Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística · A la masia i finca de Cal Pajant, s'hi accedeix...

1

Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística

PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PER A LA REGULACIÓ DE NOVA ACTIVITAT DE CÀMPING A LA FINCA DE CAL PAJANT, DEL MUNICIPI DE SALDES Promotor: Jaume Soler Sala Elvira Quevedo Padró Arquitecta: Neu Claret i Boixader

2

Índex

0.Introducció ...................................................................................................................................... 4

1. Antecedents, justificació i objectius ..................................................................................... 5

2. El Paisatge...................................................................................................................................... 7

2.1. Introducció ....................................................................................................................................... 7

2.2. Descripció del lloc .......................................................................................................................... 7

2.3. Components del paisatge .........................................................................................................12

2.3.1. Components físics ................................................................................................................................. 12

2.3.2. Components biòtics .............................................................................................................................. 12

2.3.3. Components humans ........................................................................................................................... 14

2.3.4. Categorització dels components del paisatge............................................................................. 15

2.4. Factors de visibilitat....................................................................................................................16

2.5. Valors del paisatge......................................................................................................................17

2.6. Fragilitat paisatgística ................................................................................................................19

2.6.1. Capacitat de càrrega paisatgística .................................................................................................. 20

3. El Projecte .................................................................................................................................... 21

3.1. Planejament vigent .....................................................................................................................21

3.1.1. Planejament de rang superior territorial i urbanístic .................................................................... 21

3.1.2. Planejament municipal ........................................................................................................................ 23

3.1.3. Objectius de qualitat paisatgística .................................................................................................. 24

3.2. Actuacions previstes...................................................................................................................34

4. Avaluació de l’impacte............................................................................................................. 34

4.1. Actuacions que poden produir un major impacte paisatgístic ....................................................... 34

4.2. Condicions de millora I integració en el paisatge………………………………………………………………. 35

4.3. Conclusions .........................................................................................................39

4

0. Introducció

El present document és l’Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística (EIIP) del Projecte per a la regulació de nova activitat turística a la finca de Cal Pajant i finques adjacents, del municipi de Saldes.

El present document té en consideració allò que estableixen la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i el seu Reglament. El Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i es regulen els estudis i informes d’impacte i integració paisatgística, estableix en el seu article 21 quin ha de ser el contingut de l’estudi d’impacte i integració paisatgística.

És d’acord amb aquest article que s’elabora el present EIIP.

21.1. L’Estudi d’impacte i integració paisatgística ha de tenir el següent contingut:

1. La descripció de l’estat del paisatge: principals components, valors paisatgístics, visibilitat i fragilitat del paisatge.

2. Les característiques del projecte: emplaçament i inserció, documents que defineixen els projecte tals com alçats, seccions, plantes, volumetria, colors, materials i altres aspectes rellevants.

3. Els criteris i mesures d’integració paisatgística: impactes potencials, anàlisi de les alternatives, justificació de la solució adoptada, descripció de les mesures adoptades per a la prevenció, correcció i compensació dels impactes.

21.2. L’estudi ha d’anar acompanyat dels documents gràfics necessaris que permetin visualitzar els impactes i les propostes d’integració del projecte en el paisatge, així com de la informació referida a l’estat del planejament en el qual s’insereix l’actuació.

5

1. Antecedents, justificació i objectius del Projecte

El titular actual de la finca i promotor del present Pla Especial és el sr. Jaume Soler i Sala, amb domicili al C. Raval “Vil.la Montserrat”, del municipi de Bagà (08695) i N.I.F. núm. 77736011J.

Cal Pajant i les finques adjacents , afectades per la següent actuació, estan situades al

terme municipal de Saldes, a la comarca del Berguedà, dins l’entorn de l’espai natural del

Cadí-Moixeró. Actualment la casa de Cal Pajant està rehabilitada i té l’ús d’habitatge d’ús

turístic.

Les finques es troben situades en una zona de vista privilegiada, al costat sud de la carretera

B-400, de Guardiola de Berguedà a Saldes, propera al nucli de Maçaners, i als peus del

massís del Pedraforca, en un entorn envoltat per prats de pastura , a nord, i per claps de

bosc de pi roig en tot el seu perímetre sud.

A la masia i finca de Cal Pajant, s'hi accedeix per una pista de terra, senyalitzada, que

enllaça pel costat de ponent amb el punt quilomètric 10 de la carretera de Guardiola a Saldes

(B-400), just abans del poble de Maçaners.

L’objecte del Pla Especial Urbanístic és la regulació d’una nova activitat de càmping a la finca

de Cal Pajant i finques adjacents, situades al municipi de Saldes.

Aquest nou equipament es vol estructurar amb dues zones diferenciades, una zona

d’acampada tradicional i una zona de cabanes en els arbres, buscant així una diversificació

en l’actual oferta dels càmpings ja existents al municipi, orientant-lo a un turisme de

qualitat.

El Pla Especial Urbanístic defineix les condicions urbanístiques per a la implantació de

l’esmentat càmping en Sòl No Urbanitzable, aprofitant l’entorn existent en la finca i regulant

la seva ordenació i implantació en el lloc, així com la definició de les seves instal·lacions

complementàries.

6

2. El Paisatge 2.1. Introducció S’identifica el paisatge amb el conjunt del medi, considerant-lo com un complex de relacions derivades de la interacció entre el elements biòtics i abiòtics que el formen. S’entén per paisatge tot allò que hom percep quan mira el seu entorn, es presta, per tant, a una anàlisi que serà realitzada amb una certa subjectivitat, ja que dependrà, en gran part, del grau de sensibilitat de l’observador, de certes connotacions psicològiques i dels lligams afectius o emocionals entre l’observador i el paisatge.

La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge, entén com a tal “qualsevol part del territori, tal com la percep la col·lectivitat, el caràcter de la qual és el resultat de l’acció de factors naturals o humans i de llurs interrelacions”, inserint el concepte de que el paisatge es valora a partir de la percepció que se’n té, introduint per tant la importància de l’observador. Aquesta Llei també estableix que s’han de realitzar els catàlegs del paisatge de les diverses àrees del territori català. En l’actualitat, el catàleg del paisatge de les comarques centrals, en el qual s’inclou el municipi de Saldes, encara està en procés d’elaboració, així com les directrius que han de definir la qualitat dels diferents àmbits de paisatge presents en aquest territori.

Amb tot, el Berguedà disposa de la Carta del Paisatge, instrument de concertació d'acords entre agents del territori berguedà per tal de promoure accions i estratègies de millora i valoració del paisatge, firmada el 26 de març del 2007 i impulsada des del Consell Comarcal del Berguedà i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Aquesta Carta del Paisatge inclou el municipi de Saldes, i el paisatge del mateix, en la unitat paisatgística dels Paisatges muntanyosos i forestals de l’Alt Berguedà, concretament abarcant les subunitats formades pels Paisatges montans del massís del Pedraforca i pels Paisatges forestals de la serra d’Ensija. Aquest document, assenyala uns objectius de qualitat paisatgística per als paisatges berguedans, que es tindran en compte en el present EIIP.

Tot i la manca de definicions oficials de la qualitat del paisatge i de metodologies d’avaluació del possible impacte d’activitats i projectes de paisatge, la publicació de la “Guia Metodològica de l’Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística” permet l’elaboració d’un document amb un contingut mínim que permeti l’avaluació de l’impacte paisatgístic de l’actuació que ens ocupa.

7

2.2 Descripció del lloc

El terme de Saldes està situat entre la Serra del Cadí, la serra d’Ensija i els cingles de Costafreda; és presidit pel Pedraforca (2.497 m el Pollegó Superior, 2.350 m l’enforcadura i 2.400 m el Pollegó Inferior) i travessat pel riu Saldes i el torrent de Gresolet, els quals formen estretes valls. Gairebé tot el terme, molt muntanyós, és cobert de boscos de pi, amb clapes d’avets i de faig, i zones de pastura.

El petit nucli de Saldes és a 1.240 m d’altitud i s’aplega a l’entorn de l’església de Sant Martí i del castell de Saldes. El municipi te una població disseminada en diferents nuclis. En l’actualitat, la població és concentra bàsicament a Saldes i, en menor nombre, a Maçaners.L’explotació turística del massís del Pedraforca i del conjunt del municipi és força recent.

L’eix vertebrador del terme municipal de Saldes pel que fa a la connectivitat dels tres nuclis de població principal que el composen (Maçaners, Saldes i l’Espà), és la carretera B-400. Un conjunt de pistes tenen sortida i arribada a la carretera B-400 i recorren les vessants que configuren la vall de Saldes. Són pistes amb un elevat interès paisatgístic. Les dues pistes principals de Saldes són: la pista sud, que s’inicia a l’antic camí de Maçaners a Gósol i que trasncorre per bona part del sector anomenat l’Obaga, arriba fins a la Pleta de la Vila i retorna fins a la carretera en el coll de la Trapa, i la pista Nord, que s’origina més enllà de Saldes i recorre el mirador del Pedraforca, la Serra del Pedraforca, retorna a la Vall del Gresolet i el riu Saldes aigües amunt fins que connecta amb la B400 prop del viaducte de Saldes. L’àmbit més concís de la present proposta de pla especial es correspon amb les finques següents: “La Serra del Boix”, “Clot”, “Plana del Guit”, “Cap del Rock”, “El Gort”, “Cal Pajan”, “La Dehesa de Borrella”, “La Devesa”, i “Plugas d’en Jou”. El conjunt de les esmentades finques ocupa una superfície de 4 hectàrees.

Estan situades en una zona de paisatge humanitzat proper a la carretera que comunica Guardiola de Berguedà amb Saldes i Gósol, abans d’arribar al nucli de Maçaners, i als peus del massís del Pedraforca, en un entorn envoltat per prats de pastura (la majoria s’havien destinat antigament a camps de conreu), i claps de bosc de pi roig. Es tracta d’una zona amb proliferació de masies disseminades, la major part d’elles d’ús particular, situades en mig de les zones de prats que s’havien destinat antigament a camps de conreu, formant una estructura rural equilibrada, emmarcada pel costat sud pels cingles de Costafreda, que s’uneixen amb la Serra d’Ensija pel coll de Pradell. L’accés a la masia de Cal Pajant es fa per una pista de terra, senyalitzada i

8

en bon estat de conservació, que enllaça pel costat de ponent amb la carretera de Guardiola de Berguedà a Saldes (B-400), en el punt quilomètric, just abans d’arribar al poble de Maçaners.

Àmbit Les finques compreses en l’àmbit del pla especial, objecte de l’estudi d’impacte paisatgístic,

són les següents:

001 Peça de terra anomenada “Serra del Boix”

Finca 751 de Saldes- Tom 360- Llibre 14 de Saldes- Foli 153

Superfície: 0,45 Hectàrees

Titular actual:

Jaume Soler i Sala

002 Peça de terra anomenada “Clot”



Titular actual:

Jaume Soler i Sala

003 Peça de terra anomenada “Plana del Guit”



Titular actual:

Jaume Soler i Sala

004 Peça de terra anomenada “Cap del Roch”



Camí d’accés a Cal Pajant des del punt d’enllaç amb la ctra. B-400

9

Titular actual:

Jaume Soler i Sala

005 Peça de terra anomenada “El Gort”



Titular actual:

Jaume Soler i Sala

006 Finca rústica, casa i pallissa anomenada “Cal Pajant”



Titular actual:

Jaume Soler i Sala

007 Peça de terra anomenada “La Dehesa de Borrella”

Finca 258 de Saldes- Tom 252- Llibre 7 de Vallcebre- Foli 96


Titular actual:

Jaume Soler i Sala

008 Peça de terra anomenada “La Devesa”



Titular actual:

Jaume Soler i Sala

009 Peça de terra anomenada “Plugas d’en Jou”

Finca 1.136 de Saldes- Tom 569- Llibre 18 de Saldes- Foli 72


Titular actual:

Jaume Soler i Sala

010 Peça de terra anomenada “Plugas d’en Jou”

Finca 1.136 de Saldes- Tom 569- Llibre 18 de Saldes- Foli 72


Titular actual:

Jaume Soler i Sala

Titular actual: JAUME SOLER SALA N.I.F. 77736011J

10

La visibilitat de la casa de Cal Pajant, des de la carretera B-400 és gairebé nul.la, conseqüència de les condicions de la seva ubicació en un replà situat a una cota més alta que la pròpia carretera.

Nucli de Fígols

Vista de l’indret de CalPajant des de la ctra. B-400, a tocar de l’inici delcamí d’accés

11

2.3. Components del paisatge S’entén per components del paisatge aquells aspectes del territori diferenciables a simple vista i que el configuren, que es categoritzen en tres grans blocs: físics (formes del terreny, superfície del sòl, cursos o làmines d’aigua, etc.), biòtics (vegetació i fauna) i humans. 2.3.1. Components físics

Pel que fa als factors físics, cal destacar la importància del relleu com a element estructurador del paisatge. En el cas que ens ocupa, el relleu és un element determinant, ja que determina en gran mesura la visibilitat i entorn de la finca de Cal Pajant.

El terme municipal de Saldes està comprès majoritàriament dins la conca alta del riu Saldes, delimitada per la serra d’Ensija, el massís del Pedraforca, la serra Pedregosa i la serra de Gisclareny. Una petita part del municipi queda dins la conca del riu Aigua de Valls, es tracta de l’Espà i Feners. El territori es troba enclavat al Pre-Pirineu, trobant un desnivell de 1600 metres en només 6km lineals, ja que la vall del riu Saldes es troba a 860m i el Pollegó Superior del Pedraforca a 2497m d’altitud.

El relleu més conegut és el Pedraforca, singular muntanya en forma de forca amb una tartera a la part central, essent la visió des del poble de Saldes la més característica. La serra Pedregosa s’aixeca per sobre el Collell, és una perllongació de la serra del Cadí. Pel vessant sud és de formes relativament suaus, mentre que pel nord forma un cingle quasi continu. Des del Collell cap a l’est trobem el coll de la Balma, a 1700m, termenejant amb Gisclareny. Entre el Pedraforca i els cingles de la Bola, hi ha la serra de Gisclareny, amagant la vall on hi ha el santuari. Al sud, la serra d’Ensija mostra un paisatge diferent, de formes suaus, poca roca i cobertura forestal quasi contínua. D’Ensija baixen diverses rieres i torrents, que constitueixen la capçalera del riu Saldes. El coll de la Trapa separa les conques hidrogràfiques del riu Saldes i de l’Aigua de Valls, on hi ha els veïnats de Feners i l’Espà. En aquest marc de valls entre muntanyes, la població s’ha desenvolupat tradicionalment a les parts mitjanes i baixes, on hi ha les terres aptes pel conreu i el clima més agradable, com Saldes, Maçaners, Feners i l’Espà. Les altituds inferiors, a les parts baixes del riu Saldes, no han estat ocupades per l’establiment humà, que s’ha situat a partir dels 1400m d’altitud, ja que més amunt el clima no permetia una activitat humana normal.

Geològicament, Saldes es troba dins el marc geogràfic dels Pirineus, amb una evolució històrica que comença amb la formació d’un conjunt de materials sedimentaris de l’era del Mesozoic (240 a 70 milions d’anys), configurant el relleu dels Pirineus, fruit del plegament alpí succeit en l’era del Cenozoic (entre l’Oligocè i el Miocè inferior -28,5 – 20,5 MA-)

12

2.3.2. Components biòtics

En quant a la vegetació, l’entorn de Saldes presenta una coberta vegetal molt variada, amb diferències d’altitud i vessants orientats diversament. Hi ha diferents comunitats vegetals distribuïdes segons els diversos estatges en funció de l’altitud: l’estatge submontà o de muntanya baixa (1300m), amb vegetació d’alzina i sobretot pi roig; l’estatge montà (1300-1600m), abunda el pi roig amb sotabosc arbustiu, fagedes limitades a la obaga de Gresolet; l’estatge subalpí (1600 en amunt), on comencen els prats d’alta muntanya, domini quasi exclusiu de pi negre; l’estatge alpí (2250-2300m), de prats alpins amb gran quantitat de petites herbes i zona de pastures de ramats d’estiu.

13

Flora més representativa existent a l’àmbit afectat pel Pla Especial de Cal Pajant Pi roig o Pi rojalet (Pínus silvéstris)

Roure martinenc (Quércus pubéscens)

Blada (Ácer ópalus)

Avellaner (Córylus avellána)

Claps de pins (pi rojalet)delimitant els prats al costatnord de la casa

Exemplar de Blada (Ácer ópalus) aprop de la casa, a l’inici del primerclap de pins.

14

Boix (Búxus sempervirens)

Ginebre o Ginebró (Juníperus commúnis)

2.3.3. Components humans

Els components humans no es consideren especialment rellevants en aquest estudi des del punt de vista de la densitat, donada la poca presència d’edificacions i la inexistència de zones urbanitzades. Tot i així, té especial importància el component humà que representa el conjunt d’habitatge dispers en la configuració d’aquest paisatge.

Així mateix, cal tenir en compte que l’objecte del present projecte , la creació d’una zona d’acampada, té una incidència mínima en el paisatge de l’àmbit.

Vista de cal Pajant comun exemple del’habitage dispers a lazona

Exemplars joves d’avellaner,roure martinenc i pi rojalet, alcostat del camí, molt a propde la casa de Cal Pajant

15

Les finques on es desenvolupa el Pla especial representen una superfície de terreny suficient per l’activitat que s’hi vol portar a terme, i l’actuació proposada incideix de manera molt superficial en la morfologia i aspecte d’aquesta. Per una banda, la zona d’acampada és relativament petita, i es situa en un terreny actualment sense desnivell, el qual, per tant, no s’ha de modificar. Les cabanes als arbres es distribueixen en una zona boscosa , disperses en el territori i totalment integrades en aquest. Per altra banda, l’àmbit del pla especial, presenta unes condicions topogràfiques i morfològiques molt adients per a aquesta activitat, diferenciant-se zones planes de camps i prats de pastura i petites zones boscoses ocupant antics camps avui abandonats, amb desnivells poc pronunciats. A això s’hi afegeix la situació privilegiada de l’àmbit pel que fa a les vistes, la més destacada de les quals la del Pedraforca, però també la imatge del poble de Maçaners i les serres de Gisclareny i del Cadí.

2.3.4. Categorització dels components del paisatge

El paisatge, entès com a conjunt d’unitats territorials amb diferents propietats i característiques, pot ésser analitzat i definit a través dels elements visuals: color, forma, línia, textura, escala o dimensió i caràcter espaial (SMARDON, 1979). Aquests atributs es refereixen a l’expressió visual objectiva del paisatge, no a les preferències ni a qualsevol altre tipus de resposta de l’observador enfront del paisatge.

Segons les observacions visuals, el paisatge que predomina a l’àmbit d’actuació i el seu entorn immediat, és un paisatge que ve definit per:

Concepte Valor Descripció

FORMA

Pluridimensional El sector està marcat per la presència de relleus destacables, combinats amb prats de conreu i pastures.

LÍNIA

Marges clars

Geogràficament els límits de la finca del projecte són els següents:

Al nord, la carretera B-400, al sud els cingles de Costa Freda, a l’est la zona de camps i prats de Cal Matabó, i a l’oest el torrent d’Esquers.

Vista del poble Maçaners,des de la ctra.B-400, justpassat el trencant de CalPajant. Al fons, els cims deComabona i Puig Terrers, a lapart oriental de la serra delCadí

16

De gra groller

El paisatge de l’àmbit que ens ocupa, combina els cingles del sud, amb antics camps de conreus i pastures, i boscos de pi roig i rouredes. Aquesta diversitat fa que poguem consider-lo de gra groller

Densitat baixa El paisatge es caracteritza per la presència de pocs antròpics (edificacions i zones urbanitzades).

TEXTURA

Irregularitat

Irregularitat pròpia de zones rurals, amb elements distribuïts pel territori, que es reparteixen pels diferents camps de conreu.

ESCALA

Relativa

És important la relació entre les dimensions de les edificacions existents i el seu àmbit proper.

Amb molta sortida panoràmica

Des de l’àmbit es té una àmplia visió panoràmica en totes direccions, per la seva posició elevada i per la situació del marc geogràfic on es troba, format per grans massissos i serralades, que constitueixen el seu camp visual .

ESPAI

Zona rural La zona de projecte es situa en una zona de caràcter clarament rural.

Font: Elaboració pròpia.

17

2.4. Factors de visibilitat La visibilitat fa referència al territori que es pot apreciar des d’un punt o zona determinada. La conca visual i la visibilitat es valoren amb independència de les característiques inherents del territori i a la seva significació sensorial i cultural, com a definidors de la seva qualitat visual.

La visibilitat es veu afectada per diversos factors, entre els qual destaquen els següents:

- la distància: en augmentar aquesta els elements visuals es modifiquen, de manera que els colors es tornen més pàl·lids i menys brillants, destaquen més els colors clars, es debilita la força de les línies i la textura perd contrast i el gra esdevé més fi.

- la posició de l’observador: la relació entre l’observador i l’objecte observat condiciona l’apreciació que se’n té.

- altres factors: com el moviment de l’observador a través del paisatge i el temps que duri l’observació; o bé, les condicions atmosfèriques i la il·luminació.

Visibilitat o qualitat primària

La visibilitat de la finca de Cal Pajant i finques adjacents, degut a la seva ubicació i assentament, és molt destacable. La situació de cal Pajant, en una zona topogràficament plana, de cota elevada respecte la carretera i amb el marc llunyà de les serralades i zones muntanyoses, fa que les vistes des d’aquest indret siguin clarament privilegiades. D’altra banda, és molt baixa l’exposició que té respecte l’entorn; Cal Pajant només és visible quan s’arriba a l’indret mateix, o des de la llunyania; la visibilitat que se’n té des de la carretera B-400, és pràcticament nul.la.

2.5 Valors del paisatge

La valoració del paisatge és sempre un procés subjectiu, que com ja s’ha esmentat, depèn de diversos factors. En aquest apartat s’analitzen els seus valors intrínsecs (estètics, ecològics, productius, històrics, socials, etc.).

El valor ecològic, en aquest cas, és important. La finca de Cal Pajant i finques adjacents, està situada en un entorn amb valors geològics i biòtics de rellevant riquesa. Per una banda, s’emmarca al sud pels cingles de Costafreda, amb la ubicació de clapes de pins i boixedes, i per l’altra, la vasta extenció d’antics camps de conreu i prats de pastura.

El conjunt de Cal Pajant no es troba en cap zona de protecció. L’àrea protegida més propera és la Serra d’Ensija Rasos de Peguera (PEIN), al sud-oest de la zona objecte de l’estudi. El valor productiu dels espais agraris inclosos en la finca, és molt baix, i estan dedicats bàsicament a pastures . Qualitat visual La diversitat paisatgística del municipi de Saldes és prou variada, tot i que en la zona que

18

ens ocupa es tracta d’un paisatge bastant uniforme, on predominen els prats i camps amb el rerefons dels cingles. Pel que fa a la singularitat, ja s’ha comentat anteriorment la importància del relleu en tot el municipi, destacant el massís del Pedraforca com a punt més singular d’aquest. La singularitat és per tant Alta. La diversitat cromàtica és força variada, pel fet que els boscos i prats de l’entorn ofereixen una diversitat cromàtica al llarg de les estacions. La vegetació és forestal en un 35% aproximadament i la resta formada per prats de pasturatge i conreus. La fauna té una qualitat alta, es tracta d’una zona envoltada per espais de gran valor ecològic. Grau de naturalitat alt en l’entorn inmediat del conjunt de Cal Pajant, en general es tracta d’una zona amb un molt elevat grau de naturalitat, ja que l’empremta humana es localitza únicament en les masies, en els càmpings ja existents en el municipi i en els nuclis de població de Saldes i Maçaners. Pel que fa a la resta del municipi i en entorns propers, si que cal destacar les afectacions derivades de les excavacions mineres a cel obert, actualment restaurades. Elements antròpics remarcables: sobretot la quantitat de línies elèctriques de baixa tensió, i alguna de mitja tensió, escampades per tota aquesta zona d’habitatge dispers.

Vista de línies elèctriques desde la ctra. B-400 a prop deles clapes de pins de la fincade Cal Pajant

19

2.5. Fragilitat paisatgística La fragilitat paisatgística s’entén com la capacitat del paisatge per absorbir els canvis que es preveu portar-hi a terme. Expressa el grau de deteriorament que el paisatge experimentaria davant la incidència de determinades actuacions.

La fragilitat visual és una qualitat intrínseca que es correspon amb l’aptitud del territori per a absorbir visualment modificacions o alteracions sense detriment de la seva qualitat paisatgística. La fragilitat, al contrari que la qualitat visual, depèn del tipus d’activitat que s’hi vulgui desenvolupar.

- Visibilitat. L’abast de la conca visual augmenta la fragilitat. El factor que més importància té, a l’hora de definir la fragilitat del paisatge en front el projecte, i el futur desenvolupament de les determinacions que aquest preveu, és l’abast de les conques visuals: la conca visual on es situarà la nova zona d’acampada no es modificarà; la visibilitat del conjunt continuarà sent nul des de la carretera.com ja s’ha esmentat, es tracta d’una conca visual molt reduïda, pel relleu i ubicació propis del conjunt de Cal Pajant.

Així, l’impacte en relació a aquest factor és baix.

- Accessibilitat. L’existència de vies de comunicació (camins, carreteres, senders) contribueixen de per sí a augmentar la potencial fragilitat paisatgística. Com s’ha vist anteriorment, al sud de Cal Pajant transcorre la carretera B-400. Es tracta d’una carretera local, de mitjana intensitat de trànsit rodat, que no augmenta la fragilitat paisatgística.

- Freqüentació. Un major número d’observadors des dels principals punts d’accés o d’observació fa que la fragilitat també sigui major. La zona està situada , tal com s’ha dit, en una zona de baixa intensitat de trànsit rodat.

- Capacitat d’emmascarament de la vegetació i d’altres elements. La major presència d’un estrat arbori i la diversitat cromàtica disminueixen la fragilitat. Com s’ha vist al llarg del document, la vegetació present a l’indret, el cromatisme i la topografia, suposa un efecte d’emmascarament remarcable

2.6.1. Capacitat de càrrega paisatgística

A partir de la combinació d’apartats anteriors -valoració i fragilitat paisatgística-, es pot determinar la capacitat de càrrega paisatgística de l’entorn considerat, entesa com la màxima capacitat d’acceptació de nous usos o activitats i el grau màxim d’impacte que pot suportar sense que es vegin deteriorats progressivament i irreversiblement els seus valors paisatgístics. En aquest punt, es recorda que l'objecte del projecte és la creació d’una nova zona d’acampada.

L’índex de capacitat de càrrega paisatgística resultant es considera mitjà.

20

3. El Projecte 3.1 Planejament vigent

3.1.1 Planejament de rang superior territorial i urbanístic

El sòl objecte d’estudi no es veu afectat per figures de planejament sectorial de protecció d’espais, com ara el PEIN o la Xarxa Natura 2000.

Dins el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTP Comarques Centrals), planejament d’àmbit supramunicipal aprovat definitivament per acord de Govern de la Generalitat de Catalunya, de 16 de setembre de 2008, el municipi de Saldes s’emmarca dins l’àmbit de l’Alt Berguedà, i la finca de Cal Pajant queda classificada dins del Sòl de Protecció Preventiva

3.1.2 Planejament municipal El Planejament urbanístic vigent al municipi de Saldes, és el següent:

- NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DEL MUNICIPI DE SALDES, aprovades

definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en sessió de data

07/08/1.997, i publicades al D.O.G.C. el dia 09/10/1.997

Text refós de les normes subsidiàries del planejament general, aprovat en data 15/06/2.005

i publicat al D.O.G.C. el dia 06/09/2.005.

D'acord amb les NNSS esmentades la classificació urbanística actual de la finca de Cal Pajant,

és la de sòl no urbanitzable, i les condicions urbanístiques concretes són les corres

21

3.1.3 Objectius de qualitat paisatgística

La Carta del Paisatge de la Comarca del Berguedà, està signada el 26 de març del 2007, i impulsada pel Consell Comarcal del Berguedà i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Segons aquesta, el municipi de Saldes i l’àmbit on es situa la casa de Cal Pajant, es classifica en la unitat anomenada “Els paisatges muntanyosos i forestals de l’Alt Berguedà” i dins d’aquesta en les subunitats de paisatge anomenades “Els paisatges montans del massís del Pedraforca” i “Els paisatges forestals de la Serra d’Ensija”.

Els paisatges montans del massís del Pedraforca

Ambients principals:

En els més de mil metres de desnivell que trobem en el massís del Pedraforca, ens apareixen un gran nombre d’ambients. En la zona culminal tenim comunitats alpines reduïdes als rocams i les tarteres, per sota i quan el pendent ho permet apareixen els boscos subalpins, representat per les pinedes de pi negre i més avall i en els vessants solells hi creix la roureda de roure martinenc que en molts indrets ha estat substituïda per una pineda de pi roig.

Descripció:

Per delimitar aquesta subunitat hem utilitzat la topografia i els cursos fluvials. En aquest sentit, pel nord, aquesta subunitat comença en el torrent de les Mulleres i segueix per la riera del Gresolet fins a la unió amb del canal del Riambau. A partir d'aquest punt la divisòria d'aquesta subunitat segueix la cota 1540 i determinats trams de la carretera B-400 per voltar la vila de Saldes pel nord i resseguir la cota dels 1500 m.

Valors paisatgístics:

El gran atractiu paisatgístic del massís del Pedraforca és l'enforcadura que es genera a l'enlairar-se els dos pollegons fins als 2497 m. (perfil 2), conformant un paisatge únic de gran bellesa i simbologia. Per tant podem parlar de dos grans tipus de valors. El primer és el valor ecològic que ha generat que el massís hagi sigut declarat Paratge Natural d'Interès Nacional (1.749,86 Ha.). El segon és del valor simbòlic que és producte de la gran quantitat de rondalles i llegendes que giren al voltant de la muntanya.

Objectius a assolir:

Millorar la integració paisatgística dels càmpings - Acabar de restaurar l'antiga explotació minera a cel obert

En aquesta descripció ens hem de fixar, pel present projecte, en els objectius a assolir, en el fet que des de la carta del paisatge, es prescriu la importància de la integració paisatgística dels càmpings, fet que en l’actual proposta de pla especial s’assoleix.

22

Els paisatges forestals de la serra d’Ensija

Ambients principals

Els paisatges forestals de la serra d'Ensija Com es propi de totes les subunitats de muntanya de l’Alt Berguedà (perfils 3 i 4) el bosc és omnipresent. A la subunitat d’Ensija l’espai forestal representa el 72,5% del territori i la major part d’aquesta superfície forestal són pinedes de pi roig. A major altitud el pi roig deixa pas al pi negre i a les solanes al roure martinenc. El segon ambient correspon a les pastures que representen el 16,5% de l’espai i es localitzen en els fons de valls i en els planells que, de tant en tant, apareixen.

Descripció

Aquesta subunitat pren el nom de la serra d'Ensija, la qual té com a màxima altitud el Cap de la Gallina Pelada amb 2.320 m., (perfil 1) però també inclou territoris adjacents igualment muntanyosos. D'una part hem afegit la conca del torrent de la font de Tomàs que és un dels vessants de la serra del Verd, d'altra part també hem allargat la subunitat fins la mateixa riera de Saldes. Per tant, la serra d'Ensija es converteix en el pal de paller d'aquesta subunitat que s'allarga cap a l'oest i cap al nord amb la voluntat d'enaltir la muntanya per sobre de les valls. En el seu conjunt es tracta d'un espai d'importants desnivells, però amb relleus més suaus respecte altres muntanyes, i molt despoblat ja que només al voltant de la carretera B-400 i dins de la vall de la riera de Saldes hi trobem masies habitades i el poble de Maçaners.

Valors paisatgístics

Ens trobem davant d'uns paisatges d'alt valor ecològic ja que bona part de la serra d'Ensija està dins el PEIN. El valor ecològic és producte de la interessant successió d'ambients que apareixen en els més de mil metres de desnivells que hi ha en molts vessants. També són importants els valors patrimonials lligats a les masies i els pobles. En aquest sentit volem destacar dos indrets d'alt valor. El primer és la casa de la Creu de Fumanya i els seus entorns on es conserven amb força qualitat un vessant ple de murs de pedra que amb la masia generen un conjunt d'alt valor patrimonial. El segon és el poble de Maçaners que representa, al nostre entendre, un bon exemple d'integració de l'arquitectura rural dins del paisatge de muntanya.

Objectius a assolir

Acabar de restaurar paisatgísticament les extraccions mineres a cel obert. - Integrar paisatgísticament els punts on s'acumulen contenidors de residus. - Tallar tots els arbres que dificulten que el mirador del coll de la Trapa compleixi correctament la seva funció. - Fomentar la restauració de masies amb criteris de qualitat arquitectònica i d'integració paisatgística.

23

S’ha trobat d’interès incloure en el present document els criteris de la carta del paisatge del Berguedà, pels càmpings i altres instal.lacions turístiques. Els criteris es transcriuen a continuació: F.2 Pel Berguedà volem uns paisatges on hi siguin presents els càmpings i altres instal·lacions turístiques de qualitat, és a dir: a) Uns paisatges amb una millor integració dels càmpings en l’entorn a partir de l’augment de la massa arbrada dins del seu recinte i de la creació de tanques vegetals al voltant seu. b) Uns paisatges amb unes instal·lacions turístiques ben integrades paisatgísticament en el territori. c) Uns paisatges on s’eviti la localització indiscriminada de les àrees de dipòsit de caravanes, i que aquestes en la seva ubicació idònia s’integrin paisatgísticament.

En el present projecte es comparteixen la totalitat dels criteris anteriorment descrits.

3.2. Actuacions previstes

El projecte d’actuació específica planteja la creació d’un càmping a la finca de Cal Pajant i finques adjacents.

El Càmping inclourà dues zones ben diferenciades, per una banda una zona d’acampada , iper l’altra una zona de cabanes situades dalt dels arbres.

Així mateix es faran lesinfraestructures necessàries per a aquesta activitat, tals com una zona de recepció amb aparcament per a vehicles i dues zones de serveis, situades en diferents parts de la finca.

3.3. Llistat de plànols del pla especial

I1- PLÀNOL DE SITUACIÓ E:1/25.000

I2- PLÀNOL D’EMPLAÇAMENT E: 1/2000

I2- PLÀNOL PARCEL.LES CADASTRE E: 1/2000

O1- PLÀNOL D’ORDENACIÓ E: 1/1000

O2- PLÀNOL PROJECTE E: 1/1000

O3- EDIFICI SERVEIS A E: 1/100 , E: 1/50

O4- EDIFICI SERVEIS B E: 1/100 , E: 1/50

O5- EDIFICI RECEPCIÓ E: 1/50

O6- ALBERG FIXE TIPUS A E: 1/50

O7- ALBERG FIXE TIPUS B. PLANTES E: 1/50

O8- ALBERG FIXE TIPUS B. FAÇANES E: 1/100 , E: 1/50

24

4 Avaluació de l’impacte La implantació i creació d’un nou càmping a la finca de Cal Pajant representa un impacte molt moderat en el paisatge. La zona d’acampada, sense albergs fixes, és de petites dimensions, situada en un prat absolutament pla, el qual, per tant no s’ha de modificar topogràficament. La zona d’albergs fixes (cabanes als arbres), es desenvolupa dins una àrea de grans dimensions, de manera que els albergs queden dispersos en el territori i molt adaptats en ell pel tipus de construcció amb fusta i la poca infraestructura que requereixen. Així doncs es pot concloure que l’impacte és pràcticament nul.

4.1 Actuacions que poden produir un major impacte paisatgístic

A la taula següent s’especifiquen les actuacions que es deriven del Projecte, i es defineix l’impacte que aquestes accions poden tenir.

Acció / aspecte Definició

Creació de zona d’acampada allímit de llevant d’un prat adjacent a la casa de Cal Pajant

La creació de la zona d’acampada comporta molt pocs canvis enl’aspecte i morfologia del paisatge original. La separació entre parcel.les es fa amb fites puntuals, no es col.loquen tanques ni límits. A més es plantaran arbres a cada parcel.la, autòctons.

Creació de zona d’albergs fixes

La creació de la zona d’albergs fixes en el bosc de pi rajolet sota la casa de Cal Pajant, tampoc comporta un impacte en el paisatge d’aquest indret, pel fet de situar els albergs molt dispersos en el territori, i pel tipus de materials utilitzats en la seva construcció

Font: Elaboració pròpia.

4.1.2. Caracterització i avaluació dels impactes

Els impactes es poden valorar segons la seva magnitud en funció de la seva afectació al paisatge:

� Compatibles: impactes que permeten una integració de la proposta amb l’aplicació de mesures senzilles o que no requereixen mesures d’integració.

� Moderats: impactes que es redueixen substancialment amb l’aplicació de mesures d’integració.

� Severs: impactes que no es poden solucionar amb mesures d’integració i fan aconsellable replantejar la concepció del projecte.

� Crítics o incompatibles: impacte amb efectes molt intensos en el paisatge, que superen el llindar tolerable i fan desaconsellable la proposta.

Així mateix, en la valoració dels impactes també es té en compte el signe d’aquest segons la seva rellevància, caracteritzant-los com a positius, irrellevants, o negatius.

25

Impacte

Caracterització

Valoració

Creació de zona d’acampada al límit de llevant d’un prat adjacent a la casa de Cal Pajant

La creació de la zona d’acampada comporta molt pocs canvis en l’aspecte i morfologia del paisatge original. La separació entre parcel.les es fa amb fites puntuals, no es col.loquen tanques ni límits. A més es plantaran arbres a cada parcel.la, autòctons.

COMPATIBLE

Creació de zona d’albergs fixes

La creació de la zona d’albergs fixes en el bosc de pi rajolet sota la casa de Cal Pajant, tampoc comporta un impacte en el paisatge d’aquest indret, pel fet de situar els albergs molt dispersos en el territori, i pel tipus de materials utilitzats en la seva construcció

COMPATIBLE

Impacte positiu

Impacte irrellevant

Impacte negatiu

4.2 Conclusions

En conjunt, es pot observar que tots els impactes del Projecte són positius i compatibles, degut al fet que el nou càmping que es projecta és de reduïdes dimensions i la seva implantació s’adapta a les característiques morfològiques i topogràfiques originals del terreny, sense modificar-lo.

Així mateix, de l’anàlisi de la visibilitat que efectua el present document, es desprèn que la ubicació del càmping no suposa un impacte paisatgístic ni visual.

Així doncs, el conjunt d’actuacions previstes pel Projecte presenten un impacte paisatgístic COMPATIBLE en el marc en el que s’emplaça i sempre segons les característiques constructives i de funcionament que consten en el present document.

Berga, juny de 2.016 L’arquitecta,

Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística · A la masia i finca de Cal Pajant, s'hi accedeix...

Documents

Transcript of Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística · A la masia i finca de Cal Pajant, s'hi accedeix...