’observació 1

Punt d’observació 4 Punt d’observació 2



A

C

B

14 de 79


Maria i la de Sant Llorenç, així com les vies de comunicació l’autopista AP-7, la

carretera nacional N-340, la B-2219 i la carretera C-244.


S’ubica a la part sud-oest de la pedrera. La presència del conjunt muntanyós

(format pel Puig de l’Àliga i del Turó de les Tres Partions) impedeix la visibilitat

des de l’altra vessant i des de la seva plana. Concretament, des del municipi de

Canyelles, la urbanització La Muntanya del Mar (municipi de Canyelles), el nucli

de Viladellops (al municipi d’Olèrdola), el nucli de Sant Miquel d’Olèrdola (al

municipi d’Olèrdola) i des de la urbanització de Torrelletes (en el municipi de

Castellet i la Gornal).


S’ubica al sud i sud-est de l’actual pedrera, on s’alça un conjunt muntanyós

amb cotes superiors a les de les àrees d’extracció actual i futura (Turó de les

Tres Partions, Puig de l’Àliga, Penya de l’Escofet, Serra del Cavall).Des del

Turó del Pi de la Jeia i des del Turó de la Sanabra hi ha visibilitat del la zona

que correspon a l’ampliació del camí, tot i que no es pot considerar com punt

principal d’observació doncs no són punts de difícil accés i són poc freqüentats

habitualment per la població.


S’ubica a l’est i sud-est de la pedrera. S’ha considerat com l’únic punt

d’observació principal donada l’orografia del terreny, la disposició dels

habitatges i la distància a la zona corresponent a la proposta de modificació del

camí. Tot i així, la visibilitat només serà possible des dels habitatges situats

més al nord del vial i en les cotes més elevades de la urbanització. Aquests

punts (A, B i C) s’inclouen a la zona de la urbanització Daltmar que queda

recollida en els plànols de la proposta de modificació del camí.

La ubicació i morfologia de la pedrera delimitada en part pel camí, en restar envoltada

d’elevacions muntanyoses arbrades que actuen com a pantalla visual, té una visibilitat

molt reduïda i puntual. Pràcticament només és visible des d’alguns dels habitatges de

la urbanització Daltmar del terme municipal d’Olèrdola.

15 de 79


Concretament s’han identificat 3 punts d’observació des de la urbanització del Tram VI

del camí. Aquest tram correspon al descens del camí fins al Torrent del Turó del

Colomer. La baixada del camí des d’aquest torrent no serà visible des de la

urbanització, donat que queda ocult pel Turó del Colomer. Els punts d’observació de la

proposta de modificació del camí s’han identificat com a punts d’observació de

l’àmbit A, B i C . Tots 3 punts corresponen a diferents visuals des de la mateixa zona

de la urbanització Daltmar (punt d’observació nº4, veure il·lustració 5). La visibilitat des

dels habitatges ubicats als 3 punts queda limitada per la vegetació que es troba

immediatament en el límit de la urbanització. Aquesta limitació es pot apreciar en les

visuals obtingudes des dels punts d’observació A i B (veure fotografies 1, 2 i 3).

Cal remarcar que la distància entre aquests habitatges més pròxims i el camí hi haurà

una distància mínima aproximada de 450 m.

Fotografia 1: Visual 1 del Tram VI des del punt de visibilitat A (urbanització Daltmar).

16 de 79


Fotografia 2: Visual 1 del Tram VI des del punt de visibilitat B (urbanització Daltmar)


17 de 79


Altre factor que limita la visibilitat és que els habitatges que es troben més propers a la

zona d’explotació i del camí es troben per sota del nivell del Turó del Colomer, fet que

impedeix gran part de la visibilitat del camí, observable des dels punts d’observació B i

C (veure fotografies 4 i 5).


Fotografia 5: Visual del Tram VI des del punt de vi sibilitat C (urbanització Daltmar)

18 de 79


Des d’altres zones dels punts d’observació A i B es permet una completa visual del

camí en el Tram VI, donat que no hi ha impediments orogràfics ni de vegetació (veure

fotografies 6 i 7).

Fotografia 6: Visual 2 del Tram VI des del punt de visibilitat A (urbanització Daltmar).

Fotografia 7: Detall de la zona per on discorrerà e l Tram VI. Fotografia presa des del

Tram VI.

19 de 79



La urbanització Daltmar queda ubicada entre un seguit de turons i fondalades. Els

habitatges que tenen visibilitat de la zona per on discorrerà el camí (punts A, B i C) es

troben ubicats sobre un turó. Els habitatges immediatament pròxims s’ubiquen per sota

del nivell dels anterior habitatges amb visibilitat del camí, de manera que no tenen una

visual directa del camí. Els següents habitatges de la urbanització Daltmar que podrien

tenir visibilitat del camí es troben a una distància superior a un quilòmetre.

20 de 79


1.3. COMPONENTS I VALORS DEL PAISATGE

1.3.1. DESCRIPCIÓ DE LES COMPONENTS DEL PAISATGE

Per tal d’identificar els principals elements que caracteritzen i estructuren la zona

d’estudi, a continuació es realitza una descripció dels elements més rellevants del

paisatge. Es tenen en compte els elements paisatgístics naturals i aquells relacionats

amb l’activitat i construccions humanes.

1.3.1.1. COMPONENT BIÒTIC

L’àmbit d’estudi s’ubica en la comarca de l’Alt Penedès. Els cultius de secà

(principalment vinya) ocupen el 50’86% de la superfície de la comarca, de manera que

el paisatge de l’Alt Penedès està dominat per aquest tipus de cultius i pels diferents

tipus de sòl forestal (44’41% de la superfície). En alternança amb els cultius i el sòl

forestal, les estructures antròpiques ocupen el 4’73% de la superfície de la comarca.

La comarca de l’Alt Penedès està inclosa dins la Regió Forestal V segons en el Pla

General de Política Forestal, el qual divideix Catalunya en vuit regions forestals. En

aquesta regió predomina el bosc mediterrani, a excepció de les zones més altes del

massís del Montseny. L’espècie forestal dominant al paisatge de la regió és el pi blanc

(Pinus halepensis), seguida de l’alzina (Quercus ilex) i el pi pinyer (Pinus pinea).

Destaca també la presència d’un percentatge de boscos mixtos de prop del 10%.

Referent a l’estrat arbustiu cal esmentar que és força dens de màquia litoral de

llentiscle (Pistacea lentiscus) i garric (Quercus coccifera), a més de brolla de romaní

(Rosmarinus officinalis), d’estepa blanca (Cistus albidus), d’argelaga (Genista

scorpius), d’esbarzers (Rubus ulmifolius) que s’enrotllen sobre el llentiscle i de farigola

(Thymus vulgaris).

L’àmbit d’estudi es troba en una zona forestal sense vinyes limítrof amb el Parc del

Foix. La vegetació és el component biòtic dominant del paisatge de l’àmbit d’estudi junt

amb l’orografia. Està constituïda per un mosaic de comunitats vegetals entre les quals

destaca la presència d’algunes formes arbrades de pi blanc, algú margalló aïllat i per

vegetació arbustiva, on destaca el romaní, el garric, l’argelaga, el llentiscle, la

bufalaga, el càdec i l’estepa blanca, entre d’altres espècies característiques de la

garriga i de les brolles de romaní i bruc d’hivern.

Al seu entorn immediat s’hi desenvolupen prats secs i boscos de pi blanc amb restes

de màquia litoral i llentiscle, mesclats amb garriga, a més de brolles de romaní i bruc

21 de 79


d’hivern, que formen un mosaic amb la garriga. En zones properes vorejant el camí hi

ha vegetació ruderal on visualment destaquen espècies tals com la ginesta.

Limitant amb la propietat d’Uniland Cementera, S.A. es troba l’àmbit del Pla especial

del Parc del Foix. Aquest parc s’estructura en diversos espais amb graus de protecció

diferent en funció de les seves característiques, abastant una superfície aproximada

de 3.192 ha entre les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. La

vegetació present al parc és típicament mediterrània, determinada per la climatologia

de la zona i pel substracte calcari i porós, que presenta poca capacitat de retenció de

l’aigua. Per aquestes condicions, la vegetació està constituïda per comunitats

xeròfil·les i calcícoles. Les comunitats arbòries característiques de la zona són els

alzinars, i les màquies de llentiscle i margalló.

Al sector occidental del parc predomina el paisatge en mosaic d’alternança entre

cultius de secà (principalment vinyes) amb màquies i garrigues, pinedes juvenils i

vegetació de ribera a l’entorn del riu Foix. Al sector septentrional els cultius de secà

estan més abandonats, fet que ha permès el predomini de pinedes amb sotabosc de

màquies i garrigues amb diferents graus de maduresa, així com alzinars purs i mitxes.

Al sector meridional els boscos de pi es troben ben desenvolupats conformant un bosc

continu per sota de l’embassament i el riu Foix. Al sector oriental predomina la

vegetació les comunitats arbustives de margalló, llentiscle, ullastre i bosquines de pi

blanc.

Així doncs, a l’entorn immediat de la pedrera predomina la vegetació típica del sector

septentrional del Parc del Foix, amb boscos de pinedes i alzinars amb diferents graus

de maduresa.

22 de 79


1.3.1.2. COMPONENT ABIÒTIC

� Component hidrològic

El component hidrològic de l’entorn proper està condicionat pels turons i barrancs de

curt recorregut que fan que sovintegen petits torrents d’escassa conca habitualment

secs, però que en moments puntuals poden dur petits cabals d’aigua. Concretament

pista en el seu traçat interacciona amb el barranc de Sant Llorenç, el Torrent del

Colomer i amb el Fondo de Sant Andreu.

En relació als cursos hídrics, cal indicar la presència pròxima a la pedrera del riu Foix.

L’àmbit d’estudi forma part de la conca del riu Foix i de la conca de les rieres del

Garraf, donat que els torrents que es troben a l’entorn de la pedrera desemboquen al

riu Foix o bé a la riera de Canyelles. La conca del riu Foix ocupa una superfície de

211’98 km2 i rep aigües de diverses rieres (principalment, la riera de Llitrà) i torrents

(Rovira, Bruixa, Matarrectors, Santa Margarida, Torreta, Sant Llorenç, Borrolleres,

Pòpia). És un riu amb règim torrencial amb trams que s’assequen durant l’estiu.

Cal destacar que en el terme municipal de Castellet i la Gornal el riu Foix constitueix

un embassament. Aquest embassament proporciona el nucli ecològic de l’Espai

d’Interès Natural del Foix i del Parc del Foix. Tot i que l’àmbit d’estudi es troba lluny de

l’embassament, és limítrof amb el Parc del Foix. L’embassament del riu Foix forma part

de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya,

A continuació detallen els dels torrents i les fonts situats a l’entorn de l’àmbit d’estudi.

TORRENTS PRINCIPALS

Desembocadura al riu Foix Barranc de Sant Llorenç

Torrent de Mara-rectors

Torrent de la carretera de la pedrera

Fondo de Ca l’Hortolà

Fondo de la Torreta

Barranc de Sant Llorenç

Fondo dels Aladerns

Fondo de Borrolleres

Desembocadura a la riera de Canyelles Fondo de la Terra Vermella

Fondo del Pomenar

Fondo de la Seguera

23 de 79


Taula 4: Torrents principals de l’entorn de l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any 2007)

ALTRES FONDOS I TORRENTS DE LA ZONA

Desembocadura al riu Foix

Torrent del Llop

Torrent del Turó del Colomer (desemboca al Fondo de

Sant Andreu)

Fondo de Borrolleres

Desembocadura a la riera de Canyelles

Fondo Estret (desemboca al Fondo del Pomenar)

Fondo de les Tires

Fondo de la Vall

Fondo de la Vaqueta (camí a Daltmar)

Taula 5: Altres torrents de l’entorn de l’àmbit d’e studi (Font: Elaboració pròpia. Any 2007)

A l’entorn immediat de l’àmbit d’estudi es troben algunes fonts, la majoria de les quals

pertanyen a la conca del riu Foix.

FONTS

Font de Mata-rectors

Font d’Espitlles

Font del Llop

Font Encantada

Font de Sant Llorenç

Font de l’Avellaner

Font de l’Ametllor

Taula 6: Fonts de l’entorn de l’àmbit d’estudi (Fon t: Elaboració pròpia. Any 2007)

Dins de l’àmbit d’estudi no hi ha pròpiament cap font.

� Component geològic

Els termes municipals de Santa Margarida i els Monjos i d’Olèrdola a nivell ampli

s’estructuren dins de la Serralada Litoral Catalana. Concretament es situen en la

interfase de la Depressió del Penedès i el Massís del Garraf, de manera que el seu

paisatge es configura a partir de turons de poca alçada (orientats nord-est a sud-oest) i

24 de 79


una zona de relleu més suau. A les zones de relleu més suau dominades per la plana

és on s’assenten la majoria dels nuclis urbans i conreus. En canvi a les zones més

elevades estan dedicades a un ús bàsicament forestal.

Estructuralment, el conjunt del Massís del Garraf es caracteritza per una disposició

homoclinal i progressivament s’enfonsa cap al sud-oest i oest amb una fracturació molt

important i escassos plecs. El sistema de falles de l’alineació Puig de l’Àliga – la Talaia

té a la zona del municipi de Canyelles d’Olèrdola salts superiors a 200 m. El Puig de

l’Àliga correspon al punt més elevat del municipi d’Olèrdola, amb una alçada de 465 m.

El relleu del Massís del Garraf és una conseqüència de l’erosió càrstica, donada la

natura calcària de les muntanyes del terreny de manera que s’hi retallen a vegades

cingleres amb perfils molt abruptes, petits altiplans (al voltant dels nuclis de Sant

Miquel d’Olèrdola i Viladellops al terme municipal d’Olèrdola) i fins a nombroses coves

i cavitats.

En quant a la composició litològica, de manera general els sòls de la zona són

carbonatats. Concretament, a la Serralada Litoral està formada per calcàries i

margues, mentre que a la Zona de la Depressió del Penedès està formada per sorres,

graves i llims, amb margues i conglomerats. A causa de la seva textura llimosa i la

seva estructura de tipus granular, la Depressió del Penedès es força permeable.

25 de 79


Il·lustració 6: Mapa geològic de l’àmbit d’estudi ( Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge)

NMcv

NMm NMe

CVBcd

NMe

NMe

Qv

Qv

NMcv

NMm

NMag

Qv

NMe

NMm

Urbanització

Daltmar (Olèrdola)

Pedrera

26 de 79


UNITATS GEOLÒGIQUES

Qv La litologia predominant són les graves, però també s’hi troben sorres i lutites. Aquesta litologia forma un conjunt de ventalls al·luvials.

NMm

Aquesta unitat es caracteritza per una alternança de margues noduloses siltoses, grogues i ocres amb nivells centimètrics de calcàries bioclàstiques, calcarenites bioclàstiques i calcàries margoses. El ciment és de microesparita i micrita. S’hi troba una presència abundant de macrofauna i microfauna, amb una associació important de foraminífers bentònics litorals.

NMe Calcarenites esculloses, biomicrites i biorrudites de caràcter massiu o en bancs. Abunden les algues coral·lines, els coralls, els ostrèids i lamel·libranquis. Potència variable. Són fàcies esculloses i esculls de barrera situats sobre el massís del Garraf, aleshores submergit. Ambient sedimentari marí costaner.

Nmag

La litologia predominant són les argiles, acompanyada per gresos i conglomerats de tonalitats rosades. Els nivells de sorres i de conglomerats s'intercalen dins les argiles de forma generalitzada. A la zona del Penedès les argiles són lleugerament vermelloses i presenten intercalacions de sorres marines amb fauna bentònica. La potència a la zona del Penedès és de 100- 120 metres. Ambient sedimentari continental, perideltaic i deltaic.

NMcv Conglomerats vermells amb matriu argilosa. Els còdols són de procedència paleozoica o mesozoica, segons la seva situació geogràfica

CVBcd

En aquesta unitat trobem calcàries grises amb intercalacions dolomítiques, algunes d'elles bretxoides, d'altres laminars amb estromatòlits i "mud-craks" i calcàries micrítiques. Segueix amb calcàries massives compactes, gris clar, amb algun nivell dolomític intercalat i abundants rudistes, fragments de gasteròpodes, braquiòpodes, miliòlids, orbitolines i caràcies. Ambient sedimentari marí de plataforma carbonatada soma.

Taula 7: Unitats geològiques presents a l’àmbit d’e studi i al seu entorn (Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge)

L’àmbit de l’ampliació de la pedrera i la proposta de modificació del camí s’ubiquen en

el Massís o Bloc del Garraf. El Bloc del Garraf correspon a la zona muntanyosa dels

municipis i és una prolongació del massís Garraf-Ordal pertanyent a la Serralada

Litoral Catalana. Presenta una composició heterogènia, formada de calcàries

cretàciques i de calcàries i margues miocèniques. Presenta un relleu poc important i és

interessant el fet que entra en contacte amb la Depressió del Penedès.

En l’actual pedrera es porta a terme l’aprofitament de calcàries i margues de l’Albià

(Cretaci inferior).

27 de 79


1.3.1.3. COMPONENT ANTRÒPIC

L’àmbit d’estudi s’ubica a una zona eminentment forestal dins de la comarca de l’Alt

Penedès. L’element antròpic més important de l’entorn és la pròpia pedrera de Uniland

Cementera S.A., així com la infraestructura necessària per a la seva explotació (cintes

transportadores, maquinària, etc.). La pedrera constitueix un trencament del paisatge

forestal dominant de la zona.

Cal destacar, però, que dins de l’àmbit d’estudi hi ha elements aïllats d’origen antròpic,

que corresponen a camins rurals, torres d’alta i mitjana tensió i algunes edificacions

rurals abandonades.

Fora de l’àmbit d’estudi hi ha altres elements més que formen part del component

antròpic del paisatge, com són infraestructures viàries (autopista AP-7, carretera

nacional N-340, carretera comarcal C-244, xarxa de carreteres locals, línia de

ferrocarrils Barcelona-Tarragona, camins i pistes forestals, etc.), nuclis de població,

zones urbanitzades, zones industrials, radars, antenes, línies elèctriques, etc. Tots

aquests elements antròpics constitueixen un marc més antropitzat que el de l’àmbit

d’estudi.

Cal destacar la importància del patrimoni arqueològic de la zona, tot i que els elements

que el constitueixen es troben fora de l’àmbit d’estudi.

El component antròpic de l’àmbit d’estudi no predomina sobre les altres components

fonamentals del paisatge.

� Patrimoni Arqueològic

Dins l’àmbit d’estudi no hi ha elements arquitectònics ni jaciments arqueològics que

figurin en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya del Departament de

Cultura i Mitjans de Comunicació.

Tot i així, dins dels termes municipals de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola es

troben gran quantitat d’elements que figuren a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de

Catalunya, constituint un marc arqueològic rellevant per al paisatge de la comarca.

28 de 79


A continuació es realitza un recull d’aquests elements arquitectònics i arqueològics:

SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS

• Balmes de La Penya de l'Àliga • La Bassa • El Bellestar (El Ballestar / El

Ballestà) • Ca L'albornar • Cal Xacó • Camí de Les Masses • Camp d'Aviació dels Monjos • Can Brugal (Font de La Mata) • Can Claramunt (L'Aranya) • Castell i Ermita de La Bleda (La

Bleda) • Cova de La Font de Sant Llorenç • Cova Fàbrica "Ciments Freixa"

• Espitlles • Fondal de Borrelleres • Mas Castellar • Mas Castellar-2 • Mas Castellar-3 • Molí dels Monjos (Molí del Foix) • Muntanya de Ciment Freixa (Cova

del Ciment Miret) • Puigdèsser (Puigdassé

Puigdessés) • La Sanabra • Sant Llorenç de La Sanabra • Santa Tecla (La Gravosa)

OLÈRDOLA

• Conjunt Monumental d'Olèrdola (Ruïnes D'olèrdola)

• Abric de Can Castellví • Abric de Can Ximet • Abric de Segarrulls (Abric Sota

Roca) • Abric el Cementiri • Abrics de La Font De L'ametlló • Bauma del Masets • Bosc de Can Castellví • Cal Maiol • Camí de Cal Piques • Camí de La Casa Nova • Camí de Penyafel (Panafel) • Can Torres (L'olivera) • Les Carreteres • Cova de Cal Bertranet • Cova de La Plana Rodona • Cova del Pi • Cova dels Segarulls (Cova de Les

Pintures, Cova del Fondal de La Seguera)

• Font de L'ametlló • Hostal Nou • Mas Rabassa • Necròpolis de Sant Pere Molanta • Les Planes • Polígon Industrial de Sant Pere

Molanta (Pou Nou-1) • Pou Nou-2 • Pou Nou-3 • Pous Ibèrics de Moja • Pujolet de Moja • Taller de Fontanilles • Taller dels Forats de la Fita • La Torrota de Mas Pujó (Can

Torrents Caseriu de Ferran) • Vil·la Maimona (El Sarral) • Viladellops (Sant Joan de

Viladellops) • Villa Concha • Vinya del Ticó (Can Torres)

29 de 79


1.3.2. ELEMENTS VISUALS DEL PAISATGE

Reconeixent que existeix la subjectivitat que comporta tota percepció, es possible

realitzar la descripció del paisatge en termes objectius si s’entén el paisatge com la

expressió espacial i visual del medi. Tot i que la percepció del paisatge també inclou

impressions no visuals, per tal de realitzar una descripció objectiva del paisatge de

l’àmbit d’estudi, s’ha realitzat una anàlisi dels elements visuals més significatius.

- Forma

La forma de l’àmbit d’estudi és tridimensional, dominada per l’alternança de turons i

valls.

- Línia

Les línies predominants del paisatge de l’àmbit d’estudi són línies en banda formades

pel contorn dels turons així com línies contínues formades pels camins i línies de alta i

mitjana tensió que travessen l’àmbit.

- Color

El color dominant de l’àmbit d’estudi es és el verd, concretament monocromies de verd

i anàlegs del mateix. La vegetació dominant a l’àmbit d’estudi són els boscos més o

menys densos de pinedes i matollars, així doncs, el paisatge té un color que varia del

verd fosc a diverses tonalitats de terres, veixos i grisos (terra i roques), trencat

linealment pels colors terra dels camins i pels afloraments de pedra calcària de la zona

on no creix la vegetació.

- Textura

L’àmbit d’estudi presenta una textura de gra i densitat mitjanes, amb un grau

d’ordenació dels objectes en grups i poc contrastat.

- Espai

La disposició dels objectes en l’espai de l’àmbit d’estudi determinen un tipus d’escena

variant entre la vista encaixada (en aquelles zones on el camí discorre pels fondos

dels barrancs) i l’escena en espessor (en aquelles zones de vegetació densa).

30 de 79


- Escala

La relació entre la mida del camí i l’entorn muntanyós on es situa determina que el

paisatge es defineixi en una escala gran, on l’objecte de l’àmbit d’estudi s’empetiteix

en relació a l’entorn.

1.3.3. TIPUS DE PAISATGE

La classificació del paisatge de l’àmbit d’estudi està realitzada en funció dels criteris

que a continuació es detallen:

- Respecte a la localització latitudinal , el paisatge de l’àmbit correspon a

boscos mediterranis.

- Respecte als usos que s’hi desenvolupen, el paisatge de l’àmbit correspon a

un paisatge d’ús forestal i explotació minera.

- Respecte a l’estat en que es troba, la zona boscosa de l’àmbit correspon a un

paisatge en recuperació i la zona de la pedrera a un paisatge antropitzat.

- Respecte al domini d’un element , al paisatge del àmbit predomina la

vegetació i l’orografia respecta al component antròpic.

- Respecte a la distribució espacial , la orografia de l’àmbit d’estudi ofereix una

visió tancada dels seus elements, de manera que en la majoria dels seus punts

només es pot observar una part dels elements del paisatge.

Així doncs, el paisatge de l’àmbit d’estudi correspon a un bosc mediterrani en

regressió on s’hi desenvolupen usos eminentment forestals, on hi predominen els

elements vegetal i orogràfic del paisatge. L’orografia del terreny determina que la

percepció del paisatge sigui tancada.

31 de 79


1.3.4. VALORACIÓ DEL PAISATGE EXISTENT

La valoració del paisatge existent es realitza en base a l’anàlisi dels valors intrínsecs

del paisatge, que es poden classificar en funció del tipus en:

- Valors estètics

- Valors ecològics

- Valors productius

- Valors històrics

- Valors simbòlics i identitaris

- Valors religiosos i espirituals

La identificació dels valors més destacats del paisatge analitzat ajuda a determinar la

qualitat paisatgística de l’entorn.

A l’àmbit d’estudi s’han considerat per a la seva anàlisi valors estètics , ecològics ,

productius , històrics i d’ús social , dels quals es realitza una descripció a

continuació.

Els valors estètics intrínsecs del paisatge de l’àmbit d’estudi estan caracteritzats per

interfícies paisatgístiques on es produeixen combinacions harmòniques d’agricultura

amb natura. El fons escènic predominant des de qualsevol punt de l’àmbit d’estudi està

constituït per turons, des d’alguns punts aquest fons presenta també habitatges aïllats

(zones de l’àmbit des d’on és visible la urbanització Daltmar del municipi d’Olèrdola).

Els turons proporcionen formes arrodonides i amb pendents suaus al fons escènic de

l’àmbit. En els punts des d’on és visible la urbanització Daltmar, el punt d’atenció del

paisatge queda fixat en els habitatges.

32 de 79


Fotografia 9: Fons escènic de l’àmbit d’estudi, amb predomini de formes arrodonides i pendents suaus i el punt d’atenció fixat en la urba nització Daltmar del municipi d’Olèrdola.

A la fotografia 9 es poden apreciar també els components dominants del paisatge de

l’entorn que són el component biòtic (vegetació) i el component abiòtic (orografia).

Respecte als valors ecològics, productius i d’ús social, l’interès natural de l’entorn

queda palès en el Parc del Foix, el qual està format per paisatges naturals, així com

per la importància dels connectors ecològics que estableix el propi parc. El parc també

proporciona interessants possibilitats turístiques i educatives.

Altres valors ecològics reconeguts de la zona són les àrees de protecció paisatgística

definides en el Pla Director de l’Alt Penedès (Muntanyes d’Espitlles, Barranc de Sant

Llorenç i Castell d’Olèrdola). L’àmbit d’estudi es troba fora d’aquestes àrees de

protecció paisatgística, però és important destacar-les donada la proximitat a aquestes

àrees.

33 de 79


Il·lustració: Proteccions paisatgístiques del plane jament (Font: Avantprojecte del Pla Director de l’Alt Penedès. Any: 2006)

D’altre banda i tal com s’ha definit en l’apartat 3.1.3 COMPONENT ANTRÒPIC

(Patrimoni arqueològic), l’entorn presenta nombrosos elements d’importància

arquitectònica i arqueològica, constituint un valor intrínsec històric del paisatge a

l’entorn de la pedrera. Donat que aquests elements arquitectònics i arqueològics no es

troben a l’àmbit d’estudi, es considera un valor rellevant, però que no incideix en les

actuacions descrites a l’àmbit.

Límit comarcal de l’Alt Penedès

Protecció paisatgística del Castell d’Olèrdola

Protecció paisatgística de les Muntanyes d’Espitlles

Protecció paisatgística del Barranc de Sant Llorenç

34 de 79


1.3.5. QUALITAT PAISATGÍSTICA

La metodologia desenvolupada per a dur a terme la valoració de la qualitat

paisatgística de l’àmbit d’estudi està basada en el mètode indirecte o d’anàlisi dels

components descrits del paisatge. A partir de la descripció dels components del

paisatge, es defineixen els elements més significatius. Per valorar cada un d’aquests

elements, s’ha desenvolupat una taula de valoració per a cada un d’ells.

S’han valorat els elements estètics, desnivell, complexitat de les formes, vegetació,

aigua i component antròpic.

ESTÈTICA Classe Forma i línia Valor assignat

Menor qualitat 1 Formes harmòniques amb disrupcions de la línia

0

Major qualitat 2 Formes harmòniques sense disrupcicons de la línia

1

ESTÈTICA Classe Color Valor assignat Menor qualitat 1 Uniformitat 0

Major qualitat 2 Diversitat 1

DESNIVELL Classe Desnivell Valor assignat Menor qualitat 1 < 30 m 1

2 Entre 30 i 150 m 2

3 Entre 150 i 300 m 3

Major qualitat 4 > 300 m 4

COMPLEXITAT Classe Formes Valor assignat Menor qualitat 1 Formes simples 1

2 2

3 3

Major qualitat 4 Formes complexes 4

VEGETACIÓ Classe Diversitat de formacions Valor assignat

Menor qualitat 1 Predominança d’un estrat (cultiu, arbres o matollars)

1

2 2

3 3

Major qualitat 4 Mescla equilibrada de cultius, masses arbrades i matollars

4

35 de 79


VEGETACIÓ Classe Qualitat visual de les formacions Valor assignat

Menor qualitat 1 Vegetació alòctona o cultius intensius

1

2 2

3 3

Major qualitat 4 Vegetació autòctona, boscos amb sotabosc ben constituït i cultius tradicionals

4

AIGUA Classe Presència Valor assignat Menor qualitat 1 Absència 0

Major qualitat 2 Presència 1

COMPONENT ANTRÒPIC Classe Elements que alteren Valor assignat

Menor qualitat 1 Fragmentació de la visual per elements antròpics

1

2 2

3 3

Major qualitat 4 Uniformitat de formes i colors d’elements no antròpics

4

Taula 8: Taules de valoració dels principals elemen ts del paisatge de l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any 2007)

De l’aplicació d’aquestes taules, s’obtenen els següents resultats:

ELEMENT Valor obtingut per l’àmbit d’estudi

Valor màxim per paisatge ideal

Estètica (forma i línia) 1 1

Estètica (color) 0 1

Desnivell 4 4

Complexitat 2 4

Vegetació (diversitat) 3 4

Vegetació (qualitat visual) 3 4

Aigua 0 1

Component antròpic 3 4

TOTAL 16 23

Taula 9: Valoració de la qualitat paisatgística de l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any 2007)

36 de 79


La qualitat paisatgística de l’àmbit d’estudi és elevada. Els principals elements que

condicionen la qualitat paisatgística de l’entorn són la diversitat i qualitat de la

vegetació, el desnivell, la complexitat i el component antròpic.

El principal element que comporta una elevada qualitat paisatgística de l’àmbit d’estudi

és la vegetació autòctona en boscos ben constituïts, així com les formes suaus

d’alternança entre turons i fondalades. Els elements antròpics són poc representatius

en aquest entorn, de manera que també contribueixen a determinar una elevada

qualitat paisatgística.

Com a element de menor qualitat paisatgística destaca la homogeneitat, especialment

de vegetació arbòria constituïda principalment per Pinus halepensis, que dona una

monocromia a la zona.

37 de 79


1.3.6. FRAGILITAT PAISATGÍSTICA DEL PAISATGE PREVI

La fragilitat paisatgística d’un entorn es defineix com la susceptibilitat d’un paisatge al

canvi quan s’hi desenvolupa un ús, és a dir, expressa el grau de deteriorament que el

paisatge experimentaria en realitzar una actuació sobre ell. Tot i que la fragilitat és una

qualitat intrínseca del territori, depèn de l’actuació que es realitzi. Per tal de valorar la

fragilitat paisatgística de l’entorn, s’ha tingut en compte la fragilitat visual intrínseca i

l’accessibilitat de forma que s’ha valorat així també la fragilitat visual adquirida. Pel que

respecte a al fragilitat visual intrínseca, s’han analitzat factors biofísics i factors de

visualització principalment, en no haver elements arquitectònics i arqueològics

rellevants.

Els factors intrínsecs del paisatge que s’han considerat per determinar la fragilitat

paisatgística de l’àmbit d’estudi concretament són els següents:

• Pendent: a major pendent, major és la fragilitat visual.

• Fisiografia: la posició de l’àmbit d’estudi en a l’entorn determina la seva

fragilitat visual.

• Orientació: en zones més il·luminades major és la fragilitat i en zones

d’observació a contrallum menor és la fragilitat.

• Vegetació: la diversitat i densitat vegetal elevades proporcionen al paisatge

una menor fragilitat.

• Cromatisme: les taques monocromàtiques del paisatge augmenten la fragilitat.

• Conca visual: un punt és més vulnerable quant més visible és (major conca

visual).

38 de 79


PENDENT Classe Pendent Valor assignat

Menor fragilitat 1 < 5% 1

2 Entre 5% i 15% 2

Major fragilitat 3 > 15% 3

FISIOGRAFIA Classe Posició topogràfica Valor assignat

Menor fragilitat 1 Al·luvial col·luvial 1

2 Al·luvial, terrasses, illes 2

3 Planes 3

Major fragilitat 4 Crestes 4

ORIENTACIÓ Classe Orientació Valor assignat

Menor fragilitat 1 Oest - Sudoest 1

2 Est – Nordest 2

3 Nord 3

Major fragilitat 4 Sud 4

VEGETACIÓ Classe Diversitat vegetal Valor assignat

Menor fragilitat 1

Major diversitat vegetal, alternança harmònica de cultius amb boscos ben

constituïts

1

2 2

3 3

Major fragilitat 4

Menor diversitat vegetal, taques monocromàtiques de cultius, zones sense vegetació o boscos poc

constituïts

4

39 de 79


CROMATISME Classe Color Valor assignat

Menor fragilitat 1 Diversitat de colors i elevat

contrast 1

2 Poca diversitat de colors,

però gran contrast 2

3 Diversitat de colors, però

poc contrastats 3

Major fragilitat 4 Monocromatisme i baix

contrast. Taques monocromàtiques.

4

CONCA VISUAL Classe Forma i mida de la conca visual Valor assignat

Menor fragilitat 1 Unitat petita i forma

el·líptica 1

2 Unitat petita i forma

circular 2

3 Unitat extensa i forma

circular 3

Major fragilitat 4 Unitat extensa i forma

el·líptica 4

.

CONCA VISUAL Classe Complexitat de la conca Valor assignat

Menor fragilitat 1 Major complexitat 1

2 2

Major fragilitat 3 Menor complexitat 3

.

ACCESSIBILITAT Classe Distància a xarxa viària i nuclis habitats Valor assignat

Menor fragilitat 1 >1.600 m 1

2 Entre 400 i 1.600 m 2

Major fragilitat 3 < 400 m 3

Taula 10: Taules de valorització de fragilitat pais atgística de l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any 2007)

40 de 79


De l’aplicació d’aquestes taules sobre el paisatge de l’àmbit d’estudi, s’obtenen els

valors de fragilitat següents per als factors intrínsecs i adquirits:

FACTOR Valor obtingut per l’àmbit d’estudi

Valor màxim fragilitat

Valor mínim fragilitat

Pendent 2 3 1

Fisiografia 1 4 1

Orientació 1 4 1

Vegetació 2 4 1

Cromatisme 2 4 1

Conca visual (forma i mida de la conca)

1 4 1

Conca visual (complexitat)

1 3 1

Accessibilitat 2 3 1

TOTAL 13 29 8

Taula 11: Valors de fragilitat paisatgística de l’à mbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any 2007)

La fragilitat paisatgística de l’àmbit d’estudi és molt baixa i està condicionada per la

fisiografia principalment. El paisatge de l’entorn i l’àmbit d’estudi és un paisatge

eminentment forestal, en el qual destaquen els components de la vegetació i l’orografia

del terreny. L’àmbit d’estudi està ubicat a la falda d’una muntanya, vorejat per un

terreny muntanyós. La coberta del sòl està dominada per vegetació arbrada i

arbustiva.

La fragilitat paisatgística de l’àmbit d’estudi està condicionada per la forma i mida de

les conques visuals, així com pel pendent.

La conca visual de l’àmbit d’estudi presenta forma el·líptica amb un 27% de compacitat

(veure il·lustració 4). Cal tenir en compte a més que les zones no visibles coincideixen

en molts punts amb la ubicació de la proposta de modificació del camí. Tota la zona

presenta aquest tipus de conca visual, que, juntament amb el pendent que presenta tot

l’àmbit, determina que el camí serà visible només des de punts molt concrets.

41 de 79


Així mateix, cal destacar que la fragilitat paisatgística de l’àmbit d’estudi augmenta per

la homogeneïtat de la vegetació (tant pel que respecte al color, com per les espècies

que la conformen).

D’altre banda, a més dels factors intrínsecs del paisatge que ja s’han analitzat, cal tenir

en compte els factors extrínsecs que condicionen la fragilitat paisatgística de l’àmbit.

Aquests factors extrínsecs depenen de les actuacions descrites a la proposta de

modificació del camí. L’actuació sobre aquest terreny consisteix en reubicar un camí

que ja existeix, amb la introducció de petits elements nous al paisatge (senyalitzacions

als extrems del camí), de manera que es considera que la fragilitat paisatgística de

l’àmbit d’estudi no es veu augmentada pels factors extrínsecs.

42 de 79


2. PROPOSTA I ESTAT DE PLANEJAMENT

43 de 79


2.1. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA I ALTERNATIVES

Antecedents

La proposta de traçat del camí està condicionada principalment pel seu ús com a vial

perimetral per la vigilància i extinció d’incendis i a l’existència d’un traçat actual del

qual s’aprofitaran tots aquells trams que no entrin en conflicte amb la zona d’ampliació

de la pedrera que pretén dur a terme la propietat dels terrenys.

Cal remarcar que en el capítol de l’avantprojecte del Pla Especial, i concretament en

els apartats Situació del camí actual i Proposta de traçat del nou camí, es defineixen

abastament la situació de cadascun dels trams en que s’ha dividit el camí, tant pel que

fa al traçat, la situació de la vegetació, mesures correctores, topografia, condicionants

a tenir presents, etc. Així doncs en el present apartat tant sols es realitzarà una

descripció a manera de resum de les característiques bàsiques del camí sense entrar

en detalls que han quedat perfectament descrits en la memòria del Pla Especial.

Característiques del camí

El camí té una longitud de 3.221’51 metres i s’inicia en la cota 265,49 i finalitza en

cota 266.71 assolint una cota màxima de 369 metres en el P.K. 1890. El pendent

màxim puntual és del 19% per una longitud de 80 metres.

La pista, construïda en terra compactada, disposarà d’una plataforma de 5 metres i

amb unes voreres a banda i banda del vial d’1 metre d’amplada. Es mantindrà una

franja de dos metres a cada costat de la plataforma del vial que es mantindrà lliure de

vegetació baixa. En un tram del camí, el que circula pel fondo de Sant Andreu, es

construirà una cuneta de recollida i eliminació d’aigües.

El camí s’ha dividit en 8 trams dels quals el tram II, V i VIII corresponen a sectors

actuals sobre els quals tant sols caldrà realitzar el corresponent arrranjament de la

pista. La resta de trams seran de nova obertura i modificaran el traçat actual de la via.

Els trams que es conserven sumen un total de 1.071 metres (sumant la longitud del

fondo de Sant Andreu com a vial actual malgrat no pertanyia a la pista), la resta, és a

dir dos terços del total seran de nova obertura. El camí s’inicia a l’oest de la pista en

servei i finalitza en el mateix punt que ho fa el vial actual, mantenint així la mateixa

connectivitat del traçat.

44 de 79


Tram I

Des del P.K. 000 al P.K. 720. Aquest és un sector de nova construcció. El vial seguirà

paral·lel al límit de propietat del terreny i en el P.K. 720 empalmarà amb el camí actual.

El pendent mig d’aquest tram és el 8% el mateix del pendent del camí actual si bé la

longitud del tram és 240 metres major. El camí segueix la direcció nordoest-sudest.

Tram II

Des del P.K. 720 fins al P.K. 870. Es manté en el seu traçat original i és l’únic de la

intervenció que es troba fora dels límits de la propietat d’Uniland. El pendent d’aquest

sector és proper al 11% de mitjana si bé en alguns punts concrets supera el 13%

recomanable.

El tram de camí surt de la propietat d’Uniland per tornar a entrar fent una corba

d’esquerra a dreta. Al bell mig de la corba connecta amb un altra camí. En aquest

sector donat que es troba fora dels límits de la propietat de l’empresa promotora no es

realitzarà cap actuació tret d’una millora del ferm, per assegurar la bona circulació de

la pista forestal

Tram III

Aquest tram s’inicia en el P.K. 870 i finalitza en el P.K. 1210. En el punt d’inici del

tram coincideix en l’entrada en terreny propietat d’Uniland i també coincideix amb el

desviament del traçat original del camí que es proposa eliminar i que va en direcció

oest-est per la carena del turó. El nou traçat inicia el descens en direcció nordoest-

sudest fins a trobar-se amb el barranc de Sant Llorenç. En aquest descens es passa

d’una cota màxima de 337 metres fins a 296 metres en el P.K.1210. El pendent mitja

és poc superior al -12% i amb un tram màxim del -15%.

Tram IV

Des del P.K. 1210 al P.K. 1750. En aquest tram el traçat proposat segueix paral·lel al

barranc de Sant Llorenç i és en el P.K. 1750 quan el camí comença a desviar-se del

barranc. La distància del camí respecte del torrent és de com a mínim 5 metres en

relació al marge del torrent considerant aquest com el nivell màxim que poden assolir

les aigües en un període de retorn de 100 anys.

Tram V

Del P.K. 1750 al P.K. 1900. Aquests tram va direcció Nord-sud dins del terme

municipal d’Olèrdola i empalma de nou amb un sector pista actual. El recorregut

45 de 79


continua la pujada iniciada al tram anterior fins la cota 369, amb un pendent mitjà del

tram del 13%. Aquest tram, que s’allunya de la zona d’ampliació concedida.

Tram VI

Del P.K. 1900 al P.K. 2140. Aquest sector s’inicia desviant-se de l’antiga pista, direcció

nord-sud. A partir d’aquest punt el camí inicia el descens i part del seu recorregut ja

pot entrar dins de les visuals de la urbanització de Daltmar. En el descens de la pista

pel turó, el traçat ressegueix les cotes de nivell apropant-se al petit torrent que neix a

escassa distància en el Turó de Colomer finalitzant el tram en el gual que caldrà

construir per passar el torrent.

Tram VII

Des del P.K. 2140 al P.K. 2570. Tram final de la pista a obrir que a partir del P.K. 2750

entra en el Fondo de Sant Andreu. El traçat del tram que circula en direcció sudoest-

nordest continua el descens en paral·lel al torrent. Per definir la distància de separació

del nou vial amb el torrent s’ha calculat el T10 i el T100 de manera que el vial ha

quedat separat com a mínim 5 metres des de la possible cota màxima a assolir per

l’aigua. El pendent mitjà d’aquest tram es proper al -9%, amb un pendent màxim del –

12%.

Tram VIII

Des del P.K. 2570 i fins el P.K. 3524. Aquest sector s’inicia amb l’entrada al fondo de

Sant Andreu on actualment discorre un camí que d’una banda porta fins les

immediacions de la urbanització Daltmar i per l’altra comunica amb la pista actual de la

pedrera i més a l’est amb un altra camí que duu fins el nucli de Moja. És a dir que tant

la pista actual com la pista proposada desemboquen al fons de Sant Andreu però en la

nova proposta 930 metres cap al sud del camí. En aquest tram la cota màxima a l’inici

és de 304 metres i la cota mínima al final del sector és de 267 metres, hi ha doncs un

desnivell de 37 metres que dona un pendent mitjà del -4%.

Les actuacions en aquest cas consistiran únicament amb la millora del ferm i

l’ampliació de la pista en aquells punts on es redueixi més dels 5 metres previstos de

plataforma que disposarà de drenatge lateral a una banda del camí concretament la

vessant dreta seguint els P.K. ascendents. També i donat que és considera zona

inundable es col·locaran senyals a l’inici i final de la via advertint d’aquesta situació i un

senyal intermedi cada 300 metres de recorregut.

46 de 79


2.2. ESTAT DEL PLANEJAMENT

2.2.1. PLANEJAMENT D’ABAST TERRITORIAL

Els plans supramunicipals que afecten a l’àmbit municipal de Olèrdola i de Santa

Margarida i els Monjos s’han de tenir en compte en la mesura que estableixen

directrius generals que permeten una ordenació estructurada del territori.

Els plans supramunicipals que afecten Al present Estudi d’Impacte i Integració

Paisatgística són:

- Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) - Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) - Pla Director de l’Alt Penedès

� Pla Territorial General de Catalunya (PTGC)

El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/95, té com a

objectius definir l’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i orientar les

accions a emprendre per crear les condicions adequades que atreguin l’activitat

econòmica als espais idonis.

El PTGC estableix vuit categories de sistemes, adscrivint els municipis de Santa

Margarida i els Monjos i de Olèrdola al sector de l’Àrea Metropolitana.

L’Alt Penedès pertany a l’Àrea Funcional Territorial Metropolitana, que té un sistema

urbà molt ampli –el barceloní- i uns sistemes urbans basats en les ciutats intermèdies

que s’hi relacionen. El PTGC proposa per l’Alt Penedès un sistema de reequilibri

territorial de nivell 2 basat en el sistema urbà de Vilafranca del Penedès-Sant Sadurní

d’Anoia. El Pla proposa per a la comarca de l’Alt Penedès objectius respecte al

transport, en concret respecte a la xarxa ferroviària (metro regional, xarxa d’alta

velocitat) i la xarxa viària (desdoblament de la AP-7, Eix Vilafranca del Penedès-

Vilanova i la Geltrú).

El PTGC defineix unes condicions per a les quals un espai pot ser objecte de

protecció:

47 de 79


- Valors intrínsecs: paisatgístics, ambientals, edafològics, d’equilibri

ecològic i d’interès científic i didàctic-educatiu

- Valor agrícola o forestal

- Per a la seva capacitat reguladora en la relació home/natura i la seva

utilització com a espais de lleure

- Pels valors culturals que hi són coneguts

- Pels criteris de legislacions sectorials

Il·lustració d: Estructura territorial de la propos ta del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (Font: Pla Territorial General de Catalu nya)

48 de 79


� Pla Territorial Metropolità de Barcelona (Regió I)

Actualment s’està redactant el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) que

definirà amb més detall que el PTGC l’ordenació conjunta d’aquest territori.

El PTMB pendent d’aprovació proposa una sèrie d’instruments per a la ordenació del

territori metropolità de Barcelona.

• Espais oberts - illes metropolitanes

El sistema de espais oberts està constituït per massissos muntanyosos, lleres fluvials,

zona litoral, boscos i àrees agrícoles d’especial interès. Els espais oberts proposats no

estan absolutament lliure d’edificacions i usos.

El sistema d’illes metropolitanes són espais compactes per a la concentració de la vida

essencialment urbana.

• Sistema de vies segregades

Constitueix una xarxa completa, homogènia i ortogonal d’autopistes.

• Sistema de vies cíviques

Comunica el sistema viari urbà amb les autopistes.

• Sistema ferroviari

• Grans infrastructures del transport (port i aeroport)

• Corredors de serveis (vies urbanes per vianants i bicicletes, xarxes bàsiques de serveis

d’aigua, gas i electricitat)

• Àrees dinamitzadores de l’activitat (superposició de sistemes de comunicació col·lectiu,

zones d’aparcament i proximitat als centres urbans)

Respecte a la comarca de l’Alt Penedès, el PTMB dóna una sèrie de recomanacions

en base a les poques pressions metropolitanes que presentava la comarca en el

moment de redacció del document. Donat que aquesta situació ha variat en l’actualitat,

aquestes recomanacions no es consideren en aquest estudi d’impacte paisatgístic.

� Pla Director de l’Alt Penedès

Actualment s’està elaborant el Pla Director de l’Alt Penedès. L’avantprojecte del Pla

Director de l’Alt Penedès proposa una sèrie d’objectius d’ordenació del territori per a

establir un model territorial de preservació de l’entorn tot ordenant les infraestructures i

el sistema d’assentaments com a base funcional de la comarca.

49 de 79


Entre els objectius per a la preservació de l’entorn que es descriuen al Pla Director de

l’Alt Penedès es pretén la delimitació d’unitats paisatgístiques dins de la comarca.

S’han determinat tres unitats i nou subunitats per a l’Alt Penedès:

• Unitat 1. El paisatge forestal i agrari de les serr es de Mediona i les muntanyes de Pontons

Subunitat 1.1 El paisatge forestal i agrari de la capçalera del Mediona Subunitat 1.2 El paisatge forestal de les muntanyes de Pontons

• Unitat 2. El paisatge vitivinícola de la plana de l ’Alt Penedès Subunitat 2.1 El paisatge agrari i forestal del tram final de riu Anoia Subunitat 2.2 El paisatge agroforestal de la vall del riu de Bitlles Subunitat 2.3 El paisatge vitivinícola de la plana Subunitat 2.4 El paisatge urbà de Vilafranca del Penedès i els Monjos

• Unitat 3. El paisatge forestal i agrari de les munt anyes de l’Ordal, Olèrdola i Foix

Subunitat 3.1 El paisatge forestal i agrari de les muntanyes de l’Ordal, les serres de les Planes, Riés i les Gunyoles

Subunitat 3.2 El paisatge forestal d’Olèrdola Subunitat 3.3 El paisatge forestal del Foix

La zona afectada per la proposta de modificació del camí perimetral de la pedrera

d’Uniland Cementera SA es troba dins de la subunitat paisatgística 3.2 “El paisatge

forestal d’Olèrdola” que pertany a la unitat 3 de l’Alt Penedès “El paisatge forestal i

agrari de les muntanyes de l’Ordal, Olèrdola i Foix” limitant amb la subunitat 2.4 “El

paisatge urbà de Vilafranca del Penedès i els Monjos”.

Il·lustració 7: Subunitats paisatgístiques entorn a la pedrera d’Uniland Cementera S.A. (Font: Avantprojecte del Pla Director de l’Alt Pene dès. Any 2006)

50 de 79


La Unitat 3 del paisatge de l’Alt Penedès “El paisatge forestal i agrari de les muntanyes

de l’Ordal, Olèrdola i Foix” i, concretament, la Subunitat 3.2 “ El paisatge forestal

d’Olèrdola” on es troba l’àmbit d’estudi, es caracteritza per tractar-se d’un territori de

muntanya calcària on predominen els boscos, els matollars i les màquies,

interrompuda per estructures d’activitats humanes (pedreres i urbanitzacions).

51 de 79


2.2.2. PLANEJAMENT SECTORIAL

Els Plans més rellevants pel que respecte a l’estudi paisatgístic i al propi àmbit i amb

afectació a les actuacions del projecte de modificació del camí de la pedrera són:

- Pla d’Espais d’Interès Naturals (PEIN)

- Pla Territorial de l’Alt Penedès

- Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat municipis de

l’Alt Penedès

� Pla d’Espais d’Interès Naturals (PEIN)

El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) és un instrument de planificació territorial amb

abast a tot el territori de Catalunya i d’obligat compliment de les seves disposicions

normatives per part de les administracions públiques i a particulars.

El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i recull les mostres

més significatives de la biodiversitat dels espais naturals de Catalunya i va delimitar

144 àmbits amb una superfície total de 648.065’6 ha (20% del territori de Catalunya).

Els objectius fonamentals del PEIN són els següents:

- Establir una xarxa d’espais naturals ampliada i representativa de la riquesa

paisatgística i la biodiversitat biològica dels sistemes naturals de Catalunya.

- Delimitar i establir les mesures necessàries per a la protecció bàsica d’aquests

espais naturals.

La protecció que determina aquest Pla d’Espais d’Interès Naturals es fonamenta en els

següents aspectes:

- Tot el territori inclòs en el Pla es considera sòl no urbanitzable

- La circulació amb mitjans motoritzats és objecte de restriccions

- Regulació d’activitats extractives

- Aplicació del Procediment d’Impacte Ambiental

- S’estableixen normes particulars per alguns espais.

52 de 79


A la comarca de l’Alt Penedès es descriuen quatre Espais d’Interès Natural (EIN), dels

quals l’EIN d’Olèrdola és el més pròxim a l’àmbit d’estudi.

Il·lustració 8: Espais d’Interès Natural (EIN) de l a Xarxa PEIN de la comarca de l’Alt Penedès (Font: Departament de Medi Ambient i Habita tge de la Generalitat de Catalunya)

ESPAIS D’INTERÈS NATURAL DE LA COMARCA DE L’ALT PEN EDÈS

Municipi EIN Superfície (ha) Avinyonet del Penedès Massís del Garraf 393,02 Castellet i la Gornal El Foix 292,81 Gelida Les Muntanyes de l’Ordal 822,91 Olèrdola Olèrdola 277,17 Olesa de Bonesvalls Massís del Garraf 720,48 Olesa de Bonesvalls Les Muntanyes de l’Ordal 335,50 Subirats Les Muntanyes de l’Ordal 362,29

Taula 12: Espais d’Interès Natural de la Xarxa PEIN de la comarca de l’Alt Penedès (Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge)

Ancosa-Montagut

El Foix

Olèrdola

Massís del Garraf

Muntanyes de l’Ordal

ALT PENEDÈS

Àmbit d’estudi

53 de 79


Il·lustració 9: EIN d’Olèrdola limitant amb la pedr era d’Uniland Cementera S.A. (Font: Avantprojecte del Pla Director de l’Alt Penedès. An y: 2006)

L’EIN d’Olèrdola té una superfície de 277’17 ha i es troba ubicat completament al

terme municipal d’Olèrdola. Aquesta superfície correspon al 9’19% del total de la

superfície del terme municipal.

� Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat

municipis de l’Alt Penedès

El Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat de Municipis de

l’Alt Penedès (PDSSMMAP) és un projecte que pretén definir criteris de sostenibilitat

per a la futura redacció dels plans generals urbanístics. Aquest Pla es va realitzar l’any

2005. Els municipis que s’han integrat en aquest Pla són El Pla del Penedès, Sant

Quintí de Mediona, Puigdàlber, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Sadurní d’Anoia,

Subirats, Sant Llorenç d’Hortons, Gelida i Torrelavit.

El PDSSMMAP és el primer que s’ha fet a Catalunya i introdueix un aspecte pioner

que és la definició de criteris de sostenibilitat abans de la redacció dels plans

d’ordenació urbana municipals, la qual cosa permet als ajuntaments tenir un element

estratègic per a definir el futur del seu territori. Aquest estudi però no té caràcter

normatiu. El PDSSMMAP proposa restriccions concretes per tal de protegir els espais i

evitar la proliferació d’activitats que atemptin contra la geografia, la fauna i la flora de

l’indret.

EIN

54 de 79


A partir dels criteris de sostenibilitat que marca el PDSSMMAP es pretén que els

municipis que integren la Mancomunitat Alt Penedès introdueixin en els seus plans

d’ordenació urbana municipal normatives restrictives per tal de protegir les zones no

urbanitzables, regulin la utilització i es creï una institució supramunicipal per tal de

garantir que es compleixin aquests criteris.

55 de 79


2.2.3. PLANEJAMENT MUNICIPAL

� Pla General Urbanístic de Santa Margarida i els Mon jos

El planejament municipal vigent al municipi de Santa Margarida i els Monjos va ser

aprovat definitivament l'any 1985. Aquest pla està actualment en fase de revisió.

Segons el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) vigent l’àmbit de la pedrera

d’Uniland Cementera S.A., així com el camí actual i la proposta de modificació del

camí es troben sòl no urbanitzable d’interès ecològic (Tipus I) i tota la resta com a sòl

no urbanitzable ordinari (Tipus II).

Segons el PGOU de Santa Margarida i els Monjos els usos permesos pels sòls

qualificats com d’interès ecològic (Tipus I) queden descrits en l’article 609 i

concretament són els següents:

� “En les àrees qualificades com a sòl no urbanitzable d’interès ecològic, es

prohibeix qualsevol construcció. Només s’admeten els usos compatibles amb

les condicions naturals i amb els objectius de protecció especial, que podran

ésser desenvolupats mitjançant Plans Especials amb les finalitats previstes al

número dos de l’article 13 d’aquestes normes”

Majoritàriament el traçat de la pista que circula pel terme municipal de Santa

Margarida i els Monjos està qualificat com no urbanitzable ordinari (Tipus II), en aquest

cas la normativa és molt laxa i permet gran quantitat d’usos, concretament i segon

l’article 610:

� “Es permeten els usos següents:

a) Habitatge unifamiliar

b) Agrícola i forestal

c) Celler de criança

d) Extractiu

e) Recreatiu, limitat a la reutilització d’edificacions existents que no

comportin interferències a l’ús agrícola.

f) Esportiu

56 de 79


� Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Olèrdola

El municipi d’Olèrdola disposa d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal on les

zones afectades es classifiquen com a zona forestal (clau 25) en terrenys classificats

com a “sòls de reforestació o reconstitució” (clau 25b) però també s’interfereix uns

pocs metres en zona de “sòls ocupats per bosc” (clau 25a). En qualsevol de les dues

situacions i segons el usos descrits en aquest document no es prohibeix la modificació

de camins actuals, com seria en aquest cas, però sí la obertura de nous camins

excepte en aquelles situacions que sigui necessari com a mesura de prevenció

d’incendis o de protecció civil.

57 de 79


� Pla Especial del Foix

El Pla Especial de l’embassament del Foix es va aprovar l’any 1993 per la Comissió

d’Urbanisme de Barcelona, promogut per l’Ajuntament de Castellet i Gornal. L’objecte

d’aquest Pla Especial era el de establir un règim de protecció, conservació i millora del

medi físic i del paisatge de l’entorn de l’embassament del Foix. Actualment s’està

realitzant una revisió del Pla, ampliant-se l’àmbit de protecció, terrenys que pertanyen

al municipi de Santa Margarida i els Monjos, així com els tipus de protecció.

Il·lustració 10: Límit del Parc del Foix amb l’àmbi t d’estudi de la Proposta de modificació del camí de la pedrera d’Uniland Cementera S.A. (Fo nt: Elaboració pròpia a partir de ortofotomapa escala 1:5000 de l’Institut Cartogràfi c de Catalunya i límit de protecció del Parc del Foix definit en el Avanç del Pla especial del Parc del Foix. Any 2006)

Urbanització Daltmar

Pedrera

Uniland Cementera S.A.

58 de 79


Il·lustració 11: Zonificació i àmbits de proteccion s complementàries del Pla especial del Parc del Foix (Font: Avanç del Pla especial del Par c del Foix. Any: 2006)

La zona afectada per la proposta de modificació del camí de la pedrera d’Uniland

Cementera S.A. no es troba dins de l’àmbit del Pla Especial del Foix, però limita amb

zones amb àmbit de protecció agrícola, boscos i altres terrenys forestals.

Pedrera Uniland

59 de 79


Il·lustració 12: Zonificació a l’entorn de la pedre ra d’Uniland Cementera S.A. (Font: Avanç del Pla especial del Parc del Foix. Any 2006)

Pel que respecte als espais que limiten amb la pedrera, als espais agrícoles definits

per l’Avanç del Pla especial no s’admet les construccions de noves edificacions i les

autoritzacions per usos i construccions es condicionen al manteniment del paisatge de

la vinya. Als espais forestals (boscos i altres terrenys forestals) no s’admet cap tipus

d’edificacions que impliqui la pèrdua de la condició forestal del terreny.

Urb.anitzacióDaltmar

Pedrera Uniland Cementera S.A.

60 de 79


2.2.4. DIRECTRIUS SOBRE EL PAISATGE

� Estudi del Paisatge vitivinícola de l’Alt Penedès

Aquest document està actualment en fase d’elaboració per part dels Departaments

d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Medi Ambient i Política Territorial i Obres Públiques.

En la presentació resum del document realitzada a l’any 2004 es van presentar els

següents instruments adreçats a la protecció, promoció i gestió dinàmica del paisatge:

• Recull de criteris paisatgístics pel planejament territorial i urbanístic

• Codi de bones pràctiques agrícoles

• Catàleg de propostes de restauració i millora del paisatge

• Proposta d’itineraris paisatgístics de la vinya

• Avanç de programa de Gestió de paisatge

L’Estudi del Paisatge vitivinícola de l’Alt Penedès recull la delimitació de sistemes

urbans definint-ne dos, Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia. Els termes

municipals de Olèrdola i de Santa Margarida i els Monjos es troben inclosos en el

sistema urbà de Vilafranca del Penedès.

L’estudi delimita onze unitats del paisatge: Pontons, Mediona, Ordal, Olesa de

Bonesvalls, Gelida, Foix, Anoia, Sant Martí Sarroca, Vilafranca del Penedès – Els

Monjos, Plana Central i Riudebitlles. La zona corresponent a la proposta de

modificació del camí de la pedrera es troba ubicada a la unitat de Vilafranca del

Penedès – Els Monjos.

� Carta del Paisatge de l’Alt Penedès

En data 25 de novembre de 2004, es va signar la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès,

al Consell Comarcal per part dels alcaldes de la comarca i els diferents agents

territorials, la Diputació de Barcelona, així com, els Departaments d’Agricultura, Medi

Ambient i Política Territorial i Obres Públiques.

La Carta del Paisatge es tracta d’un conveni que han signat els diferents agents

territorials, les entitats i els diversos sectors econòmics que actuen al territori amb la

finalitat d’identificar els paisatges, analitzar les característiques i les forces que les

transformen, avaluar l’estat dels paisatges i implementar instruments orientats a

61 de 79


protegir, valoritzar, gestionar i planificar els paisatges, amb l’objectiu d’obtenir el

compromís entre els diferents agents territorials.

Els acords definits en la Carta del Paisatge parteixen de l’Estudi del Paisatge

Vitivinícola de l’Alt Penedès i suposen un conjunt de compromisos i condicionants que

es resumeixen a continuació:

• Protegir, millorar i valoritzar el paisatge de l’Alt Penedès mitjançant una gestió

dinàmica del territori i del paisatge de la comarca.

• Implementar els criteris paisatgístics de la Carta del Paisatge en els diferents

instruments de planificació territorial i urbanística de la comarca de l’Alt

Penedès.

• Adoptar el codi de bones practiques vitivinícoles.

• Crear l’òrgan de participació per al desenvolupament de la Carta del Paisatge

de l’Alt Penedès.

62 de 79


3. CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ

63 de 79


3.1. CRITERIS D’INTEGRACIÓ

L’objectiu dels criteris d’integració ha estat servir de guia en l’elaboració del projecte de

modificació del camí perimetral de la pedrera per tal de contribuir en la seva integració

paisatgística. El recorregut del camí ja es veu condicionat per diversos factors

topogràfics comentats a l’apartat 3.3 ANÀLISI D’ALTERNATIVES del present

document.

A l’hora d’establir els criteris d’integració en l’elaboració del projecte de modificació del

camí, s’han tingut en compte alguns dels criteris paisatgístics respecte a la xarxa

d’espais oberts de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès. En concret, per aquest

projecte s’han tingut en compte els criteris paisatgístics de la Carta del Paisatge de

l’Alt Penedès següents:

• Es tindrà cura de protegir els indrets i/o elements ambientalment més

sensibles

• S’establiran sistemes dissuasius de freqüentació als paratges fràgils o amb

comunitats forestals d’interès

• S’evitaran les grans explanacions, és a dir, aquelles que comporten grans

moviments de terres i la formació de talussos i terraplens de gran impacte

ambiental i paisatgístic

• Es condicionaran els vaivesos i cunetes per a dirigir l’escorrentia de les

aigües

• S’evitarà la conversió dels camins en canals de drenatge

• S’efectuarà una senyalització, condicionament, i si s’escau es regularan els

accessos als llocs amb elements d’interès patrimonial.

• Es racionalitzarà la senyalització (localització, jerarquia, tipus d’informació,

etc.) i la senyalètica informativa i d’accés als paratges d’interès.

Altres criteris que s’han tingut en compte en l’elecció del recorregut del camí han estat

els següents:

• Aprofitar els camins existents. D’aquesta manera es redueix l’afectació al

medi físic

• Escollir el traçat amb major vegetació arbustiva i arbòria. D’aquesta manera

es redueix l’impacte visual.

D’altre banda, la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès contempla la redacció de Plans

Especials de protecció i millora del patrimoni natural dels municipis com un criteri

paisatgístic respecte a la xarxa d’espais oberts.

64 de 79


3.2. MESURES D’INTEGRACIÓ

Les mesures d’integració es defineixen com les actuacions específiques que incorpora

la proposta per tal d’evitar, reduir o compensar l’efecte del projecte en el paisatge i

facilitar-ne la integració del camí proposat al paisatge existent.

La memòria del projecte defineix diverses mesures d’integració que queden

classificades en funció de si són concebudes per a evitar l’aparició d’impactes o bé

pretenen reduir els impactes inevitables que el projecte ocasiona al paisatge.

Les mesures preventives adoptades durant el desenvolupament del projecte

consisteixen en considerar tots els valors paisatgístics a preservar per a la definició

exacta del recorregut del camí, tant pel que respecte a l’afectació social i paisatgística

de l’obra finalitzada com a les possibles molèsties ocasionades durant l’execució de

l’obra. Per a minimitzar aquestes molèsties, es limita l’execució de l’obra fora d’hores

nocturnes.

Cal destacar que l’impacte cromàtic que podria produir el camí sobre l’entorn és

minimitza amb la utilització de pedra procedent de la zona.

La mesura correctora adoptada per a minimitzar els possibles impactes visuals

derivats de la ubicació final del camí, així com, dels vehicles que hi circulin un cop el

camí estigui habilitat consisteix en la plantació de vegetació autòctona de la zona.

Aquesta plantació es realitzarà en aquelles zones on la vegetació natural presenti

mancances i que, per tant, permet la visibilitat del camí des dels punts d’observació

descrits a l’apartat 1.2.2 PUNTS D’OBSERVACIÓ. La reforestació es realitzarà en

dues zones corresponents als Trams III (zona 1) i VI ( zona 2).

Mitigar l’impacte cromàtic, l’afectació de la massa forestal i en general l’impacte visual

s’aconsegueix en aquest cas bàsicament amb la plantació de vegetació arbòria. No es

preveu la plantació de vegetació arbustiva donat que la pista ha de mantenir dos

metres a banda i banda de la plataforma un espai lliure de vegetació baixa.

El traçat actual que es manté, donat que la zona es troba en zona de forest, ja disposa

majoritàriament de vegetació que cobreix les visuals del camí. Respecte del nou traçat,

una part transita per zona de vegetació arbòria on, malgrat l’afecció a la vegetació és

65 de 79


més important, té l’avantatge que la pista queda coberta per la vegetació actual que no

s’afecta. La topografia del terreny també ajuda en alguns casos a l’ocultament de la

pista, malgrat tot, hi ha dues zones on la vegetació es baixa amb absència de

vegetació arbòria que en la zona correspon bàsicament a pi blanc Pinus halepensis.

Així dons i amb independència dels arbres que es puguin plantar de manera aïllada en

algun tram de camí, la revegetació es centrarà en aquestes dues zones del traçat que

queden grafiades en el plànol Zones de revegetació.

Zona 1

La zona s’inicia amb l’entrada del camí en terrenys de la propietat i coincideix

amb el tram III del traçat nou. Aquesta zona inicia el descens des de cotes altes

de la carena i baixa fins l’entrada al barranc de Sant Llorenç. Aquesta zona

està lliure de vegetació arbòria i disposa des del camí d’una amplia visual de la

zona del barranc i del turó veí. Entenem doncs que aquesta és una zona fràgil i

que cal realitzar una actuació correctora que preservi la qualitat del paisatge.

L’ampliació de la pedrera que es desenvoluparà a esquenes d’aquest camí

baixarà la cota del terreny de manera que el camí passarà a ésser el punt més

elevat que es visualitzarà des del turó veí. Així doncs una actuació correctora

en aquest punt en base a la plantació d’arbrat també resultarà beneficiós com a

barrera visual de la pedrera, especialment quan la cota del terreny assoleixi la

cota actual del camí.

Zona 2

La zona 2 on es preveu realitzar plantació coincideix amb part del tram de nou

traçat VI. Aquest tram és l’únic que es pot veure des de la urbanització veïna de

Daltmar i de manera concreta i puntual des de tres cases que es troben sobre

primera línia en el turó adjacent. Una part del Turó de Colomer oculta aquest

tram de pista a la visual dels veïns i la vegetació de la zona fa la resta.

Així doncs i valorant que hi ha un sector del tram que pot quedar exposat a

visuals i que en aquest punt la vegetació de la zona es baixa o rala, es

necessari realitzar una acció correctora que, com en el cas de la zona 1,

consistirà en la plantació de vegetació arbòria pel marge dret del camí amb la

intenció de que aquesta vegetació en alçada camufli l’impacte visual

principalment del talús creat que és l’únic que es pot arribar a veure.

66 de 79


6 m

vial

vial

6-7 m

Es preveu realitzar una plantació de pí blanc (P. halepensis) en el marge dret de la

pista considerant el P.K. ascendent. Aquesta franja de pins es realitzarà gairebé a

portell, plantant els pins a diferents alçades del terreny sobre una línia de 6-7 metres a

comptar des de la vorera de

la pista. El desnivell del

terreny facilitarà que malgrat

no s’allunyin més enllà de 6

metres del vial, els arbres

quedin a diferent alçada

fugint de l’artificialitat de les

plantacions lineals i

d’aquesta manera s’obté

també el màxim de cabuda

coberta amb la mateixa

densitat de plantació. Aquest

tipus de plantació, en resultar

molt natural, permet donar

una imatge de recobriment

de massa vegetal superior al

que s’obté en el cas d’altres

tipus de plantació.

El material utilitzat per la plantació, tindrà una alçada d’entre 1,50 i 1,75 metres en

contenidor. La opció de triar el pi blanc respon a que és l’espècie gairebé única de la

zona i a banda té un millor creixement i arrelament que altres tipus de pins i per

descomptat que les alzines a les quals correspondria la vegetació clímax de la zona. El

fet de triar pins d’alçada 1,50 a 1,75 metres correspon a procurar per la supervivència

de la planta i que de la mateixa manera els impactes es minimitzin des del primer

moment que es realitza l’acció correctora. Planta de superior tamany milloraria el grau

de cobriment de l’espai però estaria compromesa la seva supervivència donat que té

un pitjor arrelament, especialment si considerem que les zones on es preveu realitzar

la plantació, i en particular la zona 2, hi ha afloraments de pedra calcària que

redueixen la capa de sol fèrtil.

Amb els pins d’aquest tamany s’augmenta considerablement les possibilitats de

supervivència del material forestal si bé caldrà mantenir les prescripcions bàsiques per

67 de 79


realitzar plantacions d’aquestes característiques (formació correcte del clot, aportació

de terra vegetal, formació d’escocell, reg inicial de 40 litres per arbre, època de

plantació, regs periòdics, etc), També caldrà controlar la qualitat del material forestal

de reproducció (MFR) que queda establert per normativa, no obstant requerirà un

control visual in situ afegit. Aquest control visual no s’ha de basar únicament en criteris

de tamany de la planta sinó també en un control d’altres criteris morfològics (sistema

del radicular, etc.) que permetin fer una avaluació ràpida de l’estat fisiològic.

També es tindrà present les possibles marres preveient la substitució de plantes que

no hagin aconseguit arrelar de manera que s’asseguri en tot moment el cobriment

visual.

Respecte els marcs de plantació a efectuar en totes dues zones, es plantarà un pi

cada 5-6 metres a diferents alçades de manera que en el desenvolupament de la copa

quedi cobert tot el traçat. Es preveu doncs un total de 210 exemplars de Pinus

halepensis ha plantar sense considerar les marres que es puguin produir.

Concretament:

� 70 pins per la zona de revegetació 1

� 40 pins per la zona de revegetació 2

� 100 pins per les plantacions d’exemplars aïllats en diferents punts del traçat,

tant en trams d’obertura de camí com en les zones d’arranjament de camí

existent.

68 de 79


Fora de les mesures correctores minimitzadores dels impactes visuals, el projecte

contempla altres mesures correctores per corregir altres impactes sobre el medi

natural.

Part de la proposta de modificació del camí discorre per cursos naturals d’aigua, de

manera que aquests cursos es veuran afectats per la compactació del terreny i el pas

de vehicles. Per tal de minimitzar aquest impacte sobre les aigües superficials en el

Tram VI es dotarà amb un gual inundable per garantir la consistència del camí que no

interfereixi amb els cursos naturals d’aigua.

La circulació de vehicles no autoritzats pel camí es limitarà amb senyals i amb

cadenes que n’impedeixen l’accés lliure. D’aquesta manera es redueix l’impacte

acústic i la pols que la circulació de vehicles genera sobre l’entorn.

No s’han definit mesures d’integració compensatòries .

69 de 79


3.3. ANÀLISI D’ALTERNATIVES

Les alternatives proposades per al projecte consisteixen en les alternatives plantejades

del recorregut del camí entorn a la pedrera. Concretament es van valorar 3 alternatives

i diferents variants d’aquestes alternatives que modificaven el recorregut per alguns

dels trams del traçat proposat i que estan reflectides gràficament en el plànol annex a

la memoria Planta General alternativas previstas.

A l’hora de definir la proposta de traçat van aparèixer algunes alternatives que

finalment van ésser descartades després del seu anàlisi i valoració. Les diferents

alternatives sospesades a la memòria del projecte atenen a consideracions tècniques i

econòmiques, en quant a la eliminació de pendents amb traçats més o menys llargs i

que permetin més o menys superfície d’explotació, així com més o menys cost de

construcció.

A continuació es realitza un resum de les 3 alternatives sospesades a la memòria del

projecte:

Alternativa 1:

Aquesta alternativa substituïa la proposta actual del Tram III i consistia en que la pista a

la sortida del Tram II (tram no alterable donat que el seu recorregut va per fora dels

límits de la propietat) girava en direcció nord-sudest passant per l’exterior de la zona

concedida d’ampliació connectant prop de l’actual inici del Tram IV. Per reduir el

pendent de la zona el traçat desenvolupava dues corbes.

Els avantatges d’aquesta alternativa consistien en que l’empresa podia aprofitar

11.000m2 més de l’ampliació concedida i que els pendents puntuals eren menors que a

la proposta. Els desavantatges consistien en: increment significatiu de la longitud del

vial, increment del cost de construcció i increment dels riscos d’accident.

Paisatgísticament, aquesta alternativa suposaria un major impacte donat que el tram

sospesat discorre sobre una superfície lliure de vegetació, fet que incrementa la

visibilitat del camí.

Alternativa 2:

L’alternativa 2 es proposava com a variant del tram VI i VII i afectaria també al tram VIII

que circula pel fondo de Sant Andreu. S’iniciava a l’entrada del tram VI i consistia en

girar el traçat en direcció nord-sud per anar a cercar el Fondo de Sant Andreu entrant

en aquest camí aproximadament pel actual P.K.3.000.

70 de 79


Els avantatges d’aquesta alternativa consistien en la reducció del cost de construcció

per reducció de la longitud, evitant el creuament al torrent del Colomer, allunyar-se de

la zona habitada i apropant-se del límit d’explotació. El desavantatge d’aquesta

alternativa és l’increment de la pendent puntual.

Paisatgísticament, aquesta alternativa tenia una menor afectació sobre la vegetació.

Alternativa 3:

L’alternativa 3 consistia en la variació del traçat actual que circula pel Fondo de Sant

Andreu. Aquest traçat alternatiu tenia el seu recorregut, direcció sud-nord, en paral·lel

al Fondo de Sant Andreu.

Els avantatges d’aquesta variant consistien en que no suposava pendents no

assumibles i es mantenia la qualitat de la circulació de la pista. El desavantatge més

significatius és l’increment del cost de l’obra.

Paisatgísticament, aquesta alternativa té un major impacte sobre la vegetació existent i

seria més visible, donat que la pista aniria elevada respecte al Fondo del Barranc.

La proposta de modificació del camí finalment adoptada no és la variant que ofereix un

menor impacte paisatgístic, donat que té una longitud més gran que les alternatives

sospesades. L’impacte paisatgístic de la proposta també es veu augmentat respecte a

les alternatives donat que part del seu traçat discorre paral·lelament al Torrent del Turó

del Colomer, així com per la introducció d’elements nous al paisatge (gual, talussos,

senyals) per raons de seguretat. Tot i així, la seva elecció respon a l’ús que es donarà

al camí, ja que les alternatives descartades incrementen la pendent puntual del

recorregut fet que dificultaria el pas de vehicles de bombers.

Cal destacar, però, que des del punt de vista paisatgístic les 3 alternatives sospesades

a la memòria del projecte i la proposta de modificació del camí tenen un impacte

paisatgístic similar, molt atenuat pel fet que s’aprofiten trams de camins existents i per

la pròpia orografia del terreny i per la vegetació existent que ocultaria bona part del

recorregut de totes elles.

71 de 79


3.4. IMPACTE PAISATGÍSTIC

És necessària la caracterització, definició i valoració dels impactes paisatgístics

potencials associats a les actuacions proposades per la proposta de modificació del

camí perimetral de la pedrera d’Uniland Cementera S.A.

S’han identificat els elements que tenen un impacte sobre el paisatge en fase

d’execució de la obra i en fase d’utilització del camí .

� Impactes paisatgístics identificats en fase d’execu ció d’obra

• Generació de pols

• Afectació de cursos d’aigua

• Impacte visual

� Impactes paisatgístics identificats en fase d’utili tzació del camí

• Afectació massa forestal

• Generació de pols

• Afectació cursos d'aigua

• Impacte cromàtic

• Impacte visual

• Accessibilitat

Els impactes s’han valorat en funció de si són:

Compatibles o lleus: impactes que permeten una integració de la proposta amb l’aplicació de mesures senzilles o que no requereixen mesures d’integració. Moderats: impactes que es redueixen substancialment amb l’aplicació de mesures d’integració. Severs: impactes que no es poden solucionar amb mesures d’integració i fan aconsellable replantejar la concepció del projecte. Crítics o incompatibles: impactes amb efectes molt intensos en el paisatge, que superen el llindar tolerable i fan desaconsellable la proposta.

72 de 79

Estudi d’impacte i integració paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unila nd en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola

IMPACTES EN FASE D'EXECUCIÓ D'OBRA CARACTERITZACIÓ DESCRIPCIÓ VALORACIÓ MESURES D'INTEGRACIÓ (si s'escau)

Generació de pols Sedimentació sobre les superfícies de l’entorn, principalment la vegetació, ocasionada pel moviment de terres i el pas de vehicles Impacte compatible Remullat de les superfícies de pas i les terres a moure

Afectació cursos d'aigua Turbidesa de les aigües ocasionada pel moviment de terres Impacte compatible

No són necessàries mesures d'integració. Els cursos d'aigua de la zona són torrents que només porten aigua en cas de pluja, de manera que són aigües tèrboles de manera natural.

Impacte visual Impacte ocasionat per la introducció de maquinària i personal a l'entorn durant l'execució de l'obra. Impacte compatible La introducció de maquinària i personal serà la mínima

imprescindible.

IMPACTES EN FASE D'UTILITZACIÓ DEL CAMÍ

CARACTERITZACIÓ DESCRIPCIÓ VALORACIÓ MESURES D'INTEGRACIÓ (si s'escau)

Afectació massa forestal

Desbrossament per obrir pas al nou recorregut del camí, així com per la neteja dels marges del camí existent. Impacte moderat Reforestació de les zones adjacents.

Afectació massa forestal

Reforestació als marges del camí per minimitzar l'impacte visual del camí des dels punts d'observació. Impacte positiu No s'escau

Generació de pols Sedimentació sobre les superfícies de l’entorn, principalment la vegetació, ocasionada pel pas de vehicles Impacte compatible El pas de vehicles està molt limitat, l'entorn pot tornar a l'estat

original sense intervencions.

Afectació cursos d'aigua

Alteració dels cursos d'aigua. El torrent del Turó del Colomer es veu lleugerament alterat pel nou recorregut del camí, però no interromput.

Impacte moderat S'estableix la col·locació d'un gual per dirigir les aigües d'escorrenties en aquest punt.

Impacte cromàtic El camí produeix una ruptura cromàtica del paisatge dominat per la vegetació. Impacte moderat

Reforestació selectiva a les zones de menor densitat de vegetació i a aquelles zones on el camí sigui visible des dels punts d'observació descrits. També es minimitza l'impacte cromàtic amb la utilització de la mateixa pedra de l'entorn.

Impacte visual Correspon a l'impacte visual d'elements discordants del paisatge, com són el propi camí, els tal·lusos i el gual, així com les senyalitzacions que es disposaran als extrems del camí.

Impacte moderat Reforestació.

Accessibilitat Restricció de l'accés a la zona perimetral de la pedrera. Impacte positiu No s'escau

73 de 79


74 de 79


4. SÍNTESI

75 de 79


4.1. SÍNTESI

L’ampliació de la zona d’explotació de la pedrera de Uniland Cementera S.A. ubicada

als termes municipals de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola determina la

supressió del camí perimetral que actualment és utilitzat com a via de servei, així com

pel cos forestal com a pista de vigilància i extinció d’incendis.

La Direcció General de Qualitat Ambiental va emetre resolució aprovatòria de la futura

ampliació condicionada al compliment d’un seguit de requeriments, entre d’altres, la

habilitació d’un vial perimetral a la pedrera per facilitar l’arribada dels vehicles

d’extinció d’incendis.

Per donar compliment a aquest requeriment, es desenvolupa la proposta de

modificació del camí perimetral de la pedrera sospesant 3 alternatives de recorregut.

El recorregut del camí es veu limitat d’una banda pel límit d’explotació i d’altre pel límit

de propietat de Uniland Cementera S.A., de manera que les alternatives suposen

variacions de trams del camí. El recorregut finalment adoptat respon a la necessitat

d’ús per part de vehicles d’extinció d’incendis, descartant les alternatives que

suposaven un major pendent puntual del recorregut.

La redacció del Pla Especial i concretament del present estudi paisatgístic inclòs en

aquest document, respon a les directrius del Pla General d’Ordenació Urbana vigent

en el municipi de Santa Margarida i els Monjos, que obliga a la redacció d’un Pla

Especial per la modificació de camins. Aquest requeriment es va recollir en la resolució

aprovatòria de la Direcció General de Qualitat Ambiental.

L’àmbit del present estudi d’impacte i integració paisatgística correspon a una zona

eminentment forestal, amb pocs elements antròpics del paisatge, a excepció de la

pròpia pedrera, camins forestals, torres d’alta i mitja tensió i algunes edificacions rurals

abandonades.

De l’anàlisi del paisatge de l’àmbit d’estudi són remarcables els aspectes següents:

• El component biòtic és el component dominant del paisatge de l’entorn,

juntament amb el component abiòtic. El paisatge de l’àmbit d’estudi correspon

a un bosc mediterrani en regressió on s’hi desenvolupen usos eminentment

forestals, i on hi predominen els elements vegetal i orogràfic del paisatge.

L’orografia del terreny determina que la percepció del paisatge sigui tancada.

76 de 79


• Els valors estètics intrínsecs del paisatge de l’àmbit d’estudi estan

caracteritzats per interfícies paisatgístiques on es produeixen combinacions

amb la natura. El fons escènic predominant des de qualsevol punt de l’àmbit

d’estudi està constituït per turons, i des d’algun punt elevat del turó més proper

a Daltmar presenta també habitatges (zones de l’àmbit des d’on és visible la

urbanització Daltmar del municipi d’Olèrdola).

• La proposta del camí discorre entre turons i fondalades, en bona part per zones

amb vegetació densa i altres zones amb vegetació no tant densa i fins i tot rala

en alguns punts. La disposició de la proposta del camí entre les fondalades

determina que el futur camí sigui visible només des de punts molt concrets de

la urbanització Daltmar, al terme municipal d’Olèrdola. Concretament, s’ha

identificat un punt d’observació de la zona per on discorrerà el camí perimetral.

Des d’aquest punt d’observació la visibilitat queda molt limitada per la

vegetació, tal com queda representat a l’esquema de la conca visual que s’ha

laborat des d’aquest punt, que presenta una forma el·líptica amb un 27% de

compacitat.

• S’ha determinat que la qualitat paisatgística de l’àmbit d’estudi és elevada,

condicionada fonamentalment per la vegetació autòctona en boscos ben

constituïts, així com per les formes suaus d’alternança entre turons i

fondalades.

• S’ha determinat que la fragilitat paisatgística de l’àmbit d’estudi és baixa,

condicionada fonamentalment per la forma i mida de les conques visuals, així

com pel pendent.

Respecte al planejament, l’actuació es compatible amb els plans d’ordenació municipal

dels dos municipis afectats, en tots dos territoris el terreny està considerat com a sòl

no urbanitzable, classificat en diferents tipus, però els usos de tots ells permeten la

modificació del traçat proposat.

Durant la elaboració del projecte de modificació del camí d’accés a la pedrera, es van

tenir en compte tots els aspectes estructurals, ecològics i paisatgístic de l’àmbit

d’estudi, així com els factors de visibilitat que es pugessin veure afectats.

77 de 79


Es van valorar diferents alternatives per al recorregut del camí atenent a criteris

topogràfics (ús de la pista i viabilitat) i paisatgístics. El recorregut finalment adoptat es

considera el més adient donades les característiques topogràfiques de l’emplaçament.

La ubicació, dimensions i pendent del terreny, especialment pel que fa al Barranc de

Sant Llorenç i la baixada fins el Fons de Sant Andreu, van determinar el recorregut

finalment acceptat per a la proposta de modificació del camí perimetral.

Per aquest motiu, l’elecció del recorregut del camí es considera plenament justificada

des del punt de vista tècnic. Donat que l’ampliació de la pedrera obliga a un

reallotjament del camí, el recorregut escollit també es considera justificat

econòmicament. Es considerara que l’impacte visual i ecològic de la modificació del

recorregut no augmenta significativament l’impacte produït pel camí actual. Cal tenir en

compte que el major impacte visual i ecològic el produirà la pròpia ampliació de la

pedrera que es desenvoluparà a pocs metres del vial.

Per tal d’evitar, reduir o compensar l’efecte del projecte en el paisatge i facilitar-ne la

integració del camí proposat al paisatge existent, el projecte defineixen un seguit de

mesures d’integració independents de les mesures correctores que s’han previst per

minimitzar l’impacte de l’activitat extractiva:

• Mesures preventives: consisteixen en considerar tots els valors paisatgístics a

preservar per a la definició exacta del recorregut del camí, tant pel que

respecte a l’afectació social i paisatgística de l’obra finalitzada com a les

possibles molèsties ocasionades durant l’execució de l’obra. Per a minimitzar

aquestes molèsties, es limita l’execució de l’obra fora d’hores nocturnes. Cal

destacar que l’impacte cromàtic que podria produir el camí sobre l’entorn és

minimitza amb la utilització de pedra procedent de la zona.

• Mesures correctores: adoptada per a minimitzar els possibles impactes

visuals derivats de la ubicació final del camí, així com, dels vehicles que hi

circulin un cop el camí estigui habilitat consisteix en la plantació de vegetació

autòctona de la zona. Aquesta plantació es realitzarà en aquelles zones on la

vegetació natural presenti mancances i que per tant permeten la visibilitat del

camí. Els punts principals on es realitzarà l’ocultament de la pista per plantació

correspon a la visual d’una zona reduïda de Daltmar (concretament 3

habitatges) i des d’un turó veí, que si bé té difícil accés a la població no es

considera prou motiu per no realitzar una actuació correctora de camuflatge. La

78 de 79


resta d’actuacions seran puntuals amb plantació aïllada de vegetació que

compensarà en part l’impacte de la vegetació eliminada.

La plantació es realitzarà atenent a criteris estètics i es defugirà de plantacions

lineals poc naturals. El tipus de planta, el tamany, el marc i la densitat de

plantació han estat definits per tal d’assegurar la millor integració i impacte del

vial sobre el paisatge existent.

• Altres mesures correctores: per tal de corregir altres impactes sobre el medi

natural s’ha prohibit la circulació de vehicles no autoritzats amb senyals i amb

cadenes que n’impedeixen l’accés lliure.

En resum, es pot concluir que els diferents condicionants determinen bàsicament el

traçat del vial i que aquest presenti poques alternatives. El traçat proposat s’ha escollit

finalment per les avantatges que presenta respecte als usos que es donarà a aquest

camí i per minimitzar l’impacte de l’actuació en el entorn pròxim. D’altre banda, la

valoració de la proposta respecte de les alternatives determina que presentin un

impacte paisatgístic similar. L’impacte paisatgístic que es preveu produir es considera

assumible, donat que hi ha pocs punts d’observació del vial i aquests seran corregits

per les mesures correctores previstes.

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA del Camí ... · Il·lustració 3: Representació...

Documents

Transcript of ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA del Camí ... · Il·lustració 3: Representació...