ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA AGROBOTIGA A LA COMARCA DEL ... · de la indústria la que ha afectat...

http://www.daleph.com

ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA AGROBOTIGA A LA COMARCA DEL

BERGUEDÀ Consorci de Formació i d’Iniciatives

Cercs-Berguedà

abril de 2008

ÍNDEX

...................................................................................... Estudi de viabilitat d’una agrobotiga a la comarca del Berguedà 2

Índex

1 INTRODUCCIÓ: EL BERGUEDÀ ................................................................................................................... 4 INDICADORS MACROECONÒMICS ..................................................................................................................... 5 ESTRUCTURA EMPRESARIAL............................................................................................................................. 8 CENS DE PRODUCTORS ................................................................................................................................... 12

1.1.1 Distribució territorial dels productors................................................................................... 12 1.1.2 Característiques dels productors ............................................................................................ 15

2 METODOLOGIA ........................................................................................................................................... 17 3 DIAGNOSI QUALITATIVA ........................................................................................................................... 18

CONTEXTUALITZACIÓ ..................................................................................................................................... 19 VALORACIÓ DE LA CREACIÓ D’UNA AGROBOTIGA: PREDISPOSICIÓ .......................................................... 21 UBICACIÓ PER A L’AGROBOTIGA ................................................................................................................... 23 ANÀLISI DE LES OPCIONS D’UBICACIÓ DE L’AGROBOTIGA: AVANTATGES I INCONVENIENTS ................ 29 MODEL D’AGROBOTIGA I PÚBLIC OBJECTIU ................................................................................................ 32

3.1.1 Alguns exemples ......................................................................................................................... 32 3.1.2 El Berguedà ................................................................................................................................. 35

LA COMERCIALITZACIÓ ................................................................................................................................... 40 LIDERATGE I MODEL DE GESTIÓ..................................................................................................................... 44

4 PERSONES ENTREVISTADES ..................................................................................................................... 48 5 VIABILITAT ECONÒMICA ........................................................................................................................... 49

INVERSIONS ...................................................................................................................................................... 49 INGRESSOS ....................................................................................................................................................... 50 DESPESES.......................................................................................................................................................... 51 AMORTITZACIONS ........................................................................................................................................... 53 RESULTAT......................................................................................................................................................... 54 PROJECCIÓ A 3 ANYS ...................................................................................................................................... 55 PER TAL DE FER UNA PROJECCIÓ A TRES ANYS, AGAFAREM COM A REFERÈNCIA PER AL PRIMER ANY L’ESCENARI NORMAL DELS TRES EXPOSATS ANTERIORMENT. A AQUEST COMPTE DE RESULTATS LI APLICAREM LES HIPÒTESIS SEGÜENTS:......... 55 • NOMBRE DE VISITANTS PER SETMANA: INCREMENT D’UN 15% EN ELS DOS ANYS SEGÜENTS. ................................. 55 • VALOR TICKET MITJÀ: INCREMENT D’UN 10% EN ELS DOS ANYS SEGÜENTS......................................................... 55 • DESPESES: INCREMENTEN EN FUNCIÓ DEL IPC, EN AQUEST CAS ES SUPOSA UN IPC DEL 4%................................. 55 EL COMPTE DE RESULTATS PER ALS TRES PRIMERS ANYS DE L’AGROBOTIGA, TENINT EN COMPTE LES HIPÒTESIS PLANTEJADES, ÉS EL SEGÜENT:.............................................................................................................................. 55

ÍNDEX


© Equip tècnic de D’Aleph.

1 INTRODUCCIÓ: EL BERGUEDÀ



La comarca del Berguedà es troba situada a les comarques centrals i interiors de Catalunya, participant tant d’una geografia muntanyosa dels prepirineus com de la planura de la Catalunya Central. El seu paisatge variat s’acompanya d’un important patrimoni cultural, històric, gastronòmic i tradicional.

L’activitat econòmica principal del Berguedà és la indústria –localitzada fonamentalment entre Berga i Puig-Reig-, encara que en els últims anys està patint un retrocés. La potenciació de l’Eix del Llobregat amb el túnel del Cadí i la millora de la carretera C-1411 estan obrint noves oportunitats i millors perspectives per al desenvolupament econòmic de la comarca. L’agricultura, la ramaderia i l’aprofitament forestal són activitats complementàries, encara que importants, sobretot per la producció artesanal alimentària de determinats productes (com formatges, embotits, etc.). El turisme, per altra banda, és una activitat especialment rellevant a la zona nord de la comarca (a l’Alt Berguedà), ja sigui per



l’època de bolets o bé per la temporada d’esquí. Això està fent que motes cases rurals s’estiguin reconvertint en allotjaments de turisme rural.

No obstant, una de les debilitats de la comarca és que sovint s’esdevé com a “territori de pas” i no s’arriba a captar suficients visitants, en part pel desconeixement dels potencials naturals i culturals de la comarca, i també per la proximitat a Barcelona.

INDICADORS MACROECONÒMICS

En el 2005, la comarca del Berguedà va presentar un important alentiment econòmic en l’evolució del seu valor afegit. En aquest sentit, si en el 2004 el Berguedà va presentar un avenç en la seva taxa de variació del PIB, amb un 3,88%, en el 2005 se situava a només un 0,18%, inferior també als registres de Catalunya. Les causes que s’assenyalen d’aquest alentiment són les caigudes registrades en els sectors primari i industrial: cadascun d’ells tingué una reducció de la seva aportació al PIB de més de sis punts percentuals. De totes maneres, és la reducció de la indústria la que ha afectat en major mesura l’evolució del PIB, ja que és el sector que presenta un major pes dins el total del valor afegit (gairebé el 30%).

Font: Anuari Econòmic Comarcal 2006 (Caixa Catalunya)



A la dinàmica negativa dels sectors primari i secundari, se li va afegir el dèbil avenç de la construcció, que malgrat els importants índexs de creixement que registra a Catalunya, al Berguedà només significà el 0,41% del creixement del PIB (tenint en compte que en el 2004 la construcció aportà més d’un 4%). Finalment, i amb una tendència oposada, el sector serveis va experimentar un fort creixement (amb un 5%, superior al registrat en el 2004), ajudant a minimitzar els impactes negatius dels retrocessos del primari i la indústria. A més, s’ha de tenir present que el sector terciari aporta més de la meitat de tot el valor afegit brut de la comarca.

Font: elaboració pròpia a partir de l’Anuari Econòmic Comarcal 2006 (Caixa Catalunya)

Analitzant el període 2000-2005, el creixement acumulat en el Berguedà se situa en un 11,6%, per sota de la mitjana catalana (un 14,5%). Aquesta diferència es deu a la pèrdua del sector industrial, amb una caiguda acumulada del -4,2%, mentre que els avanços del sector primari (4,5%), la construcció (33,9%) i els serveis (18,2%) van ser similars als de la mitjana catalana.

En el cas concret per a cadascun dels sectors, les diverses activitats econòmiques varen registrar dinàmiques diferents:

- Sector primari: la important caiguda de la producció de cereals (gairebé un -35%) no es va poder compensar amb el creixement de les hortalisses (un 14,9%). Per altra banda, i en relació a la ramaderia, la reducció de la producció de llet i de porcim (un -11,7% en total) es va veure contraposada per la millora del vacum, oví i cabrum.

- Sector industrial: la crisi del sector tèxtil es va reflectir a la davallada de la indústria (amb una pèrdua del -12,3%) i s’hi va afegir la disminució de la

Pes de cada sector en el total del PIB comarcal.

Berguedà 2005

5,5%

28,9%

13,5%

52,1%

Pes de cada sector en el total del PIB.Catalunya 2005

8,4%

26,1%

1,6%

63,9%

PrimariIndústriaConstruccióServeis



producció energètica (-10,5%), principal producció industrial de la comarca. Aquests resultats van ser parcialment compensats per la millora de l’alimentació i dels sectors de la fusta, cautxú i plàstics (amb un 4%, 4,5% i 3,2% respectivament). De totes maneres, aquest retrocés industrial tingué importants efectes negatius sobre l’ocupació en el territori, amb una pèrdua de treballadors/es del 3%.

- Construcció: malgrat la menor activitat constructiva a la comarca, i la moderació del sector, el mercat de treball va continuar demandant treballadors/es i generant nous llocs de treball.

- Sector terciari: el bon comportament del comerç (5,3%), dels serveis immobiliaris i empresarials (4,5%) i de l’hostaleria (7%) va ajudar a impulsar no només l’activitat econòmica en aquest sector, sinó també l’ocupació.

Font: elaboració pròpia a partir de l’Anuari Econòmic Comarcal 2005 i 2006 (Caixa Catalunya)

A nivell subsectorial, i fent un incís més especial en el cas concret de l’activitat primària, la comarca es concentra especialment en el porcí (un 36% del PIB primari), la fusta (el 29%), el vaquí (9%) i la llet (8,8%). En conjunt, aquestes quatre activitats primàries conformen el 83% del PIB primari comarcal.

Taxes reals de variació real del PIBBerguedà i Catalunya (1998-2005)

-10,0

-8,0

-6,0

-4,0

-2,0

0,0

2,0

4,0

6,0

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005

Berguedà Catalunya



Font: elaboració pròpia a partir de l’Anuari Econòmic Comarcal 2005 i 2006 (Caixa Catalunya)

ESTRUCTURA EMPRESARIAL

Segons les dades de l’afiliació a la Seguretat Social, la distribució del volum d’assalariats, els comptes de cotització i els treballadors autònoms es correlaciona amb l’estructura econòmica de la comarca. De fet, el 52% dels afiliats al Règim General de la Seguretat Social (RGSS), el 60% dels autònoms i el 62% dels comptes de cotització es troben adscrits al sector serveis. L’evolució entre els anys 2005 i 2007 mostra una tendència creixent, exceptuant el cas dels treballadors autònoms on el sector serveis ha perdut pes relatiu en aquest període.

En el cas concret del sector primari, vinculat a l’activitat agroalimentària de la comarca, es registra una tendència positiva. Malgrat el retrocés que està vivint el sector agrícola en algunes zones catalanes, en el Berguedà en els últims dos anys s’han incrementat no només els treballadors/es afiliats, sinó també el nombre d’empreses i el nombre de treballadors/es autònoms. Per tant, es mostra com el sector primari és un sector actiu i dinàmic a la comarca, generador d’activitat econòmica.

Estructura del PIB sector primar. Berguedà 2005

0,2%0,3%0,3%0,5%0,9%1,2%1,2%

3,8%4,1%4,2%

8,8%9,3%

28,8%36,1%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 40%

LleguminosesAviram

Altres prod. ramadersTubercles

Oví i cabrumCultius indust. herbacis

Llavors i plantersPesca

CerealsHortalisses

LletVaquíFustaPorcí



Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de

Catalunya

Afiliats al Règim General de la Seguretat Social. Març 2005

1,2%

29,9%

18,0%

50,9%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Afiliats al Règim General de la Seguretat Social. Març 2007

1,2%

25,4%

21,8%

51,7%


Afiliats al Règim Especial Treballadors Autònoms. Març 2005

61,1%

22,4%

11,5%

4,9%


Afiliats al Règim Especial Treballadors Autònoms. Març 2007

5,5%

10,7%

24,2%

59,7%


Comptes de cotització a la Seguretat Social. Març 2007

62,0%

20,7%

14,8%

2,5%


Comptes de cotitzacó a la Seguretat Social. Març 2005

60,9%

20,0%

16,9%

2,2%


Treballadors RGSS

Treballadors RETA

Treballadors RGSS

Treballadors RETA

Agricultura 101 173 108 201Indústria 2.565 405 2.343 395Construcció 1.549 791 2.006 890Serveis 4.370 2.159 4.763 2.197Total 8.585 3.528 9.220 3.683Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball

Afiliació a la Seguretat Social per grans sectors econòmics: Berguedà 2005-2007

Març 2005 Març 2007



L’estructura empresarial per subsectors econòmics reflecteix igualment la importància de l’activitat primària al Berguedà. Especialment, les empreses i persones ocupades es concentren en el sector de l’agricultura, ramaderia, caça i silvicultura. Com ja s’ha apuntat anteriorment, l’activitat agrícola no és la principal activitat econòmica del territori; ara bé, tampoc és una activitat residual, ja que en ella hi treballa el 5,5% dels treballadors/es autònoms, el 1,2% de les persones afiliades al RGSS i el 2,5% de les empreses1. Tanmateix, en els últims anys l’agricultura i ramaderia han presentat una tendència positiva i un increment en tots els àmbits, la qual cosa indica la importància de l’activitat agrària a la comarca, sovint no suficientment coneguda ni exportada fora del territori.

Analitzant l’evolució en els últims anys, malgrat tenir un comportament fluctuant, s’observa com la tendència general de la comarca ha estat créixer i augmentar tant en treballadors/es com en nombre d’empreses. Un dels punts d’inflexió especialment importants es troba en el darrer trimestre del 2004, a partir del qual la comarca experimenta un creixement accentuat tant de les persones afiliades al RGSS com del nombre d’empreses. En concret, en el període 2000-2007 el nombre d’empreses s’ha incrementat en un 12,8%, els treballadors/es afiliats en un 23% i el nombre de persones autònomes en un 8,3%.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball de la Generalitat de

Catalunya

1 Aquestes dades no tenen en compte el Règim Especial Agrari. Donada la dificultat d’obtenir-les per falta de publicitat per part de les institucions públiques, no s’han pogut incorporar ni analitzar en aquest estudi.

Evolució del nombre d'empreses, afiliats/es al Règim General i persones autònomes (índex base 1r trim. 2000 = 100) - Berguedà 2000-2007

100%

105%

110%

115%

120%

125%

2000

-1

2000-2

2000

-3

2000

-4

2001-1

2001

-2

2001-3

2001

-4

2002-1

2002-2

2002-3

2002-4

2003

-1

2003-2

2003-3

2003

-4

2004-1

2004

-2

2004-3

2004-4

2005

-1

2005-2

2005

-3

2005-4

2006

-1

2006-2

2006

-3

2006

-4

2007-1

Treballadors RGSS Comptes cotització Autònoms



El teixit empresarial del Berguedà es composa fonamentalment de micro, petites i mitjanes empreses. En primer lloc, les persones autònomes representen al voltant del 30% del conjunt de persones ocupades (ja sigui per compte aliè o compte propi) i, per altra banda, el 80% de les persones afiliades al RGSS estan treballant en empreses de fins a 50 treballadors/es. A més, aquest percentatge ha augmentat en els últims dos anys, en detriment de les empreses d’entre 51 i 250 treballadors. També destaca, però, l’important increment registrat de persones en empreses de més de 250 treballadors/es.

La presència d’empreses grans pot fer incrementar la grandària mitjana del teixit empresarial del Berguedà, encara que en els últims anys la mitjana de dimensió d’empresa s’ha mantingut bastant estable. En aquest sentit, la grandària de les empreses registrades al RGSS oscil·la entre les 5,5 persones fins a les 6. Per tant, es corrobora la importància de l’existència d’un teixit consolidat de petita empresa a la comarca.

Afiliats RGSS % Afiliats RGSS %Fins a 50 treballadors 6.711 78,2% 7.409 80,4%51-250 treballadors 1.620 18,9% 1.166 12,6%251 i més treballadors 254 3,0% 645 7,0%Total 8.585 100,0% 9.220 100,0%Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball

1r trimestre 20071r trimestre 2005

Distribució dels treballadors/es afiliats segons el tamany d'empresa: Berguedà (2005-2007)

Empreses Assalariats/es Grandària2003-1 1.474 8.255 5,62003-2 1.492 8.416 5,62003-3 1.464 8.282 5,72003-4 1.474 8.207 5,62004-1 1.464 8.305 5,72004-2 1.478 8.455 5,72004-3 1.475 8.243 5,62004-4 1.496 8.426 5,62005-1 1.498 8.585 5,72005-2 1.550 8.776 5,72005-3 1.526 8.759 5,72005-4 1.526 8.854 5,82006-1 1.538 9.010 5,92006-2 1.553 9.269 6,02006-3 1.534 9.187 6,02006-4 1.547 9.138 5,92007-1 1.578 9.220 5,8

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Treball

Evolució trimestral del tamany mitjà de les empreses: Berguedà 2003-2007



CENS DE PRODUCTORS

Recentment, i en el marc del projecte pilot “Productes de la Terra” impulsat per la Diputació de Barcelona, des del Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà s’ha elaborat un estudi sobre els productes i productors de la comarca amb l’objectiu de posar en valor els productes locals del Berguedà. Un dels projectes engegats, doncs, ha estat la realització d’una diagnosi sobre el sector agroalimentari que s’ha complementat amb l’elaboració d’un cens de productors.

Els resultats de l’estudi mostren com a la comarca del Berguedà la producció alimentària artesana té un pes destacat, ja que és una comarca amb una important presència d’àmbit rural. Aquest fet fa que sigui rellevant, per al desenvolupament econòmic de la comarca, tenir un coneixement acurat de la realitat productiva (i en especial del sector agroalimentari) del territori, ja que ha de permetre dissenyar accions específiques que tinguin per objecte impulsar i mantenir la producció alimentària al Berguedà.

Una de les línies d’actuació que es proposen per a la dinamització del sector productiu alimentari gira al voltant de la seva comercialització, que es pot promoure a partir de l’establiment d’una agrobotiga al territori.

1.1.1 Distribució territorial dels productors

El cens i la diagnosi dels artesans alimentaris es va fer partint dels 31 municipis de la comarca que pertanyen al Baix i Alt Berguedà2: Avià, Bagà, Berga, Borredà, Casserres, Gironella, Gósol, Montmajor, Olvan, Puig-Reig, la Pobla de Lillet, la Quar, Sagàs, Sant Julià de Cerdanyola, Vilada, Viver i Serrateix, Cercs, Santa Maria de Merlès, Montclar, l’Espunyola, Capolat, Castellar del Riu, Castellar de N’Hug, Gisclareny, Guardiola de Berguedà, la Nou, Fígols, Vallcebre, Saldes, Castell de l’Areny i Sant Jaume de Frontanyà. De tots ells, 23 tenen alguna activitat d’artesania alimentària.

2 Els municipis que estan subratllats són els que tenen activitat d’artesania alimentària.



En total, s’han identificat 97 artesans alimentaris amb activitats ben diverses: cansaladers, xarcuters, forns, pastisseries, formatgeries, destil·laries, aviram, hortalisses, mel, melmelades, confitures i productes micològics. La seva situació actual, però, es que es treballa de forma individualitzada sense cap estructura que els permeti actuar i comercialitzar de forma conjunta. L’associacionisme dins de l’artesania alimentària és molt escàs.

La varietat de productes que s’elaboren a la comarca queda reflectida en el següent quadre:

Productes Nombre de productors Productes del porc 37 Vedella i pollastres 14 Pastisseria i forn de pa 42 Formatges, matons i productes làctics 9 Altres (melmelades, vinagres, licors, codonyat, queviures, paté, mel,...)

12

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del cens de productors

La seva presència territorial mostra una distribució repartida per tota la comarca, encara que el major nombre d’empreses o productors d’artesania alimentària es localitzen a Berga (amb una representació del 25,7%). Després de Berga, aquells municipis que tenen més de cinc productors són Gironella, Avià, Bagà, Casserres, la Pobla de Lillet i Puig-reig, que agrupen un altre 45,3%. El restant 28,8% de productors (que són 28) es distribueix entre 16 municipis. Per tant, s’evidencia no només la importància de l’artesania alimentària a la comarca del Berguedà sinó també com aquesta activitat és general de tot el territori.



Municipi Nombre de productors

Municipi Nombre de productors

Avià 7 La Quar 1 Bagà 7 Montmajor 3 Berga 25 Olvan 1 Borredà 3 Puig-reig 7 Casserres 7 Sagàs 1 Castellar de N’Hug 2 Saldes 2 Cercs 1 Sant Julià de Cerdanyola 2 Espunyola 1 Santa Maria de Merlès 1 Gironella 9 Vallcebre 1 Gósol 1 Vilada 4 Guardiola de Berguedà 3 La Pobla de Lillet 7

Viver i Serrateix 1

TOTAL 97

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del cens de productors

Font: elaboració pròpia (imatge de www.municat.net)

7 3

25

7

3

1

9

7

7 1

1 1

1

1

2

1

1

1

3 4

2 7

2



La importància de l’activitat alimentària a la comarca fa que aquesta tingui un calendari gastronòmic definit al llarg de l’any. Algunes de les principals activitats que es desenvolupen són: la mostra d’embotits de Puig-reig; la festa de l’arròs a Bagà; la matança del porc a Borredà; la festa de la truita a Vilada, Vallcebre, Bagà i Guardiola de Berguedà; sardinada a Bagà; la cuina del bolet a Berga; la festa del bolet a la Pobla de Lillet i a Berga; la fira gastronòmica i del bolet a Vilada; i la festa del blat de moro escairat a Gironella.

1.1.2 Característiques dels productors

Un dels factors més crítics no només per la continuïtat de l’activitat artesana a la comarca, sinó també per impulsar la creació d’una agrobotiga al territori, és l’expectativa de relleu generacional. En aquest sentit, les dades facilitades indiquen que en aquests moments 50 dels 97 productors identificats no tenen problemes de continuïtat amb l’activitat. Aquesta xifra és positiva i esperançadora per potenciar, garantir i donar suport al sector de cara a la seva presència i manteniment futur a la comarca. En concret, les activitats alimentàries que mostren un relleu generacional són dels següents àmbits:

- 27 empreses vinculades a productes de carnisseria, cansaladeria i xarcuteria.

- 11 empreses de forn de pa.

- 7 empreses vinculades a activitats de pastisseria, elaboració de galetes i neules.

- 3 empreses de productes làctics.

- 1 empresa de destil·leria.

- 1 empresa de producció i comercialització d’hortalisses.

La majoria de productors artesans comercialitzen directament els seus productes, per la qual cosa el principal canal de distribució utilitzat és el de la venda directa. Això fa que siguin els propis productors alimentaris els qui distribueixin els seus productes als establiments i consumidors finals als quals vénen, per la qual cosa han d’invertir part del seu temps en la comercialització. La dimensió del mercat en la qual operen i realitzen la seves vendes és en un 70% dels casos d’àmbit local i comarcal. S’evidencia, doncs, la necessitat de millorar les vies de comercialització



i producció dels productes, ja que segueixen vies tradicionals i, a més, treballen poc els distintius de qualitat. La creació d’una agrobotiga, com a projecte comú de comercialització, pot ser una estratègia comercial per impulsar la cooperació i col·laboració entre els productors de la comarca.

De totes maneres, i segons els resultats de l’estudi dins el projecte pilot de la Diputació de Barcelona, les associacions d’artesans alimentaris existents al Berguedà són molt poques (només el Gremi de cansaladers i xarcuters i el Gremi de forners), encara que es consideren necessàries per a la defensa i promoció dels productes i dels sector. Es detecta que els productors treballen, generalment, de forma individualitzada. En aquest sentit, ja s’ha engegat per part del Consorci de Formació i Iniciatives Cercs-Berguedà un procés per fomentar l’associacionisme i la cooperació entre el conjunt de productors i artesans de la comarca.

2 METODOLOGIA


2 METODOLOGIA

La metodologia de treball emprada en la realització de l’estudi per a conèixer les possibilitats d’implantació i creació d’una agrobotiga a la comarca del Berguedà s’ha centrat en fonts d’informació primària i secundària. En concret, es poden diferenciar dues fases:

a) Diagnosi quantitativa i descripció del teixit productiu de la comarca del Berguedà.

La primera part de l’estudi s’ha basat en la cerca i anàlisi de dades, així com d’estudis i informes, obtinguts a partir d’institucions públiques. S’ha tractat de contextualitzar l’estructura econòmica del territori i conèixer les dinàmiques de funcionament, sobre les quals es sustenta el creixement econòmic i desenvolupament de la comarca. En definitiva, aquesta informació ha permès definir el teixit productiu, caracteritzar els productors d’artesania alimentària i identificar els principals nuclis de distribució i producció de productes artesans.

b) Anàlisi qualitativa: entrevistes

Per dur a terme el procés d’impuls i contrastació de les possibilitats de crear una agrobotiga a la comarca s’han realitzat un conjunt d’entrevistes amb els productors i altres agents potencialment implicats en la gestió i implementació de l’agrobotiga. Es tracta de poder conèixer la valoració i captar les opinions d’idoneïtat de posar en marxa una agrobotiga. Però, sobretot, també s’ha volgut conèixer i detectar la voluntat dels mateixos a vincular-se en aquest projecte, així com identificar els principals àmbits i característiques que els propis agents consideren que haurien d’articular la futura agrobotiga al territori.

3 DIAGNOSI QUALITATIVA



La necessitat de potenciar i treballar els productes alimentaris de la comarca és una qüestió que des de fa anys s’està plantejant al territori. El Berguedà és una comarca amb un important nombre de productors d’artesania alimentària però les seves capacitats de comercialització són escasses, quedant limitades a la venda directa de forma individual.

Els diversos agents del territori són conscients que cal potenciar la distribució i comercialització dels productors, és a dir, cal posar en valor els productes de qualitat de la comarca donant-los-hi una major projecció exterior. Actualment, i des de fa anys, el punt de venda d’alguns productes artesanals, especialment durant la temporada dels bolets, es concentra a Cal Rosal, nucli pertanyent al municipi d’Olvan. La ubicació de Cal Rosal a la carretera C-16 sempre li ha donat un punt d’atractivitat per a l’aturada dels visitants, però la remodelació i ampliació d’aquesta via de comunicació ha perjudicat la seva posició “estratègica” perquè ara per arribar-hi els vehicles s’han de desviar.

Aquests factors fan que des de les institucions públiques, així com des d’alguns sectors privats, es contempli la possibilitat (i necessitat) d’impulsar un nucli potent de comercialització de productes artesanals de la pròpia comarca. La creació d’una agrobotiga al Berguedà facilitaria la venda i promoció dels productes d’artesania alimentària del territori, alhora que constituiria un element dinamitzador de la pròpia comarca, incrementant la “visualitat” exterior del Berguedà i fomentant la visita i aturada a la comarca de persones que fins ara han estat “turistes de pas”. Es tracta d’un projecte que, alhora, dóna l’oportunitat de vincular la gastronomia amb el turisme. No obstant, es posa de manifest que el projecte de l’agrobotiga s’ha de fer compatible amb els comerços de Cal Rosal, aconseguint una complementarietat i integració d’aquestes zones comercials de productes artesanals de la comarca.

Igualment, s’ha de tenir en compte que el projecte de crear una agrobotiga a la comarca del Berguedà no és nou, ja que fa més de 15 anys que s’està parlant des de diversos sectors d’impulsar un projecte d’aquestes característiques (inversors privats, cooperatives, gremis, Cambra de Comerç, etc.). Tenint en compte el consens existent a l’entorn del projecte de l’agrobotiga, resulta viable direccionar els esforços necessaris i aglutinar els diversos agents, líders i sectors que haurien



d’estar implicats en ell per tal de fer-lo realitat. A més, i dins el projecte pilot “Productes de la Terra” impulsat per la Diputació de Barcelona, des del el Consorci de Formació i Iniciatives Cercs-Berguedà s’està duent a terme un estudi per analitzar la creació d’una marca de garantia de qualitat per als productors del Berguedà. L’existència d’aquesta marca atorgaria un valor afegit als productes del territori i, consegüentment, a l’agrobotiga.

CONTEXTUALITZACIÓ

La comarca del Berguedà és qualificada com una “comarca de pas”. La seva situació geogràfica és crítica per a la retenció de població visitant, malgrat tenir un important flux de vehicles especialment en caps de setmana, vacances, època de bolets o temporada d’esquí. Una de les percepcions generalitzades és el “desaprofitament” de captar possibles nous visitants a la comarca, promocionar turísticament el territori i aconseguir que totes les persones que creuen la comarca visitin finalment el Berguedà.

Font: elaboració pròpia a partir de la web www.viamichelin.es

BERGA



Es considera que el Berguedà és el “gran desconegut” malgrat oferir una amplitud de possibilitats turístiques. Paradoxalment, és una comarca que -per les seves vies de comunicació i centralitat- rep un elevat flux de turistes i visitants, però aquests poques vegades són retinguts a la pròpia comarca i queden només com a “persones de pas” per al territori. Per tant, les pròpies institucions públiques i agents privats consideren que encara a dia d’avui les oportunitats i atractius que presenta el Berguedà són desconeguts per una majoria de població que es configuren com a “potencials turistes”. Les persones que passen per la comarca majoritàriament no es plantegen quedar-se o visitar algun indret o espai d’interès del territori, degut, sobretot, al seu desconeixement de què es pot fer o veure, és a dir, de les oportunitats turístiques i de lleure que s’ofereixen. De totes maneres, i amb el potenciament del turisme rural i d’interior, cada cop són més els visitants que pernocten a la comarca.

Les majors atraccions del Berguedà, i les més conegudes, són la celebració de la Patum de Berga i el mercat de bolets de Cal Rosal (que fins a l’actualitat ha estat un important punt d’atracció de compradors). Però l’oferta turística de la comarca va més enllà: presenta un ric entorn natural, una bona oferta de turisme rural, diversos punts d’interès històrics i culturals, i una important producció artesana. Malgrat això, aquesta diversitat d’oferta turística passa desapercebuda per a molta gent.

S’evidencia, doncs, com a la comarca del Berguedà li cal una major projecció exterior i una major promoció econòmica i turística del seu territori, per arribar no només a captar els visitants de pas que ja té, sinó també per atraure el col·lectiu, cada cop més important, de turistes de natura. La comercialització de la seva artesania alimentària pot ser una estratègia inicial per començar a promocionar exteriorment la comarca i donar a conèixer la seva riquesa. I aquesta comercialització pot passar per la creació d’una agrobotiga conjunta de productes del Berguedà.

El Berguedà, però, ja va comptar amb una experiència de venda de productes alimentaris de la comarca amb la posada en funcionament d’un establiment a la zona de Cal Rosal. Ara bé, les opinions que s’han recollit al llarg del procés qualitatiu han posat de relleu com aquesta “agrobotiga” de Cal Rosal no acabà de funcionar. Els motius del seu poc èxit no se saben determinar, però s’apunten com a possibles problemes la seva ubicació, la manca de senyalització o el model de gestió. De totes maneres, aquesta experiència ja posa de manifest la voluntat i la



necessitat de l’existència d’una agrobotiga a la comarca per comercialitzar els productes artesans del territori. No obstant, i com s’evidencia, el projecte final haurà d’anar acompanyat d’una bona promoció, gestió i ubicació. Són els tres elements que s’assenyalen com a crítics o determinants a l’hora de definir la viabilitat de l’agrobotiga al Berguedà.

VALORACIÓ DE LA CREACIÓ D’UNA AGROBOTIGA: PREDISPOSICIÓ

A la comarca del Berguedà, actualment, no hi ha cap agrobotiga que promogui i comercialitzi els productes alimentaris artesans del territori. La inexistència d’una agrobotiga a la comarca fa atractiva la idea de constituir-ne una, sobretot perquè és vist com un instrument necessari per potenciar la venda dels productes del territori. Però l’impuls i la realització final del projecte ha de comptar amb un bona predisposició dels principals agents que haurien d’estar-hi implicats, tant en la seva definició, execució, posada en funcionament, gestió i provisió de productes.

El procés qualitatiu d’entrevistes ha posat de manifest com la percepció i predisposició dels diversos agents per impulsar i promoure l’existència d’una agrobotiga a la comarca és positiva: malgrat les dificultats que poden sorgir de caràcter organitzatiu o econòmic (definir qui hi participarà, quines aportacions de capital es requereixen, quin serà el suport de l’administració pública, qui gestionarà l’agrobotiga, etc.), totes les persones han coincidit en afirmar que és un projecte viable (empresarialment i econòmicament) i necessari per a la comarca i per a la seva promoció econòmica i d’artesania alimentària.

De totes formes, i com ja s’ha comentat anteriorment, la idea de crear una agrobotiga a la comarca no és nova. En primer lloc, ja es va comptar amb una experiència similar a Cal Rosal i, per altra banda, alguns empresaris/es o cooperatives alimentàries -fins i tot des de la delegació de la Cambra de Comerç- han estat plantejant-se l’impuls d’una agrobotiga com a negoci propi i/o paral·lel a la seva activitat principal. Els projectes, però, no han acabat o bé de funcionar o d’implementar-se, ja sigui per impossibilitat de dedicacions de les persones que la volien impulsar (com pot ser el cas del Gremi d’Hostaleria i Turisme) o per no trobar l’espai idoni.



No obstant, i a pesar dels intents anteriors, actualment s’identifiquen algunes persones que han mostrat el seu recolzament i interès en liderar o gestionar el projecte de l’agrobotiga, atès que és vist com una necessitat per al territori i, alhora, es detecta com un “buit de mercat”. Darrera d’un projecte més ampli com el “Parc de la Natura”, l’inversor que està promovent aquesta iniciativa està avaluant la possibilitat d’incorporar dins l’oferta del Parc la venda de productes artesans. Però per altra banda, un altre líder d’opinió del territori ha manifestat la seva voluntat d’implicar-se en el projecte més enllà de la participació econòmica activa en el projecte (i entrar a ser-ne soci) amb l’objectiu d’aportar la seva experiència i coneixements en la gestió i posada en marxa de l’agrobotiga.

De totes maneres, es considera fonamental comptar amb una col·laboració estreta i constant entre les institucions, productors, empresaris/es, agents econòmics, etc.

Un dels problemes que es manifesten per part d’algunes persones entrevistades, però, és la dificultat de poder implicar en el seu conjunt els agricultors, ramaders, artesans alimentaris, etc., atès que aquests ja funcionen sota diverses sinèrgies i dinàmiques que podran ser difícils de trencar o canviar, com pot ser la competència, l’increment de producció per poder cobrir les demandes com a proveïdors, etc. Una altra de les debilitats, o obstacle, identificada que presenta el Berguedà, i que s’ha remarcat en diverses entrevistes, és la falta d’esperit o cultura empresarial entre algunes de les persones de la comarca, fet que podria dificultar la posada en funcionament de l’agrobotiga, ja que cal un veritable impuls i la participació d’agents amb visió i mentalitat empresarial al capdavant del projecte per poder obtenir uns rendiments satisfactoris de l’agrobotiga.

De totes maneres, i com a conclusió, la voluntat general en relació a la creació d’una agrobotiga al Berguedà és positiva i molt favorable entre tots els agents entrevistats, mostrant la seva predisposició en participar, ja sigui d’una forma més directa (en la gestió o en la participació econòmica) o indirecta (sent proveïdors dels productes que es vendran). L’existència d’una agrobotiga a la comarca és considera necessària per a l’impuls i promoció dels productes alimentaris del territori, i afavorir la projecció exterior del Berguedà.



UBICACIÓ PER A L’AGROBOTIGA

La ubicació de l’agrobotiga és un dels elements més rellevants de tot el projecte, considerant-se un dels factors clau per a la seva viabilitat i èxit. No obstant, i per la seva rellevància, pot esdevenir un element crític que dificulti trobar un consens entre els diferents agents que l’han d’impulsar i desenvolupar. L’elecció de la seva situació estarà estretament lligada al públic objectiu al qual es vulgui arribar, és a dir, dependrà del model i dels objectius que es defineixin per a l’agrobotiga.

En el transcurs de les entrevistes, s’han plantejat diverses alternatives per a la ubicació de l’agrobotiga a la comarca, cadascuna d’elles presentant diferents avantatges i inconvenients (que seran analitzats en major profunditat en l’apartat següent):

1. Nova àrea de serveis (C-16 Berga) a les proximitats de Berga. De moment, però es desconeix el projecte definitiu, la seva superfície i els accessos que tindrà (si cobrirà ambdós sentits de la C-16).

2. Berga. Es planteja instal·lar l’agrobotiga en el nucli comercial de la ciutat.

3. Carretera C-16 (Cercs). Actualment, la remodelació de l’eix viari de la C-16 només arriba fins a Berga, estant pendent el tram de l’Alt Berguedà. El desconeixement del traçat final que tindrà la C-16 entre Berga i Bagà pot ser un inconvenient perquè no se sap si aquest preveurà alguna àrea de servei. De totes maneres, i com a element positiu, la configuració orogràfica de la zona, que passa per un congost, dificulta el desdoblament del traçat actual. L’aspecte crític podria ser la disponibilitat de terrenys, però aquest queda resolt ja que l’Ajuntament de Cercs oferiria als promotors de l’agrobotiga uns terrenys a peu de carretera que són de titularitat municipal. La situació de l’agrobotiga en aquest punt, segons es comenta, permetria generar sinèrgies positives amb altres projectes engegats a la comarca i oferir una oferta turística més àmplia i complementària dins el context de la ruta minera (on ja existeix un centre d’interpretació, un museu de les mines, etc.). A més, es podria combinar l’oferta amb la creació de la “porta de la ruta minera”. Un tema crític podria ser l’accessibilitat a l’àrea de servei en aquest punt de la C-16; no obstant, segons les opinions recollides, està previst que a les proximitats de Cercs es creï un nus de comunicacions que facilitaria l’accessibilitat a l’àrea.

4. Nou polígon industrial d’Olvan. Juntament al polígon industrial existent, està projectada una ampliació de l’espai industrial en la qual es preveu que



també s’inclogui una zona comercial. La principal avantatge de la nova zona industrial serà la seva bona connexió amb la C-16. Per aquest motiu, algunes de les persones entrevistades han considerat que la localització de l’agrobotiga en aquesta possible “zona comercial” seria positiva, atès que seria un punt de pas important.

5. Altres poblacions d’interior. Encara que ha estat una de les alternatives que ha tingut una menor força i rellevància dins les propostes presentades, s’ha plantejat la possibilitat d’ubicar l’agrobotiga dins d’una altra població que no sigui Berga, és a dir, situar l’establiment en un entorn més rural i d’interior. Pel poc suport que ha tingut l’alternativa, s’ha optat per no analitzar-la de forma tant detallada en els següents apartats.

Per tant, les quatre alternatives que s’analitzaran són les que es representen en el següent mapa:

1

3

2

4



Detallant la ubicació geogràfica i la connexió amb les xarxes viàries de comunicació, els següents mapes detallen la localització de les quatre possibles localitzacions de l’agrobotiga:

1. Nova àrea de serveis (C-16 Berga):

2. Berga:

Actual ubicació de l’oficina de turisme

Possible ubicació de la nova àrea de servei de la C-16

Ubicació de l’agrobotiga al nucli de Berga



3. Carretera C-16 (Cercs):

4. Nou polígon industrial d’Olvan:

Situació de l’actual polígon d’Olvan

Projecte d’ampliació del polígon d’Olvan

Possible ubicació de l’àrea de servei: entre Cercs i Guardiola de Berguedà



El debat o el punt de divergència més manifestat entre els diversos agents entrevistats és l’aposta o la definició de la ubicació de l’agrobotiga. La disjuntiva es presenta fonamentalment entre la localització a una àrea de serveis a la carretera C-16 o dins del nucli de Berga (encara que certs sectors han plantejat fins i tot la possibilitat de crear dues agrobotigues, una a peu de carretera i l’altra al nucli de Berga). Cadascuna de les opcions comporta un model, un enfocament i un plantejament diferent, per la qual cosa es requereix aconseguir un ple consens i acord entre tots els agents per decidir quina hauria de ser la situació de l’agrobotiga:

a) A peu de la carretera C-16: les diverses opcions plantejades al voltant de la carretera primen la venda directa dels productes a les diverses persones que transcorren per la comarca. En contra, però, s’apunta com a debilitat la major dificultat que hi hauria per captar nous visitants, és a dir, per potenciar el turisme interior de la comarca. Es considera, en general, que l’enfocament d’aquest tipus d’agrobotiga aniria més destinada a les persones de pas i no per atraure nous turistes i propiciar l’estada al Berguedà, per exemple, constituint un reclam per visitar els punts d’interès del territori. De totes formes, i en funció del model d’agrobotiga que es desenvolupés finalment i dels accessos que tingués aquesta, no s’exclou la possibilitat que també hi acudissin a comprar tant turistes d’interior (que pernocten a la comarca) com els propis residents al Berguedà.

b) A Berga: el seu objectiu és obrir-se més àmpliament a la pròpia població de la comarca, així com captar més visitants i aquells turistes que estan pernoctant a la comarca. Per tant, es pot dir que tindria un doble enfocament: per la pròpia gent del Berguedà així com les persones que estiguin visitant el territori. No obstant, aquest model implicaria un major risc, ja que s’hauria de treballar en un horitzó temporal més a llarg termini i no s’aconseguiria captar l’important flux de persones que estan de pas per la comarca.

Per tant, es pot afirmar que la primera opció (a) tindria un enfocament i uns resultats positius més a curt termini, ja que es centra principalment en els turistes i visitants, mentre que la segona opció (b) seria una aposta a mig i llarg termini (ja que es basa en la captació de clientela de fora així com de la pròpia comarca), atès que els resultats i beneficis de l’agrobotiga no serien tant immediats i requeriria el desenvolupament d’una important tasca de promoció i comercialització per facilitar l’apropament i l’accés de les persones de pas fins a l’agrobotiga.



Malgrat que l’opinió més generalitzada és la que recolza la ubicació de l’agrobotiga a peu de carretera (orientant-se més a les dinàmiques tradicionals de la comarca i no facilitant un canvi en les tendències existents ja que es busca inicialment apropar l’oferta gastronòmica del territori a les persones de pas sense articular mesures per retenir-los a la comarca), altres sectors o líders d’opinió (com ara productors o gremis o des de la Cambra de Comerç) han plantejat el desenvolupament de forma conjunta de diverses agrobotigues, per tal de donar resposta als diferents models i als diferents públics objectius: una a l’interior de Berga (per satisfer la demanda interna i la de les persones que estan a la comarca fent turisme) i una altra a la carretera, més enfocada als turistes i visitants de pas pel Berguedà.

Cal dir, però, que de totes elles, la que presenta un major consens o acord és la ubicació a peu de la carretera C-16, la via de pas de la comarca. De totes maneres, s’ha de tenir present que la decisió de la localització comporta uns projectes, apostes i voluntats diferents; és a dir, el públic objectiu a qui pot anar dirigida l’agrobotiga canvia, al igual que el model de promoció de la comarca i la captació de visitants.

En funció de qui finalment lideri la iniciativa pot acabar condicionant i determinant la seva ubicació, en funció dels interessos finalment fixats. Per tant, s’evidencia novament la necessitat de consensuar amb el conjunt d’agents implicats en el projecte quina ha de ser la seva ubicació, valorant els diversos pros i contres que representa cada opció. A més, s’apunta la necessitat que la decisió de l’espai on situar l’agrobotiga sigui un acord consensuat tant a nivell polític com d’àmbit comarcal. L’existència d’un major suport inicial facilitarà l’èxit i els resultats finals de l’agrobotiga.

Independentment de quina sigui finalment la seva ubicació, s’haurà d’assegurar que l’espai on s’instal·larà l’agrobotiga compti amb una bona senyalització i uns bons accessos, ja que són dos dels elements claus per incentivar la parada de les persones i per potenciar la compra dels productes artesans de la comarca, actualment desconeguts per a moltes persones que visiten la comarca.



ANÀLISI DE LES OPCIONS D’UBICACIÓ DE L’AGROBOTIGA: AVANTATGES I INCONVENIENTS

El punt més crític per a la definició de l’agrobotiga el constitueix la seva ubicació. El debat sobre la seva situació es pot centrar en els avantatges i inconvenients que presenta cadascuna de les alternatives plantejades a l’apartat inicial. En aquest punt, doncs, es tracta d’aprofundir i plantejar les diferents opcions i comentar els principals condicionants, obstacles o oportunitats que permetran avaluar i ajudar a la consecució de l’acord sobre la seva localització dins la comarca del Berguedà.

A continuació, doncs, es durà a terme una anàlisi de les alternatives existents a l’actuació a la comarca, indicant per a cadascuna d’elles quines són les seves debilitats i punts forts que poden ajudar a determinar la seva elecció:

1. Nova àrea de serveis (C-16 Berga):

PUNTS DÈBILS PUNTS FORTS

- Desconeixement de les seves característiques, accessos i espai disponible.

- Només es tindrà accés per un dels sentits de la carretera.

- No se sap en quin sentit de la circulació s’ubicarà la nova àrea de serveis.

- Proximitat a Cal Rosal.

- Incerteses sobre la concessió.

- Entorn poc atractiu: a peu de carretera.

- Poca diferenciació dels productes artesanals per possibles confusions d’allò que s’està venent.

- Selecció dels públics objectius.

- Disponibilitat a curt-mig termini.

- Punt de pas amb gran afluència de vehicles i persones.

- Facilitat d’accés (entrada des de la carretera).

- Proximitat a Berga.

- Possibilitat de complementar serveis (gasolinera, oficina de turisme, etc.)

- Diversitat de públics objectius: turistes, persones de pas i residents a la comarca.

- Menor cost del projecte (aprofitament d’una àrea de servei).



2. Berga:


- Major limitació dels públics objectius: menor afluència de potencials compradors, ja que anirà destinada principalment als residents de la comarca i als turistes de Berga.

- Menor potencial en el volum de vendes.

- Competència amb altres establiments comercials del centre de Berga.

- Accessos i aparcament.

- Cost del local.

- Disponibilitat a curt termini.

- Inserida dins l’eix comercial de Berga, en un important entramat comercial.

- Entorn atractiu.

- Major identificació amb el territori.

- Major atractiu per a l’establiment, ja que es combina una oferta de productes d’artesania alimentària.

- Majors facilitats per crear un “supermercat” de productes artesans de qualitat, complementaris a l’oferta dels establiments alimentaris tradicionals.

3. Carretera C-16 (Cercs):


- Tram de la C-16 pendent de millora (mal estat de la carretera).

- Desconeixement dels projecte d’arranjament de la carretera i del traçat de la futura remodelació.

- Major llunyania respecte el principal pol d’atracció, com és Berga.

- Menor volum de visitants/compradors (possibilitat de perdre els

- Punt de pas de la comarca.

- Facilitat d’accés, sobretot si es projecta en una nova zona prevista d’un nus de comunicacions.

- Disponibilitat de terrenys de titularitat pública.

- Situació dins l’entorn turístic de la ruta minera (Alt Berguedà).

- Entorn natural i cultural: major lligam amb el turisme cultural del territori.



visitants de Berga).

- Major dependència de l’estacionalitat (temporada de bolets, esquí,...).

- Disponibilitat a llarg termini.

- Complementarietat de l’oferta.

4. Nou polígon industrial d’Olvan:


- Localització a un polígon industrial: entorn poc atractiu.

- Dificultat d’identificar la qualitat de l’agrobotiga pel seu encaix en un espai empresarial.

- Incerteses que pot generar per als potencials visitants, actuant com a barrera.

- Tipologia de visitants/ compradors més limitada.

- Accessibilitat per a les persones més limitada.

- Desconeixement dels terminis d’execució de l’obra (projecte a mig-llarg termini).

- Important nus empresarial i de mobilitat de persones: elevat moviment de vehicles (potencials compradors).

- Terme municipal d’Olvan: tradició de venda de productes artesanals.

- Possibilitat de vincular més fàcilment l’agrobotiga amb Cal Rosal.

- Bons accessos i zones d’aparcament.



MODEL D’AGROBOTIGA I PÚBLIC OBJECTIU

3.1.1 Alguns exemples

Al llarg de les entrevistes, s’han identificat dos models susceptibles a ser desenvolupats per a la implantació de l’agrobotiga al Berguedà, ja que s’han destacat com a models interessants i amb un major atractiu per als visitants. A continuació, s’exposen els principals trets característics de cadascun d’ells, per tal de poder avaluar la seva idoneïtat i els factors claus que poden determinar el seu èxit.

Model francès

Per alguns dels líders d’opinió el model d’agrobotiga que s’hauria d’impulsar al Berguedà, i l’espai on s’hauria d’ubicar, hauria de seguir el “model francès” d’àrea de servei (per exemple, com en el tram de l’autovia de Toulouse a Montpellier). Com queda palès, aquest model se sustenta fonamentalment en l’atracció dels turistes i visitants de pas per la zona.

Aquest model es caracteritza per concentrar en un mateix espai una àmplia i conjunta oferta de serveis complementaris, oferint als visitants d’aquella àrea un paquet de productes i serveis atractius. Per exemple, alguns dels serveis que es poden trobar en una àrea de servei d’aquest tipus són els següents: restaurant, bar, agrobotiga, estació de servei, espai de reserva d’hotels, àrea de turisme, lloguer d’esquís, àrea recreativa, etc. El seu accés còmode, així com la varietat de productes i serveis que es posa a l’abast de les persones, facilita l’aturada i promou la visita a aquest espai.

Model de la Garrotxa

Per altra banda, i encara que amb un enfocament diferent, el model de l’agrobotiga implantat a la Garrotxa, en concret el de la Cooperativa de la Vall d’en Bas (que fa 14 anys que té agrobotigues) es mostra com a experiència interessant. La SAT de la Vall d’en Bas és una cooperativa agrària formada per l’associació de 450 socis. Inicialment es va crear per agrupar les compres de les matèries primes dels agricultors i ramaders, però posteriorment van diversificar la seva activitat per potenciar la comercialització dels productes alimentaris del territori.



Font: http://www.verntallat.com

La cooperativa de la Vall d’en Bas va crear les agrobotigues amb l’objectiu d’apropar els productes d’artesania alimentària produïts a la pròpia comarca, ja que per la seva singularitat, elaboració artesana i limitació en els canals de distribució, són difícils de trobar en els supermercats tradicionals. Actualment, la SAT de la Vall d’en Bas té cinc agrobotigues, situades a: la Vall d’en Bas, Sant Feliu de Pallerols, Olot, Ribes de Freser i Girona.

La principal particularitat d’aquets model d’agrobotiga és que combina la venda dels productes provinents dels seus socis de la comarca, així com la venda de productes artesanals provinents d’altres territoris. Amb aquest estratègia no només es facilita l’apropament dels productes alimentaris de qualitat a la població, sinó que també es diversifica i s’amplia l’oferta, oferint un establiment comercial més atractiu. Així, els productes que es comercialitzen a les agrobotigues d’aquesta xarxa són els següents: fruita, verdures, llet, iogurts, formatges, embotits, carns, pa, olis, anxoves, olives, mel, patates, fesols, peix, vins i caves, fumats i patés, entre d’altres.

La venda de productes d’altres cooperatives o agrobotigues s’articula a través de la signatura de convenis de col·laboració, que permet no només la supressió d’intermediaris, sinó també l’ampliació i diversificació de l’oferta i la possibilitat d’oferir preus més competitius en els productes d’alta qualitat.

Per tant, es pot afirmar que el model de l’agrobotiga de la Garrotxa s’articula en tres pilars:



- La col·laboració amb altres cooperatives o agrobotigues fora del territori.

- La venda de productes de qualitat.

- La gent del territori.

Actualment, des d’aquesta cooperativa s’està treballant en un model de gestió comú, atès que està impulsant la creació d’una xarxa d’agrobotigues d’una superfície comercial mitjana. El principal actiu de la xarxa d’agrobotigues és el producte, un producte de qualitat que, si pot ser, prové directament dels productors i/o cooperatives, és a dir, que es tracta d’un producte que, en general, no es podrà trobar a altres establiments comercials. El seu tret diferenciador, fins i tot respecte a altres models d’agrobotigues, és que han estat dissenyades com a “supermercats” de productes alimentaris de qualitat, amb la finalitat de diferenciar-se de la resta de superfícies comercials d’alimentació. El principal públic objectiu, per tant, d’aquest model és la pròpia població del territori.

La visió estratègica de la cooperativa de la Vall d’en Bas és seguir apostant per aquesta estructura de col·laboració amb l’objectiu de poder aconseguir la creació d’una xarxa a nivell de Catalunya d’agrobotigues de productes de qualitat no tancades exclusivament a la comercialització dels propis productes del territori. L’ampliació de l’estructura permetria ampliar el públic objectiu i apropar-se tant a la gent del territori com als turistes i als visitants de pas.



En el següent quadre es presenten de forma resumida els elements diferenciadors de cadascun dels models exposats:

Model Francès Model Garrotxa Ubicació Àrea de servei a peu de

carretera Nuclis poblacionals

Públic objectiu Gent de pas Gent del territori Venda principal de productes

Productes del territori Complementar productes del territori amb d’altres zones

Característica principal Complementarietat amb altres serveis

“Supermercat” de productes de qualitat amb una oferta diversa

Model de gestió --- Col·laboració amb altres cooperatives o agrobotigues: convenis de col·laboració

3.1.2 El Berguedà

La definició, i els resultats d’èxit que està tenint aquest nou model impulsat a la Vall d’en Bas, evidencia la importància de dissenyar al Berguedà un model d’agrobotiga que aposti pels productes de qualitat i, alhora, aporti un valor afegit i diferenciador amb la resta d’agrobotigues ja existents.

En general, els dos enfocaments que es plantegen –en funció dels objectius o orientació final que se li vulgui donar a l’agrobotiga- són:

a) Vendre productes de la comarca per promocionar el territori: destinat a la gent de pas i als turistes que ja visiten i pernocten a la comarca, amb una projecció “exterior”.

b) Vendre productes de la comarca conjuntament amb productes d’altres territori: destinat sobretot a la gent del territori, amb una projecció més “interior”.



Un dels primers elements a determinar a l’hora de definir el model, per tant, haurà de ser l’objectiu que es persegueix i quina projecció se li vol donar. En ambdós casos es podrà garantir la promoció dels productes d’artesania alimentària del Berguedà, que, a més a més, si s’entra a la xarxa d’agrobotigues de la qual hi forma part la de la Vall d’en Bas es permetrà una major projecció exterior dels productes de la comarca.

Malgrat que es presenten com dues vies diferenciades, això necessàriament no ha de ser així, ja que es podria dissenyar i implementar un model d’agrobotiga que apostés per l’impuls de dues agrobotigues diferenciades que combinessin ambdós objectius. En el cas concret del Berguedà, s’està parlant d’una agrobotiga situada a l’interior de Berga i l’altra a la carretera C-16. De totes formes, aquest plantejament igualment ha rebut certes crítiques que posen en dubte la viabilitat i l’èxit final de l’agrobotiga:

- Per una banda, i sobretot pel que fa a la decisió d’ubicar una agrobotiga a la mateixa ciutat de Berga, atès que podria generar certs conflictes de competència amb altres establiments (sobretot si es venguessin únicament productes de la comarca) i no acabaria aportant valor afegit a l’oferta comercial que suposaria el nou comerç.

- I, per altra, el fet que l’accés a l’àrea de serveis només estaria garantit per un dels sentits de la via, ja que l’agrobotiga només estaria situada físicament en un dels laterals de la carretera.

De totes maneres, i tenint en consideració que l’aposta majoritària de les persones entrevistades ha estat la ubicació de l’agrobotiga a peu de la carretera de la C-16, i en concret a la nova àrea de serveis, es detecta un important consens al voltant de crear un espai singular davant l’oportunitat que presenta aquesta nova àrea i, en especial, definir una àrea de serveis que sigui diferent a les existents: és a dir, es tracta d’anar més enllà de les típiques àrees de serveis (en les quals l’oferta de serveis es limita a una benzinera i/o un restaurant o cafeteria) i presentar en una mateix punt un conjunt de serveis que es complementin entre si (estació de servei, àrea de turisme, agrobotiga, restaurant, etc.), seguint el model francès.

Amb aquesta configuració s’està aconseguint que l’agrobotiga es localitzi en un entorn atractiu, per la qual cosa és primordial fer una bona definició dels serveis que s’hi podran trobar. L’aglutinació, combinació i prestació d’una oferta



conjunta de serveis ha de fer que l’espai de l’agrobotiga es constitueixi com un pol d’atracció ja no només per a les persones de pas, sinó també per als turistes que pernocten a la comarca i les pròpies persones residents al Berguedà. De totes maneres, i havent analitzat el model de la Garrotxa, es proposa avaluar les diferents opcions plantejades i considerar, fins i tot, la creació de dues agrobotigues en localitzacions diferents per a què es complementin.

Per altra banda, i en el marc de la definició dels serveis que es podrien incloure en el cas d’ubicar l’agrobotiga a l’àrea de serveis, s’ha posat de relleu la importància o la necessitat d’unir en el mateix espai l’agrobotiga i l’oficina d’informació turística de la comarca. Actualment, l’oficina d’informació es troba situada a la carretera C-16, prop de Berga. No obstant, i per la seva mala senyalització, es destaca la poca utilització o el baix nombre de visites que rep. En aquest sentit, si en un mateix punt més “estratègic” (amb uns bons accessos i senyalització) es localitzessin l’agrobotiga i l’oficina de turisme no només es milloraria i s’incrementaria el nombre de visitants de la pròpia oficina, sinó que també s’aconseguiria atraure un major nombre de potencials consumidors dels productes de l’agrobotiga. Per tant, s’estaria oferint un espai més atractiu, que incentivaria l’aturada i la seva visita i, consegüentment i de forma paral·lela, una major divulgació i coneixement dels productes i recursos turístics de la comarca del Berguedà.

No obstant, el fet de localitzar-se a un punt de pas a la comarca i comptar amb una bona accessibilitat i, per tant, anar dirigida fonamentalment a les persones visitants, cal que en termes operatius l’agrobotiga es defineixi d’acord al seu principal públic objectiu, com són la gent de pas o els turistes. Per exemple, si el major flux de visitants es rep durant els caps de setmana o dies festius cal que l’agrobotiga estigui oberta en aquests dies, ja no només per captar la compra d’aquests persones, sinó també per oferir un punt de venda de productes els caps de setmana fins i tot per als propis residents del Berguedà, precisament quan es tracta de dies en els quals els establiments comercials de les diverses poblacionals no obren.

De totes formes, s’ha de tenir en consideració que el disseny i el model de l’agrobotiga que es definís i s’instal·lés a la C-16 podria ser també un pol d’atracció per aquells turistes que visiten la comarca i, fins i tot, per als habitants del Berguedà. En aquest sentit, caldria que l’agrobotiga aportés un valor afegit i un component atraient, com podrien ser els bons accessos o l’amplitud en l’oferta de



productes alimentaris de qualitat. És a dir, el fet d’ubicar l’agrobotiga a la C-16 aquesta no tindria perquè excloure del seu públic objectiu altres col·lectius més enllà dels visitants de pas a la comarca; però per tal d’acomplir amb aquesta finalitat, caldria generar no només un entorn atractiu sinó també aportar una oferta de productes de qualitat i variada.

Però una de les preocupacions que genera la implantació de l’agrobotiga a peu de la C-16 és la seva compatibilitat amb Cal Rosal. Així, un dels objectius en la definició i aposta de l’agrobotiga haurà de ser la preservació de la coexistència d’aquestes dues àrees comercials al territori, ressaltant la seva diferenciació i facilitant el flux de compradors i visitants a ambdós espais.

Com s’ha vist, un altre dels factors claus que determinaran el model d’agrobotiga és el públic objectiu al qual anirà dirigida, públic que vindrà condicionat tant pel model com per la ubicació finalment elegida. D’entrada es defineixen tres grans grups o col·lectius de consumidors:

- Els turistes o visitants de pas de la comarca: col·lectiu que no fa estada al Berguedà i, per tant, accedirien a l’agrobotiga si aquesta estigués ubicada a la C-16.

- Els turistes de “cap de setmana” que pernocten al Berguedà: col·lectiu que té una major sensibilitat envers als productes de qualitat, valoren el territori i mostren interès en conèixer-lo (com poden ser les persones que practiquen el turisme rural, natural o cultural).

- Els residents de la comarca.

Característiques Ubicació de l’agrobotiga Visitants de pas No estada ni visita al

territori C-16

Turistes amb pernoctació Voler conèixer el territori. Turisme d’interior. Cerca de productes d’artesania alimentària i de qualitat.

Població

Residents Cerca d’una oferta variada de productes de qualitat en un mateix punt.

Població



Encara que tant els turistes que pernocten a la comarca com els residents del territori són públics orientats fonamentalment al consum en agrobotigues “d’interior” (és a dir, en establiments ubicats a nuclis poblacionals), depenent el model que finalment adoptés l’agrobotiga en cas de situar-se a la C-16 aquests també podrien visitar-la i realitzar les seves compres, sempre i quan l’agrobotiga els hi oferís un major valor com ara l’oferta de productes de qualitat o la facilitat d’accés.

Ara bé, alguns líders d’opinió han apuntat que per al plantejament de l’agrobotiga els tres col·lectius no són excloents, és a dir, que és viable formular un model d’agrobotiga que vagi dirigida a tots els públics objectius identificats, pel que possiblement seria necessari crear dos agrobotigues que es complementessin, tant en localització, com en objectius i en públic.

Per altra banda, i paral·lelament als elements configuradors que finalment s’acabin adoptant en relació a la seva ubicació, serveis, productes o espais, el model d’agrobotiga per a la comarca del Berguedà hauria de tenir en consideració dos enfocaments de caràcter intern a l’hora de definir la seva estructuració i composició:

a) La tipologia de productor: L’agrobotiga ha d’aglutinar el conjunt de productors de la comarca, sobretot pel que respecte a la provisió de productes per vendre. Per tant, es tracta de definir el perfil de productors que han de participar i ser proveïdors actius dels productes que es vendran a l’agrobotiga. En aquest sentit, algun agent entrevistat ha manifestat la necessitat de delimitar i acotar el seu abast, ja que es considera que no poden entrar a formar part d’una agrobotiga d’aquestes característiques les empreses i/o cooperatives grans que aporten un producte diferent al del petit productor. Així, una de les propostes formulades ha estat limitar els proveïdors als petits productors, els artesans alimentaris de la comarca, com ara les cooperatives petites, les explotacions particulars de dimensió reduïda, etc.

b) La tipologia de productes: una agrobotiga es caracteritza per vendre productes de qualitat i d’artesania alimentària que no es poden trobar en els establiments comercials habituals. Per tant, i per diferenciar-se d’altres comerços, és primordial que a l’agrobotiga es venguin únicament productes de qualitat. Així, resulta fonamental establir uns paràmetres



que certifiquin o garanteixin la venda de productes de qualitat; aquests productes, consegüentment, hauran d’haver estat determinats per uns criteris de qualitat, ja que la garantia de qualitat ha de ser inherent a l’agrobotiga. Un altre dels debats oberts en relació a la tipologia de productes és si l’agrobotiga ha de centrar la venda a productes exclusius del Berguedà o pot obrir-se i comercialitzar productes d’altres territoris, per exemple a través de convenis de col·laboració.

La qualitat és, doncs, un factor a primar i que ha de caracteritzar i diferenciar l’agrobotiga d’altres comerços, proveint-se de productes d’artesania alimentària. Alguns líders d’opinió han proposat comptar amb un grup d’experts extern a l’agrobotiga (que no depengui de la gerència) que hauria de ser l’encarregat de fixar els criteris de qualitat (tant comercials com gastronòmics) que haurien de complir i satisfer els productes que es venguessin a l’agrobotiga. L’opció de disposar d’un grup extern d’experts que valori i seleccioni els productes dóna una major objectivitat a l’agrobotiga.

Per altra banda, també es recull la idea de crear una marca de qualitat (i fer un reglament d’ús d’aquesta). En aquesta línia ja s’hi està treballant, ja que dins el projecte d’artesania alimentària fomentat pel del pla pilot de la Diputació de Barcelona -gestionat pel Consorci de Formació i Iniciatives Cercs-Berguedà- s’està impulsant una iniciativa d’aquestes característiques, amb l’objectiu de poder definir una marca de qualitat per als productes alimentaris artesans de la comarca.

LA COMERCIALITZACIÓ

Les empreses d’artesania alimentària de la comarca són generalment petites i amb una estructura organitzativa i productiva que limita les seves capacitats de comercialització. La manca de mecanismes de distribució preestablerts posa de manifest com una de les principals problemàtiques per als productors artesans és que no saben comercialitzar i presenten deficiències pel que fa als canals i mecanismes de venda dels seus productes, ja que es basen sobretot en la venda directa, la participació a fires, etc. En pocs casos es troba una distribució dels productes en establiments comercials o en altres punts de venda.



En l’actualitat, els productors del Berguedà no concentren en un únic punt de venda els productes artesans de forma agrupada. Malgrat això, existeix una zona en la qual es pot trobar una representació de productes artesans del territori: Cal Rosal. La importància del mercat de Cal Rosal, especialment durant la temporada de bolets, ha vist com darrerament perdia pes i es reduïa el nombre de visitants (i potencials compradors) que rebia. Aquesta pèrdua de presència –i de reducció de les vendes- s’ha degut a la construcció de la nova variant de la C-16, ja que si anteriorment la carretera creuava el nucli de Cal Rosal, actualment els vehicles passen per les afores i no s’aconsegueix atraure tantes persones com abans. Davant aquest fet, l’Ajuntament d’Olvan està treballant en un projecte per revaloritzar i tornar a impulsar la dinàmica comercial de Cal Rosal, aprofitant que el pla director urbanístic de les colònies industrials reconeix Cal Rosal com a “porta de comerç”.

Juntament amb l’existència de Cal Rosal, es considera prioritari seguir treballant en la línia d’impulsar i millorar la comercialització dels artesans alimentaris, atès que una de les reivindicacions que solen fer els productors és la falta d’espais per a la seva comercialització. La presència d’una agrobotiga a la comarca donaria resposta a aquesta necessitat perquè posaria a disposició dels productors un espai nou per comercialitzar els productes artesans de la comarca i, alhora, permetria agrupar la diversitat de productes artesans del territori en un mateix punt de venda. No obstant, des d’algun sector es qüestiona el seu nivell d’èxit en funció dels preus de venda que es fixessin, ja que condicionaria el públic i el volum de vendes. Ara bé, alguns agents consideren que el cost dels productes no seria un factor determinant per al futur de l’agrobotiga, ja que el preu estaria en consonància amb la qualitat del productes que s’està oferint i que no es pot trobar en els habituals establiments comercials.

Per tant, la posada en marxa d’una agrobotiga a la comarca facilitaria la comercialització dels productes d’artesania alimentària del Berguedà mitjançant l’agrupació dels productors en una plataforma de venda. L’agrobotiga ha de constituir-se com un punt de venda més per als productors, que els ajudi a donar-se a conèixer a un públic més ampli i que millori i incrementi la distribució dels productes artesans ja sigui a consumidors particulars, a comerços, restaurants, cases de turisme rural, etc.

De totes maneres, l’impuls i la creació de l’agrobotiga s’ha d’acompanyar d’una campanya d’informació i promoció sobre l’existència d’aquesta, els productes artesans que s’hi trobaran i la seva situació i horaris. Un dels problemes que s’ha



manifestat al llarg de les entrevistes és el desconeixement dels productes alimentaris artesans que s’elaboren a la comarca fins i tot pels propis berguedans i berguedanes. No es pot oblidar que tant els residents a Berga, com a altres municipis de la comarca, podran ser consumidors i compradors dels productes de l’agrobotiga, doncs en un mateix punt de venda es localitzaria el conjunt d’oferta d’artesania alimentària del territori. És fonamental, doncs, acompanyar la posada en funcionament de l’agrobotiga amb un pla de comunicació de la mateixa, amb l’objectiu de donar a conèixer els productes de la comarca al conjunt de població i potencials visitants.

És evident que l’agrobotiga ajudaria a una major projecció exterior dels productes alimentaris de qualitat del Berguedà. Ara bé, una altra de les funcions que oferiria és facilitar la connexió, intercanvi, compres i coneixement mutu entre el col·lectiu de productors i altres col·lectius que poden potenciar i vincular la gastronomia amb el turisme: restauradors, hotelers, cases rurals, etc. Entre tots, i sota el mateix paràmetre, s’aconseguiria arribar i donar una major difusió dels productes comarcals al conjunt del territori.

Dins l’estratègia de fomentar la comercialització dels productes artesans de la comarca s’han de tenir en compte dos elements que poden ser crítics a l’hora d’organitzar i definir l’agrobotiga:

a) Els productes: tots els productes que es trobaran a l’agrobotiga seran de qualitat i hauran estat elaborats artesanalment, que és el tret diferencial amb l’oferta dels comerços tradicionals. Aquest és un dels eixos sobre els quals s’ha de sustentar el disseny de l’agrobotiga: la qualitat dels seus productes. Per aquest motiu, la infraestructura i els equipaments de l’agrobotiga s’hauran de condicionar a l’oferta de productes que finalment estiguin a la venda. Una de les particularitats de l’agrobotiga és que en un mateix punt de venda es combinarà una oferta d’aliments frescos (formatges, llets, vedella, etc.) amb altres productes ja elaborats (embotits, melmelades, galetes, etc.), tenint present la diferent data de consum que tindran cadascun d’ells i el fet que alguns d’ells no poden romandre molt de temps emmagatzemats.



Per altra banda, i en relació al debat sobre si l’agrobotiga del Berguedà només haurà de vendre els propis productes de la comarca o bé també podrà comercialitzar els d’altres comarques i territoris, la majoria de líders d’opinió no es tanquen a la possibilitat d’ampliar l’oferta de productes i oferir, juntament amb els productes locals, altres aliments produïts per productors d’altres comarques. En aquest aspecte s’hauria de treballar en la línia de crear xarxa i establir uns convenis de col·laboració entre diverses agrobotigues. La possibilitat de col·laborar amb altres agrobotigues permetria la comercialització dels productes del Berguedà en altres territoris i, alhora, donar a conèixer la comarca a través dels seus productes de qualitat. En aquest sentit, no es descarta l’opció d’atorgar a l’agrobotiga un abast territorial més enllà dels límits de la pròpia comarca del Berguedà.

b) El subministrament: una de les dificultats amb les quals es pot trobar la gestió diària de l’agrobotiga és la capacitat de provisió dels propis productors per donar servei i subministrar els productes requerits per l’agrobotiga. Els productors comarcals acostumen a tenir una producció ajustada d’acord a les seves dimensions i a les línies de producció i distribució. L’existència de l’agrobotiga, com a canal directe de vendes, pot comportar un increment de la demanda de productes alimentaris artesanals davant la qual els propis productors poden no estar suficientment preparats per donar-hi resposta. Els desajustos entre l’oferta i la demanda de productes és una de les preocupacions que es manifesten, per la qual cosa caldrà treballar en els mitjans de relació entre l’agrobotiga i els productors, per tal d’adaptar-se a les dinàmiques de funcionament i provisió dels productes.



LIDERATGE I MODEL DE GESTIÓ

Per al desenvolupament del projecte de l’agrobotiga es troba un consens manifest en atorgar el lideratge de l’agrobotiga al sector privat. Ara bé, es posa de relleu la certa dificultat o els obstacles que es poden trobar degut a la manca d’esperit empresarial d’alguns dels artesans alimentaris i de certs agents de la comarca.

No obstant, l’administració pública (tant pel que fa a les administracions supralocals com locals, i el Consorci de Formació i Iniciatives de Cercs-Berguedà) hauria de tenir un paper proactiu en el seu impuls i suport per a la posada en funcionament. Malgrat la importància del lideratge privat, el projecte haurà de comptar amb un impuls ferm per part de l’administració pública. Diversos agents consideren imprescindible que hi hagi una certa implicació de l’administració, ja sigui per impulsar el projecte o bé per facilitar els elements més de caràcter infraestructural. Així, part del paper que se li atorga a l’administració és per al finançament del projecte; finançament que es podria destinar a la construcció de l’edifici on s’allotjaria i ubicaria l’agrobotiga del Berguedà3. Igualment, no es descarta que el projecte de l’agrobotiga estigui “tutelat” per alguna institució de caràcter supralocal, com pot ser el propi CFI. El tutelatge passa per fomentar la creació de l’agrobotiga i generar els mecanismes de col·laboració entre els empresaris/es per poder dur a terme un projecte d’aquest abast a la comarca. Però és determinant que a part del suport de l’administració, l’agrobotiga obtingui un reconeixement i impuls per part d’empresaris i productors de la comarca, per tal que aquest projecte sigui liderat i portat a terme sota unes premisses empresarials i amb personal capacitat.

Així doncs, és clar que tant la gestió com el lideratge ha de provenir de la iniciativa privada. Com ja s’ha comentat, l’administració pública hauria de participar en la disposició del sòl i/o construcció, així com en la generació de sinèrgies de cooperació i treball conjunt entre els empresaris/es i productors de la comarca. Si s’aconsegueix promoure un projecte atractiu, serà més fàcil aconseguir la inversió per part del sector privat.

3 Una de les opcions que s’han plantejat dins el marc de discussió de les diferents alternatives de localització, per part de l’Ajuntament de Cercs ja que permet una obtenció de fons públics europeus (els Fons MINER), és la sol·licitud i tramitació d’algunes línies de subvenció que facilitin la construcció de l’agrobotiga, aprofitant que aquesta se situaria dins la zona de la ruta minera de la comarca.



Davant la necessarietat d’implicació conjunta entre els dos sectors (públic i privat) és fonamental fer una bona definició dels eixos bàsics sobre els quals s’articularà el model de l’agrobotiga. Inicialment, es planteja la possibilitat d’obrir i ampliar la participació a l’agrobotiga a totes aquelles empreses i/o productors que hi estiguin interessats. Ara bé, pren especial importància l’anàlisi o definició del rol i paper que podran tenir els productors en el model de gestió de l’agrobotiga:

- Es veu la dificultat que l’agrobotiga sigui impulsada i liderada pels propis productors, ja que aquests disposen de poc temps per impulsar una nova activitat econòmica paral·lela a la seva (tenen plena dedicació) i la dedicació personal al projecte podria ser escassa. No obstant, els productors han posat de manifest la voluntat de participar en el projecte de l’agrobotiga sempre i quan no els hi representés una dedicació personal excessiva i se sustentés en la contractació d’un gerent extern per a la gestió de l’agrobotiga4.

- Per altra banda, també poden sorgir problemes d’incompatibilitat d’interessos entre aquelles empreses més grans i els productors més petits. Aquest fet implica que en el procés de definició del model de gestió s’hagi de definir de forma clara el grau de participació de cadascun d’ells, encara que la capacitat econòmica de les petites empreses/productors és menor i pot limitar la seva entrada com a socis de l’agrobotiga. És evident, per tant, que els productors poden ser un més dels socis de l’agrobotiga com, per exemple, la mateixa cooperativa de ramaders de muntanya. La implicació econòmica dels productors amb l’agrobotiga no només significaria el seu suport inicial al projecte, sinó també representaria un major grau de compromís amb l‘agrobotiga. Actualment, però, la seva participació no acaba d’estar consensuada ni definida, condicionant la seva possible entrada al model de gestió pel qual s’apostés definitivament. Inicialment, per tant, es veu difícil que els productors, a títol individual, participin econòmicament en el projecte de l’agrobotiga, limitant la seva participació com a proveïdors dels productes. De totes maneres, no s’ha de descartar ni tancar plenament la seva participació; per implicar-los caldrà analitzar el

4 En el procés d’entrevistes s’ha identificat un agent que mostra el seu interès en participar activament en el projecte de l’agrobotiga, però la seva participació no seria de caràcter econòmic, sinó que s’ofereix per encarregar-se de la gestió (ocupant el càrrec de coordinador o responsable de l’àrea de negoci, provenint el seu sou d’una part dels beneficis de l’agrobotiga, quan aquesta ja en generés).



què els hi suposa per a ells el projecte i se’ls hi haurà de plantejar com una oportunitat d’expansió del seu negoci.

- En la disjuntiva que es planteja en el rol dels productors (proveïdors i/o inversors), i en la determinació de si han de tenir una participació activa i econòmica en el projecte, l’opinió majoritària és que el paper dels productors s’ha de centrar principalment en la provisió de productes, ja que per les seves circumstàncies i característiques es veu difícil que hi estiguin plenament com a inversors. Malgrat que algunes persones han apostat per una participació econòmica dels productors, l’opinió més generalitzada és que la inversió per a la posada en marxa de l’agrobotiga no ha de venir dels productors: aquests han de ser els proveïdors, i que siguin els empresaris qui facin la inversió. Així, limitant el rol dels productors a la provisió dels productes, una de les vies de subministrament -de forma agrupada- podria ser a través de l’Associació de Productors5. Ara bé, el problema és que l’Associació es troba en una fase actual de paràlisi –malgrat la voluntat dels productors- i no s’acaba de concretar qui hauria de gestionar-la. Des del sector productiu es veu la necessitat d’agrupar i aglutinar els diversos productors de la comarca, ja que els hi dóna més força, més presència i facilita la gestió i promoció conjunta dels productes artesans de la comarca.

- L’Associació de productors es pot articular com un dels membres actius del model de gestió de l’agrobotiga. En aquest sentit, caldrà definir i concretar quin serà el rol que tindrà l’Associació, és a dir, s’haurà d’identificar quin podrà ser l’encaix i el grau de participació de l’Associació en el funcionament de l’agrobotiga. El debat es pot centrar en si l’Associació haurà de ser un dels agents que hauran de liderar el procés de creació de l’agrobotiga, en si també se l’haurà d’incloure en l’ens gestor o, fins i tot, si haurà de ser el principal canal de vehicularització dels productes d’artesania alimentària de la comarca. Sigui com sigui, queda palès que la comarca ha d’aprofitar l’existència de l’Associació per aglutinar i representar el col·lectiu dels productors alimentaris del territori i implicar-los més

5 L’Associació de Productors Agroalimentaris del Berguedà actualment la formen les següents empreses: Embotits Casa Fígols; Cal Rafilat; Dolceria Pujol; Cooperativa de Ramaders de Muntanya del Berguedà; Neules Sant Tirs; Formatges Bauma; Formatges Blancafort; Destil·leries Vila; Melmelades Aranyonet; Monbolet; Especialitats Viñas.



activament en els processos de comercialització o promoció dels productes del Berguedà.

- Dins la definició del model de gestió, una de les opcions que es plantegen és la cerca d’un model més professional i empresarial, per la qual cosa qui dirigís l’agrobotiga hauria de ser un empresari o bé comptar amb la participació d’un ens més aglutinador dels diversos col·lectius de productors (com podria ser l’esmentada Associació de Productors). En aquest sentit, la gestió externa amb la constitució d’una Junta i Presidència pot ser un dels models que s’imposin per al funcionament intern de l’agrobotiga. El que és evident, però, és que l’agrobotiga ha de comptar de forma imprescindible amb una participació dels productors alimentaris de la comarca ja que són ells els qui han de proporcionar els productes. L’abast de la seva participació és el que s’haurà de debatre.

- Val a dir que encara que estigui en mans de la iniciativa privada, caldria tenir un bon gerent comercial al capdavant, per tal de promoure la venda de productes i el seu coneixement entre els diversos públics objectius identificats. Així mateix, l’existència de la figura d’un gerent permetria ampliar la promoció i venda dels productes en els punts de distribució actuals (restauradors, comerços, etc.).

4 PERSONES ENTREVISTADES


4 PERSONES ENTREVISTADES

Els líders d’opinió (agents econòmics, socials i polítics) que s’han entrevistat per a l’elaboració del present estudi han estat els següents:

Institució/empresa Nom

Ajuntament de Berga Sr. Juli Gendrau

Ajuntament de Cercs Sr. Ferran Civil

Ajuntament d’Olvan Sra. Judit Carreras

Cambra de Comerç de Barcelona. Delegació Berga

Sr. Enric Montañà

Ramaders de Muntanya del Berguedà, SCCL Sr. Josep Armengol

Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (Junta d’Alimentació) - ACEB

Sr. Joan Fígols

Associació d’Agroturisme del Berguedà Sra. Ramona Giné

Gremi d’Hostaleria i Turisme del Berguedà Sra. Remei

Càmping Berga Resort Sr. Joan Barniol

Hotel Rural Els Casals Sr. Jordi Rovira

Embotits Casolans Casa Fígols, SL Sr. Joan Fígols

Formatges Bauma, SCP Sr. Antoni Chueca

Linial Mobel Sr. Josep Oriol Tomàs

5 viabilitat econòmica


5 VIABILITAT ECONÒMICA

A continuació es realitzarà una aproximació econòmica per tal d’analitzar la viabilitat que pot tenir la posada en funcionament d’una agrobotiga a la comarca del Berguedà sota els termes descrits anteriorment.

INVERSIONS

Les inversions que cal analitzar necessàries per a la posada en funcionament de l’agrobotiga seran les següents:

Terreny

El terreny on anirà ubicada l’agrobotiga pot ser, òbviament, una inversió considerable i que, per tant, és un element a tenir en compte i que cal analitzar amb molt deteniment. El cost dels terrenys poden variar de forma significativa en funció de la ubicació final que aquesta pugui tenir, per tant, en aquest moments i degut també a les diferents possibilitats contemplades en aquest projecte no estem en condicions de fer una valoració econòmica d’aquesta inversió, ni tant sols una aproximació.

Val a dir que la compra dels terrenys per a la construcció de l’agrobotiga pot ser una inversió necessària, segons on es decideixi finalment ubicar-la, però també podria no ser necessària en funció del model que finalment s’impulsés.

Per a la realització del present Pla de Viabilitat treballarem amb la hipòtesi de que no serà necessària la compra dels terrenys.

La hipòtesi serà que es pagarà una concessió administrativa si el terrenys i l’espai físic és propietat de l’administració, o be, un lloguer de mercat si l’espai on s’ubiqui pertany a un privat.

Edifici

La construcció de l’espai físic on hauria d’ubicar-se l’agrobotiga, al igual que els terrenys, pot ser una inversió important en el cas que s’hagués de realitzar, malgrat tot, pot no ser una inversió necessària si es fixa la hipòtesi que es paga un lloguer o concessió administrativa, al igual que en el cas dels terrenys.



De totes maneres, si es tingués que construir estimem que el cost de construcció de l’agrobotiga, tenint en compte el què fixa el COAC (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya) i aplicant el corrector del MEH (Ministerio de Economía y Hacienda) per a l’ús de comerç en edificació exclusiva en una planta amb una qualitat mitjana, el cost de construcció de l’agrobotiga es situaria al voltant dels 624 euros/m2, el que significaria que una botiga de 150 m2 costaria construir-la 93.600 euros.

Altres inversions

A continuació es presenta un seguit de inversions necessàries per a la posada en funcionament de l’agrobotiga. Aquestes inversions entenem que son les imprescindibles i necessàries, però podrien ser necessàries algunes altres. Son les següents:

INGRESSOS

Per tal de fer el càlcul dels ingressos haurem de treballar sota diferents hipòtesis degut a que el projecte està en una fase embrionària i es desconeixen encara molts elements que seran determinants sobre els resultats de l’agrobotiga, com pot ser la ubicació, el model de gestió, les persones o entitats que encapçalin el projecte, etc. Tots aquests elements condicionaran els dos principals ítems que haurem de fixar per tal de determinar els ingressos totals, que seran el nombre de visitants a l’establiment i la despesa mitjana que realitzarà cadascun d’ells.

Inversió unitats preu/u. Cost TotalMurals de productes frescos 2 6.000 12.000Màquina tallar pa 1 2.000 2.000Caixes registradores 2 6.000 12.000Acondicionament botiga (mobiliari, estanteries, pintura, etc.) 60.000Instal.lacions 6.000Equips informàtics 10.000Total 102.000



Per tal de determinar els ingressos totals generats per l’agrobotiga durant el primer any de funcionament, establirem tres escenaris: normal, inferior i òptim. El resum d’aquestes hipòtesis es resumeix en el quadre següent:

DESPESES

Les principals despeses en que hauria d’incórrer l’agrobotiga per tal de dur a terme la seva activitat serien les següents:

Compra de productes

El cost de compra dels productes variarà en funció del tipus de producte i l’origen del producte (si prové d’un productor del Berguedà o si, en canvi, el comprem a una altra agrobotiga o cooperativa). Val a dir que caldrà tenir en compte els marges que els hi apliquem en el preu de venda al públic.

Treballarem amb la hipòtesi que els hi apliquem a PVP els marges següents:

Producte Margefruita 50%verdura 50%carn 25%embotits 30%formatge 35%Altres (conserves, galetes, mel, vins, etc.) 35%Marge promitg 35%

escenarisinferior normal òptim

nº visitants / semana 700 900 1.100valor ticket mitjà 12 15 18ingressos totals 436.800 702.000 1.029.600



Personal

Per tal de dirigir l’activitat de l’agrobotiga serà necessari comptar amb un gerent, que s’encarregui també de la tasca comercial. Aquest gerent podria tenir una dedicació parcial.

També serà necessària, almenys, la presencia de dues persones treballant com a dependents/es. La necessitat de personal estarà condicionada per els horaris d’obertura que es fixin (dies de descans, caps de setmana, horaris llargs, etc.).

El cost del personal es pot resumir en el quadre següent:

Lloguer

Prenent com a hipòtesi que es pagarà un lloguer, i que no s’haurà de fer la construcció de l’espai físic on ubicar l’agrobotiga. Així, en el supòsit que s’hagi de pagar un lloguer, o be, una concessió administrativa per un establiment d’uns 150 metres quadrats, fixem com a hipòtesi que el cost del lloguer serà de 1.100 euros mensuals.

Subministres, neteja i altres despeses

Cal tenir en compte també algunes de les despeses mensuals que pot tenir l’establiment com ara els diferents subministres (llum, aigua, etc.), la neteja de la botiga, i d’altres despeses que en aquests moments no es poden fixar però que existiran.

Personal cost (€)gerent 25.0002 dependent/a 32.000Seguretat Social 18.240Total 75.240

Lloguer cost (€)espai de 150 m2 1.100



Per a aquestes despeses fixem la hipòtesi següent:

AMORTITZACIONS

Per al càlcul de les amortitzacions s’han tingut en compte els coeficients que es mostren el quadre següent:

Despeses mensual (€) anual (€)Subministres 150 1.800Neteja 150 1.800Altres despeses 250 3.000Total 550 6.600

Amortitzacions % eurosMurals de productes frescos 10% 1.200Màquina tallar pa 10% 200Caixes registradores 10% 1.200Acondicionament botiga (mobiliari, estanteries, pintura, etc.) 10% 6.000Instal.lacions 5% 300Equips informàtics 25% 2.500Total 11.400



RESULTAT

El Resultat que generarà la creació d’una agrobotiga al Berguedà per al primer any de plena activitat, tenint en compte les hipòtesis plantejades en aquest document, queda reflectit en el quadre que es presenta a continuació:

escenarisinferior normal òptim

nº visitants / semana 700 900 1.100valor ticket mitjà 12 15 18INGRESSOS 436.800 702.000 1.029.600

compra productes 323.556 520.000 762.667personal 75.240 75.240 75.240lloguer 13.200 13.200 13.200subministres 1.800 1.800 1.800neteja 1.800 1.800 1.800altres despesses 3.000 3.000 3.000DESPESES 418.596 615.040 857.707

RESULTAT D'EXPLOTACIÓ 18.204 86.960 171.893

amortització 11.400 11.400 11.400

EBIT 6.804 75.560 160.493



PROJECCIÓ A 3 ANYS

Per tal de fer una projecció a tres anys, agafarem com a referència per al primer any l’escenari normal dels tres exposats anteriorment. A aquest compte de resultats li aplicarem les hipòtesis següents:

• Nombre de visitants per setmana: increment d’un 15% en els dos anys següents.

• Valor ticket mitjà: increment d’un 10% en els dos anys següents.

• Despeses: incrementen en funció del IPC, en aquest cas es suposa un IPC del 4%.

El compte de resultats per als tres primers anys de l’agrobotiga, tenint en compte les hipòtesis plantejades, és el següent:

any1 any 2 any 3nº visitants / semana 900 1.035 1.190valor ticket mitjà 15,0 16,5 18,2INGRESSOS 702.000 888.030 1.123.358

compra productes 520.000 657.800 832.117personal 75.240 78.250 81.380lloguer 13.200 13.728 14.277subministres 1.800 1.872 1.947neteja 1.800 1.872 1.947altres despesses 3.000 3.120 3.245DESPESES 615.040 756.642 934.912

RESULTAT D'EXPLOTACIÓ 86.960 131.388 188.446

amortització 11.400 11.400 11.400

EBIT 75.560 119.988 177.046

ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA AGROBOTIGA A LA COMARCA DEL ... · de la indústria la que ha afectat...

Documents

Transcript of ESTUDI DE VIABILITAT D’UNA AGROBOTIGA A LA COMARCA DEL ... · de la indústria la que ha afectat...