1

EESSTTUUDDII DDEE LL''AACCTTUUAALL SSIITTUUAACCIIÓÓ

DDEELLSS BBAARRRRIISS AA MMAANNRREESSAA

Daniel Duocastella Informe final de les pràctiques

professionals 2004-2005

2

ÍNDEX GENERAL Introducció____________________________________________________________ 3

Anàlisi dels sectors______________________________________________________ 4

Sector Nord______________________________________________________ 4

Sector Centre_____________________________________________________ 7

Sector Ponent____________________________________________________ 10

Sector Llevant___________________________________________________ 13

Anàlisi transversal______________________________________________________ 18

Reflexions finals________________________________________________________ 22

Annexos______________________________________________________________ 23

3

INTRODUCCIÓ

El present informe té com a objectiu estudiar i conèixer la realitat existent dels

barris de Manresa i diagnosticar aquelles reivindicacions més bàsiques i importants,

algunes de les quals són històriques, i les potencialitats existents. Per altra banda, es porta

a terme un breu anàlisi transversal de les entrevistes, tot destacant la valoració i visió

general de la ciutat de Manresa, la recollida de les potencialitats i aportacions a nivell de

ciutat, i l'anàlisi de l'actual situació del moviment veïnal.

Per realitzar l'informe s'ha portat a terme un recull bibliogràfic sobre els diferents

estudis dels barris, com són les conferències veïnals (les de 1992 i 1995) i altres estudis

complementaris per entendre el moviment històric veïnal i les seves reivindicacions. A

partir del recull teòric s'ha confeccionat un guió estructurat per realitzar entrevistes per a

cada barri. S'ha cregut convenient confeccionar i realitzar setze entrevistes per tal

d'obtenir informació pertinent sobre els barris.

D'aquesta forma, l'estudi té una forta base qualitativa, ja que es centra en les

entrevistes per analitzar l'actual situació dels barris. S'han portat a terme setze entrevistes

a persones claus-informants, les quals han estat analitzades per sectors a nivell de ciutat

(Llevant, Ponent, Centre i Nord). Cal dir que els sectors estan dividits pel nombre

d'habitats, cosa que provoca que hi hagi molts barris en un sector i pocs en un altre, i que

siguin dispars i complexos d'aglutinar dins un mateix anàlisi de sector. A més, cal tenir

en compte que les entrevistes s'han realitzat a persones implicades en el moviment veïnal

i a persones d'altres entitats per tal d'aportar una visió i/o discurs complementari.

Per tant, el present estudi intenta aportar, modestament, una visió de les

mancances i potencialitats dels quatre sectors a partir de les entrevistes, i un anàlisi de la

visió global de Manresa i la situació actual veïnal.

4

ANÀLISI DELS SECTORS

SECTOR NORD

Barris: Poble Nou i Carretera Santpedor

En aquest sector hi ha dos barris, cosa que facilita l'anàlisi sectorial en tots els

sentits. Les reivindicacions i problemàtiques existents en els dos barris (Poble Nou i

Carretera Santpedor) són molt semblants, ja que destaca la demanda d'equipaments

públics i una major implicació de l'administració pública en els barris i les entitats per tal

de potenciar i millorar la ciutat, la qual està creixent cap a aquesta zona. Aquesta

implicació del govern local hauria de servir, segons els entrevistats, per potenciar la

participació i el teixit associatiu. Tot seguit s'analitzen les mancances i potencialitats més

rellevants que es presenten en el sector.

Mancances

- Hi ha poca participació de la gent del barri. En aquest punt, els entrevistats ressalten

la manca participació de gent jove, i el poc esperit familiar i de barri. Així doncs, hi

ha una falta d'identitat de barri.

- En tema d'equipaments, el sector té una principal demanda en:

- Equipaments per a la gent gran, és a dir, llar d'avis, centres oberts, centres de dia

i residències.

- Es ressalta la falta d'una escola pública i una llar d'infants per la creixent

urbanització de la zona i el creixement demogràfic futur.

- Manca equipament esportiu per realitzar activitats lúdiques i d'esbarjo a nivell

públic. A la zona nord hi ha una manca d'espais públics per a la gent jove, ja que

no hi ha entitats ni equipaments. Així doncs, es remarca la idea d'una sala

polivalent per poder realitzar activitats.

- A més, aquesta manca d'equipaments va lligat al fet que hi ha poques entitats

culturals, recreatives i esportives.

- A nivell dels serveis públics, aquest sector destaca:

5

- Irregularitat del transport públic i necessitat de regulació i control del transport

rodat.

- Caldria major vigilància, i també més ajuda i informació al ciutadà.

- Cal un lloc d'atenció amb un assistent social per al sector nord. En aquest sentit

falta un centre obert perquè la gent tingui un espai.

- Segons els entrevistats, hi ha una manca sensibilització i col·laboració dels mateixos

ciutadans en diversos temes (sobretot en temes d'ecologia i medi ambient, és a dir,

recollida selectiva). També falta civisme i necessitat de bon comportament, és a dir,

falten valors humans i una major conscienciació i sensibilització.

- Cal una major implicació de l'ajuntament, ja sigui per proporcionar locals i per

incentivar una major participació i intervenció de les associacions. Hi ha d'haver una

acord mutu i que beneficiï les dues parts. A nivell urbanístic, es remarca la idea d'una

major planificació d'obres municipals.

Potencialitats

- Hi ha un fort creixement de població del barri, cosa que propicia una major obertura a

l'exterior. Aquest creixement va lligat a l'augment del nombre de gent jove, cosa que

podria ser beneficiós pel barri.

- En aquest sector, tot i la manca d'entitats, hi ha una bona relació amb les entitats de

barri, ja que es realitzen activitats conjuntes. Cal destacar, a nivell d'equipaments, que

existeix un local per a joves a la parròquia de Poble Nou, el qual podria ésser habilitat

per realitzar activitats juvenils.

- En termes de serveis públics, cal destacar el bon servei sanitari (hi ha el CAP de la

zona, el centre Hospitalari i un ambulatori a la plaça Catalunya). Tot i així, segons

l'AV de Carretera Santpedor, el CAP del barri queda massa apartat i mal ubicat per a

la gent gran.

- La zona nord està ben comunicada amb el centre. En aquest sentit, hi ha una bona

comunicació entre barris.

6

- Cal destacar com a potencialitat el projecte municipal dedicat a la zona de

l'escorxador. Altrament, cal tenir en compte les zones verdes de la zona, com són el

Parc de l'Agulla i l’espaiament de les bases de Manresa.

7

SECTOR CENTRE

Barris: Escodines, Barri antic Vic-Remei, i Passeig i Rodalies

A nivell general el principals problemes recollits en l'anàlisi de la zona centre,

segons els entrevistats, són, la degradació del edificis, la pèrdua de comerços, el

deshabitatge, l'envelliment i la concentració d'immigració (sobretot en escoles

públiques).

Cal dir que hi ha disparitats en els discursos entre les persones d'entitats i les

persones de les AV. En aquest sentit, des de les entitats (Alzina i Fadulla) es reclama

amb major força la zona peatonal al nucli antic, i el respecte dels edificis vells, els quals

haurien d'ésser ben rehabilitats. A més, es critica la massificació de cotxes i aparcaments

a la zona centre. Ambdós entrevistats proposen una alternativa al model massificat de

cotxes, potenciant el transport públic, anar a peu i construir zones d'aparcament a les

afores.

Des de les associacions de veïns de la zona centre es reivindiquen més

equipaments, tals com residències per a gent gran, zones verdes, com la de Puigterrà, i

una major afluència de bussos, sobretot en el barri de les Escodines. A més, des de les

AV es remarca una millora de la via pública, majors serveis per a la gent gran, una major

participació en el moviment veïnal, i conseqüentment, un major dinamisme de barri.

Mancances

- La major problemàtica del sector es situa a nivell urbanístic, sobretot, en tres barris

(Vic-remei, Barri vell i Escodines). Segons aquests tres barris, hi ha un deteriorament

físic del sector en general, és a dir, hi ha una degradació dels edificis vells, ja siguin

comerços, habitatges i via pública. Segons l'entrevistat del barri vell, hi ha una

destrucció del barri, provocant la destrucció de la personalitat de la ciutat. Aquesta

degradació ha comportat la marxa de les botigues i el comerç cap a l'exterior.

- Massa cotxes i aparcaments, cal potenciar la illa de vianants. Hi ha voreres molt

estretes. També cal potenciar el transport públic. A més, hi ha acord en què cal una

ordenació del trànsit, per tal d'evitar el caos i desastre.

- Cal tractar el tema de la immigració, en aquest sentit es ressalta la idea de la

integració en els dos sentits (dels de fora i dels ciutadans per facilitar una millor

8

convivència). En aquest punt es destaca que hi ha molta concentració d'immigració

en certes zones determinades (sobretot hi ha concentració en escoles públiques).

- El centre de la ciutat es va deshabitant, i cal potenciar un habitatge digne per al jovent

i serveis a domicili a col·lectius més vulnerables.

- Calen millores en via pública: voreres estretes, enllumenat, repintar passos de zebra,

pavimentació, mobiliari urbà.

Principals demandes :

- Caldria potenciar el parc de Puigterrà com a espai verd i pulmó de la ciutat. A més,

en aquesta zona, AV Passeig i Rodalies havia demanat una residència per a la gent

gran. Per tant, és una reivindicació històrica.

- Dificultats d'aparcament, per tant, cal una millora en aquest punt. (Passeig i

Escodines).

- No hi ha equipaments esportius i manca seguretat, segons les AAVV de les

Escodines i el Passeig i Rodalies.

- A nivell de comunicació, cal tenir en compte que el barri de les Escodines no hi

arriba cap bus, i a més, no hi ha cap espai d'esbarjo pròxim.

Potencialitats

- Sector ben comunicat i ben situat a nivell de comerços i institucions públiques i

privades, ja que és el sector del centre. Per tant, hi ha suficients espais i equipaments

al sector, els usuaris estan ben servits (cultura, educació, sanitat…). Caldria potenciar

equipaments que estan poc utilitzats, com són el claustre, sala ciutat, etc.

- Bona relació entre entitats. Aquest seria el cas analitzat de l'AV Vic-Remei-Fadulla

(porten a terme activitats conjuntes a nivell de barri); (AV Barri antic i AV

Valldaura-Alzina). No obstant això, algun cas analitzat es mostra escèptic i crític en

la forma i continguts de les relacions entre entitats, ja que hi hauria d'haver una major

consens i lligam, per tal de millorar l'actual situació.

- Caldria fer aparcaments al voltant de Manresa i fer més zones peatonals, i els carreres

cèntrics s'haurien de tallar.

9

- A nivell general, el sector és el que hi ha un major envelliment, per tant, cal un major

incís a nivell social i polític sobre aquest col·lectiu, és a dir, gent gran, i també

immigració. A més, és un sector que caldria potenciar polítiques per tornar comerços

i gent jove.

- Alta dinamització i bona aportació de projectes pel barri de l'AV Escodines, entitat de

la qual ha establert una bona xarxa de relacions amb entitats de barri i plans de

dinamització local.

10

SECTOR PONENT

Barris: Pare Ignasi Puig, Mion-Puigberenguer, Plaça Catalunya i Valldaura

Aquest sector es caracteritza per estar al voltant del centre, tot i que hi ha ubicat el

barri del Pare Ignasi Puig, el qual està molt allunyat del centre, essent el més perifèric.

Els altres tres barris de la zona ponent estan més pròxims al centre, destacant, doncs, per

la seva bona comunicació, segons els entrevistats, ja que tenen bon accés al centre, per

mitjà de bussos i/o a peu.

La zona nord del sector ponent té bones expectatives pel pla d'urbanització que es

farà en aquesta part, cosa que és una gran potencialitat pel sector. A més, és una zona

bastant coberta a nivell d'equipaments i serveis, tot i que hi ha barris que reclamen alguns

trets concrets per a la millora de la qualitat de vida del barri, com és el cas de Valldaura

amb la demanda de la rehabilitació de la fàbrica dels Panyos.

Finalment, a nivell de teixit associatiu, la relació entre entitats i AV és positiva,

tot i que en algun cas es demana una major implicació de l'AV amb les entitats, deixant

de banda la crítica, per realitzar l'autocrítica.

A continuació es fa un anàlisi del barri Pare Ignasi Puig, ja que té unes

característiques particulars, sobretot, per la seva per la seva ubicació geogràfica. I,

seguidament es fa un anàlisi a nivell global dels altres tres barris de la zona ponent, els

quals són Plaça Catalunya, Valldaura i Mion-Puigberenger.

Pare Ignasi Puig:

Mancances

- Falta més ajuda per part de l'ajuntament en certs aspectes, com són un millor

finançament i atenció a barris perifèrics.

- Falta una vigilància de barri.

- Falta una sala polivalent, de capacitat per 200 persones per realitzar activitats en

millor condicions que actualment.

- Perill de concentració d'immigrants.

- Calen millores en via pública: mobiliari urbà, pavimentació, i en alguns llocs

l'enllumenat del carrer.

Potencialitats

- Fort moviment veïnal. D'aquest manera es podria dir que hi ha identitat de barri.

- Existeix una bona relació entre AV i les altres entitats del barri.

11

- Bon funcionament del transport públic urbà, ajudant a la bona comunicació amb la

ciutat de Manresa.

- Cal destacar que hi ha un bon pla comunitari per a joves.

- Hi ha una bona sala cívica per a gent jove i gran per fer actes i activitats, però no és

suficient. A més, hi ha equipaments esportius i un dispensari.

El altres barris del sector (Plaça Catalunya, Mion-Puigberenger, i Valldaura):

Mancances

- Falta promoure temes culturals (sobretot en el barri Mion).

- Futura necessitat d'escola pública al barri de Valldaura (conseqüència del

rejoveniment del barri).

- Caldria més vigilància als barris cèntrics (guàrdia de barri) en moments puntuals.

- Falta integració i tractar el tema de la immigració amb delicadesa, tal i com s'ha

plantejat a la zona centre.

- Millorar via pública: voreres, senyalitzacions, pavimentació.

- Als barris més cèntrics hi ha problemes de circulació. Per tant, caldria una regulació

del trànsit rodat.

- Falten parcs públics i aparcaments. (A Valldaura ho demana a la zona de la Florinda).

- Evitar que es converteixi en un major problema la relació entre habitatge i gent jove.

- Caldria buscar equipaments i locals per fer activitats. Caldria buscar pisos tutelats,

espais per realitzar activitats.

- Calen polítiques d'ajuda i més equipaments per a gent gran (Valldaura i Plaça

Catalunya)

Potencialitats

- Barris força cèntrics i ben comunicats i amb bon accés als serveis.

- La part nord del sector ponent està creixent i això pot portar gent jove.

- En general, ben servits a nivell de serveis públics (neteja, transport, sanitat,

educació…)

- Potenciar els serveis i equipaments que tenen més a prop (Conservatori, Centre Cívic

Selves i Carner, Pujolet…)

- Bona relació entre Associació de Veïns i entitats (com seria el cas de l'AV. Plaça

Catalunya i l'AMPA del barri).

- Urbanització i conseqüent rejoveniment del sector de Valldaura per la zona dels

Panyos.

12

SECTOR LLEVANT

Barris: Cots-Guix-Pujada Roja, Font dels Capellans, Viladordis, Sagrada Família,

Balconada, Cal Gravat, Sant Pau i Els Comtals

Aquest sector ha esdevingut molt complex d'analitzar conjuntament i fer-ne un

anàlisi sectorial complet i conjunt, ja que hi ha una gran diferència i desigualtat en

estructures urbanístiques i socials. Aquest sector contempla la majoria de barris perifèrics

del sector llevant, i que la majoria no tenen relació entre si, ni comparteixen

problemàtiques ni interessos. En aquest sentit, doncs, el criteri poblacional (nombre

d'habitants) per dividir els sectors ha desfavorit la part llevant, en la qual s'inclouen uns

barris molt desiguals. Per tant, la principal problemàtica d'aquest sector és analitzar-lo de

forma conjunta, ja que hi ha una gran diferència entre els barris. D'aquesta manera, és

complex situar unes temàtiques centrals a nivell de sector.

Per tant, s'analitzaran aquells barris que estan més pròxims geogràficament i que

tinguin interessos semblants. D'aquesta manera, en primer lloc, s'analitzarà els barris de

La Font dels Capellans i La Sagrada Família. Seguidament, els barris de La Balconada i

Cal Gravat. I finalment, es presentaran aquells barris més perifèrics, com són: Cots-Guix

Pujada Roja, Viladordis, Sant Pau i Els Comtals.

Primer subsector (Font dels Capellans i Sagrada Família):

Mancances

- Ocupació, habitatge i joventut, són tres eixos que preocupen a aquesta zona, ja que hi

ha molta joventut.

- Caldria millorar servei de neteja, i major conscienciació ecològica per part de la gent,

com és el cas de vigilar la higiene animal, és a dir, evitar "defecacions" als parcs

públics, zones verdes, carrers, etc. En aquest sentit, hi ha una manca de civisme i

solidaritat ciutadana.

- Concentració del joves, i poca participació d'aquests en activitats del barri, sobretot

en el barri de la Font.

- Saturació de la Residència de la zona.

- Manca llar d'infants i escoles bressol pel gran nombre d'infants a la zona aquesta.

- Tenir més veu en projectes com el de la fàbrica Nova, ja que caldria tenir una sala

polivalent.

- Pocs llocs habilitats per a disminuïts.

13

- A la Sagrada Família manca un espai obert, com podria ésser l'avinguda de Francesc

Macià, per tal de poder realitzar activitats de barri estivals.

- Poca participació ciutadana, tal i com succeeix en altres sectors analitzats

anteriorment.

- Pressupostos escassos de l'ajuntament per portar a terme projectes

Potencialitats

- Bona relació amb les altres entitats de la zona.

- Bona comunicació amb el centre. En aquest sentit, hi ha bon transport públic (bus),

tot i les seves irregularitat puntuals. A més a més, caldria potenciar el transport

públic, anar amb bicicleta i també a peu.

- Caldria potenciar el entre Cívic Joan Amades per realitzar activitats pels veïns, pels

joves i per a tothom.

- L'augment de la immigració ha comportat canvis, però s'ha de veure com una

potencialitat i no com un problema, destacant també una major integració.

- Destacar la reconstrucció de la Fàbrica Nova.

- Cobertura en equipaments socials (casals infantils, joves, llar d'avis…), esportius (hi

ha el poliesportiu de La Font) i sanitaris (CAP Sagrada Família).

- Caldria tenir en compte la gent gran, es ressalta la idea que seria positiu tenir un bloc

de pisos adequats per a la gent gran amb cuidadors.

- Potenciar la sala polivalent de La Font, ja que es poden exercir moltes activitats.

Segon subsector (Cal Gravat i La Balconada):

Mancances

- Tot i la bona comunicació, caldria una xarxa perifèrica pels barris, una major

regularitat per evitar massificacions en hores puntuals.

- Problema de participació en entitats i AV.

- Necessitat de vigilància de dia al barri, demanda focalitzada al barri de la Balconada.

- Falta sensibilització ecològica per part dels veïns.

- Millores en via pública: pavimentació, voreres, millorar senyalització horitzontal i

millorar les línies elèctriques per evitar les caigudes durant tempestes.

- Caldria tenir més espais verds i parcs públics i cuidar els que hi ha.

- Necessitat de llar d'infants, sobretot a Cal Gravat per la jove estructura social

existent.

14

- Necessitat d'un Casal Cívic per als joves, els quals no tenen espai i també per les

entitats.

Potencialitats

- Bona comunicació amb el centre de Manresa. Hi ha transport públic habitual.

- Bon serveis de neteja, tot i la crítica de la Balconada per moments puntuals.

- Força dinamització de barri i realització d'activitats i projectes.

- Cal destacar la proximitat d'equipaments públics (Centre Cívic Joan Amades, Camp

de Futbol de la Balconada…)

- Aprofitament d'ambdós barris de l'Escola Serra i Hunter.

- Bon servei en sanitat, educació, neteja i comunicació.

Els altres barris:

Cots-Guix Pujada Roja:

Aquest és un barri que té una difícil definició, ja que ell mateix està dividit en tres

parts, cosa que complica el seu anàlisi intern. Tot i així, seguidament es presenten les

principals mancances i potencialitats:

Mancances

- El principal problema és la situació geogràfica del barri, ja que està ubicat a l'extra-

radi de la ciutat, tenint tots els serveis, equipaments i entitats lluny del seu abast, ja

que estan a la zona centre. En aquest sentit, falta un major nombre de bussos al barri,

sobretot per a la gent del Guix.

- Tractar el tema de la immigració, ja que hi ha una major concentració d'immigració i

gitanos a la zona del Guix.

- Caldrien més bons accessos al barri i millor comunicació.

- Manca d'un dispensari, ja que per alguns veïns del barri el CAP més proper queda

molt lluny. A més, és un barri en procés d'envelliment, cosa que urgeix aquesta

necessitat.

- La confecció del barri impossibilita la participació de certes persones que queden

allunyades del local de la AV.

Potencialitats

- Hi ha molta participació en celebració de festes. A més, hi ha un bon local de la AV

per a realitzar activitats.

15

- La zona de la Pujada Roja i les Cots queda a prop de La Font, cosa que facilita l'accés

a certs equipaments i serveis.

Sant Pau:

Aquest barri, com és el cas de Viladordis i Els Comtals queda força apartat del

centre de la ciutat, cosa que s'ha d'analitzar de forma particular com el cas anterior.

Mancances

- Barri allunyat del centre, cosa que dificulta es seu accés al centre, i té els accessos

complicats.

- Manca transport públic, sobretot en horaris, ja que no hi ha equipaments ni serveis al

barri, i la gent que no té cotxe s'ha de desplaçar amb bus.

- Millorar via pública: sobretot el parc públic que està molt malament. Millorar les

zones verdes. Falta lloc d'esbarjo.

Potencialitats

- l'AV i l'entitat esportiva tenen bona relació.

- Hi ha un bus escolar que porta els nens a l'escola de la Balconada.

- Hi ha un procés de rejoveniment del barri, ja que s'han construït edificis nous.

- Totes les funcions socials de barri les fa l'AV. En aquest sentit caldria un equipament

més gran, amb millor accessos, sobretot per a la gent gran.

- Participació de la gent de barri en les activitats i les festes programades i realitzades

per l'AV.

- Es demana una parada dels FGC al barri, ja que passa per allà mateix. Aquesta és una

reivindicació històrica.

Viladordis i Els Comtals:

Són dos barris que no han estat estudiats en el present projecte per mitjà

d'entrevistes, però s'ha recollit informació d'altres estudis per contemplar-ne les

principals mancances i les seves potencialitats.

Mancances

- Són el barris més allunyats de Manresa, juntament amb el barri de Pare Ignasi Puig.

- A diferència del Xup, però, aquests barris no tenen Pla Comunitari i pocs

equipaments, serveis, comerços, indústries, etc. Per tant, són barris, en què la gent

necessita desplaçar-se al centre per tot. En aquest sentit caldria potenciar més el

transport públic (major regularitat horària).

16

- Manca d'activitats de dinamització de l'AV dels barris, excepte les festes majors.

Potencialitats

- Són barris que s'han construït edificis nous, i això ha portat a què hi hagi gent jove

amb fills, cosa que dóna vida al barri.

- Destacar la tranquil·litat dels barris.

17

ANÀLISI TRANSVERSAL

En aquest apartat de l'informe s'elabora un petit anàlisi i recull de reflexions sobre

l'estat actual de Manresa a nivell global, tenint en compte eixos centrals com són

urbanisme i via pública, turisme, participació ciutadana i medi ambient. En segon lloc,

s'efectua un petit recull de les principals aportacions, potencialitats i innovacions per a la

millora dels barris i de la ciutat de Manresa, algunes de les quals estan recollides en

l'anàlisi anterior. I, finalment, es fa un anàlisi de la situació actual del moviment veïnal

manresà.

1. Visió general de la ciutat de Manresa

Manresa és una ciutat que està en ple creixement demogràfic i urbanístic, cosa

que no deixa a ningú indiferent. D'aquesta manera, doncs, hi ha un debat obert sobre

l'actual situació de la ciutat des de les AV i altres entitats i col·lectius socials. A nivell

general, es coincideix en què Manresa està creixent i això pot beneficiar a la ciutat en la

millora d'equipaments i serveis, i aconseguir més competències i rellevància política i

social al centre de Catalunya.

A nivell d'urbanització, en la majoria de les entrevistes, es destaca que hi ha una

bona edificació i construcció de la Manresa del futur, situada a la zona de la Parada, ja

que es respecten els espais verds, parcs públics i millora la qualitat de la vida dels

ciutadans. D'aquesta forma es ressalta la idea d'un creixement de la ciutat cap a una

relativa sostenibilitat.

No obstant aquest visió positiva del creixement de la ciutat, hi ha certes crítiques

en la imatge de Manresa per la zona del riu Cardener, ja que està molt deixat. En aquest

sentit, es reclama una millora urbanística d'aquesta zona. Tanmateix, es remarca una

millor rehabilitació del nucli antic, respectant edificis antics, tot i que la gent es conscient

del procés dificultós que comporta la remodelació del casc antic.

Per tant, tal i com s'afirma en alguns casos, Manresa s'està dividint en dues

ciutats, és a dir, en una ciutat de primera línia, la qual és la moderna (zona nord i ponent),

i la ciutat de segon línia, la qual és l'antiga (zona centre). Es destaca la idea d'evitar que la

zona centre es vegi oblidada per les polítiques d'ajuda social i urbanística, ja que

actualment pateix un procés de degradació i abandonament.

18

D'aquesta manera, molts dels entrevistats, afirmen que cal una major entesa entre

tots els polítics municipals per tirar endavant projectes i plans per a la ciutat amb força.

En aquest sentit, es critica la gestió de l'administració pública a nivell urbanístic i social

que es porta a terme a la zona centre.

Per altra banda, a nivell turístic hi ha una opinió generalitzada que no hi ha una

bona oferta, sobretot si es compara la ciutat de Manresa amb altres ciutats com Vic o

Reus, les quals estan portant a terme accions i polítiques culturals amb més força. A més,

històricament, Manresa ha estat una ciutat industrial, cosa que dificulta la posada en

marxa de projectes que tinguin bona acollida. La situació geogràfica i la manca

d'equipaments i zones turístiques fan de Manresa una ciutat amb poc atractiu turístic. A,

més, com a tret negatiu, es ressalta que la degradació del nucli antic no ajuda a l'augment

del turisme a la ciutat. Tot i així, alguns entrevistats destaquen algunes fires puntuals com

la de l'aixada, la fira d'arrel tradicional, la festa de la Llum, la festa Major, entre d'altres.

En tercer lloc, cal destacar que la ciutat de Manresa es porta a terme la recollida

selectiva, cosa que porta als ciutadans a tenir una major consciència ecològica. En aquest

sentit, la majoria dels entrevistats creuen que s'està fent una bona tasca, des de

l'ajuntament, fent una bona difusió informativa i habilitant els contenidors, i també la

tasca dels usuaris, la qual, en alguns casos, hauria d'ésser millor.

Finalment, a nivell de participació ciutadana, la ciutat està en un procés de posada

en pràctica, ja per segona vegada, d'un Pla d'Actuació Municipal (PAM) com a òrgan

participatiu dirigit des de l'ajuntament. Aquest pla participatiu ha estat rebut amb certes

crítiques i també elogis, ja que l'activitat política i la ciutadana són eixos complexos de

relacionar i complementar. Per tant, el PAM, en la majoria dels casos, és vist com un

òrgan que hauria de donar major força als ciutadans en la pressa de decisions i una major

llibertat en aquestes, ja que estan limitades per uns pressupostos municipals. A nivell

general, tot i l'esforç de proposar un projecte de participació, destacat per alguns

entrevistats, el PAM es queda a mig camí de la participació activa de la població.

2. Propostes de millora per a la ciutat de Manresa

En les entrevistes realitzades al llarg del treball de camp han sorgit idees i

propostes interessants, algunes de les quals són recollides en aquest punt.

Com a primer punt, a nivell de transport, la ciutat de Manresa té una bona

comunicació entre els barris cèntrics, però hi ha un dèficit amb els perifèrics, cosa que ha

19

portat a remarcar la creació d'una xarxa perifèrica de bussos, la qual hauria d'unir aquells

barris situats més a la perifèria, com Cots-Guix Pujada-Roja, Viladordis, Pare Ignasi

Puig, etc. Per tant, en primer lloc, es demana una xarxa alternativa de bussos que sigui no

radial. A més, hi hauria d'haver una major relació entre transports públics, és a dir,

bussos i trens, per tal de millorar la comunicació interna i també, millorar la relació

interurbana i entre comarques i ciutats més allunyades.

Tanmateix, es destaca la possible creació d'un pla de descentralització, com

s'esdevingué en el seu moment a Barcelona, pla del qual hauria d'ésser portat a terme per

l'ajuntament. Aquest pla hauria de servir per ajudar i tenir més en compte aquells barris

perifèrics.

En el pla participatiu, es demana una major relació entre entitats associacions

veïnals, per garantir una major participació i desenvolupament de projectes i activitats

conjuntes per la ciutat de Manresa. En aquest sentit, els barris de les Escodines, Sagrada

Família, entre d'altres barris, estan duen una bona tasca.

Un altre punt que s'ha destacat molt durant les entrevistes és el col·lectiu jove a

nivell de ciutat, ja que aquest col·lectiu social no té un punt de referència a nivell

associatiu ni participatiu, cosa que representa un eix o dimensió que preocupa a les AV i

al mateix ajuntament i entitats. En aquest sentit, la gent jove, segons molts entrevistat,

hauria d'ésser un valor potencial per a la ciutat, i caldria potenciar-ne activitats i

projectes. A més, es remarca la idea de crear polítiques d'ajuda a nivell d'habitatge, ja que

hi ha un alt cost dels edificis per als ciutadans, sobretot per joves, i per això, calen

habitatges de protecció social i amb condicions òptimes.

Per altra banda, Manresa és una ciutat que compte amb uns projectes de futur

força ambiciosos com són la Fàbrica Nova i la Fàbrica dels Panyos. Per tant, són dos

projectes que són vistos de forma relativament "positiva" a nivell general, tot i que hi ha

discrepàncies sobre la forma amb que s'ha portat el projecte.

Tanmateix, tal i com s'ha vist en l'anàlisi anterior, hi ha molts barris que reclamen

equipaments i sales polivalents per realitzar activitats culturals i de barri. Aquesta

demanda és molt complexa per ésser portada a terme per l'ajuntament, ja que requereix

un fort esforç econòmic per part de l'administració pública. En aquest sentit, cal destacar

que hi ha molts entrevistats que es fan ressò de la dificultat existent a la ciutat i aporten

com idea l'aprofitament d'equipaments ja existents a Manresa. Aquest seria el cas de la

zona centre, la qual compren la majoria d'equipaments centrals de la ciutat, i es demana

que podrien ésser més ben aprofitats per a tots els ciutadans. A més, caldria potenciar

aquells equipaments esportius i culturals de diferents barris per realitzar activitats, com

20

són sales polivalents, com la de La Font dels Capellans, els dos centre cívics de la ciutat,

entre d'altres.

3. Anàlisi de l'actual situació moviment veïnal

L'origen del moviment veïnal a Manresa es remunta a meitats dels anys 60, amb

l'aprovació de la llei d'associació de l'any 1964. Durant aquella època hi havia poques

accions i molt restringides pel règim dictatorial existent. A l'inici de la transició,

concretament el 1976, es va crear la Coordinadora de barris, destacant la comissió

d'urbanisme i la de guarderies com a eixos centrals del moment. Des de la constitució

d'aquesta Coordinadora fins a l'actualitat han passat quasi 30 anys, en què s'han succeït

reivindicacions i lluites veïnals per aconseguir millores pels seus barris, i per a la ciutat

en general. Actualment el tarannà de les AAVV i de la FAVM s'ha centrat en les noves

problemàtiques ciutadanes (immigració, envelliment, participació, medi ambient…),

però, sense deixar de banda les reivindicacions històriques (urbanisme, via pública,

sanitat…). Cal dir que actualment les AAVV i la FAVM han adoptat un caràcter menys

reivindicatiu i més conciliador amb l'ajuntament.

Fins el moment, s'han analitzat i recollit aquestes demandes i problemàtiques a

nivell de barris i de sectors. Per tant, en aquest punt, es tindrà en compte la percepció i

visió del moviment veïnal en l'actualitat des de les mateixes associació de veïns i altres

entitats de Manresa. Cal destacar que cada barri té una realitat diferent i complex, però

s'intenta fer un anàlisi global.

A nivell general la percepció sobre moviment veïnal a la ciutat és força negatiu, ja

que com es recull en les entrevistes, les AV pateixen una manca de regeneracionisme i

participació de la gent dels barris. Per tant, l'envelliment i la manca de participació

defineixen el problema en el qual s'emmarquen les AV. En aquest sentit, hi ha consens en

afirmar que el moviment veïnal està passant per un moment difícil, en el que ha de fer

front, segons diuen algunes AV, a l'estancament i a la manca de motivació i participació.

A més, es ressalta la manca de recursos i de personal a les AV, ja que hi ha poca gent i

pocs recursos materials i econòmics per portar a terme projectes i activitats a nivell de

barri.

Per altra banda, des d'alguna AV, es destaca la bona feina dels plans de

dinamització i les activitats i projectes portats a terme per les dinamitzadores i tècniques

de la FAVM. Aquesta aportació és com un fet puntual dins les AV, que incentiva a la

participació de la mateixa gent de les associacions. De forma positiva, també es remarca

21

la vessant més festiva, és a dir, la de realitzar activitats lúdiques i festives pel barri, tals

com són festes majors o altre festes en moments puntuals (Sant Joan, Nadal…).

Algunes entitats, externes al moviment veïnal, són força crítiques amb la seva

funció actual, ja que les AV són vistes com un grup de gent que s’ha quedat enrere, i que

no ha sabut debatre quin ha de ser el futur del moviment veïnal, futur del qual hauria

d'anar lligat a un debat a nivell de ciutat i de planificació. A més, actualment han sorgit

noves entitats, amb les quals haurien de saber treballar. Tanmateix, en alguns casos

s'afirma que les AV no són representatives de la gent que viu al barri, essent un òrgan

liderat per un col·lectiu de persones que no es renova i que ha d'escoltar més a la gent del

barri.

La creació i sorgiment de noves entitats (socials, esportives, culturals, juvenils, de

cooperació internacional, etc.) ha fet que algunes AV hagin adoptat diferents postures

d'actuació davant aquest fenomen. En aquest sentit, algunes AV s'ha estancat i han vist de

forma crítica i escèptica aquest creixement d'entitats, com és el cas dels barris Passeig i

Rodalies, Cal Gravat, Mion-Puigberenguer, les quals defensen l'autoritat i major força de

les AV. Mentre que en altres casos, les AV s'han obert i treballen més amb altres entitats

del barri per millorar el teixit associatiu i participatiu, com seria el cas de Pare Ignasi

Puig, la Sagrada Família, entre d'altres.

Tot i que actualment el moviment veïnal passi per un mal moment, tal i com

s'afirma en les entrevistes realitzades durant el treball, cal destacar a nivell general que

són el motor dels barris i que cal valorar el paper històric, i per això cal buscar una

possible solució per tirar endavant les reivindicacions i projectes per tal de millorar la

qualitat de vida dels veïns dels barris i de la ciutat de Manresa.

22

REFLEXIONS FINALS

Al llarg de la realització de les pràctiques han sorgit diverses idees de caire

sociològic (gènere, joventut, immigració, identitat..) però que no estan lligades a la

FAVM, ja que aquesta entitat es centra en la millora i dinamització dels barris. Per no

presentar un projecte allunyat als trets característics de la FAVM, proposaria realitzar un

estudi sobre la relació que hi ha actualment entre les AV i els ciutadans. En aquest sentit,

prendria com a punt de referència les mateixes 16 entrevistes aconseguides al llarg de les

pràctiques professionals, ja que han estat molt enriquidores i amb molta informació per

poder abordar diferents temes dins la FAVM.

Tal i com he vist en moltes de les entrevistes, la manca d’identificació de la gent

amb els barris i també una manca de participació de la gent jove i ciutadans amb les AV

és un dels temes que preocupa més a les associacions i també les entitats. D’aquesta

manera, caldria realitzar un estudi crític i altament acurat sobre el paper actual de les AV

dins els barris i la ciutat, la seva evolució històrica, la seva força (social i política), i la

percepció de la gent de “fora de les AV”, és a dir, la gent de la ciutat sobre aquestes

associacions. Possiblement, seria un projecte que podria ésser la continuïtat del que he

portat a terme a la FAVM, ja que a les conclusions hi ha alguns detalls o punts relacions

amb tema.

Per tant, el treball de recerca intentaria posar al descobert l’estat actual de les AV,

a on caldria analitzar els següents punts: la constitució interna, és a dir, els membres, la

seva evolució, el funcionament, la seva ideologia i política, els plans que es porten a

terme, el seu funcionament amb altres entitats, etc.

Aquest estudi crec que podria ésser interessant per resoldre diverses qüestions. En

primer lloc, el perquè la FAVM i les AV tenen un paper menys rellevant i molt

dependent de l’ajuntament, mancat de polítiques internes sòlides. En segon lloc, veure la

incidència dels plans de dinamització sobre la població del barris.

Tot i que l’estudi o projecte seria de caire crític per a la mateixa FAVM, crec que

seria interessant fer-lo, ja que mostraria l’actual situació de les AV, i posaria al descobert

certes mancances i situacions que podrien ésser l’inici d’un debat de reconstrucció i

reconceptualització de la mateixa FAVM i les AV a nivell polític i social.

23

Annexos 1. Recull bibliogràfic

Canal, R., (1996); Manresa: els seus barris i les seves associacions. Edició: FAVM.

García, G., Sardans, J., Història de les associacions de veïns de Manresa (2004). Edició:

FAVM.

La ciutat que tenim…la ciutat que volem! (1992). Primera conferència veïnal. Edició:

FAVM

Millorem Manresa (1995). Segona conferència veïnal. Edició: FAVM.

Manresa en marxa!(2003). Tercera conferència veïnal. Edició: FAVM.

Radiografia de l’associacionisme a Manresa (2003). Edició: Ajuntament de Manresa.

Anuari Estadístic 2004 a Manresa. (2004). Edició: Ajuntament de Manresa.

2. Guió-esquema de l’entrevista:

Definició general del barri i/o sector

Definir el barri

Comentar les problemàtiques centrals de la zona

Comentar la relació amb l’ajuntament i amb altres entitats

Serveis públics

Cultura

Salut/sanitat pública

Educació/ensenyament

Esport

Seguretat ciutadana

Servei neteja

Transport (rodat i públic)

Serveis socials

Atenció al ciutadà (ciutadania)

Atenció a gent gran i vellesa

Infants i adolescents i famílies

Millorar col·lectius vulnerables per habitatge i/o ocupació: Joventut, dona i immigrants

24

Urbanisme i obra pública

Sòl urbà

Sòl industrial

Rehabilitació

Equipaments i obres

Xarxa viària

Habitatge

Manteniment

Mobilitat i circulació

Disseny urbà

Parcs i places

Medi ambient

Serveis urbans

Equipaments

Culturals

Socials

Esportius

Educatius

Sanitaris

Temàtiques relacionades amb Manresa

Medi ambient

Disseny i urbanisme a la ciutat

Oferta turística i cultural (promoció ciutadana)

Participació ciutadana

Valoració de l’administració i gestió de RRMM

Temes finals de reflexió

Aportació de com podria millorar la qualitat de vida del barri i la ciutat

Reflexió sobre l’estat actual del moviment veïnal

25

3. A on i a qui s’ha entrevistat:

Sector Centre

Barri Antic (Ignasi Sivillà de l’entitat ecologista l’Alzina)

Crta. Vic- Remei (Maite Martínez del casal popular La Fadulla)

Passeig i Rodalies (Navarro de l’AV)

Escodines (Josep Trenc de l’AV)

Sector Llevant

Cal Gravat (Francesc Serra de l’AV)

St. Pau (Teresa Sánchez de l’AV)

Balconada (Ricard de l’entitat juvenil Gu-Gu Esplai)

Sagrada família (Carme Estrada de l’AV)

La font dels capellans (Rogelio de l’entitat teràpies naturals)

Cots- Guix- Pujada Roja (Joaquima Baraldés de l’AV)

Sector Ponent

Pare Ignasi Puig (Paco de l’AV)

Valldaura (Sebastià Rossell de l’AV)

Plaça Catalunya (Montserrat Alegre de l’AMPA de l’escola Sant Ignasi)

Miralpeix- Mion-Puigberenger (Josep Subirana de l’entitat cultural del barri)

Sector Nord

Crta. Santpedor (Claudi Codina de l’AV)

Poble Nou (Jaume Serra de l’entitat grup escènic nostra llar)

4. Pla de treball de la FAVBarcelona (Font: Web de la FAVBarcelona)

1. Experiències anteriors

2. Els objectius: Diagnòstic i dinamització

Al llarg d'aquestes experiències, la pretensió inicial s'ha anat ampliant, fins al punt que el

treball ha pres forma de diagnòstic de barri i de les condicions de vida de la seva població

(detecció de problemàtiques i necessitats).

3. Metodologia

3.1. Documentació prèvia sobre l'entorn

26

3.2. Breu estudi sobre serveis i equipaments existents.

3.3. Què ens diuen les xifres?

3.4. La recollida de percepcions

3.4.1. Realització d'entrevistes a les entitats del barri

3.4.2. Xerrades als centres d'ensenyament

4. Anàlisi de la informació recollida i redacció d'informes

5. Exposició pública dels resultats: Reunió d'entitats

6. Elaboració de fitxes de propostes

Arran de tot el procés i després de la discussió dels resultats amb les entitats i persones

individuals que vulguin assistir-hi, es prepararan un seguit de fitxes de propostes indicant

en cadascuna d'elles els apartats següents:

Nom de la proposta. Objectiu de la mateixa. Àmbit d'intervenció en el que s'emmarca.

Àmbit territorial d'incidència. Agents que s'hi han d'implicar (possiblement les AV del

territori en fer-ne el seguiment estaran implicades en totes les propostes). Metodologia i

fases de treball que comporta

-