Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ......

50
Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera (Queralbs El Ripollès) Setembre 2010

Transcript of Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ......

Page 1: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera (Queralbs – El Ripollès)

Setembre 2010

Page 2: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA DEL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC A L’ENTORN DE L’ESTACIÓ DEL

CREMALLERA (T.M. QUERALBS)

I. MEMÒRIA

1. DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI .................................................................................................. 4

1.1. Antecedents ................................................................................................................. 4

1.2. Objecte de l’estudi d’integració paisatgística .......................................................... 5

1.3. Característiques generals de les obres .................................................................... 5

1.4. Definició volumètrica i materials d’acabat ............................................................... 8

1.5. Objectius i criteris ..................................................................................................... 10

2. DESCRIPCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT ................................................................................. 11

2.1. Descripció de l’emplaçament .................................................................................. 11

2.2. Informació cartogràfica ............................................................................................ 11

2.3. Informació del planejament i els espais reconeguts normativament .................. 13

2.4. Factors de visibilitat ................................................................................................. 19

2.4.1. Conca visual ................................................................................................... 19

2.4.2. Localització dels principals punts d‟observació ............................................. 19

3. DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ DEL PAISATGE ................................................................... 22

3.1. Anàlisi dels elements que componen el paisatge ................................................. 22

3.2. Anàlisi formal de la imatge paisatgística................................................................ 25

3.2.1. Formes dels components ............................................................................... 25

3.3. Valoració paisatgística ............................................................................................. 26

3.3.1. Qualitat paisatgística ...................................................................................... 26

3.3.2. Fragilitat paisatgística .................................................................................... 28

3.3.3. Capacitat de càrrega paisatgística ................................................................. 28

4. DIAGNOSI DE L’IMPACTE PAISATGÍSTIC ....................................................................... 30

4.1. Descripció dels elements / accions del projecte que poden tenir una major repercussió sobre el paisatge ................................................................................. 30

5. CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ ADOPTADES ..................................................... 32

6. ANÀLISI D’ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA ................ 33

7. CONCLUSIONS ................................................................................................................... 37

7.1. Definició del projecte ................................................................................................ 37

7.2. Descripció del paisatge de l’emplaçament del projecte ....................................... 37

7.3. Descripció dels elements / accions del projecte que poden tenir una major repercussió sobre el paisatge i mesures ............................................................... 39

7.4. Criteris i mesures d’integració adoptades ............................................................. 41

7.5. Justificació de les solucions adoptades i de les alternatives .............................. 41

7.6. Valoració de la integració global ............................................................................. 42

8. EQUIP REDACTOR ............................................................................................................. 44

Page 3: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

IIII.. PPLLÀÀNNOOLLSS 1. Situació 1:25.000 2. Localització (topogràfic) 1:5.000 3. Localització (ortofotomapa) 1:5.000 4. Planejament vigent 1:1.000 5. Proposta Pla Especial 1:1.000

IIIIII.. AANNNNEEXXEESS

1. Document de referència del DMAiH en relació a l‟amplitud i nivell de detall de

l‟estudi de sostenibilitat ambiental.

2. Imatges de l‟estat inicial i l‟estat actual

Page 4: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

I. MEMÒRIA

Page 5: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

1. DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI 1.1. Antecedents Com a antecedents, cal tenir en compte, que en l‟àmbit on es desenvolupa el Pla Especial, actualment s‟està executant el “Projecte constructiu del pas inferior de la carretera GI-V-5217 sota les vies del tren cremallera de FGC a Queralbs (clau: TF-08272) . Aquest projecte, a part de les obres en les infraestructures, comporta el moviment de terres a l‟entorn de l‟estació, i es preveu, que les terres sobrants s‟acumulin a l‟entorn de l‟aparcament actual formant terrasses. El Pla Especial Urbanístic, preveu l‟ordenació d‟aquestes terrasses que actualment ja estan fetes, amb l‟objectiu de construir o urbanitzar un aparcament a més de millorar l‟edifici de l‟estació i les andanes. Per poder desenvolupar aquesta implantació serà necessari tramitar un Pla Especial Urbanístic tal i com determina el recent aprovat Pla d‟Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Vall de Ribes (POUP), aprovat definitivament el 2 de juny de 2010. En un inici, es va presentar als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Girona l‟”Informe de sostenibilitat ambiental preliminar del Pla Especial Urbanístic a l‟entorn de l‟estació del cremallera del terme municipal de Queralbs", per tal que l‟òrgan ambiental definís l‟abast del present informe de sostenibilitat ambiental, tal com preveu l‟article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s‟aprova el Reglament de la Llei d‟urbanisme. En data de 13 de març de 2010, es va rebre el document de referència del Departament de Medi Ambient i Habitatge, en relació a l‟amplitud i nivell de detall de l‟estudi de sostenibilitat ambiental en el qual considera que cal valorar si el dimensionat de l‟edifici previst és l‟adequat d‟acord amb la capacitat necessària i les estimacions fetes del Pla. Així, estableix les següents consideracions prèvies:

El document del POUP determina per al PEU d‟ordenació de l‟àmbit de l‟estació de Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això, el POUP no estableix específicament les dimensions ni tampoc la capacitat que aquest aparcament ha de tenir

Ni la memòria urbanística, ni l‟Informe de Sostenibilitat ambiental preliminar justifiquen clarament les dimensions de l‟esmentat edifici en relació a l‟increment de visitants previst, ni amb el nombre/dies/any durant els quals es supera la capacitat d‟aparcament disponible actualment, que no està documentat en el Pla.

En data de juliol de 2010 es redacta un informe de sostenibilitat ambiental que s‟ajusta al que demana el document de referència, que és el que determina l‟article 100 del Decret 305/2006 i que a més ha d‟incloure els següents aspectes complementaris: - Valorar una alternativa consistent en no afectar o transformar els terrenys exceptuant els que es troben fora de l’àmbit que actualment ja està condicionat com a aparcament i àrea logística. - Valorar alternatives per a l’ordenació de la zona B (zona est) i el dimensionat de l’edifici proposat que tinguin en compte les necessitats reals d’aparcament de l’estació, justificades en funció de les previsions d’increment de visitants i d’estacionalitat de les visites - Valorar alternatives de disseny que afavoreixin una major integració ambiental de l’edifici d’aparcaments - Descriure i valorar el tractament de les terres que es puguin generar per l’excavació dels terrenys afectats - Incorporar la determinació ambiental de la normativa sectorial sobre connectivitat (valorar i justificar l’adequació de la proposta a la directriu 40 i 41 del document “Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya”) - Incorporar la determinació ambiental de la normativa sectorial sobre ordenació de l’enllumenat (justificar en relació al previst a l’article 5 del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. - Descriure les mesures correctores específiques per a minimitzar els efectes negatius identificats i derivats de les previsions del Pla (configuració constructiva de l’edifici, plantació

Page 6: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

d’espècies autòctones per esmorteir visualment l’edifici d’aparcaments i les instal·lacions associades) 1.2. Objecte de l’estudi d’integració paisatgística El Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d‟agost pel qual s‟aprova el Text Refós de la Llei d‟Urbanisme, defineix les activitats col·lectives de caràcter esportiu, cultural, d‟educació en el lleure i d‟esbarjo que es desenvolupin a l‟aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l‟ús de què es tracti com a actuacions d‟interès públic. L‟article 47, sota l‟epígraf “Règim d'ús del sòl no urbanitzable” permet l‟emplaçament d‟actuacions d‟interès públic en el medi rural. Tal com estableix l‟art. 48 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d‟agost, pel qual s‟aprova el text refós de la Llei d‟urbanisme (DOGC núm. 5686, 05.08.2010), tots aquells projectes d‟actuacions específiques d‟interès públic als quals es refereix l‟art. 47.4 (on queda englobat el present projecte) han d‟incloure, entre d‟altres, un estudi d‟impacte i integració paisatgística. Caldrà tenir en compte també els articles 67, 68 i 69 de l‟esmentat Decret legislatiu que fan referència als plans especials urbanístics. Així, per a la realització del present estudi s‟ha pres com a base la guia metodològica per a estudis d‟impacte i integració paisatgística facilitada per la Direcció General d‟Arquitectura i Paisatge, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. En aquest estudi, a més de definir les característiques principals del projecte i el paisatge en el qual és previst emplaçar-lo, s‟ha procedit a la descripció dels principals impactes i de les mesures d'integració previstes, tot justificant les alternatives considerades inicialment, les solucions que s‟ha decidit adoptar, i valorant la integració global del projecte en el paisatge. 1.3. Característiques generals de les obres El document del Pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès), té com a objecte ordenar l‟espai més pròxim a l‟estació de Queralbs del cremallera de Núria i la creació de més places d‟aparcament degut a que actualment no es disposa de suficients zones habilitades d‟aparcament per donar servei a la gran afluència de visitants a la Vall de Núria. S‟estima que el nombre de vehicles en aquests dies de màxima afluència és troba entre els 200 i els 300 vehicles, ocupant la zona d‟aparcament asfaltada a l‟est de la carretera, la zona d‟aparcament provisional per sobre la carretera i els laterals de les carreteres. Descripció de la proposta a) Àmbit del Pla Especial La zona en la que es preveu el Pla Especial es troba prop del nucli urbà de Queralbs. Travessant l‟àmbit de nord a sud hi trobem la carretera GIV-5217 i la línia del cremallera, que intersecten en un punt on la carretera queda soterrada. El relleu de l‟àmbit és terrassat a tres nivells. Dins de l‟àmbit s‟hi troba també l‟edifici de l‟estació del Cremallera que està ubicat a la part sud junt amb les andanes de les corresponents vies ferroviàries. En total, la superfície de l‟àmbit consta de 3,94 ha. b) Definició de la proposta A continuació es descriuen les actuacions previstes pel Pla Especial Urbanístic a l‟entorn de l‟estació del cremallera al terme municipal de Queralbs.

Page 7: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Infraestructures ferroviàries

- Ampliació estació

L‟actual edifici de l‟estació està format per dos cossos independents. El primer de planta baixa i pis, cobert a dos aigües per una coberta de pissarra, allotja el cap d‟estació, la bitlleteria, la sala d‟espera i una vivenda a la planta superior. El segon de dimensions més reduïdes allotja els serveis i les instal·lacions. La superfície construïda supera per poc els 200 m

2.

El canvi d‟explotació preveu un augment de visitants que accediran a la Vall de Núria des de Queralbs. Aquesta necessitat farà que l‟actual edifici quedi per sota de les necessitats mínimes d‟espai. És per aquest motiu que es proposa la seva ampliació per millorar el servei així com la cobertura parcial de les andanes.

- Rectificació traçat vies llançadora

L‟estació disposa en aquests moments de 4 vies. El nou model d‟explotació preveu la instauració d‟uns combois llançadora entre Queralbs i Núria que utilitzarien les dues vies emplaçades més a l‟est, vies 3 i 5. Per optimitzar la seva utilització es proposa rectificar el traçat actual per augmentar els trams rectilinis. S‟aprofita aquesta rectificació per tal d‟escurçar el seu recorregut en direcció sud i d‟aquesta manera alliberar espai a la façana est de l‟estació.

- Andana llançadora

Aprofitant el canvi de traçat de la via 3 es proposa la construcció d‟una nova andana per a l‟accés de viatgers.

- Moll de càrrega llançadora

Aprofitant el canvi de traçat de la via 5 es proposa la construcció d‟un moll de càrrega per facilitar el transport de mercaderies.

- Accessos adaptats andanes

Actualment l‟accés a l‟andana 2 des de l‟andana 1 es realitza creuant les vies. Aprofitant la construcció de la passarel·la de la Ronda a peu que creua per sobre de les vies 1 i 2, es preveu facilitar l‟accés a l‟andana 2 mitjançant un sistema de rampes adaptades per a la mobilitat reduïda.

Aparcaments

- Urbanització aparcament 1 i aparcament 2

En aquests moments la zona de l‟entorn de l‟estació disposa de 2 espais destinats a l‟aparcament provisional de vehicles a l‟aire lliure emplaçats per sota de la carretera. Aquests espais són fruit de la modificació de la topografia original, per l‟aportació de terres procedent de l‟excedent, provocat per les obres del pas de sotavies. En el seu moment es van abocar les terres sobre dues plataformes topogràfiques existents, disposades a diferent nivell, que conformaven un antic aparcament d‟aglomerat i un prat. La nova disposició de terres aprofita aquestes plataformes per generar dues subplataformes situades uns 2 m una per sobre de l‟altre. El resultat són 4 subplataformes agrupades de dos en dos que conformen els aparcaments 1 i 2.

Page 8: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Es proposa consolidar aquests espais urbanitzant-los. Aquesta urbanització consistirà amb el reforç de la capa superficial actual de graves, l‟estesa d‟aglomerats, el sanejament i la seva il.luminació. Es completa l‟actuació amb el reforç dels talussos amb elements de contenció a base de murs verds i gabions, l‟execució de voreres, delimitació de places i l‟enjardinament del conjunt. Amb aquestes actuacions es preveu tenir una reserva d‟aparcament de vehicles a l‟aire lliure d‟unes 246 places.

- Urbanització i ampliació aparcament 3

Per sobre de la carretera s‟hi troba una superfície d‟aparcament provisional a l‟aire lliure d‟unes 60 places. Es proposa ampliar la seva capacitat fins a les 83 places amb la creació d‟una subplataforma situada uns 2 m per sobre de l‟actual espai. Es completa l‟actuació amb la urbanització de la superfície, la portada de serveis, el sanejament i la il.luminació.

Accessos rodats

- Rotonda

Per tal de regular i concentrar l‟accés rodat als aparcaments des de la carretera, es preveu la construcció d‟una rotonda. Aquest element viari permet la distribució del trànsit en un sol punt per tal de que esdevingui l‟única entrada a tot l‟àmbit, reduint d‟aquesta manera les interferències al trànsit de la carretera. En aquest punt coincideix el vial que dóna accés a l‟estació i a l‟aparcament 3, l‟entrada de l‟aparcament 2 i el vial que dóna accés a l‟aparcament 1.

- Obertura i urbanització vial Ap 1

Per tal de connectar viàriament l‟accés principal a l‟àmbit amb l‟aparcament 1, es preveu la construcció d‟un vial d‟un sol sentit, sentit d‟entrada, des de la rotonda fins a l‟esmentat aparcament. Aquest element viari discorre pel talús que separa les plataformes dels aparcament 1 i 2, cosa que fa necessària la previsió d‟elements de contenció de terres per assegurar-ne la seva estabilitat. Aquests elements es realitzaran mitjançant el sistema de gabions de pedra natural.

- Urbanització vial Ap 1

Es preveu la urbanització de l‟actual accés a l‟aparcament 1 per tal de que esdevingui un vial d‟un únic sentit, de sortida, que permeti l‟evacuació dels vehicles de l‟aparcament 1 cap a la carretera.

- Vial moll de càrrega

Es preveu també la prolongació de l‟actual vial de l‟estació cap a la zona on s‟ubica el nou moll de càrrega. Aquest vial ha de permetre l‟accés de càrrega i descàrrega a la zona de la platja de vies de l‟estació. La seva execució sobre l‟actual marge comporta la utilització de sistemes de contenció de terres mitjançant gabions de pedra natural.

Accessos vianants

- Camins estació

El canvi de model de l‟estació obliga a repensar les circulacions a peu, especialment aquelles que interfereixen en la dinàmica ferroviària que s‟hi desenvolupa. Aquest és el cas de l‟actual accés a peu des de la zona d‟aparcaments fins a l‟estació.

Page 9: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Per tot això es proposen un seguit de nous recorreguts a peu que permeten la interconnexió entre els aparcaments 1 i 2, i entre aquest últim i el pla de l‟estació. Aquests accessos es desenvolupen al llarg del talús que separa el pla de l‟estació i la plataforma dels aparcaments, cosa que obligarà a adaptar la seva topografia mitjançant sistemes de contenció de terres mitjançant gabions de pedra natural.

- Ronda a peu

El pla preveu la construcció d‟un passeig de ronda que permeti connectar Queralbs amb l‟àmbit de l‟estació. Aquesta ronda, a més d‟acomplir aquest objectiu, permet també interconnectar les diferents actuacions tot resolent les interferències que es podrien originar entre el vianant i el cotxe o el ferrocarril. El recorregut s‟inicia a l‟actual carretera, un passat el pas sotavies en direcció Queralbs, descendeix pel talús de la subestació elèctrica, sobrepassa les vies mitjançant una passera de nova construcció i arriba al pla de l‟estació. En aquest punt, punt on conflueixen tots els recorreguts a peu provinents dels diferents aparcaments, es preveu la urbanització d‟una plaça a la qual donarà façana l‟accés principal de la futura ampliació de l‟estació. La ronda segueix paral.lela a la zona de càrrega de l‟estació fins a recuperar el traçat de l‟antiga carretera d‟accés a Queralbs. El recorregut finalitza un cop passat el gran roure emplaçat vora la carretera.

1.4. Definició volumètrica i materials d’acabat La zona que s‟ha previst ordenar al voltant de l‟estació de Queralbs correspon bàsicament a una zona agroforestal de prats de pastures o de dall amb alguns peus de freixe, cirerer i bedoll en els marges.

Esquema de la implantació de la zona a ordenar i d‟aparcament sobre l‟ortofotomapa de la zona on és previst implantar el projecte. La imatge encara no recull el rebliment de les parcel·les sota

l‟aparcament actual, que s‟han realitzat dins del projecte del pas inferior

Page 10: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Es mostra tot seguit un esquema de la planta de l‟actuació projectada:

Planta general

e

Estat inicial i estat actual de la zona d‟actuació (plataformes pàrquing). Els rebliments que mostren les fotografies es realitzen dins de l‟execució del projecte del pas inferior. Les plataformes creades són les que s‟ordenen com aparcament

dins del Pla Especial

Page 11: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

1.5. Objectius i criteris El cremallera de Núria uneix la població de Ribes de Freser, amb Queralbs i el santuari de Núria, on s‟hi poden practicar diverses activitats de lleure i a l‟hivern, a més de l‟esquí. El cremallera és l‟únic mitjà de transport per arribar a la Vall de Núria. La gran afluència de visitants a la Vall de Núria, hi accedeixen majoritàriament des de l‟estació de Ribes de Freser i des de l‟estació de Queralbs. En el cas concret de Queralbs, principalment durant les vacances i els caps de setmana, succeeix que els visitants no disposen de suficients places d‟aparcament per deixar els vehicles i acaben aparcant en els laterals de la carretera i pels carrers de Queralbs, comportant un col·lapse en la circulació per l‟interior del nucli urbà, molèsties a la població local i un risc per la seguretat de les persones. S‟ha estimat que el nombre de vehicles en aquests dies de màxima afluència és inferior a 300 ocupant la zona d‟aparcament asfaltada a l‟est de la carretera, la zona d‟aparcament provisional per sobre la carretera i els laterals de les carreteres. Així doncs, el present pla especial urbanístic té com a objectiu l‟ordenació de noves zones d‟aparcament a l‟entorn de l‟estació del cremallera a Queralbs, on actualment ja s‟hi localitzen les zones d‟aparcament formant terrasses. El planejament vigent que afecta l‟àmbit d‟estudi, i que es pren de referència, és el Pla d‟Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Vall de Ribes (POUP) aprovat definitivament en data de 2 de juny de 2010. L‟estació de ferrocarril de Queralbs és l‟estació intermèdia de la línia de FGC del Cremallera de Vall de Núria que uneix la població de Ribes de Freser amb Núria. Situada a les afores del nucli urbà de Queralbs, la proximitat amb la carretera GIV- 5217, amb Vall de Núria i la disponibilitat de zones d‟aparcament, la converteixen en una estació intermodal entre el vehicle privat i el ferrocarril. Vall de Núria, un dels principals motors econòmics de la Vall de Ribes i de la comarca, és un complex d‟oci, cultural i de restauració de propietat pública basat en l‟explotació turística del paratge natural de la Vall de Núria que forma part del municipi ripollès de Queralbs. L‟únic accés rodat al complex es fa a través del Cremallera, així doncs aquest medi de transport públic és la principal porta d‟entrada de Vall de Núria. En el moment de redactar aquest document, es troba ja aprovat i en fase d‟execució la construcció d‟un pas soterrat que permet eliminar el pas a nivell actual entre la via del Cremallera i la carretera d‟accés a Queralbs. Es pren doncs, com a estat actual l‟entorn de l‟estació amb aquesta infraestructura executada. L‟estació de Queralbs, en els dies de màxima afluència, rep un ingent nombre de visitants que es desplacen fins allà amb vehicle privat. La major part d‟aquests vehicles són estacionats en zones d‟aparcaments habilitades a l‟aire lliure, però en determinades dates del calendari, el nombre de vehicles superen les places previstes i es veuen obligats a estacionar en la carretera GIV-5217 i marges que envolten l‟estació. Així, al terme municipal de Queralbs, es fa necessari incrementar la capacitat d'aparcament de vehicles, per tal de reordenar la dispersió i saturació actual de vehicles. La possible solució és la construcció o urbanització d‟una nova àrea reservada a aparcament on actualment hi ha àrees aterrassades. La zona d‟aparcament serà un element visible i amb incidència paisatgística principalment per la seva superfície d‟ocupació (unes 3,94 ha). Així doncs, caldrà integrar paisatgísticament les instal·lacions tot considerant la qualitat, la fragilitat i la capacitat de càrrega del paisatge en el seu estat actual.

Page 12: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

2. DESCRIPCIÓ DE L’EMPLAÇAMENT Aquest apartat té com a objectiu donar a conèixer amb detall l‟emplaçament del projecte i el seu abast visual, així com la planificació territorial, sectorial i el planejament urbanístic que el regula. 2.1. Descripció de l’emplaçament La zona d‟estudi se situa al municipi de Queralbs, en l‟àmbit territorial de la Vall de Ribes, a la comarca del Ripollès. Aquesta vall forma part del sector sud-oest de l‟Alt Ripollès i limita al nord amb l‟Alta Cerdanya, i el Conflent, al sud amb el Baix Ripollès, a l‟est amb la Vall de Camprodon i a l‟oest amb la Baixa Cerdanya i el Berguedà. És una subcomarca molt accidentada, encaixada en valls estretes situades entre els pics principals dels Pirineus axials i els seus contraforts i les serres que formen la barrera dels Pre-pirineus. Està formada per sis municipis: Ribes de Freser, Campelles, Pardines, Planoles, Queralbs i Tosses. Més concretament l‟àmbit del Pla Especial correspon a l‟entorn més pròxims a l‟estació del cremallera de Ribes de Freser – Núria, al N-E del nucli urbà de Queralbs. El poble de Queralbs es troba a 1.236 m d‟altitud, en un replà del vessant dret del riu Freser. El nucli de Queralbs es troba en una àrea fort pendent. La superfície de l‟àmbit del Pla presenta un desnivell pronunciat, essent la cota més baixa de 1.165 m i la més alta de 1.210 m. En la zona d‟estudi, l‟únic riu proper és el Freser, que discorre a uns 120 m a l‟est de l‟àmbit del pla especial, en direcció N-S. A part d‟aquest riu, en les proximitats no es localitza cap curs d‟aigua permanent. El més proper és a uns 400 m. al nord (torrent de la Ruïra). Cal destacar també que a uns 10 m al sud de l‟àmbit hi ha una petita torrentera que normalment està seca i només porta aigua quant plou intensament. Queralbs, amb uns 200 habitants, és un nucli urbà basat en la pastura de bestiar i el turisme per la seva situació geogràfica. L‟àmbit del Pla Especial té una extensió de 3,94 ha de superfície, i està ocupat actualment per l‟estació, vies ferroviàries, la carretera GIV-5217, camps de pastures, zones arbrades, aparcaments i aparcaments provisionals. 2.2. Informació cartogràfica En el document núm. II s‟adjunten els següents plànols de situació i localització: 1. Situació 1:25.000 2. Localització (topogràfic) 1:5.000 3. Localització (ortofotomapa) 1:5.000 4. Planejament vigent 1:1.000 5. Proposta Pla Especial 1:1.000 Així mateix, es mostren tot seguit algunes fotografies de l‟emplaçament seleccionat i el seu entorn més proper:

Page 13: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Imatges de les plataformes que s‟han creat amb el rebliment dels excedents de terres del projecte del pas inferior, en execució. L‟objectiu del Pla Especial, és entre d‟altres, el d‟ordenar aquestes superfícies com àrees d‟aparcament.

Page 14: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

2.3. Informació del planejament i els espais reconeguts normativament El planejament directriu té com a objectiu establir les directrius i pautes bàsiques per a l‟ordenació integral o sectorial de grans àmbits territorials, i esdevé l‟obligat marc de coherència per als plans de rang inferior. A continuació es detallen els plans de planejament previstos en l‟àmbit territorial que fan referència directament o indirectament al municipi de Queralbs. a) El Pla Territorial General de Catalunya

El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/95, té com a objectius definir l‟equilibri territorial d‟interès general per a Catalunya, i d‟orientar les accions a emprendre per crear les condicions adequades que atreguin l‟activitat econòmica als espais idonis. Recull la formació d‟un Àmbit Funcional Territorial (AFT) anomenat Comarques gironines que podria esdevenir una vegueria/província amb funcions de govern territorial delegades de la Generalitat de Catalunya. Per altra banda, el PTGC preveu també uns àmbits administratius locals, els Àmbits Bàsics Territorials (ABT), que haurien de servir per solucionar serveis supramunicipals que els municipis petits no poden assumir. El PTGC, en el capítol 3 “Sistemes de Proposta” i en concret en el punt 3.1, i l‟article 9 “Directrius per al planejament urbanístic” del Text Refós de la Llei d‟Urbanisme, s‟indica que és necessari que el creixement urbà dels municipis es basi en un creixement compacte i a partir del nucli central urbà i mai ocupant terrenys que tinguin una pendent superior del 20%, sempre que això no comporti la impossibilitat absoluta de creixement dels nuclis existents. Pel que fa als aspectes ambientals, aquests queden poc recollits en el PTGC i en general té poc nivell de concreció, cosa que impedeix una anàlisi dels efectes en l‟escala local, o fins i tot comarcal. b) El Pla Territorial de les comarques gironines El 19 de març de 2002 es va encarregar al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a través de la Secretaria per a la Planificació Territorial, la realització del Pla Territorial de les comarques gironines. Actualment se n‟ha redactat l‟Avantprojecte, que és un document tècnic coherent que se sotmet a debat institucional públic amb caràcter previ a cap decisió aprovatòria per part de l'òrgan competent. Amb aquesta finalitat l'Avantprojecte està en fase d'informació pública i durant el període que estableix l'edicte es poden presentar observacions i suggeriments perquè siguin tinguts en compte en la definició de les propostes del nou Pla. El nou Pla té com a objectius:

Ordenar el creixement urbanístic de la regió per tal de poder assumir els creixements previstos de manera eficient i sostenible i evitar la dispersió de la urbanització sobre el territori.

Protegir valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d‟interès paisatgístic i agrícola, tot construint una xarxa d‟espais oberts que garanteixi la diversitat paisatgística de les Comarques Gironines.

Articular les propostes sobre el sistema ferroviari de manera que es faciliti l‟estructuració d‟una xarxa ferroviària integrada mitjançant diferents estacions intermodals que, alhora, hauran de potenciar els serveis d‟altes prestacions pels moviments externs de les Comarques Gironines i contribuir a la vertebració interior dels principals sistemes urbans del territori.

Page 15: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Assegurar l‟accessibilitat per carretera, més enllà dels grans eixos, millorant les prestacions de les vies primàries i la resta de la xarxa territorial

c) Pla Director Urbanístic del Ripollès La redacció del Pla Director Urbanístic del Ripollès tot just s‟ha adjudicat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques d) Pla Director de les estacions de muntanya

Aquest Pla té com a objectiu recolzar el turisme de neu i aportar un marc d‟actuació clar i estable per a tots els actors implicats, que millori la competitivitat del sector i asseguri la seva viabilitat i el seu paper com a motor econòmic de les comarques de muntanya. L‟àmbit es limita a les estacions de muntanya de Catalunya i els seus entorns territorials. A la Vall de Ribes es concreten dues àrees: la Molina i la Vall de Núria, que estan incloses dins els cinc grans destins de muntanya de Catalunya. Així cal dir que l‟àmbit del pla especial no es troba estrictament inclòs dins el pla director de les estacions de muntanya, no obstant aquest pla director influeix en part a les actuacions que el pla especial pretén delimitar, degut a que una de les conseqüències de l‟afluència dels esquiadors a la Vall de Núria és la manca de zones d‟aparcament a Queralbs A l‟Eix del Ter trobem el sistema 10 Ripollès, a on Núria, es defineix com l‟estació de muntanya amb una oferta d‟esquí més aviat complementària, amb un nombre d‟esquiadors estable, però amb creixent importància dels principiants, té necessitat de modernitzar les instal·lacions de les pistes i cal assenyalar que les pèrdues d‟explotació són compensades per aportacions de FGC. Per ubicació, cal assenyalar que les estacions situades a prop dels grans nuclis de població, on hi trobem les estacions de Girona i Barcelona, tenen un mercat potencial a menys de 3 hores superior als 6-7 milions de persones en tots els casos. Aquesta situació permet atraure un nombre important d‟esquiadors de dia i cap de setmana. Les principals conclusions del pla director de les estacions de muntanya es reuneixen en la premissa de que el negoci de la neu pot ser viable. Però, alhora, cal assenyalar que la viabilitat està subjecta al compliment d‟alguns supòsits bàsics. En primer lloc cal que cada projecte defineixi correctament el seu producte -mercat. Això vol dir que la capacitat comercial i de mercat està en funció tant de l‟atractivitat del domini, mesurada pels km de pista amb neu assegurada, com per la distància als principals mercats emissors. Cal buscar un equilibri entre aquests dos conceptes. Per altra banda, cal buscar una major integració del cicle de consum i, per tant, dels ingressos. La viabilitat passa per integrar forfait i altres activitats complementàries: lloguers, restauració i hostaleria bàsicament.

Page 16: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Dominis esquiables de Vall de Núria i la Molina

L'accessibilitat d'aquesta estació constitueix un cas únic en el conjunt de les estacions de muntanya catalanes, amb el cremallera com a únic sistema d'accés. Aquest fet diferencial confereix a l'estació seriosos impediments d'accessibilitat, però alhora una atractivitat exclusiva, més propera a la concepció de parc temàtic. La millora de l'accessibilitat i mobilitat en aquest sistema passa per impulsar actuacions genèriques referents a la millora del servei ferroviari i a la separació del tràfic a través de les poblacions (en concret, a Ribes de Freser). Altres actuacions de caire més concret serien l'ampliació de les àrees d'aparcament als municipis que es poden considerar peu de les estacions de muntanya (Ribes de Freser i Queralbs), el reforç del transport públic a partir d'aquests punts (el cremallera, inel·ludiblement, en el cas de Vall de Núria). e) Pla comarcal de muntanya del Ripollès 2001-2005 El Pla comarcal de muntanya és el principal mitjà de planificació a les comarques de muntanya i respon a la figura legal dissenyada a l‟article 4 de la Llei 2/1983, de 9 de març, d‟alta muntanya, que el defineix com a instrument bàsic per al desenvolupament i l‟aplicació de la política de muntanya. Entre els elements que configuren el pla comarcal de muntanya, cal destacar-ne alguns de bàsics: l‟estudi socioeconòmic de la comarca, els programes d‟actuació, el pla d‟inversions directes i complementàries , les directrius orientadores de la planificació urbanística. Aquest document de planificació es configura com un pla integral de desenvolupament socioeconòmic on, per un període de 5 anys, es coordinen les actuacions i les inversions dels diversos agents de l‟Administració de la Generalitat a cadascuna de les comarques de muntanya. El Consell Executiu de la Generalitat aprova, per a cadascuna de les comarques de muntanya, un pla comarcal de muntanya amb una vigència de cinc anys. Aquests documents determinen, com a mínim, objectius i mitjans en relació als aspectes següents:

La defensa, la conservació i la restauració del medi físic i del patrimoni històric i artístic.

La protecció i el foment de les activitat agràries.

La promoció o la protecció de la indústria, del turisme i de l‟artesania.

Page 17: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

L‟habitatge.

Les obres públiques, amb especial prioritat per a les de la xarxa viària.

La sanitat i l‟assistència social, l‟ensenyament i l‟esport.

El document de referència que s‟ha consultat és la diagnosi socioeconòmica i el programa d‟actuacions i el marc financer del Pla Comarcal de Muntanya 2001-2005.. Entre les inversions programades per la Generalitat de Catalunya en aquest període, territorialitzades específicament a la Vall de Ribes, no en destaca cap dins l‟àmbit del pla especial. Actualment encara no es disposa del quart pla comarcal de muntanya (2006-2010).

f) Agenda 21 de la comarca del Ripollès Per tal d‟encaminar-se cap a un desenvolupament sostenible, els municipis de la comarca del Ripollès s‟han adherit als principis de la Carta d‟Aalborg i al programa d‟ajuts de la Diputació de Girona, per tal d‟elaborar les Agendes 21 locals de cada un dels municipis de la comarca. Aquesta és la primera experiència de la realització d‟una Agenda 21 en la que tots els municipis de la comarca aposten alhora per engegar aquest projecte comú, el qual permetrà adquirir una visió local, regional i comarcal del Ripollès. Els objectius bàsics a assolir mitjançant la redacció de les Agendes 21 locals de cada un dels municipis de la comarca del Ripollès són els següents:

Donar als municipis de la comarca del Ripollès els elements de coneixement necessaris per portar a terme polítiques de desenvolupament local sostenible dels municipis de manera planificada.

Preveure accions globals que integrin tots aquells aspectes necessaris que tendeixin a fer efectiva la sostenibilitat supramunicipal de la comarca del Ripollès.

Definir uns criteris de sostenibilitat que orientin la futura modificació dels planejaments municipals.

Determinar una sèrie d‟actuacions prioritàries (projectes, estudis, organització interna), definir-ne el calendari i buscar les fonts de finançament, la gestió, etc. per accelerar la transició cap a un desenvolupament sostenible de la comarca.

Fomentar la participació dels agents socials, els grups d‟opinió i els col·lectius ciutadans en el procés d‟elaboració de l‟estratègia local.

Definir uns indicadors quantificables que permetin seguir en el temps els efectes de la política ambiental i, a la vegada, detectar les desviacions que requereixin noves formulacions.

Assegurar, en els municipis de la comarca del Ripollès, un alt grau de qualitat de vida per tots els seus habitants.

Cal tenir en compte que s‟ha elaborat un document preliminar el qual ha estat objecte de debat i discussió en el procés de participació ciutadana. Entre les temàtiques de les quals l‟auditoria fa referència es troben els aspectes que hauria d‟afrontar en el futur el planejament municipal. Així, es valora la necessitat de la revisió de la normativa d‟ordenació urbanística, per l‟important nombre de modificacions puntuals i de planejaments derivats, i per la millora de la precisió i de la qualitat de les tècniques d‟anàlisi i de planejament. Així mateix, els canvis en el marc legislatiu sectorial d‟urbanisme fan també que resulti convenient l‟adaptació del planejament a les noves disposicions. A més, segons s‟estableix en el propi document preliminar, el context urbà de les NNSS de 1986 és diferent a l‟actual, l‟estructura social actual de la societat presenta una problemàtica específica d‟envelliment i estancament de la població, i l‟estructura econòmica ha experimentat un canvi.

Page 18: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Finalment, també cal dir que paral·lelament a aquests treballs, també s‟està realitzant Pla Especial de Regulació d‟Usos del Sòl No Urbanitzable i el Pla Director Territorial de la comarca del Ripollès. g) Les Normes Subsidiàries de planejament municipal La Mancomunitat de la Vall de Ribes, d‟acord amb la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya van acordar l‟any 1985 la redacció d‟un sol planejament pels municipis que integren la Vall, entre aquests el municipi de Queralbs. El 3 de desembre de 1985, es va aprovar pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, l‟expedient de les Normes subsidiàries de planejament de la Mancomunitat de la Vall de Ribes, i es va publicar l‟acord en el DOGC de 12 de març de 1986. Atès que en els municipis de la Vall es plantejaren diverses modificacions puntuals de les Normes, així com la redacció de planejament derivat, es va redactar el Text refós publicat en data d‟11 d‟octubre de 2005 (DOGC 4487). El planejament preveu únicament una àrea apte per urbanitzar a Queralbs i una altre al Serrat. Actualment però, s‟acaba d‟aprovar el Pla d‟Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Vall de Ribes, deixant de ser vigent les normes subsidiàries de planejament de la mancomunitat de la Vall de Ribes. h) El Pla d‟Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Vall de Ribes La normativa urbanística que es pren com a referència és Pla Ordenació Urbanística Plurimunicipal de la Vall de Ribes (POUP) aprovat definitivament en data 2 de juny de 2010. En aquest document, i quan fa referència al sòl no urbanitzable, es recullen 4 plans especials a desenvolupar a la Vall de Ribes; el PEU Estació de Queralbs n‟és un d‟ells, n‟estableix el marc normatiu general i la delimitació de l‟àmbit. Article 200.PEU Estació de Queralbs El Pla especial urbanístic de l’estació de Queralbs ha de concretar principalment les actuacions necessàries per ordenar l’ús d’aparcament per donar acollida als usuaris de l’estació de Queralbs, d’acord amb el que disposa l’article 67.1 e) del text refós de la Llei d’urbanisme, en tractar-se d’una infraestructura bàsica de comunicacions d’interès supramunicipal. La polaritat turística de la Vall de Núria sobre el nucli urbà de Queralbs requereix l’habilitació d’unes àrees d’aparcament, per a un cert nombre de vehicles amb la previsió d’un nombre de places per a autocars, que resolgui la mobilitat que genera el servei ferroviari de la Vall de Núria. La superfície de l’àmbit del pla especial urbanístic és de 39.440 m2. El pla especial urbanístic ha de delimitar les superfícies i definir les àrees a ubicar destinades a sistema ferroviari amb ús d’aparcament així com, concretar les operacions de condicionament paisatgístic i les mesures destinades a minorar els impactes paisatgístics durant les obres i la restitució del paisatge al finalitzar aquestes. El pla especial urbanístic que ordeni el sector de l’estació de Queralbs ha de resoldre els accessos rodats des de la carretera de Ribes i els recorreguts de vianants des del nucli de Queralbs, així com preveure la ubicació de les instal·lacions complementàries vinculades a la infraestructura ferroviària. S’estableix el termini de dos anys, a comptar des de l’aprovació definitiva del POUP per al desenvolupament del planejament urbanístic. En sistema d’actuació previst és el d’expropiació.

Page 19: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

i) Classificació i qualificació del sòl actual

El document del Pla Especial Urbanístic a l‟entorn de l‟estació del cremallera al terme municipal de Queralbs, té com objecte l‟ordenació de l‟àrea urbana necessària per a possibilitar la urbanització i ampliació dels aparcaments actuals, l‟ampliació de l‟actual estació i la reordenació dels espais i les circulacions a l‟entorn de la mateixa. Com ja s‟ha comentat, la normativa urbanística d‟aplicació en aquesta zona és el POUP de la Vall de Ribes aprovat definitivament en data 2 de juny de 2010. Aquest document estableix que l‟àmbit del PEU es troba en Sòl No Urbanitzable i el qualifica sota les següents claus urbanístiques: Viari (V), Ferroviari (F), Agrícola de Valor (21) i Bé Cultural d‟Interès Local (BCIL). El PEU, prenent com a referència la qualificacions urbanístiques establerts pel POUP, adapta la zonificació i estableix els paràmetres d‟ordenació que permetin el desenvolupament dels objectius sobre els quals es fonamenta. j) Catàleg de paisatge i Cartes del paisatge Els catàlegs de paisatge són les eines que permetran conèixer com és el paisatge de Catalunya i quins valors té, quins factors expliquen que tinguem un determinat tipus de paisatge i no un altre, com evoluciona el nostre paisatge en funció de les actuals dinàmiques econòmiques, socials i ambientals i, finalment, definiran quin tipus de paisatge volem i com podem assolir-lo. Els catàlegs de paisatge, per tant, aportaran informació de gran interès sobre tots els paisatges catalans i contribuiran d‟aquesta manera a la definició i aplicació d‟una nova política de paisatge a Catalunya. Tanmateix, però, actualment encara no es disposa del catàleg de paisatge de les Comarques Gironines dins del qual s‟hi troba el paisatge de Valls del Freser on s‟ubica el pla especial. D‟altra banda, i en relació a les cartes del paisatge, aquestes són instruments de concertació d'acords entre agents d'un territori per tal de promoure accions i estratègies de millora i valoració del paisatge. Les cartes poden ser impulsades per la Generalitat de Catalunya, per les administracions locals (consells comarcals, mancomunitats, municipis) i/o per entitats, i es concreten mitjançant la signatura pública d'un document on s'estableixen els compromisos que adopten cadascuna de les parts signants en favor del paisatge i el calendari per assolir els objectius. Actualment, però, tampoc s‟ha realitzat cap carta del paisatge que afecti a la zona d‟estudi. Únicament hi ha aprovada la de l‟Alt Penedès i, en procés d‟elaboració, les del Priorat, Berguedà, la Vall de Camprodon (Ripollès), la Conca de la riera d‟Argentona (Maresme) i la Vall de Tenes (Vallès Oriental). k) Espais reconeguts per altres normatives A la zona estudiada no es localitza cap espai del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Així mateix, tampoc existeix a l‟àmbit d‟estudi cap espai natural de protecció especial, zona d‟especial protecció per a les aus (ZEPA), zona humida o lloc d‟importància comunitària (LIC). L‟espai PEIN més proper a la zona es localitza a uns 800 m i és l‟espai anomenat Capçaleres del Ter i del Freser, aquest PEIN coincideix també amb l‟espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 amb codi ES5120002 i mateix nom, aquest està catalogat com a Zona d‟Especial Protecció per les Aus (ZEPA) i Lloc d‟Importància Comunitària (LIC)

Page 20: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

A l‟àmbit d‟estudi tampoc no es troba cap arbre monumental catalogat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya ni s‟hi localitza cap aqüífer protegit ni cap zona humida. A uns 200 m al nord de la zona d‟actuació del projecte es troba una geozona inclòs a l‟Inventari d‟espais d‟interès geològic, aquesta és la geozona 136 Queralbs-Núria. La zona d‟estudi es troba inclosa dins la Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases, zona geogràficament delimitada i subjecte a règim cinegètic especial amb la finalitat de promoure, fomentar, conservar i protegir determinades espècies, subordinant a aquesta finalitat el possible aprofitament cinegètic, d‟acord amb la Llei 1/70. L‟àmbit del pla també es troba dins del Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya segons el Decret 282/1994, de 29 de setembre. Com s‟ha esmentat abans, pel que fa a hàbitats d‟interès comunitari segons Directiva 67/97/CE, dins l‟àmbit d‟estudi hi trobem l‟HIC de prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) amb codi 6510, considerat no prioritari. També hi ha la presència d‟un element de patrimoni arquitectònic corresponent a un Bé Cultural d‟Interès Local (BCIL) que és l‟estació de Queralbs. Es defineix també una àrea agrícola de valor composta per pastures i una zona arbrada al nord de l‟àmbit. 2.4. Factors de visibilitat 2.4.1. Conca visual

S‟entén per conca visual tots els punts del territori visibles des de l‟emplaçament dels projectes en funció de la seva topografia. En aquest cas l‟àmbit d‟estudi es localitza a la part baixa del vessant, pràcticament en el fons de la vall del Freser. Aquesta presenta una orientació N-S i està fortament encaixada entre la Serra de la Canya a l‟est i la Serra de l‟Estremera – Fontalba a l‟oest. Així, es tracte d‟una vall semi-oberta en direcció nord i sud, i molt tancada pel est i oest. Es tracta d‟uns terrenys una mica planers (en relació a la resta de sectors) situats a una alçada superior als 1.000 m, concretament entre les cotes 1.155 i 1.200 m. Les muntanyes localitzades al nord de la zona arriben a tenir pics de més de 2.300 m, entre aquestes muntanyes cal destacar el Puigmal (2.909,9 m), el cim de la Dou (2.471 m), Pic de l‟Àliga (2.428 m) , cim de la coma del Clot (2.726 m) situats al voltant de l‟estació de Núria al Pirineu i al sud la presència de les serres de la Vaquerissa, l‟Estremera (amb el pic de l‟Estremera de 1.947 m), Puig Cornador (1.783 m)... Queralbs doncs situada en la vall del Freser queda enclotat entre aquestes formacions muntanyoses. L‟àmbit del Pla Especial té una orientació a l‟oest, pel que les visuals més directes s‟obtenen des del vessant contrari, principalment la carretera que porta al Serrat i Tregurà, tot i que aquestes visuals queden molt emmascarades per la vegetació present. També, òbviament és visible des de visuals intrínseques, com la carretera GIV-5217 d‟accés a Queralbs (actualment s‟està executant el projecte de pas inferior d‟aquesta carretera sota les vies del cremallera), el tram inicial del camí de Fontalba, i les cases situades a la part baixa del nucli de Queralbs. 2.4.2. Localització dels principals punts d’observació

Pel que fa als nuclis de població més propers citar el de Queralbs i El Serrat. També cal esmentar els veïnats de la Ruïra situats al N de l‟àmbit i de la Plana, Tregurà i Fustanyà a l‟est, i algunes bordes disperses pel territori, actualment abandonades. La via d‟accés a la zona del projecte és la carretera GIV-5217, en la qual s‟està executant el projecte de pas inferior (ja esmentat).

Page 21: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Així mateix, altres infraestructures viàries properes a la zona són la carretera de Fontalba i la carretera del Serrat i el cremallera de Núria com a infraestructura ferroviària. Destacar, d‟altra banda, la xarxa de corriols i camins de ferradura utilitzats des de temps remots amb finalitats agrícoles, ramaderes i de pas, que actualment serveixen de base per itineraris i excursions a peu. Citar, en aquest cas, el GR-11 (camí a peu a Núria), sender de gran recorregut que travessa els Pirineus des del País Vasc al Cap de Creus. El tram de Queralbs a Núria és el 18. Analitzant la visibilitat de l‟àmbit del Pla Especial des de cadascun d‟aquests punts d‟observació, resulta: Queralbs: l‟estació del cremallera de situa a la part baixa del nucli urbà, pel que l‟àmbit del Pla i les actuacions que si preveuen únicament resultaran visibles des de les cases més pròximes (les que se situen a peu de la carretera GIV-5217). El Serrat: l‟àmbit del Pla Especial no resulta visible des d‟aquest nucli. Aquest nucli està orientat al sud, i les visuals s‟obren en aquesta mateixa direcció, cap a la vall del Maçanell i del Freser. Veïnat de la Ruïra: l‟àmbit del Pla tampoc resulta visible des d‟aquest veïnatge. Aquest se situa al nord, i les seves visuals s‟obren cap a l‟est, a la vall del riu de Núria, i els vessants del Balandrau i Roques Blanques. La Plana i Tregurà: des d‟aquest veïnatges, l‟àmbit del Pla resulta visible parcialment; les àrees més visibles són les que se situen en una posició més enlairada (l‟estació) mentre que els aparcaments situats sota aquesta queden amagats al situar-se a cotes més baixes i principalment pel emmascarament de la vegetació present. Fustanyà: des d‟aquest veïnatge, l‟àmbit del Pla no resulta visible. Queda en una posició al nord – nord-oest, mentre que les visuals s‟obren en direcció sud-est. GIV-5217: des d‟aquesta carretera, la zona únicament resulta visible únicament en el tram que travessa l‟àmbit. Tot i així, és visible l‟estació i les vies del cremallera, però els aparcament situats sobre i sota la carretera se situen en una posició amagada per la configuració del relleu. Carretera de Fontalba: únicament s‟obtenen visuals sobre l‟àmbit del Pla Especial, en el tram inicial d‟aquesta, en uns 300 m a la sortida de Queralbs. Carretera del Serrat: tot i que teòricament des d‟aquesta carretera l‟àmbit del Pla resulta visible al situar-se en el vessant oposat, a la pràctica la visibilitat queda molts reduïda per l‟emmascarament de la vegetació present. Únicament és visible en aquelles zones puntuals on existeixen clarianes.

Page 22: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Imatge de la població de Queralbs, des de la carretera de El Serrat. L‟àmbit del Pla Especial queda amagada per la vegetació present.

Camí a peu a Núria (GR 11): des del camí a Núria no es tenen visuals sobre l‟àmbit del Pla. El camí surt de la plaça de Queralbs i s‟enfila ràpidament pel vessant, pel que les parts baixes d‟aquest no es veuen.

Page 23: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

3. DESCRIPCIÓ I VALORACIÓ DEL PAISATGE

En aquest apartat es realitza un anàlisi i valoració del paisatge de l‟emplaçament del projecte, tot aportant una reflexió en el procés d‟elaboració de la proposta, l‟objecte de la qual és la màxima integració de la mateixa, reduint els possibles impactes. 3.1. Anàlisi dels elements que componen el paisatge Les actuacions a realitzar se situen en un entorn d‟alta muntanya, a una alçada superior als 1.000 m. Les muntanyes localitzades al nord de la zona arriben a tenir pics de més de 2.300 m, entre aquestes muntanyes cal destacar el Puigmal (2.909,9 m), el cim de la Dou (2.471 m), Pic de l‟Àliga (2.428 m) , cim de la coma del Clot (2.726 m) situats al voltant de l‟estació de Núria al Pirineu i al sud la presència de les serres de la Vaquerissa, l‟Estremera (amb el pic de l‟Estremera de 1.947 m), Puig Cornador (1.783 m)... Queralbs doncs situada en la vall del Freser queda enclotat entre aquestes formacions muntanyoses. El poble de Queralbs es troba a 1.236 m d‟altitud, en un replà del vessant dret del riu Freser. El municipi de Queralbs es troba en un fort pendent. El terreny de la zona d‟estudi presenta un desnivell pronunciat, essent la cota més baixa de 1.165 m i la més alta de 1.210 m. En la zona d‟estudi, l‟únic riu proper és el Freser, que discorre a uns 120 m a l‟est de l‟àmbit del pla especial, en direcció N-S. A part d‟aquest riu, en les proximitats de la zona d‟actuació no es localitza cap curs d‟aigua permanent. El més proper és a uns 400 m. al nord (torrent de la Ruïra). Cal destacar també que a uns 10 m al sud de l‟àmbit hi ha una petita torrentera que normalment està seca i només porta aigua quant plou intensament. Dins la zona d‟actuació no s‟hi troba cap curs d‟aigua. La vegetació a les proximitats del municipi de Queralbs correspon a un bosc caducifoli. Els boscos caducifolis que ocupen l'estatge montà s'estenen fins als 1500 o 1700 m i estan formats principalment per rouredes i freixenedes. Al domini de la roureda de roure martinenc prosperen boixedes humides, que solen ser etapes més o menys avançades de la degradació del bosc de roures climàcic. Quan el bosc és destruït, el microclima esdevé més sec i assolellat: així, entre els prats de pastura del sector de les rouredes hi han les joncedes amb plantatge mitjà i el fenàs de marge. Sovint, les rouredes van acompanyades d‟altres caducifolis, com són el freixe, el gatsaule, el irerer, la moixera, el bedoll, .... Aquestes especies, com succeeix en l‟àmbit del Pla, arriben inclús a ser més importants que el propi roure. En l‟àmbit concret d‟actuació però, la vegetació forestal és pràcticament inexistent. La major part de la superfície afectada, correspon ja actualment a infraestructures relacionades amb el cremallera de Ribes – Núria i la carretera GIV-5217 (vies del cremallera, estació, andanes, aparcaments,...). Es pot dir que es tracte d‟un paisatge de caràcter urbà que enllaça amb el nucli urbà de Queralbs. Pel que fa a hàbitats d‟interès comunitari segons Directiva 67/97/CE, dins l‟àmbit d‟estudi hi trobem l‟HIC de prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) amb codi 6510, considerat no prioritari (veure plànol núm. 6). Aquest és present a l‟extrem nord de l‟àmbit del Pla. Així doncs, l‟àmbit del Pla Especial forma part del paisatge urbà del nucli de Queralbs. El caràcter de poble de muntanya i la proximitat a la Vall de Núria fan d‟aquest terme un lloc amb gran atractiu turístic. El fet de ser un àmbit urbà, fan que la fragilitat alhora d‟actuar-hi sigui baixa. Concretament, per l‟àmbit que ocupa el Pla Especial el paisatge es troba condicionat per l‟ús ferroviari i viari, pel pas de la línia del cremallera i la carretera GIV-5217.

Page 24: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

A continuació es mostra un fitxa descriptiva de la caracterització del paisatge:

FITXA DESCRIPTIVA D'UNITAT DEL PAISATGE

LOCALITZACIÓ

Pla Especial Urbanístic

Localització: Municipi de Queralbs

Tipologia: Urbà i infraestructures viàries i ferroviàries

Terme municipal: Queralbs

CARACTERÍSTIQUES I DESCRIPCIÓ DE LA UNITAT

Conca visual: semi oberta degut a la posició a mitja vessant. Les visuals més amplies es donen en direcció sud, i oest, cal al vessant contrari

Relleu: forta pendent, la qual arriba al 50% al nucli urbà del municipi

Exposició: l'orientació predominant és al sud-est

Vegetació: la vegetació dominant són prats de dall, rouredes i bosc caducifoli mixte.

Distribució humana: és un ambient urbanitzat que forma un nucli urbà força compacte

CARACTERITZACIÓ DE LA QUALITAT DE LA UNITAT

Qualitat primària:

Visible únicament des del propi àmbit i puntualment des de la vessant contrària (carretera de El Serrat)

Qualitat secundària:

Diversitat: alta morfològica, cromàtica i texturalment

Vegetació: diversificada, molt influenciada per la presència antròpica

Fauna: interessant per la presència d‟espècies singulars (isard, voltor, àliga daurada,...)

Relleu: forta pendent per la ubicació del nucli en la vessant de la muntanya

Grau de naturalitat: moderada degut al nucli urbà i a les infraestructures viàries i ferroviàries Elements antròpics: traçat del cremallera, nucli urbà, carretera GIV-5217, carretera de Fontalba. Singularitat: alta per les característiques del nucli urbà (característica població de muntanya) i a l'entorn on s'ubica

Qualitat de les vistes: moderada en relació al conjunt de l'entorn

Cromatisme: alt per la diversitat d'ambients entre urbà, agrícola i forestal

Textures: diversificades pel contrast del nucli urbà i la vegetació

Qualitat terciària:

Fragilitat: alta Capacitat d'absorció: més elevada com més aprop del nucli urbà per la presència d'altres elements antròpics

VALORACIÓ DE LA UNITAT

Qualitat primària: moderada

Qualitat secundària: moderada-alta

Qualitat terciària: moderada-alta

Qualitat global: moderada-alta

Page 25: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

FOTOGRAFIES REPRESENTATIVES DE LA UNITAT

Page 26: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

3.2. Anàlisi formal de la imatge paisatgística 3.2.1. Formes dels components

Les formes de les superfícies que constitueixen la major part de l‟àmbit d‟estudi venen donades principalment per l‟orografia del terreny que ha condicionat el seu aprofitament al llarg del temps, el desenvolupament del nucli urbà de Queralbs i per les infraestructures que han fet possible el desenvolupament de l‟activitat turística de la zona des dels inicis de l‟existència del santuari de Núria. Així, els principals components que defineixen el paisatge de la zona, i les seves característiques són: - Nucli de Queralbs: tot i el creixement del nucli urbà en els darrers anys, aquest ha sabut conservar la tipologia característica dels pobles de muntanya de la zona. El nucli urbà es manté compacte, gràcies en bona part al relleu abrupte que dificulta l‟expansió del mateix i les construccions utilitzen els materials tradicionals (pedra i fusta) que permeten una màxima integració en l‟entorn. Els colors predominats són els grisos i marrons de les pissarres de les teulades, les parets de pedra i la fusta - Cremallera i carretera GIV-5217: les principals infraestructures d‟accés al municipi de Queralbs, són la carretera GIV-5217 i la línia del cremallera de Ribes de Freser – Núria. La integració d‟aquestes infraestructures i l‟harmonia amb el paisatge és molt alta. Són infraestructures amb una ocupació molts ajustada a les necessitats i igual que en el nucli urbà, tradicionalment les construccions s‟han realitzat mantenint la tipologia constructiva tradicional, utilitzant la pedra i la fusta com a materials bàsics (un exemple és l‟estació del cremallera). Aquesta màxima integració es manté en l‟execució de les obres del pas inferior. Els murs de l‟estructura del pas inferior van recoberts amb pedra del país, i totes les superfícies afectades es restauraran i revegetaran. En relació a les plataformes creades sota l‟aparcament actual, amb els excedents de terres de les obres del pas inferior, el projecte preveu la recuperació com a prat de dall de la plataforma inferior (que queda fora de l‟àmbit del Pla Especial) i la revegetació dels talussos de les plataformes que es destinaran a aparcaments (que s‟inclouen dins l‟àmbit del Pla Especial). Els colors predominats són igualment els grisos i marrons en les construccions, i els grisos de l‟aglomerat en la carretera i àrees d‟aparcament. - Prats de dall: les zones al voltant del nucli de Queralbs i també entorn a l‟àmbit del Pla, dominen els prats de dall i de pastura. El relleu abrupte fa que aquests es disposin en feixes, generalment de petita superfície i amplada. En alguns casos, aquestes feixes o petits camps estan delimitats per petits murs de paret seca. Els colors dominants són el verd a la primavera-estiu i marrons a la tardor-hivern. - Àrees forestals: en les zones de relleu abrupte o de sòl prim, aquesta transformació en prats pel seu aprofitament com a pastures o dall no ha estat possible, i es mante és seu ús forestal primitiu. La vegetació dominant correspon a un bosc caducifoli mixta, amb un domini del freixe. Les textures i els colors canvien radicalment d‟estiu a hivern, en funció de si els arbres tenen o no, fulla.

Page 27: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Ortofotomapa de l‟àmbit del projecte on es pot observar les diferents tipologies d‟àrees.

3.3. Valoració paisatgística La valoració paisatgística de la zona on es situa el projecte es realitza en funció de la relació establerta entre la qualitat paisatgística i la fragilitat paisatgística, la qual permet establir la capacitat de càrrega paisatgística de l‟àmbit d‟estudi. 3.3.1. Qualitat paisatgística

3.3.1.1 Valors intrínsecs del paisatge D‟entre els principals valors intrínsecs del paisatge que constitueix la zona d‟estudi i en determinen la seva qualitat cal destacar els estètics, ecològics, productius, històrics, els d‟ús social, els mitològics, els religiosos i espirituals. S‟enumeren i comenten tot seguit els valors intrínsecs identificats dins l‟àmbit:

Estètics: Els valors estètics són dels més remarcables a la zona. Citar, en aquest cas, els patrons nítids que constitueixen les diferents valls o comes de l‟àmbit d‟estudi, coronades per crestes, carenes pics, ports, colls..., els quals defineixen l‟horitzó, i drenades per rius i barrancs,... En resum, una zona enclotada entre muntanyes amb rouredes i pinedes de pi roig i prats de pastures, on els elements antròpics aconsegueixen una alta integració al utilitzar materials de la pròpia zona (pedra i fusta)

Page 28: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Ecològics: Des d‟un punt de vista estrictament ecològic no s‟ha identificat a l‟àmbit espais de reconegut interès natural, ni de connexió entre ells. En aquest sentit, no s‟han identificat a les proximitats de l‟àmbit d‟estudi espais de la Xarxa Natura 2000, espais d‟interès geològic, zones humides, aqüífers protegits ni altres espais de protecció especial. L‟espai PEIN més proper a la zona es localitza a uns 800 m i és l‟espai anomenat Capçaleres del Ter i del Freser, aquest PEIN coincideix també amb l‟espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 amb codi ES5120002 i mateix nom, catalogat com a zona d‟especial protecció per les aus (ZEPA) i lloc d‟importància comunitària (LIC).

A uns 200 m al nord de la zona d‟actuació del projecte es troba una geozona inclòs a l‟Inventari d‟espais d‟interès geològic, aquesta és la geozona 136 Queralbs-Núria. La zona d‟estudi es troba inclosa dins la Reserva Nacional de Caça Freser-Setcases, zona geogràficament delimitada i subjecte a règim cinegètic especial. L‟àmbit del pla també es troba dins del Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya segons el Decret 282/1994, de 29 de setembre. Pel que fa a hàbitats d‟interès comunitari segons Directiva 67/97/CE, dins l‟àmbit d‟estudi hi trobem l‟HIC de prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) amb codi 6510, considerat no prioritari

Productius: Respecte a la capacitat del territori per proporcionar beneficis econòmics aquesta ve donada bàsicament per l‟activitat turística i esportiva/recreativa. A l‟hivern principalment per la pràctica de l‟esquí a l‟estació de Núria i a l‟estiu amb altres activitats de muntanya, les sortides a cavall, amb bicicleta de muntanya o l‟excursionisme. La ramaderia extensiva manté encara la seva importància i és la segona després de la relacionada amb el turisme i el lleure.

Històrics: No es té constància de l‟existència de jaciments arqueològics ni elements arquitectònics inclosos als inventaris del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ni al planejament del municipi de Queralbs, a les proximitats de la zona d‟ubicació del projecte. No obstant dins de l‟àmbit d‟actuació trobem l‟Estació de Queralbs que està catalogada com a BIPCC. La resta d‟elements catalogat dins del terme de Queralbs es localitzen molt allunyats de la zona afectada pel projecte. El més proper a l‟àmbit d‟estudi correspon al Castell de Queralbs, situat a uns 200 m al sud de l‟actuació. Cal destacar el GR-11 (Pont de Salenques cap de Creus a Catalunya), sender de gran recorregut que travessa el territori de sud a nord (Tram 38.- Planoles, Queralbs i santuari de Núria.- 17,700 km).

Ús social. El valor social d‟aquest territori és rellevant, destacant les activitats de lleure i esportives, mitjançant la pràctica de l‟esquí durant el període hivernal i excursions i travesses a peu, bicicleta o cavall durant el període estiuenc utilitzant el cremallera per arribar a Núria.

Mitològics. No s‟han identificat a l‟àmbit referències sobre elements del paisatge amb atribucions simbòliques col·lectives lligades a l‟explicació d‟històries fantàstiques i/o llegendes.

Religiosos i espirituals. Tampoc s‟han identificat a la zona ermites ni esglésies, trobant-se principalment ubicades als nuclis urbans, encara que cal destacar per la seva proximitat i per la funció que realitza l‟estació del cremallera i el cremallera per accedir al santuari de Núria.

Simbòlics i identitaris. Tret de les formacions paisatgístiques pròpies de l‟àmbit (pastures i boscos de muntanya amb algunes feixes amb pedra seca) s‟identifica el valor simbòlic i identitari del santuari de Núria, al qual s‟hi accedeix amb cremallera des de la zona d‟actuació.

Page 29: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

3.3.1.2 Factors de ponderació Els valors intrínsecs del paisatge citats anteriorment poden ser matisats i enriquits a través de qüestions com la singularitat, l‟autenticitat, la representativitat, la integritat, la raresa, la seva rellevància social, la unitat... Concretament, en l‟àmbit d‟estudi el que més destaca és la rellevància social dels valors turístics i esportius. La resta d‟elements que defineixen i caracteritzen el paisatge són poc diferenciats de la resta del sector. 3.3.1.3 Índex de qualitat paisatgística En aquest cas, doncs, atenent als valors intrínsecs del paisatge i la seva ponderació, la qualitat del paisatge es pot qualificar com a alta, en les zones fora de l‟actual sector de l‟estació i d‟altres infraestructures associades (cremallera, pàrquing,...) que han transformat el paisatge natural de la zona. En aquestes zones que formen part de les actuacions a desenvolupar als voltants de l‟estació de Queralbs, considerem mitjana la seva qualitat paisatgística. 3.3.2. Fragilitat paisatgística

3.3.2.1 Factors que incideixen sobre la fragilitat paisatgística La fragilitat paisatgística –definida com el grau de deteriorament que experimenta un entorn davant determinades actuacions o, inversament, la seva capacitat per acollir determinades actuacions sense veure deteriorada la seva qualitat paisatgística–, ve donada per diferents factors com són la visibilitat, l‟accessibilitat, la freqüentació, la capacitat d‟emmascarament de la vegetació i d‟altres elements, i la baixa presència d‟elements periurbans. En el àmbit del Pla Especial, es considera que la fragilitat és moderada. Si be es tracte d‟una àrea ja alterada per la presencia del cremallera i la carretera GIV-5217 i les infraestructures complementaries (estació, aparcaments,...) cal considerar també que el grau d‟integració d‟aquests elements també és alt. Per contra, la visibilitat es baixa, i el grau d‟emmascarament de la vegetació i altres elements (com és el propi relleu) és elevat. 3.3.2.2 Índex de fragilitat paisatgística En funció dels anteriors factors, doncs, la fragilitat del paisatge es considera mitja, ja que l‟escassa visibilitat, la capacitat d‟emmascarament que suposa la vegetació i l‟orografia del terreny contribueixen a reduir la fragilitat. 3.3.3. Capacitat de càrrega paisatgística

A partir de la combinació dels dos apartats anteriors –qualitat i fragilitat paisatgística–, es pot determinar la capacitat de càrrega paisatgística de l‟entorn considerat, entesa aquesta com la màxima capacitat d‟acceptació de nous usos o activitats i el grau màxim d‟impacte que pot suportar sense que es vegin deteriorats progressivament els seus valors paisatgístics. Tal i com es pot observar en la taula adjunta, on es mostren les relacions entre la qualitat i la fragilitat del paisatge, una qualitat mitjana i una fragilitat mitjana suposen una capacitat de càrrega del paisatge mitjana.

Page 30: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

CAPACITAT DE CÀRREGA

PAISATGÍSTICA Qualitat paisatgística

Fragilitat paisatgística Molt alta Alta Mitja Baixa

Molt alta Molt baixa Molt baixa Baixa Mitja

Alta Molt baixa Baixa Baixa Mitja

Mitja Baixa Baixa Mitja Mitja

Baixa Mitja Mitja Mitja Alta

Font: Direcció General d‟Arquitectura i Paisatge, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

Per tant, doncs, donat que la qualitat del paisatge és alta i que la seva fragilitat és mitjana, resulta una capacitat de càrrega del paisatge mitja en el territori afectat pel pla especial és baixa. Tanmateix, i com s‟ha indicat al principi d‟aquest estudi, cal destacar que les actuacions a realitzar a l‟entorn de l‟estació de Queralbs, no suposen en si mateixes una modificació substancial del paisatge del àmbit, ja que no suposen canvis significatius en les formes. L‟objectiu principal del Pla és ordenar els espais que ja es disposaven entorn a l‟estació i les noves superfícies que s‟han creat amb l‟execució del projecte del pas inferior.

Page 31: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

4. DIAGNOSI DE L’IMPACTE PAISATGÍSTIC

4.1. Descripció dels elements / accions del projecte que poden tenir una major

repercussió sobre el paisatge Tot procés d„ordenació i nous usos comporta una sèrie d„actuacions que poden interaccionar amb els diferents elements del medi, provocant impactes sobre el paisatge, tant positius com negatius. La incidència que tindran sobre el paisatge les actuacions que s‟inclouen en el Pla Especial són:

ACTUACIÓ INCIDÈNCIA SOBRE EL PAISATGE

Ampliació de l‟estació i cobertura parcial de les andanes

Comporta incorporar nous elements antròpics. Aquesta incorporació és poc significativa en relació als elements existents i es realitza annexat als mateixos. L‟efecte sobre el paisatge és negatiu, tot i que la seva incidència és mínima. La modificació del paisatge només resulta perceptible des del propi àmbit.

Rectificació del traçat de les vies llançadora

L‟actuació no comportarà modificacions significatives en el paisatge actual. S‟afecta superfícies d‟igual tipologia. És una modificació d‟àmbit d‟afecció molt reduït i perceptible des del propi àmbit

Construcció d‟una nova andana

Aquesta ocuparà l‟espai actual de la via 3, pel que no tindrà efectes significatius sobre el paisatge. És una modificació d‟àmbit d‟afecció molt reduït i perceptible des del propi àmbit.

Construcció d‟un moll de càrrega

Aquesta ocuparà l‟espai actual de la via 3, pel que no tindrà efectes significatius sobre el paisatge. És una modificació d‟àmbit d‟afecció molt reduït i perceptible des del propi àmbit.

Facilitar l‟accés a l‟andana 2 mitjançant un sistema de rampes adaptades per a la

mobilitat reduïda

L‟actuació no té efectes significatius sobre el paisatge.

Urbanització de l‟aparcament 1 i l‟aparcament 2

L‟ordenació d‟aquests espais comportarà un efecte positiu sobre el paisatge en tant que es millora la integració d‟unes superfícies existents, que ja s‟utilitzen com àrees d‟aparcament de forma provisional. La nova ordenació no compota cap tipus de modificació fisiogràfica, sinó tant sols millorarà la funcionalitat d‟aquests espais i la seva integració, amb l‟enjardinament complementari a l‟ordenació.

Page 32: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Urbanització i l‟ampliació de l‟aparcament 3

L‟actuació comportarà una modificació en l‟ús del sòl de la superfície d‟ampliació (passarà de prats a aparcament) i també un canvis fisiogràfics deguts els moviments de terres de l‟excavació per l‟ampliació. L‟efecte sobre el paisatge és negatiu, amb una incidència que es considera moderada. La modificació del paisatge resultarà perceptible des del propi àmbit i també les àrees més pròximes.

Construcció d‟una rotonda per millorar l‟accés als aparcaments

L‟actuació pràcticament no comporta noves ocupacions (canvi en l‟ús del sòl) ni moviment de terres significatius (canvis fisiogràfics) L‟efecte sobre el paisatge és negatiu, amb una incidència mínima. La modificació del paisatge només resultarà perceptible des del propi àmbit.

Construcció d‟un vial per tal de connectar viàriament l‟accés principal a l‟àmbit amb

l‟aparcament 1

De fet es tracte del condicionament d‟un vial ja existent, que s‟ha construït amb l‟execució de les obres del pas inferior. L‟actuació no té efectes significatius sobre el paisatge.

Prolongació de l‟actual vial de l‟estació cap a la zona on s‟ubica el nou moll de càrrega.

L‟actuació pràcticament no comporta noves ocupacions (canvi en l‟ús del sòl) ni moviment de terres significatius (canvis fisiogràfics). L‟efecte sobre el paisatge és negatiu, amb una incidència mínima. La modificació del paisatge només resultarà perceptible des del propi àmbit.

Creació de nous recorreguts a peu que permetin la interconnexió entre els

aparcaments 1 i 2, i entre aquest últim i el pla de l‟estació.

Es tracte del condicionament de vials existents, que s‟ha construït amb l‟execució de les obres del pas inferior. L‟actuació no té efectes significatius sobre el paisatge.

Construcció d‟un passeig de ronda que permeti connectar Queralbs amb l‟àmbit de

l‟estació.

L‟actuació pràcticament no comporta noves ocupacions (canvi en l‟ús del sòl) ni moviment de terres significatius (canvis fisiogràfics). L‟efecte sobre el paisatge és positiu, amb una incidència mínima. La modificació del paisatge només resultarà perceptible des del propi àmbit.

Page 33: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

5. CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ ADOPTADES

A continuació, es fa un anàlisis reflexiu dels criteris d‟integració que s‟hauran d‟incorporar en el desenvolupament del Pla. Aquestes mesures d‟integració seran les actuacions específiques per tal d‟evitar, reduir o compensar l‟efecte del projecte paisatgístic i facilitar-ne la seva integració. Les mesures proposades són majoritàriament preventives ja que s‟apliquen en la mateixa concepció del projecte i en la fase d‟execució de les obres per tal d‟evitar la generació d‟impactes. A més es destaquen algunes mesures correctores, que són les mesures que s‟incorporen al projecte amb la finalitat d‟aconseguir reduir l‟abast i la intensitat dels impactes en el paisatge. El conjunt de mesures que es proposen són les següents:

El disseny de les construccions respectarà la tipologia constructiva del elements existents, utilitzant el mateix tipus de materials.

També es mantindrà les tonalitat cromàtiques en els nous elements.

Les superfícies afectades s‟ajustaran als requeriments de cada actuació.

Es retiraran i gestionaran de forma correcta els residus generats.

En l‟ordenació dels espais cal evitar la introducció d‟elements de tipologia discordant amb l‟entorn. En aquest sentit s‟haurà de tenir especial cura en l‟elecció del tipus de lluminàries i mobiliari urbà.

Els talussos de nova creació (ampliació aparcament 3) tindran un disseny que permeti la seva restauració i revegetació.

L‟enjardinament i restauració de les superfícies afectades es realitzarà amb espècies pròpies de la zona.

En les superfícies de vials, àrees de pas, ... amb paviment de formigó, s‟analitzarà la possibilitat de realitzar un tractament de coloració per millorar la integració.

Page 34: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

6. ANÀLISI D’ALTERNATIVES I JUSTIFICACIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA

Tal i com ja s‟ha comentat, la finalitat d‟aquest pla especial és ordenar l‟espai més pròxim a l‟estació de Queralbs del cremallera de Núria i la creació de més places d‟aparcament degut a que actualment no es disposa de suficients zones habilitades d‟aparcament per donar servei a la gran afluència de visitants a la Vall de Núria. S‟estima que el nombre de vehicles en aquests dies de màxima afluència és troba entre 200 i 300, ocupant la zona d‟aparcament asfaltada a l‟est de la carretera, la zona d‟aparcament provisional per sobre la carretera i els laterals de les carreteres. Davant d‟aquestes circumstàncies l‟anàlisi d‟alternatives passa, a grans trets, per algunes consideracions bàsiques que exerceixen de clars condicionants. S‟ha realitzat un estudi previ d‟alternatives en base als següents criteris:

Dur a terme d‟una manera adequada i respectuosa amb el territori, el creixement de l‟actual zona d‟aparcament.

Minimitzar al màxim l‟impacte ambiental que sempre significa la implantació d‟una zona d‟aparcament, mitjançant una correcta localització i la protecció dels elements naturals necessaris amb zones que preservin la imatge de la zona, de cara al nucli de Queralbs i a l‟entorn natural.

Partint d‟aquest context es pot optar per diverses solucions; tanmateix, totes elles han de complir uns requeriments mínims per compatibilitzar el desenvolupament d‟aquest nou ús amb el respecte per l‟entorn en el que s‟ubica. Aquest criteris es basen en que l‟actuació:

No afecti a espais naturals protegits o d‟interès natural existents a l‟àmbit.

Eviti zones definides com d‟interès geològic.

Afecti zones de menor valor ecològic, evitant actuar sobre les masses forestals i les formacions botàniques de més valor.

Eviti les zones d‟especial interès faunístic.

Redueixi la superfície de nova ocupació.

Així, l‟anàlisi d‟alternatives queda determinat pel grau de compliment dels criteris proposats i pels requeriments definits anteriorment. Les diferents opcions de desenvolupament del Pla Especial donat l‟objectiu que es pretén assolir i la ubicació del mateix són limitades. La primera alternativa considerada ha estat l‟alternativa 0, la no realització del pla especial i el manteniment de la situació actual. Aquesta alternativa doncs, suposaria el manteniment de l‟actual nombre de places d‟aparcament i, la solució que plantejaria per a donar resposta a l‟actual problemàtica seria una regulació del nombre de visitants que agafarien el cremallera des de l‟estació de Queralbs per visitar Vall de Núria, proporcional al nombre de places d‟aparcament existents actualment. Aquesta alternativa degut a les implicacions econòmiques i socials negatives que portaria associades per Vall de Núria ha estat descartada.

Page 35: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Així, per al desenvolupament del pla especial les alternatives realistes i factibles es limiten a les diferents possibilitats de distribuir les zones dins l‟àmbit. En aquest sentit, s‟han plantejat dues alternatives. La primera d‟elles consta de les següents actuacions:

La creació d‟un edifici d‟aparcament i billetatge, amb quatre plantes d‟aparcament i una capacitat per a uns 400 vehicles i una planta de serveis, ubicat a la banda est de la carretera i al nord de l‟estació de Queralbs, on actualment hi ha hi una zona d‟aparcament pavimentat a l‟aire lliure. De les quatre plantes, dues estaran soterrades.

Una zona d‟aparcament i àrea logística a l‟aire lliure a la banda oest de la carretera ocupada actualment en part per una zona d‟aparcament provisional de terra i per prats. En una part d‟aquest sector es preveu una ocupació provisional durant la fase d‟obres de l‟edifici d‟aparcament amb la posterior restauració quan aquest entri en funcionament, i en la resta del sector una ocupació permanent destinada a temes de logística del cremallera.

La creació d‟una zona de protecció, al nord de l‟àmbit i a la vora del bosc.

Es presenta a continuació l‟alternativa considerada inicialment: Alternativa 1

Page 36: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

On les seves principals característiques són:

Alternativa 1

Àmbit 28.000 m2

Zona d‟ocupació 23.053 m2

Zona de protecció 3.769 m2

Així mateix, tal i com es pot observar en la imatge anterior, l‟àmbit també inclou part de la carretera GIV-5217 i el creuament d‟aquesta amb la via del cremallera. No obstant, les actuacions que es pretenen realitzar per a la construcció d‟un pas inferior d‟aquesta carretera sota les vies del cremallera han estat tramitades en un expedient independent. Un cop emès el Document de Referència per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i adaptant-se als nous requeriments pressupostaris i necessitats d‟explotació, es decideix replantejar tota l‟actuació. El nou plantejament de la segona alternativa, amplia l‟àmbit, prescindeix de la construcció de l‟edifici d‟aparcaments i es substitueix per la urbanització dels actuals aparcaments en superfície provisionals.

Així, aquesta alternativa 2, proposa, dins d‟un àmbit de 3,94ha:

L‟ampliació de l‟estació: degut al canvi d‟explotació es preveu un augment de visitants, i per tant es proposa l‟ampliació de l‟estació per tal de millorar el servei i la cobertura parcial de les andanes

La rectificació del traçat de les vies llançadora degut al nou model d‟explotació. Es proposa rectificar el traçat per tal d‟augmentar els trams rectilinis i alhora alliberar espai a la façana est de l‟estació

La construcció d‟una nova andana per a l‟accés dels viatgers aprofitant el canvi de traçat de la via 3.

Page 37: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

La construcció d‟un moll de càrrega per facilitar el transport de mercaderies aprofitant el canvi de traçat de la via 5

Facilitar l‟accés a l‟andana 2 mitjançant un sistema de rampes adaptades per a la mobilitat reduïda

La urbanització de l‟aparcament 1 i l‟aparcament 2: es proposa consolidar aquests espais urbanitzant-los ja que actualment tenen caràcter provisional. Aquesta urbanització consistirà amb el reforç de la capa superficial actual de graves, l‟estesa d‟aglomerats, el sanejament i la seva il·luminació. Es completa l‟actuació amb el reforç dels talussos amb elements de contenció a base de murs verds i gabions, l‟execució de voreres, delimitació de places i l‟enjardinament del conjunt. Amb aquestes actuacions es preveu tenir una reserva d‟aparcament de vehicles a l‟aire lliure d‟unes 246 places.

La urbanització i l‟ampliació de l‟aparcament 3: es proposa ampliar la capacitat d‟aquest aparcament, actualment provisional, fins a les 83 places amb la creació d‟una subplataforma situada uns 2 m per sobre de l‟actual espai. Es completa l‟actuació amb la urbanització de la superfície, la portada de serveis, el sanejament i la il·luminació.

La construcció d‟una rotonda per millorar l‟accés als aparcaments des de la carretera

La construcció d‟un vial per tal de connectar viàriament l‟accés principal a l‟àmbit amb l‟aparcament 1

La prolongació de l‟actual vial de l‟estació cap a la zona on s‟ubica el nou moll de càrrega

Creació de nous recorreguts a peu que permetin la interconnexió entre els aparcaments 1 i 2, i entre aquest últim i el pla de l‟estació.

La construcció d‟un passeig de ronda que permeti connectar Queralbs amb l‟àmbit de l‟estació.

Justificació de l‟alternativa adoptada L‟alternativa 2 s‟escull ja que té una millor integració paisatgística degut a la menor construcció d‟infraestructura, i consegüentment té un cost inferior. A més, aquesta alternativa aprofita les plataformes creades a partir dels sobrants de terres conseqüència de l‟execució del projecte de soterrament de la carretera GIV-5217. D‟aquesta manera s‟aprofita la zona de plataformes a diferent nivell, que ja està molt modificada, donant-li un aspecte més integrat mitjançant la urbanització d‟aquesta.

Page 38: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

7. CONCLUSIONS

7.1. Definició del projecte

El document del Pla especial urbanístic a l’entorn de l’estació del cremallera al terme municipal de Queralbs (El Ripollès), té com a objecte ordenar l‟espai més pròxim a l‟estació de Queralbs del cremallera de Núria i la creació de més places d‟aparcament degut a que actualment no es disposa de suficients zones habilitades d‟aparcament per donar servei a la gran afluència de visitants a la Vall de Núria. S‟estima que el nombre de vehicles en aquests dies de màxima afluència és troba entre els 200 i els 300 vehicles, ocupant la zona d‟aparcament asfaltada a l‟est de la carretera, la zona d‟aparcament provisional per sobre la carretera i els laterals de les carreteres. La zona en la que es preveu el Pla Especial es troba prop del nucli urbà de Queralbs. Travessant l‟àmbit de nord a sud hi trobem la carretera GIV-5217 i la línia del cremallera, que intersecten en un punt on la carretera queda soterrada. El relleu de l‟àmbit és terrassat a tres nivells. Dins de l‟àmbit s‟hi troba també l‟edifici de l‟estació del Cremallera que està ubicat a la part sud junt amb les andanes de les corresponents vies ferroviàries. En total, la superfície de l‟àmbit consta de 3,94 ha. De les dues alternatives proposades s‟escull l‟alternativa 2 ja que té una millor integració paisatgística degut a la menor construcció d‟infraestructura, i consegüentment té un cost inferior. A més, aquesta alternativa aprofita les plataformes creades a partir dels sobrants de terres conseqüència de l‟execució del projecte de soterrament de la carretera GIV-5217. D‟aquesta manera s‟aprofita la zona de plataformes a diferent nivell, que ja està molt modificada, donant-li un aspecte més integrat mitjançant la urbanització d‟aquesta. 7.2. Descripció del paisatge de l’emplaçament del projecte Les actuacions a realitzar se situen en un entorn d‟alta muntanya, a una alçada superior als 1.000 m. Les muntanyes localitzades al nord de la zona arriben a tenir pics de més de 2.300 m, entre aquestes muntanyes cal destacar el Puigmal (2.909,9 m), el cim de la Dou (2.471 m), Pic de l‟Àliga (2.428 m) , cim de la coma del Clot (2.726 m) situats al voltant de l‟estació de Núria al Pirineu i al sud la presència de les serres de la Vaquerissa, l‟Estremera (amb el pic de l‟Estremera de 1.947 m), Puig Cornador (1.783 m)... Queralbs doncs situada en la vall del Freser queda enclotat entre aquestes formacions muntanyoses. El poble de Queralbs es troba a 1.236 m d‟altitud, en un replà del vessant dret del riu Freser. El municipi de Queralbs es troba en un fort pendent. El terreny de la zona d‟estudi presenta un desnivell pronunciat, essent la cota més baixa de 1.165 m i la més alta de 1.210 m. En la zona d‟estudi, l‟únic riu proper és el Freser, que discorre a uns 120 m a l‟est de l‟àmbit del pla especial, en direcció N-S. A part d‟aquest riu, en les proximitats de la zona d‟actuació no es localitza cap curs d‟aigua permanent. El més proper és a uns 400 m. al nord (torrent de la Ruïra). Cal destacar també que a uns 10 m al sud de l‟àmbit hi ha una petita torrentera que normalment està seca i només porta aigua quant plou intensament. Dins la zona d‟actuació no s‟hi troba cap curs d‟aigua. La vegetació a les proximitats del municipi de Queralbs correspon a un bosc caducifoli. Els boscos caducifolis que ocupen l'estatge montà s'estenen fins als 1500 o 1700 m i estan formats principalment per rouredes i freixenedes. Al domini de la roureda de roure martinenc prosperen boixedes humides, que solen ser etapes més o menys avançades de la degradació del bosc de roures climàcic. Quan el bosc és destruït, el microclima esdevé més sec i assolellat: així, entre els prats de pastura del sector de les rouredes hi han les joncedes amb plantatge mitjà i el fenàs de marge.

Page 39: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Sovint, les rouredes van acompanyades d‟altres caducifolis, com són el freixe, el gatsaule, el cirerer, la moixera, el bedoll, .... Aquestes especies, com succeeix en l‟àmbit del Pla, arriben inclús a ser més importants que el propi roure. En l‟àmbit concret d‟actuació però, la vegetació forestal és pràcticament inexistent. La major part de la superfície afectada, correspon ja actualment a infraestructures relacionades amb el cremallera de Ribes – Núria i la carretera GIV-5217 (vies del cremallera, estació, andanes, aparcaments,...). Es pot dir que es tracte d‟un paisatge de caràcter urbà que enllaça amb el nucli urbà de Queralbs. Pel que fa a hàbitats d‟interès comunitari segons Directiva 67/97/CE, dins l‟àmbit d‟estudi hi trobem l‟HIC de prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion) amb codi 6510, considerat no prioritari (veure plànol núm. 6). Aquest és present a l‟extrem nord de l‟àmbit del Pla. Així doncs, l‟àmbit del Pla Especial forma part del paisatge urbà del nucli de Queralbs. El caràcter de poble de muntanya i la proximitat a la Vall de Núria fan d‟aquest terme un lloc amb gran atractiu turístic. El fet de ser un àmbit urbà, fan que la fragilitat alhora d‟actuar-hi sigui baixa. Concretament, per l‟àmbit que ocupa el Pla Especial el paisatge es troba condicionat per l‟ús ferroviari i viari, pel pas de la línia del cremallera i la carretera GIV-5217. Les formes de les superfícies que constitueixen la major part de l‟àmbit d‟estudi venen donades principalment per l‟orografia del terreny que ha condicionat el seu aprofitament al llarg del temps, el desenvolupament del nucli urbà de Queralbs i per les infraestructures que han fet possible el desenvolupament de l‟activitat turística de la zona des dels inicis de l‟existència del santuari de Núria. Així, els principals components que defineixen el paisatge de la zona, i les seves característiques són: - Nucli de Queralbs: tot i el creixement del nucli urbà en els darrers anys, aquest ha sabut conservar la tipologia característica dels pobles de muntanya de la zona. El nucli urbà es manté compacte, gràcies en bona part al relleu abrupte que dificulta l‟expansió del mateix i les construccions utilitzen els materials tradicionals (pedra i fusta) que permeten una màxima integració en l‟entorn. Els colors predominats són els grisos i marrons de les pissarres de les teulades, les parets de pedra i la fusta - Cremallera i carretera GIV-5217: les principals infraestructures d‟accés al municipi de Queralbs, són la carretera GIV-5217 i la línia del cremallera de Ribes de Freser – Núria. La integració d‟aquestes infraestructures i l‟harmonia amb el paisatge és molt alta. Són infraestructures amb una ocupació molts ajustada a les necessitats i igual que en el nucli urbà, tradicionalment les construccions s‟han realitzat mantenint la tipologia constructiva tradicional, utilitzant la pedra i la fusta com a materials bàsics (un exemple és l‟estació del cremallera). Aquesta màxima integració es manté en l‟execució de les obres del pas inferior. Els murs de l‟estructura del pas inferior van recoberts amb pedra del país, i totes les superfícies afectades es restauraran i revegetaran. En relació a les plataformes creades sota l‟aparcament actual, amb els excedents de terres de les obres del pas inferior, el projecte preveu la recuperació com a prat de dall de la plataforma inferior (que queda fora de l‟àmbit del Pla Especial) i la revegetació dels talussos de les plataformes que es destinaran a aparcaments (que s‟inclouen dins l‟àmbit del Pla Especial). Els colors predominats són igualment els grisos i marrons en les construccions, i els grisos de l‟aglomerat en la carretera i àrees d‟aparcament. - Prats de dall: les zones al voltant del nucli de Queralbs i també entorn a l‟àmbit del Pla, dominen els prats de dall i de pastura. El relleu abrupte fa que aquests es disposin en feixes, generalment de petita superfície i amplada. En alguns casos, aquestes feixes o petits camps estan delimitats per petits murs de paret seca. Els colors dominants són el verd a la primavera-estiu i marrons a la tardor-hivern.

Page 40: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

- Àrees forestals: en les zones de relleu abrupte o de sòl prim, aquesta transformació en prats pel seu aprofitament com a pastures o dall no ha estat possible, i es mante és seu ús forestal primitiu. La vegetació dominant correspon a un bosc caducifoli mixta, amb un domini del freixe. Les textures i els colors canvien radicalment d‟estiu a hivern, en funció de si els arbres tenen o no, fulla. 7.3. Descripció dels elements / accions del projecte que poden tenir una major

repercussió sobre el paisatge i mesures La incidència que tindran sobre el paisatge les actuacions que s‟inclouen en el Pla Especial són:

ACTUACIÓ INCIDÈNCIA SOBRE EL PAISATGE

Ampliació de l‟estació i cobertura parcial de les andanes

Comporta incorporar nous elements antròpics. Aquesta incorporació és poc significativa en relació als elements existents i es realitza annexat als mateixos. L‟efecte sobre el paisatge és negatiu, tot i que la seva incidència és mínima. La modificació del paisatge només resulta perceptible des del propi àmbit.

Rectificació del traçat de les vies llançadora

L‟actuació no comportarà modificacions significatives en el paisatge actual. S‟afecta superfícies d‟igual tipologia. És una modificació d‟àmbit d‟afecció molt reduït i perceptible des del propi àmbit

Construcció d‟una nova andana

Aquesta ocuparà l‟espai actual de la via 3, pel que no tindrà efectes significatius sobre el paisatge. És una modificació d‟àmbit d‟afecció molt reduït i perceptible des del propi àmbit.

Construcció d‟un moll de càrrega

Aquesta ocuparà l‟espai actual de la via 3, pel que no tindrà efectes significatius sobre el paisatge. És una modificació d‟àmbit d‟afecció molt reduït i perceptible des del propi àmbit.

Facilitar l‟accés a l‟andana 2 mitjançant un sistema de rampes adaptades per a la

mobilitat reduïda

L‟actuació no té efectes significatius sobre el paisatge.

Urbanització de l‟aparcament 1 i l‟aparcament 2

L‟ordenació d‟aquests espais comportarà un efecte positiu sobre el paisatge en tant que es millora la integració d‟unes superfícies existents, que ja s‟utilitzen com àrees d‟aparcament de forma provisional. La nova ordenació no compota cap tipus de modificació fisiogràfica, sinó tant sols millorarà la funcionalitat d‟aquests espais i la seva integració, amb l‟enjardinament complementari a l‟ordenació.

Page 41: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Urbanització i l‟ampliació de l‟aparcament 3

L‟actuació comportarà una modificació en l‟ús del sòl de la superfície d‟ampliació (passarà de prats a aparcament) i també un canvis fisiogràfics deguts els moviments de terres de l‟excavació per l‟ampliació. L‟efecte sobre el paisatge és negatiu, amb una incidència que es considera moderada. La modificació del paisatge resultarà perceptible des del propi àmbit i també les àrees més pròximes.

Construcció d‟una rotonda per millorar l‟accés als aparcaments

L‟actuació pràcticament no comporta noves ocupacions (canvi en l‟ús del sòl) ni moviment de terres significatius (canvis fisiogràfics) L‟efecte sobre el paisatge és negatiu, amb una incidència mínima. La modificació del paisatge només resultarà perceptible des del propi àmbit.

Construcció d‟un vial per tal de connectar viàriament l‟accés principal a l‟àmbit amb

l‟aparcament 1

De fet es tracte del condicionament d‟un vial ja existent, que s‟ha construït amb l‟execució de les obres del pas inferior. L‟actuació no té efectes significatius sobre el paisatge.

Prolongació de l‟actual vial de l‟estació cap a la zona on s‟ubica el nou moll de càrrega.

L‟actuació pràcticament no comporta noves ocupacions (canvi en l‟ús del sòl) ni moviment de terres significatius (canvis fisiogràfics). L‟efecte sobre el paisatge és negatiu, amb una incidència mínima. La modificació del paisatge només resultarà perceptible des del propi àmbit.

Creació de nous recorreguts a peu que permetin la interconnexió entre els

aparcaments 1 i 2, i entre aquest últim i el pla de l‟estació.

Es tracte del condicionament de vials existents, que s‟ha construït amb l‟execució de les obres del pas inferior. L‟actuació no té efectes significatius sobre el paisatge.

Construcció d‟un passeig de ronda que permeti connectar Queralbs amb l‟àmbit de

l‟estació.

L‟actuació pràcticament no comporta noves ocupacions (canvi en l‟ús del sòl) ni moviment de terres significatius (canvis fisiogràfics). L‟efecte sobre el paisatge és positiu, amb una incidència mínima. La modificació del paisatge només resultarà perceptible des del propi àmbit.

Page 42: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

7.4. Criteris i mesures d’integració adoptades Es fa un anàlisis reflexiu dels criteris d‟integració que s‟hauran d‟incorporar en el desenvolupament del Pla. Aquestes mesures d‟integració seran les actuacions específiques per tal d‟evitar, reduir o compensar l‟efecte del projecte paisatgístic i facilitar-ne la seva integració. Les mesures proposades són majoritàriament preventives ja que s‟apliquen en la mateixa concepció del projecte i en la fase d‟execució de les obres per tal d‟evitar la generació d‟impactes. A més es destaquen algunes mesures correctores, que són les mesures que s‟incorporen al projecte amb la finalitat d‟aconseguir reduir l‟abast i la intensitat dels impactes en el paisatge. El conjunt de mesures que es proposen són les següents:

El disseny de les construccions respectarà la tipologia constructiva del elements existents, utilitzant el mateix tipus de materials.

També es mantindrà les tonalitat cromàtiques en els nous elements.

Les superfícies afectades s‟ajustaran als requeriments de cada actuació.

Es retiraran i gestionaran de forma correcta els residus generats.

En l‟ordenació dels espais cal evitar la introducció d‟elements de tipologia discordant amb l‟entorn. En aquest sentit s‟haurà de tenir especial cura en l‟elecció del tipus de lluminàries i mobiliari urbà.

Els talussos de nova creació (ampliació aparcament 3) tindran un disseny que permeti la seva restauració i revegetació.

L‟enjardinament i restauració de les superfícies afectades es realitzarà amb espècies pròpies de la zona.

En les superfícies de vials, àrees de pas, ... amb paviment de formigó, s‟analitzarà la possibilitat de realitzar un tractament de coloració per millorar la integració.

7.5. Justificació de les solucions adoptades i de les alternatives Tal i com ja s‟ha comentat, la finalitat d‟aquest pla especial és ordenar l‟espai més pròxim a l‟estació de Queralbs del cremallera de Núria i la creació de més places d‟aparcament degut a que actualment no es disposa de suficients zones habilitades d‟aparcament per donar servei a la gran afluència de visitants a la Vall de Núria. S‟estima que el nombre de vehicles en aquests dies de màxima afluència és troba entre 200 i 300, ocupant la zona d‟aparcament asfaltada a l‟est de la carretera, la zona d‟aparcament provisional per sobre la carretera i els laterals de les carreteres. Davant d‟aquestes circumstàncies l‟anàlisi d‟alternatives passa, a grans trets, per algunes consideracions bàsiques que exerceixen de clars condicionants. S‟ha realitzat un estudi previ d‟alternatives en base als següents criteris:

Dur a terme d‟una manera adequada i respectuosa amb el territori, el creixement de l‟actual zona d‟aparcament.

Minimitzar al màxim l‟impacte ambiental que sempre significa la implantació d‟una zona d‟aparcament, mitjançant una correcta localització i la protecció dels elements naturals necessaris amb zones que preservin la imatge de la zona, de cara al nucli de Queralbs i a l‟entorn natural.

Partint d‟aquest context es pot optar per diverses solucions; tanmateix, totes elles han de complir uns requeriments mínims per compatibilitzar el desenvolupament d‟aquest nou ús amb el respecte per l‟entorn en el que s‟ubica. Aquest criteris es basen en que l‟actuació:

No afecti a espais naturals protegits o d‟interès natural existents a l‟àmbit.

Eviti zones definides com d‟interès geològic.

Page 43: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Afecti zones de menor valor ecològic, evitant actuar sobre les masses forestals i les formacions botàniques de més valor.

Eviti les zones d‟especial interès faunístic.

Redueixi la superfície de nova ocupació.

S‟analitzen 3 alternatives al Pla especial: Alternativa 0 : la no realització del pla especial i el manteniment de la situació actual, que queda des d‟un principi descartada) Alternativa. 1: creació d‟un edifici d‟aparcament i billetatge de 4 plantes, zona d‟aparcament i àrea logística a l‟aire lliure i creació d‟una zona de protecció, tot en un àmbit de 28.000 m2, que inclou també part de la carretera GIV-5217 i el creuament d‟aquesta amb el cremallera Alternativa 2: amplia l‟àmbit, prescindeix de la construcció de l‟edifici d‟aparcaments i es substitueix per la urbanització dels actuals aparcaments en superfície provisionals en un àmbit de 3,92 ha. Les actuacions a realitzar són: l‟ampliació de l‟estació, la rectificació de traçat de les vies llançadora, la construcció d‟una nova andana, la construcció d‟un moll de càrrega, facilitar l‟accés a l‟andana 2 amb rampes, urbanització dels aparcaments 1 i 2, urbanització i ampliació de l‟aparcament 3, construcció d‟una rotonda, d‟un vial, prolongació de l‟actual vial de l‟estació i d‟un passeig de ronda Justificació de l‟alternativa adoptada L‟alternativa 2 s‟escull ja que té una millor integració paisatgística degut a la menor construcció d‟infraestructura, i consegüentment té un cost inferior. A més, aquesta alternativa aprofita les plataformes creades a partir dels sobrants de terres conseqüència de l‟execució del projecte de soterrament de la carretera GIV-5217. D‟aquesta manera s‟aprofita la zona de plataformes a diferent nivell, que ja està molt modificada, donant-li un aspecte més integrat mitjançant la urbanització d‟aquesta. 7.6. Valoració de la integració global Atenent als valors intrínsecs del paisatge i la seva ponderació, la qualitat del paisatge es pot qualificar com a alta, en les zones fora de l‟actual sector de l‟estació i d‟altres infraestructures associades (cremallera, pàrquing,...) que han transformat el paisatge natural de la zona. En aquestes zones que formen part de les actuacions a desenvolupar als voltants de l‟estació de Queralbs, considerem mitjana la seva qualitat paisatgística. Analitzant la visibilitat de l‟àmbit del Pla Especial des de cadascun de diferents punts d‟observació, resulta que és visible únicament en el tram de la carretera GIV-5217 que travessa l‟àmbit, uns 300 m de la carretera de Fontalba a la sortida de Queralbs, clarianes en zones de la carretera del Serrat, des de les cases pròximes a peu de la carretera prop l‟estació, i parcialment visible des dels veïnats de La Plana i Tregurà. En el àmbit del Pla Especial, es considera que la fragilitat és moderada. Si be es tracta d‟una àrea ja alterada per la presència del cremallera i la carretera GIV-5217 i les infraestructures complementàries (estació, aparcaments,...) cal considerar també que el grau d‟integració d‟aquests elements també és alt. Per contra, la visibilitat es baixa, i el grau d‟emmascarament de la vegetació i altres elements (com és el propi relleu) és elevat. La fragilitat del paisatge es considera mitja, ja que l‟escassa visibilitat, la capacitat d‟emmascarament que suposa la vegetació i l‟orografia del terreny contribueixen a reduir la fragilitat. Donat que la qualitat del paisatge és alta i que la seva fragilitat és mitjana, resulta una capacitat de càrrega del paisatge mitja en el territori afectat pel pla especial és baixa.

Page 44: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

Cal destacar doncs que les actuacions a realitzar a l‟entorn de l‟estació de Queralbs, no suposen en si mateixes una modificació substancial del paisatge del àmbit, ja que no suposen canvis significatius en les formes. L‟objectiu principal del Pla és ordenar els espais que ja es disposaven entorn a l‟estació i les noves superfícies que s‟han creat amb l‟execució del projecte del pas inferior. Un cop considerats els diferents elements analitzats en el present EIIP, i a partir de la descripció i valoració del paisatge realitzada, així com de la corresponent diagnosi, anàlisi d‟alternatives i mesures d‟integració proposades, la valoració global del l‟estudi d‟impacte i integració paisatgística del Pla especial urbanístic a l‟entorn de l„estació del cremallera al t.m. de Queralbs es considera moderada.

Page 45: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

8. EQUIP REDACTOR

Es relaciona tot seguit l‟equip de professionals que ha intervingut en la realització dels present estudi d'integració paisatgística: Coordinador de l‟estudi:

Joan Bastons Enginyer Agrònom

Especialistes que han participat en la redacció de l‟estudi:

Mar Deusedas Llicenciada en C. Biològiques Jaime Aguilar Delineant

Barcelona, octubre del 2010 El coordinador de l‟estudi

Joan Bastons i Prat

Page 46: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

IIII.. PPLLÀÀNNOOLLSS 1. Situació 1:25.000 2. Localització (topogràfic) 1:5.000 3. Localització (ortofotomapa) 1:5.000 4. Planejament vigent 1:1.000 5. Proposta Pla Especial 1:1.000

Page 47: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

IIIIII.. AANNNNEEXXEESS

1. Document de referència del DMAiH en relació a l‟amplitud i nivell de detall de

l‟estudi de sostenibilitat ambiental.

2. Imatges de l‟estat inicial i l‟estat actual

Page 48: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

1. Document de referència del DMAiH en relació a l‟amplitud i nivell de detall

de l‟estudi de sostenibilitat ambiental.

Page 49: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,

2. Imatges de l‟estat inicial i l‟estat actual

Page 50: Estudi d’impacte i integració paisatgística del Pla ... · DESCRIPCIÓ DE L’ESTUDI ... Queralbs la necessitat d‟un edifici per a aparcament de vehicles. No obstant això,